LLIBRES APÒCRIFS

2nd ESDRAS de THE KING JAMES Bíblia 1611

www.Scriptural-Truth.com

Esdres 2

El segon llibre de Nehemies

{1:1} el segon llibre del Profeta Esdres, fill de

Saraias, fill de Azarias, fill de Helchias, fill de

Sadamias, el sou a:UdG de Sadoc, fill de Achitob,

{1:2} el fill de Achias, fill de Phinees, fill de

Heli, fill de Amarias, fill de Aziei, fill de

Marimoth, fill d'i ell spake: la de Borith, la

fill de Abisei, fill de Phinees, fill d'Eleazar,

{1:3} el fill d'Aaron, de la tribu de Levi; que va ser

en captivitat a la terra de les Medes, en el regnat de Artexerxes

rei dels perses.

{1:4} i la paraula del Senyor va venir a mi, dient:

{1:5} anar teu camí i mostrar la meva gent seus actes pecaminosos,

i els seus fills seu maldat que ho han fet

contra mi; que es pot dir dels seus fills:

{1:6} perquè s'incrementen els pecats dels seus pares a

ells: ja que m'ha oblidat, i han ofert a

déus aliens.

{1:7} sóc no fins i tot ell que va portar-los de la terra

d'Egipte, des de la casa de l'esclavitud? però tenen

em provocat a ira i menyspreat meu assessors.

{1:8} tirar tu fora llavors el cabell del teu responsable i emesos tots

mal a ells, per que no hagin estat obedients a la meva

Llei, però és un poble de rebel.

{1:9} quant es me n'estic-los, en qui tinc

fet tant bé?

{1:10} tenen molts reis he destruït per la seva causa;

Faraó amb el seus servents i tot el seu poder he ferit

avall.

{1:11} totes les Nacions tenen destruir abans d'ells, i

a l'est em repartits per la gent de dues províncies,

fins i tot de Tyrus i Sidó i han mort tots els seus enemics.

{1:12} parlar tu per tant unto ells, dient, això diu

el Senyor,

{1:13} he portat al mar i al començament

li va donar un pas gran i segur; Li vaig donar Moses per un

líder i Aaron per un sacerdot.

{1:14} donava llum a una columna de foc, i gran

es pregunta l'he fet entre vosaltres; encara me, vosaltres oblidat

diu el Senyor.

{1:15} això diu el Senyor Totpoderós, les guatlles van ser com

un testimoni Li vaig donar tendes de campanya per a la seva salvaguarda:

No obstant això vosaltres murmurat allà,

{1:16} i triomfar no en el meu nom per a la destrucció

dels seus enemics, però mai a aquest dia fer vosaltres encara buf.

{1:17} on son els beneficis que he fet per tu?

Quan vosaltres eren famolencs i assedegat pel desert, fer vosaltres

no plorar unto jo,

{1:18} dient: per què has tu ens va portar aquesta

desert matar-nos? hagués estat millor per a nosaltres tenir

servir els egipcis, que al morir en aquest desert.

{1:19} llavors havia em fas llàstima en el seu mournings i va donar

mannà per menjar; perquè vosaltres menjar el pa dels Àngels.

{1:20} quan vosaltres eren set, va fer no s'enganxi la roca,

i aigües fluïa per a omplir el seu? per la calor cobert

vostè amb les fulles dels arbres.

{1:21} he dividit entre vosaltres una fructífera terra, jo desposseïda la

Canaanites, el Pherezites i els filisteus, abans:

què encara faré més per a vostè? diu el Senyor.

{1:22} això diu el Senyor Totpoderós, quan vosaltres eren en

el desert, el riu dels amorreus, sent athirst,

i maleint el meu nom,

{1:23} que et va donar no d'incendi per a la seva blasphemies, però emetre un

arbre a l'aigua i fer els dolços de riu.

{1:24} què faré a tu, O Jacob? tu, Judà,

vas voler obeir no mi: em em referiré a altres nacions, i

als donaré el meu nom, que es pot mantenir la meva

Estatuts.

{1:25} veure vosaltres heu abandonat a mi, abandonarà

també; Quan us desitjo jo ser amable a vosaltres, es pot

tenen cap pietat a vostè.

{1:26} whensoever vosaltres posaràs sobre mi, no escoltarà

s: per a vosaltres he tacat les mans amb sang i el seu

peus són swift a cometre homicidi.

{1:27} ye tenen no com fos abandonat a mi, però el teu

mateixos, diu el Senyor.

{1:28} això diu el Senyor Totpoderós, jo no he resat

vostè com a pare dels seus fills, com a mare les seves filles i un

infermera seu noies joves,

{1:29} que vosaltres seria el meu poble, i hauria de ser el seu

Déu; que vosaltres seria els meus fills, i hauria de ser el seu

pare?

{1:30} deduïa junts, com una gallina gathereth ella

pollastres sota les seves ales: però ara, què faré

vostè? Jo es llancen vostè de la meva cara.

{1:31} quan vosaltres ofereixen unto jo, convertirà la cara de

t: per la seva feastdays solemne, el seu nou llunes i el seu

les circumcisions, han abandonat.

{1:32} enviava unto vostè meus servents els profetes, qui vosaltres

han pres mort i estripat els seus cossos en peces, del qual

sang I serà necessari de les seves mans, diu el Senyor.

{1:33} això diu el Senyor Totpoderós, és casa teva

desolada, que es llancen vostè com el vent ε rostolls.

{1:34} i els seus fills no serà fructífers; per a ells

han menyspreat meu manament, i fer el que és

un mal abans que jo.

{1:35} el seu cases donaré a un poble que ha

venir; que no haver sentit parlar de mi encara cregui jo; a

a qui he shewed que cap senyal, encara que haurà de fer que la

manat-los.

Esdres 2 pàgina 708

{1:36} que no he vist profetes, anomenaran

seus pecats de record i reconèixer-los.

{1:37} aprofito per presenciar la gràcia de la gent per venir,

els més petits s'alegren en alegria: i encara que tenen

no em vist amb ulls corporals, però en esperit creuen la

cosa que dic.

{1:38} i ara, germà, vet aquí quina glòria; i veure el

persones que vénen d'Orient:

{1:39} unto qui em donarà per a líders, Abraham,

Isaac i Jacob, Oseas, Amos i Micheas, Joel, Abdias,

i Jonas,

{1:40} Nahum i Abacuc, Sophonias, Aggeus, Zacaries,

i Malaquies, que s'anomena també un àngel del Senyor.

{2:1} per tant diu el Senyor, va portar aquesta gent de

esclavitud i em va donar-los meus manaments per

menservants els profetes; qui no vols sentir, però

menyspreat meu assessors.

{2:2} diu la mare que el nus ells unto ells, anar el seu

manera, vosaltres nens; perquè jo sóc una vídua i abandonat.

{2:3} he portat cap amunt amb alegria; però amb tristesa i

pesadesa tenen perdia: per vosaltres hem pecat abans de la

Senyor el teu Déu, i fa aquella cosa que està malament davant d'ell.

{2:4} però què faran ara tot a vosaltres? Sóc una vídua

i abandonat: recórrer el seu camí, O els meus fills i demanar Misericòrdia

del Senyor.

{2:5} per a mi, O pare, trucada sobre tu per un testimoni

sobre la mare d'aquests nens, que quedaria no meu

Pacte,

{2:6} que tu els porten a la confusió i la seva mare

a un espatllar, que hi hagi cap descendència d'ells.

{2:7} deixar-los ser escampades entre els pagans, deixar

els seus noms de posar fora de la terra: per que han menyspreat

el meu Pacte.

Ser {2:8} aflicció a tu, Assur, tu que hidest la

iniquitat en tu! Oh tu pervers persones, recorda que

Feia a Sodoma i Gomorrha;

{2:9} la terra del qual lieth en clods de brea i munts de

cendres: tot i així també faré unto ells que sentir-me no,

diu el Senyor Totpoderós.

{2:10} això diu el Senyor a Esdres, dir a la meva gent

que els donaré el Regne de Jerusalem, que jo

hauria donat a Israel.

{2:11} la seva glòria també es prenc unto jo i donar a aquestes

les botigues eterna, que jo havia preparat per a ells.

{2:12} tindran el arbre de la vida per un ungüent de

gust dolç; haurà ni laborals, ni ser cansat.

{2:13} anar i vosaltres rebrà: pregar per uns dies a

vostè, que pot ser escurçat: el Regne ja és

preparat per a tu: veure.

{2:14} prendre cel i terra per testimoni; perquè I tenen

el mal han trencat a trossos i creada el bé: per què viu,

diu el Senyor.

{2:15} mare, abraçar els teus fills i portar-los

amb alegria, fer els peus tan ràpid com un pilar: perquè I tenen

escollit a tu, diu el Senyor.

{2:16} i aquells que mort es vaig alçar una altra vegada des de

seus llocs i portar-los de les tombes: perquè I tenen

coneix el meu nom a Israel.

{2:17} no tinguis por, tu mare dels nens: perquè I tenen

escollit a tu, diu el Senyor.

{2:18} per la teva ajuda jo enviarà meus servents Esau i

Jeremy, després del qual l'advocat he santificats i preparats

per tu dotze arbres carregats amb bussos fruits,

{2:19} i tantes fonts regalima llet i

mel i set grans muntanyes, per la qual cosa hi creixen

Roses i lliris, per la qual cosa que omplirà teus fills amb alegria.

{2:20} fer dret a la vídua, jutjar pel pare,

donar als pobres, defensar l'orfe, vestir el despullat,

{2:21} curar la trencada i els febles, riure no un coix

home menyspreu, defensar el mutilat, i deixar que el cec

entren en la vista del meu claredat.

{2:22} mantenir els vells i joves dins teu parets.

{2:23} hi resultin tu findest morts, portar-los i

enterrar-los, i et donaré el primer lloc el meu

resurrecció.

{2:24} complir encara, O la meva gent i prendre el teu descans, ta

litat arribat encara.

{2:25} alimentar els teus fills, O tu bon infermera; Establim

els peus.

{2:26} pel que fa a qui he donat tu, hi ha servidors

seran no un d'ells es perdi; per a que l'obligaran des

entre el teu número.

{2:27} no ser cansat: per quan el dia de problemes i

acosta pesadesa, altres seran plorar i ser dolorós, però

tu shalt ser feliç i tenen abundància.

{2:28} els pagans s enveja a tu, però podrà

fer res contra tu, diu el Senyor.

{2:29} les meves mans es referirà a tu, perquè teu fills

no veurem l'infern.

{2:30} s'alegrarà, O tu mare, amb els teus fills; per a

lliurarà tu, diu el Senyor.

{2:31} recordar els teus fills que dormir, perquè em porti

ells surti dels costats del terra i faran Misericòrdia a

ells: perquè jo sóc misericordiós, diu el Senyor Totpoderós.

{2:32} abraçar teu fills fins que vaig venir i mostrar pietat

unto ells: meu pous atropellar, i no es meva Gràcia

suspens.

{2:33} Esdras rebia un càrrec del Senyor en la

Mont Oreb, que ha d'anar a Israel; però quan va arribar

unto ells, em situat a prop de nought i menyspreat el

manament del Senyor.

Esdres 709 pàgina 2

{2:34} i, per tant, dic unto vostè, O vosaltres pagans, que

escoltar i entendre, mira el seu pastor, que donarà

li resta eterna; per a ell és gairebé a la mà, que vindrà

a la fi del món.

{2:35} estar preparats per la recompensa del Regne, per la

llum eterna brilli en tu per sempre.

{2:36} fuig l'ombra d'aquest món, rebre la

alegria de la seva glòria: Jo testificar meu Salvador obertament.

{2:37} O rebre el regal que us és donada i ser feliç,

donant gràcies a ell que ha portat a la celestial

Unit.

{2:38} sorgir cap amunt i peu, Heus aquí el nombre d'aquells

que es va segellar en la festa del Senyor;

{2:39} que es va apartar de l'ombra del món,

i han rebut peces glorioses del Senyor.

{2:40} prendre el teu nombre, O Sion i callar aquells de

irreconciliables que es vesteix de blanc, que hagin complert la Llei

del Senyor.

{2:41} el nombre dels teus fills, qui tu longedst

perquè, es compleix: demano el poder del Senyor, que ta

persones, que han estat cridats des del principi, pot ser

sagrat.

{2:42} Esdras veia en el Mont Sion a gent gran,

qui jo no podria numerar i tots ells lloar el Senyor

amb cançons.

{2:43} i enmig d'ells hi havia un jove

d'una talla alta, més alt que la resta i a cada un

dels seus caps corones d'establir i era més exaltat; que jo

meravellava al enormement.

{2:44} així que va demanar l'àngel i va dir: Senyor, què són aquests?

{2:45} contestava i deia unto jo, aquestes siguin que

han posat fora la roba mortal i posar en la immortal,

i han confessat en nom de Déu: ara són

coronat i rebre palmes.

{2:46} llavors em digué: l'Àngel, el jove és

que crowneth a ells i ells giveth palmes a les seves mans?

{2:47} perquè contestava i deia unto jo, és el fill de

Déu, a qui ells han confessat en el món. Llavors vaig començar

en gran mesura a felicitem que representava el nom tan rígid

del Senyor.

{2:48} llavors l'Àngel digué: mi, seguir el teu camí i dir

meva gent quina mena de coses i es pregunta com gran

de Jehovà teu Déu, has vist.

{3:1} el trentè any després de la ruïna de la ciutat que estava a

Babilònia i laics preocupat sobre el meu llit i els meus pensaments

acostar meu cor:

{3:2} perquè veia la desolació de Sion i la riquesa d '

ells que habità en Babilònia.

{3:3} i el meu esperit era adolorit mogut, així que vaig començar a

parlar paraules plenes de por a la més alta i va dir:

Senyor {3:4}, que bearest regla, tu spakest a la

començant, quan tu plantar la terra i que a tu mateix

sol i commandedst la gent,

{3:5} i gavest un cos a Adam sense ànima, que

era l'execució dels fallem mans i respirar en

l'alè de vida i que ell va viure abans de thee.

{3:6} i tu li leadest al paradís, que teu dret

mà havien plantat, abans mai la terra va sortir endavant.

{3:7} i unto ell tu gavest manament d'estimar

ta manera: que ell transgredien i immediatament tu

appointedst mort en ell i en les seves generacions, dels quals

vi Nacions, tribus, persones i parenteles, fora de sèrie.

{3:8} i cada persones van caminar després de la seva pròpia voluntat, i

va fer coses meravelloses abans de thee i menyspreat ta

manaments.

{3:9} i una altra vegada en procés de temps tu broughtest la

inundació a aquells que habità en el món i destroyedst

-los.

{3:10} i va arribar a passar en cadascuna d'elles, que, com mort

va ser a Adam, així que va ser la inundació a aquestes.

{3:11} malgrat això un d'ells tu leftest, és a dir,

Noé amb la seva família, dels quals va arribar a tots els homes justos.

{3:12} i passava, que quan ells que habità a

la terra va començar a multiplicar i havia aconseguit moltes

nens, i eren un poble gran, va començar una altra vegada a ser

més impia que el primer.

{3:13} ara quan vivien tan perversament abans de thee,

tu triar tu un home entre ells, la

Deia Abraham.

{3:14} ell tu lovedst i unto ell només tu

shewedst teva voluntat:

{3:15} i madest una eterna pacte amb ell,

prometent-li que tu vas voler mai abandonarà la seva descendència.

