(l) Mallart Un Cant Épic

5/21/2018 (l) Mallart Un Cant pic

1/156

Antropologia Mdica

Un cant pic afric

Una crtica al poder absolut

Llus Mallart Guimer


2/156

i l r l i r i ir i ir ili il , i r i r lrr i r i r r .

, r i l r l r i i r r r rr r r r i r l ; i , i l r l r

r r r r i i i i r i r r r r i r i ;i , i l r l r . . r r r r r i i

i i r i . r ir r i i l r l rr r r r i i l r l i , ill r i il i r r

i i .

, r i l r l i i i l i rr . i r i l r

r l i i l i i r .

, i l r l i i rr r i i r rl . . r r i i l i l j i l i ir i r l r i l .

r r r r i i l r l r, . . r r i i l r l .

, i ll l r r r i r i i r l ii l i l i r i i r i i , rr r r r r r

i i l r l i r i l li i i . r l r, i ri ri r r li r

. . r r i r l . , i . . r r ir l r r i r l i i i ri ri r r li :

i l r l l l l , ri i i .

r ll i r r l r l i l r ii , l r r r i ri i ri .


3/156

Un cant pic afric

Una crtica al poder absolut

arragona, 2014

Llus Mallart Guimer


4/156

Edita:Publicacions URV

1a edici: Juliol de 2014ISBN: 978-84-697-0516-2

Dipsit legal: 1122-2014

Publicacions de la Universitat Rovira i VirgiliAv. Catalunya, 35 - 43002 arragona

el. 977 558 474www.publicacionsurv.cat

[email protected]

El blog de la collecci:http://librosantropologiamedica.blogspot.com/

Consell editorial:Xavier Allu (URV)Josep Canals (UB)

Josep M. Comelles (URV)Susan DiGiacomo (URV)

Mabel Gracia (URV)ngel Martnez Hernaez (URV)

Enrique Perdiguero (UMH)Oriol Roman (URV)

Fotografia de coberta: El trobador de mvet Owona Apollinaire en el pas evuzok(Xavier Miserachs, 1968).

Aquesta edici est subjecta a una llicncia Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0Unported de Creative Commons. Per veuren una cpia, visiteu http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/ o envieu una carta a Creative Commons, 171 Second Street,

Suite 300, San Francisco, California 94105, USA.

Aquesta editorial s membre de la Xarxa Vives i de lUNE, fet que garanteix la difusii comercialitzaci de les seves publicacions a escala estatal i internacional.


5/156

Mireu quin poc seny que t aquest home...!,diu el trobador i afegeix: noms pot servir per governar

Zw Nguma, X.25


6/156


7/156

SUMARI

Introducci ........................................................................................................ 9

Un cant pic del trobador Zw Nguma ...................................................... 13

Primer cant .................................................................................................. 13Segon cant .................................................................................................... 16ercer cant ................................................................................................... 19Quart cant .................................................................................................... 24Cinqu cant.................................................................................................. 27Sis cant ........................................................................................................ 31Set cant ....................................................................................................... 34Vuit cant ..................................................................................................... 43Nov cant ..................................................................................................... 47

Des cant ...................................................................................................... 56Onz cant ..................................................................................................... 68Dotz cant .................................................................................................... 76

Aproximacions ............................................................................................... 87Les tres parts del cant de mvet de Zw Nguma ................................. 88El problema de la immortalitat ................................................................. 92La qesti del ferro en el mvet de Zw Nguma ................................. 99Els orgens mtics dels primers ssers i pobles de la terra ................... 104

Els orgens dels poders mgics ................................................................ 113Una crtica al poder absolut? ................................................................... 123Maneres de pensar el meravells ............................................................ 138Maneres de dir el meravells ................................................................... 140

Annex ............................................................................................................. 143Referencies sobre l'us del ferro tant pels immortals com pels mortals 143

Bibliografia .................................................................................................... 153


8/156

Sigles:

FG: text fang del cant de mvetde Zw NgumaFR: traducci francesaDFG: diccionari fang-francs-fang de GallayDE: diccionari ewondo de Todore sala


9/156

INRODUCCI

Jess uson ens parla de lHomo loquens, de lhum que parla, i ens recor-da que aquest fet excepcional va comenar, ara fa ms de cent mil anys, enalgun lloc ignot de lfrica oriental, el bressol de la humanitat.1La parauladita, la paraula nua, la forma oral de transmissi dun pensament quan no-ms sn sons humans que sarticulen per significar-nos les coses daquestmn, constitueix el do pur, gratut, que loda i lenteniment de laltre podenfruir per un instant al mateix temps que el vent se lenduu per sempre ms,tot deixant que ressoni uns instants ms en la memria dels oients.

I, amb el pas dun millenni darrere de laltre, insensiblement, lsserhum daquella parla primignia va fer-ne relats, curts i llargs, poemes,plecs de paraules, dites o cantades, que els homes tamb oen, que el venttamb semportava i que noms la memria dalguns homes clarividentsguardava un temps en un rac per fer-los fruir desprs a altres, repe-tint-los, fent-ne cada vegada una nova creaci. La paraula esdevenia aixun do encara ms pur, ms gratut. Potser podrem dir que aquells plecs deparaules eren oferts graciosament als homes i a la natura.

Per la forma oral de transmissi de la paraula ens ha deixat orfes demoltes formes del saber hum, dobres literries, de reculls de paraulesnoms dites i escoltades, potser guardades i transmeses durant un tempsper certament perdudes per sempre ms.

Lescriptura en qualsevol de les seves formes va permetre que al-gunes daquelles paraules dites, de relats, curts o llargs, fossin consignadesen alguna matria per vncer el carcter efmer dels sons. I aix tenim lesepopeies de Gilgames, la Ilada, lOdissea... Daix tamb fa alguns segles.No tants.

Durant millennis i millennis, lfrica subsahariana ha tingut la pa-raula com a principal mitj de comunicaci. Fins no fa gaire. Hi ha hagutcertament altres formes de grafismes que han servit per transmetre idees ipensaments, diferents, per, del grafisme propi de lescriptura fnica.

En els darrers decennis, grcies a la tcnica dels magnetfons ja su-perada en la seva forma primera no numrica, shan pogut conservarno tan sols les paraules sin tamb algunes de les veus daquells que lesproduren.

1 Jess uson, Histries naturals de la paraula(Barcelona, Empries, 1998).


10/156

10 LLUS MALLART GUIMER

I aix shan pogut comenar a crear arxius de veus africanes,2la qualcosa permet aproximar-se a la mateixa producci oral duna altra manera,a aquell do pur i gratut. I aix aquesta paraula gravada es converteix en un

do per a la posteritat.

L'arpa-ctara mvet

(a) Anelles per acordar l'instrument; (b) caixes de ressonncia auxiliars (mitja carbassa);(c) caixa de ressonncia principal. (d) pontet; (e) cordes extretes de l'escora de l'arc

(nsang).Font: Boyer, p. 119.

2 Com per exemple . La cerca de mvet permetescoltar alguns fragments cantats i tocats per Amugu Pancrace, un trobador evuzok, enregis-trats a la mateixa poca que el relat de Zw Nguma.
http://www.oraleafrique.org:8090/dspacehttp://www.oraleafrique.org:8090/dspace


11/156

11UN CANT PIC AFRIC

Entre aquestes veus podem gaudir del relat pic que fou cantat du-rant una nit sencera pel trobador Zw Nguma lany 1960 a Anguia (elGabon) en llengua fang, enregistrat amb un magnetfon daquell temps

per Herbert Pepper (Orstom),3transcrit i tradut al francs pels lingistesMonsieur i Madame de Wolf i publicat pels Classiques Africains (ArmanColin) lany 1972 en una edici excellent, model de publicaci duna obracientfica daquest gnere. s aquest relat de mvet el que em proposopresentar en aquest llibre. En aquell mateix temps, no gaire lluny de laclariana de Zw Nguma, a la vall de Nsola del pas evuzok, havia pogutescoltar altres trobadors, Amugu Maurice, Ngul Zamba i Owona Apo-llinaire. Elundu David, del llinatge Nlomo del pas evuzok, va oferir-melinstrument que ell mateix havia fabricat.

En aquesta contrada de lfrica central (el Gabon, Guinea Equatori-al i el Camerun) els llargs relats de caire pic reben el nom de mvet.mvet s, doncs, el nom dun gnere de transmissi de la paraula, canta-da i acompanyada essencialment dun instrument que rep aquest mateixnom. amb rep el nom de nne zam, la branca de rfia, que formalarc de linstrument. De lescora de la branca en surten les cordes, que seseparen longitudinalment en una banda de linstrument, mentre que enlaltra es fixen duna a quatre mitges carbasses que fan de caixa de resso-

nncia. Daquest instrument els etnomusiclegs en diuen una arpa-ctara.Crec que val la pena fer conixer al pblic catal encara que sigui enforma de resum aquest gran relat de ms de dues mil estrofes, entenent perestrofa un conjunt de dos, tres o quatre enunciats que el trobador cantaacompanyat-se del seu instrument. Entre una estrofa i laltra el trobadorsegueix tocant breus instants en silenci, i reprn tot seguit el fil de la sevanarraci, deixant sentir de vegades el so metllic ben ritmat dels casca-vells que porta lligats als braos i als peus, dialogant al final de cada cantamb el seu auditori, que forma una rotllana ben oberta al seu costat.

3 LOrstom va publicar-ne primer una edici ciclostilada lany 1966. Aquest text va serreprs pels Classiques Africains i publicat en leditorial esmentada.


12/156


13/156

UN CAN PIC DEL ROBADOR ZW NGUMA4

Resum

Primer cant5

E E:

Per saber els orgens del poble dEngong6cal remuntar-se al poblat avuiabandonat on els seus avantpassats van nixer i crixer. Aquest lloc, per,no va plaure a un dells, anomenat Ekang fill de Nna, i sen va anar a viurea Oba, un poblat avui tamb abandonat, on va morir. Fou all on va engen-drar quatre fills: Evine,7Oyono, Meye i Ngam. El ms petit es va separardels seus germans i sen va anar a viure a Edume Ndzem, on fund un gran

llinatge. Aquesta situaci va permetre als uns i als altres viatjar i visitar-se.Els altres tres germans van fer-se molt rics.Comencem parlant del germ gran, Evine fill dEkang. Reun un dot

i es cas amb Andeme Eyene, la primera filla dEyene Mba. ingueren unfill que es digu Mba Andeme Eyene. enia una fora excepcional, com

4 El relat no t un ttol particular.

5 Escric en lletra rodona les seqncies ms resumides, i en itlica aquelles altres quesn molt ms properes al text. En tots dos casos he procurat estar molt atent tant al text fangcom a la seva traducci francesa, i he donat preferncia al text original fang.

6 Quasi sempre el FG designa aquest poble amb el nom complet dEngong Zok Me-mebge me Mba. En la nota 1 de la plana 19 els editors especifiquen que aquest nom s eldel poble dels immortals. Per abreujar el text daquest resum utilitzar el terme dEngongodimmortalsper designar els seus membres.

7 En general el FG designa els diferents actors del relat a travs duna cadena genea-lgica que assenyala els seus orgens. En aquest resum procurar ser breu en la majoria deles ocasions.


