Martinet Juliol Agost 2011

JUL

IOL

-AG

OST

201

1II

I ÈPO

CA

NÚ

M. 2

66

[email protected]

REM

EMO

RAN

T FE

INES

D’A

BAN

S

REp

OR

TATg

ES D

E FE

STES

MAj

OR

SR

OD

ATg

E D

E pE

l·lí

culA

EMER

gèN

cIA

AlIM

ENTà

RIA

lES

RET

RIB

ucIO

NS D

ElS

REg

IDO

RS

18 D

E ju

lIO

l D

E 19

36IN

Aug

uRAc

Ió D

El c

IAR

gA

AlS

MO

NjO

SVI

lAFR

ANcA

, cAp

ITAl

cul

TuR

A cA

TAlA

NA

JUL

IOL

-AG

OST

201

1II

I ÈPO

CA

NÚ

M. 2

66

Edició electrònica

/3El NiuJuliol - Agost 2011 - Núm. 266

Coordinador: Xavier CadafalchInformació: Josep Marlès Ismael Carbó Rosa Domènech Maria Antònia LahuertaEntrevistes: Josep Anton GabarrónRecerca històrica: Josep MatasFotografia: Miquel FolchResum històric: Josep-Maria SalaArxiu i reproducciófotogràfica: Lluís GiliDibuix: Agustí SalvàEdició electrònica: Albert TortArticulistes i col·laboradors: Joan Galimany, David Rabella, Santi Ventura, Francesc Forcada, Isabel Torrents, Josep Mª Llop, Martí Vallès, Vicenç Pañella, Marta Tort, Família Rosell, Josep Maria Farré, Fiona Ellis, Anna Rovira i Maritè Evaristo. Repartiment: Família Ventura-Rovira, Teresa Domènech, Josep Sivill, Geroni Rosell, Josep Marlès, Josep Matas, Xavier Cadafalch, Josep Sala, Miquel Folch, Núria Colet, Rosa Domènech, Maria Antònia Lahuerta, Désiré Sergeant, Josep M. Llop, Martí Vallès, Albert Tutusaus i Joan Tort.Edita: El Martinet, Associació d'Informació i Divulgació Cultural de Sant Martí SarrocaAdreça provisional: Anselm Clavé, 99Telèfon i Fax 93 899 12 62Correu electrònic:[email protected]: www.elmartinet.catCol.laboren:- Entitats i veïns de Sant Martí Sarroca

Ajuntament de Sant Martí Sarroca

Diputació de Barcelona

Generalitat de CatalunyaDepartament de la Presidència

Fotocomposició i muntatge: Publicacions Penedès, SAImprimeix: Gràfica Evanna, SLTiratge: 625 exemplarsD.L.: B.15.525 - 1982

Els articles signats exposen solament l'opinió dels autors. Per a la publicació de qualsevol carta o article, l'escrit ha d'anar signat per l'autor o amb pseudònim. Caldrà que sigui lliurat a l'equip de redacció abans del 10 de cada mes perquè pugui ser publicat el mateix mes. La redacció es reserva el dret de resumir els articles quan sigui necessari.

JULIOL - AGOST 2011III ÈPOCA - Núm. 266El Niu. Editorial ................................................... pàg. 3El Caliu social i cultural Informació d'entitats pàgs. 4 a 9 L’ull viu? Imatges que parlen ........................ pàg. 5Sarau polític. Partits polítics pàgs. 10 i 11 Esport saludable. Entitats esportives pàg. 12 Fets i Gent. Notícies diverses pàgs. 13 a 19 Consell Comarcal ............................................ pàg. 13Quefers de la Casa del Poble .......................... pàgs. 20 a 24 Ple Municipal ................................................... pàgs. 20 i 21 Dinamització Sociocultural .............................. pàgs. 21 i 22 Estadística, Decrets i Acords .......................... pàgs. 22 a 24 La Finestra Comunicats d’opinió ....................... pàg. 25 Ho coneixes? ..................................................... pàg. 25Avui Parlem. 75 anys del cop militar ................. pàgs. 26 i 27Protagonistes CIARGA .................................... pàgs. 28 i 29 Festes Majors 2011 ........................................... pàgs. 30 a 61 La Bleda ........................................................... pàgs. 30 a 35 Sant Martí Sarroca ........................................... pàgs. 36 a 53 Can Lleó i els Hostalets................................... pàgs. 54 i 55 Rovira Roja ...................................................... pàgs. 56 a 61Hi diuen la seva ................................................. pàgs. 62 a 66 Recuperem la Història en Imatges .................. pàgs. 62 i 63 El Saüc que? ................................................... pàg. 64 Salut................................................................. pàg. 64 Homenatge a Montserrat Saperas .................. pàg. 65 Terços amunt ................................................... pàg. 66Posa’t tranquil Logitemps? ............................... pàg. 67Escudella... Ara fa 50 anys, Sant Martí 25 anys enrera, ............................ pàg. 68 ... i Carn d’olla. El temps, el sol i la lluna, Escacs, Telèfons interès ................................. pàg. 69Els acudits d’en Pañella ................................. pàg. 70

SUMARI

La “bèstia” destructora del nou asfaltat dels carrers.

Associats a l’ACPC( )

Foto portada:Foto de l’any 1899, amos i masovers a l’era de la Masseria (a Romaní). Era el juliol i els masovers estan batent la collita de cereals tal i com es feia en aquella època, manualment i amb l’ajuda de l’animal que estira el corró que passa per sobre de la palla i el gra, per desgranar-lo de l’espiga i també de la pellofa.

Democràcia mínimaL’explosió de violència al carrer en diverses ciutats de la Gran Bretanya a

primers d’agost ha commocionat Europa i Occident. Cinc morts, prop de dos mil detinguts, 16.000 policies desplegats per fer front als avalots i innombrables pèrdues materials són el balanç d’una onada de violència que no es recordava a Europa des de la revolta de les barriades metropolitanes a França el 2005.

Les imatges dels nombrosos detinguts, molts d’ells lluint el botí dels seus espolis en forma d’articles de consum de luxe, han estat molt explicatives dels impulsos i motivacions dels aldarulls de la Gran Bretanya. Les imatges dels incidents protagonitzats als carrers de Lloret de Mar per turistes atrets per una oferta de platja i borratxera també han estat prou eloqüents.

Tot i ser identificables com a expressions de la decadència provocada per la crisi econòmica, les incidències comentades són radicalment oposades al fenomen, que també s’ha vist tacat per la violència, dels indignats de l’Estat espanyol i de Grècia, un moviment que també s’estén a Itàlia. Si els britànics vehiculaven la seva fúria a voler acaparar els articles de luxe que sovint només estan a l’abast dels sectors més acomodats, a l’Estat espanyol i Grècia el moviment té reivindicacions d’aprofundiment democràtic d’unes institucions que tendeixen a un autisme populista preocupant.

En tots aquests episodis, però, hi ha un fenomen nou: Internet. La tecnologia de la comunicació ha substituït les barricades i és la mateixa que ha estat utilitzada a les revoltes àrabs o en les protestes dels indignats. Twitter, Face-book i els smartphones han estat vehicles d’organització tant dels avalots com de la seva repressió. Les revolucions, al segle XXI, tindran definitivament un aspecte molt diferent de la imatge clàssica.

Però aquests dies també hem vist formes de violència que ens retornen al de sempre: la mortaldat causada per la guerra, la fam i la misèria a Somàlia, mentre des del món occidental ens ho mirem a distància. I també el doble atemptat de Noruega, que s’ha saldat amb més de noranta víctimes mortals a mans de la violència xenòfoba i racista de l’extrema dreta.

La crisi econòmica porta situacions paradoxals. La paradoxa arriba al punt que l’expressió més dura i última del capitalisme té al capdavant règims polítics sorgits de l’anomenat socialisme real, com Rússia i la Xina. Però, com que estan banyats de diners, aquells que a l’hora de la veritat s’han caracteritzat a blasmar tot allò que soni a solidaritat, redistribució i justícia social no tenen cap problema a afegir-se al que els països esmentats ara representen.

Tot plegat està provocant una caiguda de la democràcia arreu. Els diners manen molt més que els governs i els parlaments elegits democràticament allà on això és possible.

També han sortit els diners, a Sant Martí, i la democràcia mínima sembla que s’ha instal·lat a l’Ajuntament. No es pot anomenar d’altra forma un sistema que es basa a buscar les exigències mínimes de la llei per eliminar la pluralitat, suprimir el control democràtic i privar els electes dels mecanismes per complir les seves funcions, que també estan marcades per la llei.

Qui tingui sensibilitat i un autèntic tarannà democràtic no pot acceptar que l’accés a la informació dels afers municipals, i més en l’era de la tecnologia de la comunicació, estigui limitat als mínims. Hauria de ser una marca de principi perquè no s’aprofundeix en la democràcia fent-la mínima.

EQUIP DE REDACCIÓ

266 juliol - agost EDITORIAL.indd 3 23/08/2011 12:52:36

4 / El Caliu social i cultural El Caliu social i culturalEl Caliu social i culturalJuliol - Agost 2011 - Núm. 266

PARRÒQUIADE SANTA MARIA

PETITSDIABLESARISTOIS

Al servei del nostre pobleAquest mes puc preparar amb temps la col·laboració de la

parròquia. En uns breus dies de vacances he tingut temps de llegir i rellegir (ja és la tercera o quarta vegada) l’últim document dels bisbes de Catalunya, que porta per títol el mateix que encapçala aquest escrit: AL SERVEI DEL NOSTRE POBLE (Ed. Claret, Barcelona, 2011). Es tracta d’un document que escriuen els nostres bisbes amb motiu dels 25 anys d’Arrels cristianes de Catalunya. El document de fa 25 anys va ser molt ben rebut i molt comentat. El que ara us presento em sembla que ha passat, com diem popularment, sense pena ni glòria, tot i que és un text breu i alhora, contràriament al que passa amb molts textos del magisteri, planer i entenedor. Però, és clar, com que no parla ni de l’avortament ni de l’eutanàsia ni dels anticonceptius... els mitjans de comunicació no hi han pogut sucar pa i, pràcticament, no se n’han fet ressò. Per això em sembla interessant que els lectors d’EL MARTINET en coneguin poc o molt el contingut.

En la presentació del document, ja a la primera pàgina, se’ns descriuen els tres aspectes importants d’aquell que es publicà 25 anys enrere. Diu: “En primer lloc, l’afi rmació i el reconeixement dels elements que identifi quen Catalunya; en segon lloc, la constatació de la presència fecunda de la fe cristiana i de l’Església al llarg de tota la història catalana, contribuint decisivament a la confi guració de la seva realitat; en tercer lloc, la formulació del compromís de l’Església a seguir servint la societat cata-lana, tot reconeixent-ne els canvis profunds, socials i culturals, que s’hi havia produït en

els últims anys.” a continuació mateix es justifi ca el document present pel fet que “han aparegut nous factors que cal tenir en compte, especialment un nou clima cultural en el qual Déu desapareix de l’horitzó de l’home, que així intenta esdevenir el centre de tot.” Amb poques paraules, doncs, el document vol respondre als reptes actuals. Al llarg del document es fan moltes referències a la visita del Papa a Barcelona, que s’escaigué poc abans de la publicació del document.

El document, de fet, consta de cinc capítols. Anoto els títols i un breu comentari. El primer porta per títol: Valoració de la nostra identitat col·lectiva. Els bisbes repeteixen el que ja van dir els seus predecessors i s’hi adhereixen: “...reconeixem la personalitat i els trets nacionals propis de Catalunya, en el sentit genuí de l’expressió, i defensem el dret a reivindicar i promoure tot el que això comporta, d’acord amb la doctrina social de l’Església...” I afegeixen també més endavant: “...Com a pastors de l’Església, no ens correspon a nosaltres optar per una determinada proposta a aquests reptes nous, però defensem la legitimitat moral de totes les opcions polí-tiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles i que recerquin amb paciència la pau i la justícia...”

El segon capítol és: La contribució del cristianisme i de l’Església ...Els estudis històrics i sociològics ens confi rmen que Catalunya, la seva cultura i la seva identitat, no es poden entendre sense la presència de la fe cristiana, que ha estat veritablement fecunda i positiva, fi ns al punt d’haver contribuït decisivament a la confi guració de la identitat catalana...” i desgrana a poc a poc quina ha estat concretament aquesta contribució. I els bisbes creuen que aquesta contribució ha de continuar en els temps actuals: “...Actualment hi ha qui sosté que es poden defensar i viure els valors heretats sense cap referència a la fe cristiana. Creiem que això, tot i ser possible

en un primer moment com per força d’inèrcia, difícilment es podrà mantenir en el temps si s’exclou explícitament de la societat l’esperit humanitzador de l’Evangeli de Jesucrist, que l’Església anuncia...”

El tercer capítol aprofi ta l’avinentesa de la visita del Papa Benet XVI a Barcelona, amb motiu de la dedicació de la basílica de la Sagrada Família, per parlar del testimoni d’Antoni Gaudí. El títol és, doncs: El testimoni d’Antoni Gaudí i la Sagrada Família. Com que d’aquesta visita sí que se’n feren ressò els mitjans de comunicació, no cal que comentem aquest breu capítol.

El quart capítol és el més llarg i potser el més interessant, perquè s’hi recullen diferents aspectes del món d’avui, que tenen una gran repercussió en la societat i en l’Església. Per no allargar-nos, em sembla que n’hi haurà prou amb posar els títols dels vuit apartats d’aquest capítol, de tal manera que si algú en vol saber més, sempre pot recórrer fàcilment al text sencer. Potser més endavant en podem comentar algun més llargament en aquestes mateixes pàgines. Aquests són els vuit apartats: a) Consolidació de la democràcia participativa; b) Per una laïcitat positiva; c) La diversitat de valors, d’estils de vida i de creences; d) El fenomen polièdric de la globalització; e) Els fl uxos migratoris; f) La crisi econòmica tan greu que patim; g) La família i l’educació; h) Equilibri ecològic amenaçat.

El cinquè i últim capítol diu: Crida a viure i practicar l’evangeli de l’esperança. Els bisbes de Catalunya recorden que “els cristians, en tots els àmbits d’aquest món, estem cridats a viure i proclamar l’evangeli de l’esperança...”. “...En moments de crisi econòmica, moral i política ben preocupants, ens cal anunciar l’esperança.” O, com va dir també el Papa: “En aquests moments, en els quals moltes llars passen serioses difi cultats econòmiques, els deixebles de Crist hem de multi-plicar els gestos concrets de solidaritat efectiva i constant...” I en unes paraules de “Conclusió”, els bisbes de Catalunya diuen que senten “la urgència de revifar aquestes arrels, i d’impulsar noves iniciatives evangelitzadores, amb esperit de servei, per al bé del país, de la seva cultura, i sobretot de totes les persones que hi viuen”.

Es tracta d’un document breu (una trentena de pàgines). En l’edició de Claret s’incorpora també el document de 25 anys enrere: Arrels cristianes de Catalunya. Una curiositat és veure els noms dels bisbes que van signar el document de fa 25 anys (que va elaborar en bona part Mn. Joan Carrera, que després seria bisbe auxiliar de Barcelona) i els que signen aquest document, més modest, però també important en aquests temps d’incertesa pel que fa al present i al futur de Catalunya. No m’estic de citar unes paraules d’un poeta suís que deia: “Respecta la pàtria de qualsevol persona! La teva, estima-la!” (citat en el primer llibre de MEMORIAS de H. Küng). També els bisbes de Catalunya ens estimulen a estimar la nostra pàtria. Si teniu una mica de temps, llegiu, sisplau, Al servei del nostre poble.

Mn Miquel

UN NOU CURS DE CATEQUESI CURS2011 – 2012

• Tan bon punt comenci l’escola, s’obre el temps d’inscripció (durant tres setmanes) a la catequesi parroquial, al despatx parroquial, els divendres, de 6 a 8 de la tarda. Des d’ara, però, ja es pot demanar informació.

• Els nens i nenes que ja han fet el primer curs (i els qui continuen la catequesi després de la 1a comunió) rebran a casa el full d’inscripció. Caldrà només omplir-lo i portar-lo al despatx parroquial.

• Per als nens i nenes que han de començar la catequesi (els nascuts el 2003 o en anys anteriors), els seus pares han de fer la preinscripció al despatx parroquial, els divendres 16, 23 i 30 de setembre. No espereu l’últim dia!

• Des d’aquí fem també una crida als nois i noies que es vulguin preparar per al sagrament de la Confi rmació. Mn. Miquel els infor-marà.

• I una altra crida als adults que vulguin incorporar-se al grup que es reuneix mensualment sota el lema de “POSAR LA FE AL DIA”.

• Ateneu, sisplau, als anuncis que hi haurà a la cartellera de davant l’entrada a la capella de la Immaculada.

• Als qui llegiu aquesta informació, sisplau, feu-ho saber a les persones que els pugui interessar!

la primera pàgina, se’ns descriuen els tres aspectes importants d’aquell que es publicà 25 anys enrere. Diu: l’afi rmació i el reconeixement dels elements que identifi quen Catalunya; en segon lloc, la constatació de la presència fecunda de la fe cristiana i de l’Església al llarg de tota la història catalana, contribuint decisivament a la confi guració de la seva realitat; en tercer lloc, la formulació del compromís de l’Església a seguir servint la societat cata-lana, tot reconeixent-ne els canvis profunds, socials i culturals, que s’hi havia produït en

els últims anys.”

PARRÒQUIA DE SANT MARTÍ SARROCA Al servei del nostre poble Aquest mes puc preparar amb temps la col·laboració de la parròquia. En uns breus dies de vacances he tingut temps de llegir i rellegir (ja és la tercera o quarta vegada) l’últim document dels bisbes de Catalunya, que porta per títol el mateix que encapçala aquest escrit: AL SERVEI DEL NOSTRE POBLE (Ed. Claret, Barcelona, 2011). Es tracta d’un document que escriuen els nostres bisbes amb motiu dels 25 anys d’Arrels cristianes de Catalunya. El document de fa 25 anys va ser molt ben rebut i molt comentat. El que ara us presento em sembla que ha passat, com diem popularment, sense pena ni glòria, tot i que és un text breu i alhora, contràriament al que passa amb molts textos del magisteri, planer i entenedor. Però, és clar, com que no parla ni de l’avortament ni de l’eutanàsia ni dels anticonceptius... els mitjans de comunicació no hi han pogut sucar pa i, pràcticament, no se n’han fet ressò. Per això em sembla interessant que els lectors d’EL MARTINET en coneguin poc o molt el contingut.

En la presentació del document, ja a la primera pàgina, se’ns descriuen els tres aspectes importants d’aquell que es publicà 25 anys enrere. Diu: “En primer lloc, l’afirmació i el reconeixement dels elements que identifiquen Catalunya; en segon lloc, la constatació de la presència fecunda de la fe cristiana i de l’Església al llarg de tota la història catalana, contribuint decisivament a la configuració de la seva realitat; en tercer lloc, la formulació del compromís de l’Església a seguir servint la societat catalana, tot reconeixent-ne els canvis profunds, socials i culturals, que s’hi havia produït en els últims anys.” a continuació mateix es justifica el document present pel fet que “han aparegut nous factors que cal tenir en compte, especialment un nou clima cultural en el qual Déu desapareix de l’horitzó de l’home, que així intenta esdevenir el centre de tot.” Amb poques paraules, doncs, el document vol respondre als reptes actuals. Al llarg del document es fan moltes referències a la visita del Papa a

Barcelona, que s’escaigué poc abans de la publicació del document. El document, de fet, consta de cinc capítols. Anoto els títols i un breu comentari. El primer porta per títol: Valoració de la nostra identitat col·lectiva. Els bisbes repeteixen el que ja van dir els seus predecessors i s’hi adhereixen: “...reconeixem la personalitat i els trets nacionals propis de Catalunya, en el sentit genuí de l’expressió, i defensem el dret a reivindicar i promoure tot el que això comporta, d’acord amb la doctrina social de l’Església...” I afegeixen també més endavant: “...Com a pastors de l’Església, no ens correspon a nosaltres optar per una determinada proposta a aquests reptes nous, però defensem la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles i que recerquin amb paciència la pau i la justícia...” El segon capítol és: La contribució del cristianisme i de l’Església “...Els estudis històrics i sociològics ens confirmen que Catalunya, la seva cultura i la seva identitat, no es poden entendre sense la presència de la fe cristiana, que ha estat veritablement fecunda i positiva, fins al punt d’haver contribuït decisivament a la configuració de la

266 juliol - agost Caliu.indd 4 23/08/2011 10:20:04

El Caliu social i cultural / 5El Caliu social i culturalJuliol - Agost 2011 - Núm. 266

CAMARADAKALASHNIKOV

L’AGENDA MARTINENCA DE SETEMBRE 2011DIA ACTE HORA LLOC ORGANITZADOR

Diada 11 Ofrena fl oral del consistori 12,00 Rambla Països Catalans Ajuntament Havaneres i rom cremat 20,30 La Placeta AjuntamentDivendres 17 Excursió veïnal Tot el dia Monestir de Sant Benet A.V. Serra BaixDiumenge 18 Trepitjada de raïms 18,30 La Placeta El Centre Ball de saló 20,00 El Centre El CentreDimecres 21 Excursió Gent Gran Tot el dia El Berguedà Dinamització Gent GranDiumenge 25 Ball de saló 20,00 El Centre El CentreDissabte 24 Distribució butlletí núm. 267 Matí Municipi El MartinetDijous 29 Ple municipal ordinari 21,00 Sala de Plens Ajuntament

CAMARADAKALASHNIKOV

Comerciant / Industrial

necessita el teu recolzament econòmici t’ofereix un servei publicitari

ANUNCIA’T AQUÍ

L’ull viu

Dos exemples de rotondes.

Dos exemples de gestió

urbanística


6 / El Caliu social i cultural El Caliu social i culturalEl Caliu social i cultural

CaminairesCulturistes

Juliol - Agost 2011 - Núm. 266

Fent amics Club Excursionista Sarroca Sant Martí Sarroca Benvolgudes veïnes / benvolguts veïns,

Els Fent Amics som un grup de persones que formem part del Club Excursionista Sarroca i que tenim en comú l'estima pel municipi, la passió per l'esport a la natura i les ganes de compartir bons moments en companyia.

Entrenant per la muntanya, ens vam adonar que aquesta terra nostra de roques, vinyes, ermites, oliveres, senglars i castells és un bon ambient per fer-hi una cursa emblemàtica amb inici i final al centre del poble. Ens fa il·lusió implicar-nos amb el nostre municipi i potenciar accions que el facin encara més viu i atractiu. Pensem que muntar una cursa acompanyada d'una caminada popular és una bona manera de fer-ho.

La Cursa i la Caminada, organitzades pel Club Excursionista Sarroca i Tretzesports, se celebraran el proper 13 de novembre, dins dels actes de la festa major petita, i compten amb el suport de l'Ajuntament de Sant Martí Sarroca. Pel que fa a la cursa, es preveu la inscripció d'uns 300 participants que correran per un circuit de 15 km de camins i corriols per la muntanya, el castell i el poble. Durant el trajecte hi haurà tres punts d'avituallaments de líquids i sòlids. La caminada popular es farà per un circuit d'uns 10 Km. Al final de la cursa i la caminada, tindrem una botifarrada pels participants a càrrec de l'Ajuntament.

Aquest acte, que reunirà veïns del municipi i persones vingudes de tot arreu, pot afavorir a potenciar el nostre poble, els seus establiments i productes (carn, embotit, fruites i verdures, pans i pastissos, vi i cava, i molts altres) que els nostres restaurants saben presentar amb el millor gust.

Perquè la cursa sigui un èxit, necessitem el suport de patrocinadors i col·laboradors. És en aquest sentit que demanem la vostra col·laboració.

Estem a la vostra disposició per a qualsevol aclariment i/o suggerència: Telf. 650248490 (Jordi) /

c.e.: [email protected] / Facebook: cursaroca

MOLT AGRAÏTS

Benvolgudes veïnes / benvolguts veïns,Els Fent Amics som un grup de persones que formem part

del Club Excursionista Sarroca i que tenim en comú l’estima pel municipi, la passió per l’esport a la natura i les ganes de compartir bons moments en companyia.

Entrenant per la muntanya, ens vam adonar que aquesta terra nostra de roques, vinyes, ermites, oliveres, senglars i castells és un bon ambient per fer-hi una cursa emble-màtica amb inici i final al centre del poble. Ens fa il•lusió implicar-nos amb el nostre municipi i potenciar accions que el facin encara més viu i atractiu. Pensem que muntar una cursa acompanyada d’una caminada popular és una bona manera de fer-ho.

La Cursa i la Caminada, organitzades pel Club Excursio-nista Sarroca i Tretzesports, se celebraran el proper 13 de novembre, dins dels actes de la festa major petita, i compten amb el suport de l’Ajuntament de Sant Martí Sarroca. Pel que fa a la cursa, es preveu la inscripció d’uns 300 participants que correran per un circuit de 15 km de camins i corriols per la muntanya, el castell i el poble. Durant el trajecte hi haurà tres punts d’avituallaments de líquids i sòlids. La caminada popular es farà per un circuit d’uns 10 Km. Al final de la cursa i la caminada, tindrem una botifarrada pels participants a càrrec de l’Ajuntament.

Aquest acte, que reunirà veïns del municipi i persones vingudes de tot arreu, pot afavorir a potenciar el nostre poble, els seus establiments i productes (carn, embotit, fruites i verdures, pans i pastissos, vi i cava, i molts altres) que els nostres restaurants saben presentar amb el millor gust.

Perquè la cursa sigui un èxit, necessitem el suport de patrocinadors i col•laboradors. És en aquest sentit que demanem la vostra col•laboració.

Estem a la vostra disposició per a qualsevol aclariment i/o suggerència: Telf. 650248490 (Jordi) / c.e.: [email protected] / Facebook: cursa roca

MOLT AGRAÏTS

Fent amics amics DeL DRac

curs cRe(consumidors reconeguts com experts)

La Colla dels Amics del Drac de Sant Martí vàrem realitzar el passat 2 de juliol el curs de formació CRE (Consumidors reconeguts com experts) que va constar de dues parts:

1a) Classe teòrica de 2 hores:

Coneixements teòrics de cercaviles i processons.Mesures de seguretat.Recepció i devolució d’articles pirotècnics.Tractaments d’articles fallits.Conèixer la realitat històrica dels grups de foc al nostre país...

2a) Classe pràctica de 2 hores més:

Com manipular els coets.Quantitat de coets que pot agafar un expert.Composició de una carretilla i un sortidor.Classes d’ús de pirotècnia que podem utilitzar... També la junta vol agrair a tots els membres de la colla

el bon funcionament del grup el dia de la cercavila de la nostra festa major.

Així enviem l’adreça del nostre BLOC del Drac de Sant

Martí on tenim penjats vídeos i fotos de l’FM.http://dracdesantmarti.blogspot.com/



SOCIETATCULTURALI RECREATIVA

Nota d’agraïmentEls components de la Comissió de

Festes, volem agrair a totes les Entitats, col·laboradors i voluntaris, el seu esforç i sacrifici per tal de dur a terme la nostra Festa Major.

Volem fer una menció especial de la Bri-gada i Policia Local, així com també dels membres de Protecció Civil i A.D.F. del nostre Poble, l’Ajuntament i per descomptat, de tots el que heu participat d’una o altra manera en aquesta Festa que, sense tots vosaltres no s’hagués pogut dur a terme.

A tots MOLTES GRÀCIES

Inici de temporadaDiumenge 18 de setembre,a 2/4 de 7 de la tarda,

23è concurs de TREPITJADA DE RAÏMS

A les 8 del vespre, Ball de saló

amb l’orquestra STRES BAND.Entrada gratuïta per a tothom.

Col·labora Ajuntament de Sant Martí Sarroca.

Diumenge 25 de setembre,a les 8 del vespre,

Ball amb l’orquestra PARIS LA NUÏTCava i galetes per a tothom.

Sorteig de dos dinars o sopars al restaurant TORRENTS XIC de Torrelles de Foix.

DIABLES ARISTOIS

Martinencs i martinenques,La colla de Diables Aristois us vol fer un aclariment sobre els

comentaris que corren pel poble després de la festa major. La Comissió de Festes no va realitzar el castell de foc i pel

poble es comenta que els diners de l’acte els van donar a la colla de diables perquè nosaltres el faríem. FALS.

El grup de diables, a part de la subvenció de l’Ajuntament per realitzar els actes del divendres, la baixada d’andròmines i la cercavila, vam rebre la quantitat de 500 € de la Comissió de Festes per realitzar l’espectacle de foc amb la condició que els diables compréssim i féssim entrega a la Comissió de Festes de les dues traques d’inici i final de festa.

ÉS A DIR, QUE NOSALTRES NO HAVÍEM DE FER UN CASTELL DE FOC, NOSALTRES HAVÍEM DE FER EL NOSTRE ESPECTACLE COM CADA ANY.

Aprofitem per comentar també que, qui estigui interessat a comprar samarretes, gorres, mocadors o adhesius dels diables es pot posar en contacte amb qualsevol membre de la colla.

Moltes gràcies.


8 / El Caliu social i cultural El Caliu social i culturalEl Caliu social i cultural

Regala salut!!!

Fem xecs regal per la quantitat

que vosaltres vulgueu!!!

Tenim servei de podologia!

El mes de juliol, implants amb un 10% de descompte i la 1a setmana d’agost higienes dentals a 30 euros.


