Manual Del Mestre Secret

8/9/2019 Manual Del Mestre Secret

1/101


2/101

Manual del Mestre Secret Pag. 2 Traducci de La Pedrera (www.lapedrera.forocatalan.com)


3/101


4/101

Aquesta multiplicaci dels fonamentals i genuns graus manics universals, per mitj degraus adjunts que compliquen el simbolisme amb elements un poc arbitraris, o b presosen prstec dels primers (als quals han de lgicament restituir-se), origina certa confusien les edats que pugen i baixen, i els tocs, paraules i bateries que es repeteixen en formauna mica capritxosa, aix com altres elements que la seva superfludesa quedademostrada pel fet que aquests graus intermedis es donen per comunicaci, s a dir, espassen, quan ms, amb una lectura superficial, i si alguna vegada es treballa en ells, esconsidera com pura curiositat.(1)

D'altra banda, la mateixa selecci natural d'un nombre redut de graus (entre els 30nominatius que segueixen als tres simblics) que no poden donar-se per comunicaci, suna prova que noms aquests es consideren com efectius i fonamentals i els altres (sn)prcticament intils.

Per aquesta selecci fa que es perdi amb els innecessaris, tamb algun grau importantdes del punt de vista inicitic, aix com aquelles tradicions i elements simblics que hanser presos dels graus principals repartits entre els intermedis.

Perqu aquesta selecci (que pel fet de ser inevitable i necessria s'ha fet natural iespontnia) ompli la seva comesa, restablint aquell Ordo ab chao que s divisa de l'Ordre,precisa que els Mestres spiguen reunir l'espargit reintegrant els graus fonamentals,primitius i universals en un conjunt harmnic que reveli el seu triple objectiu progressiu:inicitic, mstic i mgic.

Per aquesta ra la nostra obra, encara que adherida a les tradicions maniques irespectuosa amb els diferents Ritus i Sistemes actualment practicats -que consideradiferents aspectes d'una sola Veritat universal- ms aviat que basar-se sobre un Ritudeterminat, vol anar al fons, cap al que constitux l'essncia fonamental, l'origen com i lafinalitat de tots, buscant i illustrant la realitzaci simblica d'un nombre limitat de graus,que vam anomenar allegricament els nou mestres (per la seva evident relaci amb la

llegenda de Hiram), els quals prcticament poden fer-se coincidir amb el 4t, 9, 14, 15,18, 27, 30, 32 i 33 del Ritu Escocs, la nomenclatura del qual igualment adoptem.Aquests graus poden tamb, per raons prctiques, reduir-se, segons l's ms general, asis nicament (dos grups de tres o tres grups de dos): 4t, 14, 18, 30, 32 i 33, quefan, amb els tres simblics i universals, un total de nou graus, set dels quals dedicats alMagisteri. Per, per al nostre estudi simbolgic actual, hem preferir considerar-los com elsNou Mestres que busquen la Vida Elevada de l'Ordre i la seva veritable paraula, afegint-los el 9, 15 i el 27; el futur decidir quins graus realment han de conservar-se, i quinsseria tal vegada ms savi eliminar definitivament de la pesada estructura escocesa,antiga i acceptada.(2)

Confiem que aquest treball illustratiu no ser intil per a la unificaci universal del'Ordre, que s la nostra Suprema Finalitat, unificaci a la qual podem arribar noms permitj d'una ms profunda comprensi.

Estudiar i interpretar en silenciosa comprensi s competncia especial dels MestresSecrets, que es reuneixen en el Santuari de l'sser, sota la protecci del signe del silenci.A aquesta meditaci individual convidem als que ens llegixen, ja que existeix un solcentre al que arriben i cap al qual tendeixen tots els que busquen individualment el seupropi.

1 nicament en Estats Units, creiem, per mitj de representacions escniques, s on es dna una idea ms clarad'aquests graus intermedis. Per, en tot cas, els treballs, nicament es reduxen a la collocaci del grau.

2 El significat originari d'aquesta paraula ser explicat ms endavant.



5/101


6/101

D'on venim?Qui som?A on anem?

Elles ens conduxen a l'Estudi: primer, dels Principis Fonamentals, o sigui, de Du i de laNaturalesa, amb el coneixement dels tres primers nombres; segon, de nosaltres mateixosi de l'essncia de la nostra vida, per mitj d'un anleg coneixement dels tres nombres quesegueixen als primers; tercer, del nostre Dest i de la facultat proftica que es relacionaamb el mateix, com expressi dels plans del G.. A.., amb el coneixement dels ltims tresnombres que completen el primer novenari, base de la dcada.

En correspondncia amb aquesta base filosfica o especulativa, ha de desenvolupar-seuna anloga base operativa, que pot igualment resumir-se en la contestaci fctica a lestres preguntes que constituxen, des de la cambra de reflexi, el testament o programadel futur iniciat:Quin s el vostre deure cap a Du?Quin s el vostre deure cap a vs mateix?Quin s el vostre deure cap a la humanitat?

La contestaci a la primera s l'establiment per mitj de la FE -primera columna de lavida renovada- d'una ms perfecta relaci amb el Principi Etern de la vida individual; lacontestaci a la segona s l'ESPERANA -segona columna- que fa fecunda, efectiva iproductiva la primera, madurant el perfeccionament individual; la contestaci a la tercerano pot ser sin AMOR, principi i base de la Fraternitat, o perfecta relaci amb els nostressemblants, amb la qual nicament s'arriba al Magisteri. La triple contestaci operativaconstitux la clau de les paraules sagrades i de passada de cada grau. Per tant, podem aixreunir l'essncia universal dels tres graus simblics com base necessria de totdesenvolupament ulterior:

APRENENT COMPANY MESTRETemps . . . . . . . . . Passat Present FuturEstudi de . . . . . . . l'Origen l'Essncia el DestO sigui, de . . . . . . Du Home VidaNombres . . . . . . . 1, 2, 3 4, 5, 6 7, 8, 9Arts . . . . . . . . . .. Gramtica, Lgica Retrica

Aritmtica Geometria Msica i AstronomiaiDesenvolupament Vertical horitzontal cntricRelacions . . . . . . . amb Du amb si mateix amb els altresVirtuts . . . . . . . . . Fe Esperanza AmorFacultats . . . . . . . Consciencia Intelligncia VoluntatEtapes . . . . . . .. . Iniciaci Elevaci ExaltaciCaracterstiques . . Purificaci Illuminaci PerfecciCorrespondncies . Naixement Creixement Regeneraci

Altres infinites correspondncies podrien establir-se, per les que hem donat ens semblensuficients per a fixar d'una manera clara les caracterstiques dels tres graus, com hand'entendre's universalment, per sobre de les seves diferents realitzacions ms o menyslocals i transitries. La seva forma exterior pot, doncs, variar i progressar, adaptant-se al

temps i a les condicions, per la seva Essncia romandr sempre la mateixa.



7/101

REALITZACI SEPTENARIA

D'aquest sistema fonamental de tres graus, es passa fcilment, per extensi natural, a unseptenari del qual ens donen la clau les edats dels mateixos tres primers graus,corresponent el primer temari a l'Aprenentatge, el quart i cinqu a un estat de Fadri oEscollit i el sis i set a l'efectiva realitzaci del Magisteri. En altres paraules, hi ha unacorrespondncia anloga a la que hem establert amb les set arts, sent el primer, segon itercer grau la triple realitzaci de l'd'Aprenent, el segon, quart i cinqu la triple realitzacidel grau de Company, i el tercer, sis i set la triple realitzaci del Magisteri.

Es donen com exemples tpics d'aquesta realitzaci septenria diversos sistemes iniciticsorientals, com l'hind amb els graus de Grihasta, Purohita, Fakir, Sanniasi, Nirvana, Iogi,Brahmatma, el mitric amb els de corax, Criphius, Milers, Leo, Perses, Heliodromus pater,i l'egipci, amb els de Pastophoris, Neocoris, Melanophoris, Christophoris, Balahate,Astronomo i Teurgo.

Deixem als que s'interessen per les curiositats histriques i el passat de la iniciaci,investigar el valor efectiu d'aquestes denominacions i les seves exactes correspondnciesrituals. El que desitgem fer notar s que tot sistema septenari t una doblecorrespondncia amb el sistema de dotze graus al que tendeix a produir, de la mateixamanera que el primitiu ternari tendeix a desenvolupar-se naturalment en un septenari.

Les investigacions histriques confirmaran fcilment, a qui es prengui la pena de fer-lo,com el creixement i desenvolupament dels graus, que ha estat sempre progressiu s, enel fons, governat per aquell mgic poder dels nombres que regula el creixement de totacosa en correspondncia amb els arquetips que sn les lleis invariables de totamanifestaci. De manera que no s possible cap allunyament dels mateixos sense la

conseqent necessitat de regressar desprs per a acostar-se al punt previst. I elsnombres 3, 7 i 12 han de considerar-se com els que indiquen els tres punts fonamentalsde tot desenvolupament progressiu.

Tota addici d'un o ms graus als tres primitius acabar, amb el temps, en una realitzaciseptenria; i tota intenci septenria pot fcilment estendre's en un cicle de dotze, aixcom les set Forces csmiques -manifestades en els colors i en les notes de la msica-s'expressen i realitzen en els dotze signes del zodac, en correspondncia amb les dotzefases de la Gran Obra i les dotze Jerarquies Creadores.

En virtut de la mateixa Llei matemtica, aix com hi ha una doble correspondncia entreels tres graus fonamentals i els set derivats -cadascun dels primers corresponent a tresd'aquests o sigui als tres primers i als segents que els desenvolupen- hi ha tambcorrespondncia entre el sistema de set i el de dotze graus, per representar els cinc quesegueixen als primers, un complement o aspecte successiu d'alguns dels precedents en laseva manifestaci cclica.

Per aquesta ra, els set graus del Ritu Angls del Real Arc o de Cork, corresponen ms omenys amb els set primers (o b els set graus fonamentals) del sistema de dotze queparticularment estudiem, com extensi natural del ternari i del septenari en un cicle deperfecci que ens ajudar per a buscar l'ordre interior en l'aparena catica exterior.



8/101

ELS SET GRAUSNo pot negar-se, no obstant aix, que un pur i senzill sistema de set graus, afegiria alprestigi d'aquest nombre -que presideix totes les vuitenes csmiques i caracteritza elMagisteri- el mgic encant de la urea simplicitas, que s el distintiu ms evident detota veritable Saviesa. s cert que, si als tres graus simblics nicament s'afegissin quatregraus successius (Mestre Secret, Mestre Perfecte, Cav.. Rosacreu i Cav.. Kadosch) elsavantatges prctics d'aquest sistema, capa d'incloure i absorbir tot el simbolismemanic, serien sens dubte molt grans, i s'assoliria ms fcilment la unificaci efectiva del'Ordre i la seva regeneraci inicitica.

s, per tant, oport un preventiu estudi esquemtic de tot sistema de set graus, la sevacorrespondncia natural amb els primers set nombres, els set colors, les set notes de lamsica i els set llamps de l'evoluci espiritual.

El primer dels set graus -al que s'ingressa amb la iniciaci o inici del cicle- ser sempre elde nefit o aprenent, qualsevol sigui el nom que pugui donar-se-li. Correspon amb l'estudidels tres primers nombres i de la gramtica, o sigui, dels signes que sn el fonament deles idees. La virtut que ha de demostrar-se en aquest grau s la FE, com base i principi de

tot progrs i realitzaci successiva. Encara que sigui tan sols primer, en virtut de la Unitatque representa, ha de ser una sntesi de tots els altres.

