comunicacion @ ivam.es

Postcards of War (1997-2006). Hadjithomas & Joreige

Joana Hadjithomas & Khalil Joreige

6 d’abril – 27 d’agost 2017

Coprodueixen: Col·labora:

comunicacion @ ivam.es

Waiting for the Barbarians (2013). Hadjithomas & Joreige

Joana Hadjithomas & Khalil Joreige. Two Suns in a Sunset 6 d’abril– 27 d’agost, 2017 Galeria 1. IVAM, Centre Julio González Comissariat: Marta Gili, Anna Schneider, Hoor Al-Qasimi i José Miguel Cortés

L'IVAM reuneix una gran selecció de treballs dels artistes libanesos Joana Hadjithomas i Khalil Joreige (1969, Beirut) des de finals dels 90 fins a l'actualitat en la primera gran mostra que els dedica una institució espanyola. Coproduïda juntament amb el museu Jeu de Paume de París, la Sharjah Art Foundation de Sharjah (Emirats Àrabs) i el Haus der Kunst de Munic, aquesta exposició presenta obres en paper, fotografia, escultura, així com àudio i vídeoinstal·lacions, incloent la recent Rumour of the world (2014), o projectes com Circle of Confusion (1997-2014) i Postcards from War (1997-2006).

Des de fa 15 anys, Joana Hadjithomas i Khalil Joreige construeixen discursos sobre històries ocultes que es contraposen al relat històric dominant. Estan interessats en la individualitat de les persones que viuen en societats comunitàries i en la dificultat de viure el present. Cineastes i artistes de formació autodidacta, Hadjithomas i Joreige estableixen llaços temàtics, conceptuals i formals entre fotografies, vídeoinstal·lacions, pel·lícules de ficció o documentals. Beirut, la seua ciutat natal, és el punt de partida de les seues obres per abordar la destrucció, la deformació, les ruïnes i la pèrdua d'orientació com a conseqüència de la guerra. Aquesta ciutat, destrossada per la guerra civil

comunicacion @ ivam.es

Rumour of the World (2014), Hadjithomas & Joreige

libanesa (1975-1990) i altres esclats de violència, va quedar en gran part destruïda i molts edificis van ser demolits per permetre una ràpida reconstrucció. Com a conseqüència d'això, tota una generació, la mateixa a la qual pertanyen els dos artistes, va veure desaparèixer o canviar repetidament gran part de la zona. Beirut es converteix així per als artistes en terreny d'estudi i investigació de documents personals i col·lectius, així com de plataforma per desconstruir les representacions, les narracions, l'escriptura d'històries personals i dels temes socials i polítics. Les seues pel·lícules han rebut múltiples premis en festivals internacionals i el seu treball artístic, present en col·leccions públiques i privades, s'ha exhibit en mostres col·lectives i individuals en museus, biennals i centres d'art de tot el món, com el Georges Pompidou de París, el Guggenheim o el MOMA de Nova York, el British Museum o la Tate Modern de Londres o el Museu d'Art Mori de Tòquio. Hadjithomas & Joreige a l’IVAM Per a la presentació de la mostra, que s'ha vist ja en altres tres museus de França, Alemanya i Emirats Àrabs, la disposició de les obres s'ha adaptat a l'espai expositiu de la galeria 1 de l'IVAM.

La mostra comença en la primera de les sales amb la gran vídeoinstal·lació Rumour of the World (2014), poblada de les cares i les veus de 38 actors no professionals que reciten alhora el contingut de correus electrònics amb els

comunicacion @ ivam.es

Equivalences (1997),

Hadjithomas & Joreige

quals pretenien estafar els seus destinataris. El que en un inici sembla només soroll, a mesura que l'espectador s'acosta a l'obra cobra sentit. És la falsificació que potencialment es torna real el que els interessa. Durant més de deu anys, els artistes van recollir al voltant de quatre mil correus electrònics de spam i van llançar una sèrie d'obres multimèdia per interrogar la seua història i el seu significat. Ja a la segona sala fanals urbans deformats per les explosions es converteixen en formes fantasmals i d'animals en Bestiaires (1997), mentre que la desorientació de les vistes arquitectòniques dels edificis derruïts de Equivalences (1997) són testimoni de la destrucció que implica la guerra.

En Lasting images (2003) i 180 Seconds of Lasting Images (2006) extrauen imatges d'una pel·lícula super-8 sense revelar que els artistes van trobar entre els arxius de l'oncle de Khalil Joreige, segrestat el 1985 i desaparegut des de llavors. Les imatges que van aparèixer després de revelar la pel·lícula amb prou feines són visibles: espais en blanc que mostraven algunes vagues rastres, fins i tot després de corregir intensament el color. Aquestes obres revelen tant la presència fantasmal dels desapareguts com la impossibilitat de reconciliació

comunicacion @ ivam.es

Postcards of War (1997-2006), Hadjithomas & Joreige

Lasting images (2004), Hadjithomas & Joreige

amb el passat si es nega el dol i les incerteses romanen. Durant la guerra civil libanesa van desaparèixer unes disset mil persones i Joana Hadjithomas i Khalil Joreige han dedicat un important espai en el seu treball a les empremtes d'aquestes presències absents.

Entre les peces exposades en aquesta sala es troba Postcards of War (1997-2006), pertanyent al projecte Wonder Beirut (1997-2006) que es centra en el treball d'un fotògraf fictici anomenat Abdallah Farah. A través de les diferents

comunicacion @ ivam.es

Faces (2009), Hadjithomas & Joreige

articulacions d'aquest projecte es relaten les diferents capes de la història contemporània de la ciutat de Beirut. És interessant veure com la pràctica dels artistes, que es distingeix per la investigació acadèmica i la compilació i anàlisi de diferents fonts -en això s'assemblen als mètodes acadèmics- s'amplia des d'aquest punt fins al regne de la ficció.