{3:16} i unto ell tu gavest Isaac i unto Isaac

També tu gavest Jacob i Esau. Pel que fa a Jacob, tu vas

ell triï a tu i posar els Esau: i així Jacob es va convertir en un

gran multitud.

{3:17} i va arribar a passar, que quan tu leadest la seva

llavor d'Egipte, tu broughtest-los fins a la muntanya

Sinaí.

{3:18} i saludant al cel, tu ràpid el

terra, movedst tot el món i madest les profunditats a

tremolar i troubledst els homes de l'època.

{3:19} i teva glòria se n'anava a través de quatre portes, del foc, i

del terratrèmol i del vent i del fred; que tu poguessis

donar el dret a la llavor de Jacob i diligència a la

generació d'Israel.

{3:20} i encara tookest tu no lluny d'ells un

cor malvat, que ta llei podria portar endavant fruita en ells.

{3:21} pel primer Adam tenint un cor malvat

transgredien i era superar; i així que tots ells que són

néixer d'ell.

Esdres 2 pàgina 710

{3:22} per tant malaltia va fer permanent; i la Llei

(també) al centre del poble amb la malignity de la

arrel; manera que el bo marxava lluny, i el mal encara Morada.

{3:23} així passar el temps, i els anys van ser

va culminar: després vas tu alçar tu un criat,

David anomenat:

{3:24} qui tu commandedst per construir una ciutat a ta

nom i oferir l'encens i ofrenes a tu mateix.

{3:25} quan això va ser fa molts anys, després que

Habitat la ciutat gastant tu,

{3:26} i en totes les coses que feia fins i tot com Adam i tota la seva

generacions havia fet: perquè també tenien un cor pervers:

{3:27} i així tu gavest ta ciutat més en mans dels

enemics irreconciliables.

{3:28} els seus actes llavors res millor que habiten a

Babilònia, que per tant haurien de tenir el domini sobre

Sion?

{3:29} per a quan vaig arribar allà i havia vist impieties

sense nombre, llavors la meva ànima veure molts evildoers en aquest

trentè any, així que el meu cor em va fallar.

{3:30} perquè he vist com tu sufferest-los pecats,

i has estalviat autors perversos: i has destruït ta

persones i has conservat enemics irreconciliables i no has

Això va significar.

{3:31} no recordo com es poden deixar d'aquesta manera: els

que després de Babilònia millor que ells de Sion?

{3:32} o hi ha qualsevol altra gent que et coneix

al costat d'Israel? o que la generació d'hath creia tan teva

pactes com Jacob?

{3:33} i encara la seva recompensa appeareth no i la seva

treball té cap fruita: perquè he passat per aquí i allà

els pagans i veig que flueixen en riquesa i crec que no

sobre teu manaments.

{3:34} pesen tu per tant nostra maldat ara en la

equilibri i el seu és també que habiten el món; i així

teu nom no on ser trobat, però a Israel.

{3:35} o quan era que ells que viuen a la

terra no pecar a la teva vista? o el que la gent ho tenen

mantenir la teva manaments?

{3:36} thou shalt trobar que ha mantingut Israel en nom teu

preceptes; però no els pagans.

{4:1} i l'àngel que va ser enviat a mi, el nom

era Uriel, em va donar una resposta,

{4:2} i va dir, teu cor ha anat a lluny en aquest món,

i thinkest tu per comprendre la manera de la més alta?

{4:3} llavors deia jo, sí, Senyor. I ell va respondre a mi,

i va dir, jo m'envia a faran tu tres maneres i s'estableix

tres similitudes abans de thee:

{4:4} perquè així consti, si tu em pots declarar un, es faran

tu també el camí que tu desirest a veure i es faran

tu des d'on procedeix acosta la cor malvat.

{4:5} i deia, dir, Senyor. Llavors va dir a mi,

Seguir el teu camí, em pesen el pes del foc o mesurar mi

l'explosió del vent, o em diuen una altra vegada el dia que ha passat.

{4:6} llavors jo contestava i deia, quin home és capaç de fer

aquell, que tu shouldest demanar aquestes coses de mi?

{4:7} i deia unto jo, si em demaneu tu com gran

habitatges està al mig del mar, o quantes fonts

són a l'inici de la profunditat, o quantes fonts són

dalt del firmament, o quines són les despeses de paradís:

{4:8} Peradventure tu vas voler dir unto jo, mai no

vaig ficar en el fons, ni encara a l'infern, tampoc em

mai pujar al cel.

{4:9} malgrat això ara he demanat tu però només de la

foc i vent i del dia wherethrough tu has

passat i de les coses que tu no pots ser

separats, i encara pots tu em donen cap resposta d'ells.

{4:10} deia unto jo, salvament coses, d'altra banda i

com els crescut amb tu, pots tu no sé;

{4:11} com teu vaixell llavors cal ser capaç de comprendre

el camí de l'altíssim i, el món sent ara exteriorment

malmesa per entendre la corrupció que és evident en el meu

vista?

{4:12} llavors em deia unto ell, fos millor que estàvem

en absolut, que hauríem de viure encara a la maldat i

pateixen i no saber per què.

{4:13} em contestava i va dir, vaig anar a un bosc en

una plana i els arbres agafessin Consell,

{4:14} i va dir: veniu, anem anar i fer guerra contra

el mar que es pot surten fora abans que nosaltres, i que ens pot

ens fan més boscos.

{4:15} les inundacions del mar també de la mateixa manera va

advocat i va dir, venir, anem pujant i sotmetre al bosc

de la plana, que allà també ens pot fer-nos un altre país.

{4:16} el pensament de la fusta va ser en va, per l'incendi

va arribar i consumida.

{4:17} el pensament de les inundacions del mar arribava així mateix

a nought, la sorra es va aixecar i va detenir.

{4:18} si fossis jutge ara betwixt aquests dos, qui

vas voler tu comencen a justificar? o qui tu vas voler

condemnar?

{4:19} em contestava i deia, realment és un absurd pensament

que tots dos han ideat, perquè el terreny és donada la

fusta i mar també té el seu lloc de suportar les seves inundacions.

{4:20} llavors em va respondre ell i deia, tu has donat una

bé la sentència, però per què tu no a tu mateix judgest també?

{4:21} per com terra és donada la fusta, i

el mar als seus inundacions: tot i així es que viuen a la terra

pot entendre res, però el que és a la terra:

i ell que habita dalt al cel només pot

entendre les coses que estan per sobre l'alçada de la

cels.

{4:22} llavors em va respondre i va dir: prego que tu, Senyor,

Esdres 711 pàgina 2

Deixi'm tenir comprensió:

{4:23} perquè no era la meva ment a ser curiosos dels alts

coses, però de com passar per nosaltres cada dia, és a dir, per què

Israel és abandonat com un retret a la pagans i per a què

causa de la gent qui tu has estimat és donada

Nacions impius, i per què és la Llei dels nostres avantpassats

portat a prop de nought, i els pactes escrits arribat a cap

efecte,

{4:24} i ens passa fora del món com

llagosta i la nostra vida és sorpresa i por i ens

no són dignes obtenir la misericòrdia.

{4:25} què llavors farà al seu nom pel qual ens

s'anomenen? aquestes coses em demanat.

{4:26} llavors em va respondre ell i deia, més tu

searchest, més thou shalt meravella; per al món hasteth

ràpid a perir,

{4:27} i no pot comprendre les coses que són

es va comprometre a justos de temps per venir: per aquest món és

ple d'injustícia i malalties.

{4:28} però com sobre les coses, perquè així consti, tu askest

mi, diré tu; per al mal és sembrada, però la destrucció

això no és arribat encara.

{4:29} si, per tant, allò que se sembra no girar

cap per avall, i si el lloc on està sembrada el mal pas

no lluny, llavors no entren que se sembra amb el bé.

{4:30} pel gra de llavor mal ha han sembrat en el

cor d'Adam des del principi i quant

ungodliness ha-ho va portar a aquest moment? i com

molt es encara porti endavant fins al moment de batuda

venir?

{4:31} Ponder ara per a tu mateix, com gran fruit de

el gra de llavor mal maldat ha portat endavant.

{4:32} i quan les orelles es ser reduït, que són

sense número, gran com un pis serà van omplir?

{4:33} llavors jo contestava i deia, com i quan es

aquestes coses vénen a passar? per què els nostres anys pocs i

mal?

{4:34} i ell va respondre a mi, dient, no tu afanyo

per sobre la majoria dels més alt: per a la teva pressa és en va estar per sobre

ell, perquè tu has excedit molt.

{4:35} feia no les ànimes també de la pregunta de preguntar justos

aquestes coses a les seves cambres, dient, quant seré

Espero que aquesta moda? Quan ve la fruita de la planta de

nostra recompensa?

{4:36} i unto aquestes coses li va donar l'Arcàngel Uriel

respondre i va dir, fins i tot quan és el nombre de llavors

ple a vostè: perquè ell ha pesat del món en l'equilibri.

{4:37} per mesura va ha mesurat els temps; i per

nombre d'hath va numerats els temps; i no va moure

ni remenar, fins que es complirà la dita mesura.

{4:38} llavors em va contestar i deia, O Senyor que bearest

regla, encara que tots estan plens d'impietat.

{4:39} i per nostra causa peradventure és que les plantes

dels justos no s'emplenen, perquè els pecats d'ells

que viuen a la terra.

{4:40} perquè em va respondre i va dir, anar el teu camí per un

dona amb nen i fer d'ella quan ella ha complert

nou mesos, si seu ventre pot mantenir el naixement ja

dins d'ella.

{4:41} llavors deia jo, No, Senyor, que no es pot. I va

deia unto jo, a la tomba són les cambres d'ànimes com la

ventre d'una dona:

{4:42} per com com una dona que travaileth fa sortir pressa a

escapar de la necessitat de la dolors de part: tot i així fer aquests llocs

pressa per lliurar les coses que són cometia unto ells.

{4:43} des del principi, mira, el que tu desirest a

veure, serà shewed tu.

{4:44} llavors em va contestar i deia, si he trobat favor

a la teva vista i si és possible, i si que es reuneixen per tant,

{4:45} mi llavors si es més per venir que faran

és el passat, o més passat que està per venir.

{4:46} què és passat, jo sabia, però què hi ha per venir I

no sé.

{4:47} i deia unto jo, enfrontar-se a la dreta,

i haurà d'exposar la similitud a tu.

{4:48} així que es va aturar i va veure i, vet aquí, una crema calenta

forn passar davant meu: i va passar que quan el

la flama era anat vaig mirar i, Heus aquí, el fum

va romandre encara.

{4:49} després d'això va passar davant meu una aquosa

núvol i enviat molta pluja amb una tempesta; i quan la

pluja tempestuosa havia passat, les gotes es va mantenir encara.

{4:50} llavors es deia unto jo, compte amb a tu mateix; com

la pluja és més que les gotes i com el foc és superior a

el fum; però les gotes i el fum que romanen darrere: així

va fer més superior a la quantitat que ha passat.

{4:51} llavors jo pregava i deia, pot I en directe, thinkest,

fins aquell moment? o què ha de passar en aquells dies?

{4,52} em contestava i deia, pel que fa a les fitxes

perquè així consti tu askest mi, tu un d'ells pot explicar en part: però

com tocar la teva vida, jo no sóc enviats a faran tu; per a que no

saber-ho.

Malgrat això {5:1} com arribada les fitxes, Heus aquí, els dies

vindrà, que els qui habiten sobre la terra es tindran

en un gran nombre i la forma de la veritat serà amagat, i

la terra serà estèril de fe.

{5:2} però iniquitat serà incrementat per sobre que que

Ara veus tu el o que tu has sentit fa molt de temps.

{5:3} i la terra, que tu veus el que ara tenen arrel, shalt

tu veure perdut de sobte.

{5:4} però si el més alt d'atorgar tu per viure, thou shalt

veure després de la tercera trompeta que sobte brilli el sol

una altra vegada a la nit i la lluna tres vegades al dia:

Esdres 2 pàgina 712

{5:5} i sang serà deixar de fusta i la pedra

donarà la seva veu, i la gent serà preocupat:

{5:6} i fins i tot va pasturarà, qui busquen no que

habiten sobre la terra, i el fowls tindrà el seu vol

distància junts:

{5:7} i mar Sodomitish seran expulsats de peix, i

fer un soroll a la nit, que molts no han conegut: però

tot serà sentir la veu dels mateixos.

{5:8} allà serà una confusió també en molts llocs, i

el foc es sovint remetran una altra vegada, i seran les feres

canviar els seus llocs, i les dones menstruous donarà

endavant monstres:

{5, 9} i les aigües es pot trobar en els dolços i tot

amics haurà de destruir un altre; llavors, serà amagar enginy

i comprensió retirar-se a la cambra secreta,

{5:10} i haurà de buscar de molts i encara no han

trobar: llavors injustícia i incontinency serà

multiplicat a terra.

{5:11} una terra també serà demanar un altre i diuen, és

Justícia que fa sortir un home just passat per

tu? I digués, no.

{5:12} al mateix temps seran homes esperança, però res

aconseguir: seran laborals, però es retallarà seves maneres.

{5:13} per mostrar tu aquestes fitxes tinc deixar; i si tu

vols pregar una altra vegada i plorar com ara i fins i tot dies, ràpid tu

shalt saber encara més coses.

{5:14} llavors jo awaked, i un extrem aportan va anar

a través de tot el meu cos i la meva ment estava preocupat, perquè es

es va desmaiar.

{5:15} per celebrar l'àngel que va venir a parlar amb mi

mi, me reconfortat i configurar-me en els meus peus.

{5:16} i en la segona nit va arribar a passar, que

El capità de la gent venia unto jo, dient: Salathiel

On véns? i per què és el teu rostre tan

pesat?

{5:17} Knowest tu no que Israel s'ha compromès a

tu a la terra de la seva captivitat?

{5:18} fins llavors i menja pa i ens abandonarà no, com la

pastor que leaveth el seu ramat a les mans dels llops cruels.

{5:19} llavors em deia unto ell, van teus camins de mi, i

venir no prop de mi. I va sentir que deien i anava des

m.

{5:20} i així jo dejunat set dies, dol i

plorant, com l'Àngel Uriel em manava.

{5:21} i després de set dies pel que va ser, que els pensaments de

meu cor van ser molt dolorosos unto jo una altra vegada,

{5:22} i la meva ànima es va recuperar l'esperit de comprensió,

i vaig començar a parlar amb l'altíssim

{5:23} i va dir, O Senyor que bearest regla, de cada fusta

de la terra i de tots els arbres del mateix, tu has seleccionat

només tu una vinya:

{5:24} i totes terres de tot el món que tu has

tu seleccionat un pou: i tot el lliri d'una mateixa flors:

{5:25} i de totes les profunditats del mar tu has omplert

tu un riu: i el de totes les ciutats construïda tu has sagrat

Sion a tu mateix:

{5:26} i de totes les fowls que es creen tu has

tu anomenat un Colom: i de tot el bestiar que es fan

tu tu has proporcionat una ovella:

{5:27} i entre tota la multitud de gent que tu has

tu aconseguit un poble: i a aquesta gent, qui tu

lovedst, tu gavest una llei que s'aprova de tot.

{5:28} i ara, oh Senyor, per què tu has donat aquest

gent sobre a molts? i a l'un arrel has tu

altres, preparat per què tu has disseminats teu únic i

persones entre molts?

