La Història de la música:La Història de la música:de l’Edat Mitjana al Barrocde l’Edat Mitjana al Barroc

Nil Pepió Navas 4tC ESONil Pepió Navas 4tC ESO

IntroduccióIntroducció

• L'Edat Mitjana es el periode Que va desde la L'Edat Mitjana es el periode Que va desde la caiguda de l'imperi romà a l'any 476 fins als caiguda de l'imperi romà a l'any 476 fins als segles XIV-XV. segles XIV-XV.

• En l'Edat Mitjana com ja savem tenien llocs En l'Edat Mitjana com ja savem tenien llocs especialitzars per practicar la musica, aquests especialitzars per practicar la musica, aquests llocs solien ser les Esglésies, Escola de Notre-llocs solien ser les Esglésies, Escola de Notre-dame,Europa en general.Els instruments mes dame,Europa en general.Els instruments mes importants que es solíen tocar en aquella epoca importants que es solíen tocar en aquella epoca eren els de la familia de Veren els de la familia de Vent-fusta, corda ent-fusta, corda Fregada, Corda Polsada i Percussió.Fregada, Corda Polsada i Percussió.

CaracterístiquesCaracterístiques

• Tenien a Déu com el centre del univers.Tenien a Déu com el centre del univers.

• A l'Aràvia neixen noves religions com la religió musulmana o A l'Aràvia neixen noves religions com la religió musulmana o islamista.islamista.

• La Societat medieval era rural i padeixien d'escassos recursos.La Societat medieval era rural i padeixien d'escassos recursos.

• S'implanta el feudalisme on els nobles i l'Esglesia eren els que S'implanta el feudalisme on els nobles i l'Esglesia eren els que dominaven a la poblacio, i es van començar a implantar també els dominaven a la poblacio, i es van començar a implantar també els impostos.impostos.

• L'esglesia busca el poder unificador i es guanya un lloc prodigi en L'esglesia busca el poder unificador i es guanya un lloc prodigi en el vincle social.el vincle social.

• Les croades van ser expedicions religioses i milit5arsper a Les croades van ser expedicions religioses i milit5arsper a recuperar el sepulcre de crist.recuperar el sepulcre de crist.

• A causa de la caiguda de l’imperi roma les cultures grecollatines i A causa de la caiguda de l’imperi roma les cultures grecollatines i el propi llatí perden la oficialitat que tenien en aquell moment. el propi llatí perden la oficialitat que tenien en aquell moment.

Estils i Formes musicals Estils i Formes musicals

• Música religiosa: cant gregoriàMúsica religiosa: cant gregorià

• Primeres formes polifòniques: Primeres formes polifòniques: organum,discantus,gymel,conductus,motet...organum,discantus,gymel,conductus,motet...

• Música profana: joglars i trobadors.Música profana: joglars i trobadors.

• Música per dansa. Música per dansa.

Cant GregoriaCant Gregoria

El Tipus de cant podia ser de diferents tipus:El Tipus de cant podia ser de diferents tipus:

• AntifonalAntifonal

• ResponsorialResponsorial

• Directe Directe

Les notes podien ser: Les notes podien ser:

• Sil·làbica->cada sil·lava te la seva propia nota.Sil·làbica->cada sil·lava te la seva propia nota.

• Melismàtica->Cada nota te determinada una Melismàtica->Cada nota te determinada una serie de notes.serie de notes.

El descobriment de la El descobriment de la polifoniapolifonia va ser un dels fets va ser un dels fets mes revolucionaris en la Historia de la música mes revolucionaris en la Historia de la música occidental.Les primeres formes polifòniques van occidental.Les primeres formes polifòniques van ser el ser el OrganumOrganum i el i el DiscantusDiscantus..

Música ProfanaMúsica Profana

Es la música vocal profana que es desenvolupa a Es la música vocal profana que es desenvolupa a partir de unes cançons del repertori popular.partir de unes cançons del repertori popular.

• TrobadorsTrobadors::Eren poetes i compositors que pertanyien a la Eren poetes i compositors que pertanyien a la noblesa.noblesa.

