REVISTA OE L'ASSOCIACIÔ CULTURAL

F%HTOMtE*MtyNo: 35

MARIADELASALUT

JUNY 1909

1*?*? 'V

<***

1«

I ^ ' >* **jt^_"^^^ " ;L % • .*^ &k ^^ ^-

8 "'-

*i-. V

^J /

NMW: <•**

íl»JL-- tr>%:3si

2 (137) FENT CARFtEKANV

SUMARIEditorial i Suiari 2La població a «aria 3Pagina Biblica 8Oeiografia, Teips', Telèfons, , 9Les Herbes 10Casa de Ia Vila 12A»D una uca d'iiaginació , , , 14Sa Xerradeta 16Pàgina Sanitària 188ullit de Notícies 20Tercer Aniversari , , , , , , . 22Correu Obert 24Passateips 27Concert Joves intèrprets, , , , 28Carrerany Esportiu 29Fen Carrerany 32rss====sï==s=============="=====ï

EQUIP OE REOACCIó

Bartoieu Arbona QuetglasPep Lluïs Corresa MartínezJauie Ferriol FiolAntoni Ras NegreJauie nestre LloipartPere A, Pons QuetglasJoana rlaria QueraltOnofre Sureda Ribas

COL,LA6QRADORS

Delegació d'Inforiacióde l'Ajuntaient de rlariaflaira Lozanoflagí Ferriol Bauzaflagdalena rlunar A*engualBartoieu Pastor Sureda,

Portada; Col,laboraciod1en Pere ftleiany

Fotografies;Pep Lluïs CorresaPere A, Pons

Edita;Associació Cultural FENT CARRERANYFeienies, IQ75l9 flaria de Ia Salut

Iipnieix;Apóstol y CivilizadorPetraN2 Oep*sit Legal; Prt-457/l986

n

EditorialSEMPRE QUE ES CELEBRA ALGUBA COSA, I KBS Bl

CONCRET UN ASIVERSARI D1UNA REVISTA COM ES "FBI'CARRERANY", ELS EDITORIALSQUB ES PUGUII FBR E]TORN A L'ESDBVENIMBÏT DIFBREIXBI POC SI LBJINTENCIONS DES D'UN PRINCIPI HAI BSTAT LB!MATEIXES.

LA NOSTRA DB SEMPSE, HA BSTAT LA DE SERVIR DlMITJÀ DE COMUIICACIO EI LA NOSTRA LLENGUA PER TO'AQUELL QUE HAGI VOLGUT EXPRBSSAR-SE LLIURAMEIT ,TRAVÉS DE "FBNT CARRERABY" I PBISAM QUE HO HBlFET.

LA NOSTRA TASCA HA AIXBCAT TOT TIPUS KCOMENTARIS; BNS HAN CRITICAT, DEFBISAT, ALABATATACAT, I AQUESTES REACCIONS HAI ESTAT I SOI UIPROVA DE QUB LA GENT ENS HA SBGUIT I D1AIXO BI,SEMTIM CONTEBTS I ORGULLOSOS.

LA REVISTA "FBBT CARRBRABY", HA SERVIT PBOBRIR VIBS DE DIÀLEG, ALGUBES D1BLLBS SIMAGIBABLES, PER INTERCANVIAR IDBES I OPINlOBSPERQUÈ ALGUBS HAGIN POGUT PUBLICAR A LBS SEVEPÀGINES ELS SEUS TRBBALLS I AFECCIOBS, ETC..., TOAIXÒ BBS HA FET COBTEBTS I HA REAFIRMAT LA NOSTR

PRIMERA INTENCIO.LBS CRITIQUES QUE HEM REBUT I EL DBBAT QUB E

TORN A NOSALTRES I A LA NOSTRA FEIBA S1HA FET ALDIFERBBTS AMBIEBTS LOCALS, HA TBBGUT LLOC TAKBENTRE NOSALTRES I S1HA PRODUIT ATO LES IATURALESTIRADES PBRO SBMPRB D1UBA MABBRA CIVILITZADADE DIÀLEG QUE EBS HA AJUDAT A SBGUIR.

EBCARA QUE LES PRESSIOBS ULTIMAMBBT HAI ESTAMBS FORTES, I S1HAI BOTAT EI LA IOSTR8 FEIBA, HBFET UBA ANÀLISI DE LA SITUACIÓ I BO EBS VOLEDBIXAR DUR PBR ATACS OBSCURS I MALIBTBBCIOIATS QUJUST ES PODBN SUPERAR AKB FEINA CONJUNTA BBTiVOSALTRES I BOSALTRES.

ESTEIM OBBRTS A VOSALTRES I AMB VOSALTREVOLBM SEGUIR FBBT FEIBA PER MARlA DE LA SALUT, PEUBA MILLOR COBVIVBBCIA EBTRE ELS VBIIAIRESPECTAIT LA LLIBERTAT I BLS DRBTS DB TOTS I CAIUI DELS QUE EiS SEBTIM MARIABDOS.

MOLTS D1AIYS.

+++++4+++++++++++++++++++++++++++

+ La redacció de Fent Carrerany ++ no es fa responsable de les ++ opinions dels qui hi escriuen ++++++++++++++++++++++++++++++++++

FENT CARRERANY 3 038)

LA POBLACIO A MAKIA: BKEU ANALISI J

BSTAT ACTUAL

1.- ACLASIMEHT:

Reduir a un breu article anysd'investigació pels diferents arxius <1)no em permet més que esbrinar unmaterial que fins ara havia tengutaparcat. Es tracta d'un treball iniciatl'any 1973 (2) però que, malgrat el pasdels anys, segueix vigent. Aquest avanç,molt més ampliat, formarà part del'apartat de demografia dins Ia"Història de Maria" i que en curttermini pensam redactar,

EIs apartats en que hem dividit Iapresent exposició són a grans trets dos:

- L'evolució de Ia població entre1750 i 1988.

i, - l'estructura de Ia població.

2.- Evolució de Ia població entre 1750-1988.

No m'endinsaré en l'anàlisi delssegles anteriors al XVIII ja que encarano he acabat Ia tasca investigadorad'aquests segles. Si he pogut abastar,sempre partint de les dades dels llibressacramentals (3), l'evolució demogràfica

dels segles XVII-XX. El que si hem pogutconstatar gràcies als llibres sacra-mentals que el primer batejat a Ianostra església fou Antoni Joan MatheuFelix Carbonell, concretament el dia 20de Setembre de 1696 per part del preverevícari Gabriel Andreu, La font delbaptisme havia estat beneïda el dia 8 deSetembre festa de Ia Mare de Déu. Elmateix any tingueren lloc a l'esglesiales primeres noces. EIs primers regis-tres de defuncions als llibres sacramen-tals de Maria són de 1678. Les anteriorsa aquesta data estan incloses en elsllibres sacramentals de Ia parròquia deSta. Margalida. Hi ha que esmentar queIa fundació de Ia capellania de Maria ésde l'any 1740 (4).

Si parau esment al quadre estadístic 1i a Ia gràfica 1 teniu que:

- Hi ha un augment molt pronunciatentre 1768 i 1825, un 7%. anual.

- Tenim una pèrdua de població entre1825 i 1845 ocasionada per Ia grip -de1837.

«ARIA DE LA SALUT. EVOLUCIO DE LA POBLACIO (1750-1988).

ASY PQBLACIQ IHCSEMEST IflTESCEKSAL IlCREMEIT MIG ASUALQUADRE 1

175017681825184510571860187710671897190019101920193019401950196019701975198019651988

7818071137109112491259162518781896196619512098245424912444208220761956191818451886

Total

26330-46158103662531969-1514735637-47-362-6

-120-156-741

_x_3'3340'89-4'0514'480'8029'0715'57I1Ol3'64-0'767'5316'971'51-1'89-14'81-0'29-5'78-7'98-0'362'22

_Aays %.

1857201231710103101010101010105553

l'87'2-0'4121I2*71'71l'5l'O121I-O1S7'5171O1*5

-l'9-14'8-O1S-11'6-151 96-01 727'4

4 l.)39) FEWT CARRER*NV

;-r^-T-

fK» rtfctTío 4tf» .W..4fcw <& flto ï í ï *o4« ( t& {fco «**O« «*» ft» W*» ÍM« ftï» fl4"tt& /ïte fTfr <í*í« if*0

- A partir de 1857 i fins a 1950,malgrat petits retocessos conjunturais,com poden esser l'emigració, segueix unincrement. Entre 1887 i 1897 tenim unapèrdua per emigració de 83 persones.Entre 1900 i 1920 les minves sónconjunturais. <Per exemple, Ia grip de1918 que encara molta de gent recorda).

- Entre l'any 1920 i 1930 hi ha unaugment de 356 persones <un 17 %. ). Estracta d'un creixament normal si tenimen compte el benestar mundial després deIa gran guerra de 1914, per una banda, iels establits de possessions locals, perl'altra.

A partir de 1930 i com aconseqüència de Ia crisi mundial de 1929i de Ia guerra civil espanyola l'augmentsols serà de 37 persones (l'5 fc.>.

- Entrant a Ia dècada dels anys 1950hi ha un fet aliè al poble, l'inici delturisme a l'illa, que modificaràl'evolució i Ia piràmide poblacional.El treballador-jornaler s'emportarà Iafamília a Palma i« cercarà feina. Sónmoments d'eufòria de mà d'obra noqualificada cap al sector de Ia

construcció. Maria entre els anys 1940 i1950 té una pèrdua de 362 persones (un14'8 %.>, una xifra considerable sitenim en compte els creixementsanteriors i el sostre de 2.491 habitantsal que s'havia arribat l'any 1940.

- A partir de 1960 es produeixen dosfets constrastables:

* Per una banda una crisl en elmercat de treball que reté al jovent alpoble.

* El retorn de famílies Jubiladesque, una vegada deixats els fillscol.locats a Ia capital, retornen alpoble, milloren Ia casa i Ia tomba.

Ambdos són els que ens donen aquestaestabilitat 1 àdhuc un petit augment apartir de 1988.

2. i. Tjufis demogràfiques; gataiitatmortalitat i nupclalltat.

Tant de Ia gràfica nS 2 com delquadre estadístic nS 2 en podem treureles següents conclusions:

- Natalitat superior al 29 %. i morta-litat superior al 20 %. entre 1678 1

FEHT CAKKERANV 5 040)

Quadre 2,

KARIA DE LA SALUT. Taxes de natalitat, mortalitat, nupcialitat

(%o)

Matalitat MortatlAtat NupcialitatMMMMMMMM

.878-87

888-97

897-190O

9OO

910

920

930

940

950

960

970

375

Karl a

34,58

29,56

31,93

31,50

29,52

28,31

27,95

15,89

15,71

14,40

15,12

12,42

Palma

26,42

25,46

23,19

24,36

25,30

23,43

2O, 05

17,42

15,22

20,80

25,10

25,61

liaria

22,31

24, 16

20,36

22 ,OG

18,34

10,01

13,77

11,32

9,98

12,19

13,48

15,45

Palma

24,18

22,74

21,99

21,80

21,90

22,60

16,10

16,50

9,90

1O,6O

10,00

9,71

H -->.ri a

7,1«

7,26

°,32

C, 54

7,07

8,4C0 CI. , O J .

