Maqueta revista BBAA

13
GOING DIGITAL REPORT ERASMUS Imatge DIY Preprant el teu book CRÍTICA Trópico de Cáncer ARQUITECTURA Rentaro Nishimura PLACES Rock i hamburgueses 05 15 18 51 58 I a més: AGENDA: Festival Cinema Fantàstic SITGES, VISA pour l’Image / PHOTOGRAPHY : Roser Martínez / ESCULTURA: David F. Mutiloa/ PINTURA: Miguel Llorente / REPORT: Shepard Fairey / Tot això i més a WW.REVISTABBAA.COM #1 Primavera 2010 3 €

description

Aquí teniu la primera maqueta de la revista de BBAA. Comenteu i critiqueu siusplau ! First sketch of the BBAA's Magazine. Please let us know what do you think!

Transcript of Maqueta revista BBAA

Page 1: Maqueta revista BBAA

GOING DIGITALREPORT

05 ERASMUS Imatge 15 DIY Preprant el teu book 18 CRÍTICA Trópico de Cáncer 51 ARQUITECTURA Rentaro Nishimura 58 PLACES Rock i hamburgueses

05 1518

5158

I a més: AGENDA: Festival Cinema Fantàstic SITGES, VISA pour l’Image / PHOTOGRAPHY : Roser Martínez / ESCULTURA: David F. Mutiloa/ PINTURA: Miguel Llorente / REPORT: Shepard Fairey / Tot això i més a WW.REVISTABBAA.COM

#1 P

rima

vera

201

03

Page 2: Maqueta revista BBAA

TU PUBLICIDAD

AQUÍ

Page 3: Maqueta revista BBAA

3www.bbaamagazine.com

05 ERASMUS Berlín, Bristol & Helsinki

08 ARTÍCLES La fotografia com a motiu Arts & Science El triangle sense ombra

15 DO IT YOURSELF Preparant el teu portfolio

18 CRÍTICA Henry Miller Shepard Fairey La Quinta del Sordo

26 CREATIVOS Pompes fúnebres con gargajo en la garganta My Little Barna + Poder + dinero + estancias...

33 FITXATS Raquel Álamo, Javier Jaén, Miguel Llorente, Roser Martnez, Helena Aguilar, David F. Mutiloa

45 EX-ALUMNES Noemi Pérez Arenilla

47 MODA Fashion Killer

51 ARQUITECTURA University of Cambridge + Rentaro Nishimura

56 REVIEWS58 PLACES60 CÒMICS

ContingutsPrimavera 2010

09

24

48

36

40

Page 4: Maqueta revista BBAA

4 www.bbaamagazine.com

STAFF

DIRECCIÓ IPRODUCCIÓ:Àngel S. Ordax

MAQUETADORS:Àngel S. OrdaxMartí Adinach

FOTOGRAFIA:Alba Escuer

CORRECCIÓ:Guadalupe OlivaKlaudia Álvarez

PUBLICITAT:Anna Rufas

IMPRESIÓ:Gregori Dolz (Alrevés Editorial)

COL·LABORADORS:Montse Delgado (Moda) Somebody Help (Arquitectura) Marta Cartu (Còmic) Gala Duran (Música).

fb : Revist Bellas [email protected]

Cover:Mark Jenkins installation, Barcelona. Photo by Àngel S. Ordax.

www.xmarkjenkinsx.comflickr.com /legnaleamas

W e l c o m eRevista BBAA es presenta com la que vol ser la revista oficial dels alumnes de la facultat de Belles Arts de Barcelona. Volem ser una revista fonamentalment útil i pràctica per a tots els estudiants de la facultat, oferint continguts de formació, informació i divulgació. A més a més, volem que les nostres pàgines puguin ser un mitjà directe per promocionar l’obra dels creadors que s’estan formant als tallers de la facultat.

Tot i això, la nostra distribució no es limita als murs de l’institució universitària, volem poder arribar a tot el públic, tant professional com aficionat a l’art de manera que aquest ens connecti amb el famós món exterior que sovint perdem de vista des de la nostra posició d’estudiants.

Alignis eum ulparum fugitiam qui consed quia volluptat evelis eos es es dellescius et od ut etur seceper sperro conseni storum rernam nonseque et aut odi volent estiam dolor re, tendit milit, et aut que sapellor audit dolupic impore adi ditis es dollanture venimus exerio dolut et utatur? Fugit od ut hillacidi tempore pernam cum abo.