• JoglarsJoglars::Un joglar era un interpret musical de l'Edat Un joglar era un interpret musical de l'Edat Mitjana. Habitualment no eren els propis trobadors qui Mitjana. Habitualment no eren els propis trobadors qui recitaven o cantaven les seves composicions, sinó que recitaven o cantaven les seves composicions, sinó que aquesta era una feina encomanada als joglars. Podríem aquesta era una feina encomanada als joglars. Podríem dir que el trobador era l'autor i el joglar l'interpret.dir que el trobador era l'autor i el joglar l'interpret.

El VillancetEl Villancet

• Un Un villancetvillancet és una cançó de caràcter és una cançó de caràcter popular, basada en la forma poètica del popular, basada en la forma poètica del mateix nom. Fou un tipus de composició mateix nom. Fou un tipus de composició que gaudí d'una gran popularitat durant el que gaudí d'una gran popularitat durant el Renaixement a tota la Península Ibèrica. El Renaixement a tota la Península Ibèrica. El terme prové del castellà terme prové del castellà villancicovillancico, derivat , derivat de de villanovillano (en llatí (en llatí villanusvillanus), degut al seu ), degut al seu caràcter popular. En portuguès s'anomena caràcter popular. En portuguès s'anomena vilancetevilancete

Musica religiosaMusica religiosa

• Motet:Motet:El motet es una peça musical El motet es una peça musical polifonica composta de un text religios en polifonica composta de un text religios en llatí.llatí.

• Missa: Missa: La Missa es una forma musical La Missa es una forma musical sacra es una composició coral que es sacra es una composició coral que es trasllada a la música amb seccions fixes de trasllada a la música amb seccions fixes de la liturgia eucarística.la liturgia eucarística.

Baldassarre CastigilioneBaldassarre Castigilione

• Va ser un escriptor italià l’obra mes Va ser un escriptor italià l’obra mes important del qual és El Cortesà, on important del qual és El Cortesà, on descriu l’ideal de la vida del Renaixement i descriu l’ideal de la vida del Renaixement i el propugna un model de cavaller qque el propugna un model de cavaller qque respon a les inquietuds i a la visió del mon respon a les inquietuds i a la visió del mon que es tenia en el seu temps.que es tenia en el seu temps.

Concerto GrossoConcerto Grosso

La seva característica principal esLa seva característica principal es basa en un contrast en què els basa en un contrast en què els instruments rivalitzen per executar instruments rivalitzen per executar cadascun una part important que pot cadascun una part important que pot ésser considerada com a principal. ésser considerada com a principal. D’aquesta manera es produeix unaD’aquesta manera es produeix una oposició entre els dos grups amb que oposició entre els dos grups amb que es divideix l’es divideix l’orquestraorquestra: per una banda trobem: per una banda trobem el petit grup de solistes (el petit grup de solistes (solisoli, , concertinoconcertino, , principaleprincipale)) en el que els instruments no presenten doblament i, per altre banda, en el que els instruments no presenten doblament i, per altre banda,

tenim el conjunt orquestral (tenim el conjunt orquestral (tuttitutti, , concerto grossoconcerto grosso, , ripienoripieno) que ) que sempre presenta un grup més nodrit sempre presenta un grup més nodrit

SuiteSuite

• Peça instrumental estructurada en moviments Peça instrumental estructurada en moviments que són danses o ritmes de danses. L'estructura que són danses o ritmes de danses. L'estructura bàsica és la formada per Allemande, Courante, bàsica és la formada per Allemande, Courante, Sarabande i Gigue. En el model que treballem, Sarabande i Gigue. En el model que treballem, que és el que utilitza J. S. Bach per a moltes de que és el que utilitza J. S. Bach per a moltes de les seves suites i partites, entre la Sarabande i la les seves suites i partites, entre la Sarabande i la Gigue s'hi troba un dansa d'estructura ternària. Gigue s'hi troba un dansa d'estructura ternària. Consulteu les característiques d'aquestes danses Consulteu les característiques d'aquestes danses de la suite. de la suite.

Sonata BarrocaSonata Barroca

• La sonata barroca la definim com una La sonata barroca la definim com una peça instrumental per un, dos o tres peça instrumental per un, dos o tres instruments melòdics, acompanyats per un instruments melòdics, acompanyats per un baix continu, n’hi ha dos tipus:Sonata da baix continu, n’hi ha dos tipus:Sonata da camera, Sonata da chiesa. camera, Sonata da chiesa.