14/156


demostr amb algunes proeses lluitant contra homes dOku,8el pas delsmortals. Per un dia les seves dones es cansaren dell, li lligaren les mansa lesquena com si fossin les ales dun esparver i el llanaren al riu, un riu

molt gran. Malgrat aix, les seves proeses continuaren i, sense asfixiar-se,el seu cos tot allargat va fer com una mena de resclosa perqu quan es bui-ds les dones poguessin atrapar-hi molts peixos, i va fer, al mateix temps,que riu amunt les aiges provoquessin una greu inundaci. Ms tard lesdones tragueren el seu cos del riu i el portaren a la casa comuna del poble,on es pos a suar i la seva suor va ser tan abundosa que caus una altrainundaci.

El trobador es complau descrivint altres proeses i quan acaba des-mentar-les compara aquest personatge amb un arbre que serveix de cauals ximpanzs, un arbre daquells que creixen a les fonts dels rius, un arbreinflexible, un gran arbre que cap altre pot fer caure. s per aix que Mbadiu que, desprs de la seva mort, els infants del clan Yendzok ungiran lesseves despulles amb un ungent fet de plvores vermelles i oli per esdeve-nir coratjosos com ell.

Mba es cas amb una noia dun clan9pigmeu anomenada Bela Midzi,i va nixer Mborozok fill de Bela Midzi.

Mborozok va rebutjar portar el nom de la seva mare i va proclamar

que de llavors endavant es faria dir Akoma fill de Mba, a ms de moltsaltres sobrenoms.El trobador dna desprs algunes informacions sobre els germans

dAkoma Mba Ondo, Engoang, Otuang, Bengone i Aviereman, pertornar desprs a la generaci del pare del pare dAkoma Mba, els germansdEvine Ekang: Oyono, Meye i Ngame.

Del matrimoni entre Ondong Oyono i Otugue Ndon va nixer Medzame Otugue, un gran defensor de tots els clans dels pas dels immortals,dur com els tendons dun elefant, anomenat Basal dAigua on Viuen les

Granotes i les Salamandres. Aquest home tenia el costum de dir que si fos

8 Els pobles dels mortals i dels immortals sn designats tamb en termes de llur situacigeogrfica. s aix que els mortals poden ser designats com la gent damunt, mentre que lagent davall sn els immortals. El FG utilitza els termes okn i nki fent quasi semprereferncia a un riu: riu amunt i riu avall. El DFG transcriu aquests termes com ok, aki ki. Per facilitar la lectura i seguir lesperit del text original, en aquest resum aclarir lacondici dels dos pobles utilitzant els conceptes de mortalsi immortals, encara que desprsaquests conceptes siguin discutits en les Aproximacions que aportar al final del llibre.

9 Ay en el FG.


15/156

15UN CANT PIC AFRIC

per ell no es faria mai la guerra contra els mortals, ja que entre ells no espot trobar ni un sol clan sense un parent o aliat. Medza me Otugue era unhome molt ric, ning podia comparar-se amb ell. Es deia que tenia ms de

900.000 esposes.Les seves riqueses, com tamb les dAkoma Mba, el seu cos, van tenir

aquest origen. Un dia Akoma Mba el va convidar per anar a casa dels seusoncles materns per tal de trobar-hi Nnang Ndong, un personatge una micaestrany, de dos colors, fosc de cintura cap amunt i rogenc de cintura capavall, per tal que els inicis en el do de poder esdevenir molt rics. Aquell magconeixedor dels secrets que permeten afaionar la vida va estar-hi dacord,amb la condici que ells es conformessin a compartir aquell ritual. Primerinici Medza me Otugue. Pos tres objectes a terra i lin va fer escollir un. Va

procedir de la mateixa manera amb Akoma Mba. Tenint en compte el quehavien escollit, el mag va concloure que el primer havia escollit les riqueses,tot preferint laudcia i la vida, mentre que el segon havia preferit rebre lau-dcia, lagressivitat i lorgull. Akoma Mba, per, esdevindria tamb un homeric. El mag els va imposar una prohibici: la de no barallar-se amb ning, jaque si ho feien esdevindrien per sempre ms uns cerca-raons. Tamb els vaaconsellar que ning ms dEngong ans a veurel, ja que aix faria que el ta-lism de les riqueses que havien obtingut, en ser divulgat, deixs de produir

el seu efecte. Si alg dEngong satreveix venir, els va dir, li tallar el capperqu no pugui dir a ning el que succeeix aqu.Els dos cosins van tornar als seus poblats respectius. El germ de la

segona esposa dAkoma Mba es va proposar danar a visitar el seu cunyatper beneficiar-se una mica de les riqueses obtingudes. Va preparar un petitobsequi per oferir-li. Akoma Mba el va rebutjar perqu no el va conside-rar de prou valia. Va fer esclatar el seu cascavell mgic i va matar el seucunyat. Fou aix com Akoma Mba va violar la seva iniciaci en el do deles riqueses, i des de llavors esdevingu fams per ser un gran faedor de

conflictes. Medza me Otugue, en canvi, espos moltes dones i esdevinguun home ric.

E

Desprs dhaver explicat els orgens del poble dEngong, el trobador parlade lorigen dels ssers daquest mn. Yo Mebege va engendrar Zame. Zameva engendrar lhome negre i lhome blanc. Desprs engendr el ximpanz,


16/156


el peix, larc de Sant Mart i el gos. En un principi, els blancs i els negresvisqueren plegats, desprs se separaren. Els habitants dEngong i els dOkutamb visqueren plegats en un principi; desprs se separaren, cada un se-

guint el seu cam.

Segon cant

Z M, ,

Heus aqu el cant de mvet!

Una notcia inquietant arriba a oda dAngone fill dEndong Oyono pro-cedent del pas dels mortals,10exactament del clan11Okane. Hom li fa saberque Zong fill de Midzi mi Obame, que es creu que est sol en aquest mn,diu: Com s possible que una alenada marribi a cau dorella i que tot ca-minant senti un vent que bufa en sentit contrari que ve daiges avall del riuEko? Diuen a Zong fill de Midzi que s Angone fill dEndong, lanomenat la

Manxa que Fon el Ferro, el Mamfer Odzam de lEstaci de Pluges que TMilers de Caus, el Destructor de Pobles Sencers, el que respira aix al pasdels immortals, aquell pas que hom anomena lArbre Adzab que Roman Soli Dret al Capdamunt duna Muntanya i que Tots els Pobles Poden Contem-

plar.

Z M A E O,

Zong fill de Midzi entra a casa seva, redueix a pols una gran quantitat de

tabac, lensuma, senlaira i volteja per laire fins a caure dret a la casa co-muna. Entra de nou a casa seva i torna a la casa comuna portant un gran

10 El FG dna a aquesta estrofa, com tamb passa en moltes altres, el nom sencerdaquest poble, Mikul i Menyun Eko Mb Etn Abandzik Mekok Mengone, que en la nota 1de la plana 48 els editors diuen que s el pas dels mortals, situat en les contrades dOku, riuamunt. Cf. nota 7.

11 Ay (clan) en el FG i el RF.


17/156

17UN CANT PIC AFRIC

sac. Desprs deixa la casa comuna nsolot12volant com un turac a larecerca dels fruits duna musanga. Reuneix tots els habitants del seu poblati de la rodalia. Fa posar tots els estrangers i parents sobrevinguts a un cant

i tots els fills del clan Okane a laltre. No tinc res contra vosaltres, els diu,i afegeix: sin noms contra la gent del sud. Llavors treu de la seva grancapsa cilndrica dobjectes mgics dues flautes molt llargues, una de coure iuna altra de ferro. En treu tamb lescora dun arbre i amb un gran ganivetque porta lligat a la cintura es posa a rascar-la korg korg korgkorgkorgkorg i, mirant en direcci al pas dels immortals, bufasobre el polsim daquella escora i diu: El que jo dic que succeir, succei-r irremeiablement a la gent dEngong. I agafa tot seguit les dues flautes,luna amb la m esquerra i laltra amb la m dreta, i es dirigeix primer al

grup destrangers i sobrevinguts, desprs al grup de parents propers, per or-denar-los descampar per tot arreu les paraules del seu desafiament: Si a

Angone fill dEndong Oyono li queda encara una gallina al seu galliner quese la mengi rpidament. Li dono dues llunes per fer-ho, a la tercera arribaral pas dels immortals, a aquell pas del qual hom diu que s com larbreadzab, i el trobi on el trobi sabr qui sc jo. I acaba dient: Aquells quesoposin a transmetre aquesta nova moriran sota el so de les meves dues flau-tes. Cal que tothom spiga que tinc el cor ple de rbia i em fa mal que An-

gone fill dOndong Oyono mimpedeixi respirar. Em diuen que anomena elsseus homes els Vencedors, i jo em pregunto: a qui han venut? Aneu, doncs,a dir a Angone fill dEndong Oyono que potser desconeix la mort, per el diaque ens trobem cara a cara que es prepari, car aquell dia noms ser capadanar a respirar entre els esperits dels morts.

El trobador inaugura aqu una breu histria dins del relat principalque tracta del mal consell que una filla dna al seu pare de menjar-se unpollastre tot sol i al vespre per no haver-lo de compartir amb ning.

Z M

El trobador reprn el relat principal. ots els homes sen van. La notcia deldesafiament es transmet seguint els camins de qualsevol forma de comu-nicaci oral: de boca en boca, de famlia en famlia, de poble en poble, de

12 En aquest resum conservo moltes onomatopeies i idifons que assenyalo amb negre-ta per tal de marcar la seva expressivitat.


18/156


clan en clan. En el cant es van explicant els noms i les reaccions dels unsi dels altres. Quan arriba al clan Mbek, el seu cap vol amagar la notciaperqu sap el mal geni que gasten els immortals. Al cap duns dies, cinc

nounats del clan apareixen morts. Les flautes de Zong fill de Midzi hancausat el seu efecte. Sense pensar-sho ms, el cap del clan Mbek dnalordre descampar la notcia per tot arreu. La topografia del pas i la sevaorganitzaci clnica es va teixint sota els acords de larpa-ctara de ZwNguma. La notcia del desafiament arriba a lnica persona que mant re-lacions amb els immortals. Es diu Ndzoge fill dObame Ndong. Est casatamb una tal Eyenga filla de Medang. Viu a la vora del gran riu que separael pas dels mortals del pas dels immortals. El travessa i es troba amb elvigilant de dia del pas dels immortals, Mone Ebo, que com de costum vaxiulant per fer-se limportant.

El trobador explica aqu com va comenar aquell costum de xiularfent-ne una histria dins de la gran histria, en la qual descriu un granconsell convocat per Akoma Mba per elegir el vigilant de dia.

La gent del pas dels immortals emmudeix en veure aquell gendre seutravessar el pas. Es diuen que deu ser per una ra molt greu perqu satre-veixi a anar a veure els seus sogres. Mone Ebo va al davant tot xiulant i lidemana el perqu daquella visita. Ndzoge fill dObame Ndong li repeteix

punt per punt els termes de la declaraci de desafiament que Zong Midzi hafet a Angone fill dEndong Oyono: el dia que tots dos es trobin, ja sigui enun cam, ja sigui en un camp de lluita, ja sigui en una festa, ja sigui en uncampament de caa, aquell dia la mort dAngone ser tan real com ho hansigut les altres morts que shan produt al pas dels immortals.