Àngel S. Ordax Güell

Director i coordinador

Editorial

Page 5: Maqueta revista BBAA

5www.bbaamagazine.com

Page 6: Maqueta revista BBAA

6 www.bbaamagazine.com

FIT

XA

TS

:i

lu

st

ra

ci

ó

GUIM TIÓEl glamour de les cereshttp://guimtio.blogspot.com/

Ut ut unt. Ecabores endae-pe ribusanimo consedition eatur autatet aut que nihi-lig nihicto exerumq uatum, sum et aut aceprat quibus ea nonemos aut exces au-disquibus ipit, sequo to te-ceratur abor.Equaspelit, officilique eve-liqui blab iuscia dolores mo eosaerum quiscit asimin nis

aliquae corecum eicatinctis molestrum facea sequo qui odisque nis res elit dolupta vit vent ipiduciet eveniati-bus maio que eatus nobitem dolupta sime vel exerup-tatium volut el everitates nonsequas exceped maion nus non cum estemod quo quam nientiation remposs inimintibus aborendebita

dolo cus.Borempe porpo-reria audiantis volupta cusa sin rem. Ut qui ommodi conesenti ipsandi ommodis dolo volorem santem que mi, ipsundes natia.Sa com-nienimin est is es et lit odis dolut offictio. Fictiossum ipsum rernat.Eperferunto et est laboru-ment, simi, ut taerferumqui

conectem poratatur? Fuga. Untiossiti ullibustibus no-bis et ut fugia nobissi nobit veraecea di ditam evel im doloren dusapie nectat dio officii squisim ulpa eum do-lorio resequi ad mo conem quatemos a doluptia con pore, si des et litium eum hitis illate non rerferiti anis re, intiam illest por aperitati ut accabor esediti seroviti-bus solorrum dolorro omnis disqui voluptibusam essi aut aut magnam deste no-bis quatemporiam endis qui re pedist, sum fuga. Nam vendande la accabor eiciis dit assequi blaborpos nam faccum consequi quaspers-peri utem accum eaquis aut omnis eat. Ut dolupiderror autatia illupta tempore per

Page 7: Maqueta revista BBAA

7www.bbaamagazine.com

Page 8: Maqueta revista BBAA

8 www.bbaamagazine.com

FIT

XA

TS

:f

ot

or

af

ia

ROSER MARTÍNEZAka Julia Margaret Cameronhttp://www.flickr.com/photos/8249526@N05/

Xerendestiae cor atem quiat. Ga. Nam eum vel millaborenda culloruptat laborempos nus, quassi derro doluptu reicitaque ommosa volupiet pore-cus citassu ndaecum et apidignis dolo maionse-quame serchil molupta tiatur?Ra cumquas as nitatem fugia quo berunt ressinc ipsunde lesequas sam que voluptam doluptur, odigenim rem. Um explaut aut autemporum, sam, officte mperferis eosti opta cusdanditate vollab is quossi doluptae quiatio offictas entus reritat vel mi, sitat eseque nobitat quas dolo-rerum eumenimpos derchiliquo in eum volupta-tem eum aute nobitas doluptae officiet essundita consequame liqui ommoditibus rem at alitis vo-llorento doluptium a corem. Et omnissi conseni omnissit, utas volorem quaepero bearia eos venit laccuptat pel mos doluptatqui dita verro ma ex-pero omnita eum quodi adio debisita que odit, consedi blaniae cessimil iliquid quiatio bernatem

re volupid quia cuptaes et aut odi sentiist, nat ut quidelesenis alic to eatistionem vollant ionseque sit velibusant aut officiatiis que deniaerenet venis eum es am hicium denist facepres mos et quam voluptas aut volest, sendam ut lam dolorio optas estem fugitis et qui non re voluptatio maxim es-tem reium qui consequi cus deliqui comnima xi-mincium am, quuntiu ndignihil impe apiciendis a sed ut erum aute consequat ad molupta tionse-quae dolorepro volupiendae vention estioriatur?Tem volenim porias molorum ist ent volupta-tur, quatur? Qui blatur? Quibus magnis eatur? Quiandi stiatis aut quiam vita dit dolor molupta mendes il maiosam quis eost, aute sitatius aut aut volorionem illaccabo. Ut ea dolloribus, culpari de repudigniam quas es molendi ssequamusda quo-dit recat que cus, ut fugit as et volore pedi omnias adicid ut modion coreiciis essequo elent, qui qui opta corestia volupturecum utatquam quas mint