Un govern obert El passat dimecres 13 de juliol Marc Garriga va participar

com a ponent en el curs “Política 2.0: estratègia i comuni-cació en xarxa” organitzat per la Universitat Ramon Llull en el marc de 15a Universitat d’Estiu. Avui reproduïm un tros petit, però molt interessant, de la seva ponència per tal que ens serveixi de reflexió aquest estiu i ens encoratgi a emprendre el nou curs polític amb energies renovades. Ens deia que:

Un govern obert està basat en 3 eixos principals:- Transparència.- Participació.- Col·laboració.Transparència ja que un govern obert proporciona totes

les seves dades públiques –les que no estan subjectes a cap fre legislatiu o tècnic que ho impedeixi– a l’abast de tota la societat i, a més, fomentant la seva reutilització. És a dir, un govern obert disposa les seves dades mit-jançant un portal de dades obertes, (mireu els portals de dades obertes de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona, per posar dos exemples). A ningú se li escapa que si s’obren les dades rela-cionades amb la licitació de contractes públics estem lluitant contra la corrupció… (per posar un exemple). Participació amb l’objectiu que la ciutadania debati les accions que fa el govern, això inclou també les lleis; actualment –i gràcies a les TIC– aquestes ja poden ser criticades, comentades, modificades, complementades per la ciutadania abans que es legislin definitivament. De fet, la pròpia ciutadania pot realitzar les seves aportacions per què el govern les discuteixi i valori. Però per arribar a aquesta situació, és imprescindible el primer eix, la transparència. Si no informem el ciutadà aquest no podrà participar adequadament, no es podrà implicar en el govern de la seva ciutat, del seu país. Col·laboració per aconseguir aquesta implicació de què parlàvem ara. El govern ha de ser humil, ha de situar-se al mateix nivell que la ciutadania (com diu l’Antoni Gutiérrez-Rubí: cal baixar a la plaça). La ciutadania, el govern, con-juntament amb la resta d’actors, poden i han de col·laborar i construir una millor societat amb l’ajuda de tothom, no és una quimera, és factible.

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS AFECTATS DE LAZONA URBANA

Pels interessats a aprofundir sobre el tema us deixem el bloc de l’autor on trobareu la ponència sencera. Tot un luxe!

http://broucasola.blogspot.com/2011/08/curs-destiu-sobre-govern-obert-la.html

ACUDIT ESTIUENC

Un senyor que va en cotxe se n’adona que va perdut, maniobra i pregunta a algú al carrer: - Disculpi!, em pot ajudar? He quedat a les 02:00 amb un amic, porto mitja hora de retard i no sé on sóc! - És clar que sí -li contesta- vostè es troba a dins d’un cotxe, a uns 7 Km del centre de la ciutat, entre 40 i 42 graus de latitud nord i 58 i 60 de longitud oest.

-Vostè és enginyer, oi? – diu el del cotxe. -Sí senyor, ho sóc . Com ho ha endev ina t? -Molt senzill, perquè tot el que m’ha dit és “tècnicament correcte”, però “pràcticament inútil”: continuo perdut, arribaré tard i no sé què fer amb la seva informació. -Vostè és polític, oi? -pregunta el del carrer.- En efecte -respon orgullós el del cotxe- cóm ho ha sabut? - Perquè no sap on està ni a on es dirigeix, ha fet una promesa que no pot complir i espera que un altre li resolgui el problema. De fet, vostè està exactament en la mateixa situació que estava abans de preguntar-me, però ara, per alguna estranya raó sembla que la culpa és meva.

ASSOCIACIÓDE VEÏNS DEL BARRI LA SERRA DE BAIX

AA.VV.

Barri La Serra de Baix

Sopar d’estiuEl divendres 8 de juliol, l’Associació de Veïns va orga-

nitzar el sopar d’estiu a la masia Rodamilans. El sopar va consistir en pinya amb pernil de primer plat i una bona carn de xai a la brasa tot acompanyat del que mai pot faltar, vi, cava i unes bones postres. A la sobretaula va sorgir la proposta de muntar una nova excursió que es portarà a terme el proper 17 de setembre al monestir de sant Benet. Hi quedeu tots convidats!



AMPA ESCOLA JAUME BALMES

PENYABARCELONISTA

AGRUPACIÓ TEATRALI DANSAIRE"CASTELL SARROCA"

XXXVI Trobada Nacional de Bastoners a Llorenç del Penedès

El dissabte dia 2 de juliol, coincidint amb el 115è ani-versari de la colla de bastoners de Llorenç del Penedès, es va celebrar la XXXVI Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya en aquest mateix poble i el 10è Bastoner Rock.

En la trobada hi varen participar 63 colles de tot el territori català fet que representa prop d’unes 2.000 persones entre bastoners i músics.

L’esbart aquest any hi va participar amb el grup juvenil de bastoners, enguany el grup gran no va poder assistir a la trobada per una causa alegre, el casament de la Mònica i el Joan.

Amb el grup juvenil, a part d’alguna enganxada com una cosa habitual del tema, va anar tot molt bé.

Hi va haver dues cercaviles diferents pels carrers del poble, i tal i com anaves passant sempre hi havia públic en tots els llocs, no molt abundant però sempre tenies algú per fer-hi un ball. Al cap d’una hora i mitja les cer-caviles van acabar a la rambla Marinada, on va haver els parlaments, l’entrega de records a totes les colles participants i com a acte fi nal una ballada conjunta durant uns 5 minuts.

Un cop acabada la cercavila teníem el sopar on vàrem anar tots els bastoners i acompanyants que estàvem a la trobada, i després del sopar i fi ns força avançada la matinada, a la rambla Marinada va continuar la festa amb tres grups amb la 10a edició del festival Bastoner Rock.

30 anys dels bastoners dels Monjos

El dissabte dia 9 de juliol, els bastoners de l’esbart (grup gran i juvenil) vàrem participar en els actes de la celebració dels 30 anys dels bastoners del Monjos.

Juntament amb nosaltres també hi havia la colla de bastoners de la Múnia i la colla amfi triona amb el seu grup de petits, grups de grans i grup de veterans ja retirats.

Va ser una cercavila curta però intensa, es va poder ballar tant com vàrem voler. Es va començar a la punta de la rambla Penyafel (on es fa el mercat), allà no hi havia gaire gent i durant tota la rambla tampoc, però un cop vam entrar a la carretera general que travessa els Monjos (avda. de Catalunya) i fi ns a l’ajuntament, allà sí que hi havia gent.

I per acabar la cercavila, un cop arribats davant de l’ajuntament, cada grup va fer dos balls a dalt de l’escenari i al fi nal es va fer una Pavana amb tots els grups participants al mateix moment.

Un cop acabat, ens van convidar a sopar i després, com a fi de festa, hi havia un grup per moure una mica l’esquelet i baixar el sopar.

30 anys dels bastoners dels Monjos30 anys dels bastoners dels Monjos


Sarau polític10 / Juliol - Agost 2011 - Núm. 266

SECCIÓ LOCAL D’ESQUERRAREPUBLICANADE CATALUNYA

esquerra

Confirmat, ni transparència ni pluralitat a l’Ajuntament.

El regidor del nostre grup al consistori ens manifestava les seves sospites que aquest mandat dels propers quatre anys al nostre Ajuntament, el grup de govern (CiU) seria intransigent i fins i tot poc respectuós amb les altres opcions polítiques representades al consistori i també mancats de transparència en les decisions i la gestió d’aquest. Veient com s’ha organitzat el funcionament d’aquest consistori, les sospites s’han confirmat:

Anul·lació de les comissions informatives de les diferents àrees de govern (a la pràctica això vol dir que cap decisió que prengui la Junta de govern no serà informada prèviament a cap regidor dels altres grups i podran iniciar actuacions sense que aquests ni se n’assabentin).

Prohibir que cap regidor que no sigui de govern pugui consultar els llibres de registre d’entrades i sortides de documents (això suposa no tenir cap informació del dia a dia de la vida municipal).

No tenir accés a la relació de pagaments mensuals i les corresponents factures (no cal explicar el que aquesta manca de transparència suposa . . .).

Tenir un ple ordinari cada tres mesos –quatre a l’any- (si tenim en compte que el plenari en un ajuntament és l’òrgan de màxima representació democràtica, ja està tot dit, a més tenint en consideració que no es deix accedir a la documentació dels temes de debat del plenari fins quaranta-vuit hores abans i sense dret a fer cap fotocòpia).

Visca la democràcia, la pluralitat i la transparència al nostre Ajuntament!

També hauríem d’informar de les remuneracions dels càrrecs electes, especialment dels predilectes, perquè també n’hi ha per sucar-hi pa. Ho informarem en properes cròniques, per no ser pesats.

Quant a decisions de govern aprovades en l’últim ple extraor-dinari manifestem el nostre rebuig a la dotació d’una partida de 200.000 euros a càrrec de la caixa municipal, perquè l’empresa concessionària de l’aigua al municipi –CASSA– pugui arreglar trams de canonada.

La caiguda d’aportacions dels governs estatal i de la Genera-litat que es preveu, junt amb la caiguda d’activitat i la conseqüent manca d’ingressos municipals ens fa entendre que aquesta decisió és errònia i no correspon en el temps i situació que estem vivint, perquè ara el que toca és vetllar pels temes socials i no pels interessos d’alguna gran empresa.

Per acabar d’arreglar les finances municipals, tinguem en compte també que el govern de l’Estat ens vol fer retornar part de les aportacions que va fer els últims anys -gairebé 115.000 €- un exemple més del negoci que fem formant part d’aquesta Espanya decrèpita i xucladora, en la qual masses encara en volen formar part-.

Per acabar, desitgem que hagueu passat un bon estiu (un xic frescot) i que els que heu pogut fer vacances hagueu tornat amb les piles carregades per afrontar amb força les adversitats d’una crisi que ens costarà vèncer, però que entre tots ens en sortirem.

ALTERNATIVAMARTINENCA

Treballarem!!!La majoria absoluta de CiU ha optat per deixar sense

comissions informatives i ha reduït la periodicitat dels plens. Des d’AM-CUP volem fer públic el nostre rebuig a les políti-ques majoritàries i a la poca voluntat per part de l’equip de govern d’un funcionament cordial amb la resta de partits i grups polítics del consistori tal i com demanava en el seu discurs d’investidura com a alcalde el passat 11 de juny el Sr. Ramon Carbó. També en aquell mateix discurs deia, paraules textuals: “... l’important és que les discrepàncies que puguem tenir aquí dintre al llarg d’aquests quatre anys no es traslladin a la ciutadania”. Creiem que aquesta no és la manera de gestionar l’Ajuntament, no es pot negar al ciutadà i a partits i grups polítics a l’oposició la seva participació en el desenvolupament econòmic, urbanístic i cultural del nostre municipi.

La legislatura comença moguda, d’altra banda des d’AM-CUP farem oposició constructiva i dura tal i com marquen les nostres bases ideològiques com a grup polític municipal. AM-CUP continuem treballant per els interessos de tots/es els martinencs/ques, per la falta d’informació i transparència i, sobretot, per la participació ciutadana.

Passades les festes majors del nostre municipi, des d’AM-CUP volem destacar positivament la iniciativa de la Comissió de Festes del canvi d’ubicació de tota la festa major, però hem notat que el centre del poble, en aquestes dates tan significatives, quedava buit, AM-CUP creiem que més actes culturals al centre del poble durant el dia i la festa nocturna i fires en la nova ubicació seria una combinació prou encertada.

Amb el Consell Comarcal ja constituït governat per CiU i amb la representació del regidor vilafranquí de la CUP Xavier Navarro, hauríem de reflexionar sobre les següents dades: 110.688,11 € en càrrecs de confiança al Consell Comarcal de l’Alt Penedès. CiU amb Xavier Escribà Vivó, com a gerent del Consell Comarcal, 64.702,59 € i David Yzaguirre Melendres, coordinador del grup de CiU, 7.728 €. ERC, amb Pere Sàbat Lluverol com a coordinador del govern comarcal, 28.700 € i per al PSC, Mònica Bernabé Rodríguez, coordinadora del grup PSC, 9.557,52 €. Tot això és necessari?

BALANÇ ECONÒMIC CAMPANYA ELECTORAL AM-CUP:

Una de les prioritats de la nostra candidatura és la trans-parència, per aquest motiu i per ser conseqüents exposem el pressupost i el cost definitiu de la nostra campanya:

DESPESES: APORTACIONS:Programes electorals i cartells: 1031,36 € Aportació CUP Vilafranca: 700 €Botifarrada a la Bleda: 66,50 € Aportacions militància: 500 €Logística: 153,84 € Botifarrada la Bleda: 95 €Total despeses: 1.251,70 € Total aportacions: 1.295,00 €

SALUT I INDEPENDÈNCIA [email protected]

266 juliol - agost Sarau polític.indd 12 23/08/2011 10:30:17

Sarau polític / 11Juliol - Agost 2011 - Núm. 266

AGRUPACIÓLOCALSOCIALISTA

No comencem bé!El govern municipal de CiU comença la legislatura

eliminant les comissions informatives i reduint els plens ordinaris a només un cada tres mesos

Per què és greu això? Perquè és un atac a la pluralitat demo-cràtica al nostre Ajuntament de forma descarada.

Les comissions informatives havien de ser el lloc on tots els regidors (del govern i l’oposició) podien conèixer i debatre els temes prèviament. Ramon Carbó i els seus regidors les elimi-nen, fet que no havia succeït mai en la història democràtica dels últims 30 anys al nostre Ajuntament.

Per altra banda, els plens ordinaris, que és l’únic òrgan que ara queda on són per llei tots els regidors (tant del govern com de l’oposició) es passen a només un cada tres mesos. Si s’han de fer més plens, diuen que ja es faran extraordinaris (de ben segur que perquè en els extraordinaris la llei no els obliga a permetre torn de precs i preguntes al govern).

És un molt mal començament que ja deixa clar quin és el tarannà del govern amb majoria absoluta que els martinencs i martinenques van decidir majoritàriament. Lamentablement, però, CiU torna a confondre majoria absoluta amb poder absolut i reducció al mínim de la participació de l’oposició. No es pot oblidar que els regidors de l’oposició representen gairebé la meitat de martinencs i martinenques que van votar a les pas-sades eleccions municipals.

CiU i Ramon Carbó neguen fotocòpies dels assumptes a discutir al ple

Les passades legislatures amb majoria absoluta de CiU ja van ser un molt mal exemple de transparència democràtica i accés a la documentació. Ara, ja passa una cosa que no havia ocorregut mai abans: el nostre regidor demana una fotocòpia dels expedients del ple per estudiar-la, un cop conegut l’ordre del dia del ple quatre dies abans de la seva celebració, i se li neguen les fotocòpies.

El grup socialista ho va comentar al ple i l’alcalde va admetre que era així i va quedar-se tan ample i va dir que no pensaven canviar l’accés a la documentació que havien establert, perquè era suficient. Tot un exemple més del “plan” d’aquest govern municipal i de la voluntat de limitar al màxim el control de la seva actuació.

I els sous dels regidors?Doncs augmenten els del govern i baixen els de l’oposició

de forma descarada. Un regidor de l’oposició cobrarà 40€ per cada ple (els ordi-

naris se celebraran un cop cada tres mesos). En canvi, els regidors del govern cobraran 100€ per cada junta de govern (com a mínim s’han fixat per fer-ne una cada setmana i totes les extraordinàries que faci falta), més els 40€ del ple.

D’entrada, ja és lamentable que l’assistència al màxim òrgan de l’Ajuntament, el Ple municipal, sigui menys de la meitat que el d’una junta de govern. I per què han decidit això? Doncs perquè a la junta de govern hi ha només els regidors de CiU. El resultat: Per fer-nos una idea, els regidors de l’oposició cobraran uns 40€ cada tres mesos i els de CiU poden passar a cobrar uns 1.500€ cada tres mesos.

I quant a l’alcalde, aquest passa a cobrar per assistència. Per què deu ser això? No tindrà pas a veure amb què la llei només permet cobrar un sou fix de l’administració pública? No cobrarà pas d’una altra administració pública el sou fix ara, a més del de l’ajuntament que s’augmenta? En aquesta legislatura, l’alcalde, enlloc d’un sou fix de 1.000€ al mes que tenia, cobrarà 250€ per cada ple, per cada junta de govern, per cada comissió especial de comptes, per cada mesa de contractació, etc. Facin sumes i veuran que cobrarà bastant més del que cobrava la legislatura passada. I sinó, que cada mes publiquin què cobra cada regidor en total... Ah! Però a això també s’hi neguen (no sigui cas que se sàpiga amb detall què cobren els regidors de CiU).

GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIAi UNIÓ

Agraïment i compromís amb les nostres festes majorsEl col·lectiu socialista reconeixem i agraïm un any més la

tasca de tots els martinencs i martinenques que s’encarreguen d’organitzar totes les festes majors del municipi.

Per altra banda, en relació a la festa major de Sant Martí, el grup socialista entenem que no és encertat que tots els actes de la festa major s’hagin desplaçat del centre del poble, un caliu que ens comprometem a recuperar si tornem a participar en el govern municipal.

El sentit comú: clau en la nostra gestióConvergència i Unió, com a equip de govern de l’Ajuntament

del nostre municipi, afronta una legislatura complicada en l’àmbit econòmic. El govern de Madrid ja ha anunciat que retallarà entre un 30 i un 40 per cent les ajudes als ajuntaments, mentre que el govern autonòmic ho farà entre un 10 i un 15 per cent. Cal afegir que els ingressos indirectes que percebien els ajuntaments (per llicències d’obres i d’altres activitats) també s’han reduït dràsticament. Per contra, els municipis es veuen obligats a prestar tot un seguit de serveis als ciutadans que costen diners, la qual cosa pot arribar a conduir a una fallida, com ja hem vist darrerament en algun ajuntament.

Què cal fer davant d’aquesta situació? Doncs mesurar la despesa i procurar no endeutar-nos. En definitiva: aplicar el sentit comú als diners públics. Una màxima que des de la nostra responsabilitat ja portem fent des de fa uns anys. Això ens ha possibilitat tenir números positius i poder utilitzar el romanent d’un any per a inversions de l’any següent, com per exemple per subvencionar els llibres de text per a les famílies martinenques, que és una de les decisions importants que hem pres enguany i que s’aplicarà a partir del proper 1 d’octubre.

Hem d’estar preparats per al futur, perquè cada any no es tancaran els exercicis amb romanent. Si no hem gastat de més en èpoques de bonança, encara menys cal fer-ho en èpoques de crisi. Vénen anys de situació econòmica precària i caldrà continuar utilitzant el sentit comú. Es farà tot el possible per mantenir un bon nivell en els serveis bàsics.

No es tracta de fer alarmisme. Per sort, a Sant Martí Sarroca hem fet una bona gestió durant aquests darrers anys i no tenim urgències ni estem amb l’aigua al coll. Només caldrà continuar aplicant aquest sentit comú a totes les decisions futures.

266 juliol - agost Sarau polític.indd 13 23/08/2011 10:31:31

Esport saludableEsport saludable Esport saludable

Categoria Grup A:1r.- Dona-Mara.2n.- Friday Night / Manitou / Xupitos Reborn (empatats a punts)5è.- Els Phillips6è.- Níssims.7è.- Xupitos Gran Reserva.8è.- Barri Marítim.Categoria Grup B:1r.- Ché Que Bo!2n.- Kazurros.3r.- I jugant a casa!4t.- Es que me desorino.5è.- Azúcar Moreno.6è.- No tinc paraules.7è.- Paral·lelepípede.8è.- Iruma.Categoria Grup C:1r.- Full Ekip.2n.- Guachuneim.3r.- Nice Time.4t.- Més o menys.5è.- Oh Jennifer.6è.- C.P. St. Pere Pescador.7è.- Som i Serem.8è.- Los Verdes.

Cap de Premsa de l’Ajuntament S.M.S.

12 / Juliol - Agost 2011 - Núm. 266

UNIÓ ESPORTIVAMARTINENCA

Festa cloenda Futbol BaseEl dissabte 2 de juliol, l’Escola de Futbol Base va celebrar

la festa de cloenda de temporada, amb un partit de mares, un partit de pares i un sopar al restaurant Sant Jordi amb tots els jugadors i familiars, en el transcurs del qual l’alcalde va fer un discurs i la regidora Laia Farré va lliurar, en nom del club, uns trofeus als jugadors.

V Torneig 12 hores Voleibol 4x4Per cinquè any consecutiu, la Regidoria de Joventut i

Esports de l’Ajuntament de Sant Martí Sarroca va orga-nitzar, al Pavelló Municipal, el Torneig 12 hores Voleibol 4 x 4, que s’ha consolidat com una cita clàssica per als amants d’aquest esport de les comarques del Penedès i el Garraf, i s’ha convertit en una gran família que va compartir el dissabte dia 23 juliol.

Durant el matí, es van celebrar partits classificatoris i, a la tarda, els equips es van agrupar per categories en funció del seu nivell. Tots els participants van rebre un premi, de mans de la regidora Laia Farré.Els resultats van ser els següents:

Fotografia de l’Ajuntam

ent de Sant M

artí Sarroca


ent de Sant M

artí Sarroca


ent de Sant M

artí Sarroca

L’equip de les mares.

L’equip dels pares.

El sopar de germanor.

Xocolatada obsequiada per l’ajuntament.

266 juliol - agost Esports.indd 14 23/08/2011 10:33:42

Juliol - Agost 2011 - Núm. 266 / 13Fets i Gent

Consell Comarcal de l’Alt Penedès

Nou govern de coalició CiU-ERC a la corporació

El Ple del Consell Comarcal de l’Alt Penedès va oficialitzar el passat 28 de juliol el pacte de govern entre CiU i ERC, que es tradueix en la composició i funcionament dels diferents òrgans de govern de la institució i les funcions dels consellers de l’equip de govern.

La comissió de govern està formada pel president del con-sell, Francesc Olivella (CiU), alcalde de les Cabanyes, que també es fa càrrec de l’àrea de Territori i Sostenibilitat; i pels 5 vicepresidents: Jesús Salius (ERC), regidor de Sant Pere de Riudebitlles; Maria Rossell (CiU), regidora de Sant Sadurní d’Anoia, responsable d’Atenció a les Persones; Ferran Planas (CiU), regidor de Subirats, responsable d’Economia i Hisenda; Raimon Gusi (CiU), regidor de Vilafranca del Penedès, res-ponsable de Plans Transversals, i Lluïsa Llop (ERC), regidora de Gelida, responsable de Promoció Econòmica i Comarcal. Xavier Escribà i Vivó (CiU) és el gerent del consell des del primer d’agost. La corporació també ha designat Pere Sàbat (ERC) com a coordinador de govern

Els portaveus dels diversos grups comarcals són: Maria Rossell (CiU); Francisco Romero (PSC); Pol Pagès (ERC); Lluís Caldentey (PP); Xavier Navarro (CUP) i Josep Anfruns (ICV). Les sessions plenàries ordinàries de la corporació se celebraran amb caràcter mensual el segon dijous de cada mes, a les 19,30h, mentre que la comissió de govern es reunirà quinzenalment i les comissions informatives de les 5 àrees es reuniran els dijous anteriors a cada ple.

Plenari del Consell Comarcal de l’Alt Penedès després de les eleccions municipals del passat 22 de maig

Projecte de cooperació al MarrocLa inauguració, el passat 19 de juliol, del Servei d’Informació

Ciutadana i Comunicació de l’Ajuntament d’Ajdir (Marroc) ha materialitzat el projecte de cooperació que el Consell Comarcal de l’Alt Penedès (CCAP) manté amb aquella ciutat del nord-est del Magrib, a la regió del Rif. El projecte és fruit de la voluntat del CCAP de dur a terme un projecte de cooperació directa basat en la transferència de coneixements entre administracions públiques i de l’interès de l’Ajuntament d’Ajdir d’organitzar l’atenció a la seva ciutadania i millorar la comunicació amb la població per tal de prestar un millor servei. Ajdir és un municipi ubicat a la província d’Al Hoceima, d’on ve la major part de la població marroquina nouvinguda a l’Alt Penedès.

Concurs de fotografia jove: “On has estat aquest estiu?”

El Servei de Joventut de l’Alt Penedès ha organitzat el concurs de fotografia On has estat aquest estiu? sobre les destinacions de les vacances dels joves. Hi poden participar els joves d’entre 16 i 29 anys, amb residència a l’Alt Penedès anterior al 30 de juliol de 2011. Les fotografies poden estar

fetes amb qualsevol procediment (càmera convencional o digital, telèfon mòbil, etc.) i hauran de mostrar clarament una referència al lloc geogràfic on han estat preses (cartells, matrícules, monuments coneguts, vestimentes típiques, etc.). El termini per a l’enviament dels treballs és el 15 d’octubre de 2011.

Nous ajuts per a les empresesEl Servei de Desenvolupament i Ocupació informa

sobre els ajuts per a cooperatives i les societats laborals que convoca el Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat. La convocatòria preveu ajuts per a les coope-ratives i les societats laborals que vulguin incorporar nous socis de treball (preferentment persones desocupades i persones vinculades a l’empresa). També hi ha ajuts per a les empreses que vulguin accedir a les primeres fases del procés d’exportació i de relacions amb l’exterior i altres línies d’ajut per a les empreses que posin en marxa projectes d’innovació, que vulguin canviar el model de negoci o que vulguin desenvolupar noves oportunitats de negoci.

Tràmit d’ajuts per al lloguer d’habitatges per a jovesEls joves d’entre 22 i 30 anys que s’hagin emancipat recen-

tment o que es vulguin emancipar poden sol·licitar al Servei Comarcal d’Habitatge la renda bàsica d’emancipació que atorguen la Generalitat i el Ministeri de Foment. Per sol·licitar l’ajut cal tenir residència legal i permanent a Espanya, ser titular d’un contracte d’arrendament per a un habitatge que sigui domicili habitual i permanent, acreditar una vida laboral de 6 mesos i tenir uns ingressos bruts anuals superiors a 22.000 €.

Informació sobre el canvi de normativa del Codi de Consum de Catalunya

El Codi de Consum de Catalunya obliga des del passat 23 de juliol petites i mitjanes empreses a complir un seguit d’obligacions que fins ara només s’exigien a les grans empre-ses. Les novetats afecten qüestions com la senyalització de preus, ofertes i promocions, els serveis d’atenció al client, la senyalització d’horari comercial, les comissions aplicables pel pagament amb targeta de crèdit o dèbit, el paper en què s’han d’imprimir els tiquets de caixa i les factures, les garanties als clients quan facin un pagament per avançat o un cop hagin adquirit un producte, els pressupostos pels serveis que es vol contractar, els fulls de reclamació/denúncia, etc. L’Oficina d’Informació al Consumidor està fent xerrades amb associacions empresarials, ha elaborat diversos comunicats per als mitjans de comunicació, atén consultes i, en el web del Consell Comarcal (http://www.ccapenedes.cat), ha creat un apartat amb informació sobre el nou Codi de Consum.

Aquest apartat conté un document amb la síntesi de les principals obligacions dels empresaris i comerciants i un test perquè les empreses que ho desitgin puguin autoavaluar el seu grau de compliment.

266 juliol - agost Fets i Gents.indd 13 23/08/2011 12:59:17


Fets i Gent

Sabies que...El restaurant local Cal Diari celebra periòdicament uns

sopars-tertúlia amb comensals ben diversos que es troben per degustar la bona gastronomia i debatre sobre l’actualitat comarcal. La cita és a cegues i els convocats no saben qui es trobaran de companys de taula, fet que fa que la trobada amb l’inesperat converteixi la iniciativa en peculiar.

Entre els assistents s’hi troba un ampli ventall de diferents perfils socials i professionals del món de l’art, del periodisme, del cava... advocats, comercials, fabricants, perruqueres, informàtics, alcaldes, dissenyadores... i fins i tot una mossa d’esquadra, tots plegats compartint i contrastant realitats laborals i humanes.

La combinació de les selectes propostes gastronòmiques de Joan Morell, entre conversa i conversa, acompanyades de l’acurat maridatge del vi i cava apropiat per a cada sabor, suggerit pel mateix viticultor de torn, juntament amb l’atmosfera d’hospitalitat de la casa, fan de la vetllada una ambient amigable, durant uns sopars positivament dife-rents, que captiven els comensals i converteixen el lloc en el seu refugi.

* * * *

El “Trofeu l’home gol de Cal Diari” instaurat a comença-ment de la temporada 2009-2010 per premiar el primer jugador dels equips comarcals que faci 50 gols entre totes les competicions oficials, va ser lliurat a mitjan de juliol en el decurs d’un sopar celebrat al restaurant Cal Diari. El guardó va recaure en el jugador Joan Obiols del Sant Pau d’Ordal que va rebre el guardó acreditatiu de mans del mateix Joan Morell i que consistia en una obra escultòrica de Ramon López.

L’acte contemplava el lliurament dels diferents trofeus que atorga l’Agrupació per la Promoció de l’Esport, de la qual és president el martinenc Javier Monterrubio i que concedeix cada temporada un trofeu al millor golejador i al porter menys golejat, entre altres diversos guardons.

Una biografia professional de PañellaVicenç Pañella, el veterà dibuixant humorista, resident

des de fa uns anys al nostre poble i col·laborador habitual d’aquest butlletí, el podem veure biografiat en les pàgines de la publicació TBO, edición coleccionista. En el volum que resumeix els còmics editats durant l’any 1975 es pot veure com se li dedica una pàgina fent un recorregut de tota la seva vida professional com a dibuixant humorista a la vegada que reprodueixen diverses de les seves historietes.