A Mone Ebo li falta temps per anar a donar la notcia a Akoma Mba.Akoma Mba es sorprn de saber que entre els centenars de milers dhomesque t el pas dEngong els mortals shan fixat en la persona dAngone filldEndong Oyono. Per qu els homes dOku intenten provocar-lo? Qui anir

a anunciar-li aquesta notcia? I com li diran? Per on comenaran?Akoma Mba es diu a si mateix: No puc guardar-me ms aquesta no-

tcia. On s Avieleman?. Avieleman arriba. Akoma Mba li diu: Toca eltambor de guerra Sang dels Homes i anuncia que acaba darribar-nos unanotcia del pas dels mortals que concerneix Angone fill dEndong Oyono.


19/156

19UN CANT PIC AFRIC

Tercer cant

A M, ,

Seguint les ordres dAkoma Mba, Avielemam toca el tambor de guerra perimposar silenci entre tots els habitants dEngong. En sentir-lo ressonar, elsvells fan callar tothom. El silenci esdev total. Fins i tot les gallines deixendescatainar i les ovelles de belar.

Desprs Avieleman convoca els grans guerrers del pas fent ressonarles seves divises personals. Successivament tamborineja les divises de Me-dang Elang Suga, Otang Mba, Mfule Engbang, Bengone be Ebe, Angone

Endong, Mone Ebo, Obiang Medza i la de Medza me Otugue, que s lamateixa que la dAkoma Mba, potser per significar que per les seves qua-litats ambds personatges es complementen perfectament, com el cel i laterra, ja que a Engong res s senar. I finalment convoca Engbang Ondo,13ladivisa del qual sembla fer referncia a un determinat saber sobre les cosesde la vida (fek enyin) que tindria aquest personatge. El trobador dna elcontingut en paraules dels sons que reprodueix el tambor de guerra i deixaentendre que aquells missatges es transmeten de poblat en poblat.

El poble dEngong o dels immortals est format per tretze grans po-

blats. El trobador els esmenta un per un, i assenyala la seva situaci venintde la frontera que separa aquest poble del poble dels mortals, i el personat-ge ms important de cada poblat i pel qual s conegut.

Tots els homes dEngong deixen els seus poblats per reunir-se al puntde trobada. Tots sense faltar-ne cap. Les dones deixen els camps per podercontemplar els seus guerrers, que amb tota la seva magnificncia responen aaquella crida com si fossin ocells que planegen per les valls i senlairen per lesaltes i escarpades muntanyes armats amb llances que podrien tocar linfinitdel cel.

La gent sap que el tambor de guerra no ressona en va. Els uns es pre-gunten qu passa. Els altres comenten que un eixelebrat mortal ha gosatdesafiar Angone Endong Oyono i es proposa matar-lo. El trobador, ms

13 Sobre aquest personatge, vegeu II: 081, 082, 083, 100, 108, 113, 115, 123, 126, 128;III: 026 (ndan), 029 (ndan), 030, 103, 108, 109, 112 (text fang), 116, 127, 130, 131, 134,136; IV: 002, 004, 006, 007, 009, 011, 015, 018, 019, 072; V: 104. Els editors tradueixen fkeni per secret de la vie (III: 030), moyen de vie (IV: 007) i la ruse de la vie (XI: 027),referint-se al mateix personatge i a la mateixa divisa.


20/156


equnime, recorda que un arbre no sescora mai per un sol cant, jaque si per una banda hom hi troba els immortals, per laltra hom hi trobaels mortals.

Desprs el trobador convida a contemplar aquella concentraci deforces que ell descriu duna manera grandiosa i plena de detalls.

L E

Els homes vestits de guerrers sapropen formant un tot. Pels camins elsmembres dun clan o dun poblat shan anat unint amb els dun altre perrespondre al missatge del tambor de guerra. Altres arriben com lesclat

dun llampec o omplen lesplanada com gotes duna pluja forta. Els guer-rers mostren amb orgull els seus tatuatges al pit, a lesquena, als braos i ales cames. Arriben els anomenats erribles, els caps ms poderosos, quesemblen uns sers vinguts dun altre mn. La gent els contempla, comenta,els aprova, i es discuteix mentre els guerrers van arribant encara.

El trobador entona llavors un llarg soliloqui. Lauditori el segueix idialoga amb ell. Intercanvien emocions. Els tambors de fusta ressonen. Eltrobador diu que cantar un mvet s com morir.

Segueix arribant gent. Apareix Medang, que presumeix de separar elsclans quan es barallen entre ells. Se sent la veu de Mfule Engbang, que vedes de la frontera del gran riu que separa el pas dels immortals del pas delsmortals, i que forma part duna de les tres grans famlies dEngong.

El trobador descriu aquest gran personatge.El seu cos allargat es balanceja dun cant a laltre; el coll se li belluga

com una serp daigua, les nines dels seus ulls sassemblen a les dun calau debec gros i corbat. s lhome fort del seu poblat, capa de portar entre les mansels afers dun gran tros de selva sense lajut de ning. Aquest home ve, passa

al davant de tothom, satura, ja s aqu.Ara s el torn dOtuang Mba, un altre prohom del pas dels immortals.s un home vell amb una gran barba blanca. Va empolainat amb collaretsde dents de lleopard que li envolten el coll, el front i les orelles. Quan mou elcap vers un cant o vers un altre, les dents entrexoquen kpazang, kpazang.

Per de cop i volta les gallines, esverades, es posen a escatainar darrerede les cases. Els bens fugen. A Otuang Mba se li posen de punta els pls de la

pitrera. La terra trontolla. Se sent un gran terrabastall. La gent se sobresal-ta. Lartefacte-elefant ressona fort. Les cabres sesveren. s Angone Endong,


21/156

21UN CANT PIC AFRIC

lanomenat la Manxa de Ferrer que Fon el Ferro i el Mamfer Odzam de lEs-taci de Pluges que T Milers de Caus. Arriba amb el seu artefacte-elefant.Tothom sapropa per veure arribar aquell gran enginy de guerra. Els guerrers

es posen en tres files i enlairen les espases i els fusells de pist amb les mans.Angone Endong es diu que cal que tots tinguin por dell, ja siguin parents delcant matern o patern. I perqu aix sigui sabalana amb aquell artefactecontra ells. Lesquiven i fan esclatar un cascavell mgic, que aixeca una gran

polseguera. Per lartefacte-elefant es dirigeix de nou contra ells. LlavorsElang Suga crida Mone Ebo i aquest, dun salt terrible, es planta al davant delartefacte-elefant. Treu la seva espasa llarga, poderosa i flexible, que com si

fos un fuet lenvolta i limmobilitza. Angone Endong surt daquella mquina.s un dels nostres caps, sexclama la gent dEngong, i es fa un gran silenci.

I A M: Z M,

Akoma Mba, el cap de tots els immortals, es belluga en el seu llit de fabri-caci local com una bstia salvatge. Saixeca. Obre la porta i contempla totaaquella gent. Akoma Mba s calb i t les orelles molt grosses. Es mira totaaquella gentada i ordena que despertin Engbang Ondo, que s lencarregat devetllar per tot el que succeeix a Engong, i que surti de casa seva.

Tothom vol veurel com surt de casa. La seva dona sho pren de broma.Akoma Mba insisteix. Llavors lordre dAkoma Mba es transmet de boca enboca fins a arribar a Nseng Ondo, que s una noia duna bellesa excepcional:cara allargada, galtes plenes, coll prim...

Les dones sn formoses de moltes maneres,comenta el trobador.Pel que fa a Nseng Ondo, la seva pell s brillant com loli de palmera o els

fruits de larbre adzab, i dun color com les branques de rfia. s una dona

que quan somriu se li arrodoneixen les galtes i quan parla el seu somriure ila seva paraula esdevenen com una sola cosa. Grossos sn els seus panxells,i grosses sn tamb les seves cuixes; t uns genolls rodons com el puny dunam i un melic que li surt del ventre. s una mica vergonyosa i sembla quetingui por dels homes. Brilla com el sol. s ms bella que ning i el que la fams bella que les altres dones s el sot llumins que separa el pit de la dretadel pit de lesquerra, una lnia clara com el nervi de la fulla dun bananer.La pell li brilla tant que podria pensar-se que es poleix el cos amb les fullesduna figuera.


22/156


Demanen a aquesta dona que desperti Engbang Ondo i que li digui queAkoma Mba el crida. Entra a la seva cambra. Li estira les cames; li toca lescuixes, el sacseja, sense que Engbang Ondo li respongui. Li torna a estirar les

cames; li torna a tocar les cuixes, lagafa per la cintura i el sacseja de nou totdient-li: No magrada que siguis vanits ni tampoc que vulguis jugar ambmi, jo s prou b que ests despert i que et fas ladormit. I afegeix: Algunsdiuen que ets cruel, dolent, valent, astut i mentider; daltres diuen que nings millor que tu. Jo, en canvi, et trobo flonjo: com s que pots passar-te el diadormint? No sents que Akoma Mba et crida per transmetre una gran notciaal pas, que els tambors de fusta ressonen per tot arreu i que tots els homessn aqu?. Engbang Ondo fa un salt enorme i de cop i volta sel pot contem-

plar dret sobre la teulada de la casa dAkoma Mba vestit de guerrer i ambun sac ple dobjectes mgics sota les aixelles. Els homes dEngong es quedenbocabadats sense dir res. Ell diu: Per qu em crideu?.

Akoma Mba pren la paraula i anuncia que t una mala nova per trans-metre a Angone Endong Oyono, provinent de les terres dOku, el pas delsmortals: Zong Midzi, del clan Okane, es pregunta qui ha donat el nom dIn-vencibles als homes dEngong i per quina ra, quan ell es considera lnica

persona capa de fer bufar el vent. Per altra banda, Zong Midzi ha constatatque el seu al no davalla ms cap al sud i vol saber qui ho impedeix. Sembla,

tamb, que hom li ha fet saber que era Angone Endong Oyono qui repelliael seu al, i per aix li ha llenat un desafiament i li envia el missatge quecomenci a pensar en la llet que va mamar de la seva mare perqu quan eltrobi i all on el trobi far el necessari perqu noms pugui respirar entre elsesperits dels morts.

El trobador entona ara un llarg soliloqui. Lauditori el segueix i dialogaamb ell. Intercanvien emocions. Els tambors de fusta ressonen. El troba-dor recorda els moments greus de la seva iniciaci i de quina manera ellpretenia rebutjar rebre aquest do precis que s lart de cantar el mvet.

R E

En sentir aquesta notcia, el poble dEngong queda tot silencis. El primer atrencar aquest silenci s Ngyebe Mone Ebo.14Proposa enviar un gran guerrer

14 Aquell habitant dEngong que havia sigut elegit per vigilar el pas un cop EngbangOndo esdevingus incapa de fer-ho (II: 108).


23/156

23UN CANT PIC AFRIC

al pas dels mortals per matar aquell home, que tracta de malaurat, gelsi idiota. El poble dEngong roman silencis. Al cap duna estona se sent un

gran terrabastall provinent de la muntanya de Bingokom. Dun salt pro-

digis, Angone Endong Oyono, allpresent, es deixa caure al seu poblat.Es posa a donar voltes a una granroda. Un artefacte en forma desti-sores deixa lentrada de la casa i es

posa a leixida del darrere, de maneraque quan un animal o un home volentrar a la casa lartefacte en formadestisores el mata. Res pot entrar-hi,ni un escarabat, ni una abella, ni unsimple borinot. Lenginy en formadestisores s implacable i capa dematar qualsevol insecte. Angone En-dong dna voltes a la gran roda i lar-tefacte en forma destisores, aquestavegada, obre la porta de bat a bat.