En el segon dels set graus sser confirma i s'establix -per la instrumentalitat del nombre2- la qualitat rebuda amb la iniciaci, s el resultat d'una elevaci que fa madurar la FEen ESPERANA. Competeix a aquest grau l'estudi dels nombres 4, 5 i 6 i de la lgica, queestablix les relacions entre les idees, reconeixent el verb expressat pels signes: s l'obrero miles, el Soldat de l'Ideal representat per l'estrella.

En el tercer grau, amb el coneixement dels nombres 7, 8 i 9 i l'estudi de la Retrica, calmanifestar la qualitat sobirana de l'AMOR, que aixeca un arc entre les dues columnes.Aquesta qualitat implica la mort a l'egoisme, desprs d'haver venut el vici i l'error, per a

tornar a l'estat d'innocncia en el qual nicament pot l'amor manifestar-se. Per aquestara, la mort simblica es troba representada en aquest grau com conditio sine qua nonper a seguir endavant.

El quart grau s la conseqncia natural del precedent: mostra la Llum que ha de buscar-se interiorment, en el centre de la Cambra del Mig convertida en Tomba i Santuariresplendent. Indica la necessitat de la PRUDNCIA i, per mitj del coneixement integralde la dcada, penetra en l'estudi de l'Aritmtica, o sigui, dels Principis numrics ipneumnics que regeixen l'univers. Els seus metalls sn el plom i la plata i els seus colorsel blanc de la innocncia i el verd de la vida. Aquest grau, eminentment ocult, franqueja elpas al Santuari de la Veritat i fa del secret la base de la realitzaci, i, per tant, s

emblemtic de la Secreta Doctrina de l'Ordre de la qual, amb la seva clau, ens obre laporta.

El cinqu grau ha de necessriament relacionar-se amb l'estudi de la Geometria i laprctica de la JUSTCIA, amb la Intelligncia Activa, que per mitj de la intuci enscondux a buscar les veritats que es troben amagades en les profunditats de les coses: enaquest grau, per tant, ha de conixer-se la veritable paraula, de la qual el grau anteriorindica la primera lletra.

El sis grau, corresponent a la Msica, s aquell que ens obre la ment a la comprensi deles harmonies csmiques, mentre realitza la millor harmonia de la vida individual -permitj de la TEMPRANA que assegura un perfecte equilibri fisiopsquic- i una relaci ms

ntima amb el Principi de la Vida i ms perfecta amb el nostre prosme.



9/101

Ha de ser un grau al mateix temps mstic i prctic, que ens fa conixer i practicar laReligi Universal de la Saviesa i de l'Amor: representa al Cavaller de l'Ideal, i es relacionaanalgicament tant amb el grau de Mestre Secret com amb el Fadr, dels quals constituxcorrelativament el magisteri.

El set grau, amb especial correspondncia analgica amb el tercer i el cinqu que hoprecedeixen (i amb els ltims quatre del nostre estudi de dotze, que representen els seusdiversos aspectes), es relaciona amb l'estudi i el domini de l'Astronomia entre les arts -osigui, amb la crescuda capacitat d'irradiar la Llum Manica en les tenebres profanes- iamb la FORTALESA, que constitux el coronament i el resultat de les altres virtutsanteriors.

EL QUART GRAU

No obstant aix, la transici de 3 a 7 no es verifica de cop: encara que potencialmentexistents ab etern, tots els graus es manifesten generalment un desprs d'un altre, per

un procs de formaci enterament anleg al de la vegetaci. En altres paraules, en undeterminat sistema o conjunt de circumstncies, se sent la necessitat de tal grau, i esforma aix primer el verb que ho domina (que s, fins a cert punt, anleg al primer brotd'una planta) al voltant del que es desenvolupen els smbols, signes, paraules i idees quese li relacionen.

Aix neix o reneix cada grau -manifestaci contingent d'un arquetip preexistent en el mnimmortal de les idees- sempre i quan sigui justa l'hora i l'edat per a obrir els treballs enun mateix.

Aix s'aplica igualment als tres primers com als successius: des del primer graufonamental -llavor de tots- es va formar el segon, que contenia en si mateix

potencialment el tercer, que es va separar en un segon temps. Per ha de notar-se quetot sistema d'un o dos graus no pot encara considerar-se realment manic: la veritableMaoneria comena amb els tres graus que caracteritzen la seva base simblica. Doncscap Lgia pot formar-se abans que hagi Mestres; i ning pot ser Mestre sin passantprviament pels estats d'aprenent i fadr.

La necessitat d'un quart grau s'ha sentit constantment, com a conseqncia i efecte del'activitat en els tres primers, sobres els quals, no obstant aix, nicament s'han establertla primera i totes les successives Grans Lgies. Sent el Magisteri sempre massa simblic,va haver de buscar una distinci i un mitj per a fer-lo ms efectiu en un quart grausuper-manic, que obrs noves possibilitats de progrs i que va ser naturalment l'ou ollavor del que van nixer o, millor dit, van prendre una forma concreta, desenvolupant-sesuccessivament, els graus segents.

s, doncs, una mica difcil traar histricament l'origen del quart grau, i tamb seria difcilafirmar que abans no existia. Amb el nom de Mestre Escocs, un quart grau es troba aFrana i altres pasos en la primera meitat del segle XVIII, mentre a Anglaterra existiaamb el nom d'Arc Real en la Gran Lgia d'Antics Maones que es va oposar en la mateixapoca a la que va ser fundada en 1717. Aquest quart grau va ser confirmat en 1813, ambla fusi de les dues Grans Lgies dels antics i dels moderns.

Sistemes de quatre graus es van formar ocasionalment, com el Ritu de l'Ordre de laFelicitat, creat a Pars, en 1742, per alguns oficials de marina, i el Ritu del Germ Henoch

(1773).



10/101

SISTEMES DE CINC GRAUSLa creaci d'un cinqu i d'un sis grau -distingint-se dos o tres graus en el que s'haviaadms com suplement- va ser molt natural, una vegada es va haver verificat l'admissidel quart.

Un antiqussim sistema de cinc graus s el Ritu dels Germans de Sant Joan, la institucidels quals es pretn contempornia del Cristianisme. D'aquest Ritu es va celebrar unaassemblea el 24 de juny de 1535 amb delegats d'Anglaterra, Esccia, Holanda, Frana iAlemanya. Els cinc graus tenen el nom d'Aprenent, Fadr, Mestre, Mestre Escollit i SublimMestre Escollit.

En el Ritu dels Cavallers i Germans Iniciadors d'sia, d'origen rosacreu, creat pel barEker en 1780 a Alemanya, els cinc graus prenen els noms de: Cercador, Pacient, Cavaller iGerm Iniciat d'sia a Europa, Mestre i Savi, Sacerdot Real o Veritable Germ Rosacreu.

El Ritu Dans, consagrat per la Gran Lgia de Dinamarca en 1782, adjunta als tresprimers els de Mestre Escocs i Mestre Passat (Past Mster). El Ritu Rectificat Escocsconstitux una reforma feta a Alemanya en la mateixa poca, adoptant els dos graus

suplementaris de Mestre Escocs i Cavallers de la Ciutat Santa; aquest ltim grau,subdividint-se en 3 punts, forma prcticament un sistema de 7 graus.

Tamb en cinc punts o graus s l'Ordre de l'Estrella d'Orient (que no ha de confondre'samb altra Ordre homnima, que ha desenvolupat el seu curt cicle d'existncia cap a laculminaci del primer quart d'aquest segle), espcie de Maoneria Femenina, fundada en1778, al que sembla a Nova York, d'inspiraci bblica, com ho mostra la nomenclatura delsseus graus:

El primer, anomenat Filla de Jepth, manifesta el respecte i l'obedincia a un vot fetsolemnement, caracteritzant a ms l'obedincia filial que arriba a un grau heroic quenoms t els seus parallels en exemples semblants de l'antiga ndia. El subjecte d'aquest

grau s una jove sacrificada pel pare en compliment del seu vot.(1) La seva base es trobaen el captol XI dels Jutges. Els seus emblemes sn l'espasa i el vel i el seu color el blau.

El segon, Ruth, indica l'adhesi als principis religiosos: Ruth, idlatra de naixena icompanya fidel de la mare del seu primer esps, es va casar amb un israelita que la vaconvertir a la veritable religi; de tal matrimoni va descendir David. El grau descansasobre el segon captol de Ruth i t per smbol un garbell de blat. s evidentment,sobretot, un grau de fadr, quan posa en evidncia a la companya ideal de l'home, al quesegueix i acompanya fidelment en la seva fe espiritual. El seu color simblic s el groc.

El tercer, Esther, mostra la fidelitat que devem als amics: nascuda en la pobresa, la donaque duu aquest nom va arribar a casar-se amb el rei Asuero i va saber intercedir prop delseu esps, a favor del seu poble. Es basa en el captol V del Llibre d'Esther i t peremblema una corona i un ceptre creuats. Accentua aquest grau el magisteri femen,evidenciant la Saviesa que ho caracteritza, com base de tot poder. El seu coloremblemtic s el blanc.

El Quart, Marta, s un emblema de la fe que obra els miracles. T per argument la fe deMarta en Jess, que va fer possible la resurrecci de Lltzer, el seu germ (vegi's Joan,Cap. XI, 25-26). El color distintiu s el verd i el seu emblema una columna truncada, ambmanifesta analogia al grau que ens ocupa en aquest manual.

(1 ) Pel que sembla, en aquesta poca havia sacrificis humans tamb entre els israelites. La histria pot llegir-se alfinal del captol XI del Llibre dels Jutges.



11/101


12/101

Mestre de Marca (MarkMster), Molt Excellent Ma (Super excellent Ma) i Real ArcaSanta (Holy Royal Arch). No pot considerar-se molt diferent el Ritu dels antics MaonsLliures i Acceptats d'Anglaterra, que els seus quatre graus suplementaris sn elssegents: Mestre de Nota, Mestre Antic, Molt Excellent Ma i Real Arca Santa.

El Ritu de l'Estricta Observana, nascut a Alemanya com reflex del discurs de Ramsay, esva compondre primitivament dels tres graus de Mestre Escocs, Novici i Templer, als qualsel bar de Hund va agregar en 1770 un set, amb el nom de Eques Profesus o CavallerEscollit, tamb a Alemanya el Ritu Martinista en deu graus va ser redut a set, amb el nomde Ritu del Escotisme Reformat de Saint-Matin i els quatre graus adjunts: Mestre Perfecte,Mestre Perfecte Triat, Escocs, Savi.

El Ritu de Zinnendorf va nixer a Sucia en 1776 i desprs va ser difs a Alemanya, on vaser molt favorablement acollit, a pesar de la conducta no del tot sense taca del seupromotor. Adjunta als tres graus blaus els de Company Escocs i els de Clergue favorit deSant Joan i Germ Triat que formen la Capitular.