{5:29} i la qual gainsay les teves promeses, i

creu que no ta pactes, ells han recorregut cap avall.

{5:30} si thou didst tant odi el teu poble, encara

shouldest tu castigar-los amb mans salvament.

{5:31} ara quan havia parlat aquestes paraules, l'Àngel

que va venir a mi la nit esmentada va ser enviat a mi,

{5:32} i deia unto jo, sentir-me, i jo li donarà instruccions

tu; prestar atenció a la cosa que dic, i li diré a tu

més.

{5:33} i va dir, parlar, missenyor. Llavors va dir ell a

mi, tu ets adolorit preocupat en compte pel bé d'Israel: lovest

tu que millor que ell les persones que feien?

{5:34} i va dir, No, senyor: però de molt dolor he

parlat: per meu regnes dolor me cada hora, mentre que les feines a

comprendre la manera de l'altíssim i a buscar la part

del seu judici.

{5:35} i ell els digué: mi, tu no pots. I em va dir,

Per tant, Senyor? whereunto vaig néixer jo llavors? o per què va ser

no el ventre de la meva mare llavors la meva tomba, que no tingueu

vist el treball de Jacob i la fatiga de sensibilitat de l'estoc

d'Israel?

{5:36} i em deia unto jo, número les coses que

no són encara vinguts, jo es reuneixen l'escòria que són

escampades, em fan les flors verd una vegada més que són

pansits,

{5:37} obrir-me els llocs que estan tancats i portar-me

endavant els vents que en ells es Calla, mostrar la imatge em

d'una veu: i llavors jo publicaré a tu la cosa que tu

labourest saber.

{5:38} i va dir, O Senyor que bearest regla, que pot

saber aquestes coses, però el que té no seu habitatge amb

homes?

{5:39} pel que fa a mi, jo sóc imprudent: com pot llavors parlo de

aquestes coses perquè així consti, tu askest me?

{5:40} llavors deia ell unto jo, com tu pots fer cap

d'aquestes coses que he parlat de, tot i així pots tu no

trobar el meu judici, o al final de l'amor que tinc

va prometre a la meva gent.

Esdres 713 pàgina 2

{5:41} i deia, Heus aquí, Senyor, però art tu quasi a

ells que pot reservar fins al final: i què van fer

que han estat abans de mi, o que sigui ara, o que

vindran després de nosaltres?

{5:42} i deia unto jo, es comparen meu judici

a un anell: com que hi ha cap slackness de l'última, tot i així

no hi ha cap rapidesa dels primers.

{5:43} perquè jo contestava i deia, Couldest tu no fer

aquells que s'han fet i ara de ser, i que són per a

vénen, a la vegada; que tu poguessis faran teu judici el

més aviat?

{5:44} llavors em va respondre ell i deia, la criatura pot

no pressa sobre el fabricant; tampoc pot el món mantenir-los

a la vegada que es crea aquí.

{5:45} i deia, com tu has dit a teu servent, que

tu, que givest la vida a tots, has donat vida a la vegada a la

criatura que tu has creat i la criatura al descobert: fins i tot

Així es podria ara ademés que ara estar present a la vegada.

{5:46} i deia unto jo, demanar a l'úter de la dona,

i dic, si tu bringest endavant els nens, per què dost

tu que no junts, però un darrere l'altre? pregar-li

per tant, per portar endavant deu fills alhora.

{5:47} i va dir, ella no: però cal fer-ho per la distància

de temps.

{5:48} llavors es deia unto jo, tot i així han he donat la

el ventre de la terra als que ser sembrades en ell en les seves èpoques.

{5:49} per com com un nen petit no pot portar endavant la

coses que pertanyen a l'edat, tot i així tenir llençar la

món que he creat.

{5:50} i em va preguntar i dir, veient ara tu has donat

me el camí, procedirà a parlar abans de thee: per nostra

mare, de qui tu has em va dir que ella és jove,

draweth ara quasi a l'edat.

{5:51} em contestava i va dir, preguntar una dona que

dóna als nens, i ella et diré.

{5:52} dir a ella, per què són a ells qui tu

ara has portat endavant com els que eren abans, però menys

de talla?

{5:53} i tu, que es respondrà nascut a

l la força de la joventut són d'una moda i que

Els nascuts en el temps d'edat, Quan falta a l'úter, els

en cas contrari.

{5:54} considerar tu, per tant, també, com que sou menys

de talla que els que van davant teu.

{5:55} i també ho són ells que vénen després menys que vosaltres,

com les criatures que ara comencen a ser vell i han passat

sobre la fortalesa de la joventut.

{5:56} llavors vaig dir jo, Senyor, tu, em demano si he trobat

afavorir a la teva vista, faran el teu servent qui tu visitest

teva criatura.

{6:1} i deia unto jo, al principi, quan el

la terra es va fer, abans de les fronteres del món es va situar, o

sempre bufa el vent,

{6:2} abans que tronat i alleugerit, o mai la

van posar els fonaments del paradís,

{6:3} abans es van veure les flors de la Fira, o mai la

poders Moveable establiren, abans els innombrables

multitud de àngels es reunien,

{6:4} o mai les altures de l'aire es van aixecar cap amunt, abans

les mesures del firmament van ser nomenats, o mai la

xemeneies en Sion es calents,

{6:5} i abans dels anys presents es van buscar, i o

mai els invents d'ells que ara pecat es van convertir, abans

ells van ser segellades que han recollit fe per un tresor:

{6:6} llavors feia considero aquestes coses i tots eren

fer a través de mi sol i a través de cap altre: per mi també

seran acabat i ni més ni menys.

{6:7} llavors em va contestar i deia, què serà el comiat

asunder dels temps? o quan serà la fi de la primera,

i el començament de la mateixa que followeth?

{6:8} i deia unto jo, d'Abraham: Isaac,

Quan van néixer Jacob i Esau d'ell, mà de Jacob celebrada

primer el taló de Esau.

{6:9} per Esaú és la fi del món, i Jacob és el

a partir d'ella que followeth.

{6:10} de l'home és betwixt el taló i la mà:

altra qüestió, Esdres, preguntar tu no.

{6:11} llavors contestava i deia, O Senyor que bearest regla,

Si he trobat favor a la teva vista,

{6:12} tu, faran prego teu servent al final del teu

fitxes, perquè així consti tu shewedst mi primera part l'última nit.

{6:13} perquè contestava i deia unto jo, estand fins a

ta peus i escoltar una veu de so poderós.

{6:14} i serà com era un gran moviment; però la

lloc on tu standest no es poden desplaçar.

{6:15} i, per tant, quan es speaketh no tingui por: per

la paraula és del final, i la Fundació de la terra

entès.

{6:16} i per què? perquè el discurs d'aquestes coses

trembleth i es mou: perquè es coneix que al final d'aquests

cal canviar les coses.

{6:17} i passava, que quan jo havia sentit em vaig quedar

fins en els peus i hearkened i, vet aquí, hi havia un

veu que parlava, i el so d'això era com el so de

moltes aigües.

{6:18} i deia, contemplar, els dies vénen, que ho faré

començar a dibuixar quasi i per visitar-los que viuen a la

terra,

{6:19} i començarà a fer inquisició d'ells, el que

que siguin han ferit injustament amb la seva injustícia,

i quan la aflicció de Sion seran complertes;

{6:20} i quan el món, que comenci a desaparèixer

fora, ha de ser acabat, llavors I es faran aquestes fitxes: la

llibres s'obrirà abans del firmament, i seran

Esdres 2 pàgina 714

veure tots junt:

{6:21} i els fills d'un any d'edat hauran de parlar amb

seves veus, les dones amb nen porti endavant

nens prematura de tres o quatre mesos d'edat i seran

viure i ser aixecats.

{6:22} i sobte hauran de figurar els llocs sembrades

unsown, els magatzems plens aquesta sobte estava buides:

{6:23} i tha trompeta poden donar un so, que quan

Escolta tots els homes, serà de sobte por.

{6:24} en aquell moment amics a barallar un contra un altre

com enemics i la terra vencerà en la por amb aquells que

habiten en el mateix, les fonts de les fonts vencerà encara,

i en tres hores seran no corren.

{6:25} qui remaineth de totes aquestes que tinc

va dir tu seran escapar i veure la meva salvació i la fi de

el seu món.

{6:26} i els homes que es rebin, veurem que

no he provat la mort des del seu naixement: i el cor de la

habitants hauran ser canviat i es va convertir en un altre

significat.

{6:27} per mal han de posar i engany serà

apagat.

{6:28} quant a fe, seran florir, corrupció serà

superar i la veritat, que ha estat tan temps sense

fruites, haurà de ser declarada.

{6:29} i quan va parlar amb mi, Heus aquí, vaig mirar els

mica i poc a ell abans que em vaig quedar.

{6:30} aquestes paraules ell digué: mi; He vingut

mostrar l'hora de la nit per venir tu.

{6:31} si vols pregar encara més i ràpid set dies

una vegada més, que dir més coses per dia que tinc a tu

sentit.

{6:32} per ta veu s'escolta abans de la més alta: per

el poderós ha vist el teu tracte just, ell ha vist

també teu castedat, que tu has tingut mai des de la teva joventut.

{6:33} i per tant ha ell em va enviar a faran tu tots els

aquestes coses i per dir a tu, ser de bon confort i

no tinguis por

{6:34} i accelerar no amb els temps que han passat, a

pensar les coses vanes, que tu coliri no accelerar aquest

vegades.

{6:35} i va passar després d'això, que una vegada més, vaig plorar

i dejunat set dies de la mateixa manera, que podria complir el

tres setmanes que em va dir.

{6:36} i en la vuitena nit va ser contrariades dins el meu cor

jo una altra vegada i vaig començar a parlar abans de la més alta.

{6:37} per al meu esperit va ser col·locat en gran mesura al foc i la meva ànima

estava en perill.

{6:38} i deia, oh Senyor, tu spakest de la

a partir de la creació, fins i tot el primer dia i saidst així;

Deixar el cel i la terra pot fer; i la teva paraula era un perfecte

l'obra.

{6:39} i llavors era l'esperit i foscor i silenci

eren en cada costat; el so de la veu de l'home no era encara

format.

{6:40} llavors commandedst tu una llum Fira sortiran

ta tresors, que poden aparèixer el teu treball.

{6:41} en el segon dia tu madest l'esperit de la

firmament i commandedst-lo a part asunder i a

fer una divisió betwixt les aigües, que puguin ser d'una part

pujar, i l'altre romanen sota.

{6:42} en el tercer dia tu manar que el

aigües hauria de romandre a la setena part de la terra:

sis copets has tu assecar i mantenir-los, amb la intenció que

d'aquests alguns ser plantades de Déu i els otomans podria servir

tu.

{6:43} per tan aviat com la teva paraula va sortir l'obra va ser

fet.

{6:44} immediatament hi havia gran i innombrables

fruita i bussos i molts plaers al gust, i

flors de color immutable i olors de meravellós

olor: i això es va fer el tercer dia.

{6:45} en el quart dia tu commandedst que la

ha de brillar sol, i la lluna dóna el seu llum i les estrelles

hauria de ser en ordre:

{6:46} i gavest-los una càrrega fer servei a l'home,

que es tractava.

{6:47} en el cinquè dia tu saidst a la setena

banda, on les aigües van ser col·leccionats que hauria d'introduir

endavant viuen criatures, fowls i peixos: i així va

passar.

{6:48} per a l'aigua mut i sense vida va portar endavant

éssers vius al manament de Déu, que totes les persones

podria lloar teves obres meravellosa.

{6:49} llavors tu vas ordenar dues criatures vivents, les

un tu calledst Henoc i el Leviatan;

{6:50} i separar les unes de les altres: per a la

setena part, és a dir, on l'aigua es van reunir

junts, podria no tenir-los tots dos.

{6:51} unto Henoc tu una part gavest, que va ser assecada

fins el tercer dia, que ell ha habiten a la part de la mateixa,

en què són mil turons:

{6:52} excepte unto Leviatan tu gavest la part setena,

és a dir, la humida; i has guardat a ell per a ser devorats de

qui dissimules i quan.

{6:53} en el sisè dia tu gavest manament

a la terra, que abans de thee hauria de portar endavant bèsties,

bestiar i rèptils coses:

{6:54} i després d'aquestes, Adam també, qui tu madest

Senyor de totes les teves criatures: d'ell vénen tots i la gent

també qui tu has seleccionat.

{6:55} tenen tot això he parlat abans que tu, Senyor,

perquè tu madest el món per nostra causa

Esdres 715 pàgina 2

{6:56} pel que fa a les altres persones, que també vénen d'Adam,

tu has dit que són res, però es com a spittle:

i has comparat l'abundància d'ells a una gota que

falleth d'un vaixell.

{6:57} i ara, Senyor, contempli, aquestes pagans, que

mai han estat reputat com res, han començat a ser senyors

sobre nosaltres i a devorar-nos.

{6:58} però teu poble, qui tu has anomenat ta

primogènit, el teu únic engendrat i el teu amant fervent, es donen

a les seves mans.

{6:59} si el món ja es poden fer per la nostra causa, per què

no comptam amb una herència amb el món? Quant de temps

això a suportar?

{7:1} i quan jo havia fet un final de parlar d'aquestes

paraules, no hi va ser enviat a mi l'àngel que havia

enviat a mi les nits esmentada:

{7:2} i ell digué: mi, Up, Nehemies i escoltar la

paraules que he vingut a dir tu.

{7:3} i va dir, parlar, Déu meu. Llavors va dir ell a

me, el mar està situat en un lloc ampli, que podria ser profund i

gran.

{7:4} però posar el cas de l'entrada eren estretes i com

un riu;

{7:5} que llavors podrien sortir a la mar de mirar-lo, i

per regla general? Si va passar no per l'estret, com podria ell

entren en l'ample?

{7:6} allà és també una altra cosa; És una ciutat construïda, i

situat en un camp ampli i està ple de totes les coses bones:

{7:7} l'entrada és estreta i, està situat en un

lloc perillós a caure, així com si hi hagués un incendi en el

mà dreta i l'esquerra un profund d'aigua:

{7:8} i un únic camí entre els dos, fins i tot

entre el foc i l'aigua, tan petites que hi podria però

un home anar-hi a la vegada.

{7:9} si aquesta ciutat ara es donava a un home per una

herència, si ell mai passarà el perill situat abans d'això,

com es va rebre aquesta herència?

{7:10} i deia, és així, Senyor. Llavors va dir a mi,

Tot i això també és part d'Israel.

{7:11} perquè I feia el món per la seva causa: i

Quan Adam transgredien meu Estatuts, llavors es va decretar que

ara es fa.

{7:12} llavors eren les entrades d'aquest món fet

estret, ple de tristesa i dolors de part: són però pocs i mal,

ple de perills,: i molt dolorosa.

{7:13} per a les entrades del vell món es ample i

segur i va portar fruita immortal.

{7:14} si llavors que viuen laboral per introduir aquestes estret

i les coses vanes, no poden rebre els que són posar-se

per a ells.

{7:15} ara, per tant, per què disquietest tu a tu mateix, veient

tu ets un home corruptible? i per què ets tu,

mentre que tu ets però mortal?

{7:16} per què has tu no considerades en la teva ment això

cosa que està per venir, més que allò que és present?

{7:17} llavors em va respondre i va dir, O Senyor que bearest

regla, tu has ordenat en el teu dret, que els justos han

heretar aquestes coses, però que els impius perdi.