Angone Endong treu a fora una gran

capsa que quan la posa a terra fa ungran soroll. Li treu la cadena ambqu est lligada. Endinsa les mans ala capsa i en treu una pea de tela decolor negre i se la lliga a la cintura;en treu una altra de color daigua de

mar i se la posa a sobre; desprs en treu una altra de color blanc i se la nua dedalt a baix com ho fan els trobadors de mvet. Llavors fa un salt i es deixacaure a la casa dels objectes mgics. Angone Endong es revesteix dun grapat

dobjectes mgics protectors.El trobador en dna el nom, nassenyala la matria i la forma, nindica

les funcions protectores i descriu la manera com sels posa fins a desfigu-rar-se completament.

Es fica un gran cascavell al cap. Se li aixeca la pell. Se la posa de noual seu lloc com el ferrer arregla la seva manxa quan la pell li surt de lloc. Iamb la cara una mica desfigurada agafa lobjecte mgic anomenat del PorcEsp, sel fica sota la mandbula esquerra i lestreny amb les dents. La boca seli omple de saliva. Se lempassa. Per tota la pitrera li regalima una suor com

A G. Tessmann: un guerrer fangamb un capell fet de cauris.


24/156


si fos laigua dun torrent. Angone Endong deixa aquest lloc volant com unturac que menja els fruits duna musanga. Per abans sen va a fer un tomba la seva gran casa dels capells. Nagafa un de fet amb pell desquirol volant

i sel posa; nagafa un altre de fet amb pell de la petita mona de cua llarga isel posa; en tria un de pell de lldria adobada i sel posa tamb. Satisfet, es

posa a respirar, inflant les galtes com un gros silur quan es troba en un gualo com un petit silur quan es troba al fons dun riu. Llavors agafa un gran

fusell de pist i sel posa en bandolera juntament amb un grapat de llarguesespases molt flexibles. Angone deixa aquest lloc i dun salt molt alt es dirigeixvers una casa de grans dimensions on hi guarda un estoig dobjectes mgics.Lobre. Salta la tapa kpikpikpik akpikpikpik. Agafa la campaneta dels

guerrers Invencibles i se la lliga al front. Agafa lescora darbre dels guerrersanomenats els Invencibles i se la posa sobre el pit. Agafa dos corns del petitantlop gris, que sn els corns dels guerrers Invencibles, sels enfonsa als na-rius, i es posa a ruflar amb fora. Sembla com si un calau negre cants sobreel cap dAngone Endong.

s llavors quan Angone, dun sol salt, abandona el seu poblat per dei-xar-se caure sobre lesplanada dEngong i diu: Ning del clan Ondong, nin-

g del clan Mba, ni tan sols ning del clan Meye ha de seguir-me al pas delsmortals. Jo sol men vaig a combatre Zong Midzi mi Obame.

Quart cant

L N, , Z M, O,

Mira!... s el moment de lentrada solemne dEngbang Ondo. Mira!... com lagent demostra dadmiraci vers aquell que hom anomena Pell Dura com la

Fusta. Fixeu-vos com camina. El seu cos avana i es balanceja dun cant alaltre amb els aires duna persona segura de si mateixa, admirable.15Unaveu surt dentremig daquella massa de guerrers i el crida amb el seu sobre-nom familiar, Mikibe.16La remor de veus que acompanya la seva arribadaes paralitza. Qui em crida?, sexclama el guerrer. s la veu de Nkudang, la

15 El trobador expressa aquestes idees amb les onomatopeies o idifons nglnglnndnd ndoma ndoma ndomaan g g g g g g g g....

16 Pot ser un derivat del verb kibe, que segons el DFG vol dir respectar, venerar.


25/156

25UN CANT PIC AFRIC

molt clebre filla de Medza me Otugue, aquella donzella amb set personesdisposades a aportar un dot i amb milers de pretendents sospirant per ella.Qu vols?, respon el guerrer a aquella veu. Nkudang li contesta: Sc jo,

una daquelles germanes teves que et consideren el protector de tot el nostrellinatge i que per aix them anomenat Model de Vida, perqu consideremque mesures totes les coses daquesta vida amb el model que ens ofereix lamateixa vida. I si madreo a tu s perqu tu mateix has dit que a Engong, el

pas dels immortals, ning implora res sense ser escoltat. Et demano, doncs,que intercedeixis davant del meu oncle Angone fill dEndong Oyono perquno prengui les armes contra Zong fill de Midzi, car, noms de sentir el seunom i el del seu clan, Okane, em desfaig damor per ell.

En sentir aquelles paraules, es fa un silenci total17 entre els immortalsdEngong, un silenci que ben aviat es trenca amb els improperis dels uns idels altres contra aquella donzella, filla de Medza me Otugue, Nkudang:Qu diu aquesta dona?, Que ns destpida!.

I desprs de descabdellar tots aquests insults, el trobador segueix elseu relat i el ritme harmonis de les paraules duna donzella profunda-ment enamorada duna persona de la qual noms coneix el nom:

Oh, Engbang Ondo, dnam una resposta. No puc viure sense casar-meamb el fill dObame Zong Midzi; el fill dObame ha trencat el meu cor sense

que els meus ulls lhagin vist mai. Oh, Zong Midzi, oh, fill dObame, oh, filldel clan Okane!.El trobador comena llavors un llarg soliloqui. Lauditori el segueix i

dialoga amb ell. Intercanvien emocions. Els tambors de fusta ressonen. Eltrobador canta la mort dun altre trobador.

D

Entre els immortals, els desigs de cadascun shan de veure satisfets. EngbangOndo fa cas de les paraules de la seva germana de clan i demana a AngoneEndong Oyono de desarmar-se. Tothom sestranya que una noia amb tants

pretendents romangui encara sense compartir el seu llit amb ning i aradigui que vol casar-se amb un mortal. Per cal respectar el costum. Engbang

fill dOndo diu a Nkudang: Que Zong fill de Midzi, doncs, sigui el teu marit.

17 La idea de silenci total s expressada en el FG amb lidifon nburug.


26/156


Et donem vuit dies per establir aquesta aliana; si al nov no ho ha esdevin-gut, morir.

Per la boca de lintrpret del gran cap dels immortals Akoma Mba,

que sol parlar un llenguatge enigmtic,18el trobador es pregunta de quinamanera podr establir-se una aliana matrimonial entre una noia dEn-gong i un home dOku, sense que cap dels dos conegui el pas de laltre. Iqui comenar les negociacions?

Nkudang demana a un dels seus pretendents, daquells que ja han co-menat a pagar el dot, danar a Mikul i Menyung Eko Mbe, el pas dels mor-tals, per demanar a Zong Midzi que vingui a esposar-la. Molt ofs, rebutjade fer aquest encrrec. Desprs ho demana a dos dels seus germans, que horebutgen igualment.

Passen els dies. Nkudang, feta una vall de llgrimes, demana llavors ala seva mare que faci intervenir la gent del seu clan per obtenir el que elladesitja tant. Malgrat que la seva mare tingui els seus dubtes per interveniren un afer que concerneix Angone Endong i temi les represlies dels ho-mes dEngong, que el trobador en aquest moment tracta de cruels, agafala panera i emprn el viatge envers el pas dels mortals, desafiant aix elsdos grans caps dEngong, Angone Endong Oyono i Engbang Ondo.

Mare i filla emprenen, doncs, el llarg viatge. El trobador anomena un

a un tots els venats, els seus caps i els clans als quals pertanyen; descriules contrades, les valls, les muntanyes i els rierols fins a arribar al gran riuanomenat el Gran Riu,19que separa el pas dels immortals del pas delsmortals. El travessen. Segueixen endavant i de nou el trobador anomenaun a un tots els venats fins a arribar al clan Yemve, a casa dels oncles deBengone be Ebe. othom es meravella en veure una noia del pas dels im-mortals viatjant sola sense cap home o cap germ que lacompanyi i anantal pas dels mortals per esposar Zong Midzi, sobretot quan tothom sapque aquest t un gran nombre desposes. I del clan Yemve arriben al clan

Mebet. Mentrestant, sha format una gran comitiva de joves pretendentsque lacompanyen fins a arribar al clan Essis, a la riba del riu Melole.

18 El FG (30) dna aquestes paraules enigmtiques: aale bibmi bibbale bi mmi ale ffulaba de ale bibbmi toode.Aquest seguit de lexemes incomprensibles no sem-blen seguir tampoc les normes de la sintaxi de la llengua fang.

19 Dzam Annen el FG, que literalment vol dir Cosa Gran, esmentat en el cant

II (77 i 129).


27/156

27UN CANT PIC AFRIC

Cinqu cant

N, ;

Nkudang va arribar al poblat dels seus oncles acompanyada de la sevamare. La notcia de larribada duna noia del pas dels immortals va sernotificada tot seguit a Zeng Obame, un home ben plantat20del clan Yesi.Acompanyat de quatre germans seus, Zeng Obame se nan a casa delsoncles de Nkudang tot dient-se: Si aquesta noia em plau, em casar ambella.

A les dones de loncle de Nkudang els va faltar temps per anar-li a dirque un home ple de bellesa, alt i fort, temerari i coratjs, el ms ben fet detot el pas del mortals, estava esperant-la a la casa comuna del poblat ambla intenci desposar-la. Nkudang no va voler-ne saber res. Una vegadams va dir a la seva famlia que no havia vingut per passejar-se ni percercar un amant; que en la seva vida havia tingut milers de pretendents ique fins i tot ms de set havien comenat a pagar el dot i que amb cap dellshavia compartit el seu llit. Des que ella havia sabut que en el pas dels mor-tals hi havia un home que es deia Zong Midzi havia jurat que esdevindria

la seva esposa.Per mentre jo somiava en aquest matrimoni, fa dir el trobador a

Nkudang, vaig saber que ell havia enviat al meu oncle un desafiament.Volia matar Angone Endong i aix era tan cert com diuen que ho s queen el pas dEngong la gent no mor.21I Angone Endong va armar-se peranar a combatre el meu amor. Va ser llavors quan jo vaig intervenir-hi. Elmeu oncle va escoltar el meu prec i em va concedir set dies per cercar-loi casar-me amb ell. Si durant aquests dies no ho aconsegueixo, el matar.Sc aqu per trobar la persona que jo estimo pel seu nom. No sc aqu perdeixar-me dur per les persones formoses, valentes i temerries.

Fou la primera vegada, comenta el trobador, que Zeng Obame va serrebutjat per una noia, i sen va anar.

20 El text fang diu ngura mor. Segons el lxic fang-espanyol de Bibang ladjectiungura significa: entero, completo; ngum, en llengua ewondo.

21 ret duna expressi en forma de jurament (sn) que en el text es diu parlant tantdEngong (els immortals) com dOku (els mortals). V: 12, 102; VI: 2, 3, 14...


28/156


Desprs arrib un altre pretendent, Edzila Ndong, del clan Yentut. Laresposta va ser la mateixa.

