La naturalesa judit palma sebastià 4 b
Transcript of La naturalesa judit palma sebastià 4 b
La naturalesa
ndex:
Que s la naturalesa?
Animals i plantes
Tipus d'animals-Vertebrats-Invertebrats
Tipus de plantes
Qu s la naturalesa?
s equivalent al mn natural, univers fsic i mon material.
El terme naturalesa fa referncia als fenmens del mon fsic, i tamb a la vida en general.
La paraula naturalesa pot estar associada en sers vius, plantes i animals, i tamb en sers inanimats.
Animals i plantes
Animals: Son tots aquells sers vius que senten i mouen per el seu propi impuls, per que es diferencien dels humans per la seua falta de ra.
Plantes: Son tots aquells organismes pluricellulars que obtenen energia de la llum solar captada a travs de la clorofilla. Per a obtindre aquesta energia fan el procs anomenat fotosntesi.
Tipus d'animals
Vertebrats: Es caracteritzen per tindre esquelet i columna vertebral. Hi han cinc grups: mamfers, peixos, rptils, aus, amfibis.
Invertebrats: no tenen esquelet intern ni estan dotats per una columna. Encara que poden tindre una protecci exterior. Hi han sis grups: equinoderms, esponges, molluscs, antrpodes, arcnids i celenterats.
VERTEBRATS
Mamfers
La seua principal caracterstica s que s'alimenten de la llet materna els primers mesos de vida, i estan coberts de pl.Sn vivpars, naixen del ventre de la mare.
Peixos
Sn vivpars i tenen el cos cobert de escames.Sn aqutics i respiren per brnquies. Es mou amb moviments que produeix grcies a les aletes que tenen a les parts laterals del cos.
Rptils
Tenen una caracterstica important, la qual s que es desplacen reptant.Tenen la pell coberta de escates i sn vivpars.
Aus
Tenen el cos cobert de plomes i es desplacen volant, amb l'ajuda de dues ales.Tenen bec i s desplacen la majoria d'ells volant.
Amfibis
Tenen la pell nua i sn ovpars. Van experimentant al llarg de la seua vida canvis en el aspecte.Per exemple la granota va desenvolupant-se conforme va creixent.
INVERTEBRATS
Equinoderms
Viuen molt profund del mar.s coneixen unes 700 espcies. Presenten un esquelet intern format per moltes peces petites unides com si fos un trencaclosques.
Esponges
Sn organismes en la seva gran majoria marins que solen viure sobre els fons poc profunds de tots els mars i oceans del mn, i fins i tot en aiges dolces.
Molluscs
Tots els molluscs tenen el cos tou, en el qual es diferencien la massa visceral, on s'allotgen els rgans digestius, respiratoris i reproductors, i un peu musculs, que es fa servir per al moviment.
Antropdes
Constitueixen un dels grups animals de ms xit evolutiu i amb major nombre d'espcies, caracteritzats pel seu esquelet extern articulat, de naturalesa quitinosa, i pels ulls compostos.
Arcnids
Sn terrestres i principalment sn aranyes, tenen huit potes i el cos cobert de pl.Hi han unes 65000 espcies al mn.
Celenterats
Tots tenen unes cllules especialitzades de funci ofensiva o defensiva, situats als seus tentacles del contorn de la boca, o per tot el cos, com les meduses
PLANTES
Les plantes
Les plantes sn organismes que per a agafar energia fan un procs anomenat fotosntesi.En la segent diapositiva veurem la classificaci de les plantes.
Classificaci de les plantes
PLANTES
AMB FLOR SENSE FLOR
FALGUERESMOLSES
AMB FRUITSENSE FRUIT
ANGIOPERMESGIMNOSPERMES
JUDIT PALMA SEBASTI 4t B
FIN