Ja hem donat en un pargraf anterior la nomenclatura del Ritu Egipci, aparegut a

Alemanya en 1767, pretenent continuar els antics Misteris d'aquell pas.Tamb de set graus va ser el Ritu Meles creat a Rssia per un germ d'aquest nom, duentels graus adjunts el ttol de: Volta Ombrvola, Cavaller i Mestre Escocs, Filsof, GranSacerdot del Temple. Igualment quatre graus de carcter filosfic, adjunts als tressimblics, van formar a Alemanya la reforma de Schroeder amb el nom de Ritu RosacreuRectificat.

EXTENSI DEL SEPTENARI

Els sistemes septenaris que acabem de veure, com extensi natural del ternari primitiu,es troben formats en general per tres graus de perfecci -desenvolupament progressiudel quart grau- i un grau superior, adjunt als tres simblics, formant un ternari amb lesdues trades anteriors. La distinci d'aquest ltim grau, amb la formaci orgnica delsegon ternari, constitux el principi de l'extensi del septenari en un novenari, originant elset grau una nova trada anloga a les dos precedents.

Per aquesta ra, els sistemes de vuit graus sn rars i transitoris, i tendeixen, naturalment,a augmentar o disminuir en un o dos graus. Aquests sistemes han de considerar-se comseptenaris -formats per dues trades i una unitat superior- als quals s'adjunta un nougrau, generalment intermedi.

A aquesta categoria pertanyen el Ritu de Swedenborg i el Ritu Modern Francs, nascutsrespectivament en 1721 i 1761, fonamentalment septenaris amb l'adopci del vuit graude Kadosch (ms prpiament set). Heus aqu la nomenclatura dels set graus, amb els delRitu de York:



13/101

RITU DE YORK RITU DE SWEDENBORG RITU FRANCS1. Aprenent 1. Aprenent 1. Aprenent2. Fadr 2. Fadr 2. Fadr3. Mestre 3. Mestre 3. Mestre

4. 4.-Mestre passat 4. Electe 4. Escollit5. 5.-Mestre de marca 5. Fadr Cohen 5. Escocs6. 6.-Molt Excell Ma 6. Mestre Cohen 6. Cavaller d'Orient7. 7.-Real Arca Santa 7. Arquitecte 7. Rosacreu8. 8. Kadosch

SISTEMES DE NOU GRAUS

Entre els sistemes de nou graus, esmentarem primer un Ritu Primitiu Angls, compost denou graus, dels quals fa esment un manuscrit de la primera meitat del segle XVIII. Els sisgraus superiors sn els segents: Mestre Perfecte o Arquitecte Irlands, Mestre Escollit,Aprenent Escocs, Fadr Escocs, Mestre Escocs, Cavaller d'Orient.

En 1754 va aparixer el Ritu dels Escollits Cohens de Martinez Pascalis, derivat del deSwedenborg, de carcter igualment filosfic, que es va difondre especialment a Frana iAlemanya, amb diverses modificacions. Els graus adjunts duen els noms de: Gran Escollit,Aprenent Cohen, Company Cohen, Mestre Cohen, Gran Arquitecte, Cavaller Comanador.

El Ritu dels Illuminats d'Avignon, de carcter hermtic, creat en 1776 per l'alquimistabenedict Pernetty, t per als graus superiors la segent nomenclatura: Veritable Ma,

Veritable Ma en la via dreta, Cavaller de la Clau d'Or, Cavaller de l'Iris, Cavaller delsArgonautes, Cavaller del Vell d'Or.

Amb el nom d'Acadmia dels Veritables Maons, va ser constitut a Montpeller, en 1778 ,un sistema de sis graus manics que duen la mateixa nomenclatura del precedent, ambl'excepci de l'ltim, que es diu Cavaller del Tois d'Or.

Un Ritu Cabalstic sembla haver existit en poca indeterminada amb els nou graus de:Aprenent, Company Mstic, Mestre, Mirall de Zoroastre, Tesof o Mestre Cabalstic,Sacerdot Tesof, Cavaller de les Pirmides, Gimnsof, Bardo.

Sis graus superiors van constituir tamb, en l'ltima cambra del segle XVIII, la reforma deFessler adoptada per la Gran Lgia Real York de Berln. Aquests graus d'estudi duen elsnoms de: El Sant dels Sants, La Justificaci, La Celebraci, El Trnsit o Veritable Luz, LaPerfecci.

El Ritu de York es va fer a Amrica un sistema de nou graus, amb l'adopci dels dos deMestre Real i Mestre Escollt, que fan una nova trada amb el grau de Real Arca Santa.Com combinaci d'aquest Ritu Escocs de 33 graus, va nixer en 1825 el Ritu NacionalMexic, igualment de nou graus, amb la nomenclatura de: Aprenent adms, Company,Mestre Ma, Mestre aprovat, Cavaller del Secret, Cavaller de l'guila Mexicana, PerfecteArtfex, Gran Jutge, Gran Inspector General de l'Ordre.



14/101

Finalment, sn de nou graus el Ritu dels Germans de la Rosa i de la Rosacreu d'Or; per,formant aquests graus un novenari distint del ternari simblic, els esmentarem novamententre els sistemes de dotze graus.

SISTEMES DE DEU GRAUS

Una vegada els nou graus s'hagin amalgamat perfectament en el conjunt harmnic d'unTriple ternari, s'imposa fcilment l'adopci d'un des grau, superior i suprem, quecompleta el septenari dels graus superiors. Aix van nixer tots els sistemes de deu graus.

Esmentarem primer el Ritu d'Adopci o Maoneria Femenina, creada en la primera meitatdel segle XVIII, amb la segent nomenclatura: Aprenenta, Fadrina, Mestra, MestraPerfecta, Escollida, Escocesa, Sublim Escocesa, Dama de la Coloma, Dama de laBeneficncia o Rosacreu, i Princesa de la Corona.

Un Ritu de Lata Observana va nixer a Viena, en 1767, a conseqncia d'una escissientre alguns membres de l'Estricta homnima, amb els set graus superiors de: GermAfric, Cavaller de Sant Andreu, Cavaller de l'guila o Mestre Triat, Mestre Escocs, SobirMag, Mestre Providencial de la Creu Vermella, Mag o Cavaller de la Claredat i de la Llum.

El Ritu de Sant Mart ho va formar al voltant de la mateixa poca Llus Claudi de SantMart, principal deixeble de Martinez de Pascalis, igualment amb set graus superiors:Mestre Antic, Escollit, Gran Arquitecte, Ma del Secret, Prncep de Jerusalem, Cavaller dePalestina i Cavaller Kadosch.

En 1780 va ser establert en Narbona el Ritu dels Filadelf, amb dues classes adjuntes a laprimera o simblica, la segona de tres i la tercera de quatre graus. La cambra i sis grau,dividits en tres punts, fan que la segona classe sigui en realitat de set graus que duen elsnoms de: Mestre Perfecte, Escollit, Arquitecte, Sublim Escocs, Cavaller de l'Espasa,Cavaller d'Orient Prncep de Jerusalem.

Una reducci del Ritu de Perfecci, adoptada per la Gran Lgia Real de York de Berln, vaser organitzada amb els set graus superiors de: Triat dels Nou, Triat dels Quinze, Triat dePerign, Escocs Vermell, Escocs de Sant Andreu, Cavaller d'Orient, Prncep deJerusalem.

Per contra, el Ritu Suec propagat per Zinnendorf es va estendre a deu graus, fins a poctemps practicat per la Gran Lgia Nacional d'Alemanya, fundada en 1770 pel mateixZinnendorf. Els set graus que segueixen als de Sant Joan sn: Aprenent i Fadr de SantAndreu, Mestre Escocs de Sant Andreu, Cavaller d'Orient, Cavaller d'Occident, Confidentde Sant Joan, Confident de Sant Andreu, Cavaller Comanador.

Un vuit grau s'adjunta als set graus superiors en l'Ordre dels Arquitectes d'frica,instituda en Prssia en 1767, atribuint-se la iniciativa al rei Federico II, i dividint-se elsvuit graus que segueixen al primer temple en dos grups de cinc i tres, amb els noms de:Arquitecte o Aprenent dels Secrets Egipcis, Iniciat dels Secrets Egipcis, Germ

Cosmopolita, Filsof Cristi, Mestre dels Secrets Egipcis, Arminger, Milers, Eques.



15/101

EL CICLE DE PERFECCI

Desenvolupant-se els graus superiors (sobre la base i en analogia amb els simblics, delsquals constituxen l'extensi) en tres grups de tres, van arribar naturalment als sistemesde dotze graus que contemplen tot cicle relacionat amb els graus simblics.

Aix com tot sistema superior als tres graus tendeix a crixer fins a dotze, aix igualmenttot sistema superior a dotze tendeix a reduir-se, per la importncia sempre menor queadquireixen, com a conseqncia natural, els graus intermedis. Hi ha, doncs, un lmit enel desenvolupament dels graus, una mica semblant a les columnes d'Hrcules, on calposar el non plus ultra d'un determinat cicle: sempre que avancem ms enll d'aquestlmit, haurem de repassar les mateixes etapes i, per tant, regressar.

En altres paraules, aix com el nombre 7 representa el mnim necessari per a la perfectaextensi del ternari primitiu, el nombre 12 constitux el lmit del seu desenvolupamentorgnic.

D'altra banda, s lgic que no puguin existir ms que nou etapes per a aconseguir el

nombre 9 o tres vegades tres, que representa la perfecci del magisteri. Tot augment enel nombre de les etapes -constitudes pels graus superiors- es resol en una disminucidel valor i efectivitat de les mateixes. Els nou graus superiors sn, efectivament, els noumestres que busquen el que s'ha perdut, que s la Unitat Originria, amb la qual formenla Dcada dels nombres.

SISTEMA DE DOTZE GRAUS

Entre els sistemes de 12 graus esmentarem primer el Ritu o Sistema dels Germans de laRosa Cruz i dels Germans de la Rosacreu d'Or, Ordre que segons els mateixos va serintroduda a Occident en 1188. La nomenclatura dels nou graus del segon s la segent:Zelador, Teric, Prctic, Filsof, Adepte Jove, Adepte Major, Adepte Exempt, Mestre del

Temple, Mag.

Des del punt de vista filosfic s tamb important el Ritu dels Filaletes (Amics de laVeritat), institut a Pars en 1773, en el s d'una Llotja anomenada Els Amis Reunits, en elqual van prendre part nobles personalitats de l'poca. Aquest cenacle possea unaimportant biblioteca, gabinets de fsica i d'histria natural, i va adquirir pels seus treballsuna justa reputaci. Els nou graus que segueixen als tres simblics es reparteixen en duesclasses de tres i sis amb els noms de: Triat, Escocs, Cavaller d'Orient, Rosacreu, Cavallerdel Temple, Filsof desconegut, Sublim Filsof, Iniciat, Filaleta o Mestre de tots els graus.

Es coneix de nom un Ritu dels Illuminats del Zodac, els graus del qual corresponen ambels dotze signes zodiacals. Tamb de dotze graus va ser la Maoneria Andrgina delCaptol Metropolit dels Cavallers i Dames Escoceses de Frana, creat en 1810 en el s dela Llotja Mont-Tabor de Pars.

Per el ms important, manicament, entre els sistemes de dotze graus, s el Ritu Suecque es va organitzar en 1777 i del com des de llavors han estat Mestres Regnants elsmonarques de Sucia.

En aquest sistema, als tres graus que constituxen la Llotja de Sant Joan, segueix unaLlotja de San Andreu o Escocesa, amb els dos d'Aprenent i Company de Sant Andreu iMestre de Sant Andreu (els dos graus duen tamb els noms de Mestre Triat i MestreEscocs).



