Interior Revista Baixa

5/23/2018 Interior Revista Baixa

1/40


2/40


3/40

InstitutCalGra

vat2nTrimestre

1

sumari

Leditorial 2Jornada de portes obertes 3Lentrevista 4Preparant-se per ser professor 4

El reportatge 5-6Encara som aqu 5-6

XERRADES 7-12 La maternitat dElna 7

No hi ha petons per als fantasmes 8

Nosaltres decidim 9

La PL de Manresa ens explica sobre drogues 10

Responsabilitat vial 11

Violncia de gnere 12

Solucions entreteniments 13ACTIVITATS 14-19 Taller dels cids i les bases 14

Mengem b? 15

Primers auxilis 16

Visita SAPSK 17 V Festival de Nadal 18-19

SORTIDES 20-28 Sortida al Congost 20

Cros Escolar de Manresa 21

Gimnstica i acroesport 22-23

A lAuditori de la Plana de lOm 24

Un dia al plat de TV3 25

No em ratllis!!! 26

Sortida a Sant Benet 27-28

Drcula, de Bram Stoker 28La Fira de Sant Andreu 29Per a tota la famlia 30-33 Begudes o bombes? i Coulant de xocolata 30 Cercles mgics i illusions ptiques 31

Parlem i escrivim b el catal i curiositats 32

Qu puc llegir? 33

Entreteniments 34Un dia a la neu 35El cmic 36

Su

ma

ri


4/40

InstitutCalGra

vat2nTrimestre

2

leditorialToni MassagDirector Institut Cal Gravat

n dels problemes ms greus que afecta els nostres adolescents i que els

estudiants de linstitut Cal Gravat no en sn indiferents s ls de les novestecnologies per sobretot la utilitzaci que es fa de les xarxes socials.

Als ja clssics facebook, twitter, messenger, whatsapp, shi ha afegit ara,tamb, els famosos informers que han aparegut a la major part de centres educa-tius de secundria aquest trimestre.

Qui ms qui menys, prcticament, tots els nostres estudiants les han utilitzat ambmajor o menor grau.

No serem nosaltres, des de linstitut, qui prohibeixi ls de totes aquestes xarxes so-

cials per s que magradaria posar en alerta un seguit de qestions que haurien defer reexionar a tothom sobre si els nostres adolescents sn prou madurs o no per uti-litzar aquestes xarxes, ns a quin punt sn conscients dels perills que en t una malautilitzaci i els perjudicis que els pot ocasionar a ells i a altres persones, la maneraque afecta aix en la seva diria, els horaris en qu sutilitzen, la situaci de depen-dncia que sovint es crea amb elles...i, sobretot, el que ms ens preocupa a linstitutcom afecta la utilitzaci de totes aquestes xarxes socials al rendiment escolar i aca-dmic dels vostres lls i lles.

Com es pot assistir a classe amb normalitat, fer les tasques que sencomanen i estu-diar si el dia abans un alumne/a ha estat parlant amb alg a travs de lordinador ns

a altes hores de la nit? Amb quin estat de nervis pot venir si a ms a ms ha faltat o lihan faltat el respecte o ha tingut algun problema? De deb es pot pensar que aix noels afecten el rendiment acadmic?

Estem, doncs, davant dun problema molt greu que afecta de manera decisiva la vidapersonal per tamb acadmica de fora adolescents.

Des de linstitut fem i farem tot el possible per tal que els nostres alumnes puguin ferun s racional i intelligent de les xarxes socials per com sempre diem i, en aquestcas encara duna manera molt ms exagerada, cal una implicaci molt gran de lafamlia per tal que els alumnes siguin conscients i spiguin les conseqncies que pot

tenir-ne un mal s per tamb tenint clar amb qui sescriuen, qu sescriuen a quinahora sescriuen, de la manera que sescriuen i quins canals utilitzen...

Ls de les xarxes socials. Un toc dalerta


5/40

InstitutCalGra

vat2nTrimestre

3INSTITUT CAL GRAVATC Domnech i Montaner, 54-5608243 Manresa

Telfon 93 874 23 68 - Mbil 628400501e-mail: iescalgravat@txeccathttp://phobosxteccat/a8065330/moodle/

Equip de redacci:Alumnes de 2n, 3r i 4t dESO

Coordinaci:Nria Garcia

Impressi:Print DigitalTel 93 8788979

Una campionaLa nostra professora de gimnstica Ester Maruny s tota una campiona. Aquest

febrer, lequip veter femen de lAvinent CA Manresa, del que ella forma

part, va revalidar el ttol de campi de Catalunya.

Enhorabona, Ester!

Houriya Kadri


6/40

LENTREVISTA

Qu vol dir que has

vingut a fer prcti-

ques?

Vol dir que sc unalumne de la Universitat

i que estic fent un msterde formaci del professorat i

aquest mster consisteix en unapart terica i en una prctica. Aquestes

prctiques sn per entrar en contacte amb el mnreal dels centres i preparar-te per ser professor.

Com et sens fent les prctiques?

Sento que encara em queda molt per aprendre.

He de veure com funcionen les coses. No s no-ms saber molt dangls, en el meu cas. s sabercom funciona un centre: com estan organitzats els

grups, com funcionen els professors... Tot aix shade saber.