{7:18} no obstant això els justos seran pateixen estret

coses i l'esperança per a tot: per a ells el que han fet perversament

han patit les coses estret i encara no veuran l'ampli.

{7:19} i deia unto jo. No hi ha cap jutge anterior

Déu i cap que té l'enteniment per sobre l'altíssim.

{7:20} per haver-hi molts que perdi, en aquesta vida, perquè

que menyspreen la Llei de Déu que es troba davant d'ells.

{7:21} per Déu ha donat estret manament de com

va arribar, què han de fer per viure, tot i que van venir, i

el que s'observin per evitar el càstig.

{7:22} no obstant no eren obedients unto ell; però

spake contra ell i coses imaginades vans;

{7:23} i enganyat ells mateixos els seus actes dolents;

i que dir de la més alta, que ell no és; i sabia que no la seva

maneres:

{7:24} però la seva llei tenen ells menyspreat i negar la seva

convenis; en els seus estatuts no han estat fidel, i

no han realitzat les seves obres.

{7:25} i per tant, Esdres, el buit buit

coses, i per a la completa són les coses plens.

{7:26} Heus aquí, el temps vindrà, que aquests testimonis

que han dit que tu vindrà a passar i la núvia

figuri i ella ve en endavant serà vist, que ara és

retirat de la terra.

{7:27} i qui es lliura dels mals foresaid

veure meu meravelles.

{7:28} per al meu fill Jesús es manifesti amb aquells que

amb ell, i que segueixen sent haurà alegrar-se en quatre

cent anys.

{7:29} després d'aquests anys seran el meu fill morir Crist i tot

homes que tenen vida.

{7:30} i el món s'ha de convertir el vell silenci

set dies, com que en les sentències ex: per tal que ningú

es mantindran.

{7:31} i set dies del món, que encara awaketh

no, s'ha plantejat, i que ha de morir que és corrupte

{7:32} i la terra serà restaurar els que dormen en

ella i així serà la pols aquells que habiten en silenci, i la

llocs secrets lliurarà les ànimes que eren compromesos

unto ells.

{7:33} i més alta hauran de figurar en el seient de

sentència i misèria passarà i les llargues

patiment tindrà un final:

Esdres 2 pàgina 716

{7:34} però només haurà de seguir el judici, vencerà veritat,

i fe serà cera forta:

{7:35} i seguiran el treball i la recompensa serà

shewed i les bones accions seran de força i pervers

fets assumirà cap regla.

{7:36} llavors deia jo, Abraham pregava en primer lloc per a la

Sodomites i Moisès als pares que van pecar en la

desert:

{7:37} Jesús i després d'ell per Israel en el temps de Acan:

{7:38} i Samuel i David per a la destrucció: i

Salomó per a ells que hauria d'arribar al santuari:

{7:39} Helias i per a aquells que van rebre la pluja; i per a la

mort, que va viure:

{7:40} i Ezechias per a les persones en el moment de

Sennàquerib: i molts per a molts.

{7:41} tot i així ara, veient la corrupció està crescut, i

maldat va augmentar, i els justos han pregat per a la

impius: per què no serà tan ara també?

{7:42} em contestava i deia, aquesta vida actual no és

al final on queda molt glòria; per tant, que tenen

pregar per als febles.

{7:43} però el dia del càstig serà al final d'aquest temps,

i el començament de la immortalitat per venir, en què

la corrupció ha passat,

{7:44} sense estil s'acaba, la infidelitat és tallat,

righteousness és conreada, i la veritat és sorgit.

{7:45} llavors ningú podrà salvar-lo que és

destruït, ni per a oprimir-lo que ha aconseguit la victòria.

{7:46} llavors contestava i deia, aquesta és la meva primera i última

dient, que hagués estat millor no haver donat la terra

a Adam: o altra cosa, quan va ser donada a ell, tenir

ell abstinguessin d pecar.

{7:47} per a Quins beneficis és per a homes ara en aquest present

temps per viure de pesadesa i després de la mort de buscar

càstig?

{7:48} O tu Adam, el que tu has de fer? per a que es

va ser tu que pecar, tu art no caigut sol, sinó tots els

que vénen de tu.

{7:49} per a Quins beneficis és a nosaltres, si hi ha haver promès

nosaltres una època immortal, mentre que hem fet les obres que

portar a la mort?

{7:50} i que ens va prometre una esperança eterna,

mentre que nosaltres mateixos ésser més pervers fabriquen vana?

{7:51} i que hi ha són posar-se per a nosaltres habitatges de

seguretat i salut, mentre que hem viscut perversament?

{7:52} i que la glòria de la més alta es manté al

defensen que han portat una vida caut, mentre que tenim

caminava de la manera més perversa de tot?

{7:53} i que hauria d'haver shewed un paradís, del qual

fruita és per sempre, en la qual és seguretat i medicina,

ja que no entrarà en això?

{7:54} (perquè ens hem passejat per desagradables llocs.)

{7:55} i que els rostres d'ells que han utilitzat

l'abstinència brilli sobre les estrelles, mentre que la cara

serà més que la foscor?

{7:56} per mentre que hem viscut i compromesa iniquitat, ens

no es considera que hauríem de començar a patir per això després de

mort.

{7:57} llavors em va respondre ell i va dir, és la

condició de la batalla, que l'home que neix en el

Terra a barallar;

{7:58} que, si va ser superat, ell haurà pateixen com tu

has de dir: però si va aconseguir la victòria, ha de rebre la cosa

que dic.

{7:59} per a això és la vida perquè així consti Moses va parlar a la

persones mentre que vivia, dient, tria tu vida, que tu

coliri en directe.

{7:60} malgrat això van creure que no ell, ni encara la

profetes després d'ell, no ni em que han parlat,

{7:61} que no hi ha tal pesadesa a seva

destrucció, com haurà de ser alegria sobre ells que els va convèncer a

salvació.

{7:62} I llavors va respondre i va dir, sé, Senyor, que la

més alta s'anomena misericordiós, en què ell hath d misericòrdia en

que no són encara entren en el món,

{7:63} i a aquells també que recorren a la seva llei;

{7:64} i que ell és pacient i la llarga suffereth aquells que

pecat, com les seves criatures;

{7:65} i que és abundant, perquè ell està preparada per donar

on va avergonyir;

{7:66} i que és de gran pietat, per ell multiplieth

Misericòrdies més a ells que són presents, i que estan

passat i també per a ells que han de venir.

{7:67} per si no va ha multiplicar la seva misericòrdia, el món

no vols continuar amb ells que hereten aquí.

{7:68} i va pardoneth; per si no ho va fer així de la seva

bondat, que els qui han comès iniquitats podria

es va facilitar d'ells, la deu mil lèsima part dels homes no hauria

romanen vius.

{7:69} i ser jutge, si ell no ha perdonar

que són curats amb la seva paraula i apagar la multitud de

conteses,

{7:70} no hi hauria de ser molt pocs esquerra peradventure a una

innombrables multitud.

{8:1} i ell va respondre a mi, dient, té la més alta

fet aquest món per a molts, però el món per venir per a pocs.

{8:2} t diré una similitud, Esdres; Com quan tu

askest la terra, que es ha dir a tu, que ho giveth tant

motlle perquè així consti es fan vaixells de fang, però poc pols que

ve d'or de: tot i així és el curs d'aquest món.

Esdres 717 pàgina 2

{8:3} allà ser molts creada, però pocs se salvarà.

{8:4} tan contestava i deia, Oreneta llavors avall, O el meu

ànima, comprensió i devoren saviesa.

{8:5} per tu has va acordar donar orella i disposat a l'art

profecia: perquè tu ja no tens espai que només per viure.

Senyor {8:6}, si tu pateix no teu servent, que ens pot

pregar davant teu, i tu ens donen llavor a nostre cor, i

cultura al nostre enteniment, que pot arribar fruit d'això;

com cada home viurà és corrupte, que dóna la

lloc d'un home?

{8:7} per a tu sol i tota una obra de

irreconciliables mans, com tu has dit.

{8:8} per quan el cos està modelat ara a la mare

ventre i tu givest membres, la teva criatura es conserva

foc i aigua, i nou mesos ε ta mà d'obra

suportar la teva criatura que es crea en ella.

{8:9} però que que keepeth i es manté tant serà

conserva: i quan la ve de temps, l'úter es conserva

delivereth a les coses que va sorgir en ell.

{8:10} per tu has manat de les parts de la

cos, és a dir, fora de les mames, la llet ha de ser donat,

Quin és el fruit de les mames,

{8:11} que pot ser la cosa que és modelat

alimentat per un temps, fins que tu ho disposest a la teva misericòrdia.

{8:12} thou broughtest amb la teva justícia, i

nurturedst en ta llei i reformedst amb la teva sentència.

{8:13} i thou shalt mortify-lo com la teva criatura, i

quicken it as thy work.

{8:14} If therefore thou shalt destroy him which with so

great labour was fashioned, it is an easy thing to be ordained

by thy commandment, that the thing which was made might

be preserved.

{8:15} Now therefore, Lord, I will speak; touching man in

general, thou knowest best; but touching thy people, for

whose sake I am sorry;

{8:16} And for thine inheritance, for whose cause I

mourn; and for Israel, for whom I am heavy; and for Jacob,

for whose sake I am troubled;

{8:17} Therefore will I begin to pray before thee for

myself and for them: for I see the falls of us that dwell in

the land.

{8:18} But I have heard the swiftness of the judge which

is to come.

{8:19} Therefore hear my voice, and understand my

words, and I shall speak before thee. This is the beginning

of the words of Esdras, before he was taken up: and I said,

{8:20} O Lord, thou that dwellest in everlastingness

which beholdest from above things in the heaven and in the

air;

{8:21} Whose throne is inestimable; whose glory may not

be comprehended; before whom the hosts of angels stand

with trembling,

{8:22} Whose service is conversant in wind and fire;

whose word is true, and sayings constant; whose

commandment is strong, and ordinance fearful;

{8:23} Whose look drieth up the depths, and indignation

maketh the mountains to melt away; which the truth

witnesseth:

{8:24} O hear the prayer of thy servant, and give ear to

the petition of thy creature.

{8:25} perquè mentre jo visc jo parlarà, i sempre que tinc

comprensió respondré.

{8:26} aspecte O no en els pecats del teu poble; però el

ells que et serveixen en veritat.

{8:27} regard no els invents pervers de la pagans,

però el desig d'aquells que tingueu teu testimonis en

afliccions.

{8:28} crec que no en aquells que han caminat feignedly

abans de thee: però recordeu, que segons ta

es tenen a conèixer teu por.

{8:29} que no sigui la teva voluntat de destruir-los que tenen

va viure com bèsties; però mirar-los que tenen clarament

ensenya el teu dret.

{8:30} tu prendre cap indignació a ells que són

es considera pitjor que bèsties; però l'amor que sempre posen

seva confiança en la justícia i la teva glòria.

{8:31} per nosaltres i els nostres pares es consumeixen de tal

malalties: però per nosaltres pecadors thou shalt anomenat

misericordiós.

{8:32} per si tu tens desig de tenir pietat sobre nosaltres,

tu shalt anomenarà misericordiós, ens és a dir, que no tenen

obres de Justícia.

{8:33} per a l'acaba, amb moltes bones obres posar-se

amb tu, dels seus propis actes rebrà recompensa.

{8:34} per què és l'home, que tu shouldest prendre

desgrat d'ell? o què és una generació corruptible, que

tu shouldest ser tan amarg cap a ell?

{8:35} per en veritat ells és cap home entre ells que es

nascut, però que s'ha ocupat perversament; i entre els fidels

no hi ha cap que no ha fet amiss.

{8:36} per a això, oh Senyor, faci justícia i teu

bondat es declararan, si tu ser misericordiós unto ells

que tinguem no confiança en bones obres.

{8:37} llavors em va respondre ell i deia, algunes coses has

Has parlat correctament i d'acord a les teves paraules que serà.

{8:38} perquè de fet no va a pensar en la disposició dels

ells que han pecat abans de la mort abans de la sentència,

abans de la destrucció:

{8:39} però m'alegraré per disposició de la

justos i recordarà també la peregrinació, i

la salvació i la recompensa, que tindran.

Pàgina d'Esdres 2 718

{8:40} com ja he parlat ara, així vindrà a passar.

{8:41} per com la husbandman qui conrea molta llavor en

terra i planteth de molts arbres, i encara el que és

sembrat bo en la seva temporada ve no, tampoc no fa tot el que

és plantat prendre arrel: tot i així és d'ells que són sembrades en

el món; ells, no tots se salvarà.

{8:42} llavors contestava i deia, si he trobat Gràcia, que

em parla.

{8:43} com llavor de la husbandman perisheth, si es

venir no amunt i rebre no teu pluja degut temporada; o si

hi vénen massa pluja i alterar-lo:

{8:44} tot i així perisheth home també, que es forma amb

ta les mans i s'anomena salvament imatge, perquè tu ets

com unto ell, per bé que tu has fet totes les coses, i

comparar-lo a la llavor de la husbandman.

{8:45} no pot enfadar amb nosaltres però estalviar el teu poble, i

tenir pietat en salvament herència: perquè tu ets

misericordiós a la teva criatura.

{8:46} llavors em va respondre ell i deia, són coses presents

per la present i coses que ve per tal com pot venir.

{8:47} per tu comest molt curt que tu shouldest ser

capaç d'estimar la meva criatura més que jo: però els I tenen ofttimes

Dibuixa gairebé a tu i unto ell, però mai a les

iniquitat.

{8:48} en aquest també tu ets meravellosa abans més

Alta:

{8:49} en que tu has humiliat a tu mateix, ja que becometh

tu i has no jutja a tu mateix digne de ser molt

glorificat entre els justos.

{8:50} per moltes misèries grans es durà a terme a ells que

en el segon temps ha habiten en el món, perquè tenen

caminar amb gran orgull.

{8:51} però entenc per a tu mateix i buscar la

glòria per com ser com tu.

{8:52} per a vosaltres és paradís obert, l'arbre de la vida és

planten, es prepara el temps per venir, plenteousness es fa

preparat, una ciutat és construïda i sí, està permès resta, perfecte

bondat i saviesa.

{8:53} l'arrel del mal és segellat cap amunt de vostè, debilitat

l'arna és amagar de vostè i la corrupció ha fugit en

l'infern a l'oblit:

{8:54} dolors són passats i al final és shewed la

tresor de la immortalitat.

{8:55} i per tant no demano tu preguntes més

pel que fa a la multitud d'ells que es perdi.

{8:56} per quan s'havia pres la llibertat, menyspreava la

més alt, pensament el menyspreu del seu dret i gastant els seus camins.

{8:57} endemés que han recorregut pel seu justos,

{8:58} i va dir al seu cor, que no hi ha cap Déu; Sí,

i que sabent que ha de morir.

{8:59} per com les coses esmentats shalt rebran, així

set i el dolor es preparen per a ells: perquè no era la seva voluntat

que els homes passin a prop de nought:

{8:60} però que crearan han contaminat el nom

d'ell que feien i eren impius unto ell

que prepara la vida per a ells.

{8:61} i per tant és el meu judici ara a mà.

{8:62} aquestes coses tinc jo no shewed a tots els homes, però

a tu i alguns com tu. Llavors jo contestava i deia,

{8:63} Heus aquí, oh Senyor, ara tu has shewed me la

multitud de les meravelles, que vols començar a fer a la

últim moment: però a quina hora, tu has no shewed mi.