16/101

La tercera Llotja o Captol dels Intendents es compon de quatre graus: Germ Iniciat deSalom o Cavaller d'Orient, Cavaller d'Occident o Veritable Templer, Iniciat o GermFavorit de Sant Joan, Iniciat o Germ Favorit de Sant Andreu. Finalment, el CaptolIlluminat dels Germans Arquitectes, Suprems Cavallers i Comanadors Illuminats de laCreu Vermella, comprn els ltims tres graus de Membre i Dignatari del Captol, i MestreRegnant amb el ttol de Vicarius Salomonis.

RITUS DE 13 I 14 GRAUS

No molt diferents dels de 12 sn els sistemes que els superen d'un o dos graus, aix comen els sistemes de deu graus el onz i dotz estan potencialment continguts en el dcim.En els de tretze i catorze, els graus que sobren sn duplicats o desenvolupaments d'unsaltres.

D'aquesta naturalesa s el Ritu Adonhiramita del Bar Tschoudi, aparegut en 1787 iderivat del Escotisme Reformat en 10 graus, que ja hem esmentat. En aquest sistema, alstres graus simblics segueixen els de: Mestre Antic o Perfecte, Escollit dels 9 o PetitEscollit, Escollit de Perpiny, Escollit dels 15 o Gran Mestre Escollit, Petit Arquitecte o

Aprenent Escocs, Gran Arquitecte o Fadr Escocs, Mestre Escocs, Cavaller d'Orient,Cavaller Rosacreu, Noaquita o Cavaller Prussi.

El Ritu dels Illuminats de Baviera, creat en 1771 per Adam Weishaupt, encara quenominalment en 13 graus, pertany en realitat als sistemes novenaris pel fet que els tresgraus simblics es troben precedits per quatre graus d'instrucci: Novici, Minerval,Illuminat Menor i Illuminat Major. Els sis que segueixen als blaus sn tres grups de dos:Novici Escocs i Cavaller Escocs, Epopte o Sacerdot Illuminat, Regente o PrncepIlluminat, Mag Filsof i Home Rei. Per aquesta ra s'acosta notablement als sistemes dedotze graus.

En catorze graus, a ms del Ritu dels Filadelfos de Narbona (que ja hem citat entre els

sistemes de deu graus), fou el Ritu dels Escollits de la Veritat, creat en 1778 en el s de laLloja La Perfecte Uni de Rennes, que adjunta els dos graus sublims del Prncep Adepte iEscollit de la Veritat als nou superiors: Mestre Perfecte, Escollits dels Nou, Illustre Escollitdels Quinze o Mestre Irlands, Mestre Escollit, Petit Arquitecte o Escocs, Arquitecte oFavorit, Gran Arquitecte o Gran Mestre Escocs, Cavaller d'Orient, Rosacreu.

ORGENS DEL RITU ESCOCS

Arribem aix als orgens del Ritu Escocs, al que naturalment s'acosten tots els sistemesde ms de dotze graus, per la duplicaci o multiplicaci dels graus fonamentals.

El primer cronolgicament sembla haver estat el Ritu Escocs Filosfic de la Lgia Mare deMarsella, creat prop del 1750, en 18 graus, s a dir, amb els 15 graus adjunts de: MestrePerfecte, Gran Escocs, Cavaller de l'guila Negra, Comanador de l'guila Negra, RosaCreu, Veritable Ma, Cavaller dels Argonautes, Cavaller del Vell d'Or, Aprenent Filsof,Adepte de l'guila i del Sol, Sublim Filsof, Cavaller del Fnix, Adepte de la Mare Lgia,Cavaller de l'Iris, Cavaller del Sol. No obstant aix, ms graus estaven en gestaci, pertrobar-se els catecismes corresponents en els arxius de la Lgia.

Molt ms important per la seva difusi va ser el Ritu de Heredom o de Perfecci, compostpel consell d'Emperadors d'Orient i Occident, que es va formar a Pars en 1758 sobre les

cendres del Captol de Clermont al dissoldre's aquest.



17/101

Aquest Consell es va proposar reunir en un conjunt harmnic tots els graus llavorspracticats i disseminats, sobre la base del sistema templer. El resultat va ser un Ritu de25 graus (que pot considerar-se un duplicat del sistema de 12, o com un triple septenariafegit al ternari simblic), que va ser la base del Ritu Escocs de 33 graus. Aquests grausvan ser agrupats en set classes, els primers de les quals comprenia els tres fonamentals osimblics, als quals seguien:

Segona classe: Mestre Secret; Mestre Perfecte; Secretari ntim; Intendent dels edificis;Prebost i Jutge.Tercera classe: Mestre escollit dels nou, Mestre escollit dels quinze, Illustre escollit, Capde les dotze tribus.Quarta classe: Gran Mestre Arquitecte, Cavaller Real Arca, Gran Escolli Antic, MestrePerfecte.Cinquena classe: Cavaller de l'Espasa o d'Orient, Prncep de Jerusalem, Cavaller d'Orient iOccident, Cavaller Rosacreu, Gran Pontfex o Mestre ad vitam.Sisena classe: Gran Patriarca Noaquita, Gran Mestre de la clau de la Maoneria, Prncepdel Lban, Cavaller Real Arc.Setena classe: Cavaller del Sol, Prncep Adepte, Gran Comanador de l'guila blanca i

negra, Illustrssim Sobir Comanador del Real Secret.

SIMPLIFICACIONS DEL SISTEMA

Donat l'intricat d'un sistema d'aquesta naturalesa, pel nombre excessiu de graus, snatural que des del primer moment es va sentir la necessitat de simplificar-lo, i ho provael fet que gaireb tots els sistemes de menys graus que hem examinat anteriorment -iespecialment els que s'acosten a la dcada i a la dotzena- sn gaireb totscronolgicament posteriors, havent nascut ms o menys prop de 1775 .

El Sobir Consell dels Cavallers d'Orient que es va separar en 1762 del Sobir Consell delsEmperadors d'Orient i Occident, no va fer ms que suprimir els deu graus que segueixenals quinze primers, quedant els mateixos reduts a aquest ltim nombre.

Per contra, el Ritu Escocs Filosfic, fundat en 1776 per un metge de Pars, sembla haversuprimit els primers en el seu conjunt de tretze graus superiors, que sn en realitat onze(dividint-se el primer en tres parts): Cavaller de l'guila Negra o Rosacreu de la Torre deHeredom, Cavaller del Fnix, Cavaller del Sol, Sublim Filsof, Cavaller de l'Iris, VeritableMa, Cavaller dels Argonautes, Cavaller del Vell d'Or, Gran Inspector, Perfecte Iniciat,Gran Escocs, Sublim Mestre de l'Anell Llumins.

Veritables simplificacions sn el Ritu de Sant Mart, el Escotisme Reformat de Tschoudi i elRitu dels Filaletes, dels quals ja hem parlat, i que ms s'acosten, amb les sevesrespectives classificacions, interpretacions i nomenclatures, als graus inicitics universals,fonament i essncia immutable de tots els Ritus i Sistemes.

LA SEVA EXTENSI A 33 GRAUS I MS

No obstant aix, el nombre dels graus va haver d'exercir una notable fascinaci sobre elsquals no entenien perfectament el seu significat, des del moment que, mentre va haverd'una banda inters en la simplificaci i reducci a un conjunt harmnic, lgic i raonable,per l'altre va prosseguir el creixement fins a 33, transformant-se aix el Ritu de Heredom

en el Ritu Escocs Antic i Acceptat, segons avui es coneix i practica.



18/101

Una vegada adms el principi, tampoc aquest nombre va ser considerat per algunssuficient i satisfactori, com ho mostra la creaci subseqent de sistemes respectivamentde 81, 90 i 92 graus. El primer, en 81, s el del Captol Metropolit de Frana, institut en1785, sent els graus harmnics repartits en 9 sries de 9 .

La primera srie comprn els graus que van del d'Aprenent a Intendent d'Edificis, lasegona diferents classes de Escollits, la tercera gravita al voltant del grau de PerfecteMa, la quarta i la cinquena comprenen diferents classes d'Escocesos; la sisena reuneix,amb el grau de Noaquita i de Prncep de Jerusalem, diferents classes de Cavallers. Lasetena va del Cavaller de l'guila a l'Escocs de Sant Andreu. La vuitena t el seu centreen el grau de Gran Inspector Comanador i la novena comprn els graus de: MaHermtic, Escollit Suprem, Escocs de Sant Andreu del Card, Cavaller i IllustreComanador de l'guila Negra, Filsof Suprem Comanador dels Astres, Sublim Filsofdesconegut, Cavaller de la Cbala i Cavaller de la Balana.

En 90 i 92 graus van ser respectivament els ritus de Misram i de Memfis, apareguts,juntament amb el Ritu Escocs Antic i Acceptat, en els primers anys del segle XIX.

El Ritu de Memfis, institut a Frana en 1839, es divideix en tres sries -Simblica,Filosfica i Mstica- i en set classes. La srie simblica, formada per les tres primeresclasses, es compon de 35 graus que poden considerar-se com un facsmil del RituEscocs. La segona comprn altres 33 graus que van des del de Cavaller Filaleta al deCavaller del Temple de la Veritat, i la tercera comena amb el 69 de Sublim Prncep deMemfis, Cap del Govern de l'Ordre, i el 92 de Sobir Pontfex dels Mags del Santuari deMemfis.

El Ritu de Misram va venir a la llum prop de 1805 a Itlia i es divideix en quatre sriesque comprenen 17 classes. La primera srie de 33 graus, arriba fins a la sisena srie deReal Arc, que correspon als graus 13 i 14 del Ritu Escocs; la segona, amb altres 33graus, correspon amb els 19 segents del mateix Ritu; la tercera i la quarta duen fins al

grau 90, abastant tot un seguit de 20 Suprems Tribunals i Consells.

EL RITU ESCOCS EN 33 GRAUS

No se sap encara com, quan i on els 33 graus d'aquest Ritu van ser definitivamentestablerts; cert s que el mstic nombre 33 no va ser estrany a la seva fortuna i rpidadifusi, que es va efectuar a principis del segle XVIII. s igualment cert que d'escocs iantic t nicament els noms, que tampoc han estat estranys a la seva acceptaci.

Aquesta qualificaci remunta els seus orgens al grau de Mestre escocs, que va donar lloca la Srie Capitular de Perfecci que, en el Ritu que ens ocupem, comprn els graus quevan del 4t al 14, sense conservar tampoc aquest nom. I l'altra de antic i acceptat vedel mateix nom d'antics i acceptats maons (ancient and accepted free masons) amb quees va distingir la Gran Lgia que a Anglaterra es va contraposar a la primitiva Gran Lgiade Londres.

s certa la seva filiaci, directa o indirecta, del Consell d'Emperadors d'Orient i Occident,que en 1761 havia atorgat a Esteva Marn carta patent amb autoritzaci per a propagar aAmrica el Ritu de Heredom que hem parlat; tamb apareix demostrat que l'EmperadorFrderic II no va tenir res a veure amb les Grans Constitucions de l'Ordre, datades en1784 poc abans de la seva mort, que se li van atribuir amb l'evident intenci d'obrir ms

fcilment el cam per a la seva acceptaci.