7,46

B, 4 212,1"4,52

4,34

Palma

7 , 10

7, 17

7, 27

-

-

-

-

-

-

-

-

7,46

MARIA DE LA SALUT - EVOLUCIO DEMOGRAFICA. ((-.^rn^ n- 2)

K !

'» I

.J

4&

^7^

« i

1970 »74

MATRIMONIS DEFUNCION5 NAIXErt6NTS.

6 (14!) flHT C*W*ERANY

1910. Satalitat raolt per sobre Ia dePalma.

- Minva dela natalitat a partir de1940 passant d''un 15'89 %. l'any 1940 aun 12'42 %. l'any 1975.

- La mortalitat a partir de 1960 éssuperior a Ia de Palma com a conseqüèn-cia de l'envelliment de Ia població.

- üna taxa de nupcialitat molt baixa apartir de 1960. L'any 1975 aquesta aMaria era Ia meitat de Ia taxa de Palma.

._aaJLuxaJ, 1 iss.2. 2. El c_tejLxamejiJLmigracions.

Hi ha un creixement natural positiu,és dir, Ia natalitat és superior a Iamortalitat fins a l'any 1973.

Les pèrdues de població absoluta apartir de 1950 són ocasionades per lesmigracions, preferentment a Ia ciutat dePalma i a partir de 1970 a indretsturístics de l'illa. L'emigració al'exterior de l'illa és insignificant ino altera les generalitzacions fetes.

3.— Estructura de Ia població.

3.1. Per orígens.

Si observam el gràfic nS 3. constatanun fet molt clar: un percentatge ooltelevat (un 92'59 1 l'any 1950 i un 89'11% l'any 1970) de Ia població es nadiuade Maria.

Bntre 1970 i 1988 no s'hanintroduïtcanvis significatius respecte a l'orígende Ia població, pel fet d'estarallunyats de Ia vorera de mar i delmercat de treball de l'illa.

3.2. PJràmides de població.

piràmidesLa comparació d'ambdues(gràfica n5 4) ens dóna:

- üna piràmide , Ia de l ' any 1950,en Ia qual Ia població activa (entre 15i 65 anys), és molt superior a Ia de1970.

- Un major envelliment de Iapoblació a Ia piràmide de 1970.

MARIA DE LA SALUT.

Estructura de Ia població, per oriqens.(en%).

r

AnY 1.950

AnY 1.970

AUTOCTON StALLORCA. REST« BALEA(WV.PENIN-SULA I E5TRANaEH .

Gràfica n. 3

Per facilitar Ia coœprensio de lesdues piràmides les ham subdividides entres escalons (de 0 a 14 anys, poblacióinactiva depenent, de 15 a 65 anys,població activa i de mes de 65 anys,població jubilada).

4.- Conclusions:

La conclusió més clarificadora i almateix temps més important seria Ia deque Maria ha seguit un procés d'evoluciónormal si tenim en compte que es tractad'un minicipi exclusivament agrícola.

En un moment en que sector de Iaconstrucció i el sector terciari acomençaments dels anys 1960 afereixenocupació, dècada que a més coincideixamb Ia mecanització del món rural(tractors, batedores, sembradoresmecàniques...) es produeix undesplaçament de Ia població jornalera nopropietària (també petits propietaris)cap a Ia ciutat de Palma.

MARIA DE LA 5ALUT.Piromides de Població .(en*/. )

FENT C*RRER*HV 7 (142)

Dins Ia sortida de Ia població cap aaquest nou lloc de treball influiran dosfets: La recerca d'un treball i d'un souaés segur i una educació més àmplia delsseus fills. La majoria del jovent que haseguit estudis secundaris i superiors

entre 1950 i 1970 són fills d'aquellsemigrants. EIs joves que quedaren haviende recórrer, sempre que hi haguéspossibilitats, als internats o alsdesplaçaments diaris a Inca, Sineu...

Per acabar, convé remarcar un triplefet sorgit a partir de 1980:

- La tornada, una vegada jubilats,d'aquells que sortiren per raons defeina del poble.

- El desplaçament diari del cap defamília al lloc de feina, fora delpoble. L'automòbil i Ia millora de lescarreteres així ho permenten.

- L'ensenyament al poble i a Iacomarca (Inca, BUP i FP) han ajornat Iasortida del jovent.

Bartomeu Pastor i Sureda.

aiELlQ2EAELAi.

(l>Arxiu Regne de Mallorca.•Arxiu Diocesà de Palma.Arxiu Parròquia de Maria.Arxiu Ajuntament,

(2) Part d'un capítol de Iat.esí deLlicenciatura.Palma, 1975.(3) Llibres de batejos,defuncions i matrimonis.Arxiu Diocesà,(4) La senyora dona IsabelSureda i Desbrull (senyorade Roqueta) fou Ia fundo-dora de Ia capellania.El capellà vicari era D. BernatMalonda. Aquest any de 1740 hihavia al poble un total' de 553persones de confessió i comuniód'un total de 199 famílies(Arxiu Diocesà 163/23. Maria)

8 ('43) FENT C*RRER*NV

Pàgina Biblica.PRIMERBS COAUHIOIS

Un costum, una moda, una festa, un motiu dej fe; voler esser, fer comunitat; endeutar-'se, orgull, no queda més remei, esser comels altres, etc..?El que pareix cert i segur és que elsprotagonistes de les primeres comunions nosón els que Ia fan, sino els que Ia fanfer. Primerament els capellans, llevors elpares i a continuació Ia societat deconsum, com restaurants, cases de modes,,floristeries, fotògraf, videos, etc...Es tot un muntatge que, inconscient oconscientment, ens hi du i ens fa beured'unes aigües no massa netes.Hi ha parròquies on els capellans intentendur l'aigua al seu molí, fan un poc deforça o pressionen moralment perquè les

i comunions es facin en un sol dia o dos.D'aquesta manera, solen aconsequir burlarels restaurants i les floristeries, unamissa més folklòrica i omplir el temple degom en gom.Pens que el problema no és de flors, modesi restaurants, sinó de fe, de convicció, dellibertat, etc...Cada arbre dóna el seu fruit com a cadapersona sol obrar d'acord al que pensa, sipot, si és lliure...L'Església o els capellans, algunesvegades, hem fet obrar Ia gent sense pensaro no ens ha interessat que pensassin. Per

exemple: Perquè anassin a missa, hem fetcreure que no anar-hi era un pecat, unafalta o una socorrada d'en "Barrufet". Henfet creure que si el divendres menjavensobrassada, els passaria qualque cosa; peróresulta que als que no van a missa i mengenporc en divendres, no els passa res que ncpassi a tothom.So és que el dejuni i Ia missa siguiicoses dolentes, és que fetes sense motiullibertat i consciència pròpia, sórcontraproduents.El mateix passa amb les primeres comunions-Ho és dolent fer Ia primera comunió, el qu«és trist és que ho facem sense saber el qu«feim, sense convenciment, perquè tothom h(fa, per esser com els altres, per demostraique en tenim.

Però, tan les comunions comunitàriamenlforçades com les particulars solen patiidel mateix costat: d'inconsciència, d(falta de llibertat i convenciment.El poble superarà a curt plaç o a llarjplaç moltes d'aquestes crisis si 1:permetem que sigui "adult, lliure :participatiu", con molt encertadament diiel teòleg i moralista Bartomeu Bennassar.

Pere Fons.

FE*i"c*RRERANY 9 (144)

DEMOGRAFIAIS HAl DEIIATIa Joana Maria Bergas Mascaró,

ue nori el passat dia 7 de maig a'edat de 78 anys, vivia al Carrerea*inia nS 48.

No. Miquel Estades Lladó, queorí el passat dia 29 d'abril, a'edat de 80 anys a Ia seva vilaatal d'Bsporles. Que va esser 33nys el rector de Ia nostraarròquia de Maria de Ia Salut.

Que descansin en pau.

L_L^AJUFJ6TA

Z

MBTGES DE GUÀRDIA

fi]LfiS_ Localitat Tg1¿fnnfí

Aquest nes no Ia feta ningú, aiure si vos aninan, vosaltresídrins.

DILLUIS MAJRIA

DIMAfiTS LLOEET

DIMECRES CQSTITI

DIJOUS LLUBf

DIVSKDRES SIIEU

52 52 6552 52 87

52 02 78

51 31 57

52 22 61

52 08 1852 02 92

Àngel 24: 28 13 13Abonat: 629

CAPS DB SETHAlA:tel dissabte a les 14 hore

EL TEMPS

J@H$l$i. 5g£¿$

«^jfci^S^

-*»i

-*.JC

/f

f t

á

ft

f*

•>"*T71"

(*

i*':

n

r-f:

ti

•-

•— •

•^M

-)

—

S

/7

-:"

Nd

S^

:::'è. . . «,

OH

~~

>: ' ; ;

C^

i j j :

lilit

S

¿:

A//*j»-

v<

K.

V

s>

-^r

•sji»l »ài

?

i^~

X

'Ai¿/Vj; [TTT;LLUJ

'al.^ít^i";;

J.

: : : ;....

"s»¿

/s^: • '

/7j/t.

/£•i:Ì| Í ' : • :

-~-

—

>?:

:

•:•r

M^1

•

t?: ; i : '

mmmf¿%*fit'>

:--j-. -

• i •

.

Œ— - j - - . -

|Mjj^/,;;->^( -J<^

:~

í

. . .

ïfy

:S''6?