El dibujante dibujado és el títol amb què l’articulista Jaume Capdevila, humorista i expert en humor gràfic, encapçala l’article dedicat a Pañella. El defineix com un “dibuixant singular, creador molt fecund de traç ràpid i rítmic amb un humor que oscil·la entre una fina subtilesa i la bogeria desenfadada, sempre dins d’un estil amable i blanc, però no faltat de picardia”.

El seu primer dibuix el publicava als 17 anys en un butlletí quinzenal d’un club de futbol, per iniciar la seva carrera amb la revista Tio Vivo a l’any 1957 i a on el van batejar amb el nom artístic de “Peñella el loco”, qualificatiu que l’acompanyarà la resta de la seva carrera. Va crear el per-sonatge “Fakir Raskalana” que protagonitzarà els acudits d’algunes contraportades.

Va fer la mili a Melilla i en tornar havia perdut la feina amb Tio Vivo i va iniciar un periple participant en la fundació de diverses revistes d’humor, com PZ, Pepe Cola, El Pito, Tele Cómico o Rififi, però totes elles de molt curta durada. A l’any 1962 s’incorpora a la revista setmanal Lecturas i al periòdic Solidaridad Nacional. Al 1966 s’incorpora a la plantilla de dibuixants de TBO en la qual col·laborarà fins l’any 1980, a on, entre altres coses, crearà les historietes “Pequeñas historias de mi vida”, autodibuixant-se i convertint-se en personatge de còmic.

Pañella, durant els gairebé 15 anys de col·laboració amb TBO, es converteix en un dels autors imprescindibles de la revista. Durant aquest llarg període també fa múltiples col·laboracions amb altres projectes editorials com El Papus, El País, AS...



Concert cloenda de festa major de la Coral Sarroca Nova

La Coral Sarroca Nova va oferir, a la tarda del diumenge 24 juliol, un lluït concert coral sota la direcció de Margarida Dols en l’atractiu marc de l’església romànica de Santa Maria del nostre municipi. Aquest concert, que es va proposar com a acte de cloenda de la festa major martinenca, va comptar amb una bona assistència de públic disposat a escoltar el nou repertori de la nostra coral.

Les cançons interpreta-des, totes elles amb molt d’ofi ci, van ser L’hereu Riera, Escolta-ho en el vent, Balaio, Zorongo, Rosó, Can’t help falling in love, El cavaller enamorat, Valentina, Pirineu, El cant de la senyera i la Sardana Sant Martí Sarroca.

Una vetllada de cant coral força completa i complaent.



Fets i Gent

El tradicional sopar del Truc

Gairebé una cinquantena de comensals van celebrar el sopar del Truc

Les parelles guanyadores: 1a, Salvador Sogas/Antonio Mallofré; 2a, José Herrera/Jaume Andreu; 3a, Gabi/Elias, i 4a, Josep Cuscó/Ramon de la Rosa.

Foto de família dels “trucaires”

2011

Per no perdre els bons costums, els joves responsables de l’Agrupació Teatral i Dansaire Castell Sarroca, entitat organitzadora dels campionats de Truc festamajorencs, van convocar tots els participants de la 26a edició d’aquest any per celebrar el sopar de germanor amb el corresponent lliurament de trofeus.

Representants de l’Agrupació, la Comissió de Festes i l’Ajuntament, acompanyats de la Pubilla 2011 i Josep Ma Farré com a speaker van ser els encarregats protocol·laris del lliurament, parella a parella, dels corresponents distin-tius. Unes quantes partides de revenja van completar la nit dels “trucaires”



Dinar de germanor del Casal de la Gent Gran

El divendres 8 de juliol la gent del Casal de la Gent Gran Jordi Pujol van celebrar un dinar de germanor a Cal Torrents Xic de Torrelles de Foix. Els 22 comensals van poder escollir entre paella o fi deuà de primer plat, calmarsets a la planxa o sèpia i peix de segon.

La trobada, tot hi fer-se amb motiu d’encetar l’estiu, no va ser com a cloenda de curs ja que durant el mes d’agost no s’ha tancat el local i ha restat obert de dilluns a dissabte.

Cloenda del Taller de Manualitats de la Gent Gran

El dissabte 9 de juliol els components del Taller de Manua-litats, com és costum abans de vacances, es van trobar, alumnes i professora, per celebrar un dinar al restaurant Sant Jordi, acompanyats de la regidora de Joventut, Esport i Instal·lacions Esportives, Laia Farré.

A l’inici de la trobada es van fer una foto-record al portal de l’edifi ci que durant molts anys ha estat el taller, ja de molts anys enrere, abans de les reformes.

Juan Hurtado “Canano” exposa a Sant Sadurní

L’artista Joan Hurtado “Canano” l’any passat es va dedicar a expo-sicions internacionals, sobretot a França, com ja era costum des de fa uns anys, i de les quals podem destacar la del desembre al Carroussel del Louvre a París, la de Sainte Marie de la Mer i la de Vittel, localitat situada a la regió dels Vosgos, en la qual se li va atorgar un segon

premi.Aquest any, coincidint amb les Fires i Festes de Sant

Sadurní d’Anoia, inaugurarà a la Sala Índex de Sant Sadurní el proper 3 de setembre una exposició titulada “Mirada interior del paisatge”, paral·lelament també exposarà obra a la Galeria Paqui Delgado de la mateixa població.

Aquesta exposició és el resultat de tot un any de feina i investigació, en el qual l’artista s’ha dedicat exclusivament a la preparació d’aquest projecte que consta com a part central de l’obra en si mateixa i que alhora es complementa amb una instal·lació i una videoprojecció que cerca modifi car l’espai per reforçar el missatge de l’obra. En tot aquest projecte també han col·laborat d’una banda Robert Altisen, design manager de l’empresa de disseny EFÍMERA de Barcelona; Joan Hurtado Piñol que s’ha encarregat del disseny gràfi c del projecte; Sònia Hurtado que ha redactat la part escrita; Adrià Pujol, muntatges audiovisuals; Joaquín Luque, productor d’esdeveniments de l’empresa Focus; el gestor cultural i crític d’art Joan Gil, i la galerista Paqui Delgado.

L’artista us convida a gaudir de l’exposició

del 3 al 12 de setembre de 2011

a la Capella de l’Antic Hospital (Sala Índex)

i a la Galeria Paqui Delgado

fi ns el 30 de setembre

La inauguració ofi cial tindrà lloc

el dissabte 3 de setembre,

a les 7 de la tarda,

a la Sala Índex de Sant Sadurní.

L’altra part de l’exposició es podrà

visitar a la Galeria Paqui Delgado

del 3 al 30 de setembre.

HORARIS Capella:

Dia 6 de setembre: de 19.00 h a 21.30 h

5, 7, 8, 9, 10, 11 i 12 de setembre:

matins de 12.00 h a 14.00 h

i tardes de 19.00 h a 21.30 h

HORARIS Galeria Paqui Delgado:

De dilluns a divendres de 17.30h a 20.30h

Dissabtes d’11h a 14h i de 17.30h a 20.30h

Diumenges d’11h a 14h


Fets i GentJuliol - Agost 2011 - Núm. 26618 /

Notícies en imatges

Recent passada la festa major es va obrir una rasa al llarg del passeig Esportiu i a una part del carrer Cons-titució, sorprenentment ambdós d’urbanització nova, per, segons informa-ció del servei tècnic muni-cipal, ampliar la xarxa de distribució elèctrica de mitja tensió enterrada del nucli de Sant Martí. Aquesta obra de la companyia de subminis-trament elèctric sembla ser que s’ha de prolongar cap al centre del poble, però que de moment s’ha realitzat aquella zona aprofitant les vacances escolars.

Una altra obra que necessi ta rebentar l’asfalt dels carrers és el soterrament de la canalització del gas per unir el sector 1 (zona de l’institut) amb el sector 3 (darrere del cementiri), per la qual cosa s’està obrint una rasa des del passeig Sant Joan del Lledó (darrere del camp de futbol) fins a la cruïlla de la plaça d’aparcament de l’ajuntament amb el carrer Garraf (davant de Cal Possatre), passant per tot el llarg del carrer de Cases Noves i del carrer Ferran Muñoz.

És llastimós observar com en tots els pobles i ciutats es malmet l’obra urbana relativament nova, per les constants rectificacions, modificacions o ampliacions de serveis o altres intervencions. És fruit de la manca de coordinació dels responsables urbanístics o del liberalisme o prepotència amb què actuen les companyies de subminstrament de serveis (electricitat, gas, telefonia...), o d’ambdues coses? Sigui com sigui, el cert és que es van deixant per tot arreu carrers i places de recent urbanització, plenes de defectes.

La nit del 4 al 5 de juliol el Taller An-per del barri la Serra de Dalt va sofrir un robatori en la seva nau, on els autors van entrar forçant la porta de l’oficina. Els lladres van sostreure diverses eines elèctriques i altres efectes valorats en total per uns 5.000 euros.

El Torrent “Sec” en la forta tempesta de la tarda del dis-sabte 30 de juliol.

Mossèn Francesc Garcia, un escolapi missioner vinculat a Sant Martí

A la missa solemne de festa major els feligresos van poder observar com un mossèn desconegut con-celebrava amb el mossèn Miquel Raventós. Es tracta de mossèn Francesc Garcia, un escolapi vinculat familiarment amb Sant Martí Sarroca, ja que els seus ascendents familiars eren oriünds de cal Hipotecari del barri la Roca. Aquesta casa, per qüestions hereditàries, ha passat a ser propietat del fill d’una germana seva, motiu pel qual mossèn Francesc, des de fa diversos anys, passa algunes temporades a Sant Martí convidat pel seu nebot.

Aprofitant les seves estades, s’ha ofert a donar un cop de mà en les tasques litúrgiques de mossèn Miquel, que els diumenges va sobrecarregat de feina ja que ha de celebrar misses en quatre parròquies de la comarca. Així que a més de la missa de festa major, ja n’ha celebrat algunes més durant aquestes últimes setmanes.

Mossèn Francesc ha corregut molt de món, ha exercit com a escolapi missioner 20 anys al Senegal, fins a la seva jubilació, que es va retirar a viure a Mataró. Anteriorment també havia estat molts anys al problemàtic barri barceloní de la Mina, a Sant Adrià del Besòs.



El castell i martinencs participen en el rodatge d’una pel·lícula

Durant tot el dia del 15 d’agost el nostre castell va servir de decorat pel rodatge d’una pel·lícula amb argument èpic-medieval, així com uns quants martinencs també es van oferir voluntaris per fer de figurants en el paper de vilatans. La pel·lícula, que portarà per títol Leyendas de Hidros, contempla 3 seqüències filmades al castell de Sant Martí, que són les que A.C. Quimera 2002 ha gravat ara. La pel·lícula està dirigida per Jordi Lesán i protagonitzada per Jordi Carrillo.

A.C. Quimera 2002 és una associació cultural sense ànim de lucre, dedicada a la difusió del gènere fantàstic en diferents àmbits com el cinematogràfic, jocs de rol, literari, il·lustració i còmic.

El projecte Leyendas de Hidros es tracta d’un col·lectiu d’artistes amateurs de Barcelona que fa diversos mesos es va proposar realitzar un curtmetratge però, en haver de combinar la seva dedicació amateur al projecte amb les ocupacions professionals se’ls ha allargat el temps de realització i ja porten més d’un any rodant escenes. A la vegada, la seva sinopsi és prou complexa com per anar-hi afegint seqüències, pel que el projecte acabarà sent un llargmetratge.

Emergència alimentària Aquest juliol i agost hem vist, a través dels mitjans de

comunicació, com està afectant la pitjor sequera en 60 anys a més d’11 milions de persones a la Banya d’Àfrica. Des de la redacció d’El Martinet fem un petit resum de diversos titulars i encapçalaments en les pàgines d’El Periódico de finals de juliol i primers d’agost, per acostar-nos i sensibilitzar-nos, si més no, que cal fer un gest a títol individual, econòmic o reivindicatiu, a un problema humanitari greu i d’extrema emergència tot esperant que els dirigents i estaments mundials siguin humanitàriament valents i honestos per afrontar la greu situació. Als països rics també hi ha crisi, però en aquests altres països, menys afavorits i de pobresa extrema, hi ha molta fam, i la gent, sobretot els infants, es moren de gana.

Les imatges que ens arriben dels camps de refugiats de Dadaab (Kenya), que acullen 380.000 persones, i que estan preparats per rebre’n 90.000 més, posen en evidència la situació que s’està vivint a la regió oriental d’Àfrica, on com a mínim deu milions de persones pateixen una situació d’extrema fam a causa de la sequera..

Estem davant la crisi alimentària més greu del segle XXI a l’est d’Àfrica. A la banya d’aquest continent, països com Somàlia, Etiòpia i Kenya passen set i penúries endèmiques, però ara, avui, es deshidraten i es moren de fam...

Atribuir a una sequera de proporcions bíbliques la fam que castiga la Banya d’Àfrica és del tot insuficient. Debilitats estructurals que s’arrosseguen des dels dies de la desco-lonització, el creixement demogràfic, l’especulació amb els aliments, la corrupció i la venalitat de les autoritats allà on n’hi ha i la desaparició de l’estat a Somàlia, substituït per partides armades que controlen porcions de territori, pesen tant o més que l’absència de pluges. De manera que encara que ara es mobilitzi la comunitat internacional per suturar la ferida i evitar una mortaldat massiva, és de témer que en el pròxim període de sequera es repeteixi la tragèdia amb les mateixes dimensions o encara pitjors...

La comunitat internacional no compleix els Objectius del Mil·lenni de 1996... L’Àfrica rebrà menys de la meitat de l’ajuda al desenvolupament promesa aquest any... L’Àfrica és un continent ric en el qual la pobresa no disminueix, sinó que augmenta. Segons Global Witness, els principals responsables són els bancs, que mantenen els països dependents de l’ajuda internacional. Una altra causa són els anomenats “fons rapaços d’inversió” que compren el deute dels països pobres i després en reclamen la devolució...

El món voreja els mil milions de famolencsEl desembarcament a l’Àsia i l’Àfrica de països emergents

ha desposseït de terres molts pagesos... La sequera i els alts preus del aliments han agreujat la crisi durant els últims anys... El més sorprenent és que la producció d’aliments s’ha multiplicat per tres en els últims 50 anys...Metges Sense Frontera, Banc Sabadell (n. compte 0081-0052-00-0004400044)Intermón Oxfam, BBVA (n. compte 0182-6035-46-0201506422)Caixa Catalunya (n. compte 2013-0500-12-0213849845)Ajuda contra la Fam, Banco Santander (n. compte 0049-0001-52-2410030007)Unicef BBVA (n. compte 0182-2370-40-0208517159)Fundació La Caixa (n. compte 2100-0900-90-0211339040)ACNUR (Agència de l’ONU) (n. compte 0049-0001-51-2710070009)www.acnur.es (L’Agència de l’ONU per als refugitas).

Aquesta imatge va ser origi-nalment publicada a Flickr per

Oxfam de l’Àfrica Oriental a http://flickr.com/photos/46434833 @

N05/5974776004. Va ser revisat a les 10:17 del 5 d’agost del 2011 (UTC) pel robot FlickreviewR i es

va confirmar la seva llicència sota els termes de la CC-BY-2.0.


Quefers de la Casa del Poble20 / Juliol - Agost 2011 - Núm. 266


PLE MUNICIPAL

Polèmica per les retribucions del grup de CiU a l’Ajuntament

L’equip de govern amplia el pressupost de prop de mig milió d’euros i apuja considerablement les tarifes d’activitats esportives

La majoria de CiU va incrementar el pressupost muni-cipal d’aquest 2011 de 444.244 euros (73.915.982 ptes) en el ple del passat 28 de juliol. Així, els comptes de l’Ajuntament de Sant Martí per a enguany pugen ja a 3.977.402.14 € (661.784.032,47 ptes). Entre les partides més importants que creixen, hi ha una nova inversió per a la millora de la xarxa d’aigua. L’oposició critica que CiU no els vulgui donar documentació del contracte de l’Ajuntament amb l’empresa concessionària del servei d’aigua, Cassa. A més, AM-CUP, PSC i ERC troben especialment polèmic l’establiment de les indemnitza-cions (retribucions) als regidors i grups municipals per la seva dedicació i, sobretot, la de l’alcalde i els edils de CiU. L’oposició creu que Ramon Carbó ha fet arreglar la seva retribució municipal perquè no sigui incompatible amb el càrrec que s’especula que tindrà a la Generalitat. L’oposició es va mostrar igualment crítica, però dividida, en relació amb l’important increment de preus que CiU ha decidit aplicar per l’ús de serveis i instal·lacions espor-tives el curs vinent. El ple va aprovar per unanimitat la proposta de ratifi cació de Miquel Folch Cruset i Josep M. Farré Sogas com a jutge de pau titular i substitut, respectivament.

L’increment de les partides municipals prové de l’aplicació de la liquidació del pressupost de 2010 i, per tant, de la incorporació dels excedents no gastats de l’any passat. Segons l’alcalde, les fi nalitats més impor-tants d’aquesta operació de tresoreria són, seguint el pla director de l’aigua, una inversió de 200.000 € (33.277.200 pessetes) en la millora de la xarxa, una subvenció per a llibres de text escolars i el fi nançament d’un projecte turístic i enoturístic per a Sant Martí. La resta dels diners serà per al manteniment de camins i rieres, l’adquisició d’aparells per al consultori mèdic perquè algunes proves que s’han de fer a Vilafranca es puguin fer a Sant Martí i la suplantació de partides que havien quedat curtes, com les del subministrament de gas per als centres escolars, i també el repintat de senyals viaris, la reparació d’una part de la tanca del camp de futbol i la dotació per a una possible despesa de l’emissora Sarroca Ràdio. L’operació es fi nança amb 432.213 € de romanent de tresoreria de 2010 i amb 12.031 euros d’una subvenció per al projecte turístic i audiovisual.

Ramon Carbó va justifi car la política de CiU d’inversió en la renovació de la xarxa d’aigua i va defensar a capa i espasa la gestió de l’empresa concessionària davant els requeriments de l’oposició perquè Cassa inverteixi allò que per contracte ha de fer. Segons l’alcalde, “l’empresa posa allò que ha de posar (fons de reposició i part del cànon)”, per si més endavant l’Ajuntament no té “la dis-ponibilitat pressupostària que hi ha ara”, tot i que en cap moment va concretar xifres, però en canvi va arribar a afi rmar que l’empresa fi ns i tot havia avançat diners. De xifres, l’alcalde només en va donar per dir que Cassa està obligada a invertir 25.000 € a l’any en substitució d’elements, cosa que no inclou la reparació d’avaries, mentre que el pla director de l’aigua de Sant Martí recomana invertir un milió d’euros. Carbó va recordar que el servei estava “molt deteriorat” perquè “només es facturava un 38 per cent de l’aigua que sortia dels pous”. Amb la inversió feta, va afegir l’alcalde, “en quatre anys (cal dir que aquesta inversió, segons el pla, estava pre-vist repartir-la en un període de deu anys) s’han invertit 800.000 € i s’ha arribat gairebé al 67% de rendiment de la xarxa” i que l’objectiu és aconseguir l’“òptim”, que és arribar al 75%.

Carbó justifi ca els diners a CiU perquè ells fan la gestió

Ramon Carbó va assegurar que el canvi de partides de retribució als regidors no servirà perquè ell cobri ni un euro més del que cobra fi ns ara de l’Ajuntament, ni que la corporació destini més diners a pagar els polítics. No obstant això, el cap de llista de CiU va rebutjar de publicar al web de l’Ajuntament les retribucions que percebin tots els regidors, tal com li va demanar AM-CUP, i va justifi car la important quantitat que en conjunt cobraran ell mateix com a alcalde i la resta de regidors del seu grup pel fet que ells tenen responsabilitats de gestió municipal, cosa que no fan els regidors de l’oposició, que tenen la seva activitat limitada a l’assistència a un ple ordinari trimestral, més aquells que el grup de govern decideixi convocar de forma extraordinària. AM-CUP, PSC i ERC van criticar la falta de respecte que CiU dóna a les funcions del ple, òrgan màxim de decisió de la corporació, pel fet que els regidors de CiU que assisteixen a la junta de govern tenen una retribució dues vegades i mitja més gran que les assistències als plens. També van criticar que, ras i curt, es retribueixi preferentment millor els regidors de CiU que els de l’oposició.

68.000 € per a promoció turísticaPel que fa al pla de promoció turística, l’alcalde es va

mostrar sorprès per les crítiques que, sobretot AM-CUP i ERC, van fer pel cost del projecte que impulsa el grup de CiU, amb d’uns 11.000 € (1.830.246 ptes) i 57.269 €. (9.528.760 ptes.). Carbó va adduir que l’impuls turístic li havia semblat una mesura de consens entre tots els grups. El pla turístic, va concretar, tindrà dues fases, una serà la redacció de les rutes i l’altra la realització d’un audiovisual per dinamitzar el museu.

Per Alternativa Martinenca-CUP, la portaveu Àngels Rus va qüestionar l’import del projecte turístic, “molt elevat pel temps que s’està” per comptes de prioritzar despeses socials. Rus va aprofi tar l’avinentesa per reclamar una “taula de plens més còmoda per a tots els regidors”, ja que la disposició dels membres del consistori, de cara al públic que assisteix als plens, fa que molts no puguin utilitzar aquest moble per deixar-hi papers o altres objectes. La regidora d’AM-CUP, com la resta de grups de l’oposició, va criticar també les fortes difi cultats que el grup de CiU posa a l’obtenció d’informació sobre els temes i projectes municipals. Ramon Carbó els va con-testar a tots que la informació que reben els regidors és l’adequada i la que marca la llei. L’alcalde es va negar a facilitar documentació amb fotocòpies, tal com li va demanar el regidor del PSC, Josep Porcell.

Per la seva banda, Josep Tort (ERC) va criticar la “manca de rigor” del pressupost a causa del volum de modifi cacions i la forma de portar la inversió de l’aigua. En relació al projecte turístic, Tort va manifestar el seu desig perquè treballin a fons el tema. La manera de fer no és correcta i cal fi lar més prim.

Ordre del dia de la sessió extraordinària del 28 de juliol de 2011

1.- Aprovació de les actes dels plens de l’11 i el 30 de juny de 2011.

2.- Modifi cació del pressupost 3/2011.3.- Establiment d’indemnitzacions als regidors i assig-

nació econòmica als grups municipals.4.- Modifi cació de les ordenances sobre el preu de la

piscina.5.- Nomenament del jutge de pau i suplent.

266 juliol - agost Quefers.indd 20 23/08/2011 13:09:09

Quefers de la Casa del Poble / 21Juliol - Agost 2011 - Núm. 266

servei de dinamització sociocultural / joventut / Gent Gran

tallers a la piscina “mou-te”Un any més, des del Servei de Dinamització de joventut

de l’Ajuntament de Sant Martí Sarroca s’han organitzat diferents tallers i activitats lúdiques durant el mes de juliol a la piscina municipal.

Concretament, van ser els dies: dijous 7 de juliol, amb l’activitat “L’hora del conte” per a infants. La narradora, Anna Garcia, va explicar diferents històries i contes acompanyats de titelles, música…

La següent setmana es va haver de traslladar el dia marcat (dijous 14 de juliol pel dilluns 11) per motius personals de l’animadora.

Així doncs, el dilluns hi va haver una gimcana de jocs d’aigua en la qual van participar joves de 12 i 13 anys i algun de més petit. Era una activitat més dinàmica i moguda que la de la setmana anterior.

El dijous 21 de juliol hi va haver un taller de globus-flèxia i una esfera aquàtica en la qual infants i joves es van poder posar a dins i caminar per l’aigua. Va ser una experiència que ja s’havia fet l’any anterior i que es va tornar a repetir amb èxit.

L’últim taller va ser el del 28 de juliol i es van elaborar diferents tipus de treballs manuals.


ent de Sant M

artí Sarroca


ent de Sant M

artí Sarroca

nous preus de la piscina, cursets i lloguer d’instal·lacions esportives*

Piscina Menors de 6 anys: 0 €De 6 anys a 16 anys: 3,80 €De 16 anys a 65 anys: 4,50 €Més de 65 anys: 3,75€Grups de més de 20 persones: 3 €/persona. abonaments mensuals i de temporada Abonament familiar: 20% de bonificació. Abonament mensual, de 6 a 16 anys: 27 €.Abonament mensual, més de 16 anys i fins a 65 anys: 40 €.Abonament mensual, més de 65 anys: 34 €. Abonament de temporada, de 6 a 16 anys: 37 €. Abonament de temporada, més de 16 anys: 50 €.Abonament de temporada, més de 65 anys: 42 €. cursets Fins a 12 anys d’edat: 50 €.Més de 12 anys d’edat: 50 €. Cursets per als alumnes del Xic Martinenc: 5 €.lloguer de camp de futbol i pavelló poliesportiuPavelló poliesportiu/camp de futbol: 30 €/h.Pavelló poliesportiu/camp de futbol per a entitats sense ànim de lucre del municipi: 15 €/h. Exempts del pagament de lloguer: UE Martinenca, UE la Bleda, centres d’ensenyament del municipi i entitats que tinguin com a activitat principal la pràctica de l’esport federat. escola esportivaP5: 100€/any. P3-P4: 50€/any. Adults (tai-chi, gim-jazz, sala de musculació, yoga, etc.): 65 €/trimestre o 150 €/any. (Prohibit usar la sala de musculació per a menors de 18 anys si no van acompanyats per un tutor.) *Aquests preus entraran en vigor a partir del setembre de 2011.

retribucions als regidors de l’ajuntament de sant martí sarroca

Els nous criteris retributius que CiU ha imposat a l’Ajuntament de Sant Martí són aquests:Alcaldia/presidència de plens i comissions: 250 € per acteRegidors: - assistència a junta de govern: 100 € - assistència a plens: 40 €Amb aquest criteri, i tenint en compte el nombre de plens ordinaris previst, un cada cada tres mesos, i les juntes de govern ordinàries que es fan fins ara, una cada setmana, els membres de la corporació martinenca cobraran com a mínim: - alcalde: 3.250 € trimestrals; - regidors de l’equip de govern: 1.240 € trimestrals; - regidors de l’oposició: 40 € trimestrals.La perspectiva d’un càrrec a la Generalitat per a l’alcalde, Ramon Carbó, sembla, a parer dels grups de l’oposició, la causa que el grup de CiU hagi decidit canviar el sistema retributiu als càrrecs electes de l’Ajuntament. La raó seria, pel que fa a l’alcalde, que en tenir un càrrec a la Generalitat, només podria cobrar el salari d’una administració. En convertir l’assignació de l’Ajuntament a l’alcalde en una indemnització, aquesta es pot acumular al salari que pugui percebre d’una altra administració superior.Retribució als grups municipals: 50 € per grup + 20 € per regidor.D’aquesta forma, cada mes els grups municipals ingressaran aquestes quantitats en funció de la seva composició: - CiU 190 €- CUP 90 €- PSC i ERC 70 €.


Quefers de la Casa del PobleJuliol - Agost 2011 - Núm. 26622 /

ESTADÍSTICA MAIG DE 2011

REGISTRE CIVIL

Informació: El nombre de naixements, matrimonis i defuncions que es descriuen són els que es troben als toms del Registre Civil, les defuncions ocorregudes fora del municipi no queden registrades en aquests toms.

Maig 2011Naixements: 1Matrimonis: 1 Defuncions: 2

ALTES Maig 20113 de Vilafranca del Penedès1 d’Avinyonet del Penedès1 de Viladecans3 de Barcelona1 de La Bisbal del Penedès1 del Marroc

VISITES AL CASTELL

Han visitat el Castell Reial Històric 394 persones durant el mes de maig

i351 persones durant el mes de juny.

DECRETS D’ALCALDIA

Decret 11 de 23 de maig de 2011Convocar la sessió ordinària a celebrar pel Ple el proper

dijous dia 26 de maig de 2011 a les 21:00 horesDecret 12 de 6 de juny de 2011Convocar la sessió extraordinària a celebrar pel Ple el

proper dijous dia 9 de juny de 2011 a les 19:00 horesDecret 13 de 14 de juny de 2011Donar conformitat al projecte executiu per a la construcció

d´un habitatge unifamiliar aïllat amb garatge i piscina al carrer Pau Casals, 28 presentat pel senyor J.M.S.

Decret 14 de 14 de juny de 2011Aprovació del pagament en concepte de casal d’estiu a

la Sra. C.P.MDecret 15 de 14 de juny de 2011Sol·licitar a Diputació de Barcelona i a SERGESA el terminal

de teleassistència domiciliària per al Sr. R.S.S. Decret 16 de 14 de juny de 2011Sol·licitar a Diputació de Barcelona i a SERGESA el terminal

de teleassistència domiciliària per a la Sra. F.U.G..Decret 17 de 14 de juny de 2011Rectificar la resolució de la Junta de Govern de data 12

de maig de 2011 per la qual s’aprova la proposta de crèdit incobrable per referència número 11007 presentada per l’organisme de Gestió Tributària.

Decret 18 de 14 de juny de 2011Aprovar la declaració de crèdit incobrable presentada per

l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona amb el número 11010 per diversos conceptes per import total de 64,52 euros

Decret 19 de 14 de juny de 2011Autoritzar la instal·lació d’una caseta de venda de pro-

ductes pirotècnics sol·licitada pel Sr. S.B.P., a l’Av. Josep Anselm Clavé – Passeig de Jaume I, del dia 16 al 23 de juny ambdós inclosos

Decret 20 de 14 de juny de 2011Aprovar la baixa del nen D.M.V. del servei de llar muni-

cipal d’infants amb efectes del mes de maig de 2011, atès que tot i que es va sol·licitar amb posterioritat al dia 20 que estableix l’ordenança, es considera que es tracta d’un fet

Taller d’entrenament de la memòria- Inici: 4 d’octubre, a les 10.30 h a l’Espai de la Gent

Gran Jordi Pujol- Consta de 10 sessions.