La tercera sala de la galeria 1 inclou l'obra Faces (2009), una instal·lació de quaranta-dues fotografies en què els artistes reconstrueixen acuradament els retrats dels anomenats "màrtirs" pertanyents a diferents partits, religions i credos i procedents de diverses regions de nord a sud del país. Els cartells d'aquests "màrtirs" cobrien els carrers de les ciutats libaneses anunciant les seues morts. Uns cartells que amb el temps es van deteriorar en gran mesura. Els artistes van fotografiar les imatges i van utilitzar dibuixos per intentar recuperar certs trets, accentuar altres, recuperar parts de la imatge, una empremta o una resta. L'exposició també mostra les obres que tracten la història del camp de detenció de Khiam, un conjunt de treballs especial a la trajectòria de Joana Hadjithomas i Khalil Joreige. Situat en el sud del Líban, va ser convertit en un camp de presoners per l'Exèrcit del Sud del Líban (SLA), un grup de soldats recolzats pels israelians i formats durant la guerra civil libanesa. Va romandre en ús fins a

comunicacion @ ivam.es

Landscapes of Khiam (2007), Hadjithomas & Joreige

la retirada d'Israel del Líban el maig de 2000 i és conegut perquè en ell es van perpetrar actes sistemàtics de tortura. Després de la retirada, el camp de detenció es va conservar en les mateixes condicions en què va ser abandonat i es va convertir en un museu. El museu va ser posteriorment destruït per l'exèrcit israelià durant la guerra de 2006. En aquest projecte de Khiam (2000-2007), situat a la sala 3, els artistes estaven interessats en com representar un camp de presoners d'alta seguretat sense tenir cap imatge o representació del mateix, com evocar una sensació de detenció i les dificultats de compartir aquesta experiència. Al documental Khiam, 2000 sis ex-presoners relaten les seues vides en el camp. Expliquen com van sobreviure realitzant objectes que ells consideren obres d'art.

La sèrie de fotografies Objects of Khiam (Objectes de Khiam), 1999, mostra un conjunt d’objectes fabricats pels presoners de Khiam. Els reclusos del camp van patir condicions atroces i eren torturats amb assiduïtat. No obstant això, van aconseguir rebel·lar-se contra els seus captors creant aquests objectes que ofereixen no només un testimoni commovedor de la voluntat de viure de l'home, sinó també una poderosa afirmació de la imatge que es fa a si mateixa. A partir del 2010 els artistes desenvolupen un altre projecte, The Lebanese Rocket Society (2011-13), que se centra en un treball amb el material d'arxiu de la Societat libanesa aeroespacial i amb entrevistes als protagonistes del documental The Lebanese Rocket Society: The Strange Tale of the Lebanese

comunicacion @ ivam.es

Dust in the Wind, Lebanese Rocket Society (2013), Hadjithomas & Joreige

Space Race (La societat libanesa aeroespacial. L'estranya història de la carrera espacial libanesa), 2013. La societat va ser creada el 1960 per Manoug Manougian, professor de matemàtiques a la Haigazian University de Beirut, i el seu objectiu era ser el primer país del món àrab a desenvolupar tecnologia espacial i llançar un coet. El projecte inicialment va progressar i va ser recolzat pel govern, però va acabar en 1967 després que Israel derrotara les forces àrabs. En conseqüència, el projecte espacial va ser oblidat. En The Geometry of Space (2008) els artistes investiguen les relacions virtuals i qüestionen el poder narratiu del text i el seu potencial per establir relacions, per transmetre creences i confiança amb un oponent desconegut. L'última sala està dedicada als seus projectes més recents, com Ismyrna (2016) una obra en la qual els artistes es remunten a les històries familiars de l'artista i poeta Etel Adnan i de la pròpia Joana Hadjithomas. Hi mostren la diversitat cultural de la conca mediterrània i l'empremta duradora de l'experiència migratòria i la vida a l'exili. Les dues dones parlen de la transmissió de llocs i cultures, de llocs als quals mai van ser, però dels que sempre van sentir parlar. La doble projecció Remembering the Light (2016), ofereix una seqüència que s'enfonsa lentament cap al fons de la mar; la llum decreixent i els colors gradualment esvaïts expressen la incertesa del futur, especialment per a aquells

comunicacion @ ivam.es

Remembering the Light (2016), Hadjithomas & Joreige

que esperen un nou començament creuant els mars, mentre el plàncton recorda la luminescència de la llum.

En la pel·lícula-collage Waiting for the Barbarians (2013), mentre una veu en off recita el poema homònim del poeta grec Constantino Cavafis (1863-1933), sorgeix una imatge de Beirut a través d'una sèrie de més de cinquanta paisatges urbans fotogràfics superposats. L'obra qüestiona les fronteres, el sentiment de pertinença i els imaginaris despullats d'imatges. En tots els treballs de Hadjithomas i Joreige que s'exhibeixen en l'exposició trobem els temes centrals en la seua trajectòria artística, com les referències constants a la conformació de la memòria i les imatges en moments de guerra i violència, juntament amb la referència a les persones desaparegudes (més de 17.000) i la seua relació amb la construcció del nou Líban. Les quatre institucions que coprodueixen la mostra han col·laborat en la redacció del catàleg de vora 700 pàgines, en anglès i àrab, amb centenars d'obres en color. Així mateix, l'IVAM ha editat una publicació gratuïta, en format de revista a color, que conté una entrevista als artistes realitzada pels comissaris i un text d'Anna Schneider sobre la seua obra.