E N A

Ara s el moment de Nsure Afan, fill dObama Miko, anomenat lIncom-parable. El mn est ple dhomes duna gran bellesa vinavinavinavinangngngngngng bul bul bul bul bul. Negre i brillant, Nsure

Afan ns un, daquesta espcie. s membre del clan Yemveng. Li fan saberque una donzella del pas dels immortals rebutja els nois de la contradadEssis, al costat del riu Melole. Nsure Afan sempolaina com cal en aquests

casos i juntament amb quatre germans seus es posa en cam per anar a con-quistar-la. Encara es troba en la part alta del clan Essis quan diu als seus

germans: Poseu-vos darrere meu. Ho fan i, mentrestant, treu del seu sacuna punta de dent delefant, li treu el tap, hi enfonsa el dit i agafa una micade plvores blanques que hi ha a dins tot dient: Vull veure Nkudang, la

filla de Medza me Otugue. Vull que noms de mirar-li la cara soblidi de laseva mare, del seu pare, del seu germ, de tots els homes, i noms pensi enmi. Nsure Afan es posa aquelles plvores blanques al front i tot seguit treudel seu sac un gran tros descora darbre, la rasca kloklokloklot ibufa sobre les raspadures en direcci al poblat de Nkudang tot dient: Tantla meva mare com els meus oncles i ella mateixa, tothom parlar noms demi i de ning ms, ni dun segon ni dun tercer pretendent, se celebraran elsmeus mrits i es far saber a tothom que Nkudang s la meva estimada. 22Desprs diu als seus germans Anem!. I sen van.

Mira!... de quina manera larribada de Nsure Afan i els seus germans vaser coneguda per tot el poblat ym ym ym ym ym ym.Mira!... esdiu que Nsure Afan fill dObama sapropa de mica en mica al poblat. Mira,

mira com ve! Quan les dones tornen del camp, en lloc danar a descansarsen van a veure com arriba Nsure Afan. Veniu tots a contemplar aquell joveincomparable!

I el trobador deixa llavors parlar algunes daquelles dones. Avui casa-des, per que un dia van ser les amants de Nsure Afan i segueixen sospi-rant per ell; llurs marits, en sentir-les, gelosos, les fan callar.

22 Aquest gest i aquestes paraules fan pensar en un bya ayas, acte ritual relacionatamb levu per adquirir el do dinspirar lamor i que sol fer-se en aquestes circumstncies.


29/156

29UN CANT PIC AFRIC

Per mireu els patis exteriors i oberts de les cases. Nsure Afan arriba!Totes les dones del poblat sn a les portes de les cuines dubdubdubdubdubdubdubdubdubdubdub.Al seu pas, en contemplar

aquell solc de llum ngngngngng, es deixen sentir critsdadmiraci que vnen de tot arreu bulbulbulbulbulbul. Dos germans ca-minen al seu costat dret, els altres dos al seu costat esquerre, i ell al mig comuna gran branca de palmera de rfia amb les que es fan les arpes-ctares,com si fos el tronc de larbre ms gran que tenim en aquesta selva.

Desprs tot el poblat emmudeix.La mare de Nkudang, que es troba davant la porta de casa seva, sent

que li puja una esgarrifana al front. Estranyada, crida la seva filla i li diu:Tu has conegut molts homes per mai nhas vist un que sassembli tant aun dels teus germans com aquest. Nsure Afan, aquest home, dret enmig deleixida, sassembla com ning al teu propi germ Obiang. Surt a veurel!.Mare, li contesta, tu saps molt b que no he vingut aqu a cercar capbellesa.

Llavors Nsure Afan demana als seus parents que facin el necessari per-qu aquella noia laccepti i argumenta que mai cap dona lha rebutjat.

Loncle matern de Nkudang interv en lafer dient-li: Per qu, fillameva, et fas la desmenjada?. La mare insisteix dient-li que almenys vagi a

veurel. Vs-hi tu, li contesta la filla, no ets tu tamb una dona?. Final-ment, Nkudang accepta.

N N A

Saixec. Quan aquesta donzella travess la porta i es pos a caminar pelpati, les gallines deixaren descatainar i els bens de belar, mentre que els gos-sos es posaren a lladrar i fugiren tots sols. Les dones es mantenien davant de

les portes de les cases, els homes eren drets al mig de la clariana tot dient-se:Caram, noi! Que ns de maca! Quan va arribar del seu pas no ho sembla-va tant. Ei! Mireu com camina! dna dna dna dna dna dna dnadna dna dna dna dna dna dna dna dna dnan. Amb quina gr-cia! Amb el cap baix i mirant a lesquerra com si tingus vergonya dels homeso com si tingus por!.

Nsure Afan, aquell jove que la gent anomenava lIncomparable, es tro-bava al bell mig de la clariana. Nkudang sel va mirar de cap a peus unabona estona i li va dir: Testimo perqu els meus oncles mhan parlat molt


30/156


de tu. No testimo com si fossis per a mi un futur esps, testimo com unamant. Vull ser sincera amb tu, jo noms estimo un sol home i aquest es diuZong Midzi.

Nsure Afan la va agafar pel bra i sen va anar amb ella a buscar unacasa pel poblat, portant-la sempre agafada pel bra.

Trobaren una casa. Hi entraren. Nsure Afan es despull. Lagaf i li vafer una volta com els lluitadors solen fer-ho, i tots dos van caure ben aja-guts sobre el llit. Pos les seves cames sobre les seves cuixes i la va empnyerdesquena al llit de bamb. Mireu-los amb els caps ben junts mentre el llites sacseja.

I una veu del pblic saixeca dient: Aix s un veritable relat demvet!. I el trobador li contesta: Amic meu, sobre aquest punt no tincres ms a dir-vos, sin que van acabar estimant-se. I, com sempre, les do-nes van fer el que solen fer als homes, el mateix que nosaltres fem a lesmones petites: les insultem, els diem que tenen poca cua, que tenen elsulls molt grossos i el pit esquifit. Per quan estan ben cuites, deixem decriticar-les.

Nsure Afan va dir a la seva amant: Al meu poblat tinc set dotzenes dedones, i pel que fa a la vuitena, ja en tinc nou, i cap s tan maca com tu. Di-

gues sincerament que vols ser la meva esposa. Jo no em casar amb tu aqu,

en el pas dels mortals, damagat. Ho far a Engong. Anir a veure el teu parei li dir que em deixi casar-me amb tu. Si rebutja la meva proposta, vindrsamb mi sense el seu consentiment. Si el pare dun noia complica lafer, jo melemporto; si la noia em pren el pl, em caso amb ella.

Nkudang li va respondre: Calla! Tanca la boca! Tu no saps qui sn elsmeus germans ni com es comporten. Que en saps res dObiang fill de Medzame Otugue, dOtuang Mba o dOndo Biyang? Que en saps res de Ngyebe

Mone Ebo, que s com una malaltia contagiosa, com una banda de banditsen una sola persona, com alg que ha acceptat morir i ha rebutjat viure, que

sha passat la vida desafiant la mort, dient: Si la mort no pot matar-me sque no li sap gens de greu veure morts els seus propis parents; o aquella altraexpressi: La mort no es posa mai trista quan veu morir algun dels seus

parents. Si fos aix ja mhauria matat.Pel que em dius, les persones del teu pas sn com vermines i escur-

ons.I finalment la nova que Nkudang volia casar-se amb Zong Midzi va

arribar al clan Okane.


31/156

31UN CANT PIC AFRIC

Sis cant

Z M N

I aquella nova va arribar a Zong Midzi, del clan Okane. Alg va dir-li:Saps? Aquella donzella que sospirava per tu a Engong, el pas dels immor-tals, es troba actualment a casa dels seus oncles del clan Essis, a la vora delriu Melole. I tha enviat un desafiament que si tu no ets capa danar-la acercar i casar-te amb ella s que en el teu clan els morts no existeixen.

A la qual cosa Zong Midzi va contestar: Si veieu aquesta noia digueu-lique si satreveix a posar una vegada ms el meu nom a la seva boca aix sig-

nificar que en el seu pas tampoc existeixen els morts. I, en el fons, mantincjo relacions daliana amb la gent dEngong? Amb aquesta gent noms hitinc un problema que concerneix Angone Endong Oyono. La terra no t cap

forat, ni el cel cap liana, ni la selva cap avenc ni tampoc cap abisme que emsigui infranquejable i per on Angone Endong Oyono sem pugui escapar.

Per mireu, continua cantant el trobador, pel cam del nord vealg.

Qui s?, diu Zong Midzi. Sc jo, un missatger que et porta les parau-les dun desafiament. Encara un altre?. Sn les prpies paraules de la

donzella dEngong, del pas dels immortals, que en aquest moment es trobaa casa dels seus oncles materns, al clan Essis, a la vora del riu Melole. La

famosa i prestigiosa donzella dEngong et fa saber que ella noms et vol a tucom a marit. s per aix que ella et fa saber que noms t vuit dies perqulaliana esdevingui possible i avui s el darrer, que la vagis a veure tot seguit,si no tagrada fas mitja volta i si, en canvi, tagrada et cases amb ella: pervetlla pels morts del teu clan.

Aquesta noia s una toixa; una pobra noia que juga amb el meu nom.On mha vist? Desprs dhaver-me casat amb Esone Abeng, s qu mheu vistanar al darrere duna altra dona o tan sols esmentar-ne el nom? On trobaruna altra dona ms bella que Esone Abeng, la meva esposa?.

A Zong Midzi li falta temps per entrar a casa seva i empolainar-se decap a peus.

Enteneu el que vull dir, oi?, diu el trobador dirigint-se a lauditori.s clar que s!, li respon.

Zong Midzi entra, doncs, a casa seva, agafa una gran banda de tela desis peces, la darrera de les quals cau a terra com un rotllo. Se lenvolta per la


32/156


cintura i deixa dos trossos que li pengin a lesquena. Despenja dun ganxo setfundes i set espases. Agafa la ms llarga i se la cenyeix a la cintura, agafa ungran ganivet i sel posa a lesquena entre els ronyons, agafa una destral ben

afilada i se la penja tamb a la cintura kn g kurg.Com brilla totplegat, i quin soroll quan totes aquestes armes xoquen entre si!

Zong Midzi n kundum agafa desprs un cascavell23mgic i selpenja al coll, nagafa un altre de ms gran encara i sel penja a lesquena,agafa set sacs24de pell de lanimal rosegador ayan i sels penja sobre el pit.

Agafa un collaret de dents de pantera i sel penja tamb al coll. Agafaun gran estoig protector25kpos i junt amb els altres sel lliga sobre el

pit. Agafa dos parells destotjos protectors coberts amb una xarxa de mallesben atapedes per protegir el pit i sen posa un al costat dret i un altre alcostat esquerre. Desprs agafa una gran capsa descora cilndrica26plenade calamitats27 insospitades i se la posa ben dreta a lesquena entre els dosomplats sii.

Zong Midzi entra de nou a casa i en surt molt de pressa portant un gransarr, el deixa a terra i hi fica a dins vuit farcells de plvora per a fusells i sel

penja en bandolera.Desprs agafa una cuirassa de pell delefant28i se la posa al voltant del

pit lurtu; agafa tamb un casc de ferro i sel posa al cap. Aquest casc

acaba amb una punta de ferro com una punta de llana. I per ltim es penjaen bandolera un gros fusell.

23 El FG empra el mot ago,que segons el DFG significa clochette en fer pourchien de chasse. En aquest context s emprat com un talism.