La FugaLa Fuga

• Peça contrapuntística que desenvolupa un Peça contrapuntística que desenvolupa un tema - o subjecte - que s’acompanya d’un tema - o subjecte - que s’acompanya d’un contratema - contrasubjecte -. Pot ser a contratema - contrasubjecte -. Pot ser a dues o més veus. El tema es presenta sol dues o més veus. El tema es presenta sol la primera vegada. En el desenvolupament la primera vegada. En el desenvolupament pot aparèixer ampliat, reduït, invertit, ... pot aparèixer ampliat, reduït, invertit, ... Acostuma a tenir una Coda. Acostuma a tenir una Coda.

El Baix continuEl Baix continu

• El baix continu és una de les El baix continu és una de les característiques principals i primordials de característiques principals i primordials de l’estil barroc. Consisteix en una línia l’estil barroc. Consisteix en una línia melòdica al baix - habitualment tocada per melòdica al baix - habitualment tocada per un violoncel o un fagot - i una realització un violoncel o un fagot - i una realització harmònica - habitualment feta per un harmònica - habitualment feta per un clavicèmbal.clavicèmbal.

El PreludiEl Preludi

• Moviment inicial que introdueix una obra. Moviment inicial que introdueix una obra. El podem trobar tant en suites, com en El podem trobar tant en suites, com en sonates, com en altres peces sonates, com en altres peces instrumentals. En moltes ocasions es instrumentals. En moltes ocasions es desenvolupa amb escales i motius desenvolupa amb escales i motius arpegiats. En l'estil barroc, tenen aquestes arpegiats. En l'estil barroc, tenen aquestes mateixes característiques la tocata - peça mateixes característiques la tocata - peça per teclat de forma lliure - i la fantasia per teclat de forma lliure - i la fantasia

Johann Sebastian BachJohann Sebastian Bach

• Fou un organista i compositor alemany de Fou un organista i compositor alemany de música barroca, membre de la família de músics música barroca, membre de la família de músics més extraordinària de la història amb uns 120 més extraordinària de la història amb uns 120 músics. La seva fecunda obra es considera com músics. La seva fecunda obra es considera com el cim de la música barroca i un de les màximes el cim de la música barroca i un de les màximes expressions de la música universal, no tan sols expressions de la música universal, no tan sols per la seva profunditat intel·lectual, la seva per la seva profunditat intel·lectual, la seva perfecció tècnica i la seva bellesa artística, sinó perfecció tècnica i la seva bellesa artística, sinó també per la síntesi dels diversos estils de la també per la síntesi dels diversos estils de la seva època, del passat i per la seva seva època, del passat i per la seva incomparable extensió. incomparable extensió.

Guido d'arezzoGuido d'arezzo

Guido d'ArezzoGuido d'Arezzo fou un fou un teòric de la música teòric de la música medieval. Se'l reconeixmedieval. Se'l reconeixcom al creador de la notaciócom al creador de la notaciómusical moderna que musical moderna que reemplaçà el reemplaçà el sistema de notació neumàticsistema de notació neumàtic. El . El

seu text seu text Micrologus Micrologus esdevingué el segon tractat esdevingué el segon tractat de música més extès en l'edat mitjana després de música més extès en l'edat mitjana després dels escrits de Boeci. dels escrits de Boeci.

H. PurcellH. Purcell

• Henry PurcellHenry Purcell (10 de setembre de 1659 – 21 de novembre de (10 de setembre de 1659 – 21 de novembre de 1695), va ser un compositor anglès del Barroc, generalment 1695), va ser un compositor anglès del Barroc, generalment considerat com un dels més grans compositors britànics, i fins i tot considerat com un dels més grans compositors britànics, i fins i tot el més gran dels compositors anglesos nadius; tenint en compte el més gran dels compositors anglesos nadius; tenint en compte que que HändelHändel tot i haver-se naturalitzat anglès, era d'origen alemany. tot i haver-se naturalitzat anglès, era d'origen alemany. Purcell va incorporar elements estilístics italians i francesos, però va Purcell va incorporar elements estilístics italians i francesos, però va desenvolupar un peculiar estil musical anglès.desenvolupar un peculiar estil musical anglès.