Ê¿iK-e6

- i

Ë|11

lil;

-7-

-*TX; ; :

~~~i >Vo'

•_ •

• - - 1

_.]

^

-- H

:---

^r"

^x,

I I •i S

.::J _:

...

.:..

>

ai ailluns a les 9 íjgreíí;

SIIEU 52 02 92Àngel 24: 28 Ì3 13

Abonat : 629

MARIAAJUITAMEIT: 525002

525194

METGE: 525265

A.T.S. : 525287

APOTECAKIA: 525020

ESCOLA D'ALT: 525083

CESA I ICAAVARIES: 500700

BOMBERS: 0 8 5

AMBULATORID' UCA : 502850

SOI DURETA: 239447

AMBULÀICIES: 200362

iO U45) FENT C*RRERANY

Ja bea vist un poc de Ia història de les herbes, de Iaquantitat d'aplicacions que, amb elles podem trobar, segonsles nostres conveniències. Hi ha també una aplicació quepodríem destacar, possiblement desconeguda per molts, com ésIa seva utilització en el procés de desintoxicació delstoxicòmans.

Les herbes poden ajudar a les persones en procés dedeshabituacló, essent administrades regularment, entremenjades, a dosis adequades i sempre amb un mínimd'experiència en aquest camp, tant per Ia seva preparaciósegons el cas en concret, com per tenir en compte el momentpsicològic més adequat per Ia seva administració .

Seguint amb les plantes per a Ia bellesa, avui intentarem xerrar de les diversesaplicacions que tenen moltes plantes al tractament dels cabells.

EL OABELL.—Les herbes ajuden a donar brillantor i

cos als cabells poguent-se incorporarperfectanent al xanpú. .

XAMPU CASOLÀJD' HERBES. —

A les herbes, les triaren al nostregust, senpre tenint en conpte alguns detalls.

Una infusió d'ortigues, til.la» fonoll osàlvia, actua con acondicionador.

El juliverd eliaina Ia caspa i diuen quedóna gruixa als cabells prins.

El roaaní, obscureix el cabell.La cananil.la fa una mlca més clars els

cabellsAixí doncs, poden fer combinacions

d'herbes, segons les nostres necessitats.

COM FER—LO.—Es fa una infusió a«b les herbes

elegides, deixant-la reposar unes 24 hores.Es nolt important IO utilitzar recipients denetall, senpre de test o cristall, al nancoen aquest tenps de repòs.

L'herba que ens pernet fer sabó, es diuSAPÜIÀRIA, o herba sabonera, HiIt utilitzadaabans d'aparèixer el sabó comercial. Un altreingredient que ens farà falta per Iaconfecció d'aquest xanpú es diu bòraxpurificat; el poden trobar a les adrogueries.

Si les herbes que hen d'utilitzar sónfresques, les trencaren en trossets abans defer Ia infusió, anb el fi de què el seusaroaes s'entrenesclin i obtindré així unanajor fragància natural.

FENT CARRERANY 1 1 (146)

LES HERBESPROPORCIONS. —

Per cada tassa d'aigua:- 2 culleradetes de Saponària fresca

(o bé un raaet de tiges i fulles>.- 1 culleradeta de Bòrax.- 1 culleradeta de camBil.la o l'herba

triada segons Ia nostra necessitat.

S'ha de recordar que aquest xanpunatural no sera tan sabonós cam elscoKrcials, però pensau que no senpre a aèsquantitat de sabonera, najor és Ia neteja.

Un altra alternativa que teniM és lad'afegir Ia nostra infusió d'herbes a unxaapú neutre coBercial < nen d'assegurar-nosde que no tengui detergents),

;>V

V*V1"--*' fA^''l'<#»"-. $ffi,• --; ^.y^^BL-'''X*f*i*4 s*tV-*MaiE'

Ei^ BAïïY . —Qualsevol herba aroitòtica afegida a

l'aigua del bany en for*a d'oli, vinagre, obossa, relaxarà, perfuaarà i refrescarà elnostre cos.

L1AGRIMoIIA, o herba cuguera, esrecoaana pel dolor miscular.

L1AIGeLICA estiMla Ia pell.COVSOLDA I fiOMAlI rejoveneixen Ia pell.

VALEBIAlA I CAMAKlL.LA produeixenefectes relaxants, per tant són indicats pelsbanys a Ia nit abans d'anar a Jeure.

Les fulles d'ortiga o les arrels deginebró ben bullides son vigoritzants.

Eucaliptus, rooani, fulles de espigol,flors de saúc, roser, gerani i violetes sónMf)Jt aronàtiques, preparades en infusió en Iaproporció desitjada.

BOSSEXES DE BANY.—Són aolt fàcils de fer. Es talla una

peça de tela porosa de 20x20 c». Onplint-laal oig i juntant els caps es fernen anb unacordeta. Es pot deixar sota l'aixeta d'aiguacalenta o bé sunergir-Ja dins l'aigua delbany.

E>E*TTS . —Les fulles de Sàlvia fregades per les

dents els blanquegen i netegen al teaps quereforcen les genives.

r>ETj;s. —Bl problema de aolta de gent, són els

peus cansats, una infusió de Calèndules,Til.la o Espígol refresquen els peus cansats.Desprès del bany hi ha que aixugar-los idonar-se unes fregues anb oli d'essència depètals de Calèndula per reduir l'infla*acio.

.flAIK.A LOZAUO,

12 ( U 7 ) fSNT Cfl-.*S3*NV

Casa de Ia VilaCOMISSIO DE GOVERN DE DIA 4 DE MAIG

Sessió Extra-ordinària, ambassistència de tots els seuscomponents, es prengueren els!següents acords:1.- Aprovar l'acta de Ia sessió:anterior(6-4-89)2.- Assebentar-se els assistents deIa correspondència i escritsoficials rebuts, en especial delCIM, comunicant Ia concessiód'ajuda tècnica per l'obra "Il.lu-minació total del Polideportiu'Municipal" i del Centre de Coopera-ció Tributària i Delegaciód'Hisenda sobre aplicació de IaLlei 39/1988, d'Hisendes Locals.3.- Aprovar les següents propostesdel Grup Municipal Socialista:a) Que l'aparellador Municipal'calculi l'arrembatge i el seu costde Ia paret del Poliesportiu, de Iapropietat de Pere Mas Pastor.b) Que s'expedeixin els documentsdels metres cedits pels veïnats delPoIiesport iu.c) L'aclariment de què el reponsa-ble de Ia neteja del Cementeri ésel peó Miquel Bergas.d) Sol.licitar un informe al'Aparellador Municipal peraclarirIa temàtica del camí de Son Negre.e) Fer un estudi per mirar d'aixam-plar i asfaltar el carrer Cervan-tes.f) Anticipar a compte al Moto-clubCop de Gas Ia quantitat de 25.000pts. per Ia Festa de l'Ensaïmada.g) Demanar una altra vegadal'horari del metge i practicant alsorganismes competents ja que no hancontestat als escrits anteriors.4.- Aprovar sol.licitar al Col.legid'Arquitectes de Balears unarelació de Col.legiats que puguin•assumir els treballs de les Normes<Subs id iàries.5.- Aprovar el traspàs de Ia'sepu.ltura número 177 del CementeriVeIl .6.- Aprovar Ia primera certificacióde les obres de "Pavimentació

Asfàltica de Camins Veïnals" per untotal de 3.467.746 pts. i Ia sevaremissió al CIM.

7.- Deixar pendent les propostesdel regidor delegat d'Obres.8.- Aprovar per majoria lessegüents factures:- RUMAE S.A.(Sembra d'Arbres) -

421.680 pts.- Taller Gràfic Ramon 67.200 pts.9.- Aprovar 5 expedients obres.

PLE EXTRAORDINARI DE DIA 18 DE MAICNo hi assisteixen, sense

excusa prèvia, els regidors Srs.Miquel Oliver i Antoni Morey. Esprengueren els següents acords:1.- Aprovar l'acta de Ia sessi<fanterior.(14-4-89)2.- Aprovar el Pressupost Municipalde 1989 (vegeu annexe), amb elsvots en contra dels Srs. BartometBergas i Miquel Torelló, alegantque no podien aprovar el pressupostsi no s'incluïa el total import deIa compra de Ia casa veïnat delCentre de Ia Tercera Edat, il'abstenció del Sr. Antoni Torrens.3.- Aprovar Ia moció presentada pelGrup Municipal Socialista, demanantl'adhesió a Ia Federació d'EntitatsLocals, que està en fase deconstitució, per majoria absolutaamb l'única abstenció del Sr.Torrens.4.- Aprovar Ia proposta de l'Alcal-dia condemnant l'atemptat airepetidor de TV3 i donar suport sVOLTOR S.A. i a l'Obra Cultura]Balear per tal que, en Ia majorrapidesa possible, es rebin a leaIllesBalears totes les emissionsde Ia Corporació Catalana de Ràdici Televisió, per majoria absoluta 3amb l'única abstenció del Sr.Torrens.5.- S'acordà abonar una pagacompensatòria, al personal funcio-nari i al personal laboral, tal conestableix l'article 17 del Rea]Decret-Llei 3/1989, de 31 de Març,amb el vot favorable dels Srs.

Torelló, Bartomeu Bergas, Monjo,Torrens i el Sr Batle i amb elsvots en contra dels Srs. Oliver iGuillem Bergas, per considerar lesquantitats assignades, totalementinsuficients.

FEWT CARRERA*Y t3 048)

Casa de Ia VilaPRES8UP08T MUNICIPAL PER A 1989

IMQRgflflQfl!1.- IMPOSTS DIRECTES ; 18.000.000

(Contribuoions Rústica i Urbana,Llicencies Fiscals i I.R.F.L.,Plusvàlues)

2.- IMPOSTS INDIRECTES 3.900.000(Impost de Circulació de Vehicles, Vedats de Caça)

3.- TAXES I ALTRES INGRESSOS 5.800.000(Llicències d'Obres, Fems, Llocs del Mercat, Pes dels Porcs,

Reintegrament Munpal, Indeterminats, Taules i cadires, Gesa, Telefòni-ca)

4.- PARTICIPACIÓ EN EL FQNS DE L'ESTAT 15.000.000

5.- INGRESSOS PATRIMONIALS 800.000(Interessos bancaris, renda Telefònica)

TOTAL; 43.500.000 PTS.

DESPESES :1.- REMUNERACIONS DE PERSONAL 19 . 827.156

(Sous, Representació Consistori, Assegurances Socials, quotes aMUNPAL, Assistència Sanitària)

2.- BENS CORRENTS I SERVICIS : 11.576.191(Despeses d'Oficina, Neteja, Llum, Aigua i altres despeses d'inmo-

bles, edificis municipals, escoles, camp d'Esports; Conservacions ireparacions dels apartats anteriors; Despeses de locomoció; Mobiliaride Ia Biblioteca; Despeses especials pel funcionament dels diversosservicis; Arbres; Obres Biblioteca,-'Tot tipus de despeses corrents)

3.- INTERESSOS \ ; 84.000(Interessos del préstec per l'adquisició de l'èquip informàtic)

4.- TRANSFARENCIES CORRENTS 7.300.000(Aportació al Consorci de Contribucions Territorials; Mancomunitat

del PIa; Conveni Contra Incendis amb el CIM; Subvencions EntitatsEducatives; Subvencions Entitats Culturals i Esportives; Festes)

6.- INVERSIONS REALS 1.670.000(Equipament Biblioteca, Adquisició solar veïnat local Tercera Edat,