24 El FG empra el mot abup. El DFG defineix aquest terme dient: Sens gnral:sac en peau qui contient toutes sortes de remdes pour les jumeaux, les vanouis, les bbs,

etc. Ce sac est en peau danimaux pelage de deux ou trois couleurs.El DE defineix aquestterme com un talism.

25 El FG diu mora git. Segons el DFG git seria un nom genric que es dnaa alguns talismans, sobretot quan van embolcallats i lligats formant un petit paquet. Segonsel diccionari DE seria un talism (un medicament, un bya) embolcallat amb un teixitde malla.

26 El FG diu mora nsk.

27 Se sobreentn que es tracta de medecines mgiques o talismans (mbya) destina-des a provocar tota mena de calamitats.

28 El FG diu mora ogon zok. Literalment gran / pit / elefant.


33/156

33UN CANT PIC AFRIC

Zong Midzi t una breu conversa amb la seva muller per demanar-lique lacompanyi. Rebutja de fer-ho. Finalment ho fa per una mica de mala

gana i sense esperar el seu marit.

Es dirigeix al poblat dels oncles materns de Nkudang. Satura al poblatAkok Beye. Aqu, li diuen que la donzella que ve del pas dels immortalsest desesperada i continua sospirant per ell. Li diuen tamb que hi vagi de

pressa, ja que els oncles de Nkudang estan a punt dacomiadar-se della. ZongMidzi decideix passar la nit en aquest poblat.

En el seu relat, el trobador embranca de nou amb Nsure Afan, aquellpretendent de Nkudang convertit en el seu amant per una nit.

C , N E N A, -

Nsure Afan, a penes acluca els ulls, esternuda, es desperta i dun bot es plantaen mig de lesplanada de la clariana. Es posa a cridar. Desperta tot el venat.Pregunta si en aquell poble no hi ha cap home.

Les breus escenes descrites pel trobador sn grotesques, com perexemple la duna dona que en veure que el seu marit saixeca del llit perrespondre a la crida de Nsure Afan li diu: Ja est! El dia que et toca dor-mir amb mi tot seguit trobes una excusa per anar-ten; o aquella altradona que no vol donar al seu marit la pea de tela29ni vol que sen vagi.Alguns homes se senten molestos en veure que una persona que no s delpoblat els cridi daquella manera.

Un cop reunida la gent, entra de nou a la casa i duna revolada en treuNkudang. Demana a la gent que sacomiadi della, ja que a trenc dalba selemportar cap al pas dels immortals. La noia protesta i li diu que aque-lla no s una manera de fer, ja que ella havia anat a casa dels seus oncles

perqu lajudessin a trobar Zong Midzi. Per el seu oncle i fins i tot laseva mare semblen estar dacord amb aquell primer emparaulament dematrimoni per part de Nsure Afan, ja que malgrat els seus esforos ZongMidzi no ha donat cap senyal de vida. Els oncles li preparen una sriedobsequis (perqu Nsure Afan els pugui oferir als pares de Nkudang): siscabres, setanta gallines, una panera de granes de carbassa, una de cacauetsi una altra de mangos. La noia sadrea a la seva mare per dir-li que com s

29 Serveix tant de llenol com de vestit que hom nua i sembolcalla de cintura cap avall.


34/156


possible que ella toleri aquella situaci, mentre Nsure Afan buida aquellespaneres en un sac, lliga tot aquell bestiar i es posa en cam.

Un vilat diu: No est b que un home sendugui una noia daquesta

manera. I encara no han desaparegut del cam quan el primer gall estn lesales i es posa a cantar, mentre una perdiu,30per la seva banda, diu a la sevadona tot cantant: Esposa meva, tu tamb tens amants, oi? Tu tamb em fasel salt, oi?.31I ella li contesta: s que jo faig com aquesta noia, vaig a laltrabanda [al pas dels immortals], tot travessant la muntanya? Tu exageres unamica. El dia comena a clarejar.

I en aquest moment el trobador comena un nou soliloqui.

Set cant

C E. Z M

El gall havia cantat ja diverses vegades i aquells homes encara romanien a laclariana del clan Essis, a la vora del riu Melone, veient marxar la seva nebo-da32filla del pas dels immortals. Va ser llavors quan, planejant pels aires iduna manera inesperada,33arrib Zong Midzi i els digu: Encara sou aqu,no heu tornat a les vostres cases? Doncs b, veniu34tots a la casa comuna,que us vull dir una cosa.

30 El FG noms dna les paraules que satribueixen al cant de la perdiu, sense esmen-tar el seu nom, okwal o okpal.

31 Una variant daquest cant lhem sentit entre els evuzok referint-se al gravat dunaperdiu en les peces del joc dabia. Com diuen els editors, es tracta duna conversa mantin-guda entre una perdiu mascle i una perdiu femella.

32 El FG empra la paraula ngn,que literalment significa noia, filla. La FR tra-dueix aquest mot per nice, neboda. Nkudang s en efecte una filla nascuda al pas delsimmortals i neboda dun clan del pas dels mortals. El FG, en aquest verset, noms lesmentaa ella, quan de fet va acompanyada de la seva mare i del seu amant.

33 Lautor empra els idifonsviviviim kiin. En ewondo vim significa amb preci-pitaci, i kii, planejar, sobrevolar.

34 El FG empra un seguit de vegades limperatiu del verb zu seguit de les onomato-peies o idifons kpiik wooi dunes altres repeticions per indicar lentrada una mica tumul-tuosa de tots aquells homes a la casa comuna:aba aba asi aba asi aba asi.


35/156

35UN CANT PIC AFRIC

Tots el seguiren. La casa comuna qued plena de gom a gom.35ZongMidzi es plant al mig de tothom i sadre a tots ells dient: On s la filladels immortals que volia veurem?.

Dos homes varen contestar, contradictriament. El primer va dir-lique la filla havia marxat ahir. En sentir aquestes paraules es produ un si-lenci total entre tots aquells homes que eren a la casa comuna. Zong Midzipregunt de nou on era aquella noia que li havia enviat paraules damor ide desafiament. Laltre home va dir-li que feia poca estona que havia mar-xat i que amb una mica de pressa encara latraparia.

No satisfet amb aquelles respostes, Zong Midzi va agafar duna revoladaaquells dos homes i els va fer caure al bell mig de la casa comuna. Es pic

fort al pit ne tsis i dentre les seves dents sort una corda de ferro36ambla qual va lligar aquells dos individus, que ben lligats37caigueren a rodolons

per terra. I els va amenaar que al seu retorn serien jutjats pel que haviendit.

I s que, en efecte, segueix dient el trobador, la paraula pot causarla mort duna persona.

Zong Midzi i la seva esposa seguiren endavant.El trobador introdueix llavors una breu conversa entre aquests dos

homes i llurs esposes. Aquestes els tiren en cara que han parlat massa i

sense solta ni volta. Un exemple:U : No hi ha ning que em pugui deslliurar?U : Ning!L: Oh, mare meva! Aquella dona no s Avome, la meva muller,

per qui vaig aportar un bon dot?L : s cert, tu vas casar-te amb mi aportant un dot, per no s

el dot el que tha fet ser un xerraire, sobretot quan no tens res a dir i pensesen una altra cosa. Com s que en totes les reunions a qu vas sempre has de

parlar? No, jo no vull deslliurar-te.

35 El FG empra lidifon tut, que expressa la idea duna cosa ben plena. Els evuzokacompanyen aquesta idea amb un gest que consisteix a picar diverses vegades amb la palmade la m dreta sobre lndex i el dit gros de la m esquerra ben tancada (CD-R data: A-22,170).

36 Ngara, significa lligam, cadena (DFG: ngare, p. 276). Segons el DE, ngadag(p. 414).

37 El FG empra lidifon ti,que expressa la idea duna cosa ben unida a una altra(DE, p. 609).


36/156


Mentrestant Nsure Afan, Nkudang i la seva mare seguiren endavant agrans camades38i arribaren com si res39a la crulla dels Vuit Camins. Eraa ple dia. El sol era al capdamunt del cel. La mare40va dir a la seva filla:

Aquest home ha passat tota la nit sense menjar res, per qu no li dones unamica de carn de cabra de les nostres provisions de boca?. Nkudang va treurede la seva panera un paquet amb carn embolicada i dos paquets amb pastade mandioca. Els pos a terra. La mare obr els paquets i ofer aquella menjaal seu gendre. Nsure Afan menj la carn i la pasta de mandioca amb gran

fruci, mastegant pel cant dret, mastegant pel cant esquerre, bellugant elsllavis, empassant-sho tot gola avall. Quan va donar les sobres a Nkudang,aquesta les va rebutjar tot dient-li que no volia menjar anant com la feienanar a casa seva sense haver vist aquell home del clan Okane amb qui esvolia casar.

De cop i volta es va sentir un gran soroll i tot esdevingu llumins,transparent,41i va fer la seva aparici Esone Abeng, la dona de Zong Midzi,caminant lentament, pas a pas. Nkudang se la va mirar i va veure que eramolt bonica. Esone Abeng contempl Nkudang i tamb li va plaure. Desprses mir Nsure Afan i va dir-se que era un noi molt ben plantat.

38 El FG empra lexpressi anigbinam abum asi (del verbnig, doblegar i des-doblegar, referint-se per exemple al moviment de les cames; binam: cames; abum asi: a baix del ventre). La RF tradueix aquesta expressi per rapidement.

39 El FG empra lidifon kii,que segons el DE (p. 280) significa planejar, so-brevolar.

40 Com diuen els editors en la nota 28 de la p. 198, la mare de Nkudang es manifestasempre molt atenta envers el seu futur gendre, una manera de suggerir que aquell possiblematrimoni amb alg del seu clan dorigen ja li est b.

41 En aquest verset el FG empra un seguit donomatopeies o idifons: Liglik. ititi-titit. Kirikirikirikirikkirik. Dzyldzyldzyldzyldzyldzyldzyldzyldzyldzyldzyldzyldzyldzyldzyldzyldzyldzyldzyldzyl. Ng ngng ng ng ng ng ng ng ng ng ng ng ng ng ng atwbnsblee.... Segons el DFG els idifons n-ngnn o n-ngngn (p. 403) signifiquen llu-mins, transparent.


37/156

37UN CANT PIC AFRIC

A Z M. S. Z M N

I de nou es va sentir un gran soroll,42com la remor duns passos pesants,43i en aquell moment Zong Midzi va fer la seva aparici; Zong Midzi, fill de

Midzi, fill del gran Obame. Es mir de fit a fit la seva dona i desprs NsureAfan. Desconfiant per trobar-los junts en aquella crulla digu unes paraulesdemanant en primer lloc explicacions a la seva muller, desprs a Nsure Afan.Nkudang manifest la seva alegria per trobar-se per fi davant de Zong Mid-zi, per qui sospirava tant. Zong Midzi li va demanar si realment era una filladel pas dels immortals. Nkudang li va explicar els lligams de parentesc ambels uns i els altres. I quan Zong Midzi sassabent que Nkudang era la neboda

dAngone fill dEndong, lanomenat la Manxa que Fon el Ferro, el MamferOdzam de lEstaci de Pluges que T Milers de Caus, que era el seu enemic,es va excitar i li va preguntar qui era ella per enviar-li missatges damor icreures superior a la seva esposa Esone Abeng.