19/101

Ning va tenir coneixement d'aquestes Grans Constitucions abans que, al desembre de1802, el Suprem Consell de Charleston -el primer Suprem Consell del nou Ritu, ques'havia fundat el 31 de maig de l'any anterior- dons a conixer la seva existncia.

El segon Suprem Consell va ser fundat l'any segent a Santo Domingo pel comte deGrasse Tilly que, havent de regressar a Frana, va saber crear en 1804 altre SupremConsell a Pars i un a Mil l'any segent. Poc desprs es van establir Suprems Consells enels altres pasos, i en 1875 es va verificar en Laussane la primera Convenci en la qual esvan prendre acords internacionals per a la unitat del Ritu.

Els 33 graus s'agrupen en set classes, la primera de les quals comprn els tres graussimblics universalment reconeguts d'Aprenent, Company i Mestre.

La segona els cinc graus de Mestre Secret, Mestre Perfecte, Secretari ntim o Mestreangls, Prebost i Jutge o Ma Irlands, Intendent d'Edificis o Mestre a Israel.

La tercera abasta els tres graus de Escollit dels Nou, Escollit dels Quinze i Sublim CavallerEscollit.

La quarta els de Gran Mestre Arquitecte, Real Arc, Gran Escollit, Perfecte i Sublim Masn.Aquestes tres classes completen la primera Ordre Capitular de Perfecci.

La cinquena classe comprn els graus de: Cavaller d'Orient o de l'Espasa, Prncep deJerusalem, Cavaller d'Orient i Occident, Sobir Prncep Rosacreu (grau 18). Aquestsgraus constituxen els Sobirans Captols Rosacreus.

La sisena classe comprn nou graus (del 19 al 27) que, amb els tres segents,pertanyen a la jurisdicci dels Consells de Cavallers Kadosch: Gran Pontfex, Mestre detotes les lgies simbliques, Noaquita o Cavaller Prussi, Cavaller Real Destral o Prncepdel Lban, Cap del Tabernacle, Prncep del Tabernacle, Cavaller de la Serp de Bronze,

Escocs Trinitari o Prncep de la Merc, Gran Comanador del Temple o Sobir Comanadordel Temple de Jerusalem.

La setena classe es divideix en dues sries de tres graus. Els tres primers segueixen alsprecedents com: 28 Cavaller del Sol, 29 Gran Escocs de Sant Andreu, 30 GranEscollit Cavaller Kadosch. I els tres ltims constituxen els graus administratius: el grau31 Gran Inspector, Inquisidor, Comanador forma els Sobirans Tribunals de l'Ordre, elgrau 32 o Sublim Prncep del Real Secret forma els Consistoris i el 33, o sigui, de GranInspector General, els Suprems Consells.

Entre aquests graus els tres primers, el 4t, 14, 18 30, 31, 32 i 33 sn el que no espoden donar per comunicaci, s a dir, que efectivament es verifiquen els treballs; mentredels altres es donen ordinriament algunes notcies sumries, juntament amb els signes,paraules, tocs, etc., deixant-se a l'estudi individual l'aprofundir-los.

AVANTATGES I DESAVANTATGES

s molt possible que un tal augment dels graus hagi nascut de la intenci lloable de ferobligatori, d'aquesta manera, l'ascens menys sobtat, doncs s sabut que com ms rpidsigui l'ascens, menor ser la profunditat en la qualitat de veritable ma que, per mitjdel simbolisme de cada grau, es construx o es grava. Un major nombre de graus, quehaguessin degut (en la intenci dels fundadors), d'escalar-se un desprs de l'altre, hagus



20/101

hagut de fer el sistema ms efica com mtode d'educaci, a ms que afegir a laInstituci (i al que els posseeixi de dret), el prestigi innegable d'aquest nombre.Per aquesta bona intenci s'ha frustrat en la prctica, en vista de la incomoditatadministrativa que resultaria al fer-se efectiva aquesta multiplicaci. Encara que esdonessin individualment d'un en un , espargits convenientment, seria molt difcil i factorde veritable confusi el treballar realment en cadascun; i, d'altra banda, de res serviria elposseir separadament un grau en el cambra del qual no es treballa.

Per tant, la seva simplificaci s'ha imposat naturalment, de manera que els 33 grausnoms sn tals de nom: el seu nombre efectiu pot dir-se que varia entre set i deu,incloent els tres simblics. I quant millor s'estudien i s'aprofundeixen abundem en elconvenciment que els graus veritables sn un nombre molt limitat, que pren un carctermolt ms clar i definit precisament en la seva reducci.

ORDO AB CHAO

Dna la importncia molt relativa del grau 31, que gaireb nicament serveix comintermediari entre el 30 i el 32, pot dir-se prcticament que el Ritu Escocs s unsistema de 9 graus, que els seus 6 superiors formen tres sries distintes: la primera, quecomprn el 4t i el 14 i constitux la Lgia Capitular de Perfecci; la segona est formadapel grau 18 allat com Sobir Captol Rosacreu, i la tercera, comprn els tres graus deKadosch, Prncep del Real Secret i Sobir Gran Inspector, que formen respectivament elConsell, Consistori i Suprem Consell.

Aquests tres grups corresponen enterament, si els complementem amb 3 grausintermedis (5, 15 i 27) als nou mestres en tres grups de tres, que serveixen de base alnostre estudi.

Adoptant la mateixa nomenclatura del Ritu Escocs, els nou graus superiors serien elssegents:

Primera ordre capitular (graus filosfics o de perfecci): Mestre Secret, Mestre Escollit,Perfecte i Sublim Ma. Segona ordre capitular (graus mstics o rosacrucians): Cavallerd'Orient, Prncep Rosacreu, Cavaller del Sol. Tercera ordre capitular (graus mgics iadministratius): Cavaller Escollit Kadosch, Sublim Prncep del Real Secret, Sobir GranInspector.

D'acord amb el Ritu de York, segons es practica a Amrica, vam trobar una exacta iperfecta correspondncia amb un altre d'aquests graus:

Primer grup: Mestre Passat, Mestre de Marca, Molt excellent Ma (Past Mster, MarkMster, Super-excellent Ma). Segon grup: Real Arca Santa, Cavaller de la CreuVermella, Cavaller de Malta (Holy Royal Arch, Order of the Xarxa Cross, Order of Knightsof Malta). Tercer grup: Cavaller Templer i Gran Comanador del Temple (Order of KnightsTemplars, Shrine).

Una anloga correspondncia es fa evident amb tots els Ritus que tinguin algun valor,qualsevol que sigui el nombre dels graus que els componen: les diferncies provenen quealguna vegada un grau es troba oblidat o desusat, mentre que d'uns altres es formenduplicats o triplicats, l'atenta anlisi dels quals demostra que constituxen aspectes

arbitrriament distints d'una mateixa cosa. I quan els graus es multipliquen



21/101

excessivament, aquests es reuneixen en grups o sries que ms aviat corresponen ambun sol grau.Eliminant tot el que hi ha d'intil i arbitrari, ja sigui en el Ritu Escocs com en els deMemfis i Misram -i el temps i l's contribuxen a completar aquest treball, mentre lacomprensi ho illuminar definitivament- i restituint en la seva unitat originria el grauque es trobi oblidat i separat en aspectes distints i diferents, sempre arribem a un sistemade graus que s'acosten o es confonen amb aquests tres grups de tres, o sigui amb els noumestres que busquen la Doctrina Inicitica, la mstica paraula amagada o perduda en unsimbolisme purament formal, o malament comprs.

Qualsevol sigui la classificaci que s'adopts en el futur, com el ms convenient per a laUnificaci i Dignificaci de l'Ordre, aquesta divisi novenria (encara que comprengui tresgraus que no es treballa), ens ha semblat la ms adaptada per a poder comprendre enuna srie orgnica tot el simbolisme manic. A aquests nou mestres hem confiat la tascad'illuminar-nos, com veritables Muses inspiradores, en la nostra tasca descriptiva, duentaquest ordre que palesa la veritable llum, en el cas dels ritus i sistemes apareguts en elsdos segles passats, i dels quals hem heretat els vestigis. No obstant aix, no tots aquestsnou graus sn indispensables per a una organitzaci manica ideal i perfecta:

possiblement noms alguns d'ells es consideren realment tils per a la Maoneria del'avenir, que ha de nixer de la comprensi inicitica i operativa de l'actual.

EL QUART GRAU

El quart grau, del que ara ens ocupem, apareix en el Ritu Escocs parcialment confs iduplicat amb el cinqu, encara que el nom es refereixi ms aviat al sis grau inicitic(grau 14 del Ritu Escocs i 6 del York).

No obstant aix, la veritable essncia del grau que ara ens ocupa hem de buscar-la enl'homnim del Ritu Escocs Antic i Acceptat, que justament es considera com primer ifonamental entre els graus superiors, encara que sigui necessari reintegrar-lo amb algunselements simblics que li van ser presos pel successiu: entre ells el color verd del collareti la pedra cbica dintre del cercle, amb referncia a la quadratura del mateix.

Per tant, la segent interpretaci simblica es refereix als dos graus de mestre secret iperfecte del Ritu Escocs, buscant la unitat interior de la qual van derivar i a la qual enshem esforat en reconduir-los. Que el segon d'aquests dos graus sigui un aspecte de lacambra, que queda d'altra banda demostrat per la seva simbologia la base de la qual s elnombre 4, mentre la seva paraula sagrada pertany realment a un grau ms avanat.



22/101

SEGONA PART

SIMBOLISME DE LA RECEPCIEN EL MIG DE SET

El pas del tercer al quart grau s el pas del ternari al quaternari, que s'efectua per mitjdel nombre 3 , o sigui, pel centre del septenari.

En altres paraules, una vegada arribat simblicament al septenari -que s l'edat del graude Mestre- amb la finalitat de trobar en el mateix la potncia d'irradiaci octonria (l'nicaque pot conduir al triple ternari del Magisteri Filosfic), cal retrocedir fins al centre de ditaseptenari i realitzar-lo en aquella perfecci tetrgona o quaternria que es trobasimbolitzada per la quadratura del cercle o pel cub d'un perfecte desenvolupamentindividual, dintre de l'esfera de la seva activitat en la vida.

El nombre 3 i l'alba del quart dia de la setmana i de la creaci sn, doncs, els que hem

de prendre primer en consideraci, referint-nos al significat d'aquest pas. En l'Apocalipsi(cap. 9, vv. 1-2) (1) es fa referncia a un perode corresponent a tres anys i mig commesura del temps durant el qual qued lliurat als Gentils (pagans o profans) el pati delTemple, aquest ltim ha de ser amidat perqu comprengui nicament l'altar i als queadoren en ell.

Aix significa que nicament es comprenen dintre del Santuari -o arriben a la comprenside la Veritat- els que segueixen les seves prpies aspiracions, i els seus ideals superiors is'estableixen en ells (s a dir , passen del ternari de la pura Ideaci al quaternari de laRealitzaci, a travs del nombre 3 ), mentre que als que habiten en la percepciexterior -el pati del Temple- no se'ls amida (s a dir , no tenen necessitat de sotmetre'sa les lleis o regles de la vida superior), sin que se'ls deixa altre mig cicle (3 anys i )

perqu aprenguin el que necessiten aprendre, abans d'arribar a l'altura de la VidaSuperior.