{9:1} ell em va respondre llavors, i tu, va dir, mesurar la

temps diligentment en si mateix: i quan tu veus el part de la

signes passada, que ja he dit tu abans,

{9:2} llavors shalt thou entendre, que és el mateix

temps, en què l'altíssim començarà a conèixer el món

que va fer.

{9:3} per tant quan hi haurà vistos terratrèmols i

uproars de les persones en el món:

{9:4} llavors shalt tu bé entendre, que el més alt

va parlar d'aquelles coses dels dies que van davant teu,

fins i tot des del principi.

{9:5} per com com tot el que es fa en el món té un

principi i un final i al final es manifesta:

{9:6} tot i així els temps també de l'altíssim tenen clar

inicis en la meravella i obres potents i terminacions en

efectes i signes.

{9:7} i cada un que se salvarà i podrà

per escapar de les seves obres i per la fe, per la qual cosa teniu

Creu,

{9:8} ha de ser preservat els perills esmentats i seran

Veure la meva salvació a la meva terra i dins meu les fronteres: per a

tenen santificat per a mi des del principi.

{9:9} llavors seran en cas lamentable, que ara tenen

abusat meus camins: i ells que tenen ells nàufrag

despitefully serà habiten en turments.

{9:10} per tal com en la seva vida han rebut beneficis, i

no han sabut mi;

{9:11} i que tenen detestava el meu dret, mentre que tenien

No obstant això, la llibertat, i, quan encara no lloc de penediment estava obert

unto ells, entès no, però menyspreat

{9:12} la mateixa ha de saber després de la mort pel dolor.

{9:13} i, per tant, Sigues tu no curiosos com el

impius ha de ser castigat i quan: però preguntar com el

justos, se salvarà, qui és el món i per a qui

es crea el món.

{9:14} llavors jo contestava i deia,

{9:15} em dit abans, ara parla i es

parla també d'ara endavant, que haver molts més d'ells

Esdres 719 pàgina 2

que es perdi, que d'ells que se salvarà:

{9:16} com una ona és més gran que una gota.

{9:17} i ell va respondre a mi, dient, com és el camp,

Així és també la llavor; com les flors, com són els colors

també; com és l'obrer, també és l'obra; i com

el ls husbandman ell mateix, així és la seva cria també: per a això

era el temps del món.

{9:18} i ara quan preparat del món, que va ser

no s'ha fet, fins i tot per a ells en que ara viuen, no

home spake contra mi.

{9:19} llavors cadascú va obeir: però ara les maneres

d'ells que es generen en aquest món que es fa són

malmesa per una llavor perpètua i per una llei que és

inclusió desfer-se.

{9:20} així que considera el món i, vet aquí, hi va haver

perill a causa dels dispositius que van venir a això.

{9:21} i veia i lliurar-lo en gran mesura i m'han mantingut

un raïm de clúster i una planta d'un gran poble.

{9:22} deixa la multitud perdi, llavors, que va néixer el

vans; i deixar que meu raïm de mantenir-se i la meva planta; per amb gran

laboral he aconseguit perfecte.

{9:23} no obstant, si vols cessar però set dies

més, (però tu no shalt ràpid d'ells,

{9:24} però anar a un camp de flors, on és cap casa

construïda i menjar només les flors del camp; tastar cap carn,

beure sense vi, però menjar flors només;)

{9:25} i resar contínuament a l'altíssim, llavors em

venir i parlar amb tu.

{9:26} així entrava meu camí a l'àmbit que s'anomena

Ardath, com manava m; i allà estava jo assegut entre

les flors i menjar de les herbes del camp i la

carn de la mateixa complia mi.

{9:27} després de set dies em vaig asseure a l'herba i el meu cor

es vexava dins meu, així com abans:

{9:28} i vaig obrir la boca i van començar a parlar abans

la més alta i va dir:

{9:29} Oh Senyor, tu que shewest a tu mateix a nosaltres, tu

vas ser shewed als nostres pares en el desert, en un lloc

on ningú treadeth, en un lloc estèril, quan van arribar

d'Egipte.

{9:30} i tu spakest dient: Escolta'm, O Israel; i

Recordeu les meves paraules, tu llavor de Jacob.

{9:31}, Heus aquí, vaig sembrar el meu dret a vostè, i seran

portar la fruita en tu, i vosaltres serà modificar en ella per sempre.

{9:32} però els nostres pares, que ha comptat la llei, mantingut

no i va observar no teu ordenances: i encara que la fruita

ta llei no es perdi, tampoc podia, perquè era teu;

{9:33} encara que rebut van morir, ja que

mantingut no la cosa que es va sembrar en ells.

{9:34} i, vet aquí, ls un costum, quan la planta té

rebut de llavor, o la mar un vaixell, o qualsevol vaixell carn o beguda,

això que s'extingiren en què era sembrat o emesos en,

{9:35} aquella cosa també que estava sembrada, o emesos en ell, o

rebut, perdi i remaineth no amb nosaltres: però amb nosaltres

això no ha succeït així que.

{9:36} per a nosaltres que han rebut la Llei perisquen per pecat,

i el nostre cor també que el va rebre

{9:37} malgrat la Llei perisheth no, però

remaineth en la seva força.

{9:38} i quan jo spake aquestes coses en el meu cor, jo

mirar enrere amb el meu ulls, i a la dreta vaig veure un

dona i, vet aquí, ella va plorar i plorar amb un fort

veu i va ser molt tristos en cor, i la roba es van

lloguer i ella havia cendres sobre el seu cap.

{9:39} llavors deixa que els meus pensaments anar que estava en i es va convertir

jo a ella,

{9:40} i va dir a ella, per què weepest tu? per què

Ets tu tan tristos en la teva ment?

{9:41} i deia unto jo, Senyor, deixa'm sol, que em pot

bewail-me i afegir a la meva tristesa, perquè jo sóc sore contrariades

en la meva ment i va portar molt baixa.

{9:42} i em va dir a ella, el que aileth tu? Digues-me.

{9:43} deia unto jo, he teu servent estat estèril,

i va tenir cap fill, encara que tenia un marit trenta anys,

{9:44} i els trenta anys feia res altre dia i

a la nit i cada hora, sinó fer meu, pregària a l'altíssim.

{9:45} després de trenta anys Déu em sentia fallem serventa,

mirat meva desgracia, considera els meus problemes i va donar

me un fill: i jo estava molt content d'ell, així que era el meu marit

també i tots els meus veïns: i ens va donar gran honor a

el Totpoderós.

{9:46} i ell s'alimenta amb gran dolors de part.

{9:47} així va amunt i va arribar a l'hora que

hauria de tenir una esposa, feia una festa.

{10:1} i així va succeir, que quan el meu fill tenia

va entrar en la seva cambra de noces, va caure i morir.

{10:2} llavors tots ens va enderrocar els llums i tots els meus

veïns es va aixecar per consolar-me: així que vaig prendre la meva resta a

el segon dia a la nit.

{10:3} i va arribar a passar, quan tots havien deixat a

consolar-me, a l'extrem podria ser tranquil; llavors em va aixecar els

nit i va fugir i va entrar aquí en aquest camp, com tu veus el.

{10:4} i ara propòsit de no tornar a la ciutat,

però aquí per quedar-se i ni menjar ni beure, però contínuament

plorar i ràpid fins que morim.

{10:5} llavors em deixat les meditacions en què estava, i

va parlar amb ella en ira, dient:

{10:6} tu ximple dona sobretot altre, tu veus el

no nostre dol, i el happeneth a nosaltres?

Esdres 2 pàgina 720

{10:7} com aquell Sion nostra mare és ple de pesadesa tots,

i molt humil, dol molt sore?

{10:8} i ara, veient que tot plorar i està trist, ja que

són tot en pesadesa, art, tu va estar afligit durant un fill?

{10:9} per demanar la terra, i ella, diré que és

ella que hauria de plorar per la caiguda de tantes que creixen

a ella.

{10:10} a fora d'ella va arribar a la primera i d'ella

seran tots els altres vénen i, vet aquí, caminen gairebé tots en

destrucció i una multitud d'ells és completament extirpava.

{10:11} que llavors ha de fer dol més que ella,

que ha perdut tan gran multitud; i no tu, que esteu

ho sento però d'una banda?

{10:12} però si tu dius a mi, el meu Lamentació no és

com la terra, perquè he perdut el fruit del ventre,

que va portar amb dolors i nu amb dolors;

{10:13} però la terra no és així: la present en multitud

Segons el curs de la terra ha funcionat, com vi:

{10:14} llavors dir que a tu, com tu has portat

endavant amb el treball; tot i així la terra també ha donat el seu fruit,

és a dir, home, des del principi unto ell que va fer

seva.

{10:15} ara per això mantingui ta tristesa per a tu mateix, i

ós amb un bon coratge que que ha passat a tu.

{10:16} per si thou shalt reconèixer la determinació

de Déu serà igual, tu shalt tant rebre teu fill en el temps,

i shalt elogi entre les dones.

{10:17} anar teu camí llavors a la ciutat al teu marit.

{10:18} i deia unto jo, que no faré: vaig a

No entraré en la ciutat, però aquí es morir.

{10:19} perquè em posava a parlar més a ella i va dir:

{10:20} fer no és així, però ser assessorat. per mi: per com

Moltes són les adversitats de Sion? que la consolin respecte de

el dolor de Jerusalem.

{10:21} per tu veus el que nostre santuari és va arrasar,

nostre altar trencat, nostre temple destruït;

{10:22} nostre psalteri és enterrat a terra, és posar la nostra cançó

per silenci, nostra alegria s'acaba, la llum del nostres

candeler és posar a terme, l'Arca del nostre pacte es mima, nostres

són profanades les coses sagrades, i el nom que és cridat a nosaltres

gairebé és profanat: els nostres nens es posen a la vergonya, nostres

els cremats sacerdots, Levites nostres s'han tornat en captivitat, nostres

Verges són contaminat, i les nostres esposes CFNM; nostres justos

Homes portaven, els més petits van destruir, nostres joves

són portats a l'esclavitud, i es converteixen en els nostres homes forts

feble;

{10:23} i, que és el major de tots, el segell de Sion

ara ha perdut el seu honor; per a ella es lliura a les mans

d'ells que ens odien.

{10:24} i per tant sacsejarà ta gran pesadesa, i

aparta la multitud de dolors, que pot ser el poderós

misericordiós a tu una altra vegada, i l'Altíssim et donarà

descans i la facilitat del teu treball.

{10:25} i va passar mentre jo estava parlant amb ella,

Heus aquí, la cara a un sobtat va brillar molt i ella

rostre glistered, perquè tenia por d'ella i reflexionar

el que podria ser.

{10:26} i contemplar, de sobte va fer un gran crit molt

por: que la terra va sacsejar al soroll de la dona.

{10:27} i vaig mirar i, vet aquí, la dona va aparèixer

a mi no hi ha més, però no hi havia una ciutat construïda i un gran

lloc shewed propi de les fundacions: llavors jo tenia por,

i va exclamar en veu i va dir,

{10:28} és on Uriel l'Àngel, que venia unto jo a

el primer? per a ell ha em va fer caure molts xamànics,

i final de la mina es converteix en la corrupció i la meva pregària per

retret.

{10:29} i mentre jo parlava aquestes paraules vet aquí, va

venia unto jo i em mirava.

{10:30} i, vet aquí, em vaig quedar com un que havia mort, i

comprensió de la mina va ser presa de mi: i va trigar els

la mà dreta, reconfortat a mi i em pasen meus peus,

i deia unto jo,

{10:31} què aileth tu? i per què ets tu tan inquiet?

i per què és lo gran amb problemes de comprensió i els pensaments

de cor?

{10:32} i deia, perquè tu has abandonat a mi, i

encara feia segons les teves paraules, i me n'anava al camp,

i, vet aquí, he vist i encara veure, que no sóc capaç de

expressa.

{10:33} i deia unto jo, defensar valentament i jo

li aconsellarà tu.

{10:34} llavors vaig dir jo, parlar, el meu Senyor, a mi; només

abandonarà a mi no, perquè no vaig morir frustrar de la meva esperança.

{10:35} perquè he vist que no sabia i sentir que puc fer

no sé.

{10:36} o és el meu sentit enganyats, o la meva ànima en un somni?

{10:37} ara, per tant, prego que tu vols que faran

teu servent d'aquesta visió.

{10:38} em contestava llavors i va dir, escoltar me i jo

s informa tu i tu Digues per què tu por: per

l'altíssim revelarà moltes coses secretes a tu.

{10:39} ell ha vist que el teu camí és correcte: per a que tu

sorrowest contínuament per al teu poble i makest gran

Lamentació per Sion.

{10:40}, per tant, aquest és el significat de la visió que

has vist últimament:

{10:41} has vist una dona de dol i tu

begannest a consolar-la:

{10:42} però ara veus el tu la semblança de la dona no

més, però hi ha aparegut a tu una ciutat construïda.

{10:43} i mentre que ella va dir tu de la mort de la seva

Esdres 721 pàgina 2

fill, aquesta és la solució:

{10:44} aquesta dona, que has vist és Sion: i

mentre que ella va dir a tu, fins i tot ella qui tu veus el com un

ciutat construïda,

{10:45} mentre que, dic, va dir a tu, que ella té

estat trenta anys estèril: Aquests són els trenta anys en què

hi va haver cap oferta en ella.

{10:46} però després de trenta anys Solomon construïda la ciutat

i oferir ofertes: i llavors al descobert els àrids un fill.

{10:47} i mentre que ella et va dir que ella alimenta li

amb treball: allò era l'habitatge a Jerusalem.

{10:48} però mentre que ella va dir a tu, que el meu fill

venint a la seva cambra de matrimoni va passar a tenir un suspens,

i va morir: aquesta va ser la destrucció que va arribar a Jerusalem.

{10:49} i contemplar, has vist la seva semblança, i

perquè ella va plorar per al seu fill, tu begannest confort

ella: i aquestes coses que han passat, aquestes han de ser

obert a tu.

{10:50} per ara més alta veu que tu ets l'home trist

unfeignedly i sufferest de tot el teu cor per a ella, així

ha shewed tu la brillantor de la seva glòria i el

comeliness de la seva bellesa:

{10:51} i per tant es va a tu romandre en l'àmbit

on cap casa es va construir pels:

{10:52} perquè sabia que l'altíssim vols mostrar això a

tu.

{10:53} per tant jo manava tu anar al camp,

on era cap fonament de qualsevol edifici.

{10:54} per al lloc on l'altíssim beginneth a

mostrar la seva ciutat, allà pot edifici cap home ser capaç de suportar.

{10:55} i per tant no tinguis por, que no cor ser

però affrighted, seguir el teu camí en i veure la bellesa i

grandesa de l'edifici, tant com lo gran ulls ser capaç

Veure:

{10:56} i shalt tu sents tant com lo gran orelles

pot comprendre.

{10:57} per tu art beneït per sobre de molts altres i art

anomenat amb l'altíssim; i així està però pocs.

{10:58} però per demà a la nit tu shalt romandre aquí;

{10:59} i així serà la més alta faran tu visions de la

altes coses, que l'altíssim farà unto ells que

viuen a la terra en els últims dies. Així vaig dormir aquella nit

i un altre, com em manava.

{11:1} llavors vaig veure un somni i, vet aquí, no hi sortia

del mar una àguila, que tenia dotze ales amb plomes,

i tres caps.