Llavors Zong Midzi enfons el dit gros del peu a terra i el seu cascavellmgic explot arrancant pans de terra que es dispersaren en totes direcci-ons com les granes de les bajoques de larbre ebe quan sesberlen. 44I laireenrarit per la polseguera aixecada era tan gran que es podia tallar, de tanespessa que era.45Fou llavors quan Zong Midzi don una bufetada daquelles

que creen problemes a Nkudang, una gran bufetada, la bufetada dun homefort, una bufetada a la cara de Nkudang. Desprs intent desembeinar laseva espasa.

42 El FG empra el verb du, que vol dir fer soroll (DFG, p. 84; DE, p. 129).

43 I de nou el FG empra un seguit donomatopeies o idifons: tiit a ki ku ku dumki k h ku dum dum kikik dum kikik k dum dum dum toman viivim sii ndoman

kundum....44 Cf. Llus Mallart, El sistema mdic..., p. 980, entrada Eba.

45 El FG empra lexpressi asale ngm ndan, que els editors tradueixen en francsper Il fendit latmosphre. De fet el verb sal, sale, selesignifica tallar, fendre. I ngmndan es pot traduir per aire, atmosfera. En el v. 17 del tercer cant, els editors transcriuenaquesta expressi en un sol lexema (ngmndan) i en la nota 6 de la p. 80 diuen que aquestnom pot tenir moltes significacions: la natura, latmosfera, la lluna... Per en el v. 17 del ma-teix cant el tradueixen per tambor (ngm) de les divises (ndan, mndan). Cal dir, peraltra banda, que les divises es toquen amb el tambor de fusta (nkul) i no amb el tamborcobert de pell (ngm). Aranzadi, en el seu llibre sobre les endevinalles, tradueix aquestterme o expressi per lluna. La traducci proposada t en compte totes aquestes dades.


38/156


En aquest precs moment, Nsure Afan, per la seva banda, enfons el ditgros del peu a terra i el seu cascavell mgic explot arrancant pans de terraque es dispersaren en totes direccions com les granes de les bajoques de lar-

bre ebe quan sesberlen.46I es va llanar sobre Zong Midzi, pass les sevesmans al voltant seu i el va estrnyer en una lluita cos a cos. El va arrossegarcap a ell.

Zong Midzi, per la seva banda, va doblegar perillosament Nsure Afan,el va agafar i el va immobilitzar cap per avall en aquella crulla de VuitCamins.

I per donar una certa sonoritat o expressivitat a aquesta lluita entredos mortals de dos clans diferents, el trobador empra un seguit donoma-topeies o idefons n-kpiik, oooo rugrugrugrugrugrugrug bnabnankundum kundum sigasosoga sogasaoasoga yiri kako keko kokulidike tito-tikoko uooo wuwuwuwu wwwaa kenfing kending kending dziee, iprossegueix desprs descrivint aquella lluita.

Mireu ara com Nsure Afan es desf de Zong Midzi i latrapa de tal ma-nera que en queda molt satisfet, latrapa com un campi, reduint el seu granenemic al no-res. Desprs li fa un seguit de claus fins a fer-li perdre lequilibriamb un cop a la cama. Per quan intenta posar-lo dempeus no pot, ja queel cos de Zong Midzi pesa com un gran tros de selva amb tots els seus arbres.

Segueixen les onomatopeies i els idefons: landa landi lng kubukkpiik wuuu....I ara s Zong Midzi qui atrapa Nsure Afan. Li fa una srie de claus,47les

mateixes que li havia fet el seu adversari, i el fa caure tamb fent-li una tra-veta, i quan intenta aixecar-lo se nadona que ell tampoc pot posar-lo dem-

peus, ja que s com aixecar un tros de selva amb tots els seus arbres i rius.Desprs, de cop i volta, tots dos marxen a reculons, es treuen els cascs

emplomallats, lun es posa a la dreta, laltre a lesquerra.Zong Midzi obre la boca i llena un gran crit mentre de la seva boca

ixen dos arcs de Sant Mart, lun sestn a la dreta del cam, laltre a lesquer-ra, i entremig es forma un nvol esps i fosc.

I el trobador convida llavors el seu auditori a seguir atentament aque-lla lluita entre dos titans.

46 Convenci literria quan el trobador parla daquest cascavell.

47 El FG les anomena: mb, myin tsoga, esag nlo, okp obak,bingadz...


39/156

39UN CANT PIC AFRIC

Mira!... com Zong Midzi es posa la m al cant dret de la cintura, de-sembeina la seva gran i brillant espasa i dun salt travessa aquell nvol quesha format entre els dos arcs de Sant Mart.

Mira!... com es planta all on es troba Nkudang.Mira!... com aixeca la seva gran i poderosa espasa...I mira!..., en fi, com rodola per terra el cap de Nkudang com si fos leste-

lla dun tronc darbre que es talla amb una destral.Llavors Zong Midzi enfonsa altra vegada el dit gros del peu a terra i el

seu cascavell mgic explota i el propulsa endavant, arrancant pans de terraque es dispersen en totes direccions com les granes de les bajoques de larbreebe quan sesberlen, i sendinsa a travs de lespai atmosfric. Agafa la sevaesposa pel bra i dun salt va a caure tot planejant a laltre cant de la mun-tanya per on ha vingut, a laltre cant dun rierol. Hi ha un gran tronc demusanga ests sobre el cam. Shi asseu. Descansa i demana a la seva esposaque li doni alguna cosa per menjar.

Alg de lassistncia sexclama: La mort de Nkudang s un afer greu.I afegeix: s que una sessi de mvet organitzada per un blanc pot por-tar-nos res de bo?.48

s un afer molt greu,segueix cantant el trobador.Nsure Afan llana un crit de rbia. La boira sesvaeix,49mira i veu la

seva estimada estirada al terra, morta. Nsure Afan implora al seu pare, ala seva mare, i donant un gran salt cau del cel50i queda dempeus51a laltrabanda de la muntanya.52I mirant davant seu descobreix Zong Midzi, queest desembolicant aquell paquet amb dos talls de carn de cabra. Nsure Afan

48 La FR diu: Un mvtorganis par un Blanc peut-il tre bon?. I en la nota 11-

111 de la p. 212, els editors es pregunten si el fet de tractar-se duna sessi organitzada perun blanc treu una mica despontanetat al relat. Potser s, per tamb podria pensar-se que lapresncia dun blanc genera que el trobador narri uns fets sense gaire tica i que ho faci comuna crtica al mn dels blancs.

49 El FG empra lidifon nng, que pot evocar la idea daclarir-se, fer-se clar.

50 El verb dume significa caure de dalt (DFG, p. 83).

51 El FG empra lidifon siin, que expressa el fet destar dret o de mantenir lequi-libri.

52 En aquest moment el trobador introdueix un seguit donomatopeies difcils de tra-duir.


40/156


es llena sobre Esone Abeng. El soroll de la seva espasa es fa sentir53i veuscom el seu cap cau rodolant...

I alg de lauditori exclama Aix s un home!, mentre una dona

llena a laire un crit dencoratjament.54I veus com Nsure Afan senlaira com una branca de palmera de rfia

o com un gran turac quan es menja el fruit de la musanga, es precipita allloc on havia caigut el cap tallat dEsone Abeng, latrapa duna revolada i es

posa a crrer com un lleopard que cria darrere dels seus petits fins a arribarall on es troba el cos de Nkudang. Recull el seu cap, agafa la seva sogra i sela posa sota el bra, sota laixella. Enfonsa de nou el dit gros del peu a terrai el seu cascavell mgic el propulsa endavant. Es pica el pit i una gran bolasurt dentre les seves dents. La trepitja,55laplana,56shi fica a sobre, i la bolasenlaira amb fora. La mare de Nkudang plora i es lamenta tot demanant-sequ dir a Angone Endong Oyono.

M O...

Darrere de la casa dAkoma Mba, lelefant nan es posa a bramar tot dient:Ai! Hi ha un monstre al cim de les muntanyes. s un afer greu per a tots elshabitants dEngong. Que Akoma Mba estigui alerta. s lelefant nan qui us

parla!. I els altres animals protectors dEngong tamb ho fan, cada un a laseva manera. Els nou grans ocells de taques negres sota el pap i de plomatgeblanc es posen a volar sobre la casa dAkoma Mba; el gran gat dAlglia surtal mig de la clariana, puja al sostre duna casa i es posa a bellugar la cua;el dam surt cridant. I un carcaix ple de resina explota fent un gran soroll.

I en sentir la nova, els homes dEngong agafen les seves armes de guerra;les dones tornen corrent dels seus camps; Ngyebe [lencarregat de vigilar el

pas] arriba tot xiulant tari, tari: Sc un home importat en el pas, aquell

que ha preferit estar ms al costat de la mort que de la vida; que si la mort

53 I de nou el trobador introdueix un seguit donomatopeies i idifons.

54 Oyengaen ewondo: i i i i i i i i i....

55 sibe de tsip. Segons el DFG significa trepitjar.

56 Ayo nmied: ell salta a sobre, idea de trepitjar una cosa ben trepitjada (a miad,DE).


41/156

41UN CANT PIC AFRIC

em mata, jo dir que no em fa res estar al cant daquells que es moren. Icontinua xiulant.57

Mireu com tots els guerrers Invencibles sacosten a Engong. La clariana

est plena a vessar!58Akoma Mba agafa el seu carcaix, agafa tamb un mirall i el posa a sobre

del carcaix.Llavors el trobador recorda que Akoma Mba s el gran cap dEngong

i que governa el pas tot sol. amb fa dir a aquest personatge que a ell lihauria agradat tenir tantes esposes com el seu cos Medza me Otugue,per per no haver respectat la prohibici que li va imposar el seu mes-tre diniciaci la seva vida ha estat plena de conflictes. De totes maneresel trobador i lassistncia intercanvien uns versets per celebrar els podersmgics que permeten a Akoma Mba mirar el seu mirall i veure els perillsque amenacen Engong:

T: Jo faig la mgia59de tots els ritus.60

A: Oh, tia meva, jo faig la mgia de tots els ritus.T: Oh, mare meva, la meva mare, mare, mare...

A: Jo faig la mgia de tots els ritus.T: Akoma ja es posa a mirar aquell mirall, i mirant-lo hi deixa

el seu al.

A: Jo faig la mgia de tots els ritus. Jo faig la mgia de tots elsritus. Jo faig la mgia de tots els ritus... Oh, oh....T: Ja s aqu. Una cosa rodona que cau i es queda immobilit-

zada.61Akoma Mba demana a Avieleman, lencarregat de tocar el tam-tam,62

que toqui el tam-tam de guerra dit Sang dels Homes o Tam-tam de la Llana

57Amb els idifons o onomatopeieskaa rii r-a vyvyvyvy....

58 Idea expressada amb els idifons lurtu rturturturtu....59 El FG empra el mot bya,que he estudiat en altres llocs. Mantinc el terme m-

gia.

60 El FG empra el mot mk,que els editors tradueixen per miracles. s unterme difcil de traduir en un sol mot. Al meu entendre aquest terme designa actualmentaquells actes rituals de caire collectiu. En aquest enunciat el trobador potser vol fer dir aAkoma Mba que est en possessi dun evu molt potent, o dit duna manera ms entene-dora, duna fora mgica molt gran, capa de fer coses meravelloses.