- Destinataris: a partir de 60 anys.La finalitat del TEM per a la gent gran és prevenir

i intervenir en les pèrdues de memòria associades a l’envelliment i per promoure l’autonomia personal millo-

rant les seves habilitats cognitives i allargar, així, la seva independència

- El taller és gratuït.- Inscripcions: del 5 al 16 de setembre, a les oficines

de l’Ajuntament de Sant Martí Sarroca

Excursió per a gent granDimecres 21 de setembre

El BerguedàVisita a la Torre de l’Amo de Viladomiu

Dinar a Gironella

Inscripcions: del 5 al 9 de setembre, a les oficines

de l’Ajuntament de Sant Martí Sarroca.De 10 h a 14 h

Preu: 35 €

Programa de la Diada Nacional de Catalunya

Diumenge 11 de setembre,

A les 12 h del migdia, a la rambla dels Països Catalans,

Acte institucional

Ofrena floral del consistoriamb motiu de la Diada al Memorial de les Víctimes de la Guerra Civil

Tot seguit,

Actuació de la coral Sarroca Nova

A 2/4 de 9 del vespre, a la Placeta,

Actuació del grup d’Havaneres Xaloc(Vilafranca del Penedès)

i rom cremat per a tothom

ESTADÍSTICA MAIG / JUNY 2011

Juny 2011Naixements: 2Matrimonis: 1 Defuncions: 0

Juny 20111 de Palamós (Girona)2 de Torrelles de Foix1 de Biscaia (Bilbao)1 de Vilanova i la Geltrú1 de Manresa2 del Marroc1 de Terrassa8 de Vilafranca del Penedès1 de Barcelona


Quefers de la Casa del Poble / 23Juliol - Agost 2011 - Núm. 266

extraordinari i justificatDecret 21 de 16 de juny de 2011Nomenar Tinents d’Alcalde de la Corporació als següents

Regidors:Primer Tinent d’Alcalde el senyor Josep Olivella i Almi-

rallSegon Tinent d’Alcalde el senyor Francesc Puche i

Escofet Tercera Tinent d’Alcalde la senyora Laia Farré i

Busqué.Decret 22 de 16 de juny de 2011Sol·licitar a Diputació de Barcelona i a SERGESA el terminal

de teleassistència domiciliària per al Sr. G.M.B.Decret 23 de 16 de juny de 2011Comparèixer davant dels tribunals per tal de formalitzar

oposició contra el recurs 502/2009 d’apel·lació interposat per la representació de la part actora, senyora P.R.S. i senyor JM. A.L., contra la sentència dictada en data 9 de maig de 2011 el recurs contenciós administratiu número 502/2009.

Decret 24 de 20 de juny de 2011Donar per assabentat de les obres de pintar les façanes a

Cal Jové del barri La Bleda sol·licitat pel senyor D.J.MDecret 25 de 20 de juny de 2011Aprovar la devolució de 225 euros a la Sra I.O.E. correspo-

nent al 75% del total, en concepte d’anul·lació de la reserva de la sala gòtica del castell pel dia 25 de juny, atès que no se celebrarà l’acte previst

Decret 26 de 21 de juny de 2011Donar per assabentat de les obres de repassar la teulada

a Cal Casetes del barri Garrofer sol·licitat per la senyora M.M.R,

Decret 27 de 21 de juny de 2011Donar-se per assabentat de la comunicació d’una activitat

de taller de reparació de vehicles automòbils (sense pintura ni tractament de superfícies) al Barri Can Cruset, 17, sol·licitada pel Sr. H. L. i procedir a programar la visita de control per part del tècnic municipal per tal d’emetre les certificacions lliurades pels serveis tècnics municipals segons determina l’art. 52.3 i 4 de la llei 20/2009 i l’art. 25 de la llei 3/2010 (Les certificacions lliurades pels serveis tècnics municipals també poden ser substituïdes per les emeses per una entitat col·laboradora de l’administració.


d’obrador de carn, carnisseria-xarcuteria a l’Av. J.A. Clavé, 62, sol·licitada pel Autoservei Lacambra S.C.P

Decret 29 de 21 de juny de 2011Concedir la llicència per a la tinença i conducció de gossos

potencialment perillosos al Sr. A.S.S. com a propietari del gos Ira, de raça pit-bull, durant el termini de cinc anys

Decret 30 de 22 de juny de 2011Donar per assabentat de les obres de canviar set finestres

i pintar façana al barri La Bleda, 89 sol·licitat pel senyor P.G.C

Decret 31 de 22 de juny de 2011Autoritzar el funcionament de l’activitat dedicada a taller

de reparació de vehicles a l’immoble de referència cadastral 4125114 CF8842N 0001 DT situat al c. Àngel Guimerà, 3 sol·licitada per Tallers Castellví SCP (NIF G-61625265), atès que s’ha emès acta de control inicial favorable en data 20 de juny de 2011.

Decret 32 de 22 de juny de 2011Donar per assabentat de les obres de canalització per

col·locar tub de telefonia al carrer Bassetges, 13 sol·licitat pel senyor E.P.S

Decret 33 de 22 de juny de 2011Autoritzar a A.B. l’ocupació de la via pública a l’Av. Josep

Anselm Clavé, davant el número 104, en una superfície de 10 m² durant tot l’any 2011

Decret 34 de 22 de juny de 2011Atorgar llicència urbanística a la senyora RM.Q.R per

construir tanca i porta a Can Carbó de la Riera del barri La Roca


de Taller de confecció de roba de vestir a l’Av. J.A. Clavé,

52-54Decret 36 de 22 de juny de 2011Atorgar llicència urbanística al senyor LL.L.B per modificar

la tanca del carrer Riu Foix, 5Decret 37 de 22 de juny de 2011Concedir pròrroga de la llicència dóbres atorgada per la

Junta de Govern Local en sessió celebrada de data 1 de juliol de 2010 a la senyora MT.M.T., expedient urbanístic 115/10-u, per iniciar les obres de construcció habitatge unifamiliar aïllat al carrer Josep Pla, 12-14 pel termini màxim improrrogable de sis mesos , o sigui , fins al 1 de gener de 2012

Decret 38 de 27 de juny de 2011Convocar la sessió extraordinària a celebrar pel ple el proper

dijous 30 de juny de 2011 a les 21.00 horesDecret 39 de 27 de juny de 2011Que la Junta de Govern Local, presidida per aquesta

Alcaldia, estarà integrada per 3 regidors, nombre no superior al terç del nombre legal dels mateixos i que a continuació s’indiquen:

- Primer Tinent d’Alcalde el senyor Josep Olivella i Almi-rall

- Segon Tinent d’Alcalde el senyor Francesc Puche i Escofet

- Tercera Tinent d’Alcalde la senyora Laia Farré i BusquéDecret 40 de 30 de juny de 2011Sotmetre a informació pública pel termini d’un mes el projecte

per a la instal·lació dántenes i equips de telefonia mòbil a léstació base existent situada al polígon 49 parcel·la 32b “La Serreta” del barri Sisplau , en sòl no urbanitzable, presentat en data 23 de maig de 2011 i número de registre déntrada 996 per Telefónica Móbiles España, S.A.. La informació pública es realitzarà a través d’edicte en el tauler municipal, en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i en el diari El Periodico, d’acord el que estableix l’art. 57 del RLU.

Decret 41 de 30 de juny de 2011Aprovar el pagament de 21.350 euros a la Comissió de

Festes (NIF G64717358) de Sant Martí Sarroca en con-cepte de resta de la subvenció concedida en la resolució de la convocatòria de subvencions a entitats, amb càrrec a l’aplicació pressupostària 338.226.09 del pressupost vigent de la corporació

Decret 42 de 27 de juny de 2011Aprovar la reducció del deute pendent per quotes de la llar

d’infants del nen A.C.G. en un 50%, pel qual quedarà pendent de pagament la quantitat de 459 euros, atès que es considera que es tracta d’un fet extraordinari i justificat.

ACORDS DE LA JUNTA DE GOVERN

Sessió de 5 de maig del 2011-Atorgar llicència urbanística per pintar la façana, col·locar

sòcol i construir cobert agrícola a la masia LÉncís situada al barri Hostalets.

-Atorgar llicència urbanística per reformar tanca exterior de la casa situada al carrer Salvador Espriu, 13.

-Subscriure el conveni de pràctiques laborals entre l’Ajuntament de Sant Martí Sarroca, l’IES E Intermunicipal Penedès i una alumna.

-Registrar i legitimar el canvi de titularitat de l’activitat de bar de l’Av. Josep Anselm Clavé, 49, com a nova titular, li queden subrogats tots els drets i deures que se’n derivin

-Aprovar el canvi de nom sol·licitat per l’activitat de ludo-teca infantil, que passa a denominar-se “Centre de suport familiar”.

-Aprovar l’ingrés definitiu a favor de l’Ajuntament de Sant Martí Sarroca de 150,05 euros, corresponents a les fiances dipositades per Roura Cevasa, S.A. en data 9 de gener de 2008 en concepte de l’obtenció de la placa d’obres número 254 que no s’ha retornat i en concepte de fiança per a la correcta gestió dels residus de la construcció que no s´ha aportat el certificat del gestor autoritzat, d’acord amb l’establert a l’Ordenança Fiscal número 13 i número 31.

-Aprovar l’ingrés definitiu a favor de l’Ajuntament de Sant Martí Sarroca de 120,00 euros, corresponents a la fiança dipositada en data 2 de juny de 2008 en concepte de fiança per a la correcta gestió dels residus de la construcció que

Juny 20111 de Palamós (Girona)2 de Torrelles de Foix1 de Biscaia (Bilbao)1 de Vilanova i la Geltrú1 de Manresa2 del Marroc1 de Terrassa8 de Vilafranca del Penedès1 de Barcelona


Quefers de la Casa del PobleJuliol - Agost 2011 - Núm. 26624 /

Sessió del 2 de juny deL 2011-Declarar la caducitat de la llicència dóbres atorgada per

la Junta de Govern Local de data 2 de novembre de 2006 al senyor JC.M.B per a la construcció dún edifici plurifamiliar en testera de 16 habitatges i aparcament a lÁv. J. Anselm Clavé, 132 xamfrà amb el carrer Bassetges, 2

-Atorgar llicència urbanística a Endesa Distribució Elèctrica, s.l.u. per a la instal·lació de traçat aeri de baixa tensió a Can Jorba situat al barri Serra de Dalt sempre que es disposi dels permisos dels particulars necessaris.

-Adjudicar el contracte de serveis de piscina 2011 al Sr. Jordi Caselles Magallon (DNI 46.327.732-M) per tal de realitzar el contracte de serveis de gestió de la piscina per l’estiu 2011 per l’import de 20.750,00 euros més 3.735,00 euros en concepte d’IVA i d’acord amb les següents clàusules contractuals:

-Aprovar la concessió a la Sra. N.C.O. del nínxol núm. 124, 1r. pis, Zona Nova.

-Donar-se per assabentada de l’exercici de l’activitat d’exposició de fusteria metàl·lica d’alumini al c. Terra Blanca, 2 baixos, sol·licitada pel Sr. M.S.R, sempre que abans d’iniciar-se l’exercici de l’activitat s’adoptin les mesures correctores assenyalades a continuació:

Sessió del 9 de juny del 2011Aprovació de lácta de la sessió ordinària de data 2 de juny

de 2011 de la junta de govern local

no s’ha aportat el certificat del gestor autoritzat, d’acord amb l’establert a l’Ordenança Fiscal número 13 i número 31.

-Iniciar l’expedient de caducitat de la pròrroga de llicència municipal d’obres atorgada per la Junta de Govern Local de data 6 de maig de 2010 per a la construcció d’un edifici plurifamiliar en testera de 16 habitatges i aparcament a l’Av. J. Anselm Clavé, 132 xamfrà amb carrer Bassetges, 2 (Exp. 42/2005-U);

-Aprovar el pagament de 290,37 € a l’Ajuntament de Font-Rubí, en concepte de despeses de sortida a la neu (servei d’autocar)

Sessió de 12 de maig del 2011-Concedir pròrroga de la llicència dóbres atorgada per

la Junta de Govern Local en sessió celebrada de data 8 de maig de 2008, expedient urbanístic 283/07-u, per acabar les obres de construcció habitatge unifamiliar aïllat al carrer Constitució, 11 xamfrà avinguda Verge de Montserrat, 2 amb caducitat de data 8 de novembre de 2012 i dácord amb les mateixes condicions que es va atorgar.

-Aprovar la sol·licitud de la titularitat del domini “santmarti-sarroca.cat” al Consorci Administració Oberta de Catalunya donat que properament expira el termini per a la seva reno-vació i d’acord amb la normativa vigent el citat Consorci no podrà renovar la seva titularitat.

-Imposar una sanció de 800 € a una persona per haver infringit l’article 7è de l’ordenança municipal de tinença d’animals domèstics de companyia i no tenir l’animal inscrit al cens municipal d’animals de companyia dins del termini de tres mesos a comptar des de la data de naixement, d’adquisició o de canvi de residència de l’animal, infracció que es considera greu segons la mateixa ordenança.

-Aprovar la declaració de crèdit incobrable presentada per l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona amb el número 11006 per diversos conceptes per import total de 1.257,62 euros.

-Aprovar la declaració de crèdit incobrable per referèn-cia presentada per l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona amb el número 10063 per diversos conceptes per un import total de 183,93 euros.

-Sol·licitar a Diputació de Barcelona i a SERGESA el ter-minal de teleassistència domiciliària per a una persona.

-Sol·licitar la baixa al Consell Comarcal i a Creu Roja del terminal de teleassistència domiciliària d’una persona.

-Sol·licitar la baixa a Diputació de Barcelona i a SERGUESA del terminal de teleassistència domiciliària d’una persona.

-Trametre còpia compulsada i indexada de léxpedient 131/2010-S relatiu a la declaració de nul·litat i léxpedient 18/2011-U díncoació expedient sancionador dácord amb el requeriment del Jutjat contenciós administratiu número 1 de Barcelona.

-Concedir una llicència de gual per una entrada de vehi-cles al c. Lleida, 6 referència cadastral 3725107 CF8832N 0001IQ, placa número 202.

-Aprovar la certificació d’obra número 3 i última de l’obra d’urbanització d’un tram del carrer Lluís Companys i Camí de la Serra de Dalt per import de vint-i-sis mil cinc-cents vuitanta-vuit euros amb cinquanta-vuit cèntims (26.588,58 € ).

-Estimar les al·legacions presentades contra la proposta de resolució de sanció per deixar deposicions fecals a la via pública, atès que l’interessat aporta un justificant pel qual estava absent del municipi entre 2/4 de 10 del matí i les 3 de la tarda del dia 14 de febrer de 2011

Sessió de 26 de maig del 2011-Concedir pròrroga de la llicència dóbres atorgada per

la Junta de Govern Local en sessió celebrada de data 3 de juliol de 2008, expedient urbanístic 146/08-u, per acabar les obres dárrebossar la façana i eixamplar finestres a Cal Joan Janet del barri La Rovira Roja amb caducitat de data 3 de gener de 2012 i dácord amb les mateixes condicions que es va atorgar.

-Atorgar llicència urbanística a Telefónica per reinstal·lar i col·locar armari de telefonia al carrer Bosquet xamfrà amb carrer Besós sense perjudici dáfectacions a tercers i a privats.

-Acceptar la renúncia de la sol·licitud de la llicència dóbres per a la construcció de tres naus destinades a lénvelliment del brandy aprovada prèviament per la Junta de Govern Local de data 10 de febrer de 2011, exp. 80/08-u i DECLARAR la fi del procediment iniciat a instàncies de Miguel Torres, S.A..

-Aprovar inicialment el Projecte de reparcel·lació en el sector del Pla de Millora Urbana número 1 “La Discoteca”, i sotmetre’l a informació pública durant el termini d’un mes a través d’edictes en el tauler municipal, en el Butlletí Oficial de la Província i en un dels diaris de més divulgació de la província.

-Aprovar i liquidar a través de la nòmina del mes de maig de 2011 les hores extraordinàries per diferents serveis prestats durant els mesos d’abril i maig de 2011.

-Aprovar la relació de contribuents de la taxa del servei de llar d’infants del mes de juny de 2011, amb un import total de 7.488,95 €

-Acceptar l’ajut d’import 1.554,60 euros, atorgat per l’Àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona, en el marc del programa complementari d’urgència social en l’àmbit de suport als serveis i les activitats del Pla de Concertació Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat 2008-2011

-Regularitzar els saldos inicials de pressupostos d’exercicis tancats dins l’estat de despeses i d’ingressos.

-Atorgar llicència urbanística per canviar terra, cuina i banys a Cal Cisquet del barri La Bleda.

-Aprovar la relació de factures, que importa la quantitat de 58.709,10 euros

-Arxivar el procediment d’ordre de manament de dues parcel·les iniciat contra Caves Parés Baltà S.A. com a res-ponsable d’un abocament de residus al polígon 13, parcel·les 12 i 13, situades a la Baronia del Foix, atès que s’ha procedit a la retirada dels residus.

DONACIÓ DE SANG

A la donació de sang realitzada el 17 d’agost hi van participar 27 donacions i 3 oferiments.


“Aquet local lo feu fe Cristoful Batlle Robira y que nes ser y segu en lo any 1901”(Català actual: Aquest local el va fer fer Cristoful Batlle Robira i que n’és cert i segur a l’any 1901)

Aquesta casa que ara té 110 anys ja no és de la família Batlle, però hem trobat una de les branques de la família del Cristòfol Batlle, el que va fer fe la casa. Aquest senyor era l’avi de l’actual avi de les Caves Markel, de Santa Mar-garida i els Monjos, en Joan Batlle Sadurní. Ens ha explicat que la família mai va viure en aquesta casa ja que vivien a Vilafranca on encara avui dia hi viu. A la Casota sempre hi ha van viure els masovers.El llegat de la família Batlle era força extens a la Bleda, provinent de la fi nca del Pagès de Bellavista. Altres explo-tacions de la família van ser els Ceps Americans, de mans de Rafael Batlle Planas.

La FinestraJuliol - Agost 2011 - Núm. 266

/ 25

Ho reconeixes?

La imatge del mes passat

Aguditza l’observació del teu entorn més immediat.El nostre municipi val la pena que el coneguem i el gaudim.

Saps on és aquest detall?

La retolació que està gravada sobre 10 totxos es troba sobre una portalada de la Casota, una masia de la Bleda on, en català de fa 110 anys (no sabem si correctament), hi diu:

Suport a Vilafranca del Penedès com a capital de la cultura catalanaVilafranca del Penedès té una gran riquesa cultural, amb

un ric patrimoni cultural i immaterial i amb una intensa acti-vitat associativa i institucional en tots els àmbits. Aquesta àmplia expressió cultural es reforça amb una bona xarxa d’equipaments de qualitat que faciliten la producció i la programació d’activitat cultural.

Vilafranca del Penedès és un referent a tot Catalunya per la seva capacitat de conservar i actualitzar les expressions més genuïnes de la cultura tradicional i popular catalanes, on destaca la magnífi ca festa major, reconeguda com a “Festa patrimonial d’interès Nacional”. Així mateix, també destaca com a capital cultural del vi, tant per la seva acti-vitat econòmica, paisatgística i enològica, com pel projecte museístic del VINSEUM.

L’activitat cultural a Vilafranca del Penedès és extensa en tots els sectors: les arts musicals, les arts escèniques, les arts plàstiques, les arts audiovisuals, la creació edito-rial i literària, el cicle festiu, la cultura tradicional i popular, noves expressions creatives, associacionisme... És un gran mosaic d’iniciatives culturals que fan que Vilafranca del Penedès sigui una candidata sòlida a assolir la Capital de la Cultura Catalana.

Per aquest motiu, expressem el nostre suport a la can-

didatura de Vilafranca del Penedès com a Capital de la Cultura Catalana.

ENTITAT: El MartinetPoblació: Sant Martí Sarroca

Fins el 5 d’agost, 115 entitats

comarcals s’hi havien adherit,

ocupant El Martinet el número 58

de la llista d’adhesions.

Ho reconeixes.indd 47 23/08/2011 13:12:17

Avui parlem...26 / Juliol - Agost - 2011 - Núm. 266

El 18 de juliol de 1936 a Sant Martí Sarroca

Mentre els martinencs celebraven la seva festa major, com cada any s’esdevenia la commemoració d’un fet històric transcendent: l’esclat de la guerra de 1936-39. Enguany, aquest aniversari arribava als 75 anys, una d’aquelles xifres rodones que serveixen per marcar fites en el recompte de la història.

Posats en contacte amb 6 martinencs que aleshores eren joves i de diverses edats, els preguntem què recor-den d’aquella data, el 18 de juliol de 1936, que queia en dissabte i era el primer dia de la festa major de Sant Martí. Tots responen i coincideixen que aquell 18 de juliol començava la festa major i no es va arribar a celebrar perquè la gent deia que s’havia declarat la guerra. Ramon Carbó Puiggrós, de cal Ramon Serraló, tenia 10 anys i recorda que aquell dissabte tot era a punt; al carrer de Salvador Raventós hi havia algunes atraccions, concreta-ment recorda uns cavallets que al capvespre els van aturar i també comenta que els músics eren La Unión Artística, venien de Barcelona amb tren i a Vilafranca agafaven el cotxe de línia fins a Sant Marí, estaven hostatjats a cal Lluís perquè tocaven els tres dies de festa. Els balls i la festa va quedar suspesa però els músics van estar tots els dies a cal Lluís. L’Anna Solé Farré, de cal Rostit del barri de la Roca, tenia 11 anys i recorda que a la tarda van anar al ball i va ser allà que els van dir que no n’hi hauria perquè havia esclatat la guerra.

El Josep Tort Ferré de cal Montoliu tenia 14 anys i recorda poca cosa, tot i que ens diu que a la carretera, on hi havia telèfons hi havia molt de moviment de gent, com de policies. En Sebastià Ràfols Solé de cal Sebastianet

del barri Rovellats tenia 16 anys i a la tarda d’aquell 18 de juliol es va desplaçar, sol i a peu, fins a Sant Martí, per anar al ball de la festa major, allà va ser on s’assabentà de tot. Josep Grau Bolet de cal Pau de la Fassina, de cal Miret, també coincideix que només recorda el fet que no es va fer festa major perquè es va declarar la guerra. La Palmira Romagosa Vallès de cal Pep Caldes (avui dia és la botiga del Celler Vell) tenia 24 anys i recorda que al matí d’aquell dissabte (a casa seva tenien la centraleta del telèfon) ja s’havien assabentat del que passava. El seu pare els va dir que ningú no sortís de casa. Ella era la telefonista i a casa seva hi va haver molta gent durant aquell dia controlant, sobretot, la gent que anava a trucar per telèfon.

Aquests joves martinencs/ques, que van viure la suspen-sió de la festa major, com la resta de la població, perquè s’havia declarat la guerra, segurament no eren conscients del que els portaria aquell fet que era vist des de la llun-yania, ni del temps que podria durar, una guerra i tota la dura postguerra que vindria.

La guerra va esclatar com a conseqüència d’un aixeca-ment militar finançat amb el suport econòmic de sectors de la dreta catalana i espanyola. Tot i que l’amenaça d’un aixecament militar era un secret proclamat en veu alta, la revolta dels militars espanyols, encapçalada pels africanis-tes -els que mantenien accions armades al nord de l’Àfrica colonitzada d’aquell moment-, va enxampar els martinencs en el seu primer dia de festa major. Aquell aixecament mili-tar va culminar en una dictadura encapçalada pel general Francisco Franco fins a la seva mort, el 20 de novembre de 1975, 36 anys després del final de la guerra.

Han passat 75 anys des de l’aixecament militar i l’inici de la guerra que va acabar assolant el territori espanyol durant tres anys i va intentar anihilar les institucions i la cultura catalanes i va convertir un militar cruel i ambiciós, Francisco Franco, en un dictador que va governar amb ànim de venjança durant prop de quaranta anys. El 20 de novembre vinent -data de les pròximes eleccions espanyoles, paradoxalment- farà tot just 36 anys que Franco va morir i, amb la seva desaparició, va començar una era de modernització i de progrés a l’Estat espanyol. Encara que molts sembla que ho han oblidat i, sobretot, molts joves ja només tenen una referència vaga d’aquell període, episodis recents com la reforma de l’Estatut o, més recentment, el sorgiment del moviment dels indignats han posat damunt la taula que hi ha moltes similituds encara amb el passat i amb els fets que van portar una guerra civil i una dura repressió política i social -contra el català, per

75 anys del cop militar que va portar una dictadura de quatre dècades

exemple- de 40 anys, que no ha acabat totalment.El 18 de juliol és encara per a molts “una fecha que ni se

pisa ni se rompe ni se olvida”. És el lema que presideix un dels múltiples xiringuitos -guinguetes, en un català correcte- d’exalçament del Generalísimo Francisco Franco que hi ha arreu de l’Estat i tenen un suport econòmic i mediàtic importants.

La II República espanyola havia arribat el 14 d’abril de 1931, sense cap gest de violència. Unes eleccions municipals que Alfons XIII havia convocat el 12 d’abril per rebaixar el descontentament popular contra la dictadura monàrquica, la corrupció, la paràlisi institucional i la crisi econòmica i que van donar la victòria en les ciutats més importants a les forces republicanes i van provocar la fugida de la família reial. Les forces de l’oposició republicana van instaurar un govern provisional republicà, fruit del Pacte de Sant Sebastià de 1930, que va ser ratificat per les urnes en les eleccions generals del 28 de juny del mateix any. El mateix 14 d’abril, Francesc Macià havia proclamat la República Catalana a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, tot i que després les forces polítiques catalanes van acceptar de mantenir-se dintre del marc institucional espanyol per reforçar el nou règim polític i democràtic de l’Estat.

Fins al 1933, l’acció institucional de la República es va centrar en la reforma de l’exèrcit, la reforma agrària i l’Estatut de Catalunya. A més, va atorgar el vot a les dones i va promoure una important transformació de les estructures educatives de l’Estat. Les eleccions del novembre de 1933 van portar la CEDA al govern, primer, amb el suport dels radicals d’Alejandro Lerroux, i van donar inici al que es va denominar “bienni negre”, de retrocés polític i institucional en el procés de reformes, caracteritzat també per un dur enfrontament institucional amb la Generalitat.

Un dels punts àlgids de la confrontació entre Catalunya i les institucions de la República va ser la derogació, per part del Tribunal de Garanties Constitucionals -el TC d’ara- de la Llei de contractes de conreu que hauria pogut beneficiar

266 juliol - agost Avui.indd 26 23/08/2011 13:13:10

Avui parlem... / 27Juliol - Agost 2011 - Núm. 266

molts pagesos parcers del terme de Sant Martí. La tensió es va aguditzar i va esclatar amb la revolta d’Astúries i els fets del 6 d’octubre de 1934 quan el govern de la Generalitat presidit per Lluís Companys va proclamar l’Estat Català en la República Federal Espanyola. El president de la Generalitat i el seu govern van acabar a la presó del Puerto de Santa María (Cadis) després de ser detinguts per forces de l’exèrcit que fins i tot van bombardejar la seu del govern català.

En aquest ambient, les eleccions del 16 de febrer de 1936 van motivar la radicalització de les posicions polítiques i la polarització a l’entorn de dos grans eixos: la CEDA de José María Gil Robles i el Bloque Nacional de José Calvo Sotelo, per una banda, i el Front Popular de republicans, socialistes, comunistes i anarquistes, per l’altra. A Catalunya, la polarit-zació també s’articulava a l’entorn del Front Català d’Ordre, liderat per la Lliga, i el Front d’Esquerres, encapçalat per ERC. La victòria de les esquerres en aquelles eleccions va ser vista pels sectors conservadors com una amenaça massa greu i va donar peu a la necessitat de recórrer als militars, acos-tumats als pronunciaments i els cops d’estat, per garantir el seu poder. Aquesta actitud de l’oligarquia espanyola -i també catalana- va tenir, a més, el suport passiu de les potències europees (Gran Bretanya, França) o la col·laboració militar directa (Alemanya i Itàlia), en un combat internacional contra l’expansió del socialisme soviètic.

L’alçament militar va començar el 17 de juliol de 1936 a la guarnició de Melilla i l’endemà es va estendre arreu de l’Estat. L’exèrcit espanyol va sortir de les casernes acompanyat de la Falange, la guàrdia civil i els carlins, encara que no a tot arreu, ja que a Barcelona els militars i el cos armat van romandre de forma lleial al govern de la II República espanyola. El cap del complot, el general Emilio Mola, va liderar la revolta al nord de la península i Gonzalo Queipo de Llano va fer el mateix al sud. L’inspirador era el monàrquic general José Sanjurjo, mort en accident d’aviació l’endemà del cop d’Estat, però la figura clau de la insurrecció va ser Francisco Franco, el general més jove de tot l’exèrcit que havia forjat la seva carrera a base de crueltat i mèrits de guerra al Marroc (Rif i El Hoceima). Arran de l’arribada de les dretes al govern de la República (1933), Franco va ser situat als llocs més alts de l’escalafó militar. Qui va acabar sent dictador havia dirigit la campanya de repressió contra els obrers d’Astúries l’octubre del 1934, que va acabar en una massacre, i després va ser nomenat cap de l’estat major (1935). Conscient del perill que representava com a agitador de sabres, el govern del Front Popular nomenà Franco comandant militar de Canàries (1936) per tenir-lo lluny dels centres de comandament, però va ser des de les illes des d’on va participar en els preparatius de l’alçament militar.