Aquesta divisi s molt oportuna, en el tema que ens ocupa, entre l'aspecte puramentexterior, cerimonial o simblic de la Maoneria -el pati del Temple, que s'ha donat alsgentils, o a l'enteniment prof- i la seva comprensi i realitzaci filosfica -l'altar i els queadoren en ell, que s el veritable Santuari dels Mestres Secrets (o Inner Shrine) del'Ordre.

Tres anys i mig s igualment el perode de temps durant el qual Jess, segons la tradici,va romandre amagat en l'Egipte de la illusi; i 3 cicles i indica, segons Daniel (XII, 7)la durada de la desgrcia dels fills d'Israel, o sigui, un dels ms importants cicles histrics.

1 Em va ser donada una canya semblant a una vara, i se'm va dir: Aixeca't i amida el Temple de Du, i l'altar, i alsque adoren en ell.

I tira fora el pati que est fora del Temple, i no ho amidis, perqu s donat als Gentils; i trepitjaran la ciutat santaquaranta-dos mesos.Una mica semblant s l'expressi un temps, dos temps i la meitat d'un temps -o sigui, tres cicles i mig- com un ciclede 360 anys, s'obt el nombre 1260, que indica una de les poques ms aproximades perqu el Sol i la Lluna estiguinen conjunci, novament en el mateix grau del zodac.



23/101

Per aquestes raons, aquest punt intermedi entre 3 i 4 representa constantment unmoment crtic en l'existncia individual i en el progrs inicitic, i molt oportunament laxifra 3 caracteritza el pas o lmit que divideix la Maoneria Simblica de la sevacomprensi filosfica o, segons l'allegoria que se'ns presenta al principi de la recepcid'aquest grau, entre l'escaire del Judici -domini exclusiu de la Moral i de l'aplicaciexterior de la Llei o regla- i el comps de l'Enteniment.

En altres paraules, una vegada compresa la triple manifestaci exterior de la Llei oPrincipi Universal, expressat pel delta en els seus tres angles i en els seus tres costats, snecessari ingressar en el mig, amb altra mitja unitat: aix arribem a la ttrada otetragrama, que s la Paraula Perduda per la Maoneria Simblica, que ha de ser oposadai reintegrada per la Filosfica.

La secreta comprensi, amb la qual arribem al centre del Ternari i realitzem el Quaternari,est molt b simbolitzada per Mercuri -l'ngel o planeta de la Intelligncia, que dominasobre el quart dia de la setmana i de la creaci, en el qual es manifesta efectivament permitj dels lluminries o llumeneres i de les estrelles, aquella llum potencial o simblica(energia creadora en estat latent per falta d'aplicaci) el primer origen de la qual es troba

en el primer dia de la creaci.

EL MESTRE PERDUT

En el llindar del Santuari d'una ms profunda comprensi, el mestre simblic se'nspresenta amb caracterstiques semblants a les del prof que demana la llum. Aix no hade meravellar-nos perqu tot progrs es verifica i es realitza per mitj de cicles successiusen els quals es repeteixen, en una nova forma, les caracterstiques dels cicles precedents.

Tot cercle es divideix, doncs, en sis sextants iguals al rdio, amb el qual fan set. Per tant ,en els set anys que conduxen al Magisteri simblic, es recorren respectivament els tressisens inferiors (que corresponen amb l's de l'escaire) i els tres superiors (quecorresponen al comps) desprs dels quals ingressem novament en el domini de l'escaireallunyant-se del comps de la ra, el Mestre es troba perdut efectivament.

No obstant aix, com la Instrucci del tercer grau ens ho ensenya, tot mestre perdut pottrobar-se novament entre l'esquadra i el comps, s a dir, en el centre del cercle, querepresenta l's harmnic i perfectament equilibrat d'aquestes dues facultats:el judici i dela comprensi, mentre cadascuna d'elles per si mateixa ens faria extraviar i perdre la claudels coneixements, que ha de ser el resultat dels nostres esforos filosfics. Aix doncs,una vegada recorregut tot el cercle, necessita dirigir-se cap al centre de la comprensi, encomptes de tornar al domini illusori de l'escaire.

L'accia de la Innocncia i de la Immortalitat no pot trobar-se fora d'aquest centre, niamb una sola de les facultats, el perfecte equilibri de les quals es troba simbolitzat per ladisposici dels dos instruments.

Els mestres perduts com astres llanats lluny de les seves rbites i enlluernats perl'esplendor dels seus propis llamps, busquen i clamen per un Guia que us salvi desituaci tan llastimosa. Doncs aquest Guia, que s Hiram -la nostra Vida Eterna oIndividualitat Espiritual- ha mort o desaparegut en les tenebres del nord, del costatd'occident, per efecte de la conspiraci dels tres malvats companys: la Ignorncia, el

Fanatisme i l'Ambici.



24/101

Buscant un Guia, o una Lgia de Mestres Perfectes, els Mestres perduts es troben entrecompanys que, com ells, busquen la Veritat, o l'Ideal desaparegut que els orienti i elsdirigeixi en els seus treballs que es troben suspesos, mentre Adonhiram guarda les einesen les columnes, esperant que es presenti el ms apte per a dirigir les obres.

EL SEPULCRE DE HIRAM

Aqu arriba la necessitat d'ingressar en el sepulcre del Gran Desaparegut, per a buscaraquella Llum Orientadora que s l'nica que pot guiar-nos en les tenebres de la ignornciaque ens trobem, per falta del discerniment que noms es troba en la Cambra del Mig ocentre del nostre sser.

El Sepulcre de Hiram s, en aquest grau, una duplicaci de la Cambra del Mig del'anterior, aix com aquesta, al seu torn, repeteix el smbol de la Cambra de Reflexi queadmet al prof en el Temple perqu arribi a l'estat d'Aprenent per mitj dels tres viatgesallegrics. Una vegada arribats els set anys de la Perfecci, cal buscar en el centre

d'aquesta edat la perfecta realitzaci del Ternari Ideolgic en un Quaternari Operatiu,segons ho mostren els primers set arcans del Tarot (1) .

La recerca en el centre de l'sser, com de l'edat, s doncs, el smbol fonamental que se'nspresenta en aquesta cclica repetici de la Cambra de Reflexi, de la Cambra del Mig i delSepulcre de Hiram.

Una vegada ms el candidat per a un estat o condici superior de progrs, sobre el CamFilosfic de la Iniciaci, es troba enfront dels emblemes i a l'aparena de la mort, perquspiga buscar, trobar i manifestar la Realitat de la Vida; en la foscor i en les tenebresexteriors, que vnen a ser l'oportunitat per a l'expressi de la Llum interior.

Per, quan el mestre perdut cessa de ser vctima de l'aparent, i dirigeix tota la sevaatenci a l'interior al centre del lloc (o condici) que es troba, heus aqu la Llum, feble alprincipi, per la intensitat del qual va creixent amb el poder del discerniment, quecomena a manifestar-se: s la urna d'or en la qual es troben les cendres de Hiram i elseu cor embalsamat.

Aquest cor tan noble i elevat, ple d'Amor, de Benevolncia i de Saviesa ha mort realment?Pot haver cessat d'existir? Aquest astre radiant de Llum, aquest Obrer Perfecte que eraper als altres un guia i un exemple, aquest Mestre tan hbil a expressar i traduir els plansdel G.. A.., o sigui, les Lleis de la Creaci, aquest Filsof discret i solitari, profundconeixedor de tots els misteris, igualment amic i company dels reis com dels ms humilsobrers, el silenci dels quals era no menys eloqent que les seves paraules, pugues havercessat d'existir?. Aquell Ideal Llumins que ens guiava i dirigia en les nostres mselevades aspiracions, en els nostres pensaments ms nobles, en els nostres desitjos msprofunds, ha desaparegut realment per a sempre de l'horitz de la nostra conscincia, enel sepulcre de les circumstncies, necessitats i consideracions materials?

Heus aqu la silenciosa i solitria meditaci a la qual ha de lliurar-se el mestre simblicperdut en la illusi de les consideracions profanes, davant de la mstica urna d'or, laRealitat Immortal, el contingut de la qual encara ignora i desconeix. I en aquest sepulcreha de romandre fins que una Llum enlluernadora, que emana d'aquell centre d'InfinitesPossibilitats, l'aparti per a sempre del domini del dubte i de la illusi. En les tenebres hade manifestar-se la Llum que ha de guiar-lo.

(1) Vegi's l'estudi d'aquests en el Manual del Mestre



25/101

En el Regne de la Mort i de les ombres ha d'aparixer la Vida que tot ho anima cap a unaMeta que no s menys real, encara que desconeguda.

EL DIV COR

El cor misteris que el Mestre Secret ha de buscar i trobar en la tomba de Hiram, o sigui,en la naturalesa i en l'aparena material, no pot deixar d'estar relacionat amb el mstic corde Dions, tradici particularment af, pel seu carcter, amb la manica.

El Fill de Zeus -o sigui l'expressi de la Divinitat- va ser, segons el mite, assassinat itrossejat pels Titans, aix com ho va ser el mateix Osiris a Egipte, pel seu malvat germTif. De tot el seu cos, el cor va ser l'nica part que va poder preservar-se, ats que elsmateixos Titans es van menjar els trossos, desprs d'haver-los bullit i rostit.

Els Titans (o fills de Tetis, la Substncia primordial) sn, evidentment, els principisformatius de la naturalesa, que poden identificar-se amb els tattvas hinds (2), sent la

seva l'acci reveladora del principi espiritual de la Conscincia (Dions), al principi,aparentment destructora. Doncs l'Esperit s'oblida de si mateix durant el procs de la sevainvoluci material, i apareix com si fos absorbit per les propietats de la matria, que li fabullir per la sensaci i cremar pel desig (les proves simbliques de l'aigua i del foc).

Per Pallas o Minerva, la pura Saviesa Virginal que emana directament del cap de Zeus,fecundada per la Ment (Metis), assoleix apoderar-se del cor -l'essncia central ipermanent del Principi Div de la conscincia- oblidat pels Titans, i d'aquesta maneraDions s ressuscitat com Yacho (o Bacus) en cada iniciat, aix com Osiris en Orus, i comtamb deu ser-lo Hiram en cada Mestre veritable o secret.

LES PIRMIDES D'EGIPTE

En connexi amb l'emblema del Sepulcre de Hiram cal estudiar el simbolisme esotric deles pirmides, que es troben clarament en el grau escocs del Mestre Perfecte.

Se'ns diu que les Pirmides d'Egipte que es veuen s clar que van servir a Adonhiram demodel per a traar el plnol d'aquest sepulcre o obelisc commemoratiu, que va ser aixecaten el costat nord del Sanctasantrum, no molt lluny del lloc on els tres fadrins, desprsd'haver coms el seu crim, van ocultar provisionalment el cadver sota un muntd'enderrocs.

El fet que d'aquestes pirmides va ser tret el model del Mausoleu simblic -que tanca lavida de de la nostra Instituci-, s un emblema molt clar de la procedncia dels nostressmbols, allegories i ensenyaments inicitics, que han de considerar-se com adaptacionsde les que tenien antigament per centre aquell pas abans de l'xode dels Iniciats.

s sabuda la doble finalitat inicitica i profana que estaven dedicats aquests monuments,la grandiositat de concepci i perfecta execuci dels quals ens omplen encara de sorpresa.