Page 9: Maqueta revista BBAA

9www.bbaamagazine.com

quidendus comnihilit ipid endit, consequiam vo-lesto rrovit descit fuga. Otatem eossed et et enim hit quiat.Rios ne laborio corum aut veliqui commolut aditatiis alibea natet, seribea temque pore pro velectur, to minctet dolupis quo blam faceratur, tem niatiorit et que ipsam rat re ne natio mo-lupis molorup taquias a sin nem ut quatata vo-lecab orestis voluptatur, occae quae volorempora di utemporerunt alignam audi aut eossinciis ad quibusamus nimolupta porit re, quiam volupta-simo exernatus.Molupta speruntiosam quodiss ustorem idelen-dae samusda simodi simillandit ma qui ommro magnimus, quidias dolorisqui dolessi mpores sim fuga. Ga. Et era ipienim es aut fugia sam harum coritius. Bea sundem voluptatis volut ma acca-borerio et hilis culpari tatur, ullaborianda num reprepe rempore, sumquos endionestis in remoni

Page 10: Maqueta revista BBAA

10 www.bbaamagazine.com

Artícles

Eadweard Muybridge. Estudi del movimient (segle XIX).

Inspiració en la ciència i la tecnologia. per Clara Lozano

Una de les formes de col•laboració en-tre l’art i la ciència és aquella en que els conceptes científics es consideren com a contingut , on l’artista tradueix aquests conceptes en imatges, sons o altres experiències. Aquest fet conver-teix a l’artista en una mena de comu-nicador científic d’ on ben segur en sortiran nous desenvolupaments artís-tics. Una altre forma de col•laboració podria sorgir del científic o tecnòleg ajudant en la realització d’un projecte artístic donant a conèixer un nou ven-tall de possibilitats.Al llarg del segle XX l’art ha anat qüestionant la llarga tradició de la pintura com a el medi d’expressió per excel•lència. Aquest crit cap al canvi s’ha pogut percebre en l’adició de nous materials i en l’afany d’experimentar sobre el llenç. A finals del segle passat l’art ha anat lligat i ha viscut de prop la revolució tecnològica. Aquesta revolu-ció va començar amb invencions ex-ternes a l’esfera artística que finalment s’hi va veure seduïda [fora de l’art

Estado y recepción de lo fotográfico. por Xabier Barrios

El discurso de las prácticas fotográfi-cas se ha relativizado a consecuencia de las tecnologías electrónicas y digi-tales, y ha puesto en el punto de mira como construimos la relación entre medio y realidad, nuestra interpreta-ción de la imagen y la comprensiónde esas tecnologías que ayudan a ge-nerarla.El fotógrafo, produce, trata y almace-na símbolos y al hacerlo fabrica ob-jetos que portan información. Estos, son contemplados y tenidos en cuenta

seduint-lo en un final.] L’art basat en la tecnologia inclou un gran ventall de pràctiques; des de la fotografia al vídeo passant per la realitat virtual i el so. La manera més pràctica de traçar una història en el new media dins del món artístic seria a traves del seguiment del desenvolupament de la tecnologia. Per exemple, Marey i Muybridge en la fo-tografia, Edison i Lumière en el vídeo, etc.En l’arquitectura i les arts performa-ries ciència i tecnologia treballen com a catalitzadors. Però qui va al davant? L’art o la ciència? Si és clar que exis-teixen peces d’art inspirades o tècni-cament basades en la ciència no és tan clar que, d’altra banda, hi hagi ciència inspirada en l’art. Això si, tant artistes com científics comparteixen dues ca-racterístiques, la bellesa i la disciplina.Al llarg de la història han existit ar-tistes com Leonardo da Vinci i Al-brecht Düner que també eren molt bons científics. I per altra banda, han existit científics com Nikolaus Coper-nicus, Louis Pasteur i Ramón y Cajal que van ser artistes molt talentosos. Si repassem el número de matemàtics/músics, com ara Euler, Schweitzer i Einstein) és encara més exagerat. Ví-

deo Art i Vídeo instal•lacions, Per-formance, Sound Art, Digital Art, Instal•lacions interactives i Interven-cions en l’espai públic podrien definir el resultat actual de l’evolució de l’art seguint la tecnologia basant-se en la tècnica del so i la imatge però sempre mostrant-se dins d’una experiència de caràcter experimental.