Reforma Escoles de Baix, Normes Subsidiàries, Terreny pou i dipòsit)

7.- TRANSFERÈNCIES DE CAPITAL 2.842.653(Projecte captació d'aigua i dipòsit; Centre de Minusvàlids Joan

XXIII d'Inca)

9.- AMORTITZACIÓ DE PRESTECS 200.000(Adquisició Equip Informàtic)

TQTAL î 4 3 .5QQ.QQQ

0Hü<feH0H•Q<ÜH*<feDS>«

^l'.*

tf M .Ai

\

\

i/ '

S C=I

^ÍV

\

y W o Z > MM

••• •o O (P r n

Ml

0 0 r •n •M

••• H n z z io

1™

' ' Í Jk!

*2

1H

pS

gJ

S*

r ?

í, s

í I S

? s

£ ?

? ">

S Í

f í

ç

p

p

« ï

S

?

:?i

^.

sN

P

is ;o s ^

3 k» :

;f

í 3

3E

l!s

2^

f

nr

*-

i<

nS

C!

o^

C

C

W<

P6

f5

>f

l.

^

>i

n

Sl

c?

^V

V

ff

! *

in

^ r

I tf> » m cn 5 (n r» r

i ! I I

\ \ i i. . /

\ ,\

T, -I \

// g

,IWVi

C-^

-

+ ~*

X

». ,

¡Cr1-'—

'—

. —/c

nxm

_L?

oD

pK

S 05

' <lo

-..i.

1^35

0OC

?\J

^J

*<

r

f^

IS.

f*\

OC

iO

aoo

- 'í

ï'/" r * '

-';

* ' . /

•",

• '/

/ / ' • c

* * •

• — —

. -

- _fc

*n>

r 1 C 3 > S H 0 > H 0 H 3 > 0 H &

16 (151) FEHT C*R*EWWV

SA XERRM)LTA:AMCB EST TOMIEXJ OE E>BULOSAL -

Bartomeu Pastor, Catedràtic d'Història 1 Geografia deL'Institut de Batxillerat del "Caac> Rodó" ens esperava deversles cinc de l'horabaixa a Deulossal.Arribàrem en punt per fer sa Xerradeta,el cercàre« per Iafinca i després el vàre» trobar esquitxant els tarongers. Bnaquells nonents l'haguèssim pogut confondre aab un bon pages.

-AIs deu anys vaig partiramb una maleta més grossaque Jo cap a Barcelona aestudiar el batxilleratamb els Dominics. .

i Bn aquell temps per, estudiar una carrera nohi havia molts de llocsper elegir. O bè haviesd'optar per un seminaride qualsevol ordereligiós, anar al'Institut de Ciutat, o a\un CoI. legl prl vat. -

BartoKu Pastor quantenia denou anys va veureque fer de capellà no eraIa seva vocació, vadecidir tornar a feria iconvalidar el seusestudis.

Va ésser el CatedràticBarceló qui l'aniaa a ferIa Tesina sobre Maria.Des d'aquells nuaents finara no na deixatd'investigar Ia històriade Maria.

•ï*LiI-

-JfarJa és un poble queofereix grans aventagesper fet d'estar allunyadade Clutat, 1 a Ia vegadaestar ben comunicada ambInca 1 vorera de mar.

Bn general, els poblesd'aquesta comarcaofereixen una granqualitat de vida, i sis'aconsegueix completar 'Ia infraestructura seranels millors de Mallorca.

Personalment el que em fapor és Ia tendència acercàr altres alternati-ves 1 deixar de banda elSector Primari (Agricul-tura 1 Ramaderia) Ia qualcosa pot arribar adesvirtuar Ia Imatge delPoble.

Respecte al tema deMontblanc, pot ésser queslgul beneficiosa, slajuda a millorar Iaqualitat de vida; detotes maneres no bemd'oblidar, que s'hauriade vigilar queno atempticontra les característi-ques ambientals i humanesde Maria. -

BartoBBU Pastor alternaIa docència amb Iainvestigació, però el querealaent Ii estira ès Iapagesia.

FEHT CARRERANV M (152)

XERRAOETA

AMEB EAT TOMEXJ E>E DEXJLOSAL

rant >olts d'anys ballcat dies, noresrdudes a recórrerbliotèques públiques iivades, arxius i totess fonts possibles decerca científica. Peruests treballsinvestigació, no hal.licitat ni ha rebuti cap tlpus debvenció.

a història de Maria IaIg començar a elaborarany 1973, amb Iacollida de dades de'Arxiu del Regne de11 orca". En aquests<ments tenc esbrlnats>ts els capítols,astea des de 1'èpocaehistòrlca fins el'gle* U. Don mésrportàDcia a 1 'estructu-! de Ia propietat'stlca, a Ia demografiaa l'estructura urbana,

re a Ia històriaiminlstratlva 1 política'l msu poble.

>r elaborar, aquestibre he investigat a

>s quants d'arxius: elì Maria, el Diocesà de'.utat 1 el de Santa\rgalida entre altres,iedant-me per Investigar[guns de particulars com[s de les famíliesisbrull, Vlllalonga,JDt 1 KoIg, Morell,7rmiguera, Comtes'Bspanya 1 d'algunestmílles del poble.

1 tot el treball es*senvolupa en el terminirevist, crec que ellibre pot sortir ainals del pròxim any. -

En Bartomeu Pastor és unafont inesgotable de dadesi fets històrics sobreNaria.

A Bida que anave> fent SaXerradeta 1'entusiasae i1'interès nostre anavacreizent per annents,però coa se«pre el temps,el temps vertader, ensMarcà Ia pauta, i enToaeu havia de continuaresquitxant els tarongers,•algrat tot vares quedarper tornar a escoltar-lp, seguir xerrant delsnostre Poble estiaat i deIa seva història.

Maria de laSalut:un exemple de canvi de paisatge

dins el PUi de MaUorca '

per BARTOMEV PASTOR SUREDA

Ak meus pore> i a tots ek pagesos de Maria.

1. INTRODUCCIOIJUSTffICACK>DELTEMA

Tothom creu que tots ek articles que produeix eI camp (U terra) han d'easerbarats, han d'esser més barats que tots els altres. Tots creuen que l'agricultor, elpagès, és un home amb molt poques exigències i que no necessita viure encomoditats; Ii parlen deU avantatges que té poder viure al camp. Primer se U parlade l'ecologia, i Ii diuen que només ell pot respirar aire pur i viure en contacte ambUi natura. Ll Uaurador, en canvi, aspira generalment a no esser llaurador o,almanco, que no ho hagin d'esser i·ls seus TiIb. El pagès no vol que els seus fillsduguin una vida tan "escUva" com U seva i sempre els diu que han de cercar unaaltra activitat, ja que sempre hi ha temps per a tornar al camp, a U terra del seuspares.

Laparici<'> del tractor, de U segadora, dek adobs i tractaments químics, hancanviat el sistema de l'agricultura. Ks cUr que ara són necessaris menys lUuradorsque abans. STia canviat l'arada pel tractor, però l'agricultor ¿ha guanyat en"status" socio^conòmic? . Haver substituit el jornaler pel tractor no és una solució,ma^rat que el petit propieUri hagi passat, en molts de casos, a treballar a altresactivitats com a no qualificat, si bé segueix conrant les seves terres a temporadesconcretes: sembra, sega, batuda, etc. Això fa que els tractoristes i propieUris de lesmaquinàries siguin eU qui facin tot cl treball agrícoU mecanitzable. Per tant, aixòsuposa que eb petits agricultors facin una activitat quasi de GESTIO; que consis-teix a avisar qualcú que els Uauri, qualcú que els segui, els reculli i els transportieU productes.

l ( . - M H T i de Ia Te» de Uicenciatura Marta de Ia SaIuI: Un modek> de proceso estruc-turante de una agricultura minifundista en un municipio del Pkt de Mallorca, dirigida pel Dr.Hartomeu Rarreló Pon« i presentada al l> rpa r t amrn t de (¿rografia de Ia K a n i l t a t de r'Uooofia iIJetres dr (;iutal rl mps de juny de 1975.

18 (153) FEMT C*RfttR*NV

'Pàgina sanitària"

********x*»»****************»*****«*»************^«***********«N U T R I G I O IV

******»*****»*****»*********^*****.ri.******************»»****»**L^ALIME*TTACIO E>ELSr>K © A is AïïYs.

On nin ha de crèixerans 28 c«. entre els 6 i12 anys, i guanyar -alnateix tenps- de 18 a 20Kg. de pes.

Aquest augaent de pesi aquest creixew:nt solses pot aconseguir aab unadieta adequada en quantitat ì gualitat.

Son fonaaentals elsriiinents rics en proteï-nes: carn, ous, i peiz.

Es K>lt iaportantprendre llet 1 foraatgeper aconseguir el calclnecessari.

Per altra bandat'activitat que desenvo-iupen aquests nlns ensobliga a proporcionar-lisuna dieta abundant, ricaen calories. Bl pa,l'arròs, les pastes, els!leguas, etc. nan de for-fflar part dels seus aenúshabituals però sense que1'ezcés d* aquests aIi-nents els llevi Ia ganainpedint, d'aquesta aane-ra, el consun dels al-tres.

sriïís

QUANTITATSRECOMANADES.-

LLET 1/2 - 3/4 LlTRES/QlACARN 70-150 6RS,PEIX 120-200 6RS,OuS 1-2 UNITATS

3 VE6AOES/SETrtANA

LLE6UBS 50-70 6RS,3

/////

QIARIS

ARRoS 50-70 6RS, 2PASTES 40-70 6RS, 2PATATES 80-150 6RS.HORTALISSES 80-100 6RS,ÎARON6ES 1 WJITAl OWRIAALTRES FRUITES 1 'PA 250-400 6RS, DIARlS

m DWlTM-SE LES BE6W$ALCWàLIWS, EL CAFi1 EL TtL 'EXCeS DE BOLÇSS I LES 6EWES KCULA,

ALIMEUTTAOI<±> DELS: AE>CDLE:SOEKTT^*TIiSr;S E>E 13 A 10 ABTY;S.

Aquesta és l'època deoajor creixeBBnt per Iaqual cosa les necessitatsen substàncies nutritivessón nuit més altes que enaltres edats.

BIs adolescents fannolt exercici al nateixtevps que fornen novesnasses nusculars propor-cionant calci al seuesquelet que augaenta detaaany dTia per dia;L'adolescent gasta noltanes energia que l'adultde Ia seva Mateixaaltària.

Totes les necessitatsen substàncies nutritiveses cobreixen a « partirdels aliaents. Així doncsIa seva dieta na de ser:-abundant -variada -iconpleta.

QUANTITATSRECOMANADES.-

LLET 3/4 LITRES/OIACARN 125-150 6RS, 3 VE6ADES/SETftANAPElX 150-200 6RS, 4 " / "OUS 1-2 UNITATS 3 /ARR*S 70-80 6RS, 2 ' / "PASTES 70-80 6RS, 2 ' / "PATATES 200-250 6RS, OIARISHORTALISSES 50-75 6RS. "LLE6UnS 50-75 6RS,TARON6ES 1 UNITAT OIARIAALTRES FRUITES 1 "PA 300-400 6RS, OIARIS

EL SUCRE I ELS DOLCOS HAN OE SERCONSURITS EN QUANTITATS HOQERADES,

Aquestes quantitats esdistribueixen en lesdiferents dietes de Iasetmna. Tenguent encomte que el desdejuniha de ser abundant:

Llet, brioixos o paaab Mfilnr>iada, aantega i,suc de fruita.

Dinar: LLeguas, arròs,pastes, carn o peix oous, fruita i pa.

Berenar: Llet, pa.Sopar: Verdures o

sopa; peix, carn o ous;fruita, pa.

•Pàgina sanitària"FEMT CARRERANY 19 054)

ALIïCBïfTAdo DE

fin aquesta ocasió,nones recomanarem unesnormes molt generals:

En aquesta etapa de Ianostra vida el creixementba finalitzat i el cosestà completament fúraat.Així doncs, depenent deltipus de treball que esdesenvolupa, he» dajus-tar Ia quantitat d'apor-tació energètica quesubministrarem amb iadieta, pensant sempreque sigui equilibradaentre el Hidrats deCarboni, les proteïnes,vitamines i greixos.Moderant sempre el consumd' aliaents dolços i lesbegudes alcohòliques, elsgreixos d'origen animiel pa i les pastes.

ADULT . —

L' ALIMEinrACI<f> DE L' AïvTCIÀ

La salut d 'un anciàpot millorar-se i mante-nir-se amb una alimenta-ció adequada, una bonahigiene mental ifisica,,activitat nodera-da, donant-li seguretateconòmica i ient-lisentir-se útil a Iasocietat.

De bell nou Ia relacióAlimentació-Salut es faimportant.

Les necessitatsnutritives d 'un ancià sónles mateixes que d 'unadult, però disminuïdesen calories per Ia sevadisminució d'activitatfísica i vital.

Les calories les hemd'aportar principalment através de les pastes, elpa, l'arrós i els greixosd'origen vegetal.

La ingesta greixosd'origen animal ha de serlimitad per Ia seva granquantitat de colesterol ievitar així problemes ales artèries, meny;flexibles pel pas deltemps.

Les proteines,encarregades de restaurarels teixits deteriorats,han d' ocupar unimportant lloc a Iadieta.

La llet <mlllordesnatada), el formatge,el peix -no gras-, eJ,sous <amb precaució), elpollastre, etc. seràn Iabase de Ia dieta, sempreen companyia d' abundantsfruites i verdures que Iiaportaran les vitamines ifibra vegetal, tannecessàries en aquestaèpoca de Ia vida.

En general Ia dieta ha de ¡ser:

-SUFICIENT-OE FACIL flASTICACIÓ-OE FACIL 016ESTIÓ-AflB PQCS CONOIfOTS-POCS 6ftEIXOS ANI«ALS-ABUNOANT LLET 1 OERIVATS-A8UNOANTS FRUITES I VEROURES

JOSE LUI8 CORRE8A

¿0 USS) FENT CflRRERANV

BHLLTT de notteîesLLIBRE SQBRE L'QBRA DE PERE ALEMABY

El paseat dia 9 de Maig, En GuillemFrontera va presentar a Ia galeriad'art "Bissart" de Ciutat el llibre"Pere Alemany: La mùsica de los signos"del que és autor el poeta, narrador iassagista lleonès Antonio Colinas, peròresident a l'illa d'Eivissa des de faalguns anys.Ho es tracta d'un llibre elogiós de 1'artista, sinó que el tema central de Iapublicació no és altre que l'obrapictòrica que Pere Alemany exposava al'esmentada galeria.Es un llibre sobre el pintor, però no estracta d'un reportatge gràfic i literaridamunt Pere Alemany; indica els dosterminis de l'obra del pintor; una obraabstracta i simbòlica que no perd elsentit del món i que està formada depetits mons on podem descobrir cosescontínuament.

LA TESCESA BDAT ES PASSEJA

INAUGURACTÓ DE LA PEIXATERIAEl passat dia 19 de Maig es va

inaugurar a Maria una peixateria, quearab el nom de "ANFoS", està situada alcarrer Ramon LIuU ss 4> davall "EsComellar". Des d'aquestes retxes, Iidesitjam que dugui bon peix i que eltengui bo de vendre.

L'Assoclació de Ia Tercera Bdat, elpassat dinecres dia 17 de Maig, anàrend'excursió a Petra, Manacor, Artà,Canyamel, Coves d'Artà, Can Picafort,<on dinaren), Sa Pobla, on visitaren "SaCanova", Inca, Sineu i tornada a Maria.

ESPECIAL MASIA AL DIARI BALEABESEn l'edició del passat 10 de Maig

del dlari "Baleares", apareixia unespecial de 6 pàgines dedicat al nostrepoble.En ell, si bé no es feia una amplacompilació de dades i fets que estan ohan estat passant a Maria, se seguia Iatònica que ha marcat els especials quel'esmentat dlari publica cada dimecresdels diferents pobles de Mallorca. Consegurament els deu passar als altrespobles, s'esperava que fos un treballmés elaborat i ample que tractàsaspectes diversos de Ia història i vidadel nostre poble i els seus habitants, ino va esser així.

VA MQSIS D. MIQUEL ESTADES LLADQEl passat dia 29 d'Abril va morir

als 80 anys, al seu poble natal,Esporles, després de penosa malaltia D.Miquel Estades LLadó que durant 33 anysva esser rector de Ia nostra parròquia,on el seu pas serà llargament recordat.."FEÏTCARRERASY" va publicar en el nú-

mero 14, allà pel setembre del 1967 unaXerradeta que Ii ferem a Esporles. Quedescansi en pau.

FEKT C*RRER*NY 21 056)

BNLLTT de noMóies.SECQS FSEKI DE FQESIA ESCALESUIX 1969

La revista literària Bscalbruix,convoca el seu Segon Premi de Poesia.El premi consistirà en 25.000 ptes. enmetàl.lic i Ia publicació dels poemesguanyadors a Ia revista Bscalbruix.Bl plaç de presentació dels originals ésel 30 d'Octubre i han d'esser enviats al'Apartat de Correus 1924 o bé a IaLlibreria Jovellanos de Ciutat.

PKEMIS A8DSATX-89El negociat de cultura de

l'Ajuntament d'Andratx ens ha fetarribar les bases dels Premis Andratx-89de Prosa 5arrativa, Història, Assaig,Periodisme i Costumisme Local amb premisque van des de les 125.000 pts. fins ales 50.000 pts i una àmfora de fang perals guanyadors. El plaç de presentació2s fins el dla 10 de setembre pel premiie Prosa Iarrativa i fins el 30 desetembre per els restants. Les obres hani'esser presentades a l'Ajuntamenti'Andratx i els premis seran entregatslins Ia "II Festa de Germanorlndritxola".

i,KftTA AMB EL FQCAra que l'estiu Ja el tenim a

ïmunt, com cada any hem d'anar en3mpte a l'hora de fer foc al camp, noDS cosa que provoquem un incendi3restal i procurem no destruir Iaitura, qu<3 de per si ja està bastant!terlorada.

DIA 15 DE JUBY ELECCIQIS EURQPEESEl proper dia 15 de Juny es

celebraran les eleccions al ParlamentEuropeu, í els mítings dels diferentspartits que en elles participen s'aniranrealitzant al nostre poble durant elperíode que marca Ia Llei. Electoral. Elprimer partit que va fer un acte públicper a tal fi, va esser el P.S.O.E.Tingué lloc a l'escola de dalt

EgQUADESBACIQHS DE "FEfTCASSESABY"EIs suscriptors de Ia revista "FEST

CASBESANY" interessats en enquadernarels números corresponents al primer isegon any, poden dur-les a qualsevolmembre del Consell de Sedacció. Si algúté extraviat qualque número que ens hofaci saber i Ii reposarem. El preu del'enquadernació és de 1800 pts més elnúmero que falti.

DJADA DE LES F. A.S.EIs passats 23,24 i 25 de Maig escelebraren diferents actes a Sineu. enconmemoració del Dia de les FAS. Totsels col.legis dels voltants hanparticipat en diferents actes:dibuixos,redaccions i visites.EIs nostres nins dels Cicles Inicial iMitjà visitaren el Campament el dia 22horabaixa amb gran entusiasme per partdels nins, inclús de les mestres quevolgueren manejar els antiaeris i varenesser convidats a unes begudes.Cap a les cinc tornaren, Ia majoriapintats com a indis.El dia 25, dia del Corpus, es celebrà Iacloenda arab l'homenatge a Ia Bandera ientrega de premis.EIs referents a l'escola de Mariacorrespongueren:DIBUIX:Cicle Inicial per a MiquelAlemany.REDACCIO:Cicle Mitjà per a Antònia M?,Sureda Colombram.Cicle Superior per a Antònia TugoresFerriol.EIs premis consistiren en un "Sadio-Cassette", una càmara fotogràfica 1 untransistor.

22 (157) FENT CARRCKANY

RBtfl5*

Q&iï««J MtrauMi FswT

JUMKttM«

Amb aquest número hem arribat al tercer aniversari, des d'aquesta pàginavolem donar les gràcies a totes aquelles persones que han fet possible através de Ia seva aportació que cada mes pogués sortir al carrer Iarevista.Gràcies a tots, i esperam que continueu aportant Ia vostra feina gràcies aIa qual podrem sortir al carrer molts d'anys més.

Josep Lluis Corresa MartínezMagí Ferriol BauzàPere Fons PascualJaume Mestre LlompartJoana Maria Queralt GibertMaria Jerònia QuetglasAntònia PozoEnric PozoMaica LozanoMargalida Mas VicensEulàlia Arlès FontJoan Gelabert MasBartomeu Monjo SuredaPere Sureda RibesGabriel Bergas MasAntònia Maria GarauToni Mas NegreJoana Maria OliverBartomeu Pastor SuredaIsabel Mestre CarbonellPep MoraguesMiquel Oliver MasOnofre Sureda RibesAntònia M. Bergas MasRafel Oliver MasToni Mestre MayolLluc Mates FerriolPere de Ses RotesPere Crespí SalomMagí Ferriol BunyolaNadal Ferriol ÄegreCatalina Mas BergasMartí Monjo BallesterFrancisca Montamarta BergasJaume Sabater GarauGabriel Ca8ellas FonsGabriela Mas FontMiquel Morei MasPere Sureda MasUnió de Pagesos de"MallorcaPere Alemany ColomMarilen Andreu BallesterA.id eu Forteza Bor,nin

Bernat Ribes MolinesMaria del Mar RibesMaria A. Sabater GarauAssociació d'Amics del RaiguerDelegació d'Informació de l'Ajuntament de MariaMaria A. BazanPep MoIlJosep SabaterMiquel TorrellóJoan Mas VivesJaume SantandreuMaciana BergasJaume Ferriol FiolMadali MoliesGuillem Mas NegreMiquel RossellóFranciscà Pons PastorPere Antoni Pons QuetglasJaume Negre VichMargalida NegreClaustre de Profesors C.P,A.MonjoJoana Maria Colombram LlompartL'Obra Cultural BalearServei d'Educació Sanitària EscolarBartomeu Arbona QuetglasPera Massutí RamisL'Amo En Xesc de Son CloquisJaume Darder NegreAntoni Carbonell CastellóAgrupació Socialista de MariaMoto Club Cop de GasGaspar Mas MasFranciscà Mas XimenisPere Joan PunxoJoan Ferripl FerriolJoana Gelabert MasBartomeu Marimon SimóXisco MasJoan Mas FerriolColoma Perelló EstarellasLlorenç Socias CrespíJaume. AlbertíJeroni Albertí Picornell

Pere Joan CatincToni MolinesBs RebrotCatalina GuaspPere Mestre FerriolFranciscà Ferriol SastreMiquel Rosselló QuetglasGabriel Sabater FerriolFranciscà Bergas Mas "Climent Garau SalvàMiquel Oliver RoigCatalina NegreRafel Soler GayàVictorià PlanellsSor Franciscà NegreAntoni Lluc Mas IegreAina M. Barón RoldànL'amo En Toni RegalatL|amo_BnPere Antoni Rumt