La tesi més estesa és que ni els conspiradors militars ni la trama civil, formada per dirigents polítics de la CEDA, banquers, estraperlistes (com Juan March), monàrquics i falangistes, no es van plantejar mai que la seva acció podia

PRINCIPALS PERSONALITATS POLÍTIQUES DE LA II REPÚBLICA

C A T A L U N Y A E S P A N Y A CONSERvADORS ESQUERRES CONSERvADORS ESQUERRES

Francesc MaciàLluís CompanysLluís Nicolau d’OlwerJosep Tarradellas Andreu NinBonaventura DurrutiJoan PeiróFrederica MontsenyÀngel PestañaJoan ComoreraPere ArdiacaMarcel·lí DomingoCarles Pi-SunyerManuel Serra i MoretJoaquim Maurín

Francesc CambóRamon d’Abadal i CalderóAntoni Martínez DomingoFerran Valls i TabernerJosep Maria Trias de BesJoan Baptista Roca i CaballLluís Puig de la BellacasaManuel Carrasco i Formiguera

Alejandro LerrouxJosé María Gil RoblesJosé Antonio Primo de RiveraJosé Calvo SoteloJoaquín ChapaprietaJoaquín Portela ValladaresJosé Sanjurjo

Manuel AzañaFrancisco Largo CaballeroSantiago Casares QuirogaJosé GiralDiego Martínez BarrioIndalecio PrietoNiceto Alcalá ZamoraDolores IbarruriJuan Negrín

(peu de foto o de calendari) El calendari del mes de juliol de 1936. A més de coincidir amb la festa major de Sant Martí, el cop d'estat militar es va produir poc abans de la inauguració de les Olimpíades Populars que s'havien de celebrar a Barcelona del 19 al 26 de juliol com a acte de desgreuge per la concessió dels Jocs Olímpics de 1936 a Berlín, capital del III Reich, que es van celebrar de l'1 al 16 d'agost d'aquell mateix any. La ciutat de Berlín va ser seleccionada com a seu olímpica el maig de 1931, i va desbancar la candidatura de Barcelona de la candidatura, més d'un any abans de l'arribada de Hitler al poder. Com a exemple de la tensió internacional que també es vivia en aquells moments, cal recordar que l'equip dels Estats Units va estar a punt de fer boicot als Jocs de Berlín, però finalment va optar per participar-hi.

Juliol /1936 Dl Dm Dx Dj Dv Ds Dm

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

acabar en una guerra civil. Encara més, la majoria ni tan sols es plantejaven la derogació de la República: havien decidit emprendre una acció molt violenta i radical per treure del govern les forces del Front Popular i, possiblement, fer desaparèixer els dirigents més destacats. Però l’exèrcit no va tenir una actitud unànime i es va partir entre els fidels a la legalitat republicana i els que preferien estar amb els seus companys de professió. L’aixecament va fracassar a Madrid i a Barcelona, entre altres ciutats, i allò no va fer més que atiar, al bàndol contrari, la insurrecció dels col·lectius obrers anarquistes, comunistes i sindicats pagesos contra els sectors més benestants i contra una Església que s’havien pronunciat de forma clara i oberta en contra de les polítiques de transformació social -igualtat de gènere, divorci, laïcitat de l’educació, redistribució de terres...- que s’havien començat a endegar.

El calendari del mes de juliol de 1936. A més de coincidir amb la festa major de Sant Martí, el cop d’estat militar es va produir poc abans de la inauguració de les Olimpíades Populars que s’havien de celebrar a Barcelona del 19 al 26 de juliol com a acte de desgreuge per la concessió

dels Jocs Olímpics de 1936 a Berlín, capital del III Reich, que es van celebrar de l’1 al 16 d’agost d’aquell mateix any. La ciutat de Berlín va ser seleccionada com a seu olímpica el maig de 1931, i va desbancar la candidatura de Barcelona de la candidatura, més d’un any abans de l’arribada de Hitler al poder. Com a exemple de la tensió internacional que també es vivia en aquells moments, cal recordar que l’equip dels Estats Units va estar a punt de fer boicot als Jocs de Berlín, però finalment va optar per participar-hi.

266 juliol - agost Avui.indd 27 23/08/2011 13:13:31

Protagonistes28 / Juliol - Agost 2011 - Núm. 266

Els Monjos acull el primer Centre d’Interpretació de l’Aviació Republicana d’Espanya

L’Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos, juntament amb el Memorial Democràtic de la Generalitat i amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona, l’Estació Terri-torial de Recerca Penedès-Institut d’Estudis Penedesencs i l’Associació d’Aviadors de la República (ADAR), han fet realitat el nou CIARGA (Centre d’Interpretació de l’Aviació Republicana i la Guerra Aèria).

El diumenge 24 de juliol a les 12 del migdia es va inau-gurar aquest nou centre en el Parc de la Memòria de Santa Margarida i els Monjos, al costat del refugi del Serral i el que va ser un dels camps d’aviació del Vesper de la Gloriosa. L’acte va estar presidit per Joan Auladell, director general de Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya; Antoni Vilella, president d’ADAR; Imma Ferret, alcaldessa de Santa Margarida i els Monjos, i Ramon Arnabat, president de l’IEP i responsable del projecte junt a David Íñiguez, David Gesalí, Did-Patri de la UB i Espai Visual.

El CIARGA es troba instal·lat dins un hangar metàl·lic de 160 m2, en el qual se separen tres espais: una zona de recepció, serveis, botiga i punt d’informació i consulta sobre temes relacionats amb l’equipament, amb el projecte Tots els Noms i amb els itineraris de memòria democràtica al Penedès; un recorregut per vuit àmbits museogràfics i una sala audiovisual. El visitant també pot introduir-se a la carlinga d’un “Xato” a escala real i amb tots els instruments figurats, en idioma rus, a la qual s’ha adaptat un simulador de vol que representa una batalla aèria.

Amb una museografia didàctica on combina escenogra-fies i peces originals amb recursos multimèdia, el CIARGA mostra continguts locals del camp d’aviació i informació de la construcció d’un aeròdrom republicà. És un centre singular i únic per les seves característiques a l’Estat espanyol. Aquest Centre vol donar a conèixer la història i el desenvolupament de l’aviació republicana a la Guerra Civil, la intervenció estrangera en els dos bàndols, la guerra aèria al front i a la rereguarda i tots aquells esdeveniments significatius propis del context històric bèl·lic i de l’aviació a Catalunya.

En la inauguració, l’alcaldessa, Imma Ferret, en destacà que l’equipament representarà un tret diferencial per al municipi. I el director general de Relacions Institucionals, Joan Auladell, refermà la importància de la memòria històrica. Per la seva banda, el president de l’IEP, Ramon Arnabat apuntà que sorgeix de la història i recorda el paper que va jugar l’aviació republicana al Penedès.

Durant l’acte va estar present el grup recreatiu FARE que representà diversos personatges relacionats amb l’aviació republicana i la població civil. També, va sobrevolar a l’entorn del recinte de la Memòria Històrica al Serral una

En començar l’acte inaugural de CIARGA, en el Parc de la Memòria de Santa Margarida i els Monjos, un històric biplà Bücker 131 Jungman, que pertanyia a la Fundació Parc Aeronàutic de Catalunya, va sobrevolar l’entorn del Serral i va fer diverses passades a poca alçada.

L’esplanada del Parc de la Memòria de la Guerra Civil de Santa Margarida i els Monjos, situat sobre el refugi, al costat del nou hangar museogràfic i davant de la masia del Serral, es va omplir de públic per veure i visitar el nou centre i el refugi de l’aeròdrom dels Monjos. Aquest camp d’aviació, junt amb el de Pacs, Sabanell i Santa Oliva formava part de la xarxa d’aeròdroms coneguda com el Vesper de la Gloriosa.

ALUMINIS

MA ELFinestres, persianes, mosquiteres,

mampares bany, reixes ballesta,tendals, miralls,cortines, etc.

Tels. 938 99 08 64 679 19 74 78

C/ Terra Blanca, 208731 Sant Martí Sarroca

[email protected]

266 juliol - agost Protagonistes.indd 28 23/08/2011 13:22:17

Protagonistes / 29Juliol - Agost 2011 - Núm. 266

biplà Bücker131 Jungman, que va fer diverses incursions a baixa alçada, Tot plegat va donar més realisme a aquest acte de recuperació de la memòria històrica a la inauguració del CIARGA.

Pot trobar-se informació audiovisual de la inauguració a:Aeribalta: http://www.aeribalta.com/2011/07/ciarga-ha-inaugurat-lexpossicio.htmlErnest Artigas Tuckie:http://www.youtube.com/watch?v=H7y_oJsfyAMhttp://www.youtube.com/watch?v=kKtXVOnTXUA

Personalitats a l’acte inaugural de CIARGA, i convidats, a l’hangar museogràfi c. D’esquerra a dreta són: un membre d’ADAR; Joan Auladell, director General de relacions Ins-titucionals de la Generalitat de Catalunya; Antoni Vilella, president d’ADAR (Associació d’Aviadors de la República); Imma Ferret, alcaldessa de Santa Margarida i els Monjos; Josep Capellades, mecànic de l’aviació republicana, i Ramon Arnabat, president de l’IEP i responsable del projecte.

Maqueta a escala 1/7 del taller de muntatge d’avions Polikarpov 1-15 “Xato”, instal·lat a la societat La Margari-doia dels Monjos.

Reproducció de la caseta de comandament del camp d’aviació amb dues fi gures de mida real.

Un parell de maquetes a escala 1/4 on en primer terme es veu el Polikarpov 1-16 “Mosca” i al fons, el Polikarpov 1-15 “Xato”.

Més informació: 62700029 i 938982514

www.aviacioiguerracivil.com

www.santamargaridaielsmonjos.cat

http://memorialdemocratic.gencat.cat

266 juliol - agost Protagonistes.indd 29 23/08/2011 13:15:24

Festes Majors’1130 / Juliol - Agost 2011 - Núm. 266

Festes Majors’11La Bleda

El pregóBona nit. Com podeu veure, aquest any sóc

l’encarregada de pronunciar el pregó de la nostra festa major. En primer lloc, doncs, penso que heu de saber el que és per a mi un pregó de festa major. En la meva opinió, el pregó no és sinó el primer tast de la festa pròpiament dita que vindrà posteriorment i durarà tot aquest cap de setmana.

És per aquest motiu que he pensat que el millor que podia fer és donar-vos una recepta que té com a objectiu que puguem gaudir al màxim d’aquesta festa major 2011 que tot just acabem d’estrenar.

Sincerament desitjo que l’hagueu començat amb bon peu, però si no és així, estic segura que si barregeu bé tots els ingredients que us

donaré encara sou a temps d’arreglar-vos-les per passar una gran festa.

El primer ingredient que necessitem és la il·lusió, que es tracta de l’ingredient base, sense el qual la festa no és possible. Aquest ingredient, a més, és fàcil d’aconseguir malgrat la crisi en què ens trobem, ja que n’hi ha prou que cadascú el busqui dins seu i el mostri sense complexos. Tot i així, pels qui els costi una mica això de mostrar la il·lusió, he pensat en dos ingredients més que els poden ser d’ajuda: un bon menjar i un bon vi. Sobretot un bon vi. I si és del Penedès, millor, que així els diners queden a casa.

Cal, però, que anem amb compte amb aquest últim ingredient! Hem de recordar que abusar-ne duu conseqüències. Jo, però, no he oblidat que som humans i, pensant que hi pot haver algú a qui li faci falta, he volgut afegir a la recepta un altre ingredient: les aspirines.

Podríem dir que aquest és un ingredient voluntari, és a dir que cadascú ja sabrà en el seu moment si el necessita o si pot aguantar tot el dinar de festa major fent bona cara davant de la família per tal que ningú s’adoni que li fa mal de cap i que el rostit li fa bola. Potser penseu que per dissimular durant el dinar no són necessàries les aspirines, però cal que tingueu present que tampoc podeu fer mala cara al ball. I és que el ball, bé, la música en general és el següent ingredient que he afegit a la meva recepta. I ho he fet perquè la música, igual que les carretilles i els petards (que també són un altre ingre-dient) fan festa.

El problema és que cap d’aquests ingredients, tot i ser molt importants en una festa major, no són de franc, cosa que avui en dia pot resultar un problema.

Per solucionar això dels diners, he de dir que em sap molt greu però no tinc cap recepta: és el que hi ha. Hem d’acceptar-ho. D’altra banda, puc afi rmar-vos que per gaudir d’una gran festa major, els diners no ho són tot. El que de debò ens ha de fer feliços és el fet de poder compartir aquests dies de gresca amb la família, els amics i els veïns del poble. És doncs el moment d’oblidar els problemes i desacords que hagin pogut resultar un obstacle per mostrar la nostra estimació a aquells que estimem i que ens estimen. Ara és el moment d’arreglar els errors, de buscar la felicitat, no només pròpia, sinó també dels altres, i de desitjar, no només als amics, sinó a tots i cadascun dels veïns del poble de la Bleda, una molt bona festa major.

Júlia Diaz1 juliol 2011

Bona nit. Com podeu veure, aquest any sóc l’encarregada de pronunciar el pregó de la nostra festa major. En primer lloc, doncs, penso que heu de saber el que és per a mi un pregó de festa major. En la meva opinió, el pregó no és sinó el primer tast de la festa pròpiament dita que vindrà posteriorment i durarà tot aquest cap de setmana.

És per aquest motiu que he pensat que el millor i durarà tot aquest cap de setmana.

És per aquest motiu que he pensat que el millor i durarà tot aquest cap de setmana.

que podia fer és donar-vos una recepta que té com a objectiu que puguem gaudir al màxim d’aquesta festa major 2011 que tot just acabem d’estrenar.

amb bon peu, però si no és així, estic segura que si barregeu bé tots els ingredients que us

donaré encara sou a temps d’arreglar-vos-les per passar una gran festa.

Crònica festa major de la Bleda 2011

Passats uns dies de la nostra festa major, és bo recorda-ho i explicar-ho als veïns que no han pogut ser-hi.

Tot va començar el dia 1 de juliol a mitja tarda quan la mainada del nostre poble es disposava, carregada amb un munt de llapis de colors ben afi lats, a començar el concurs de dibuix. La participació va ser bastant nombrosa. Els guanyadors van ser l’Oriol Martí, de 14 anys; l’Aina Ràfols, de 7 anys; i la Laia Sibill Sala, de 4 anys, que veuran publicat el seu dibuix a la portada del programa de la festa major de l’any vinent. El jurat va tenir la seva feina per determinar els millors dibuixos, tot i que tots els participants ho van fer d’allò més bé. Després del dibuix i per agafar forces, van berenar tots plegats mentre es donaven els premis del concurs.

A les 11 de la nit, es donava inici a la part més sorollosa de la festa major, a càrrec dels Diables Aristois de Sant Martí Sarroca, que van fer esclatar tota la pirotècnia que portaven, mentre lluïen els seus balls i fi li-granes sota el foc que treien les forques.

Acte seguit i sense deixar refredar les baines dels coets que encara fumejaven, la pubilla de la Bleda 2011, la senyoreta Júlia Díaz, ens va fer el pregó. Va agradar a petits i grans i així va quedar demostrat amb els aplaudiments que va rebre en acabar. Des de la junta agraïm la seva col·laboració.

Tot seguit teníem l’actuació de l’humorista ADAM-XOU, que entre màgia, malabaris-mes, algun toc d’humor i amb un seguit de persones del públic que va agafar de col·laboradors, ens va fer passar un molt bona estona.

Al mateix temps, un jurat va fer el vere-dicte del concurs de coques. Aquest any vàrem tenir una participació de 18 mestres pastissers, i cadascú hi va posar el seu toc personal i el seu bon gust. El veredicte va ser el següent:Per la coca més bona: Beatriu Marlés, cal Fuster RocaPer la coca més guarnida i original: M. Àngels Esteve, cal MahóPer la coca més festamajorenca: Montse-rrat Bolet, ca l’IsidrePer la coca més grossa: Jordi Lleixà,

266 juliol - agost Festes Majors LA BLEDA.indd 30 23/08/2011 13:17:00

Festes Majors’11 / 31Juliol - Agost 2011 - Núm. 266La Bleda

cal Lleixà Per la coca més acolorida: Glòria Ràfols, ca l’AgustíPer la coca més melosa: Pepita Oliva, cal MiliuPer la coca més bledenca: Gemma Sala, cal Rei

En acabar l’actuació de l’humorista, es va fer entrega dels premis als guanyadors del concurs de coques i un petit present a la resta de participants.

Tot seguit, es va donar l’únic premi al concurs QUIN LLOC ÉS? Tot i que tant la fotògrafa, la Gemma Sala, com la junta, vàrem creure que hi havia fotografies que no les encertaria ningú, van ser nombroses les butlletes correctes i una mà innocent va haver d’escollir la butlleta guanyadora, que va ser per la Sra. Elisenda Papiol. Després es van repartir les coques entre tots els assistents a l’acte amb una degustació de cava.

Al cap d’un moment, van començar a sonar les primeres notes del grup musical MONTSE & JOE TRANSFER, que fins a altes hores de la matinada ens va oferir el seu repertori, primer per al públic més veterà i després per al més discotequer amb cançons d’última novetat.

El dissabte a primera hora i alguns amb els llençols encara enganxats, tornàvem a començar amb un esmorzar de xocolata desfeta i coca mentre podíem anar pujant al toro mecànic, al castell inflable o fent unes simultànies de ping-pong. La mai-nada més petita també va gaudir del joc de trencar l’olla fins que es va donar inici al tradicional bany d’escuma, que és la il·lusió del petits i també d’algun una mica més gran. Fins que la plaça no va quedar ben plena d’escuma no es va parar. Un cop eixugats i la majoria canviats de roba, vàrem donar pas al vermut popular amb una molt bona afluència de públic.

Havent dinat i feta la sobretaula, ens vàrem trobar al camp de futbol per disputar el partit entre solters i casats. El resultat final va ser d’empat a tres i, en la tanda de penals i amb l’ajuda de l’àrbitre, va donar com a guanyador l’equip dels solters ja que es va descomptar amb els gols.

Al punt de la mitjanit, es donava inici al típic concert de festa major, amenitzat aquest any per l’orquestra ATALAIA. Va interpretar peces per a tots els gustos i, després d’uns minuts de descans, temps necessari perquè l’orquestra es canviés de vestuari, va començar el ball de nit, amb molt de públic, fins que unes

L’exposició dels dibuixos infantils

Laia Sibil, 4 anys

Aina Ràfols, 7 anys

Oriol Martí, 14 anys


Festes Majors’1132 / Juliol - Agost 2011 - Núm. 266 La Bleda

quantes gotes van aigualir la festa. Al cap de deu minuts, va parar de ploure i l’orquestra va poder reprendre l’actuació. En el transcurs del ball, un dels cantants de l’orquestra ens va fer una imitació de la cantant italiana Rafaela Carrà, que va deixar tot el públic admirat i que segur que recordaran molt de temps.

El diumenge començava encara més aviat que el dissabte amb un bon esmorzar per agafar forces per poder tirar el bitllot del joc de les bitlles catalanes. Tot i que la majoria de participants mai hi havia jugat, es van fer caure moltes bitlles. Hem d’agrair des d’aquí al Club Bitlles Vilafranca per la seva col·laboració i per ensenyar com es tira, com es juga, amb l’aportació de les bitlles i els bitllots i el con-trol de les tirades i la puntuació. Tot i que ells també van participar per donar més ambient, no van voler optar als premis, encara que una de les seves jugadores, l’Assutzena, de només 14 anys, gairebé va doblar el millor dels locals.

Sobre la una del migdia, a la plaça de la Bleda, teníem l’actuació del Ball de Pan-deretes, Bastons, dimonis petits i Gegants de Sant Martí Sarroca. En acabar, al cafè, vam tenir el concert vermut a càrrec de la Coral la Ginesta de la Granada, que van oferir temes molt diversos.

A les 8 del vespre i com a últim tret de la festa major, es va celebrar el ball de vetlla a càrrec del grup musical BABBEL, que va portar moltíssima gent ja que és molt conegut al Penedès pel seu gran nombre d’actuacions que hi realitza.

Just acabat el ball, va esclatar la traca de fi de festa, que a més d’un va agafar per sorpresa.

Només ens queda agrair, per part dels membres que formem la Junta del Centre Cultural i Recreatiu de la Bleda, la col·laboració de tots els qui han fet possible la nostra festa major, començant pels socis amb la seva aportació econòmica i la seva assistència, veïns que han col·laborat des-interessadament, als ajuntaments de Sant Martí, Vilafranca i els Monjos i a totes les empreses que han aportat el seu gra de sorra. Sense tots ells no haguéssim pogut portar a terme una festa tan lluïda

Moltes gràcies a tots i fi ns la propera

El recull fotogràfi c

Els participants al concurs de dibuix infantil.

La pirotècnia amb forques dels Diables Aristois.

El dissabte amb l’orquestra Atalaia, concert i ball de nit.


Juliol - Agost 2011 - Núm. 266Festes Majors’11 / 33

La Bleda

Màgia, malabarisme i humor amb Adam-xou per encetar la festa

L’exposició de coques

El ball del divendres amb el grup Montse & Joe Transfer

Els joves dibuixants en plena feina

Els participants al concurs de coques

Cloenda de la festa,amb una gentada en el ball de vetlla amb el grup Babbel



Festes Majors’1134 / Juliol - Agost 2011 - Núm. 266 La Bleda


Vermut popular el migdia del dissabte

El partit de futbol solters-casats, força igualat

Jocs per a la mainada amb el toro mecà-nic...

...i maquillatge festiu.

Les noies també van competir en les simul-tànies de ping-pong


Festes Majors’11 / 35Juliol - Agost 2011 - Núm. 266La Bleda

El recull fotogràfic

L’esmorzar el matí del diumenge, sota les carpes

Plantant les bitlles

L’apartat reivindicatiu

La il·lusió dels petits: el bany d’escuma

La novetat de la festa 2011: la tirada de bitlles catalanes



Festes Majors’11Sant Martí Sarroca

Pregó de festa major

Francesc Puche.

Martinenques i martinencs, noies i nois, joves i grans, veïnes i veïns, convidades i convidats: veniu, correu i escolteu el pregó de festa major que humilment ara us faig jo:

Quan la comissió de festes em va encarregar el pregó de la festa major, em vaig sentir molt afalagat i, pocs dies després, ja estava ben atabalat. Així que la primera cosa és agrair-vos haver-me donat aquest honor.

Avui, m’omple de satisfacció dirigir-me a vosaltres, senzillament perquè jo vaig néixer aquí, aquí vaig créixer, viure la meva infantesa, l’adolescència i part de la meva joventut, època en què, gràcies al mestre i al mossèn, vaig tenir l’oportunitat d’estudiar el batxillerat a Vilafranca (moment important en la meva formació) i posteriorment marxar a Barcelona. Això sí, festes, vacances i sempre que podia... cap a Sant Martí. Recordo que al principi d’haver marxat em preguntaven d’on era, deia que era d’un poble prop de Vilafranca, després, però, sempre he anat prego-nant per tot arreu les excel·lències del meu poble. La importància i el valor que té el poble per a cadascú, és sempre quan te n’allunyes, almenys en el meu cas, per molt que t’allunyis, mai te’n vas del tot, perquè el portes a dintre teu, i d’alguna manera, en fas d’ambaixador. Volem deixar ben clars els nostres orígens, potser per por a perdre’ns en un món que havia descobert tan gran com era el de la ciutat de Barcelona.

Així, doncs, el meu discurs girarà a l’entorn d’uns fets i uns records d’un martinenc, d’un poble i de la seva gent.

El primer record em duu al carrer cases Noves, carrer que es va formar després del carrer de les Casetes, aproxi-madament a l’inici del segle XIX. Diria que no n’hi queda cap de casa nova. No us equivoqueu, no és que jo sigui ja un vell xaruc, és que quan jo hi vaig néixer les cases ja ho eren de velles.

Records de la infantesa: anar a col·legi, aleshores en dèiem anar a estudi, on vaig començar a fer els primers amics i aprendre les primeres lletres de la mà d’un gran mestre i millor persona; gràcies don Emilio. Un altre perso-natge clàssic, històric i inoblidable fou mossèn Joan (Fa poc ha desaparegut). Ell també fou una peça important en la nostra formació: anar a doctrina, fer d’escolà, complir amb els primers divendres de mes... Després, en l’adolescència, també em ve a la memòria la primera vegada que vaig pujar a un escenari fent teatre (en dèiem funció) primer,

parroquial, i després, teatre amb el suport del coro sarroca nova, amb la direcció, primer, de l’Ambrós Pujadó i després, de l’Agustí Pérez, amb el qual recordo els assaigs i esforços portats a terme en la representació de l’obra “La ferida lluminosa”. Aquí sí que ja teníem contacte amb les noies. Ai! Les noies! Abans sempre separats! Malgrat això, nosaltres sempre anàrem darrere d’elles. Com han canviat els temps!

Ah! I qui no recorda el futbol, els pri-mers partits allà dalt en un camp prop de fumet; ara recordo que al col·legi sempre jugàvem amb una pilota de drap i el dia que vàrem aconseguir poder tenir una pilota de cuir aportant deu pessetes cadascú, fou un fet ino-blidable, amb quina il·lusió la cuidàvem perquè no es deteriorés. Quins temps més enriquidors! Quantes il·lusions, quanta força hi havia en aquell grup de persones per tirar endavant tot allò que representava una millora en

la nostra qualitat de vida, per cert, gens ambiciosa, però identificada amb el seu poble.

I les festes? Com les preparàvem i gaudíem: la festa de santa Creu (les noies estrenaven vestit i venia una bona orquestra). La festa de sant Martí, el nostre patró, i les tradicionals com Nadal, representant els Pastorets, els Reis i el Carnaval. La festa gran, però, ha estat i és la festa major.

La festa major, la nostra festa però oberta a tothom, així en som d’acollidors! Passa de pares a fills, de generació en generació.

En Jordi Sarsanedas, poeta català, així ens la defineix:

Mil banderes de ginestaguarneixen el meu terrat.El dissabte ha fet netejael diumenge campanejadins el cel esbatanat.És festa perquè ets bonicai el poble tot sencer somriu,se sent, qui sap on, músicad’un envelat d’estiu.És festa perquè t’estimoi em perdo dins els teus ullsi dins els teus ulls caminopels negres carrers curulls,de gent que riu i que cantamentre balla la gegantamig princesa, mig pagesa,dins un blau de festa encesa,amb el sol per tamborí.És festa perquè m’estimesCada balcó té un domàs,pans de clavells a les cimesdels plàtans als campanars.

266 juliol - agost Festes Majors.indd 26 23/08/2011 13:23:48

Festes Majors’11 / 37Juliol - Agost 2011 - Núm. 266Sant Martí Sarroca

Parlament de l’alcalde

La sortida dels gegants, les sardanes a la plaça, la fira (qui no recorda el Cinto de les escopetes de balins!) els concerts... el públic de sant Martí sempre ha estat molt aficionat als que es feien per la festa major i que definien si una orquestra era bona o no. El plat fort, però, eren els balls, recordo que a la nit, el ball que es feia a la que en dèiem la sala, havíem d’anar amb americana i corbata i mireu que en feia de calor! Penso que ha canviat força tot això. Els dinars de festa major eren molt esperats. Tots els familiars, els parents que venien de fora i convidats al voltant de la taula on no faltava el cabrit ni el pollastre rostit, i això sí, tot regat amb “xampany” del Penedès que per això hi és. I satisfets de l’àpat tothom recorda la dita: ja hem menjat, ja hem begut, gràcies a Déu que n’hem tingut.

Parlant del ball, igual que ara, a Sant Martí sempre teníem ball tots els diumenges de l’any, qui no recorda l’orquestra Raybel, i no hi faltava cada setmana, el cinema de cal Lluís.

Menció especial de la festa major era la celebració de l’Ofici solemne a la nostra església romànica cantada pel “coro Sarroca Nova” amb acompanyament d’instruments de corda de l’orquestra corresponent. A més a més, el mossèn convidava un capellà de fora perquè fes el sermó lloant les excel·lències del nostre patró. L’acte era presidit per les autoritats locals.

Un cop acabada la nostra festa major anàvem a les festes dels pobles veïns, hi anàvem a peu, i tot i que hi anàvem a ballar, el més divertit era l’anada i tornada amb tota la colla.

Com us he explicat, la meva vida professional em va apartar un xic dels meus orígens, no obstant, ara que ha arribat la meva jubilació, he tornat orgullós al meu poble tal com diu el poeta Miquel Martí i Pol en el seu poema:

El poble és un vell tossut,és una noia que no té promès,és un petit comerciant en descrèdit,és un parent amb qui vam renyir fa molt de temps.El poble és una xafogosa tarda d’estiu,és un parapet damunt la sorra,és la pluja fina de novembre.El poble és quaranta anys d’enfilar-se per les bastides,és el petit desfici del diumenge a la tarda,és la família com a base de la societat futura,és el conjunt d’habitants, etc, etc.El poble és el meu esforç i el vostre esforç,és la meva veu i la vostra veu,és la meva petita mort i la vostra petita mort.

Ara puc constatar com Sant Martí amb la seva gent continua viu, actualment compta amb moltes més entitats que es desviuen perquè no desapareguin les tradicions, les seves arrels que constaten com n’és de ferma la seva identitat de poble i que fan de Sant Martí un municipi pioner al Penedès.