{11:2} i veia i, vet aquí, ella repartits seves ales

tota la terra i tots els vents de l'aire, va bufar sobre ella, i

es reunien.

{11:3} i contemplava, i fora de les seves plomes hi va créixer

altres plomes contràries; i es van convertir en plomes poc i

petit.

{11:4} però el seus caps foren en repòs: la capçalera enmig

era més gran que l'altre, encara que descansava amb el residu.

{11:5} endemés contemplava, i, vet aquí, l'àguila va volar amb ella

de plomes i va regnar en terra i sobre ells que habità

s'hi facilita.

{11:6} i vaig veure que eren totes les coses sota el cel

subjecte a ella i cap home spake contra ella, no, no un

criatura en terra.

{11:7} i contemplava, i, vet aquí, l'àguila Rosa a ella

urpes i va parlar per les seves plomes, dient:

Watch {11:8} no tots alhora: dormir cada un en la seva pròpia

lloc i veure per curs:

{11:9} però que els caps es mantindrà durant l'últim.

{11:10} i contemplava, i, vet aquí, la veu anar no fora de

seus caps, però del mig del seu cos.

{11:11} i numerats de seu contrari plomes i,

vet aquí, hi havia vuit d'ells.

{11:12} i vaig mirar i, vet aquí, a la dreta hi ha

es va aixecar una ploma i va regnar sobre tota la terra;

{11:13} i així va ser, que quan es va regnar, final de la mateixa

va arribar i el lloc del mateix va aparèixer res més: així que el següent

després es dreçà cap amunt. va regnar i tenia un gran moment;

{11:14} i va passar, que quan regnava, al final de

arribava també, com com el primer, així que va aparèixer cap més.

{11:15} llavors hi venia una veu a ella i va dir,

{11:16} sentir tu que has aguantat governar sobre la terra tan

llarg: això dic a tu, abans que tu beginnest a aparèixer cap

més,

{11:17} allà assoliran cap després de tu a la teva hora,

ni a la meitat del mateix.

{11:18} llavors va sorgir el tercer i regnà com l'altre

abans, i va aparèixer res més també.

{11:19} així va ser que amb tot el residu un rere l'altre,

com que cada un va regnar i llavors va aparèixer res més.

{11:20} llavors contemplava i, vet aquí, en el procés de temps la

plomes que van seguir es va aixecar a la dreta, que

podria governar també; i alguns d'ells va governar, però dins d'una estona

van aparèixer res més:

{11:21} per a alguns d'ells es van establir, però va governar no.

{11:22} després d'això vaig mirar i, vet aquí, dotze

plomes aparegut ni més, ni les dues plomes poc:

{11:23} i hi havia més al cos de l'àguila,

però tres caps que descansava i sis petites ales.

{11:24} llavors veia jo també aquell poc dues plomes dividit

ells mateixos des de les sis i va romandre sota el cap que

era a la part dreta: per a les quatre va continuar en el seu lloc.

Esdres 2 pàgina 722

{11:25} i contemplava, i, vet aquí, les plomes que eren

sota l'ala pensat per establir-se i tenir la

regla.

{11:26} i contemplava, i, vet aquí, hi havia un conjunt amunt, però

poc va aparèixer res més.

{11:27} i el segon era més aviat fora que el primer.

{11:28} i contemplava, i, vet aquí, els dos que quedava

pensar també en si mateixos per a regnar:

{11:29} i quan així pensaven, Heus aquí, hi ha awaked

un dels caps que eren en repòs, és a dir, es que va ser en el

enmig d'ells; per això era més gran que els altres dos caps.

{11:30} i llavors vaig veure que eren els altres dos caps

es va unir amb ell.

{11:31} i contemplar, el cap va ser girat amb ells que

eren amb ella i menjar-se les dues plomes sota l'ala

que regnar.

{11:32} però aquest cap posar tota la terra en la por i nua

regla en ella sobre tots aquells que habità en la terra amb molta

l'opressió; i tenia la governança del món més

que totes les ales que havia estat.

{11:33} i després d'això contemplava, i, vet aquí, el cap que es

enmig de sobte va aparèixer no més, com com les ales.

{11:34} però hi ha mantingut els dos caps, que també en

com va dictaminar sobre la terra i sobre els que habità mena

s'hi facilita.

{11:35} i contemplava i, vet aquí, la capçalera a la dreta

costat devorat que era a l'esquerra.

{11:36} llavors m'encamino una veu, que em va dir:, mira

davant teu i considerar el que tu veus el.

{11:37} i contemplava i vet aquí, ja es tractés d'un Lleó Brama

expulsat de la fusta: i vaig veure que va enviar un home

veu a l'àguila i va dir,

{11:38} sentir tu, vaig a parlar amb tu i l'altíssim

digués a tu,

{11:39} Art no thou es que remainest de les quatre bèsties,

qui em va fer a regnar en el meu món, que al final de la seva

vegades podria venir a través d'ells?

{11:40} i el quart va arribar i va superar totes les bèsties

que havia passat i tenia poder sobre el món amb gran

aportan i sobre la brúixola de la terra amb tota

l'opressió molt dolents; i tan llarg temps habità va

la terra amb engany.

{11:41} per la terra ¿tu no jutjats amb la veritat.

{11:42} per tu has afectat els mansos, tu has ferit

el Pacífic, has estimat mentiders i va destruir la

habitatges d'ells que va portar fruita i has emesos

per les parets de com et feia cap mal.

{11:43} per tant és teu tracte indegut sorgit a

l'altíssim i Ton orgull: el poderós.

{11:44} el més alt també ha mirat l'orgull

vegades i, vet aquí, els acabaven i els seus abominacions

complert.

{11:45} i per tant apareixen més, tu la àguila, ni

ta ales horribles, ni ta pervers plomes ni ta

caps delictiu, ni ta urpes feridores, ni tot el teu cos vanitós:

{11:46} que tota la terra pot ser refrescat i pot

tornar, ser lliurat de la teva violència i que ella pot

esperança per la sentència i Misericòrdia d'ell que va fer ella.

{12:1} i va arribar a passar, ferla pública y el Lleó spake aquestes

paraules a l'àguila, veia,

{12:2} i, Heus aquí, el cap que quedaven i els quatre

ales semblava més, i els dos se n'anava a ella i establir

mateixos fins al regnat i el seu Regne era petit, i

omplir d'enrenou.

{12:3} i veia i, vet aquí, van aparèixer res més,

i tot el cos de l'àguila va ser cremat perquè la terra

fou en gran temor: llavors awaked I fora de problemes i

trànsit de la meva ment i de gran por i digué: el meu

l'esperit,

Lo {12:4}, això has tu fa a mi, en que tu

searchest la manera de l'altíssim.

{12:5} Lo, no obstant això sóc jo en la meva ment cansada i molt feble en

meu esperit; i poca força hi ha en mi, per la gran por

Providència estava afligit aquesta nit.

{12:6} per tant es ara prego l'altíssim, que

consola m fins a la fi.

{12:7} i deia, Senyor que bearest regla, si he trobat

Gràcia abans de ta vista, i si jo estic justificada amb tu abans de

molts d'altres, i si la meva pregària de fet es pujar abans de ta

cara;

{12:8} comfort mi llavors i faran m teu servent la

interpretació i la clara diferència d'aquesta visió temible, que

tu coliri perfectament consolar la meva ànima.

{12:9} per tu has jutjat em digne de mostrar m la

últims temps.

{12:10} i va dir a mi, això és la interpretació de

la visió:

{12:11} l'àguila, qui has vist sorgit de la

Mar, és el Regne que va ser vist en la visió del teu

Germà Daniel.

{12:12} però no era exposar unto ell, per tant,

ara vaig declarar-lo a tu.

{12:13} Heus aquí, els dies vindran, que s'aixecarà

cap amunt d'un Regne a la terra i es ser temut per damunt de tot el

Regnes que eren abans.

{12:14} en el mateix haurà dotze reis regnar, un després

un altre:

{12:15} perquè així consti la segona comenci a regnar, i

tindran més temps que cap dels dotze.

{12:16} i això fer dotze ales signifiquen, que tu

vist.

Esdres 723 pàgina 2

{12:17} pel que fa a la veu que tu heardest parlar, i

que has vist per no sortir dels caps, però des de la

enmig del cos, aquesta és la interpretació:

{12:18} que des de aquest Regne no hi haurà

sorgeixen grans strivings, i vencerà en perill de fracassar:

No obstant això no seran enquadrats, però serà ser restaurada de nou

als seus inicis.

{12:19} i mentre que has vist els vuit petits sota

aferrar-se a les seves ales de plomes, aquesta és la interpretació:

{12:20} que en ell hi haurà sorgeixen vuit Reis, qui

vegades serà però petita i els apòdids anys.

{12:21} i dos d'ells es perdi, el temps mitjà

s'acosta: quatre seran conservades fins el seu final comencen a

aproximació: però dos seran conservades fins a la fi.

{12:22} i mentre que has vist tres caps reposant, això

és la interpretació:

{12:23} en el seu últim dies serà l'augment més alt de tres

Regnes, renovar moltes coses aquí i seran

tingui el domini de la terra,

{12:24} i dels que habiten en ell, amb molt

l'opressió, sobretot els que eren abans d'ells: per tant,

els anomenaven els responsables de l'àguila.

{12:25} per aquests són ells que ha acons

maldat i que ha acabat la seva última final.

{12:26} i mentre que has vist que el gran responsable

va aparèixer sense més, signifieth que un d'ells haurà de morir

en el seu llit, i encara amb el dolor.

{12:27} pels dos que queden s morir amb el

espasa.

{12:28} per l'espasa de la que serà devorar l'altre:

però en el darrer es va caure a través de l'espasa.

{12:29} i mentre que has vist dues plomes sota la

ales passant sobre el cap, que és a la dreta;

{12:30} això signifieth que aquests són ells, qui l'altíssim

ha mantingut fins a la fi: és el petit regne i completa

de problemes, com has vist.

{12:31} i el Lleó, qui has vist aixecar-se de

la fusta, rugeix i parlar amb l'àguila, i

ella reprendre per la seva injustícia amb totes les paraules

que tu has sentit;

{12:32} és l'ungit, que ha mantingut l'altíssim

per a ells i per a la seva maldat fins a la fi: ell serà

reprendre a ells i ells seran upbraid amb la seva crueltat.

{12:33} perquè ell ha de fixar-los abans que ell viu en

judici, seran reprimenda-los i corregir-los.

{12:34} per a la resta del meu poble es va lliurar amb

Misericòrdia, aquells que s'han premut sobre meu les fronteres, i

Ell farà ells alegre fins a la vinguda del dia de

judici, perquè així consti he parlat a tu de la l

l'inici.

{12:35} aquest és el somni que has vist, i aquestes són

les interpretacions.

{12:36}, que tu només has estat trobada per conèixer aquest secret de

l'altíssim.

{12:37} per tant escriure totes aquestes coses que tu has

vist en un llibre i amagar-los:

{12:38} i ensenyar-los al savi del poble, del qual

tu saps la de cors pot comprendre i mantenir aquestes

secrets de.

{12:39} però esperar tu aquí a tu mateix però set dies més,

que pot ser shewed tu, tot el que es pleaseth la

Major a declarar a tu. I amb això va anar el seu camí.

{12:40} i va arribar a passar, quan tothom veia que

van ser els set dies anteriors, i no vénen de nou a la ciutat,

van agafar tots, des de la menor a la

major i venia unto jo i va dir,

{12:41} què haver hem ofès a tu? i quin mal

Hem fet contra tu, que tu forsakest ens i et sentis aquí

en aquest lloc?

{12:42} per a de tots els profetes tu només art, ens va deixar com una

clúster de la collita i com una espelma en un lloc fosc i com

un refugi o vaixell preservat de la tempesta.

{12:43} no són els mals que els vénen a nosaltres suficient?

{12:44} si thou shalt desemparat, quant millor el tenia

estat per a nosaltres, si ens també van ser cremats en mig de Sion?

{12.45} perquè no som millors que la que va morir allà.

I va plorar amb veu. Llavors em va contestar-los,

i va dir:

{12:46} de bon confort, O Israel; i no ser pesat,

Tu Casa de Jacob:

{12:47} per la màxima té vostè en el record, i

el poderós no ha oblidat en la temptació.

{12:48} pel que fa a mi, vaig tenir no abandonat, tampoc sóc jo

es va apartar: però estic entren en aquest lloc, a pregar per a

la desolació de Sion, i que podria busco pietat per la

Finca baix el seu santuari.

{12:49} i ara ves el seu camí a casa cada home i després

Aquests dies em vindrà a vosaltres.

{12:50} perquè la gent va ser seu camí a la ciutat, així com

Jo manava-los:

{12:51} però em vaig quedar encara en el camp de set dies, com la

Àngel comandà mi; i menjar només en aquells dies de la

flors del camp, i tenia la meva carn de les herbes

{13:1} i va succeir després de set dies, he somiat un

somni de nit:

{13:2} i, vet aquí, va sorgir un vent de la mar, que

mogut totes les onades dels mateixos.

{13:3} i contemplava, i, vet aquí, que l'home encerat fort amb

milers de cel: i quan va tornar a la seva

rostre de mirar, tot tremola de les coses que havia vist

sota d'ell.

Pàgina d'Esdres 2 724

{13:4} i whensoever la veu va sortir de la boca,

tot el que van cremar que sentir la seva veu, com com falta a la terra

Quan es feeleth el foc.

{13:5} i després d'això contemplava i, vet aquí, allà es van reunir

junts una multitud d'homes, de nombre, de les quatre

vents de la cel, sotmetre l'home que venia de la

Mar

{13:6} però jo contemplava, i, vet aquí, ell havia graved-se una gran

muntanya i volar sobre ell.

{13:7} però jo hauria vist la regió o lloc

whereout turó era graven, i no vaig poder.

{13:8} i després d'això contemplava, i, vet aquí, tots ells que

es reunien a sotmetre a ell eren mal de por, i

Encara lluita durst.

{13:9} i, vet aquí, que va veure la violència de la multitud

que va arribar, va aixecar la mà ni celebrat espasa, ni

qualsevol instrument de guerra:

{13:10} però només veia que va enviar de la seva boca ja que

havia estat una explosió d'incendi i dels seus llavis una alenada de flames,

i fora de la seva llengua va desposseïda espurnes i tempestes.

{13:11} i estaven barrejats; l'explosió de

foc, l'alè Flamejants i la gran tempesta; i va caure amb

violència a la multitud que estava preparat per lluitar,

i van cremar-se cada un, així que a un sobtat d'una

innombrables multitud res va ser percebut, però

única olor de fum i pols: quan veia això tenia por.

{13:12} després va veure que l'home mateix es redueixen de

la muntanya i trucar a ell un altre Pacífic

Multitud.

{13:13} i va venir molta gent li va dir, perquè així consti

Alguns estaven contents, alguns van ser tristos, i alguns d'ells van ser

obligat i altres que alguns portat d'ells que s'oferien:

llavors jo estava malalt gran por, i awaked i va dir,

{13:14} tu has shewed teu servent aquestes meravelles

des del principi i m'has comptat digne que tu

shouldest rebre la meva pregària:

{13:15} faran mi ara però la interpretació d'aquest somni.

{13:16} per com concebo en el meu entendre, Ai

unto ells que hauran de deixar en aquells dies i molt més

Ai que no es queden!