FENT CARRERANV 23 (158)

24 (159) FEHT C*RRCR*NV

ACLARiBENTS

CORREU OBERT

En relac-ió al 'Bullit deNotícies" i "ttés Bullit deNotícies" apareguts al darrernúmero de Fent Carrerany, elssotasignants, membres delConsell de Redacció del'esmentada revista, volea ferles següents puntualitzacions;

¡er,- Oeixa» clara Ia nostradiscrepància amb lesdesinformacions, crítiques iinsinuacions sense argument queallà es troben i que en resajuden a Ia intenció que semprena volgut tenir Fent. Carreranyde fer poble,

2on,- Denunciam Ia »anipulacióque es vol fer del Bullit,volguent convertir-lo, en contradel sentir majoritari delConsell de Redacció, en unasecció de crítica de.'Ajuntament, que es podria ferdes de qualsevol altra pàgina deia revista, en lloc del quesempre ha volgut ser; una seccióque r e c u l l i les notícies i lesactivitats produides durant elmes al poble, sense e;<cloure'nper això les que tenguin lloc aaltres contrades i que per Iaseva incidència a nivell localsiguin mereixedores d'esser-hiincloses,

'3er,- Les "notícies" a les que:eim referència no han estatelaborades pel Conseil de^edaccio en reunió plenària, ni3'/:i resultat del diàleg entre Iaatajoria dels seus membres, sinoque són fruit, al nostre¿ntendre, de »anipulacions i:ostures siolt personals deslautors en front del subjecte osubjectes de les noticies,

4rt,- r)anifestan que ens dol elfet de no poder deix'àr ja el

tancanent de l'edició amb Iaplena confiança de que nosucceiran fets co« aquest, encomptes del que fins ara haviaestat,

Se1- Sentim profundament que, alllarg de Ia seva història, Iarevista hagi sofert un «untd'atacs i sacsades, no pel seucontingut, sino pel sospitósinterès per part de deter*inatssectors externs a ellad'identificar-la amb un gruppolític wunicipal concret, pelfet de que alguns dels seusmembres han passat per Ia sevaRedacció, Creï» que aquestBullit correspon, en certaforma, a un desnesurat afany endemostrar tot el contrari, elque podrie» denominar "excés dezel",

6è,- Tot i apreciant el granesforç que fan les persones que,sense haver estudiat maicatalà, intenten escriure'l iincorporar-lo a Ia nor*ahtat, isense voler dejectar que anivell particular puguin cometreerrors en el seu ús, Ia qualcosa ens sèmola comprensible ipoc a poc modificable,consideram que no és admissibleIa publicació d'un documentformalment i ortogràficament tandesastrós, especialnent sobreuna revista que sempre havolgut, amb més o »anco incert,ser vehicle normalitzador de Ianostra llengua,

7è,- Expressam Ia nostravoluntat de que Ia revistasegueixi el seu quefer, dins Iapluralitat i Ia participació detothom que vulgui fer-la anarenvant, peró lliure de pressionsexternes ni internes; quesegueixi essent un Mitjà

d'expressió per a qualsevcsenpre que esrespectin al màxels seus dos caires •característics; Normalitzar,a dir, fer habitual Ia nostllengua i Ia nostra cultura,fer poble, que i m p l i c arespecte necessari per a quecrítica sigui constructiva iuna siftple befa o »alèvcsuposició que fo*eil'enfrontament entre veïnats,això estan des del principiper això seguiré« treballant,

Jau*e Ferriol i FiolJaume Mestre i LlompartJoana Ma Queralt i 6ibertOnofre Sureda i Ribas

A LA REVlSTA "FENT CARRERANY"

Escric- aquestes línies il'esperança de que es publiqten Ia revista "FENT CARRERANY"

Es una petita crítica peicrec que l'esientada revi<s'ha anat tornant una n:dolenta darrerament, Oe c;número que surtt'agrada ieies llegir-la, perquè pens quecritiquen coses que passen enpoble i a les persones, En iparaula, ha perdut el que teiabans i com jo, crec que hialtres persones que pensenmateix,

Em deman com pot pasiaixa, ja que crec que llançaral carrer va costar algun ialtre esforç i sacrifici i iper Ia torpesa d'alguipersones es pot anar per avalno em pareix bé,

Per pensar així deidisculpes si a algú he ofès,

Magdalena flunar Amengua

FENT CARRCKANV 25 (160)

CORREU OBERTJBRE EL OARRER BULLIT DEÏÏICIES

He deixat passar un cert»»ps abans d'escriure aquestes¡nies per no deixar-me durperi indignació o per Ia•ecipitació; així he fet unaigona lectura del vostre Bullití "Notícies" del darrer mtaeroí "Fent Carrerany" i just hi'ig desinformació acompanyada1 »olt »ala intenció, DavantKO1 als responsables del'sencert, Pep Lluís Corresa ire A, Pons, coa a soci de Fentrrerany us denan que deixeuT Ia revista, que no Ia dugueu'i- aquest caní, Perquè supòsie el que els lectors no sabeni que Ia resta de gent que•rma part del Consell de'daccio no en sabia res de lesotícies" d'aquest Bullit, queperareu el darrer dia perplir-lo de verí i aix6 és ele e» reafirma en Ia mevastura de demanar-vos queixeu Ia revista; crec que no

pot actuar Ȏsshonestament,

La vostra postura és »oltvarda; perquè no provauescriure tot el que us sentiugnant amb el vostre non?, Aixíhi implicarieu a ningú »és en

s vostres accions i talgada també podríem dialogar,

EIs Consells de Redacciónen Ia funció de discutir ilorar l'opinió i Ia informació

Ia qual n'han de sersponsables i aquesta norma tannzilla, Ia vos heu botat "a Iarera" i deliberadament,

£1 que voldria evitar és Iagradació de Ia revista, Es unïtulat de Ia Sociologia que3tes les organitacions esjraden per elles totes soles ir a què funcionin bé hi ha^aver gent que ho vulgui iïballi per aixó", I recordem

també que 'tota desorganitzacióprovoca »és desorganització",

Anen a comentar certsaspectes del 6ulht; allà parlaude les roctes informatives; podeufer memòria i dir a quantes heuassistit? A «olt poques, Crecque dues, des del Novembre, I usqueixau perquè n'ajornan una? Ique no quedaré« per dosdies téstard, Pere Antoni? E* dóna Iaimpressió, potser equivocada, dequè us interessen poc, aquestesrodes,

Nornalització Lingüística:Si ès ver que estau realmenttant interessats amb ella,perquè no començau anormalitzar-vos vosaltresmateixos? Al vostre Bullit hi hatal quantitat de faltes,ortogràfiques entre d'altres,que fa empegueir, PeI que fa aIa de l'Ajuntament, va fent elseu casí, 1 dins aquest casí, hientren les plaques dels carrers,que seran canviades, co» ja usvaig dir, quan es tengui partidapressupostària per això,

' Bolletí Informatiu d£l'A.iuntament; tío duís un pocerrat a aixó del funcionaris«unicipals, I si seguiu elcriteri que heu seguit pernomenar funcionaris »unicipalsel »etge, el veterinari,l'apotecària i l'A,T,S,, supósque Ia llista hauria de serbastant »és llarga, 1 quinesganes teniu de fer veure bubotesa Ia gent! (Fent Carrerany-Bolletí Cop de 6as- BolletíAjuntament),

Si Sorteta; Perquè no feisuna investigació a fons de Iaaeva casa? TaI vegada perquè nous interessa saber Ia realitat?lnvestigau i cercau lesveritats, en lloc de seguiractituds tan baixes,

EIs clots; A dins Maria hiha 560 clots »és apart del quehi ha davant Ca's Practicant itots ells estan en procés desolució, ademés d'aquest (delqual n'és.responsable 6ESA comsabreu),

1 així podria anar comentanttotes les "notícies" del Bullit,del qual veig que per primeravegada heu fet un "EspecialAjuntament", oblidant con anoticiables totes les demésentitats o activitats del poble,Això e« fa pensar que voleupersonalitzar »assa tots elsaspectes de Ia vida del poble,

Voldria recordar-te, PepLluís, una carta que escriviresl'any passat, al n2 25 de Iarevista, sobre normalització decarrers i de Ia façana delConsistori, que es contradiu ambel que dius ara, I al comentarique fas sobre Montblanc diustextualment; "No hea d'gntrar siIo de Montblanc és bo o no pelPoble de Maria de Ia Salut,,,",creu-me que, per l'Ajuntament,entrar-fu en aquesta qüestió hade ser Ia prenisa bàsica per acontinuar- parlant i treballanten el tema, 1 encara que ussàpiga greu, seguirem en Iamateixa línia des del'Ajuntament par a complir elnostre programa amb Ia *ateixail,lusio "que al principi",encara que no tengue» tantsd'ajudants "com al principi",

TaI vegada direu que m'hepassat, que som un extremista(segur!), però us assegur quepreferesc els extrems clars,d'una banda o l'altra, que lesmitges tintes, pocclarificadores i"pastelejadores" dels qui actuensegons d'on els hi ve el vent,

Magí Ferriol,

26 l''6i '' «NT CARR£R«M*

CORREU OBERTCOf) ELS PIXACANS

flirau per on, després3'haver deaanat pels3coiogi5tes, vet aquí que'Vapareixen de Aoltes espècies:iferents com eis pixacans>iespres de les pluges,

Pot ser que tengui nés de'doBunguero" que d'ecologistapìi'ò d'això a que Ia Sra, flaika.ozano es piqui al,legant elspobres arguAents de Ia sevacarta apareguda en "CorreuObert" del »es passât, pens queacaba de donar-ae Ia ra6; No tépas d'ecologista,

La primera rao que es*entaés que "a Ia Trapa Fu havia unaparcel,la per coaprar-la", Crecque Ia «ajoria dels que hitarent ho fore« a»b altres fins,Encara que coa Associaci&invertissi» 10,000 pts, a "fonsperdut" con a contriOuci4 a Ia^ecuperaci6 d'aquest lloc,símbol de l'ecologis*e illenc,

La segona era que "a IaTpapa hi havia foto i hi voliensortir", Pens que aixo, «és queecologisme s6n ganes de:igurar.Que jo sapi en totes lesexcursions s'han fet fotografíesi inclus diapositives,