Jo sóc de Sant Martí, ara sí que puc dir que formo part d’aquesta gent, que visc en aquest poble i que part d’aquest poble sóc jo.

És un poble de tradició pagesa on es reuneixen, com ja deia al principi, homes i dones, grans i petits, gent de tota classe i procedència que estan integrats al municipi i que tots junts projecten, a través de les seves activitats, valors avui tan importants com són el compromís, el sacrifici, la perseverança, la humilitat, l’esforç, la dedicació i la solidaritat, qualitats totes elles necessàries per poder recuperar-se de la crisi que ens envolta. Així és amics, el nostre poble.

Bé, no patiu, no em vull allargar més. No cal dir que les coses han canviat, les festes majors també, i segur que ara no les vivim de la mateixa manera i entusiasme que abans. Per això, avui us demano a tots: noies, nois, joves, grans, convidades i convidats, que aquesta festa major sigui la més “xaladora” de la vostra vida.

Per això, en nom del poble de Sant Martí el nostre agraï-ment a totes les persones i entitats que amb el seu esforç i participació fan que, any rere any, la festa sigui cada vegada

millor. També nosaltres donem gràcies a qui ho viu amb ulls plens de fantasia, i a qui li batega el cor al ritme de cada coet i amb l’harmonia de cada so musical.

Tanco el pregó precisament amb un fragment de la lletra que Joan Solé i Margarit va posar a la sardana de Carlos Santiago i Roig enaltint el nostre poble:

Al cor de l’Alt Penedès,enmig de bella contradas’aixeca noble talaiai un poble als seus peus estès.De veïnats i masies el poble és tot envoltatde sempre els ha agermanatadversitats i alegries...El paisatge és sorprenentcamps i vinyes acuratssón llavor d’homes honratsque hi treballen constantment.Engrandim, doncs, la rotllanavells i joves martinencspels aires penedesencsressoni nostra sardana!

QUE TINGUEM UNA BONA FESTA MAJOR!!Francesc Puche

15 juliol 2011

Després del pregó del regidor Francesc Puche, l ’a lca lde, Ramon Carbó, va dirigir unes paraules als assistents fent notar com el pre-goner havia parlat de nostàlgia, d’altres temps, de festa, de diferents formes com, al llarg del temps, s’ha viscut la festa. Carbó va recordar que, fins als anys 80, es feia tota la festa a dins El Centre i, fa 30 anys, es va canviar l’estil de la festa traient-la al carrer, cosa que va portar polèmica però va ser un encert.

Ara , va segu i r comentant, s’ha traslladat del centre del poble als afores, també ha portat polèmica, com fa 30 anys: quan hi ha canvis hi ha polèmiques, opinions diverses, totes res-pectables. L’alcalde va justificar el trasllat de la festa argumentant que era una decisió presa per l’Ajuntament en plena consciència, però que s’havia fet per motius de seguretat, d’espai i de poder encabir més atraccions per a la mainada. “La festa és ball, és concert, però també és mainada, avis, pares amb la mainada que pugui disfrutar”. Va concloure afirmant amb rotunditat que era una opció encertada, que “segurament d’aquí a un munt d’anys, les mateixes dificultats que últimament hi havia a la plaça de Catalunya i a la Rambla hi seran aquí, ja se’n cuidarà algú de buscar una altra ubicació”. “El més important de la festa major no és allà on es fa, sinó les ganes que cadascú de vosaltres i nosaltres tenim de viure-la, de fer festa, de fer poble, de disfrutar. Això tant es pot fer en un lloc com en un altre, el lloc no és important”. I amb el desig que tothom passi tres dies de bona festa major i de felicitat va cloure el seu parlament.



Les millors imatges de la festa major 2011Curses de natació

26 participantsCategoria mainada masculí: 1r Eloi Martínez, 2n Gerard FecedCategoria mainada femení: 1a Laura Joan, 2a Yaiza PérezCategoria prebenjamí masculí: 1r Joan Pullina, 2n Eloi GallardoCategoria prebenjamí femení: 1a Núria Bergues, 2a Mar Retamal, 3a Xènia AguadoCategoria benjamí masculí: 1r Enric Retamal, 2n Aron Piñol, 3r Arnau MartínezCategoria benjamí femení: 1a Júlia Vert, 2a Anna Romanos, 3a Lara FecedCategoria aleví masculí: 1r Jaume Andreu, 2n Alfred Vert, 3r Gabriel JoanCategoria aleví femení: 1a Noa Hidalgo, 2a Maria Rafecas

La baixada d’andròmines, una simpàtica iniciativa del jovent dels Diables Aristois

El Ball de Bastons, sempre donant vigor a la cercavila.

Sant Martí Sarroca



Sant Martí Sarroca

Els Petis Diables Aristois van realit-zar boniques estampes de llum i foc en la cercavila del dissabte.

La Matinal 4x4, una novetat amb molta participació i expectació.

Malgrat la seva ubicació a l’extraradi, no van fallar els incondi-cionals a la sardana.


Festes Majors’1140 / Juliol - Agost 2011 - Núm. 266 Sant Martí Sarroca

Bona concurrència al concert amb l’orquestra Rosaleda a la tarda del diumenge.

La nova pista de ball, força àmplia i espaiosa. Ball de vetlla del diu-

menge.

El bany d’escuma, una refrescant diversió per a la mainada.


Festes Majors’11 / 41Juliol - Agost 2011 - Núm. 266Sant Martí Sarroca

Els pallassos no poden faltar a la festa major dels petits.

El nou espai per la fira va perme-tre ubicar-hi moltes més parades i

atraccions.

Quatre “xiringuitos” per a matar la set i la gana: Snack El Centre, Cal Diari, Cal Janny i la Vendetta.


Festes Majors’11Juliol - Agost 2011 - Núm. 26642 /

Sant Martí Sarroca

XI Mostra de treballs de ManualitatsAquesta ja tradicional exposició per als dies festamajo-

rencs, on s’exposen, a la segona planta del Casal de la Gent Gran, els treballs manuals fets durant tot el curs pels alumnes de Montserrat Solé, són el fruit de la vintena de martinenques i martinencs que ens permeten veure els seus treballs convertits en objectes de decoració. Els alumnes més veterans són grans coneixedors de les manualitats i dominen diverses tècniques per treballar amb molts mate-rials i aconseguir l’esperada peça final que posen orgullosos a casa seva o acaben per regalar-la a un amic o familiar, però que abans l’exposen per la festa major.

La professora de les classes i alhora organitzadora d’aquesta exposició de final de curs, Montserrat Solé, comenta que durant aquest curs 2010 – 2011 els alumnes han perfeccionat les diverses tècniques aplicades a les manualitats treballades durant aquests últims anys, i han iniciat pràctiques en la restauració de làmpades de cerà-mica i aplics de paret. Amb fang, també s’han fet decoració repujada sobre teules, han iniciat treballs amb cremalleres i han pintat flors de ceràmica que després han de posar al forn. Una de les novetats dins d’aquest taller de manualitats ha estat la construcció d’un puzle paisatgístic de ceràmica que també es posa al forn i finalment és emmarcat.

Els 19 alumnes que aquest curs 2010-2011 han assistit a classe, els dimecres i divendres de 2/4 de 5 a 2/4 de 7, han estat: Amèlia Molina, Carlos Ruíz, Concepció Escofet, Emili Semis, Enriqueta Sapera, Francisca Guzmán, Joa-quín Alloza, Antònia Lahuerta, M. Dolors Torres, M. Lluïsa Galvany, Maria Cruset, Maria Ramírez, Matilde Esteve, Montserrat Santacana, Montserrat Ventura, Pepita Alarcón, Rosa Ventura, M. Dolores Rodríguez i Roser Ramírez. La regidora de Cultura, en el decurs de l’acte inaugural, els va fer entrega del corresponent diploma acreditatiu d’haver realitzat el curset de manualitats, els va agrair la participació i els va felicitar per la qualitat i bellesa dels treballs realitzats, a la vegada que els va animar a repetir en el proper curs.

Les exposicions

El grup de manualitats.

L’exposició dels treballs realitzats durant el curs.

Dibuix escolar i recull fotogràficA la primera planta del Casal de la Gent Gran és on es

va poder veure l’exposició de dibuixos infantils de l’escola Jaume Balmes de Sant Martí. És un altre dels exponents participatius en la festa major, on els mestres de les clas-ses, que van des de P-3 fins a 6è curs d’EGB, organitzen perquè tots els seus alumnes hi participin. Aquest any han confeccionats 17 “collage” per tal d’encabir, en grans làmines, les pintures i dibuixos de petit format de cadascun dels alumnes d’un mateix curs, ocupant així menys espai d’expositors. Als nens i els pares els agrada veure el seu dibuix exposat durant els dies de l’FM.

Compartint el mateix espai, es podia veure el recull de 78 fotografies realitzades pel cap de premsa de l’Ajuntament sobre diversos actes populars, lúdics, esportius i institucio-nals que han tingut lloc durant l’últim any, del juliol de 2010 fins el juny del 2011.

L’exposició de dibuixos infantils de l’Escola Jaume Balmes.

El recull fotogràfic dels actes i festes 2010-2011.



Sant Martí Sarroca

El foc

La pubilla Gisela Carbó i l’hereu Sergi Bàrboles van encendre la traca d’inici de la festa.

El gran espectacle de foc organitzat pels Diables Aris-tois.

La missa solemne

El rector Mn. Miquel, ajudat per l’escolapi Mn. Francesc García, concelebrant la missa solemne de festa major.

Alcalde i regidors presents a la missa.

La manduca

Les truites al sol: Una activitat no gaire recomanable?

Els 28 generosos cuiners de truites: Jordi-Laia-Joan Bàrboles, Nuri Ferrer, Helena i Anna, Carme Escoda, Maria Uribe, Antònia Navas, Lara Feced, Adelaida Feced, Rosa Bargalló, Jordi Busquet, Carme Prat, Angelina Sogas, Emilia Ventura, Pepi Claret, Conxita Tena, Bar-Restaurante Cata-lunya, Jordi Rabella, Jaume Montserrat, Antònia Gutiérrez, Pilar Suriol, Pepita Alarcón, Gemma López, Carme Bages, Isabel Giménez, Anna Castellví, Oriol Gallego, Pere-Marta-Pascual, Nil Horts.

El sopar a la fresca amb no més d’una vintena de comensals.

La botifarrada, a primera hora del matí, amb una trentena d’assistents, ciclistes inclosos.


Festes Majors’1144 / Juliol - Agost 2011 - Núm. 266 Sant Martí Sarroca

Les cercavilesDissabte

El Drac, llançant guspires pel carrer.

Els tabalers dels Petits Diables Aristois.

Els Capgrossos martinencs.

Els Gegants dansant davant d’El Centre.

Els Bastoners juvenils de l’Agrupació.

Les menudetes de l’Agrupació ballant el Ball dels Figue-taires.

Les jovenetes de l’Agrupació ballant el Ball dels Cerco-lets de Sitges.

Els Diables AristoisLa cercavila també va estar acompanyada per la colla

infantil del Ball de Diables de Banyeres del Penedès

Infantil, dilluns



Sant Martí Sarroca

Infantil, dilluns

Les més petites de la Colla de Panderetes.

Les grandetes de la Colla de Panderetes.

Els Bastoners infantils.

Els Petits Diables Aristois.

Versots dels Petits Diables AristoisSant Martí tremola,que surten els petits diables i diablesses amb les forques ben enceses.

Sóc diable, sóc dolenti m’agrada portar-me malament.

Si toco les banyes de lluciferja veuràs com s’arma un gran merder.

Si els petits aristois vols tenir contentspeta coets i empaita la gent.

Els diables petits

Som els diables petitsi no estem gens peneditsde no deixar dormir la gentserem avui el seu turment.No fem més de metre i migperò vigileu si us ve un esquitx,perquè quan les forques encenemdolents com satanàs ens tornem.quan passem pels carrers del pobleque la claror del nostre foc omple,seguits pels nostres timbalsfem un soroll infernal.L’any que ve serà el nostre 10è aniversarii volem muntar un bon xivarri,prepari’s senyor ramon carbóque vindrem a trucar al seu balcó.doni’ns una bossa ben plena, us asseguro que valdrà la pena.

El blues de l’autobús

L’autobús de l’escola és fantàsticja que ens porta per tot el municipiara bé, agafa paciència i pic-nicsi ets dels que puja al principi.Ara és temps de retalladesi a l’escola ens treuen la sisena hora,encara que a l’autobús, entre anades i tornadesfem juntes la sisena i la setena alhora.

I ja que hem tocat la crisil’autobús és un altre sacrifici,perquè pensem que fa un temps enreraa la bleda hi hauria del tgv una llançadora.

En arribar a escola el bus ens deixa forai no ens molesta ni ens importa,pero coi! ja va sent horaque quan plou no ens mullem fins a la porta.

I de la lourdes i l’àngels què hem de dir?doncs que podríem cantar i ballar respectivament,ja que no tenir tele ni música és un patiri així tindríem una mica d’entreteniment.

I aquest és el nostre blues,una petita queixa aquest anypenseu que el nostre afanyno és que n’hi hagi un, sinó dos, d’autobús.

La cercavila infantil va estar acompanyada musicalment per les colles de gralles de Sant Quintí de Mediona i la Bacaina de Sant Pau


Juliol - Agost 2011 - Núm. 266Festes Majors’1146 /

Sant Martí Sarroca

Les sàtires dels Diables Aristois

Bona tarda habitants, veïns i forasters d’aquest petit poble del Penedès.

En Llucifer té els ous calents, de tant terratinent convergent, polítics lladregots,

expresidents de clubs de futbol que diuen qui és i qui no és martinenc,

una comissió que, any darrere any, mai deixa de fer pudor.

Per això ens ha dit que vinguem a St. Martí i maleïm a qui sigui, perquè deixi de ser així,

us ha quedat clar? Doncs acomodeu-vos que això comença a cremar

i tot aquell malcriat que ja estigui cagat i vulgui marxar, a temps encara està.

---------------------------

Abertzales de la CUP de St. Martí, a qui voleu enganyar, colla de fumats?

Sou els 4 de l’Ateneu disfressats! Almenys per sortir a la foto,

us podríeu haver posat la roba de diumenge i no la d’anar a treballar,

colla de d’escabellats, que no us pentina la mama?Fent les nostres deduccions,

els qui us han votat, són aquells qui no volien votar el Ramon

i vistes les altres opcions... va... votarem aquestos.

Però calla, ara que em miro la foto de la candidatura... em falta algú, una noia que es deia que seria cap de

llista, la que portava la batuta,

potser és aquella noia que no ha sigut pubilla i es volia posar dins l’ajuntament.

Curiós, deuria tenir mal de panxa el dia de la foto o potser era a la perruqueria arreglant-se?

Clar! Els altres de la CUP poc hi van a la perruqueria... No serà pas que com que no és de l’Ateneu,

per això no la voleu?Ja podeu apretar els convergents,

que si voleu seguir creixent, la feina ben feta heu d’anar fent.

-----------------------

Pubilla 2011, filla d’un convergent, merda!!! Ja comencem malament. Vols dir que no hi ha gat amagat?

Aquí fa pudor a manipulat!!Però a veure nena!

tu què has arribat a fer, perquè et donin aquest paper? Perquè per molt que siguis filla de l’alcalde,

no és raó per ser pubilla d’aquesta festa major.A la presentació, anaves arreglada,

nosaltres anem al futbol a veure’t des de la grada i ens avorrim com un mussol

perquè amb prou feines, fots un gol. Llàstima que la gimnàsia has deixat

ens hagués agradat veure’t fer l’espadat.Gisela, posa’t dreta i ensenya’ns una teta

que nosaltres ja tenim la forca dreta i que s’obrin les portes de l’infern

perquè aquesta pubilla no la casarem, vine a casa nostra que allà no passaràs fred

i tindràs botifarra a tort i a dret.

--------------------------------

Ampena, ai Ampena, quina pena. Volíeu un canvi per millorar

però això de ser d’Esquerra i del Carod, us ha sortit carot.

Ben just d’entrar a l’ajuntament que si ara fos a fer, no haver-hi entrat,

total, pel que hi aniràs a fer!!!Ai, quin mal que ens fa

veure-us a tu i al Romanos amb el cap cot amb l’escala i la furgoneta, tots dos sols,

com dos estaquirots, traient els cartells electorals que si no n’hi haguéssiu posat més vots haguéssiu arreplegat!

Ampena, et salva de ser pagès i de la terra.

El gest de trucar i felicitar l’alcalde t’honra però amb les vostres propostes,

a qui volíeu fer ombra?Val més que ho deixeu estar i no us hi torneu a presentar,

almenys amb el nom d’Esquerra i per favor, feu-se una foto, ni que sigui per El Martinet,

ja que pels vostres noms de la llista, no se us coneix ni de vista.

----------------------------

Herrera, per fi sembla que t’ha quedat clar i te n’has adonat que havies de plegar,

però ja ho podies haver fet abans, perquè de ben segur, que ningú et trobaria a faltar. Això sí, abans de marxar havies de deixar senyal

i el que has fet, no te ni oblit ni perdó, tros de cabró.Has fotut fora el Benjamí tot un mite de St. Martí.

Herrera, t’ho tornem a dir: tu qui eres per decidir qui és i qui no es d’aquí? qui eres per decretar quan un s’ha de retirar?

I qui eres per dir qui es pot quedar i qui ha de marxar? Xarnegot!!! Nosaltres t’ho direm clar i català:

tu ets el primer que fa temps que hauria d’haver plegat i no tornis mes per aquí,

perquè no seràs ben rebut ni com aficionat del St. Martí.

I aquests jugadors? No n’hi havien de pitjors? vas fer un equip pensant-te que era de primera i com cada any, no ens hem mogut de tercera.

Benjamí i jugadors que sou d’aquí, una cosa us volem dir:

Moltes gràcies per tot el que heu fet per St. Martí i per la Martinenca,

lluitant de valent, nosaltres sempre us tindrem pre-sents,

no com la ruïna de l’expresident!!!I tu Florenci, foraster i desconegut, que has agafat el

relleu, esperem que prenguis nota i no facis com aquell

animal, no sigui que tornem l’any que ve

i et diguem alguna cosa que et pugui fer mal.

------------------------------------------

Al servei de tots, per un poble sense barreres,

quin eslògan tu!!! Si la principal barrera us l’heu posat vosaltres

mateixos, colla de sociates.Senyor no... Professor Porcell!!!

cagon la pell, aquest es gat vell!!! Vaja un, que denuncia el veí perquè tira coets de la

pedra, tant de bo fotés una pedregada a casa teva.

Els únics que et coneixem som els teus exalumnes de l’institut,

barbut, mal pagès i cabeçut!!!Ara sí que veiem que el grup socialista martinenc

està ben mort, ben aixafat i casi enterrat. Us heu mirat bé si vosaltres mateixos us heu votat?

no serà que un dia de reunió el senyor professor us va portar unes herbetes i us va convèncer que ell, era la millor opció?

o és que al PSC teniu crisi de veritat i no hi ha ningú del partit amb 2 collons

que vulgui plantar cara al Ramon? Algú del poble i conegut, no un ermità desconegut.

Més hi haguéssiu guanyat, si al capdavant hi haguéssiu posat la Codina,

tan flamenca i cansina i no el professor, amb els seus alumnes de professió.

-------------------------------

Al tanto que aquests de la CUP van forts, el primer any i 2 regidors, tremola Ramon! I tant si pots tremolar, que de ben segur més emprenyat que content deus estar

veient com aquest jovent se’t posa dins l’ajuntament.

No t’ho pensaves pas que aquests quatre jovenots li fotessin a l’esquerra tots els vots. Almenys, aquests et posaran a lloc.

Ai Ramon, que ja tremoles... només de veure l’Àngels Rus

que ja saps que els té ben posats, si la veus venir, et gires i mitja volta.

Hòstia tu, sort que tens majoria absoluta i no els fotràs ni cas

però ara imagina’t que en contes de 2 n’haguessin tret 3, o 4, pensa-hi!

que si amb ells haguessis hagut de pactar per gover-nar

molt fotuda estaria la cosa, ja que haguessis plegat i marxat

perquè tu a l’oposició no t’hi haguessis estat.

----------------------------------------

Als senyors d’El Martinet, els haurem de tocar el crostó perquè se’ls veu massa el llautó,

són socialistes de professió!A l’equip de redacció, hi tenim el cap de l’oposició, la dona del coordinador, també hi és dins el marro, a l’edició electrònica, hi tenim el fill de l’expresident,

número 3 a les llistes de l’ajuntament, a l’arxiu fotogràfic, hi ha un històric dirigent

i per acabar-ho de rematar, el sisè del PSC, pel martinet es dedica a informar.

Cadafalch, Porcell, Gázquez, Tort, Gili i Carbó, vosaltres sí que sou gent coherent,

només critiqueu el polític convergent i per si no us ha quedat clar,

us recordarem que un mitjà d’informació no ha de tenir color!!!

-----------------------------------------

Un altre cop, els mateixos de sempre, votis qui votis, aquest ajuntament és convergent.Ja hi torna a ser el Josep Olivella tot despentinat

i el Puche amb les ulleres tortes, mira que sou lletjos tots dos junts.

Oliveras, Oliveras, el Ramon t’ha castigat i a final de llista t’ha col·locat,

no deus fer la feina bé o és una manera de dir-te que no t’hi vol a

l’ajuntament? Quina ràbia et deu fer,

que et foti el lloc la de cal estanquer...?Ai Laia..., ja t’ho has pensat bé d’agafar aquest càrrec?

ja en sabràs de parlar? ja podràs contestar?

Nena!!! Quan t’apretin, no et posis a plorar, sinó t’ho haguessis pensat bé,

abans de fotre’t en aquest merder.Ramon, què et dóna el Berlusconi que fa tants anys que el tens aquí?

sí home sí, aquell llardós pepero infiltrat algo hi deu guanyar, ja que 4 anys més

donant pel cul l’haurem d’aguantar.Convergents, la mateixa gent i la mateixa pudor a

fems.

-------------------------------

Senzillament viu-la, però a Cal Sisplau. Déu n’hi do, gentussa de Comissió,

com us hi heu lluït amb aquesta festa marató, ara cap aquí, ara cap allà, ara cap allà, ara cap aquí.

Vergonya em fa a mi, dir que és festa major a St. Martí.Sort que és el vostre últim any de mandat,

sinó l’any que ve, a Torrelles haguéssim anat. Però com podeu fotre la festa en un descampat

i tenir el poble abandonat? A tots els pobles hi ha castells de focs i empalmades,

aquí només hi ha que Ramonades i és que tots els pobles, per petits que siguin,

se’ns pixen a la cara.Escolteu Comissió!!!

per què voleu que pengem domassos al balcó, si foteu tota la festa aquí en un racó?



Sant Martí Sarroca

Que no veieu que aquí no hi ha caliu? Que no veieu que a la nit, aquí fa fred?

Lo pitjor que heu fet mai, és el que heu fet aquest any,

treure la festa de dins el poble i tornar a l’envelat com fa 30 anys.

Nosaltres no penjarem aquest drap al balcó, ja que ens fa pena veure

com es mor la nostra festa major.

-----------------------------------------

Quina il·lusió que em fa passar pels Hostalets amb el meu tractor

i haver-me d’aturar cada 10 metres per un cap de meló.Voleu fer el favor de treure aquests “bàdens” que no

serveixen per res? Heu vist quina merda de placeta que hi ha fotut?

és que s’ha de ser cabeçut!! o és que voleu urbanitzar? només feu que destrossar!!

Val més que us dediqueu a posar llum a la rotonda, adequar el poble als minusvàlids

i multar els que van el diumenge a El Centre i aparquen on els sembla,

que per algo tenim municipal atontat com un pardal, però tenim municipal,

i si aquest té festa... doncs Ramon, tu a patrullar,

que aquest xou s’ha d’acabar.

------------------------------------

Un altre Aristoi galifardeu, que es ven com hereu.Sabeu qui és?

Metre i mig d’alçada, per metre i mig d’amplada sembla el camió de son pare,

es pensa que toca bé el timbal i amb el motocross encara s’hi farà mal.

És pura fibra, és... Sergi Bàrboles!!! Aquest hereu segur que no està manipulat.Bàrboles, ets lleig i mal acabat, desgraciat!!!

amb aquesta cresta i la veu d’aturat als diables hi ets perquè volem, no per necessitat.

Sergi, no et venguis els colors, que aquí no hi volem traïdors,

o te’n vas amb la batucada, o fas de tabaler, però a tot arreu no s’hi pot ser.

Escolta nen!!! tu ja saps que això de ser hereu té un preu,

aquesta nit, o ens pagues la borratxera, o et portarem fins a la barra a puntades de peu.

-------------------------------------------------

Collons ajuntament! en èpoques de crisi, sí que en tenim de calés,

que cada dia hi ha vehicles nous circulant pels nostres carrers.

Amb el municipal, per la feina que fa i feia no li hauríeu d’haver canviat ni el Marbella.

Al Martí Gasulla, que tot el dia patrulla, només li faltava una nova Pick-up per anar encara més de sobrat,

i l’aturat del Miquel que està fet tot un gandul li fotrem un coet al cul i a veure si espavila

perquè fot pena la zona esportiva!!! Us hi heu fixat amb l’estaquirot de l’escola?

Aquest paio què fa? Llepar, llepar i llepar el cul del Ramon,

ets l’ovella negra del ramat. La resta de la brigada, per podar un arbre entre tres,

per què el voleu aquest camionet amb ploma i bolquet? per anar dos asseguts i el Gasol a darrere dret?

Però això no acaba aquí martinencs, per acabar-ho d’adobar

amb els quatre rals que van sobrar, un tractor XXL van comprar

i total! Pel que el treuen a passejar...!Amb la morterada que us heu gastat

amb carruatges per la brigada, no ens estranya que arribi festa major

i ens haguem d’apretar el cinturó. Això no va bé Ramon Carbó!

el poble a pagar i callar i tu vinga a despilfarrar

i cada dia al restaurant a dinar. A sobre, el reporter de l’ajuntament

que el paguem tota la gent, ha estat molt de temps fent campanya convergent.

Els valors de les persones... vosaltres sí que en sabeu d’enganyar.

Degollaporcs, sigui com sigui, això s’ha d’acabar.

----------------------------------

Els valors de les persones, buf!!! Un altre eslògan collonut tu!

Els valors del Ramon...buf!!! només veig taques negres i llençols bruts als balcons,

molta sordesa i prepotència, molta prepotència!!!Ramon, ja t’has vist bé?

se’t veu una mica més carregat, no sé... com si et costés més tot,

vols dir que no agafis la cartera i et compris uns panta-lons nous?

és que sembla que t’hagi crescut la panxa, o potser fas més papada...

deu ser l’emoció de poder viure del “cuento” 4 anys més!

Ara ja ho tens per mà això, per molt que sembli que ho facis tot bé,

hi ha taques negres i més negres, als valors de les persones.

Llençols bruts als balcons, però tu ets un cabeçut “por mis cojones” que lo de la Bleda va endavant

i encara tens morro de fer-hi mítings dient que el poble va avançant

però lo de la Bleda... duro!!! quins collons Ramon!!! Ja ho vas veure que a la Bleda no et van ni deixar

acabar el míting, tot i així a la Bleda, la meitat dels veïns et van votar,

els devies ensarronar...Una última cosa et volem dir,

tu, igual que el xarnego de l’Herrera, has fet fora el Benjamí,

ja feia dies que l’anaves controlant i has aprofitat la mínima per donar-li una patada al cul

i engegar-lo a pastar fang. Mira que ets mala persona eh...!

no saps valorar el que ha arribat a fer aquest home pel poble,

cosa que mai tu faràs, per molt que siguis el “manda-màs”

i que sàpigues que per nosaltres, mai més seràs el Ramon Carbó,

sinó que seràs Ramon, el més cabró.

PD: Que sàpigues que no es poden penjar cartells abans d’hora, pillo!!!

i ja que els vas tapar amb bosses de plàstic així mateix els hauries d’haver deixat.

------------------------------------

Llucifer ja ha vomitat tota la merda que ha vist en aquest poblat

i us agradi o no, això és tota la veritat.Nosaltres anirem passant,

no sigui cas que la cosa vagi empitjorant, vingui el municipal, i ens foti avall a cops de pal.

Potser ens hem quedat curts perquè com tots sabeu,

en aquest poble hi ha molts llençols bruts, l’únic que ens queda dir

és demanar un fort aplaudiment per l’expresident de la Unió Esportiva,

que per nosaltres és el personatge de l’any, quins collons tens Herrera,

tu sí que ens treus de polleguera!!!Bona festa major al descampat 2011

SALUT I FOC

La joventut

El correbars, organitzat pel Col·lectiu de Joves, amb uns 200 participants, va passar per nou paradetes: Snack El Centre, Bar Brindis, Punt de Trobada, La Vendetta, El Rebost, Cal Janny, Cal Diari, Xarel·lo i Lokal Joves d’El Centre. L’animació a càrrec de la Batukada Color de Ritme dels Monjos.

La festa Electrowateke amb dj’s, organitzada pel Lokal de Joves El Centre



Sant Martí Sarroca

Esports i competicionsTorneig de futbol sala

Els equips finalistes Cal Diari i Joves de Sant Martí

Lliurament del trofeu al campió: Joves de Sant Martí

Tirada al plat general

La Tirada organitzada per la Societat de Caçadors, que celebra el 30 aniversari com a entitat. Poca participació amb només 46 tiradors.

Emili Perés, de la Bleda, 1r classificat general i local. En segon i tercer lloc de la general Josep Carmona i Jaume Grau, respectivament.