Art & Science

El artista consecuente

Page 11: Maqueta revista BBAA

11www.bbaamagazine.com

Nous gratacels s’imposen a les princi-pals ciutats. La nova piràmide de180 metres d’alçada, dels suïssos Herzog & de Meuron serà una realitat al París del 2012. per Rocket Mag.

Les reformes urbanístiques suposen l’esdeveniment de nous edificis i ben entrat al segle xxi la redefinició també

El TRIANGLE de París, dels arquitectes Herzog & de Meuron (2012).

Henri Cartier-Bresson. The Var department (1932).

El trianglesense ombra

como base de decisiones, no son un fin, son un medio. Un medio de poder. El fotógrafo tiene podersobre los contempladores de sus fo-tografías y programa su comporta-miento; y el aparato tiene poder sobre el fotógrafo y programa sus gestos. Esta desviación del poder es la seña de identidad de la “sociedad de la infor-mación”.El arte moderno, examina los medios mecánicos que nos suministran infor-mación y los canales de comunicación; El problema es localizar el emplaza-miento de esos medios mecánicos, hacer visible su ser (ontología). El contexto artístico, siempre conlleva una implicación de significado y una relación (en tanto que modelo) entre la construcción artística y la realidad externa que refleja (o sobre la cual in-terviene). Sus estructuras promueven posiciones filosóficas e ideológicas, forman parte del vocabulario o de lagramática con que intuimos y enten-demos el mundo, de manera que recae cierta responsabilidad en el demiurgo y es a él al que hay que inquirirle sobre el estado de la cuestión.Quizá los programas de retoque de imagen pongan en tela de juicio la

simple “visualidad” de esas imágenes. Clave en la que el arte contemporáneo ahonda como estrategia intelectual. Tras ello se esconde una sátira sobre el rol que la fotografía debeasumir hoy. Hay que evitar la mera ex-hibición del medio, intentar restaurar un espacio de comunicación posible, en oposición al espacio comunicativo mediático dominante.Se trata de confrontar al espectador, obligar al público a proyectar su ba-gaje cultural, sus propios prejuicios y su propia memoria colectiva sobre una imagen y un texto del que emergen es-tímulos claves.

de l’skyline a les grans ciutats. La su-perficie horitzontal habitable es limita i sembla que gratacels i edificis masto-dòntics comencen a dibuixar les ciu-tats dels propers anys. Mesos després de trencar la censura per la construc-ció d’edificis d’alçada superior als 37 metres a la capital francesa, es dóna el beneplàcit per convertir en realitat el TRIANGLE de París, edifici de 180 metres d’alçada, que acollirà un hotel de luxe, centre de convencions, restau-rants i boutiques. L’edifici, creació dels arquitectes suïssos Herzog & de Meu-ron, ha sigut disenyat amb les mides adequades i a les coordenades neces-sàries per no convertir-se en un obs-tacle ombrívol pels edificis adjacents. Tot i que com era d’esperar, la cons-trucció d’un edifici automàticament emblemàtic i no tan sol per les seves dimensions, no ha deixat indiferent als parisencs que hi consideren hi ‘queda fóra del context de la ciutat’, criticant la seva ‘manca d’originalitat’ o simple-ment afirmant com ‘París no es mereix coses lletges’, però es que no sempre plou a gust de tothom. Es preveu la seva finalització pel 2012, tres anys abans de veure com els gratacels de Jean Nouvel al districte de La Défense