(2) El nombre 12 dels Titans t la seva correspondncia hind en 12 tattvas, quan es considerin (com s'acostuma enaquells sistemes filosfics) a ms dels 5 tattvas elementals (bhutas), els cinc elements subtils de la sensaci

(tanmatras), amb els principis de la intelligncia (Rages i Buddhi), que tamb sn aspectes de la substncia oPrakriti.



26/101

s, doncs, cert que la majoria d'elles -les menors i posteriors- van servir com realssepulcres dels quals van ordenar la seva construcci; per aix no es pot dir de totes, iespecialment s cert que la major i la ms antiga (que pot considerar-se com model ooriginal de les altres), mai va servir per a tal objecte, sin que tenia un propsit moltdiferent.

A ms de ser -per les particulars, exactes mesures i proporcions de la seva construcci,aix com per la seva perfecta orientaci i disposici geogrfica- un veritable Temple oMonument de Saviesa, la seva funci especial inicitica apareix evident a qui la considera

amb suficient atenci. I l'iniciat en la cmera central de la Gran Pirmide, en la qual estroba una espcie d'urna simblica i buida, presenta una analogia massa estreta amb elmestre secret, que es tanca en solitria meditaci en la Tomba de Hiram, perqu puguideixar de prendre's en consideraci.

Particularment, les Pirmides -com el Mausoleu simblic de Hiram- ens suggereixen laidea d'un Temple construt com imatge allegrica de l'Univers i de la seva realitzacisobre una base quaternria -els quatre elements, que es manifesten en els quatre puntscardinals i en les quatre estacions de l'any i constituxen la quadratura de tot cercle-partint d'un principi o vrtex unitari, per mitj d'un ternari, manifest en un qudrupleaspecte en les seves quatre cares, per a formar els dotze signes del zodac, com ja s'havist anteriorment (vegi's el Manual del Fadr).

La forma de la Pirmide i la del Sepulcre de Hiram sn, doncs, emblemes simblics delsPrincipis que obren en la Naturalesa i manifesten progressivament la Vida: aquelles, comaquestes, sn expressions de la mateixa frmula matemtica i evidencien la realitzacid'una Unitat Transcendent o Celeste -el vrtex de la Pirmide i el Principi Unitari de laVida- en un quaternari terrestre, per mitj de la trinitat que manifesta la primera en elsegon i serveix d'intermediari actiu i conscient entre els dos.

Podem aplicar aquest mateix smbol o frmula matemtica a una Llotja Manica, que sen si un quadrilong, en el qual es manifesta la Unitat Ideal -Logos o Ideal que constituxel Principi Central de la seva expressi- per mitj d'un Ternari expressat pel delta irealitzat pels tres que la dirigeixen.

A ms, aquest smbol traa des d'un principi el programa d'estudi del Mestre Secret, queha de concentrar-se d'especial manera sobre els primers quatre nombres, ingressant en el0 del cercle, descendint del nombre 1 que neix del centre al nombre 4 que ho manifestaen la base o perifria, i desprs regressant al centre per mitj de la suma triangulard'aquests mateixos nombres, que condux a travs de la dcada, novament al 0, del quees manifesta la unitat.

Havent aix reconegut el significat interior i exterior del Sepulcre de Hiram, el mestreperdut ha trobat novament aquell centre simblic del que no pot desviar-se, i aplicat enaquest centre la punta del comps, amb una comprensi ms profunda dels Principis, pot

ara encaminar-se amb fermesa i seguretat en les noves etapes del progrs que li esperen.



27/101

SANTUARI DE LA VIDALa Mort i els seus smbols sn en Maoneria la preparaci i la porta d'una millorcomprensi de la vida. En aquest sentit ha d'entendre's la silenciosa meditaci que elMestre perdut fa en la tomba de Hiram para trobar-se a si mateix en el sentit de la msprofunda Realitat. Sortint del Sepulcre porta, per tant amb ell, la urna d'or que cont elcor de les seves ms elevades aspiracions, i la clau d'ivori, que s la comprensiilluminada que ha pogut realitzar dintre del seu propi cor, entre l'esquadra del Judici i elcomps de la Ra.

L'ivori s, doncs, en totes les tradicions orientals, un dels emblemes de la mateixaSaviesa. A ms de relacionar-se amb l'elefant, considerat com smbol de la intelligncia(1), s un dels materials usats de preferncia en la confecci de relquies i objectes deveneraci. Podem citar com exemple el fams ullal de Buda, que es conserva des desegles en un santuari de la illa de Ceilan, i que t per aix analogia amb la clau d'Ivori delM.. S..

Sortint de la Sepultura en la qual ha assolit la millor comprensi de la Vida quetestimonien els objectes que duu amb si, el candidat s adms en la Cambra Verda,

emblema de l'esperana immortal que ha nascut en el seu cor, com a conseqncia delsseus estudis i meditacions. Els emblemes de la mort han servit per a revelar-li el que laVida s realment i la seva essncia indestructible, sobrevivint a la destrucci i als canvisque produxen la regeneraci de totes les formes.

Aqu caben les primeres preguntes que han de fer-se al graduant, a fi de despullar-li delvel d'ignorncia que encara ho recobreix. Quin concepte teniu de la vida? Quines idees usheu format sobre la seva ntima essncia animadora, o sigui sobre la realitat que es tancai revela en les diferents formes que la manifesten? Creieu que aquest principi interior dela vida pot cessar d'sser o existir pel fet que hagi mort o cessat de ser una expressiexterior?

La vida ha de reconixer-se com essncia espiritual, com una manifestaci de l'sser queprocedeix des d'endins cap a fora, i, per tant, alguna cosa molt distint, en essncia irealitat, d'un simple reflex o reacci a les accions exteriors, o b conseqncia automticad'activitats fisicoqumiques, que sn realment efectes i no causes de la mateixa. En altresparaules, cal reconixer la Conscincia com centre veritable i principi interior de la vida,aix com el carcter indestructible d'aquest Centre o Principi, i la seva necessriapermanncia a travs de tots els canvis que puguin verificar-se en la seva manifestaci.

La creena o temor que la vida pugui cessar de ser no pot basar-se sin en la illusi queaquesta sigui l'efecte de l'activitat orgnica i inseparable de la seva manifestacifisiolgica. Per quan arriem a la convicci que la seva essncia s espiritual i que sindependent de les manifestacions exteriors, ens llibertem per a sempre d'aquella creenao temor que caracteritza la seva consideraci superficial.

Una tal permanncia o supervivncia naturalment pressuposa la preexistncia. Pot serimmortal nicament el que mai va tenir naixement. Per tant, si el principi interior de lavida sobreviu a la mort de la seva manifestaci exterior, s perqu la seva existncia hade considerar-se anterior al naixement d'aquesta.

En altres paraules, la Vida, com Principi, participa de la immanncia que caracteritza al'sser en proporci de la seva transcendncia.

(1) El du hind de la Intelligncia -Ganesha- es representa amb cap d'elefant, i tamb Buda el Savi pren al'encarnar-se, la forma d'un elefant blanc, duent un lliri en la trompa, que penetra d'aquesta manera miraculosament

en el costat dret de la seva mare, la reina Maya, esposa del rei sudhodana de l'estirp dels Sakys.



28/101

Com la nostra conscincia, la nostra Vida Real es troba establerta en l'eternitat; i sitranscendim el punt de vista illusori de la nostra personalitat limitada, arribant al cor delnostre sser, aquesta realitat se'ns far individualment evident, com la Clau d'Ivori queens permet la Perfecta Comprensi de la vida.

Una vegada reconeguda la naturalesa permanent del Principi de la Vida dintre del nostrepropi sser, aquest coneixement ens far comprendre com aquesta mateixa Vida es trobaen tota la naturalesa, sense excepci: en els minerals, com en els toms i en els astres,no menys que en els ssers orgnics. La naturalesa en el seu conjunt cessar d'aparixer-nos sota l'aspecte inanimat de la tomba de Hiram, i es far, com el nostre propi cos, eltemple vivent de la Vida nica.

EL PRIMER VIATGE

Aquest reconeixement preliminar s el principi dels viatges o etapes d'experincia iprogrs que esperen al candidat. El primer d'aquests viatges est relacionat ambl'arquitectura de la Tomba de Hiram i de la Pirmide, i ms precisament amb la seva base

quatrilateral, referint-se a la manifestaci de la vida en el quaternari o creu que larealitza.

En aquest viatge s'examinen especialment els quatre angles del Temple, on es trobenquatre columnes simbliques, o quatre grups de quatre columnes, sostenint les esttuesde les quatre divinitats tutelars: Minerva i Apollo a l'Orient, i Hrcules i Venus al'Occident, smbols de la Saviesa o Intelligncia Creadora de l'Ideal o Impuls Evolutiu ques la ra profunda de tota aspiraci, de la Fora o Activitat realitzadora, de la Bellesa oHarmonia Generadora.

La primera ocupa l'angle del Nord-est, on constantment es colloca la pedra fonamental(2) , el primer terme del Quatrinomi de la Realitzaci, i correspon a l'ngel entre els

animals sagrats de Ezequiel, i al cap hum de l'Esfinx. Minerva no va poder sortir d'altrapart que del mateix cap hum de Jpiter, expressi de la seva intelligncia, aix com elsbrahamans van sortir de la de Brahama.

L'olivera de la Pau s la planta especialment consagrada a aquesta deessa, que, per tant,s'identifica simblicament amb el mateix Salom, un rei universalment conegut i famsper la seva saviesa, i el nom de la qual significa literalment pau. Quant a l'gida amb elcap de Medusa que duu en la seva m esquerra, s emblema de l'aspecte negatiu de lamateixa Saviesa, la incomprensi de la qual infon a la plebs ignorant els temors mssupersticiosos.

L'esttua d'Apollo que s'eleva a l'Orient, del costat Sud, mostra l'Ideal Interior queacompanya la Saviesa (Intelligncia) i eleva les nostres aspiracions: s la Saviesailluminadora i radiant, i per tant, fecunda, productora de tot el que s bell, noble iforms. Per aquesta ra s conductor de les Muses -Musageta- perqu les inspiracionsnicament descendeixen i es manifesten com resposta a les aspiracions.

La ctara i l'arc amb les fletxes sn atributs d'aquest du: la primera s un emblema delcor les cordes del qual o fibres interiors vibren en els nostres desitjos; i el segon mostraels pensaments i aspiracions que es dirigeixen cap a objectes determinats. Quant al llorer,s el smbol de la Victria que acompanya a l'Home, segons l'elevaci de les sevesaspiracions.

(2) Jehov, amb saviesa, va fundar la terra; va afermar els cels amb intelligncia... la Saviesa va edificar la sevacasa, va llaurar les seves set columnes (Prov. 3-19 i 9-1).



29/101


30/101

No obstant aix, desprs del enlluernament momentani ocasionat per la sobtada claredat,el recipiendari comena a distingir a l'Orient un Delta llumins dintre d'un Cercle Infinit, ien el Delta veu el reflex de la seva prpia Individualitat sota l'aspecte d'una Estrellaresplendent, en el centre de la qual es troba un punt que s al mateix temps Llum iTenebra, per ser Origen i Essncia Infinita de l'una i l'altra.

Aquest centre se li apareix com un jeroglfic misteris i mutable. Al principi s com unvrtex, (del) que tot raja i tot devora i al mateix temps, cap i cua de la Serp de l'Eternitatdesprs aquest remol apareix com una espiral o una serp de foc, que, enroscada en elpunt, obre les seves espires i pren la forma de la lletra G, amb les seves mltiplesinterpretacions (3) .