LLIGUETA

GRUP A: Catalunya Lliure - Dream Team - Puki Muki ResultatsCatalunya Lliure - Dream Team, 9 -5Catalunya Lliure - Puki Muki, 0 - 8 Dream Team - Puki Muki, 3 - 26 ClassificacióPUKI MUKI - 6CATALUNYA LLIURE - 3DREAM TEAM - 0

GRUP B: Penya Barcelonista - Som i Serem - Cal Janny ResultatsPenya Barcelonista - Som i Serem, 5 - 1 Penya Barcelonista - Cal Janny, 3 - 2 Som i Serem - Cal Janny, 3 - 7 ClassificacióPENYA BARCELONISTA - 6CAL JANNY - 3SOM I SREM - 0

GRUP C: Cal Diari - A3 Team - Joves de Sant Marti ResultatsCal Diari - A3 Team, 8 - 3 Cal Diari - Joves de Sant Martí, 1 - 3 A3 Team - Joves de Sant Martí, 3 - 4 ClassificacióJOVES DE SANT MARTÍ - 6CAL DIARI - 3A3 TEAM - 0

Aquesta festa major 2011, la Penya Barcelonista de Sant Martí Sarroca, que és qui organitza el torneig de futbol sala, va ampliar a nou el nombre d’equips a disputar el torneig, per tant el sistema de classificació per a les semifinals va canviar una mica. En aquest cas van passar a les semifinals els millors equips de cada grup, i tan sols podia passar el millor segon equip dels tres grups. Com es pot comprovar hi va haver triple empat a tres punts, es va haver de recórrer a compatibilitzar gols a favor i en contra dels tres equips. L’equip Catalunya Lliure ja no podia passar, però els equips de Cal Janny i Cal Diari també coincidien. Per decidir qui passava a la semifinal com a millor segon de grup es va fer un sorteig a cara o creu i la sort va somriure a l’equip de Cal Diari, que va passar a la següent ronda.

SEMIFINALSPenya Barcelonista - Cal Diari, 2 – 2. Per penals classificat Cal DiariPuki Muki - Joves de Sant Martí, 5 - 8

FINALCAL DIARI - JOVES DE SANT MARTÍ, 2 - 2Per penals va quedar campió del torneig Futbol Sala FM 2011 l’equip JOVES DE SANT MARTÍ.Un any més la Penya Barcelonista de Sant Martí Sarroca ha dut a terme l’organització del torneig Futbol Sala de festa major, com s’ha pogut comprovar, èxit de participació d’equips i també de públic assistent per presenciar i animar els diferents equips, força competitivitat entre els equips, qualitat tècnica, gols de traca i mocador, i destacar, tot i alguna petita incidència sense importància rellevant, la gran esportivitat dels jugadors, cosa que s’agraeix des de la graderia i, sobretot, des de l’organització.



Sant Martí Sarroca

U.E MARTINENCA - 0 F. At. VILAFRANCA - 2

U.E MARTINENCA: Josep Anton, Rubén P., Felip, Pipu, Duran, Forner, Ferri, Adri, Rabella, Rubén B., Font.

Aquest va ser l’onze inicial, durant el partit també varen jugar: Rubén R., Roberto, Nestor, Aleix i Guillem.

Ja va dirigir l’equip al nou equip tècnic del club, l’entrenador David de Tena, acompanyat com a segon de Raimon Martí i el nou delegat d’equip, en Jordi Rabella.

Abans del xiulet inicial, la Pubilla de Sant Martí Sarroca, Gisela Carbó, va fer el xut d’honor.

El partit es va jugar amb la pilota cedida per Cons-truccions Suriol-Tort i es va disputar el trofeu del M.I Ajuntament de Sant Martí Sarroca.

Partit de Festa Major davant un rival que la temporada passada va estar a punt d’assolir una categoria superior. El nostre equip, amb bastantes noves incorporacions, durant tot el partit va donar la cara però es notà que fa falta que s’acopli la nova filosofia del nou entrenador.

En acabar el partit, la Pubilla, Gisela Carbó, i la nova regidora d’Esports, Laia Farré, varen fer entrega dels corresponents trofeus als respectius equips, com a Campió - F. At. VILAFRANCA, Sots-Campió - U.E MARTINENCA

Futbol de festa major

El xut d’honor a càrrec de la Pubilla Gisela Carbó.

L’equip titular que va presentar la Unió Esportiva Mar-tinenca.

XXVI Campionat de Truc

Totes les parelles en plena competició.

La taula finalista: Sogas-Mallofré i Herrera-Andreu.

CLASSIFICACIÓ FINAL1 Salvador Sogas - Antonio Mallofré

2 José Herrera - Jaume Andreu

3 Gabi - Elias

4 Josep Cusco - Ramon de la Rosa

5 Ramon Carbó - Pere Farré

6 Cristobal Retamal - Pere Rabella

7 Joan Tutusaus - Joan Tort

8 Oscar Linares - Martí Sogas

9 Josep Lleixa - Pere Giró

10 Josep Figueras - Martí Farré

11 Jaume Montserrat - Jordi Rabella

12 Angel Herrera - Ignasi Piquemal

13 Erasme Vila - Ramon Pujibet

14 Joan Carayol - Josep Amela

15 Valeri Mallol - Miquel Atzet

16 Gabi Soler - Josep M Farré

17 Salvador Vallès - Lluís Grau

18 Salvador Sogas (F) - Leandro Tedejo

19 David Rabella - David Pujado

20 Josep Sibill - Manel Romanos



Sant Martí Sarroca

Una de las novetats de la Festa Major 2011 va ser la 1a Matinal 4x4 Sant Martí Sarroca, organitzada per Joan Altet i Josep Canals, amb un ampli equip de col·laboradors i volun-taris que, en tot moment, varen con-trolar que la matinal funcionés amb tota normalitat.

Dos circuits amb diferents obsta-cles de més o menys dificultat, el verd per vehicles de sèrie i assequible per poder-lo passar i el vermell per vehicles preparats que requeria de més experiència, i si no, més valor per poder superar els diferents obstacles que havia preparat l’organització,

algun d’ells d’extrema dificultat.Un total de 61 vehicles 4x4 es van inscriure per poder rodar

a qualsevol dels dos circuits, des d’aproximadament 2/4 de 10 del matí fins a les 2 del migdia.

Al llarg del matí, nombrós públic es va apropar per veure un nou espectacle i veure la destresa dels conductors dels 4x4 en superar ponts d’arena, clots, fosses d’aigua i paranys de fang. Un tanc d’aigua es va encarregar d’alimentar les fosses d’aigua i els paranys de fang. Així mateix dues retros s’encarregaven de

Bones màquines, bons i arriscats xofers i bones dificultats, ingredients segurs per un bon espectacle.

Aristoxoc: 1a Baixada d’andròmines

Força expectació és la que va crear la nova baixada d’andròmines en la qual van participar 14 “vehicles” i els seus conductors van demostrar no tan sols la destresa a conduir uns estris tan rudimentaris sinó també com amb quatre deixalles es pot construir un vehicle. Dels participants, 8 eren de Sant Martí, 4 de Vilafranca i 2 de la Granada. Els organitzadors van premiar la baixada més ràpida i el vehicle més original.

retirar els cotxes que en algun moment varen quedar encallats en algun obstacle per la seva dificultat.

Bona matinal, això sí, amb molta calor la que varen passar els pilots dels 4x4, igualment que el nombrós públic que va assistir a veure-ho. A les dues de la tarda hi va haver un sorteig d’obsequis per als participants i el comiat va ser desitjant poder celebrar, per la propera Festa Major 2012, la 2a edició de la matinal 4x4 Sant Martí Sarroca.

Matinal 4x4 Sant Martí Sarroca



Sant Martí Sarroca

Concerts, balls i espectacles

El divendres amb l’orquestra Centauro.

Molta gent va concentrar-se el dissabte per ballar amb l’orquestra Metropol.

Exhibició del Ball Country a la Placeta al diumenge a la tarda.

Espectacle de music-hall pel dilluns a la nit com a clo-enda de festa major amb humorista, ballet brasiler, mag i ombres xineses.

La mainada

Dos trenets que no van parar en tot el matí del dilluns.

Tres inflables per a les diferents edats.



Sant Martí Sarroca

La fira

Cotxets pels més menuts.

Xurreria pels més llaminers.

Bombolla d’aigua pels més arriscats.

El dragó pels més valents.

Anècdotes i comentaris

Places i rambles de l’interior del poble, buides: rambla de Catalunya, plaça de Catalunya, rambla Països Catalans, la Placeta...



Sant Martí Sarroca

El lloguer de 30 llotges, una novetat de la FM’2011.

El generador d’electricitat que va fer fi ga en quedar-se sense gasoil a la matinada del diumenge, quan encara seguia la gresca amb l’orquestra Metropol. L’origen del problema, segons afi rma la Comissió de Festes, és per que van robar el gasoil. La parada radical de la gresca es va resoldre amb una improvisada botifarrada per a un parell de centenars de joves.

Tot i les indicacions de no aparcar els dies de cercavila, als Diables els va caldre enfarinar algun cotxe que no es va treure per protegir-lo de les guspires.

*Cal destacar com a novetats de la Festa Major 2011 la incorporació de dues activitats interessants: la Baixada d’andròmines i la Matinal 4x4. Per la contra, per molta gent s’ha trobat a faltar el tradicional castell de foc.

*Un canvi notori també ha estat el lloguer de llotges en lloc de taules i cadires, que, si bé els usuaris tenien millor visió en estar més alts, alguns hi han trobat a faltar la taula per a la consumició de refresc.

*Cada matinada dels dies de festa major s’ha pogut veure la brigada d’una desena de joves d’una empresa de neteja que deixaven nets els carrers per l’activitat del dia.

*Una altra brigada que s’ha vist durant els balls són els vigilants d’una empresa de seguretat.

*Corria el comentari, al matí del dissabte, que a la matinada, en acabar-se les activitats nocturnes, hi havia hagut una baralla entre joves amb alguns ferits i que van haver d’intervenir-hi els Mossos d’Esquadra i una ambulància. La cosa no va ser tan greu com es deia, sí que hi va haver una petita baralla entre nois i un d’ells es va fer mal accidentalment en un peu amb un ferro i en prevenció de complicacions es va convocar la policia autonòmica i el servei d’ambulàncies però no van haver d’actuar.

*El grup de Capgrossos es van plantar en la cercavila infantil del dilluns i es van negar a participar-hi en pro-testa perquè el grup de gralles que se’ls va assignar a la cercavila del dissabte no sabia la música dels balls que havien assajat durant setmanes i perquè a la cercavila del dilluns se’ls havia col·locat a la cua.

*En la pàgina d’informació general del programa hi havia una nota que prestava a la confusió. A la 1a Matinal 4x4 hi posava “entrada 15 euros” quan era gratuïta pel públic i es referia a la inscripció dels participants amb vehicle.

*Comentari a part mereix el canvi generalitzat d’ubicació del lloc de la festa a l’exterior de poble. Hi ha hagut opinions diverses, en favor i en contra, però tal volta la més generalitzada és que el trasllat de la fi ra i les activi-tats massifi cades nocturnes a la nova pista exterior pot ser un encert, però caldria mantenir les activitats més culturals i de petit format (sardanes, truites, sopar a la fresca, botifarrada, cercaviles...) als punts més cèntrics del poble per donar vida festiva als carrers, rambles i places, ja que han estat molt ensopides.

La Comissió de Festes 2007-2011 que s’acomiada amb aquesta festa major.


Festes Majors’1154 / Juliol - Agost 2011 - Núm. 266 Can Lleó i els Hostalets

Els veïns de les barriades de Can Lleó i els Hostalets celebraren, com cada any, la seva festa veïnal, acompanyats de familiars i amics. La tractorada del divendres al vespre resseguint masies i cases, el sopar de ger-manor a la fresca del dissabte i la mostra folklòrica i ball de vetlla del diumenge van ser els principals actes festius.

Cal esmentar la presència entre els comen-sals al sopar de germanor de l’artista Vives Fierro i el candidat a la presidència del Barça, Marc Ingla. També destacar les emotives paraules pronunciades pel Joan de Can Lleó que sintetitzem al final d’aquesta crònica.

La xerinola amb els tambors dels Diables Aristois van escalfar motors per iniciar les festes

La mainada s’ho passa d’allò més bé passejant amb els remolcs

170 comensals van gaudir de la fideuà i l’ànec mut ben cuinats per en Pere Torrents

Petits i grans anunciant la festa

L’omnipresent Pere Torrents cuinant la gegantina fideuà amb molta cura

El grup de les “grans” del ball de Panderetes de Sant Martí, ben rialleres

Els petits Bastoners, marcant els primers compassos

266 juliol - agost Festes Majors CAN LLEO.indd 54 23/08/2011 13:35:29


Pensaments en veu alta de Joan Bon-fill

Durant el tradicional sopar de la festa major de Can Lleó i els Hostalets, ve sent habitual que un veí d’una d’aquestes dues barriades i de manera informal, sense anunciar-ho explícitament, dediqui un petit parlament als assistents. Això és el que també va passar enguany en el sopar celebrat el passat dis-sabte 23 de juliol, quan un dels organitzadors va insistir i finalment va passar el micròfon al veí Joan Bofill, masover de Can Lleó. Un petit resum del que va dir, seria: que pel municipi era bo que un grup de gent jove s’hagi organitzat últimament i reivindiqui altres objectius dins la societat i maneres de fer, amb la mostra del seu inconformisme vers com va la societat actual ja que el futur l’han de dirigir els joves d’avui dia. Quan ell era força més jove, el preocupava la situació del país, junt amb la seva esposa varen estar presents en diferents actes i manifestacions on en aquella època la “Policia Nacional” acabava sempre dissolent, de mala manera, els actes o manifestacions de la societat civil. Recordà, ara fa 36 anys, quan van ser presents a l’actuació del cantant Raimon a la plaça del Sol, de Gràcia, on la policia va fer acte de presència i la gent va haver de fugir per cames i com un policia nacional els parà i encanyonà amb el fusell a la seva esposa, que aleshores estava embarassada.

Al terra de la pista asfaltada de Can Lleó on se celebra la festa major, en un racó hi ha un petit escrit gravat sobre el ciment que hi diu: “Els veïns de Can Lleó i Hostalets, Sant Martí Sarroca, Any 1964”. Aquest entranyable veí i conegut per tothom com el Joan de Can Lleó ens confessà que ell mateix va fer el gravat quan van cimentar aquest indret, i que aleshores tenia 17 anys. La festa major de Can Lleó i dels Hostalets és molt més antiga, aquesta data sobre el ciment de la pista només demostra que aquell any es modernitzà l’espai per ballar durant la festa.

El popular veí Joan Bonfill va pronunciar unes sentides paraules durant el sopar

Els més petits de les Panderetes iniciant-se en aquest ball festiu

Les més grandetes del ball de Bastons, ja picant de valent

Ball de vetlla el diumenge amb el grup Memory

Can Lleó i els Hostalets

266 juliol - agost Festes Majors CAN LLEO.indd 55 23/08/2011 13:35:48


Festes Majors’11Rovira Roja

Ariadna Gallart, 4 anys. Categoria 0-4 anys.

Joan Pullina, 6 anys. Categoria 5-6 anys.

Mariona Jaramillo, 9 anys. Categoria 9-13 anys.

Marina Martí, 8 anys. Categoria 7-8 anys.

Concurs de dibuix infantil

38 participantsCategoria 0-4 anys: 1a Ariadna Gallart, 2a Clàudia Arenas, 3a Judit Olivella.Categoria 5-6 anys: 1r Joan Pullina, 2a Abril Martí, 3r Oriol Pla.Categoria 7-8 anys: 1a Marina Martí, 2n Adrià Rosell, 3a Clàudia Bolea.Categoria 9-13 anys: 1a Mariona Jaramillo, 2a Berta Arenas, 3a Neus Pullina.

266 juliol - agost Festes Majors ROVIRA ROJA.indd 56 23/08/2011 13:36:37

Festes Majors’11 / 57Juliol - Agost 2011 - Núm. 266Rovira Roja

7è concurs de dòmino amb 8 parelles par-ticipants.Classifi cació: 1a Josep Ma Milà-Xavier Milà, 2a Júlia Batet-Maria Batet, 3a Marina Milà-Martina Milà.

La mainada força concentrada fent el seu dibuix.

Les havaneres del divendres amb el grup Xaloc ben acompanyades del rom cremat

El migdia del diumenge pares i mainada van gaudir dels actes de festa major.

Lliurament dels premis i obsequis a tots els participants en les competicions infantils.


Festes Majors’1158 / Juliol - Agost 2011 - Núm. 266 Rovira Roja

Recull fotogràfic

Grallers i tabaler incitant els gegants a ballar

Menudetes i mitjanes del Ball de Panderetes començant a marcar els primers passos de la dansa, sota l’atenta mirada de Pere III el Cerimoniós i la Sibil·la de Fortià.

La Nova Colla Gegantera va fer bones cabrioles amb els Gegants enmig de la pista.

La mitja dotzena de capgrossos també van participar de l’exhibició folklòrica de la tarda dominical.

El grup de grandetes de les Panderetes va insinuar ja el seu bon fer coreogràfic en la dansa.



Rovira Roja

Els futurs Bastoners, conduïts per la moni-tora iniciant-se en les colpejades.

Els pallassos “Nas roig i la burilla negra” captivant l’atenció de la mainada.

Els infants embogits intentant recollir la pluja de pilotetes.

tora iniciant-se en les colpejades. tora iniciant-se en les colpejades. tora iniciant-se en les colpejades.

captivant l’atenció de la mainada.

Les grandetes del Ball de Bastons ja fan sonar la fusta de valent.

Mares i pares, fi lls i fi lles es van fusionar en la gresca d’animació infantil.


Festes Majors’1160 / Juliol - Agost 2011 - Núm. 266 Rovira Roja

Amb el ball del dissabte amb Almas Gemelas es va encetar la tanda de balls festamajorencs.

El diumenge es va fer petita la pista per encabir-hi els balladors amb la tradicional Montse & Joe Transfer.

El grup Slogan va ser l’encarregat d’animar el ball de cloenda del dilluns.

El que no hi pot faltar: la tradicional xoco-latada esperada per petits i grans al dilluns a la tarda per tancar la festa infantil.


Festes Majors’11 / 61Juliol - Agost 2011 - Núm. 266Rovira Roja

Tothom preparant-se per degustar la sar-dinada del dissabte.

L’actual junta de l’Associació de Veïns del barri, artífexs de l’organització de l’entranyable festa que a la cloenda van voler deixar palès el seu agraïment per la participa-ció i col·laboració de tots els veïns, anunciants i col·laboradors, ja que sense l’ajuda de tots no seria possible aquesta festa.

Per acabar, van voler tenir un record pel veí i amic Salvador Sapera, que tantes vega-des havia format part de la junta del barri i que fa poc ens ha deixat i van proposar un aplaudiment en la seva memòria, que va ser llargament correspost.

Les emblemàtiques alzines: un racó acollidor del barri per aglutinar veïns i amics en esdeveniments de germanor


Juliol - Agost 2011 - Núm. 266Hi diuen la seva62 /

recuperem la història en imatges

la masseriaSeguint el rastre de vestigis dels molins en el curs de la

Riera de Pontons, aquest mes arribem a la Masseria, una de les masies més antigues del terme on hi havia, també, un antic molí fariner, probablement l’origen del que avui dia és la Masseria. Va ser, però, un dels primers molins del municipi a deixar de molturar gra, a mitjan segle XIX.

La Masseria està ubicada a la barriada del Romaní, a molts pocs metres de distància de can Rabell, el molí del qual vam parlar el mes passat. Com la majoria dels molins, l’edifici queda molt proper a la riera de Pontons, a una cota baixa del terreny i tapada en aquest indret per l’espessa vegetació de la riera. També, queda apartada dels camins principals d’aquest sector del municipi, motiu pel qual queda una mica amagada a la vista general de la gent.

Salvador Llorac i Santis, en el seu llibre, Sant Martí Sarroca, Pòsit del Temps, publicat per l’Ajuntament el 1989, entre d’altres coses, hi diu. “La Masseria podria ser l’antic Romaní, el que s’esmenta a principis del segle XII. Durant l’època medieval fou una dependència del castell i se sap que l’infant Martí (l’Humà), en una ocasió, romangué en aquest indret nou dies, curant-se d’una malaltia, això succeí al segle XIV, de la qual cosa es desprèn que formava part directa del castell termenat. Quan la Pia Almoina va adquirir el castell i terme a final del segle XV, hi féu diverses obres de reforma i la posseí fins a la desamortització del segle XIX, en què fou incautada per l’estat i venuda a subhasta”.

el molí de la masseriaAl soterrani de l’edifici actual de la Masseria s’hi conserva

en perfecte estat l’habitacle on hi havia hagut el molí fariner, era del tipus d’eix o “arbre” vertical amb roda horitzontal, com el de can Carbó de la Riera i can Rabell. Al molí s’hi accedeix per un corredor exterior, descendent entre els dos habitat-ges de la Masseria, i l’entrada a l’interior del molí és per un portal de mig punt adovellat entre uns murs de considerable amplada. A dins, el sostre és de volta de canó apuntada amb restes de forma encanyissada, sembla que és una obra de final del segle XIII.

Encaixat al sostre hi penja vertical la resta d’un tronc de fusta, anomenat la cabra o quinal, que era emprat per moure i donar la volta a les pesades moles de pedra per esmolar-les (picar la pedra i refer les estries). Al terra del molí hi ha l’obertura on es veu la cavitat que albergava el rodet, anomenada carcabà, aquest espai sempre era a la part més baixa de la instal·lació

la indústria molinera de sant martí sarroca

molins d’aigua accionats per energia hidràulica (4) del molí, per on circulava l’aigua que entrava des de l’exterior

per impulsar el rodet, i sortia canalitzada fins a la riera, a poca distància del molí.

La bassa del molí ja no existeix però era a tocar de la casa. La vinya que ocupava aquest lloc se la coneixia per la vinya de la bassa. Cal dir que l’aigua que arribava a la bassa venia

de la mateixa resclosa i pel mateix reg que el del molí de can Rabell.

història oral de la família BertranLa Masseria és propietat dels germans

Bertran, els avantpassats la van comprar fa uns 150 anys.

És un llegat familiar que passà de pares a fills. Núria Serra Ortiz és la nostra amfitriona i ens ha donat un munt d’informació referent a la casa, la família i de la gent que hi ha viscut treballant les terres de la finca. És l’esposa d’un dels propietaris, en Josep Ma Bertran Bertran que, juntament amb dues de les tres filles del matrimoni, viuen a la casa des de fa més de vint anys. Ella ens assegura que ha llegit en algun dels documents de la compra que els antics propietaris es veuen obligats a vendre’s la totalitat de les terres i el molí amb els habitatges per no poder fer front als seus

pagaments a causa de la falta d’aigua per poder moldre. D’aquí es podria deduir que la persona que va vendre la finca, possiblement, fos la que va comprar en subhasta la finca en la desamortització de Mendizábal, a mitjan segle XIX. No hi ha constància que el molí hagi funcionat durant aquest últims 150 anys, des que la família n’és propietària.

La família Bertran, fa poc més de vint anys, va endegar obres de reforma i manteniment a les dues vivendes princi-pals de l’antic edifici de la Masseria. La Núria ens comenta les dificultats a reformar una estructura de cents d’anys d’antiguitat i amb uns murs molt gruixuts en tot el seu entorn. Sempre han respectat l’arquitectura original, fins i tot, en algunes propostes fetes per ella mateixa de millorar l’estètica de l’edifici obrint portals i finestres, i s’han sorprès amb la troballa de què originalment ja hi era. La casa que anomenen la casa dels masovers (edificació de pedra vista) és la més antiga de la Masseria i està edificada sobre el molí: Als tèc-nics de la Generalitat que han visitat la casa els han dit que, pels carreus de les cantoneres, la part més baixa de l’edifici es pot datar d’abans del segle XIII, i la resta és posterior a aquesta època. Aquesta estructura té, encara ara, més d’una dotzena d’espitlleres al voltant de les seves gruixudes parets (com si es tractés d’una torre de defensa) i que han respectat interiorment i han dissimulat externament amb un petit envidriat a mida de cada una de les diverses obertures.

1

2 3

266 juliol - agost Hi diuen la seva.indd 62 23/08/2011 13:40:54

Juliol - Agost 2011 - Núm. 266Hi diuen la seva / 63A la casa hi ha diferents portals de mig punt adovellats amb les dates de 1761 i 1780, possiblement són de les obres de reforma que la Pia Almoina efectuà quan va adquirir el castell i les seves propietats a final del segle XV, com ja va apuntar Salvador Llorac en el seu llibre. Altres portals, de les mateixes característiques, han estat tapiats en el temps.

L’altre habitatge que també és habitat l’anomenen casa nova, i de nova no en té rés, ja que a la dovella principal del portal de mig punt, hi ha la data de 1687 junt amb la creu patent. En la part baixa d’aquest edifici hi ha un gran celler amb voltes al sostre i amples columnes de totxo. El celler va estar productiu fins que marxaren els últims masovers, d’això fa més de vint anys.

Els últims masoversLa família d’Aureli Gili Giró van ser masovers de la Masseria

durant molts anys. L’any 1958, l’Aureli es casà amb la filla dels masovers de Can Grau, la Montserrat Puig Vallès, i ell i la seva família s’hi traslladaren per continuar sent, aleshores, masovers de can Grau.

Aquell mateix any, el 1958, a la Masseria hi van arribar uns nous masovers, una família procedent de Castell d’Urpí, de l’Anoia, on encara van conviure uns dies junts, dins la mateixa masoveria amb els antics masovers que estaven a punt de marxar. La Pepita Claret Poch era una nena de 6 anys quan va arribar a la Masseria junt amb els seus pares, Joan i Dolors, els oncles, Marcel·lí i Jaume i el seu avi Marcel·lí. Després de 25 anys, van deixar la masoveria, era l’any 1983, quan van anar a viure a la casa que es van fer al centre de Sant Martí Sarroca. Ella guarda molt bon record d’aquells 25 anys, aproximadament, que va viure a casa dels masovers de la Masseria. Posteriorment, encara hi va haver uns altres masovers de Vilafranca, però per pocs anys, aquests darrers van ser els últims. Actualment, a la Masseria ja no hi viuen masovers.

Identificació fotografiesFoto portada, Fotografia

dels masovers, batent a l’era de la Masseria. La senyora de negre amb un paraigua a les mans era la Conxa, la tieta àvia dels actuals propietaris Bertran. La imatge està datada a 11 de juliol de 1899.

Nº 1, Fotografia actual de la Masseria i les vinyes al voltant de la casa amb les restes de l’antic molí de vent que servia per treure aigua del pou per regar.

Nº 2, Fotografia del llindar d’un dels portals de mig punt amb la creu patent de la Pia Almoina i la data de 1687.

Nº 3, Fotografia actual del celler als baixos de la casa nova, ara inactiu i les botes buides.

Nº 4, Fotografia actual dels forats fets en un dels grans carreus de les cantoneres de la casa, molt proper a on hi havia l’estable, sembla ser que era per deixar-hi lligats els cavalls o mules.

Nº 5, Fotografia actual de la portalada principal des de l’interior del molí on es pot apreciar la gran amplada de la paret als baixos de la casa.

Nº 6, Fotografia actual de l’interior del molí, amb el sostre de volta de canó i senyal d’encanyissada. El tros de biga penjant al sostre era el que anomenaven la cabra, servia per moure les pesades moles de pedra.

Nº 7, Fotografia actual de la façana de la casa més antiga de la Masseria, on tota la pedra ha quedat a la vista, després de les reformes fetes a final dels anys vuitanta (s.XX).

Nº 8, Fotografia del portal de mig punt d’entrada al molí, a la dreta es pot veure un altre portal adovellat i tapiat, amb una finestra i ferro forjat de forma de llangardaix. Any 2001.

Dades orals: Núria Serra Ortiz, Pepita Claret Poch i Aureli Gili Giró.Fotos: Família Bertran i El Martinet

4

5

6

7 8

FE D’ERRATES

En l’article publicat el mes passat sobre “La indústria molinera de Sant Martí Sarroca” (El Martinet núm. 265, juny 2011, pàgines 44 i 45), per capritxos de la informàtica ens vàrem “cruspir” dos trossos de paràgrafs que impedien la seva comprensió. Era al final de l’article a la pàgina 45. Ara els reproduïm sencers:

Això passava a mitjan dels anys setanta, i l’empresa Torres va començar a instal·lar-hi grans naus per l’envelliment de brandi (conyac), a un costat de la finca i molt proper a la masia. L’any 1984 van finalitzar les obres de restauració que l’empresa Torres va fer a la masia pairal com ho indica una placa a la façana d’entrada a la masia, on diu, “L’any 1984, Miquel Torres Carbó restaurà Mas Rabell de Fontenac, Masia catalana del segle XIV”.

Torres va afegir el nom d’un dels seus brandis més cone-guts, Fontenac, al nom de can Rabell, i també el va canviar per Mas, així va passar a dir-se Mas Rabell de Fontenac. Als anys noranta, el que era la tercera masia, amb pati i corrals per a les bèsties, és convertí en un restaurant per a ús exclusiu de l’empresa Torres. Actualment, Torres embo-tella vi amb el nom de Mas Rabell.


Hi diuen la seva64 / Juliol - Agost 2011 - Núm. 266

Avui parlarem de la Cadira de les cadires.Qui no ha vist mai aquestes cadires?

EL SAÜC QUÈ? Avui parlarem de la Cadira de les cadires. Qui no ha vist mai aquestes cadires?