{13:17} perquè s que no van deixar de pesadesa.

{13:18} ara puc entendre les coses que són posar-se en

els dies d'aquest últim, que serà passar unto ells i a les

que queden darrere.

{13:19} per tant els que vénen en grans perills i

moltes necessitats, com declarar aquests somnis.

{13:20} encara és més fàcil per a ell que està en perill d'arribar

en aquestes coses, que al passar fora com un núvol de la

món i no veure les coses que succeeixen en els últims dies.

I contestava unto jo i deia,

{13:21} la interpretació de la visió es faran tu,

i s'obrirà a tu el que tu has requerit.

{13:22} mentre que tu has parlat d'ells que queden

darrere, aquesta és la interpretació:

{13:23} que haurà de suportar el perill en aquest temps ha

va mantenir-se: que ser caigut en perill com

tenen obres i fe cap al Totpoderós.

{13:24} saber això per tant, que ells que quedarà

darrere hi ha més beneït que ells que mort.

{13:25} és el significat de la visió: mentre que tu

vist un home venia de enmig de la mar:

{13:26} el mateix és ell qui ha mantingut Déu l'altíssim

una gran temporada, que pel seu propi jo haurà de lliurar la seva

criatura: i va ordenar que es queden.

{13:27} i mentre que has vist, que de la seva boca

va venir com una ràfega de vent i foc i tempesta;

{13:28} i que va ocupar ni espasa, ni cap

instrument de guerra, però que el corrent en ell destruïts

la multitud tot que va sotmetre a ell; Aquest és el

interpretació:

{13:29} Behold, vénen els dies, quan més alt es

comencen a repartir-los que són a la terra.

{13:30} i vindrà a la sorpresa d'ells

que viuen a la terra.

{13:31} i un es comprometrà a lluitar contra un altre,

una ciutat contra un altre, un lloc contra un altre,

persones contra un altre i un Regne contra un altre.

{13:32} i el temps serà quan aquestes coses serà

succeeixi, i els senyals que em serà passar shewed

tu abans, i llavors serà el meu fill declararan, qui tu

vist com un home ascendent.

{13:33} i quan tothom sentir la seva veu, cada

home serà en el seu propi permís de terra la batalla tenen un

contra un altre.

{13:34} i es van reunir una multitud d'innombrables

junts, com has vist ells, disposat a venir i a

superar-lo per lluitar.

{13:35} però vencerà sobre la part superior de la Mont Sion.

{13:36} i Sion vindrà i es shewed a tots

homes, ser elaborada i construïda, com ja has vist el turó

graven sense mans.

{13:37} i aquest el meu fill es reprimeix l'impiu

invents de les Nacions, que per la seva vida malvada estan

caigut en la tempesta;

{13:38} i establirà abans els seus mals pensaments, i

turments Providència comenci a ser turmentat,

que són semblants de la flama: i ell hauran de destruir-los

sense treball per la llei que és com a mi.

{13:39} i mentre que has vist que va reunir

un altre multitud Pacífic unto ell;

{13:40} són les deu tribus, que van portar

presoners del seu propi terreny en el moment de la pelicula del rei,

qui Salmanasar el rei d'Assíria portar captiva fora, i

Esdres 725 pàgina 2

van portar les aigües i així venia que en

un altre dels terrenys.

{13:41} però es van aquest Consell entre si mateixos,

que vols deixar la multitud de la pagans i anar

endavant a un altre país, on mai la humanitat habità,

{13:42} que hi podria mantenir els Estatuts, que

mai no es manté en la seva terra.

{13:43} i van entrar a l'Eufrates per l'estret

llocs del riu.

{13:44} per signes més alta llavors shewed per a ells,

i encara celebrar la inundació, fins que van ser superat.

{13:45} a través d'aquest país hi havia una gran manera de

Ves, és a dir, d'un any i mig: i és de la mateixa regió

anomenat Arsareth.

{13:46} llavors ells allà habità fins al últim moment; i

ara quan es comencen a venir,

{13:47} el més alt serà allotjar-les fonts de la Riera

una altra vegada, que vagin a través de:, per tant, has vist la

multitud amb la pau.

{13:48} però aquells que ser esquerra darrere del teu poble els

es que es troben dins meu les fronteres.

{13:49} ara quan va destroyeth la multitud de la

nacions que es va reunir, serà defensar la seva gent

que romanen.

{13:50} i llavors es va mostrar-los grans meravelles.

{13:51} llavors em va dir, O Senyor que bearest regla, faran m

això: per què he vist l'home que venia de la

enmig de la mar?

{13:52} i deia unto jo, com tu pots ni

buscar ni saber les coses que són en el fons del mar:

tot i així pot veure ningú a terra el meu fill, o aquells que ser

amb ell, però en el temps del dia.

{13:53} és la interpretació del somni que tu

vist i per la qual cosa tu només art aquí alleugerit.

{13:54} per tu has abandonat el teu propi camí, i

ta diligència a meu dret d'aplicar i van buscar.

{13:55} teva vida has tu ordenat en saviesa i has

diu entendre la teva mare.

{13:56} i per tant té shewed tu els tresors de

l'altíssim: després de tres dies em parlen altres coses

a tu i declarar a tu poderós i wondrous

coses.

{13:57} llavors jo vaig anar endavant al camp, la lloança i

Gràcies en gran mesura a la més alta a causa de les seves meravelles

que va fer en el temps;

{13:58} i perquè va governeth el mateix i tal

coses com caiguda en les seves estacions: i allà estava jo assegut tres dies.

{14:1} i va succeir en el tercer dia, em vaig asseure sota

un roure i, vet aquí, va venir una veu d'un arbust

contra mi i va dir, Esdres, Nehemies.

{14:2} i deia, aquí sóc jo, Senyor, i es va aixecar en

meus peus.

{14:3} llavors ell deia unto jo, en l'arbust feia manifestament

revelar-me a Moses i parlar amb ell, quan el meu

persones servit a Egipte:

{14:4} i li va enviar i dirigit el meu poble d'Egipte,

i li va portar fins a la muntanya del on jo tenia per mi

una llarga temporada,

{14:5} i li va dir moltes coses meravellós i shewed

-li els secrets de l'època i al final; i manat

ell, dient:

{14:6} aquestes paraules thou shalt declarar i aquests shalt

tu amagar.

{14:7} i ara li ho dic a tu,

{14:8} que tu posar-se en el teu cor els signes que han

shewed i els somnis que has vist, i la

interpretacions que tu has sentit:

{14:9} per thou shalt portat de tot i de

endavant tu shalt romandre amb el meu fill i com

ser com tu, fins que el temps es va acabar.

{14:10} perquè el món ha perdut la seva joventut i l'horari

comencen a cera edat.

{14:11} perquè el món es divideix en dotze parts i la

deu parts s'han anat ja, i la meitat d'una dècima part:

{14:12} i hi remaineth el que és després de la meitat

d'una desena part.

{14:13} ara per tant posat lo gran casa en ordre, i

reprendre el teu poble, confort tal d'ells com estar en problemes,

i ara renuncia a la corrupció,

{14:14} deixa anar de tu pensaments mortals, escampar la

posar les càrregues de l'home, ara fora la naturalesa feble,

{14:15} i deixar de banda els pensaments que són més pesats

a tu i tu de fugir d'aquests temps pressa.

{14:16} per mals encara majors que les que tu has

vist passar es durà a terme d'ara endavant.

{14:17} per veure quant el món serà més feble

a través d'edat, tant més hauran mals increment en

els que habiten en ell.

{14:18} perquè el temps és fugir lluny i l'arrendament és difícil

a la mà: per ara hasteth la visió per venir, que tens

vist.

{14:19} llavors jo contestava abans de thee i deia,

{14:20} Heus aquí, Senyor, vaig a anar, com tu has manat

me i reprendre les persones presents: però que

serà assumida, que seran amonestar-los? Així, la

món es troba en la foscor, i que habiten en ell són

sense llum.

{14:21} per ta llei es crema, per tant ningú coneix

les coses que es fan de tu, o el treball que comenci.

Esdres 2 pàgina 726

{14:22} però si he trobat Gràcia abans de thee, enviar la

' Esperit dins meu, i vaig ha escriure tot el que ha estat fet

en el món des del començament, que van ser escrits ta

dret, que els homes poden trobar el teu camí i que ells que es

viu en els dies d'aquest últim pot viure.

{14:23} i va contestada mi, dient, anar teu camí, es reuneixen

la gent i dir: que et tracten

no durant quaranta dies.

{14:24} però mira tu tu preparar molts arbres de caixa, i

prendre amb tu Sarea, Dabria, Selemia, Ecanus i Asiel,

Aquests cinc que estan disposats a escriure amb rapidesa;

{14:25} i vingut aquí, i serà encenc una espelma de

comprensió de cor, que no ha ser posat fora, fins que

realitzar les coses que tu shalt començar a escriure.

{14:26} i quan tu has fet, algunes coses shalt tu

publicar i algunes coses thou shalt faran en secret a la

savi: per demà a aquesta hora shalt thou començar a escriure.

{14:27} llavors van anar I, com ell manava, i

es van reunir a totes les persones junts i va dir:

{14:28} sentir aquestes paraules, O Israel.

{14:29} nostres pares al principi eren desconeguts en

Egipte, des d'on procedeix van ser lliurats:

{14:30} i va rebre la Llei de vida, que no es manté,

que vosaltres també heu transgredien després d'ells.

{14:31} llavors era la terra, fins i tot la terra de Sion, es van separar

entre vosaltres per molt: però els vostres pares i vosaltres mateixos, tenen

injustícia, de fet i no s'han mantingut les formes que el

Més alt manat.

{14:32} i forasmuch com ell és un jutge just, va

agafàvem de vostè en el temps la cosa que ell li havia donat.

{14:33} i són ara vosaltres aquí i els seus germans entre

vostè.

{14:34} per tant si així es que vosaltres es sotmetre el seu propi

comprensió i reformar els seus cors, vosaltres estarà dipositada

viu i mort us serà obtenir la misericòrdia.

{14:35} per a després de mort serà la sentència, quan

viurem una altra vegada: i llavors seran els noms de la

palès, ser justos i les obres de culpables seran

declarat.

{14:36} deixa ningú, per tant, anem a mi, ni

buscar després de mi aquests quaranta dies.

{14:37} així que vaig prendre cinc homes, com em, manava

i ens vam anar al camp i hi va romandre.

{14:38} i l'endemà, vet aquí, una veu em, anomenat

dir, Esdres, obre la teva boca i beure que vaig donar a

beure.

{14:39} llavors vaig obrir la boca i, Heus aquí, va

em va arribar una copa plena, que estava ple com era amb aigua,

però el color de la mateixa com el foc.

{14:40} i vaig prendre-ho i bevia: i quan jo havia begut de

el meu cor pronunciades enteniment i saviesa va créixer en la meva

mama, el meu esperit reforçat el meu record:

{14:41} i la meva boca es va obrir i tancar res més.

{14:42} donava la major comprensió a les cinc

homes i van escriure les visions meravelloses de la nit que

van dir, que no sabien: i es van asseure quaranta dies, i

van escriure en el dia i de nit, menjaven pa.

{14:43} quant a mi. Em va parlar en el dia, i jo no tenia la meva

llengua de nit.

{14:44} en quaranta dies va escriure la dos-cents quatre

llibres.

{14:45} i va arribar a passar, quan van ser els quaranta dies

ple, que la màxima va parlar, dient, el primer que tu has

han escrit publicar obertament, que el maig digne i indigne

llegir-lo:

{14:46} però mantenir setanta darrera, que tu coliri

lliurar-los només a com ser prudent entre la gent:

{14:47} per a ells és la primavera de comprensió, la

font de la saviesa i el flux de coneixement.

{14:48} i així ho vaig fer.

{15:1} Behold, parla tu a les orelles del meu poble el

paraules de la profecia, que vaig a posar a la teva boca, diu la

Senyor:

{15:2} i fer que escriurà en paper: perquè són

fidel i veritable.

{15:3} por no la imaginació contra tu, no deixar-la

incredulitat d'ells problemes tu, que parlen contra tu.

{15:4} per a tots la infidel serà moren en seva

infidelitats.

Heus aquí {15:5}, diu el Senyor, portarà plagues en

el món; l'espasa, fam, mort i destrucció.

{15:6} per maldat ha contaminat molt el

es realitzen tota terra i les seves obres feridor.

{15:7} per això diu el Senyor,

{15:8} et vaig a mantenir la meva llengua no més com tocar els

maldat, que comença profanely, ni es I

ells pateixen en aquestes coses, en el qual perversament exerceixen

ells mateixos: Heus aquí, la sang innocent i just crida

a mi, i les ànimes dels justos queixar-se contínuament.

{15:9} i per tant, diu el Senyor, segurament venjarà

ells i rebre unto jo tota la sang innocent de

entre ells.

{15:10} Heus aquí, el meu poble està dirigit com un ramat de la

massacre: jo no patiran ells ara habitar a la terra de

Egipte:

{15:11} però em portarà amb una mà poderosa i una

estira el braç i fereixi Egipte amb plagues, com abans,

i destruir tota la terra dels mateixos.

{15:12} Egipte ha de plorar, i la Fundació de la mateixa serà

ser ferit amb la pesta i el càstig que Déu ha

Esdres 727 pàgina 2

portar-hi.

{15:13} que fins a la terra ha de plorar: per d

llavors fallaran a través de les voladures i calamarsa i amb un

constel·lació de por.

{15:14} Ai el món i els que habiten en ell!

{15:15} per draweth l'espasa i la seva destrucció gairebé,

i un poble es resisteix i lluita contra un altre, i

espases a les seves mans.

{15:16} perquè hi haurà la sedició entre els homes, i

envaint altres; no es consideren seus reis ni

prínceps i el curs de les seves accions vencerà seva

poder.

{15:17} un home ha desig d'anar a una ciutat i no es

poder.

{15:18} per a causa del seu orgull seran les ciutats

preocupat, les cases seran destruïts, i els homes seran

por.

{15:19} un home tindrà cap pietat al seu veí, però

ha de destruir les seves cases amb l'espasa i fer malbé els

béns, a causa de la manca de pa i per la gran tribulació.

{15:20} Behold, Jehovà, anomenaré junts tots els

Reis de la terra per mi, la reverència que són des de la sortida

del sol, del vent, d'Orient i Libanus; a

convertir-se un contra un altre i pagar les coses

que han fet per a ells.

{15:21} com com ho fan, però aquest dia a meu escollit, així

Jo també i recompensa en el seu pit. Això diu

el Senyor Déu;

{15:22} la meva mà dreta no haurà de recanvi els pecadors i la meva

espasa no posaran sobre ells que vessar sang innocent

sobre la terra.

{15:23} el foc sortit de la seva ira i ha

consumit els fonaments de la terra i els pecadors, com

la palla que s'ha encès.

{15:24} aflicció a ells que peca i no mantenir el meu

manaments! diu el Senyor.

{15:25} no escatimarà ells: recórrer el seu camí, vosaltres nens,

del poder, profanar el no meu santuari.

{15:26} pel Senyor tots ells knoweth d'aquell pecat contra

ell i per tant va delivereth-los fins a la mort i

destrucció.

{15:27} per ara són les plagues venir tot

terra i vosaltres exerciran en ells: perquè Déu no haurà de lliurar

vostè, perquè vosaltres han pecat contra ell.