61 Cf.estrofa 125.

62 Cf. supra.


42/156


per anunciar que la filla de Medza me Otugue ha mort al pas dels mortals.El tam-tam ressona: pam! pam! pam! Per qu toquen el tam-tam?, diuenuns. Per qu toquen el tam-tam?, diuen uns altres. Per qu toquen el

tam-tam?, es pregunta la gent per tot arreu. La gent acaba per saber-ho.Ning ms, llevat de Nkudang, havia anat de viatge al pas dels mortals.

Alguns pensen que ha sigut vctima dun oratge. Els homes es reuneixen.Escolta una mica i sentirs uns crits de dolor ai! ai! ai! ai! ai! entre elsnvols que vnen del pas dels mortals. S, entre aquells nvols hi ha unhome. s Nsure Afan. I tamb la mare de Nkudang, que es pregunta: Qudir a Angone Endong Oyono? La meva pobra filla! Qui ha donat a llumuna filla com la meva? Ai! ai! ai! ai! ai! ai! s que va fer un viatge per anara trobar-se amb la mort?.

Mira!... entre els nvols una gran bola de metall brillant, molt brillant.63Mira!... una gran bola en la qual es troba dempeus Nsure Afan i que ara caubruscament sense que perdi lequilibri.

El trobador descriu de quina manera diferents notables del pas delsimmortals es planten davant de Nsure Afan, li pregunten a quin clan per-tany, qu vol dir all de portar dos caps sota el bra, linsulten dient-li, perexemple, que s un insensat, un ser fastigs. El maleeixen desitjant que elsseus excrements li paralitzin el ventre. Per per fi el deixen parlar i Nsure

Afan es dirigeix als seus interlocutors com si realment fossin els seus aliats.Oh, estimats sogres meus; oh, estimats cunyats meus. Sento una granpena. No ms gens fcil parlar. Em fa por. Tinc la pell de gallina.

I una veu lincrepa dient: La gent del pas dels mortals sempre la teniu,la pell de gallina. Apa, digues el que ens has de dir.

Una noia dEngong, el pas dels immortals, anomenada Nkudang, vaanar-sen de viatge sola, sense cap home que lacompanys, i arrib al clanEssis, a la vora del riu Melole, al pas dels mortals.

Vosaltres sabeu que Zong Midzi, del clan Okane, buscava raons amb

la gent dEngong, sobretot amb Angone Endong, i una filla seva ha deixatEngong per anar-sen al pas dels mortals.

Vosaltres us dieu: Si Zong Midzi la troba, com es conduir ambella?. Oh, cunyats estimats; oh, pares poltics. Sento una gran tristesa. Tincuna gran pena dintre meu.

63 Segons el DFG lidifon n-nge-nge-nge designa la idea dun metall brillant.Ng significa clar, llumins.


43/156

43UN CANT PIC AFRIC

La noia que vreu deixar marxar al pas dels mortals ha mort. Aquteniu el seu cap.

Jo, el seu pretendent, Nsure Afan, pertanyo al clan Yemveng, situat a

Atok Elem, i sc innocent. s ell, Zong Midzi, qui va matar-la quan la teniaentre les meves mans [mentre jo era el seu amant i per tant ella depenia demi].

Pel que fa a la dona de Zong Midzi anomenada Esone Abeng, queera la seva esposa preferida,64he calmat el meu honor ferit i finalment herespirat quan li he tallat el cap i ara puc mostrar-la als meus parents [sobre-vinguts].

El cap duna noia dEngong no podia quedar-se al pas dels mortals perpor que Zong Midzi se lemports.

Aqu teniu, doncs, el cap daquesta altra dona; el cap daquella queus pertany, tamb el teniu aqu. Us he portat tamb la meva sogra per talque aquell home no pogus matar-la igualment. Aqu la teniu. Oh, parentsmeus, no puc ms. Si la vostra filla hagus seguit els meus consells potseravui no estaria morta. La vostra filla ha mort; era el seu dest.

Vuit cant

I, en sentir aquestes paraules, la gent dEngong, estupefacta, emmudeix.Ngyebe Mone Ebo, per, el guardi del pas, pren la paraula i diu: Quinhome ms imbcil! On ss vist que un estranger et vingui mostrant el capduna filla dEngong amb la seva sang regalimant-li pels braos per anardesprs a explicar-ho com si res per tot arreu. Un altre prohom del pas,

Medza me Otuang Mba, diu: Quan vas venir cap aqu, ja et devies donarper mort, oi?. I un altre prohom afegeix: No s cert que el que volies erapresumir davant dels teus que havies tingut entre les teves mans el cap dunanoia dEngong i que amb la seva sang havies ungit els teus braos com si fosaquell oli que emprem per embellir el cos?. I finalment Angone fill dEn-dong, lanomenat la Manxa que Fon el Ferro, el Mamfer Odzam de lEstacide Pluges que T Milers de Caus, el Destructor de Pobles Sencers, diu: Com

pot ser que nosaltres, els homes dEngong, ens omplim la boca de paraulessense passar als fets?.

64 El FG empra el terme nluk, que el DFG tradueix (cf. nlugha, p. 334) comaquella que el seu marit estima ms que les altres esposes, sinnim de kwkh (p. 300). Elsewondo designen la favorita amb el terme mkpk.


44/156


Per mira!..., diu el trobador, de quina manera daquella casa ambsostre de ferro65en surt una cadena, giravolta per tot el cos de Nsure Afan,el lliga ben lligat66i s estirada cap amunt amb fora i habilitat.67I en dava-

llar cau sobre el sostre de ferro de la casa dAkoma Mba. Llavors EngbangOndo sadrea a Angone i a tots els Invencibles i els diu que cal escollirels millors guerrers per anar al pas dels mortals i demanar explicacions aZong Midzi de tot el que ha passat.

Ell i Nsure Afan hi aniran junts. Per, li replica Angone, no veus queaquest home mereix la mort?.

El trobador comena un soliloqui i canta dialogant amb lassistnciaun interludi en el qual expressa langoixa que li causa haver de revelar elnom de la persona que hauria hagut de donar per assolir el gran art decantar el mvet.68

El trobador ens situa ara en el pas dels mortals.La mort dEsone Abeng, lesposa de Zong Midzi, per part de Nsure Afan,

membre del clan Yemveng, del pas dels mortals, s un afer molt greu.Escolteu de quina manera Zong Midzi es lamenta de la mort de la seva

esposa:Ai...! Les esposes sn de dues classes,69ai! ai! ai! ai! Esone Abeng era

nica! Amb qui podr conversar, ai!, amb qui podr anar amunt i avall? Les

seves cames no es poden comparar amb les de cap altra dona. I el mateix pucdir dels seus panxells, de les seves cuixes i dels seus pits. Oh, Esone Abeng! sque jo puc quedar-me encara en aquest mn? La teva mort maclapara. Lateva mort aclapara el fill dObame. A qui puc adrear-me? Oh, pare meu!.

I tot seguit Zong Midzi sen va anar al clan de Nsure Afan, i pel cam vafer un gran crit i a linstant es form un arc de Sant Mart a la seva dreta iun altre a la seva esquerra, mentre que al bell mig aparegu una nuvolada, i

65 Pertanyent a Engbang Ondo: cf. supra(cant III).

66 El FG empra els idifons nd(que expressa la idea de donar voltes), kpiim(que expressa la idea de lligar amb molta fora una cosa). M m s un sinnim deman, man, que vol dir acabat, acabat del tot, completament.

67 I tot seguit el FG empra els idifons o onomatopeies segents: tti, o woo, wo,tonan, kundum....

68 Cf. Llus Mallart, Les soliloques du mvet de Zwe Nguema, Journal des Africanis-tes... i Orafrica..., vegeu Bibliografia.

69 Ms amunt, el trobador diu que les dones sn belles de moltes maneres (III). Lapresncia de la conjunci continuativa nd en aquest enunciat potser posa en relaci lunamb laltre.


45/156

45UN CANT PIC AFRIC

va ser llavors quan enfons el dit gros del peu a terra i el seu cascavell mgicexplot arrancant a cada pas pans sencers de terra que es dispersaren en to-tes direccions com les granes de les bajoques de larbre ebe quan sesberlen.

Laire enrarit per la polseguera aixecada era tan gran que es podia tallar, detan espessa que era. I desprs es pic el pit i en sort un gran martell, que encaure sobre el mnec de la seva espasa la va projectar vers on es trobaven elshabitants del poblat. Zong Midzi va causar un gran desastre en aquell poble.La seva espasa va matar homes, dones, vells i infants, fins a 48 persones. I lesaltres van fugir pel cam, riu amunt.

Desprs es plant a lentrada de la casa comuna i amb una branca depalmera de rfia encesa va calar-hi foc. I com si fos un turac va fer un gransalt i amb aquella torxa a la m va incendiar totes les cases; primer, les dela seva dreta, desprs totes les altres de la seva esquerra, i el poble sencer estransform en una gran foguera.

Mentrestant els altres habitants de Nkol Emane fugien de Zong Midzi,que els perseguia per encalar-los. Travessaren un gran riu i arribaren al

gran poblat anomenat Afap Endeng, all on vivien els seus parents.Zong Midzi, el fill dObame, en plorar la mort de la seva esposa, caus

un gran desastre al pas dels mortals.I continua la seva lamentaci:

Tornar mai a veure la meva estimada Esone Abeng? Oh, mare meva!Tornar el fill dObame a veure Esone Abeng, i on? Oh, pare meu! Obame!.I tot plorant anava amb la teia encesa per tot arreu incendiant totes les

cases.70I ara sabrem on es troba mentrestant Nsure Afan, aquell jove tan ben

plantat que fou la causa de tot aquest greu conflicte.Nsure Afan segueix parlant amb Engbang Ondo, que li fa veure els pe-

rills que comporta per a ell romandre a Engong. La mare de Nkudang dema-na a Engbang Ondo que protegeixi el seu gendre. Nsure Afan no vol ser un

protegit i diu al seu cunyat Engbang Ondo que vol anar-sen.Mira!... i veurs de quina manera Nsure Afan abandona la casa amb

sostre de ferro dEngbang Ondo. Fa un gran salt, passa com un llampec persobre de la casa dAkoma Mba i tot voleiant es planta dempeus a terra fentun gran soroll. Llavors diu: Cunyats meus, men vaig; el cor em diu que estsucceint alguna cosa nefasta al meu poblat.

70 El FG acaba la frase afegint els idifons o onomatopeies uuuu. Digdigdigdig dig-digdig nmk....Digs un lexema verbal que significa cremar.


46/156


I s en aquest moment quan Mone Ebo enfonsa el dit gros del peu aterra i el seu cascavell mgic explota arrancant pans sencers de terra que esdispersen en totes direccions com les granes de les bajoques de larbre ebe

quan sesberlen. I passa pel mig daquella atmosfera enrarida per la polsegue-ra aixecada com un antlop que lluita contra un altre antlop, com un elefantque sobre pas entre les lianes de la selva, corrent per atrapar Nsure Afan.

Per llavors Nsure Afan es colpeja el pit i apareix una gran bola,71shifica a sobre, hi pica amb els peus, laplana i la bola senlaira.

Llavors alg de lassistncia diu: Aquest s un home com cal!. I eltrobador afegeix: El noi anomenat pels seus lIncomparable ha marxatdel pas dels immortals.

I mira!... ara com Mone Ebo creua els braos sobre el pit, els desplega

(l) Mallart Un Cant Épic

Documents

Transcript of (l) Mallart Un Cant Épic