La lletra G, al seu torn, es tanca formant el jeroglfic de la Sal, en que el seu mig apareixel centre vital de la Conscincia que constitux el Mercuri Filosfic, i llavors, en el seu lloc,resplendeix, dintre d'un nimbo blau, l'Ull Div, que s la Llum Veritable que enllumena atot home que ve a aquest mn.

Per no s'han acabat les metamorfosis d'aquest punt radical que s Origen, Essncia,

Substncia i Realitat de tot; el nimbo blau i l'Ull es dissolen en una llum groga, i la pupillalluminosa es manifesta com la desena lletra de l'alfabet hebreu -la m creadora o Principide l'Univers, la Divinitat sota l'aspecte de Brahama, que el seu bufo manifesta totl'existent.

Descendeix llavors una lnia vertical i apareix la lletra vau, smbol de Vishn, elConservador, i aquesta lnia corbant-se, es converteix en una cua d'una Serp que abasta

tot el cercle de la Creaci, per a precipitar-se des de l'infinit en l'O del seu propi cap; esforma aix la lletra thet, que indica a Shiva, el Destructor.

Aqu s'acaba la visi del Mestre Secret en l'Orient de la Infinita Saviesa: al precipitar-se lacua en el cap de la Serp, que l'empassa vidament, el cercle que envoltava el Deltallumins es fa un cercle negre d'Infinites tenebres, una immensa boca vora que tot hoempassa, el azoth cabalstic que s el principi i fi de la manifestaci. Desapareix el Delta,en el qual es dissol l'Estrella Flamejant, i queda en el centre una blanca clau que descansasobre la lletra Z, i aquesta, al seu torn, s'oferix dels dos costats de la clau, com un alfa iun omega.

EL TERCER VIATGE

La segona etapa del mstic progrs ha acabat; cal emprendre un nou viatge, descendintde l'Orient cap a la regi del Sud, o sigui, des del coneixement dels Principis a la sevaaplicaci ms fecunda.

Aqu apareix un nou smbol del tot desconegut en els graus anteriors: l'Arca de l'Aliana oArca Real de la Saviesa, que es troba o manifesta la Llei de la Vida. (1)La cndida clau, amb la qual l'Arca pot obrir-se, representa l'enteniment espiritual, assolitper mitj de la visi interior, amb el qual es comprn la Llei de la Vida.

(3) Vegi's el Manual del Company, pg. 117-124 de la segona edici.

(1) Aquesta Arca s simblicament idntica al misteris cofre buit que apareix en el lloc ms sagrat de la Gran

Pirmide, ats que els dos tenen exactament les mateixes mesures.



31/101

I la nova esperana que ara guia al Mestre Secret s el contrari de la desesperaci queho va fer ingressar i tancar-se en el Sepulcre de Hiram, en la desolaci del Nord i del'Hivern, quan la naturalesa apareix morta, havent desaparegut la vida de la terra i de lamajoria dels vegetals.

Per la fe que brolla del coneixement de la Veritat fa renixer en l'Orient l'esperanaperduda. I, efectivament, aquesta reneix amb la Vida en la Primavera, que la terra esrevesteix d'un mantell verd i tota planta rebrota i floreix, preparant-se per a vessar lesseves aromes delicades en el Santuari de la Naturalesa. I aix com les flors amb els seusperfums i brillants colors constituxen el pas de la Primavera a l'Estiu, aix ha d'espargir elMestre Secret l'aroma de les seves virtuts sobre la Columna dels Perfums, acostant-se alsmbol de la mstica aliana amb el Principi de la Vida Interior del seu sser.

L'ARCA DE L'ALIANA

Enllumenada per un canelobre de set llums -que fa referncia als set Elohim o PrincipisCreadors, manifestats en els set planetes, aix com als set focs o Centres Vitals de l'homei a les set virtuts- es troba ara, davant el recipiendari, l'Arca de l'Aliana, sobre la qual dosquerubins d'or s'agenollen en muda adoraci, un enfront de l'altre, amb les seves alesdesplegades i juntes sobre els caps.

Els dos querubins constituxen el primer smbol que hem de prendre en consideraci.Kerub en hebraic significa prxim i caracteritza aquell estat de conscincia de proximitatinterior amb el Principi de Vida que fa possible i manifesta l'aliana representada perl'Arca i el seu contingut. Els querubins, per sobre de l'Arca, formen el propiciatori, altre

nom revelador de l'estat de conscincia que s'aconsegueix amb aquesta proximitat, osigui, amb el reconeixement de la nostra unitat i directa relaci amb el Principi Essencialde tot: la pau que ve del nostre establiment en la Realitat, i la conciliaci o propiciaci queaix es realitza de tots els conflictes, contrarietats i dificultats de l'existncia.

L'Arca est formada de fusta d'accia, revestida d'or per dintre i fora. Aquest metall, ambel que han estat llaurats a martell tamb els querubins, s simblic de la Fe, matriaprimera necessria per a l'establiment individual d'una tal aliana; quant a l'accia, laincorruptibilitat d'aquesta fusta s altre smbol evident de la incorruptibilitat de totpensament pur dominat pel sentit de l'Eternitat.

La corona d'or que adorna l'Arca en la seva part superior, formant fulles, flors i fruits,representa la corona de pensaments elevats i fecunds que acompanyen constantment talestat de conscincia.

Amb la blanca clau, allegrica de la puresa de les seves intencions, que el Mestre Secretduu del seu ltim viatge, li s possible esbrinar el contingut de l'Arca. No obstant aix, lafragilitat del material que es compon requereix un extrema cura: la clau pot trencar-sefcilment -com ho indiquen alguna vegada les allegories relatives a aquest grau- i elcontingut de l'Arca roman ocult i impenetrable, si no concorren a formar-la l'or de la Fe, laplata de l'Esperana i el coure de l'Amor.



32/101

Aix doncs, si la clau d'ivori fracassa en el seu intent, l'esperana que ho sost pot, enuni dels altres dos metalls, formar el material necessari per a forjar una nova clausegons el model rebut, tasca aquesta que no li ser en extrem difcil, doncs tot Mestre hade tenir coneixement de l'art de treballar els metalls. (2)

Dintre de l'Arca es troben les dues Taules de la Llei, un got d'or ple de man i la vara deAarn. Les Taules de la Llei sn de marbre blanc, s a dir, de la pedra ms pura i refinadai tenen gravats en lletres hebrees els deu manaments rebuts per Moiss en el Mont Sina:els quatre deures de l'home envers Du en la primera, els sis restants que ha de guardaramb els seus semblants, en la segona.

La Llei no pot gravar-se ni en el metall ni en la fusta: nicament la pedra blanca o matriaprimera purificada del nostre sser, en la seva expressi orgnica (3), a pesar de la sevafragilitat, es considera com material idoni per a rebre-la i conservar-la. Aquesta pedrablanca s la mateixa pedra bruta originria sobre la qual s'exerceixen els primers esforosde l'Aprenent, dirigits al domini de si mateix, que el Company ha de transformar en pedrablanca, de la qual se serveix el Mestre com planxa per a traar, esforant-se entransformar-la en pedra filosofal. A ella fa referncia l'escriptor de l'Apocalipsi al parlar

d'una pedra blanca que ser lliurada a qui vencs les proves que es troben en la Senderade la Perfecci, sobre la qual es troba gravat un nou nom per tots desconegut, menys perqui ho rep.

La Llei de la Vida ha de, doncs, ser individualment rebuda i gravada en el Sina omuntanya al que s'ascendeix amb l'elevaci dels pensaments, conservant-se desprs enl'Arca o lloc secret del nostre cor. Cap Llei o Regla exterior pot ser efectiva per llargtemps: nicament pot ser un mitj provisional per a arribar a reconixer i realitzar la Lleio Regla interior que la mateixa Vida grava en les dues taules o aspectes complementarisde la nostra conscincia, que es dirigeixen respectivament cap a endins i cap a fora.

El got de man i la vara de Aaron que es conserven igualment en l'Arca, juntament amb

les dues Taules de la Llei, sn els emblemes de la Grcia i del Poder, que ragen de laperfecta observana de la Llei en els seus dos aspectes: els dons de l'Altssim que esreben en proporci de la nostra Fe, Esperanza i Amor, amb el reconeixement que Ell s laGran Font de tot, el sol Poder i l'nica Realitat.

EL QUART VIATGE

Amb el reconeixement i la prctica de la Llei Interior, que el Mestre Secret guarda iconserva en el seu propi cor, ser millor ents el significat de la mstica branca que vapermetre reconixer la tomba de Hiram, la fusta de la qual incorruptible s el materialemprat en la construcci de l'Arca.

s, doncs, necessari, una vegada reconeguda la Llei com expressi dels Principis,conducta per la seva aplicaci, que nicament pot verificar-se en l'occident de la vidamaterial, o sigui, en el domini dels sentits, perqu no quedi en estat de pura teoria noefectiva.

Aquesta aplicaci de la Llei, que es verifica en el quart viatge del Mestre Secret, aix comla paraula de passada que a la mateixa condux, es troba en el Ritu Escocs com smbolsdel grau successiu, entre els quals s fonamental el problema de la quadratura del cercle.

(2) Com ho indica la paraula de passada a aquest grau. (Vegi's el Manual del Mestre).(3) s sabut que el marbre s pedra calcria, i, per tant, la seva constituci semblant a la dels nostres ossos, o sigui,

a la part ms interior i permanent del Temple de la vida orgnica, que ho sost i caracteritza la seva conformaci.



33/101

Com resa la instrucci d'aquest grau (1): el Mestre Perfecte coneix l'esquadra, eltriangle, el cercle i la seva quadratura. La primera s la rectitud del judici i eldiscerniment espiritual que el Mestre Secret ha trobat en la seva peregrinaci solitria a laTomba de Hiram; el segon indica molt b el coneixement dels Principis, o sigui, de laDivinitat en el seu triple aspecte de Creador, Conservador i Destructor, arribant a desprs,en el seu viatge cap a Orient; el tercer anlogament representa la Llei com expressi delsprincipis en el cicle de l'existncia; quant a l'ltima s l'aplicaci prctica de la mateixallei, per mitj del Recte Judici de l'esquadra

LA QUADRATURA DEL CERCLE

Aquest clssic problema, que s'ha considerat com una impossibilitat matemtica, t en laGeometria de la Vida individual una important i definida aplicaci (2) .

Aquell mateix cercle o Cicle de la Vida manifest en l'espai i en el temps, que s'hareconegut a l'Orient com expressi d'un principi div en els seus tres aspectes -que stamb Principi Animador del nostre sser com Ull de la conscincia i Geni Individual que

es troba en el centre de l'estrella- ha de ser individualment rectificat pel mestre Secret; ia aquesta rectificaci es refereix l's harmnic i perfecte de l'Esquadra amb el Comps,prerrogativa del Magisteri, sense la qual cosa tot Mestre es troba perfectament perdut.

La necessria correlaci d'aquest ltim amb la primera o fase preliminar de recepci enaquest grau, pot ser suficient per a demostrar que el problema de la quadratura del cerclepertany, en realitat, al quart grau manic i que nicament una arbitrria i innecessriamultiplicaci de graus pot haver-lo separat temporalment.

Manual Del Mestre Secret

Documents

Transcript of Manual Del Mestre Secret