{15:28} contemplar una visió horrible i l'aparició

mateixa de l'est:

{15:29} on seran les nacions dels dracs d'Aràbia

sortir amb molts carros i la multitud d'ells

es farà com el vent en terra, que tots ells que

escoltar-los pot témer i tremolen.

{15:30} també el brogit de Carmanians a ira anirà

endavant com els senglars de la fusta i amb gran poder

es venen i unir-se a lluitar amb ells i haurà de residus un

part de la terra dels assiris.

{15:31} i llavors tindrà els dracs la mà alta,

recordant la seva naturalesa; i si es farà tornar-se,

conspirar junts en el gran poder per perseguir-los,

{15:32} llavors aquestes hauran de ser preocupat sagnat i mantenir

silenci a través del seu poder i ha de fugir.

{15:33} i de la terra dels assiris s l

enemic assetjar-los i consumir alguns d'ells i en

seu hoste serà por i terror i els conflictes entre els seus

Reis.

{15:34} contemplar els núvols de l'est i del nord

a la sud, i són molt horrible a mirar, ple

de la ira i la tempesta.

{15:35} haurà de colpejar un en un altre, i seran

colpejar cap avall d'una gran multitud d'estels en la terra, fins i tot

seva pròpia estrella; i la sang serà de l'espasa a la

ventre,

{15:36} i fems d'homes: el camell de hough.

{15:37} i no hi haurà gran aportan i

Tremolor a terra: i que veuen la ira seran

por i tremolós vindrà sobre ells.

{15:38} i llavors hi vindran grans temporals de la

Sud i des del Nord i una altra part de l'oest.

{15:39} i forts vents seran sorgeixen de l'est, i

podrà obrir i el núvol que ell ressuscità en ira, i

l'estrella s'agita per causar temor envers el vent est i oest,

seran destruïts.

{15:40} els núvols grans i poderós ha ser inflat

ple d'ira i l'estrella, que ells poden fer tota la terra

por i els que habiten en ell; i es van vessar

cada lloc alt i eminents una horrible estrella,

{15:41} foc i calamarsa i vol espases i molts

aigües, que tots els camps poden ser completa i tots els rius, amb la

l'abundància d'aigües grans.

{15:42} i es descomponen les ciutats i les parets,

muntanyes i turons, arbres de fusta i l'herba de la

Prats i el seu blat de moro.

{15:43} i es van stedfastly a Babilònia, i

fer la seva por.

{15:44} es venen a ella i assetjar a ella, l'estrella

i tots els wrath serà aboca sobre ella: llavors serà la

pols i el fum pugen fins al cel i tots ells que es

sobre ella es bewail ella.

{15:45} i que romanen sota ella haurà de fer servei

unto ells que li han posat en por.

{15:46} i tu, d'Àsia, que partícip d'art de l'esperança de

Babilònia i la glòria de la seva persona l'art:

{15:47} Ai es a tu, tu miserable, que tens

fet a tu mateix com a ella; i has vestit el teu filles en

whoredom, que podria complaure i glòria en ta amants,

Esdres 2 pàgina 728

que sempre han desitjat a cometre whoredom amb tu.

{15:48} tu has seguit ella que és odiat a tot el seu

obres i invents: per tant, diu Déu,

{15:49} enviaré plagues sobre tu; viduïtat,

la pobresa, la fam, espasa i pestes, malgastar el teu cases

amb la destrucció i la mort.

{15:50} i la glòria del teu poder ha de ser assecar com un

flor, la calor es sorgeixen que envia per tu.

{15:51} thou shalt afeblit com una dona pobra amb

ratlles i com un es castigat amb ferides, per tal que la

poderós i amants no serà capaços de rebre tu.

{15:52} vols així he amb gelosia procedit contra

tu, diu el Senyor,

{15:53} si tu no hadst sempre mort meu escollit,

exalta el cop de mans fallem i dient sobre d

morts, quan tu vas ser borratxo,

{15:54} s'estableix la bellesa del teu rostre?

{15:55} serà la recompensa del teu whoredom en ta

Si, per tant shalt tu rebre recompence.

{15:56} com tu has fet a la meva escollit, diu la

Senyor, tot i així serà fer Déu a tu i tu haurà de lliurar

en mal

{15:57} thy nens hauran de morir d'inanició, i thou shalt

caure a través de l'espasa: teu ciutats es poden desglossar, i

tot el que teu es perdi, amb l'espasa en l'àmbit.

{15:58} que la muntanya es moren de fam,

menjar la seva pròpia carn i beure la seva pròpia sang, per molt

fam de pa i set d'aigua.

{15:59} tu com infeliç dia has de venir a través del mar, i

rebre plagues una altra vegada.

{15:60} i en el passatge que hauran esgotar amb la inactivitat

ciutat i serà destruir una part de la teva terra, i

consumir part de la teva glòria i tornar a Babilònia que

va ser destruïda.

{15:61} i thou shalt ser emesos per ells com rostolls,

i ésser a tu com foc;

{15:62} i es consumeixen tu i ta ciutats, ta terra,

i el teu muntanyes; serà tot teu boscos i teu arbres fructífers

van gravar amb foc.

{15:63} Thy nens es van portar lluny en captivitat i,

Mira, el que tu has, ha fer malbé i mar la bellesa

del teu rostre.

Ai {16:1} es a tu, Babilònia i Àsia! Ai siguin donades a

tu, Egipte i Síria!

{16:2} cenyissen per vosaltres mateixos amb teles de sac i el cabell

bewail seus fills i ser trist; per la seva destrucció és a

mà.

Espasa de A {16:3} és enviat a vostè, i que pot convertir-lo

l'esquena?

Foc de A {16:4} és enviat entre vosaltres, i que pot apagar-lo?

{16:5} plagues s'envien a vosaltres, i què és el que pot

conduir a les escombraries?

{16:6} pot qualsevol home espantar un lleó famolenc la

fusta? o un qualsevol pot apagar l'incendi de rostolls, quan es

ha començat a cremar?

Pot ser que {16:7} algun tornen de nou la fletxa que es dispara d'un

arquer fort?

{16:8} el poderós senyor sendeth les plagues i que és

el que pot conduir a les escombraries?

Foc de {16:9} A anar endavant des de la seva ira, i qui és ell

que pot apagar-lo?

{16:10}, que seran emesos llamps, i que no serà la por?

Ell haurà tro, i que no es por?

{16:11} s'amenacen el Senyor, i que no serà

completament derrotat en pols a la seva presència?

{16:12} quaketh la terra i les fundacions;

Mar ariseth cap amunt amb les ones de la profunditat i les ones

de la mateixa estan preocupats i els peixos, també, abans de la

Senyor i abans de la glòria del seu poder:

{16:13} per fort és la seva mà dreta que bendeth l'arc,

seu fletxes que va shooteth els aguts i no perdré,

Quan comencen a ser rodada en els extrems del món.

{16:14} Heus aquí, les plagues són enviats i no retorna

una altra vegada, fins que arriben a la terra.

{16:15} el foc s'ha encès i no es poden posar, fins que es

consumir la Fundació de la terra.

{16:16} com com una fletxa que és un tret d'un arquer poderós

no returneth endarrerida: tot i així les plagues que serà

enviat a terra no tornar una altra vegada.

{16:17} Ai és jo! Ai és jo! que em lliurarà

aquells dies?

{16:18} el principi de dolors i grans mournings;

l'inici de les fams i les mortaldats gran; l'inici de

guerres i les potències vencerà de por; l'inici de

mals! què faré quan aquests mals vindrà?

{16:19} Behold, fam i pesta, tribulació i

angoixa, s'envien com flagels a la reforma.

{16:20} però per totes aquestes coses que no farà tornar de

seva maldat, ni ser sempre conscients de l'assot.

{16:21} Behold, victuals serà tan bo barats en

terra, que es pensen ells mateixos per ser en el cas de bona,

i fins i tot aleshores es mals creixen a terra, espasa, fam,

i gran confusió.

{16:22} per a molts d'ells que viuen a terra seran

morir de fam; i l'altre, que la fam d'escapar, serà

destruir l'espasa.

{16:23} i morts ha llançat com a fems i allà

serà cap home consolar-los: per la terra serà

perdut, i les ciutats han de ser emesos.

Esdres 729 pàgina 2

{16:24} no hi haurà cap home d'esquerra a fins a la terra i a

sembrar

{16:25} els arbres poden donar fruit, i que hauran de reunir

ells?

{16:26} es maduren els raïms, i que haurà de trepitjar-los?

per a tots els llocs seran desolades dels homes:

{16:27} per tal que un home ha desig de veure un altre, i

per escoltar la seva veu.

{16:28} perquè d'una ciutat hi haurà deu esquerra i dues de la

camp, que serà amagar-se en els boscos espessos i en

les esquerdes de les roques.

{16:29} com en un hort de les Olives en cada arbre hi ha

queden tres o quatre olives;

{16:30} o com quan es recull una vinya, hi queden

alguns grups d'ells que diligentment busquen a través de la

vinya:

{16:31} tot i així en aquells dies hi haurà tres o quatre

esquerra per ells que cerca les seves cases amb l'espasa.

{16:32} i la terra serà estar va arrasar i els camps

del mateix haurà cera vell i la seva manera i tots els seus camins s

créixer ple d'espines, perquè ningú ha de viatjar

therethrough.

{16:33} les verges es plorar, no que sóc de nuvis;

les dones seran plorar, tenir cap marits; seva

filles es plorar, tenir cap ajudants.

{16:34} en les guerres seran seus sóc de nuvis destruïts,

i els seus marits es mor de fam.

{16:35} sentir ara aquestes coses i entendre'ls, vosaltres

servents del Senyor.

{16:36} Heus aquí, la paraula del Senyor, rebre'l: creure

no els déus dels quals el Senyor va parlar.

{16:37} Behold, les plagues dibuixar quasi i no són folgança.

{16:38} com quan una dona amb nen en el novè mes

treu el seu fill, amb dues o tres hores del seu naixement

grans dolors brúixola seu ventre, que dolors, quan l'infant

ve endavant, folgança no un moment:

{16:39} tot i així no les plagues es demora per venir

en la terra i el món ha de plorar, i dolors s

venir-hi a cada costat.

{16:40} O poble meu, escoltar la meva paraula: fer-te preparat per

ta batalla i en aquells mals fins i tot com a pelegrins en el

terra.

{16:41} que selleth, que ell sigui com ell que fleeth a distància:

i el que buyeth, com un que perdrà:

{16:42} que occupieth mercaderies, com el que té no

benefici per ella: i qui buildeth, com ell, que no serà viure

aquí:

{16:43} el que sembra, com si ell no cal collir: així també

que planteth la vinya, com que no es recullen les

raïm:

{16:44} que casar-se, mentre que posarem en cap

nens; i ells que casar-se, com la widowers.

{16:45} i per tant que treball inútils:

{16:46} per estranys serà aprofitar els seus fruits i fer malbé

seus béns, enderrocar les seves cases i portar els seus fills

captius, per en captivitat i la fam posarem en nens.

{16:47} i que ocupen la seva mercaderia amb

robatori, més coberta les seves ciutats, les seves cases, els

béns i les pròpies persones:

{16:48} més vaig a estar enutjat amb ells pel seu pecat,

diu el Senyor.

{16:49} com una puta envieth una dreta honesta i

virtuosa dona:

{16:50} així serà odi justícia iniquitat, quan va

decketh a si mateixa i ella serà acusen a la cara, quan va

ve que hauran de defensar-lo que searcheth diligentment fora

tot pecat a terra.

{16:51} i per tant sigueu no com thereunto, ni a la

obres del mateix.

{16:52} per encara una mica, i iniquitat es tindran distància

fora de la terra i la justícia ha de regnar entre vosaltres.

{16:53} deixa no el pecador diuen que no va pecar: per

Déu serà cremar brases del foc sobre el seu cap, que diu

abans el Senyor Déu i la seva glòria, jo no hem pecat.

{16:54} Heus aquí, el Senyor coneix totes les obres dels homes,

seva imaginació, els seus pensaments i els seus cors:

{16:55} que spake però la paraula, que la terra pot fer;

i es va fer: deixar que el cel es va fer; i va ser creat.

{16:56} en la seva paraula es van fer les estrelles, i ell knoweth

el nombre d'ells.

{16:57} va searcheth la profunda i els tresors

va ha mesurat el mar, i el que es containeth.

{16:58} ha va tancar a la mar enmig de les aigües,

i amb la seva paraula ha penjat la terra sobre les aigües.

{16:59} va spreadeth fora cel com una volta; a

les aigües d'hath va fundar-lo.

{16:60} en el desert va ensopit, brolladors d'aigua, i

piscines sobre els cims de les muntanyes, que les inundacions poden

abocar cap avall de les roques a l'aigua la terra alts.

{16:61} va fer l'home i posar el seu cor enmig del

el cos i li va donar vida, alè i comprensió.

{16:62} sí i l'esperit de Déu Totpoderós, que va fer

totes les coses i searcheth de totes les coses ocultes en els secrets

de la terra,

{16:63} segurament va knoweth d'Allah seus invents i el que vosaltres

pensar en els seus cors, fins i tot ells que peca i amagar els

seus pecats.

{16:64} per tant té el Senyor exactament buscat totes

seus treballs i ell et posarà tots a la vergonya.

Esdres 2 pàgina 730

{16:65} i quan els teus pecats són portats endavant, vosaltres serà

vergonya abans que els homes i el seu propi pecats seran el seu

acusadors en aquell dia.

{16:66} el farà vosaltres? o com vosaltres amagarà vostres pecats

davant Déu i els seus àngels?

{16:67} Behold, Déu mateix és el jutge, li tinc por: deixar

fora dels seus pecats i oblida els seus pecats, per ficar-se cap

amb ells per sempre més: així serà Déu portarà endavant, i

proporcionar-vos de tots els problemes.

{16:68}, Heus aquí, la ira que crema d'un gran

s'ha encès multitud sobre de vostè, i que serà portar

certs de vostè i que, sent desocupat, amb coses que ofereix menjar

als ídols.

{16:69} i que serà el consentiment unto ells tenien

burla i retret, encofrats a peu.

{16:70} perquè hi haurà en cada lloc i en els propers

ciutats, una gran revolta a aquells que temen al Senyor.

{16:71} seran com un boig homes, estalviant-cap, però

encara fer malbé i destruint els que temen al Senyor.

{16:72} ja que serà de residus i portar els seus productes,

i ells expulsats de les seves cases.

{16:73} llavors serà es coneguda, que són el meu elegit;

i s'ha provat com l'or en el foc.

{16:74} senten, O vosaltres meu estimat, diu el Senyor: Heus aquí,

els dies de problemes són a mà, però jo li lliurarà

el mateix.

{16:75} sigueu no por ni dubtes; per a Déu és el seu

guia,

{16:76} i la guia d'ells que mantenir el meu

manaments i preceptes, Jehovà el Senyor: no deixar

vostres pecats pesen sota i deixar que no el seu iniquitats aixecar

ells mateixos.

{16:77} Ai ser unto ells que estan obligats amb els seus pecats,

i cobertes amb les seves iniquitats com com un camp està cobert

amb arbustos i el camí del mateix cobert d'espines

que cap home pot viatjar a través de!

{16:78} es deixa despullar i es projecta al foc per ser

consumit amb ella.

APÒCRIFS 2ND ESDRAS DE THE KING JAMES BÍBLIA 1611

www.Scriptural-Truth.com