La Cadira de les cadires, coneguda també com a “cadira de cafeteria”, en realitat és la Cadira Thonet que va néixer fa uns 150 anys, i encara es continua fabricant com el primer dia, i continua sent valorada pel seu disseny elegant, modern i pràctic. La Cadira de les cadires va ser batejada com a “Thonet 14”, i després es va conèixer com a “Thonet 214” i es va comercialitzar l'any 1859. El passat any 2009 va ser objecte (mai més tan ben dit) de diverses exposicions de celebració del 150è aniversari d'una cadira habitual durant dos segles als cafès de tot el món amb una producció total a l'any 1930 de 50 milions d'exemplars.

L'ebenista i constructor de mobles alemany Michael Thehonet li va donar vida gràcies a l'invent d'exposar al vapor làmines de fusta impregnades de cola per transformar-les en una massa compacta i flexible que podies modelar després per una simple pressió dissenyant les formes que volguessis. És la primer cadira que es va dissenyar pensant en el seu transport i la fabricació en massa. És una cadira intemporal. I tant és així que encara està a la venda. Els bons dissenys no passen de moda!!! Anna

La Cadira de les cadires, coneguda també com a “cadira de cafeteria”, en realitat és la Cadira Thonet que va néixer fa uns 150 anys, i encara es continua fabricant com el primer dia, i continua sent valorada pel seu disseny elegant, modern i pràctic.

La Cadira de les cadires va ser batejada com a “Thonet 14”, i després es va conèixer com a “Thonet 214” i es va comercialitzar l’any 1859.

El passat any 2009 va ser objecte (mai més tan ben dit) de diverses exposicions de celebració del 150è aniversari d’una cadira habitual durant dos segles als cafès de tot el món amb una producció total a l’any 1930 de 50 milions

d’exemplars. L’ebenista i constructor

de mobles alemany Michael Thehonet li va donar vida gràcies a l’invent d’exposar al vapor làmines de fusta impregnades de cola per transformar-les en una massa compacta i flexible que podies modelar des-prés per una simple pressió dissenyant les formes que volguessis.

És la primer cadira que es va dissenyar pensant en el seu transport i la fabricació

en massa. És una cadira intemporal. I tant és així que encara està

a la venda.Els bons dissenys no passen de moda!!!

Anna

EL SAÜC QUÈ? Avui parlarem de la Cadira de les cadires. Qui no ha vist mai aquestes cadires?

La Cadira de les cadires, coneguda també com a “cadira de cafeteria”, en realitat és la Cadira Thonet que va néixer fa uns 150 anys, i encara es continua fabricant com el primer dia, i continua sent valorada pel seu disseny elegant, modern i pràctic. La Cadira de les cadires va ser batejada com a “Thonet 14”, i després es va conèixer com a “Thonet 214” i es va comercialitzar l'any 1859. El passat any 2009 va ser objecte (mai més tan ben dit) de diverses exposicions de celebració del 150è aniversari d'una cadira habitual durant dos segles als cafès de tot el món amb una producció total a l'any 1930 de 50 milions d'exemplars.

L'ebenista i constructor de mobles alemany Michael Thehonet li va donar vida gràcies a l'invent d'exposar al vapor làmines de fusta impregnades de cola per transformar-les en una massa compacta i flexible que podies modelar després per una simple pressió dissenyant les formes que volguessis. És la primer cadira que es va dissenyar pensant en el seu transport i la fabricació en massa. És una cadira intemporal. I tant és així que encara està a la venda. Els bons dissenys no passen de moda!!! Anna

Malalties transmeses pels aliments La calor agrada als éssers humans, però encara agrada

més als microbis, que troben les temperatures estiuenques idònies per multiplicar-se ràpidament. És per això que a l’estiu augmenta el risc d’intoxicacions produïdes per aliments.

Parlem d’intoxicacions o toxiinfeccions produïdes pels aliments quan ingerim aliments contaminats. Les malalties que s’originen poden ser causades per paràsits, virus, bacteris (p. ex. salmonel•losi) .

No oblidem que un aliment contaminat no sempre té mala presència, està fet malbé o fa mala olor. Pot venir molt de gust i no obstant això estar contaminat.

Salmonel·losis Una de les malalties més comunes és la salmonel•losi.

Els aliments implicats més sovint en aquesta infecció són els ous crus o poc cuits (presents en maioneses, clara batuda, sopes o llet amb rovell d’ou), les aus mal cuites i els aliments cuinats que s’han deixat sense refrigerar durant hores.

Recomanacions de l’OMSMoltes de les intoxicacions són evitables; per fer-ho cal

seguir les recomanacions de l’OMS (Organització Mundial de la Salut):

• Consumir aliments que s’hagin tractat o manipulat amb higiene.

• Cuinar de manera correcta els aliments. • Consumir els aliments just després de cuinar-los. • Assegurar una higiene correcta de la persona que

manipularà els aliments. • Garantir una neteja adequada a totes les superfícies

de la cuina. • Separar els aliments que s’han de consumir crus dels

que es cuinaran. • Mantenir els aliments fora de l’abast d’insectes, rose-

gadors i animals de companyia. • Utilitzar només aigua potable. Consells• En cas de vòmits i/o diarrea es produeix una gran pèrdua

d’aigua i sals minerals, després de la qual el més important és rehidratar-se; utilitzi les fórmules ja preparades a les farmàcies o bé una solució rehidratant elaborada a casa (un litre d’aigua bullida tèbia, suc de dues llimones, dues cullerades soperes de sucre, una cullerada de les de cafè de bicarbonat i una de sal) i gel.

• Renti de manera adequada les fruites i hortalisses que vulgui consumir crues.

• No interrompi la cadena de fred. • Respecti les dates de caducitat. • Rebutgi els envasos bombats, rovellats o deteriorats.

Rosa DoménechInfermera

El SAüC què?


Hi diuen la sevaJuliol - Agost 2011 - Núm. 266

/ 65

Darrerament em ve molt de gust escriure i fa uns dies vaig fer aquest text en homenatge a la que va ser la meva mestra i la de la majoria de dones de la meva generació a Sant Martí, Montserrat Saperas. He pensat que pot interessar publicar-lo.

En homenatge a la senyoreta

Montserrat Saperas No recordo el meu primer dia d’escola, no sé si vaig

començar als quatre, als cinc... el que sí que recordo és la senyoreta Montserrat Saperas i l’estufa de llenya que els dies freds d’hivern, com si a la gallineta cega juguéssim, voltàvem esperant el torn per llegir o perquè la senyoreta ens corregís les sumes. L’estufa tenia una xemeneia llarga amb un colze que la duia fins un forat fet al vidre d’una altíssima finestra, encara la veig fumejant. Portàvem bata blanca, recordo els pupitres de fusta, grossos, quan ets petit tot ho veus més gros, si et relliscava la tapa feia molt de soroll i això podia ser que et fes anar de cara a la paret, no recordo càstigs físics.

Imatge de la “Cartilla” en la qual vaig aprendre de llegir amb aquesta mestra.

Era una escola unitària, que se’n deia, anàvem totes les nenes juntes des que començàvem fins que deixàvem l’escola, jo als nou anys la vaig deixar, vaig anar a Vilafranca per fer l’ingrés de batxillerat. L’escola tenia un pati, però no el fèiem servir, jugàvem davant, al carrer, de cotxes no en passaven gairebé, de carros i tartanes tants com vulguis. Ens repartíem el carrer amb els nens, la frontera era una filera de pedretes que els que sortien primer al pati procuraven desplaçar ràpidament, a favor seu, és clar. Anàvem,

encara que la senyoreta no ho volia, a buscar pinyons al bosquet, era a l’altra banda del torrent i no ens hi deixava anar, a beure aigua a la font, jugàvem al moca-dor, a cuit amagar, als esguerrats, l’eixarranca, a saltar corda, fèiem juli, això no sé si ara ho saben els nens... als plantats... quan sentíem picar de mans era l’hora d’entrar. En arribar la primavera dedicàvem un o dos dies a anar al pati pròpiament dit, com una selva, era un pati al costat de l’aula, amb una paret tot tombant i una porteta petita que sortia al caminet, avui engolit per la Rambla. A tocar d’aquesta paret hi havia alguna flor, geranis, rosers, ofegats per la dominant herba, la tasca d’eliminar-la era nostra, dedicàvem el dia a arrencar-la, ai si trobaves una ortiga! Després, un cop net, hi jugàvem dos o tres dies per acabar d’aixafar-la si en quedava alguna. Tot això passava abans del dia 27 d’abril, dia de la Mare de Déu de Montserrat i sant de la senyoreta que cada any ens portava d’excursió a la Font de la Salut, i després, la seva germana Isabel, que passava temporades amb ella, ens tenia pre-parada xocolata desfeta, cantàvem el Virolai i a totes ens cridava molt la veu aguda i tremolosa que tenia. Era un dia excepcional. La senyoreta Isabel ens ensenyava de fer puntes de coixí també, jo la veritat no me’n vaig sortir mai! El que sí que em cridava molt l’atenció era un armari que hi havia a la dreta de l’aula mirant la taula de la senyoreta, era un armari de fusta amb dues portes que no es podien tancar de ple que estava, hi havia llibres i, sobretot, ara em sembla que hi havia milers, potser només eren centenars, de làmines per fer còpia de dibuixos, flors, capitells, caps de cavall, escultures gregues... ara no s’estila però penso que s’agafava molta habilitat i domini del traç fent aquells exerci-cis, de creatius no en tenien res, però eren l’eina per poder expressar-te, com la cal·ligrafia per fer intel·ligible la lletra. També hi havia, darrere la taula de la mestra, una porta, era una habitació que recordo fosca, només hi penjava un fil cargolat amb un pàmpol i una trista bombeta, allí no hi entràvem mai, només recordo haver-lo vist quan fèiem cua esperant que ens donés la llet en pols que enviaven els EEUU, era la llet del Pla Marshall, la guardava en uns bidons grossos de cartró reforçats per uns cèrcols metàl·lics, era una pols groguenca i recordo perfectament la seva olor, costava dissoldre-la a l’aigua, era l’any seixanta si no recordo malament... si n’han passat de coses... Diuen que els bons records amb els anys els mitifiquem, potser sí, i els dolents com una mena d’autodefensa els obli-dem de mica en mica, potser sí, jo de l’escola a St. Martí en tinc només bons records i en això penso que hi té molt a veure la sen-yoreta Montserrat Saperas aquí el meu record en homenatge.

Camil·la Pérez Salvà [email protected]

http://camillaperezsalva.blogspot.com


Hi diuen la sevaJuliol - Agost 2011 - Núm. 26666 /

TERÇOS AMUNT

Dia 9 de juliol -EsparregueraJunt amb els Castellers de Barcelona i la colla local els

Castellers d’Esparreguera, s’hi van descarregar el quatre de vuit amb l’agulla, el tres de nou folrat, el cinc de vuit i el pilar de set folrat. La colla local va fer castells de set i els de Barcelona, com a destacat, el quatre de vuit.

Dia 16 de juliol - AltafullaA la plaça del Pou es van completar el tres de nou amb

folre, el cinc de vuit, la torre de vuit amb folre i el pilar de set. Els Xiquets de Tarragona van descarregar el tres i el quatre de vuit i la torre de set, i el locals, castells de set.

Dia 17 de juliol - TorredembarraAcompanyats de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona

i la colla local els Nois de la Torre, es va descarregar el tres i el quatre de nou amb folre, el quatre de vuit amb l’agulla, només carregat i acabant amb el pilar. La colla de Tarragona va descarregar el quatre i el cinc de vuit i el tres de nou folrat, i els locals, castells de set i mig.

Dia 24 de juliol - MataróGran diada de les Santes. Dues torres de nou emmanillades

es veuen per primera vegada a la plaça de Santa Anna de Mataró. La nostra colla hi va completar el tres i quatre de nou amb folre, la torre de nou amb folre i manilles i el pilar de set amb folre. Els Capgrossos van obrir plaça amb el quatre de nou amb folre, descarregat; en segona ronda van fer un intent desmuntat de torre de nou i a continuació la van carregar i van acabar amb un intent de tres de nou amb folre. Els de Lleida van descarregar el quatre de vuit, un intent de torre de vuit, torre de set descarregada i el tres de vuit carregat.

Dia 30 de juliol - Vilanova i la GeltrúUna gran diada de la nostra colla amb dos castells de

gamma extra descarregats. Van completar, en primer lloc, el tres de nou amb folre, seguit de la torre de nou amb folre i manilles, la cinquantena descarregada. A continuació, el quatre de nou folrat i per cloure, el pilar de vuit amb folre i

manilles. La colla Jove de Tarragona va repetir la mateixa actuació de Torredembarra, el quatre i el cinc de vuit i el tres de nou amb folre.

Els locals, els Bordegassos, castells de set.Dia 30 de juliol – Màrtirs, VilafrancaHi van actuar la colla Vella, els Castellers de Barcelona i la

colla Jove de Sitges.La colla Vella hi va carregar el quatre de vuit amb l’agulla,

hi va descarregar el cinc de vuit i el tres de vuit. Els Castellers de Barcelona van descarregar el quatre de vuit i la resta va ser castells de set, i la colla Jove també castells de set. Cal destacar que havent-hi tres colles locals no hi varen actuar. La colla dels Castellers teníem un compromís previ, però les altres dues, no.

3 d’agost - Firagost La colla Vella, més en forma, va descarregar el tres i el

quatre de nou amb folre i el cinc de vuit. La colla dels Joves va descarregar el tres i el quatre de vuit i també, la torre de vuit amb folre.

Terrassa, Festa major en el Raval de MontserratEls dos primers gamma extra de la temporada, la torre de

nou amb folre i manilles descarregada i el pilar de vuit amb folre i manilles carregat, a més del tres i el quatre de nou folrats per part del Minyons, i la colla Jove del Xiquets de Tarragona, castells de vuit i els Castellers de Terrassa, castells de set.

13 d’agost - XXVI Aniversari del FigarotEs descarregà la tercera torre de nou amb folre i manilles

d’enguany, a més del tres i quatre de nou amb folre i el pilar de vuit amb folre i manilles carregat. Les colles convidades, els Castellers de la Vila de Gràcia, van completar el quatre de vuit, la torre de set i el cinc de set i els Nois de la Torre, el tres de set amb l’agulla, el quatre de set i el quatre de set amb l’agulla, carregat.

Altres notíciesEls Xicots de Vilafranca descarreguen el quatre de vuit a

Sitges, el dia 23 de juliol i la colla Jove dels Xiquets de Vilafranca completen el tres de set a Castelldefels, el dia 15 d’agost

15 d’agost - La Bisbal del Penedès L’actuació més fluixa dels darrers anys, només un castell

de nou carregat.

Actuació per Sant Fèlix

- Ordre d’actuació de les Colles per Sant Fèlix, segons resultat del sorteig realitzat el 17 d’agost.

1r. Castellers de Vilafranca2n. Minyons de Terrassa

3r. Jove de Valls4t. Vella de Valls


Posa’t tranquilJuliol - Agost 2011 - Núm. 266

/ 67LOGITEMPS? Per Francesc Forcada

CENTRE D’ESTÈTICATERÀPIES NATURALS

A principis de juliolENS TRASLLADEM

a AVINGUDA ANSELM CLAVÉ, 104 1r, 3a

Av. Anselm Clavé, 104 - 08731 Sant Martí Sarroca - Telèfon 93 899 09 79

266 juliol - agost Logitemps.indd 51 24/08/2011 9:12:34

Escudella...68 / Juliol - Agost 2011 - Núm. 266

Apropament a la vida ruralDel diari de Joan Galimany Pera

SAnt MArtí, 25 AnyS enrere

Butlletí número 267 Dissabte 24 de setembre de 2011

Propera sortida d’

Juliol i agost de 1961Dia 1: Batre civada. Dia 2: Dia 1 a la tarda i el 2 al matí batre amb la

màquina a Can Colomé. Del 3 al 6: Batre civada i blat.Dia 7: Arrencar patates i diverses feines.Dia 8: Al mercat a Vilafranca.Dia 9: Als banys a Berà.Dies 10 i 11: Emblanquir l’entrada i la cuina (vol dir pintar).Dia 12: Sisena sulfatada.Dia 13: Fa vent molt fort i fa caure molts raïms.Dia 14: Acabar de sulfatar i batre les veces.Dia 15: Al mercat a Vilafranca.Dies 16, 17 i 18: Festa major: Orquestres “Els verds”, Vianca i Savoy.Dies 19, 20 i 22: Batem ordi.Dia 21: Mesurem 4 bótes de vi.Dia 23: Sessió Ajuntament Sant Martí (com a regidor).Dia 24: Última batuda d’ordi.Dia 25: Als banys a Calafell i excursió fins a Sitges. Dia 26: Batem cigrons i sègol.Dies 27 i 28: Batem la fulla d’olivera: 48 sacs (pels conills i cabres a l’hivern).Dia 29: Preu dels conills a 30 ptes/kg, ous rossos a 37 ptes la dotzena, ànegues a 30 duros el parell. Vaig al Dr. Corbera per l’esquena.Del 30 al 4: Regar, emparrar mongeteres i feines diverses. Està tot molt sec i falta pluja. Dia 5: Compra d’uns pantalons blaus, 149 ptes.Dia 6: Posem llum a la soll del darrere (vol dir posar la instal·lació per l’electricitat).Del 7 al 13: Rasquem i pintem 3 habitacions i el vàter (La casa va estar més de 50 anys pintada amb calç i terres de color. La feina va consistir a rascar la calç de les parets amb rasquetes i després pintar a la cola).Dia 7: Començo un tractament d’infrarojos i injeccions per la lumbàlgia.Dia 12: Anem a l’oculista amb la mare.Dia 14: Última sulfatada.Dia 15: Matí als banys. Tarda, festa major a Guardiola.Dia 16: Acabar de sulfatar.Dia 17: Ferrar el cavall a Vilobí. Està tot molt sec. Els avis van a Coma-rugaDia 18: La Maria i el Jordi van a Barcelona de compres; “Corte” de vestit, 890 ptes. Dia 19: Plou uns 15 cm de saó.Dia 20: Orquestres a Vilobí: Profesores reunidos de Manresa, Niza i Savoy.Dia 21: Dinar a Can Colomé i veure carrera de bicicletes.Dia 22: Ferrar, sembrar veces i fe.Dia 23: Llaurar oliveres a Roca de Vidal.Dies 24 i 25: Llaurar “borets” (guarets), batre ametlles i traginar fems.Dia 26: Al vespre llaurar a l’Olivera per plantar amb el tractor gros del Parraco.Dia 27: Vénen a dinar en Romà i Manel amb les senyores (bons amics de Barcelona). En Joan marxa amb ells a Barcelona. A la nit anem a Sitges. Dia 28: Llaurar les oliveres de sobre Bessons. A la nit ve el tractor del Parraco per llaurar amb dues pales al davant de casa.Dies 29 i 30: Llaurar rostolls, a Sant Martí al molí i a passar revista de l’escopeta a Torrelles.Dia 31: Llaurar amb el vernet el camp al costat de la pallissa i a la nit a Vilafranca al teatre ambulant “Principe”.En lletra cursiva i entre parèntesi, aclariments per fer compren-sible el text

Juliol i Agost de 1986Al número 51 del Martinet, corresponent al mes de juliol de

1986, hi podem trobar un interessant article, publicat pel Servei d’Assessorament i Orientació de Grups de Pares i Mares i Esco-les Actives de Catalunya, al voltant de la necessitat d’ajudar els fills en els seus estudis, fugint dels tòpics, fixant objectius o recompenses i involucrant-se més en les seves assignatures (coneixent-les) i col·laborant en les seves tasques.

A l’habitual “Recull de Cafè” en Pius i en Pau parodiaven al voltant de l’estat de la recentment inaugurada piscina municipal, i en alguns detalls que quedaven per polir. Així mateix parlaven de la intensa sequera i dels incendis forestals que afectaven Catalunya.

El llavors equip de govern de Sant Martí, publicava una carta al director d’El 3 de vuit en protesta a un article publicat per un dels seus redactors, al voltant del funcionament de la depuradora municipal i de la subvenció rebuda per a la seva reparació.

Es publicava el programa de la festa major de Sant Martí, que se celebraria del 18 al 21 d’aquell mes de juliol. A part dels actes ja tradicionals i populars de cada any (balls, missa, concert, torneig de futbol, castell de foc, etc.) hi destacaven una exposició de l’Escola Massana de Barcelona de pintura, escultura, ceràmica i joieria, un concert del Lucky Guri Trio i el concert/ball de l’orquestra Maravella.

Els episodis del còmic dibuixat per Agustí Salvà continuaven una entrega més.

Al número corresponent al mes d’agost d’aquell estiu de 1986 hi podíem trobar una altra entrega dels consells de com educar els fills, en concret pel que fa al seu ensenyament. Aquest cop ens aconsellava quins eren els millors hàbits d’estudi.

En Pius i en Pau feien un extens resum de la festa major de Sant Martí al seu apartat “Recull de Cafè”, on ens parlaven de la pluja que va afectar ja el primer dia de la festa, amb paròdies dels principals actes, les anècdotes, l’intens trànsit, la gent que va visitar el municipi, etc.

Relacionat amb la festa major es publicaven, com ja és habitual, les sàtires dels diables i el resum de la classificació del campionat de Truc.

La Comissió d’afectats de la contaminació de la riera de Pontons publicava una carta de manifest per la greu situació de la Riera a causa de la falta de funcionament de la depura-dora de Sant Martí des de feia uns mesos. Afegit a l’article, s’hi mostra una carta amb el resum de l’anàlisi de l’aigua fet per un laboratori, encarregat per la comissió d’afectats.

L’Assistenta tècnica sanitària de Sant Martí publicava un parell de consells mèdics, en concret de la precaució alhora de automedicar-se i de la deshidratació dels infants amb episodis de diarrea.

La secció Música, portada a terme per Joan Ventura, ens parlava de les novetats d’aquell estiu de 1986, on la febre dels “MIX” eclipsava totes les novetats discogràfiques. Aquests tipus de treballs es basaven en recopilatoris de tot tipus de música més o menys comercial, amb coneguts títols com MAX MIX, BOLERO MIX, ITALO MIX, MAGIC MIX, BACALAO MIX, etc.

266 juliol - agost Escudella.indd 52 23/08/2011 13:43:47

...i Carn d’OllaJuliol - Agost 2011 - Núm. 266

/ 69

TELÈFONS D’INTERÈSSANT MARTÍ SARROCAAjuntament - ofi cines generals ...............................93 899 11 11Serveis d’urgència (fora horari ofi cina)- Manteniment........................................................ 669 84 34 66- Aigua (CASSA) ..................................................... 901 500 510- Policia Local ........................................................ 669 84 34 77- ADF .............................................. 610 28 42 49 / 607 902 903Assistent Social ......................................................93 899 11 43Bibliobús ................................................................ 696 44 35 41Castell.................................................................... 93 899 16 69CEIP Jaume Balmes (col·legi) ............................... 93 899 12 54Correus .................................................................. 93 899 14 38El Centre................................................................ 93 899 12 51El Martinet ........................................................... 93 899 12 62Escola Bressol ‘El Xic Martinenc’ ......................... 93 899 00 37Farmàcia................................................................ 93 899 12 04Federació ADF Penedès / Garraf .......................... 93 817 28 18Grues Sarroca ............................... 607 89 78 33 / 93 899 16 83Grues Umac ................................. 607 47 04 70 / 93 899 00 53Guia del Castell ..................................................... 93 899 16 01Jutge de Pau ......................................................... 93 899 00 58Parroquia Santa Maria.................. 93 892 06 46 - 93 892 06 42Piscina Municipal ................................................... 93 899 13 61Sarroca Ràdio........................................................ 93 899 10 30Servei Dinamització Gent Gran ..............................93 899 11 11Servei Dinamització Joventut .................................93 899 11 11SES Sant Martí (institut) ........................................ 93 899 09 46Taxi .................................................679 41 81 45 / 93 899 11 89

COMARCAAgència tributària (Hisenda) .................................. 93 892 31 12Ajuntament de Vilafranca ...................................... 93 892 03 58Aula Formació Empresarial ................................... 93 890 20 47Bombers de Vilafranca .......................................... 93 892 20 80Bombers (Urgències)............................................................ 085Consell Comarcal .................................................. 93 890 00 00El 3 de Vuit ............................................................ 93 892 10 35Expres-oil (distribuïdor gasoil) ............................... 93 817 10 18FECSA (avaries) .................................................... 902 53 65 36La Fura .................................................................. 93 890 24 55L’Escorxador .......................................................... 93 890 04 59Guàrdia Civil de Torrelles ...................................... 93 897 10 77Guàrdia Civil de Vilafranca .................................... 93 892 00 64Hispano Igualadina .................................................93 890 11 51INEM de Vilafranca ................................................ 93 890 36 55INSS (Tresoreria) .................................................. 93 817 19 60ITV ......................................................................... 902 12 76 00Jutjat de Districte ................................................... 93 890 00 22Jutjat 1a Instància...................................................93 890 11 62Mancomunitat Penedès-Garraf ............................. 93 818 15 16Mossos d’Esquadra -comissaria trànsit-.................93 892 11 54

-emergències- ................................................................. 088Ofi cina Benestar Social ......................................... 93 817 06 76Ofi cina Comarcal del DARP ........... 93 817 05 34 93 890 03 84Ofi cina Informació Consumidor ............................. 93 892 03 58ORGT (contribucions) ............................................ 93 818 12 89Policia Municipal de Vilafranca .............................. 93 892 38 38Ràdio Vilafranca .................................................... 93 817 26 26Registre Civil de Vilafranca ................................... 93 817 12 48Registre de la Propietat ......................................... 93 817 28 45RENFE .................................................................. 902 24 02 02Servei Correus....................................................... 93 890 31 06Servei Grua Permanent ......................................... 93 890 47 19Servei Pompes Fúnebres ...................................... 93 892 01 05Servei Veterinari (urgències) ................................. 93 890 26 38SER Penedès ........................................................ 93 890 40 22SIAJ ....................................................................... 93 892 20 20Tanatori .................................................................. 93 817 17 60Taxis (Vilafranca) ................................................... 93 890 36 27

ALTRESAeroport de Barcelona............................................93 370 10 11Estat carreteres

- Generalitat ..................................................... 93 204 22 47- Tele-Ruta ....................................................... 93 441 72 22

Telefònica- Avaries ........................................................................ 1002- Informació ..................................................................11818- Atenció al client .......................................................... 1004

Emergències..........................................................................112

EL TEMPS

EL SOL LA LLUNA

PLUJA TEMPERATURA

Màxima 4/6: 47,0l.Mitjana 30 dies: 3,6l.Total dels 30 dies: 107,0l.

.

25/08 de 5h09’ a 18h36’30/08 de 5h14’ a 18h28’1/09 de 5h17’ a 18h25’5/09 de 5h21’ a 18h18’10/09 de 5h26’ a 18h10’15/09 de 5h31’ a 18h01’20/09 de 5h36’ a 17h52’25/09 de 5h41’ a 17h44’

Màxima 25, 28 i 29/6: 23,5ºMínima 2/6: 10,0ºMitjana dels 30 dies: 19,3º

LA LLUNA

De l’1 al 30/6

El Martinet Escacs Agost 2011

ESCACS per Francesc Forcada

Blanques juguen i guanyen Les negres han comés un error estratègic. Han abandonat la 8a fila. Les blanques acaben de veure una combinació guanyadora. Mat en 4. Solució: 1.¦e8+ ¢h7 [1...¤f8 2.£xg7#] 2.¦h8+ ¢xh8 3.£h6+ ¢g8 4.£xg7# 1–0

Solució imatge

Fet amb Word 2003 Carpeta: 1108_Agost Arxiu: 1108escacs

Minvant fi ns al 29/08Nova del 30/08 al 4/09Creixent del 5/09 al 12/09Plena del 13/09 al 20/09Minvant del 21/09 al 27/09

Del 25 d’agost al 24 de setembre

ESCACS Per Francesc Forcada

Solució:

Blanques juguen i guanyen

Les negres han comés un error estratègic. Han aban-donat la 8a fi la. Les blan-ques acaben de veure una combinació guanyadora. Mat en 4.

Màxima 30/7: 49,0l.Mitjana 31 dies: 2,5l.Total dels 31 dies: 77,5l.

.

Màxima 3, 17/7: 24,5ºMínima 20, 23/7: 14,0ºMitjana dels 31 dies: 22,2º

De l’1 al 31/7

EL SOL

(Les hores corresponen a l’horari solar. Per a l’horari ofi cial, cal sumar-hi dues hores més a causa de l’avançament del rellotge en el període d’estiu.)

Butlletí número 267Dissabte 24 de setembre de 2011

Propera sortida d’

El Martinet Escacs Agost 2011

ESCACS per Francesc Forcada

Blanques juguen i guanyen Les negres han comés un error estratègic. Han abandonat la 8a fila. Les blanques acaben de veure una combinació guanyadora. Mat en 4. Solució: 1.¦e8+ ¢h7 [1...¤f8 2.£xg7#] 2.¦h8+ ¢xh8 3.£h6+ ¢g8 4.£xg7# 1–0

Solució imatge

Fet amb Word 2003 Carpeta: 1108_Agost Arxiu: 1108escacs

266 juliol - agost Escudella.indd 53 23/08/2011 13:44:19

Els acudits d’en Pañella Els acudits d’en Pañella70 / Juliol - Agost 2011 - Núm. 266

266 juliol - agost Els acudits.indd 46 23/08/2011 13:45:02

Martinet Juliol Agost 2011

Documents

Transcript of Martinet Juliol Agost 2011