Una altra rai era que "a IaTripa h- havia ganes d'anar-hi ial Te;x no",

Aixa només en denostra queei que passa, és »és còaode endiuwenge quedar-se dins el llitunes nores mès que prendre tarxade bonhora a peu carregant una»otxilla,

1 Ia ra6 per Ia qual n'he»oiestat en reDatre els seusarguments és el que s'hagi autoproclamat defensora dels escrits"anti-rhr-i-rUrians" perquè crecque en priwer lloc fan »olt pocen favor del poble i en segon nocrec qup siguin »oïtecologistes, sinò „que ensexpiri 1 que volia dir un

escrit seu aparegut al Diari defialiorca arab el títol de "Losárboles que no crecerán", Siaixò no és una provocaci6 oapologisne al terrorismeecològic que ens ho expliqui,Crec que aquesta defensa d'unacausa perduda diu tolt poc enfavor seu,

Per tot ai.xò crec Sra,Lozano que vostè no té resd'ecologista, a no ser que s'hocregui pel fetde publicar sobreIa revista una secci6 anoaenada"les herbes" que no és »és queuna còpia textual d'un llibreespecialitzat i que està al'abast de qualsevol interessatanb aquestes qüestions anant auna biblioteca, Jo iateix dispòsd'ells pel cas de que se Iiacabin les herbes dels seusllibres i vulgui consultar-los,sapi que estan a Ia sevadisposició,

Per acabar voldria que»'explicàs Ia "conya" que hiafica con a co*iat que no deixad'esser sin¿ una provocaci6 iuna intoxicació forastera i proudesafortunada dins una revistaque pretén altres objectius,

En quant al Sr,Miquel ttoreii Mas Jv 1: diria que Aolts delsseus arguments, encara que siennés convincents que els de IaSra, Lozano no deixen de sersinó un caramull d'excuses i uncaranull de peresa,

Crec que ell, coA a neftbrede Ia Junta de l'Associaci4 , tédret a presentar altrespossibles excursions coA aalternativa de les que es fan siaquestes no h agraden,

Tant l'un coa a 1 'altre elsdiria que si volen fer algunacosa més que no sigui "crítica",es posin ja a organitzar"Cabrera-89",

AtentamentOnofre Sureda i Ribes

JUTJAT DE PAU

Ei dirigesc a Ia vostrarevista per aclarir una falsanotícia que sortí al darrernúmero de Fent Carrerany,

Jo vaig presentar Ia tevacandidatura a Jutge de Pau defiaria de Ia Salut sense que capgrup polític del poble hosabés, per tant, no vaig esserpresentat per cap d'ells,

Esperant que Ia situaci6quedi clara, rebeu les »tevessalutacions,

Jordi Ferriol

NOTA ACLARATORIA ALBULLIT 0£L HES PASSAT

1*r Que una part del Bullit deNotícies del Aes passat, estàbasat en una roda de preisafeta al Sr, Batle del nostreAjuntaient, d'altres endenúncies personals a Aeabresdel Consell deRedacció,2on Que el Bullit va serrealitzat per tres aeabresd'aquest Consell i era deconeixeaent d'un altre d'ells,i va estar aficat a l'ordinadora disposició de Ia resta delConsell de Redaccióque en capfiioment es va interessar pelcontingut del »ateix,3*r Que des de fa 5 aesos quees va presentar un Bullit aconsideració del Consell, capAes aés un Bullit s'hapresentat,4" Que pareix que hi haAenbres d'aquest Consell deRedacció que se sentenafectats pel citat Bullitsolament pels seus' interessospersonals i no con a ACAbresdel Consell de Redacció, que enaquesta revista no funciona niha funcionat mai con a tal,5è Que aquell Bullit en Ia sevaaajoria eren uns Bullitsinaginaris,

José LuisCorresa,Pere Antoni Pons,

PASSATEMPS FENT CARRERAHV 27 (162)

1 2 3 « 5 <. } « ^ ¿0 Ji

BCMEUAT. HORtT70NTALS.- 1: MunUpi de Matkxca. Es-criptora maHorquina (Carme...) que to setmana passadaguanyaeipremiRamortU*ambtanovei.teJocdemialte.2:Unpecatcapttal.Tetevtsi6brtartcaBossa0Dssaiftyta.3:Que no ha anat mal de dones. Determinant possessiu. 4:Prefix. Oiu que aigü va fer una cosa mal feta. Excfemacti. 5:Nawenca,nabcement.Pnncesaquevasertancadaauncas-tell per Felip Il per conspirar a favor rJete Bragança. 6: Poetafrancès que va vure a to Comuna, va ser homosexual i trafi-cantd'armesaAKssWa. 7: Afirmacio. Qevat Existeix. 8: Ento mitotogia grega, cadascuna de tes nou divinitats del cant ito dansa. LHt pe« pel nin d'uè. 9: Xifres romanes. BegudaakxMMaaRxnatttadaldoJca.Be0jdad*Muao.

VERTOALS.- 1 : Pseudòrtm ßtonca...) que utiHtza l'escripto-ra malkxquina que to setmana passada guanyà el premi Ra-mon UuII. Nota musical. 2: Una elna agrtcotó. Mlgpm. 3: Infe-liç, desgraciat. Arc de Sant Martí. 4: Vehfcte de servei públicque a Palma és decc4orcremai negre. Contracció. 5: Matrí-oíto d'Albacete. Un signe ortogràfic. 6: Moreno. Quadem,pfegueta. 7: Símbol del crom (al revés). Per exemple, 600.8:ProhibKto màgica d'un àmbit curtural determinat. Símbol delbrom. 9: Una antiga marca de detergent. RIu de 866 km.que serveix de frontera entre Polònia i RDA. 10: Compositorfrancès, autor d'un famós Botero. Determinant numeral. 11 :Arbust de flor que també se diu mimosa. Matrfcutó de Sevi-

SUMES, RESTES,

En els quadres en blanc, heude posar els númeroscorrectes perquè, una vegadafetes les operacions sesuma, resta i multiplicació,el resultat sigui l'indicat.Hauran de coincidir tant envertical com en horitzontali com a pista donam un sòlnomero. <poden esser vàlidesvaries solucions)

SOLUCIOHS:

IM;

ILI*'

J]v+s+z

+

f

+

^i£+£+Ç

+

X

+

[^ifi«ZX1

28 (163) FENT C*RKERW"

CONGBRT FIANO — VIOLI — CLARINBT

fyves OntèrpretsEl passat dissabte dia 20 de Haig tinguélloc al pati interior de l'Escola de Sesïines de Maria de Ia Salut un concert depiano,clarinet i violí a càrrec dels JovesIntèrprets Miquel Angel Bonnín de Prada,Carmen Cardona Mir, Pasqual MartinezForteza i Joan Carles Falcon Gómez.EL prograaa constava de dues parts:

I Part

Miquel Àngel Bonnín de Prada «

Sonatina n.° 1

Polonesa 1." Op. 26

Preludio v Fuqa BWV 847II Part

Carmen Cardona MiF. SCHUBEK

F. CHOPIf

J. S EWO

CURRÍCULUM

MlQUEL ANGEL BONNÍN DE PRADA - piano

Neix a Palma l'any 1969. Comença els estudis de piano a l'edat d'onze anys, obteninttes màximes calificacions. Actualment estudia el setè curs de piano amb D' Pilar lra-zazabal.L'any 1985 guanyà el 2on Premi de fi de grau etemental del Conservatori de Palma. Haparticipat a Audicions al Conservatori i al Teatre Principal. També participa en Ia trobadad'estudiants de música de Sóller, ha assistit a diversos cursos d'interpretació i tècnicapianfstica amb Roberto Bravo, Carmen Poc i Luis de Maura Castro.

CARMEN CARDONA MIR - violí

Neix a Maó l'any 1967. Comença ete estudis de violf amb José Cardona Mercadal a l'edatde 8 anys.Actualment cursa el sisè any de violf al Conservatori de Palma de Mallorca amb el pro-fessor Fernando ViIUv.Ha format partdel Grup Filarmònic de l'Ateneu de Maó i és membre de Ia Jove Acadè-mia instrumental, amb Ia qual ha actuat a Mallorca, València i Saragossa. Ha participata tres concursos d'interpretació musical de l'Ateneu )<• Maó.

Pasqual Martínez Fbrteza • Joan Carles Falcón Gom<Adagio para Clarinete y Piano R. WAGt

Duo concertante para Clarinete i Piano D. Af/LH>

Concierto para Clarinete y Orquesta en Si b Mayor K. SWAL'organització delConcert va estar acàrrec de IaCoBissió de Culturade L'Ajuntanent deMaria de Ia Salutamb Ia colaboracióde JuventutsMusicals i El GovernBalear.

AJUNTAMENT DEMARIA DE LA SALUT

PASQUAL MARTINEZ FORTEZA - clarinet

Neix a Palma l'any 1972, entra en contacte amb el món de Ia música mitjançant el seupare Pasqual V. Martinez Uopis, amb el que estudia actualmente 6è curs de clarinet.Ha participat a audicions al Conservatori i al Teatre Principal. L'any 1985 va col·laborar,juntament amb altres estudiants, amb l'Orquestra Simfònica Ciutat de Palma a un con-cert cellebrat a l'Auditòrium. L'any següent va guanyar el premi fi de grau etemental.Fbu membre de Ia Jove Orquestra de Sant Josep Obrer, i fa 4 anys que forma part dete Banda de Música de te Societat Artística Musical de Benifayó (València) amb Ia queha aconseguit el 1er. Premi en el Certamen de Bandes Civils de «Campo de Criptana»l'any 1986 i el 2on. en el Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de Valèn-cia a l'any 1988.Aquest mateix any va assistir al curs internacional «Mariano Puig» a Torrent ^alencia),foren professors seus Vicente Penarrocha i José Tomàs Pérez ambdós solistes de l'Or-questra Nacional d'Espanya.

JOAN CARLES FALCÓN GÓMEZ - piano

Neix a Palma de Mallorca el 1969, comença a estudiar música als 13 anys en el Conser-vatori de Música de Palma. Ha estudiat amb diversos professors i en l'actualitat continuaels seus estudis amb Maria Jesus Salvà. A més realitza altres activitats musicals coma membre de Ia Coral Universitària i del Grup Mixt Evast i Afoma. També ha realitzatdiversos cursets de Direcció i Pedagogia Musical i actualment es professor de l'Escolade Pedagogte Musical.

JOVENTUTS MUSICALSPALMAMAOCIUTADELLAALAYORFERRERIESEIVISSAINCACAPDEPERA

GOVERN BALEARConselleria Adjunta a Ia Presidència

Dlr*CClO G»n»r«l d« Jov*ntu1

Onofre Sureda 1 Ribas

FEWT C*RRERANV 29 (ÌÉ4)

>OCIALS I VETERAIS:

ral con anticipàvem al nùmero anterior deFEHT CARRERAHY", el passat dilluns dia>rimer de Maig, festivitat dels;reballadors, el Club Ciclista Maria de Iafalut, va organitzar una carrera a Ia qualii participaren ciclistes socials i'eterans, els quals, totalitzaren 52[uilòmetres en tres voltes al circuit dearia, carretera de Muro, Sa Serra iarrêtera de Sineu, amb meta de sortida irribada a Ia Plaça des Pou.'entre els ciclistes que es presentaren aa línea de jneta per prendre Ia sortida,inc eran representants del Club Ciclistaaria de Ia Salut: Ferriol Colombram,erriol Roig, Salom, Arbona i Fernandez. Hiarticiparen també molts dels qui, a hores'ara, disputen el PIa de Mallorca.a carrera va esser molt dura. Es va rodarolt fort i les costes de Ia carretera dea Serra eran cada vegada més difícils deuperar. El gran pilot es va rompre més perarrera que no davant. També hi haguélgunes caigudes que, afortunadament, noingueren conseqüències greus. Mancantenys d'una volta peracabar, es va formarn grup capdavanter de vuit homes que vaenir, sempre, molt poca diferència al seus'avor i que va esser caç.at pràcticament aa mateixa recta d'arribada pel que quedavael pilot, formant-se un primer grup de'int i un corredors que va arribar amb unaiferència d'un minut i mig sobre els>rimers perseguidors, Dins el pilotapdavanter hi estaven tots els corredors.el Club Ciclista de Maria i Pere Ferriolou el més ràpid a l'arribada, entrant enuitè lloc. Peï que fa a Ia resta de>articipants, Joan Gelabert <Talleresorrens) va arrancar amb força a l'entrada;el poble cobrant uns metres d'avantatge[ue Ii permeteren guanyar Ia carrera.

CLASSIFICACIQ:

1-) J.Gelabert (T.Torrens) Vet. B 1-18-118-) Ferriol Roig (Jumbo Tours) Afic,1-) Sebastià Salom " " A. Bsp.6-) Ferriol Colombram " " Afic.0-) Manuel Fernàndez M " A. Bsp.l-> Tomeu Arbona " " A. Esp. "

GRAH PREMI PLA DB MALLORCA-19Ô9.

El passat diumenge dia 14 de Maig, vacomençar Ia cinquena edició del Gran PremiPIa de Mallorca amb Ia disputa d'una cursaa Ia modalitat contra rellotge individualdes de Ia Plaça del Mercat de Sineu, fins aIa Plaça des Pou de Maria de Ia Salut ambuna distància de 6'6 quilòmetres que varenesser recorreguts pels 69 participants ambun fort vent de cara que va fer Ia carreramolt difícil, provocant uns registres detemps molt superiors als esperats. Elcorredor del C.C. Santa Margalida, AntonioGayà, va marcar el millor temps amb 10-40,mentre que dels mariandos, FerriolColombram fou el millor amb 10-48. EIs cinccorredors del Club Ciclista Maria de IaSalut, es varen situar entre els dotzeprimers i aconseguiren el primer lloc de Iaclassificació per equips.

CLASSIPICACTn;

1-) A. Gayà Afic . <Sta. Margda)2-) J.

5-) F.6-) M.

Gayà Cadet (Sant Joan)3-) F. Coloabram Afic.(Ma Salut)4-) A. Tauler Cadet (Sta. Margda)

Roig Afic. (Ma Salut)Rosselló Afic (Petra)

7-) S. Salom A-Bsp. (MS Salut)8-) G. AlomarAfic. (Petra)9-) J. Tugores A-Esp. (Petra)10-) J. Gayà Afic. (Sta. Margda)U-) T. Arbona A-Esp. (MS Salut)12-) M. Fernàndez A-Esp. (MS Salut)

10r4010-4710-4810-5011-0111-0311-0311-0811-1611-2311-2411-26

La classificació per equips desprésd'aquesta primera jornada, va quedar enels seus tres primers llocs de Ia següentraanera:

1-) C,C. Maria de Ia Salut2-) C.C. Santa Margalida3-) Penya C. Sant Joan

Tomeu Arbona,

32-5232-5333-40

30 (164) FENT CAKRERANV

Esportiuí*

mm MßaaaDivendres 7 de setembre

a 1esflides'horabaixa

cir<uit*mues rades))Organitza:," - - - ••

iai-cormickmobo clvli

' lunior' 40«

5cnior 74 cc

12S c<Super250 cc

inPwrM**ioI

Inscripció

/ , ¡sx 1 *• »> i l• lli

V ¿jj

EL TEAM COP de GASDE TR/ALf9tf9Nom

Bartomeu NadalJulia PanadesBartomeu Rigo'Jaume RoigJosep Yuste'

Moto

MontesaMontesaMontesaGas-GasMontesa

Aquets son ete corredors del primer team de trial .Cercam unpatrocinador per ells, que son tots candidats a conquerir un llocals pòdiums dels campionats de trial i trialindoor $e Balears.

Aiul;or OuI-EIs i n i c i s ;

El Cop de 6as no va sorgir aab Ia idea fixa dfer un toto-club, El grupet de persones questaven ;untes i que tés tard fornarien e•otoclub eren quatre atics que tenien iotoque elf igridava iortir tli caps d« s*ttanapassejar, Era devers l'any 78-79 i aquell*troupe" que es deien ella tateixos *RaCornic" entre els quals hi havia en Jau«Ferriol "Ferrer", en Sebastià Cifre. en NadaPlanas "6elat", en Joan Torello "sorto", e6iel 6inard i tolts d' altres dels quals n«e'n record, ja vivien Ia »oto d'apróp,La pritera prova va esser un 6inkata a l'ant979 per Ia flare de Déu encara atb el not d"Mai Cortic", L'any de davant, i senpre peles festes, es fa el priner toto-cross acircuit "dues rodes" a son Roig que és quaaproxinadatent apareix el not Cop de 6as,Es va seguir fent proves per les Festes de 1Mare de t)eu durant el 81 i 82 i és a partid'aquí quan es reconstrueix.la junta directivanb nous tetbres i noves àrees, Al 82 es fa 1pritera prova de Indoor Trial,A principis del 83 ja existeix unplanificació per tot l'any i es fan esetitarathon de taig i un atple calendarsenpre anb relació atB les Festes, Es a partid'aquí i degut a tensions internes idiscrepancies anb l'Ajuntanent, que no volicol,laborar atb l'esport (es a dir, que no enollaven ni un), quan Cop de 6as es disol.

-La continuació;

L'agost del 87 per iniciativa d'un grud'anics, que eren els tateixos que ho vareinterronpre, torna a aparèixer Cop de 6as,

Aquesta vegada erebrà el suport cl'Ajuntatent aiel batle fliqufiTorelló i eregidor d'esportRafel Oliverl'oposició d'ugrup • de tetbredel grup independent Aixi econstitueix unnova juntdirectiva i esol,licita 1legalització a 1conselleria d'Esports del 6overBalear i Ia Federació Espanyola dnotocicliste,

Categoria

VeteraJuniorSeniorSeniorSenior

FEHT CARRERANY 31 (165)

C O P W E U5*JUUOurant el 87 i priiera part del 88 es varenfer »oltes proves pero el »otoclub havia desol,licitar ajuda a altres per què nodisposava de càrrecs oficials tals condirector de carrera, jutges de trial, etc,Ourant el juliol Ia Federació Balear deflotociclisne fa un curset de càrrecs oficialsdel qual surten aptes; Hiquel Mas Bergas(Jutge de trial), Lluc Bergas Bergas (Directorde carrera), Miquel flestre Mas (Crorrotetrador)i Biel Bergas Mas (Director de Carrera),A principis del 89 surt al carrer el B 1 I 1 H ,(Bolleti d'Infor*acio flotor-club) per tenirinforiat al soci, col,laboradors i gent delMtor en general, de Ia situaci6 de Cop de6as,Per acabar podem dir que de l'Ajuntanentactualtent no s'està «olt satisfet degut a Iapostura crítica que té el batle i a lessubvencions, Casisegur que el notor-club jaies haurà justificades i encara no s'hauranaprovat,

fliRlldilrSiLC R O SJ

TUNTA DIRECTIVA

-Pep Bergas Frau: Bauzes -A. Soc.-Gabriel Sabater: Bsportives varies.-Gabriel Tugores: Cotxes.Iadal Planas: Enduro i toto-cross.-Sebastià Cifre: Velocitat.-Antoni Frau: Proa. Infantil.-Miquel Mas: Indoor-Trial.-Antoni Mas: Trial.-Bernat Quetglas: Vice-Predident.-Miquel Mestre: President.-Lluc Bergas: Tresorer.-Pedro Payeras: Secretari.-Joan Sabater: Vice-Secretari.

7DEA let 16 hoi-ei

CIRCUIT:DUE5RODE5Carretera Maria - Muro Km. 0'500

•\

Inscripcions: BAR CA'S XIGALE

H W, HNALIIZARA UNA HORA ABANS Df U CA«fi{RA

Organitza : MOTO - CLUB

COP DE o^5

•6ernat Quetglas,

32 (166) FENT CARUERANr

L'excursió que hi havia programada pel mes de Maig es va ajornar. La nitanterior havia estat una nit de llamps i trons i fortes pluges.MaLgrat que el dia era clar el terra era banyat i fangós i propici per ales patinades i per aquest motiu es va creure convenient ajornar-laPot ser que Ia recuperem dins el mes de Juliol. Si així és ho farem saberamb temps pels interessats en assistir-hi.

EXCURSIQ*AL PUIG DE STA. MAGDALEIA

f*V/j'$r„— 'NCA /vy.;

s ErmitadeStiM*odiltna. '5*k* wx*jSPSt**>.PtnyA"0* °L~i---^

4LSL>Bi>CSfS *~yfioHOCSjonFrjre>~~

JonSj/atf^ ^on RItL I

VX^_ sfy^~~*~*^fcrn Jìòv\ '\SHort d*to Jtrrf

C r * tf **"* seV « - r N).U* r,-/oir. '/l*s > - uHkJttstscara al mes de Juny, l'excursi6

programada és al Puig de Sta. Magdalenad'Inca.Segons Ia tradició ens asseguren que alPuig d'Inca hi romangueren frares de IaMercé fins a l'any 1.395 encara que perpoc temps ja que l'any 1.402 l'ocuparenles Clarisses.El 9 de Juliol de 1.434, el Bisbeinstituí el dia de Sta. Magdalena com afesta de precepte.A partir de 1.534 es va inaugurar unaaula escolar.A l'esmentada aula fou, segonsBinimelis, molt florent l'ensenyament enel Puig d'Inca Ja que d'aquí surtenjoves hàbils que després arriben a serhomes de molta doctrina.El 15 de Maig de 1.931 passà a establir-se en el Santuari de Sta, Magdalena unacomunitat d'ermitans de condició molthumil de Ia Congregació Diocesana deSant Pau i Sant Antoni.Això és un patit resum d'uns EstudisMonogràfics per a servir a Ia històriade Mallorca, de Mn. Bartomeu GuaspGelabert.

IHFQRMACld'sÒB'RÉ' L'EXCURSICT A CABRERA

DIA: Si Déu ho vol serà el 23 de JuIiS'ha canviat el dia que hi h«

previst a Ia programació d'excursionsque sortí a Ia revista 12 33 dc

que ja tenien Ia barca reservada.PREUS: PeIs menors de 4 anys res.

de 4 fins a 11 són 2.pts.

A partir d'll anys són 3.pts.

PeIs socis de Fent Carrerany2.000 pts.

El preu inclou: viatge amb bai dinar.]WSCSIPCIQHS: Es farà per rigorós orde pagament.L'encarregat: Onofre Sureda Ribes.

Tf. 525214.Horari: De 13'30a 14'30 i

de 22 fins 24 h.Places limitades!

Hi haurà autocar si veim Ia possibilid'omplir-lo.

Onofre Sureda i Ribes