Page 12: Maqueta revista BBAA

12 www.bbaamagazine.com

arte, sin embargo no siente remordimiento alguno al ex-plotar los beneficios que conlleva esta postura mesiánica y en este sentido nos encontramos con la actitud unilateral que le caracteriza porque no esta dispuesto a aceptar ni el karma del diseñador comercial ni el ascetismo del artista revolucionario y se queda en este punto medio que ya nos describe a la perfección el defecto que más aqueja a esta

www.shepardfairey.com

http://vimeo.com/5148749

Crítica

sociedad que tanto desea representar.Podremos a su vez adivinar con esto, que hay un factor grá-fico que es lo que ha incidido con mayor contundencia tan-to en la ideología que plantea como en cualquier propuesta gráfica que su trabajo pudiera contener y es el hecho de que este diseñador no sabe dibujar, lo que le condicionará profundamente a depender de imágenes ajenas para poder construir una galería gráfica propia. Esta afirmación aunada al conocimiento de su técnica de preferencia que es la seri-grafía y el Illustrator nos llevan de la mano para entender el porqué plagia imágenes de guerrilla y no de cualquier otro tipo y es que este tipo de gráfica maneja tintas pla-nas en grandes superficies, característica que es perfecta-mente adaptable tanto en serigrafía como en computadora, cuya reciente tecnología le permite a su vez calcar imáge-nes complejas en poco tiempo y con absoluta fidelidad, a tal punto que superponiendo las imágenes originales y las adaptaciones de Fairey encajan a la perfección.Posterior a esto, podríamos asumir que el único factor que ha estado sujeto a alguna aportación personal son los co-lores, lo cual podría parecer un hecho intrascendente pero que sin embargo es absolutamente crucial ya que respe-tando los colores originales saltaría a la vista la disparidad temporal de todas sus imágenes y que sin embargo sumado a esta característica técnica, le aporta uniformidad gráfica y de estilo. Entre estos colores se puede apreciar la preferen-cia por elegir tonalidades sucias con colores crema como base lo que irónicamente le otorga a su vez cierto aire “retro” que nos hace guiños hacia la estética de los años cincuenta.

Así, en el hombre que ha obtenido el nombramiento de una de las personas más influyentes del 2008 y quien con cla-ridad ha sabido formalizar la identidad y la esperanza que representan los ideales de su sociedad, encarna también el mal que la aqueja y por ende su peor defecto y es esta pereza

<< el único factor que ha estado sujeto a alguna aportación personal son los colores >>

moral que la paraliza, esta desidia que la convierte en mero espectador de su propia fatalidad, pues posee la suficiente capacidad crítica para reconocer con claridad sus enferme-dades, pero contrapuesto a su característica búsqueda de confort, no esta dispuesta a luchar con garra para convertir estas meras imágenes e idealismo en realidad. BBAA

Page 13: Maqueta revista BBAA

13www.bbaamagazine.com

Suculenta decoración en el corazón del Raval. Bocadillos y ensaladas he-chos al momento, con nombres de ca-lles cercanas al local. Quesos de cabra en porciones generosas, rúcula, nueces, bacon y dátiles con manzana…mez-clas que evocan lugares lejanos. Cóc-teles e infusiones. Precio más que ra-zonable, eso sí cenad prontito, siempre está lleno.

Desde Sushi a pimientos de padrón, pasando por arroz, tempuras, pato, os-tras, algas o empanadillas chinas en pequeños platitos que giran a tu lado sin necesidad de levantarte. Al ser bu-ffet el único límite lo ponéis tú y tu estómago. El servicio es excelente y el precio muy asequible. De los mejores giratorios de Barcelona.

Paredes rojas frente a la Ciutadella, rock de todo tipo y todas las épocas. Personajes variopintos se mezclan entre cigarros y salas libres de humo. Moteros sin su harley, modernas des-ubicadas, divorciadas marchosas, roc-kers adolescentes…nadie desentona en este ambiente divertido y cómodo. Muy recomendable. Hasta la 1 gratis, después 10 euros (consumición inclui-da).

Places

Le’ts EAT dude!por Helena Bautista

Bienvenidos a nuestra particular sección de tranquilos paseos, acompañados de food, music, bizarre and cool stuff que esperamos sean un mapa de aquellos sitios des-conocidos por muchos de Barcelona y que sin embargo you can not lose dude!

Hoy toca comida y rock’n’roll así que ya sabes, corre a por tu chupa, sudadera freak o camiseta negra de tu mejor época, las Rayban de los chinos y actualiza la lista de tu mp3 porque cuando te hayas terminado el plato el Hard Rock Café será history!

Magic ClubDisco barPasseig de Picasso 40

Madame YasmineRestauranteRambla del Raval 22

Kaiten SushiRestaurante japonés giratorioPasseig Colom 4

Bee Willey. http://www.illustrationweb.com