Quant temps has de fer prctiques?

Ara he fet tres setmanes i, ms tard, al febrer omar en far sis ms. Crec que unes nou setma-nes.

Thi trobes b en aquest institut?

S, em sembla que s un bon institut. Mhi trobob, ms que res perqu s un centre petit. No hi haun nmero exagerat dalumnes ni de professors iaix el fa ms acollidor i familiar.

Than obligat a escollir aquest centre o podies

triar?

Linstitut el vaig escollir jo.

A latzar?

Tens una llista amb tots els centres que pots triar.Hi havia el collegi Joviat, linstitut Llus de Pegue-ra, el de Sant Fruits, Sant Joan... El que manavamillor per la seva ubicaci era aquest. A ms sabiaque era un institut nou sense gaire gent i que podiaestar b.

Et quedaries en aquest centre?

S, sobretot pel fet de la poca gent. Em semblaque sha de treballar millor: les desavantatges snmenors.

Com s que has volgut ser professor?

Per dues raons: una s que anys enrere feiadentrenador de futbol amb nens de set i vuit anysi tamb de catorze i quinze. Amb ells, vaig agafarexperincia amb el tracte amb els joves. Laltra,que una de les coses que magrada ms sn lesllenges. La llengua anglesa en particular i vaigpensar que si ajuntava les dues coses fruiria.

Sempre has volgut ser professor?

No fa tants anys. Va ser quan em vaig adonarque langls sem donava b i a ms vaig tenirloportunitat danar a fora uns quants anys i vaigpoder conixer la llengua molt ms b i ser compe-tent en aquest aspecte. Ho vaig relacionar, com heexplicat abans, amb qu magradava treballar ambnois i noies i nalment vaig tenir loportunitat depreparar-me per ser professor.

Qu opines del treball del professorat avui en

dia?

Tenen molta feina perqu no tenen gaires recur-

sos i fa que hagin de treballar ms. Per exemple,la gran diversitat amb qu es troben. Hi ha moltafeina darrere el que fan: haurien de tenir ms re-cursos.

Tha costat arribar ns on ets?

Has de fer batxillerat, desprs un grau i nalmentel mster que faig ara.

El ms bo s pensar que tens un objectiu que etfa anar endavant. No thas dobsessionar gaire,perqu mai acabaries. Anar fent i saber que al nalhi haur una recompensa.

Moltes grcies per la teva collaboraci i es-perem que aviat puguis venir a treballar enaquest institut.

Valria Pujol i Meriem Hajji

En Toni Montal va estudiar un grau en lingstica i llengua anglesa aAnglaterra, i desprs duns anys a lestranger va decidir tornar a Cata-lunya per comenar el mster que li donar la possibilitat dexercircom a professor de secundria. Durant aquest curs ens acompan-yar unes quantes setmanes per fer les prctiques corresponentsal curs.

Toni Montal

en

trev

ista


7/40

REPORTATGE

InstitutCalGra

vat2nTrimestre

Des de linici dels temps hi ha hagut profecies so-bre la del mn Una de les ms conegudes s laque esdev de la interpretaci del calendari maia

En elcalendari maia, el 21 de desembre de 2012marca el nal de un cicle de 394 anys, conegutcomo Baktun 13, que alguns interpreten com elmoment de lapocalipsi nalAltres, com lantropleg Men-dizabal, creuen que s un sim-ple calendari, i que el 21 dedesembre comena un altre ci-cle, el Baktum 14 Daltra ban-

da, fa poc, sha descobert haGuatemala un altre calendarimaia que sembla contradir ladata fatdica

La teoria es va enfortir quanse li va afegir la coalici ambla Terra del planeta Nuburi, oplaneta X De fet, la catstrofeestava prevista el 2003 i al nopassar res es va vincular al ca-lendari maia

El 21 de desembre de 2012no s la primera vegada quees vaticina la del mn:

Any 1000. Milers de creientsvan pelegrinar cap a Jerusa-lem Es van deixar de cultivarels camps i de cuidar els ra-mats esperant la

Johannes Stoeffer, astrleg alemany va anunciarque el mn acabaria el 20 de febrer de 1524 Esvan construir arques de No per salvar-se El 19una gran tempesta va provocar el pnic i milers demorts

Any 1736.William Whiston, professor de la Uni-versitat de Cambridge i amic personal dIsaacNewton, va anunciar que el 14 de febrer un co-meta acabaria amb el mn en tres dies Us podeuimaginar com es van sentir quan va passar el co-meta Halley

Any 1843. William Miller,estudiant la Bblia i desprsduna visi, va vaticinar el 20de mar com la data de la delmn Va provocar ns i tot su-cidis entre els seus milers deseguidors

Any 1910.Aquest cop la Terratravessaria la cua del cometaHalley i la gent es moriria pelsgasos txics Els comeros vanfer negoci en pndoles contraels gasos

Any 1954. La pitonissa

Sibilla va pronosticar la caigu-da del Colisseu de Roma i linici del Al plegat, aAmrica, uns extraterrestres tamb ho tenien clarpel desembre

Any 1997. De nou un cometa, el Hale-Bopp, vaprovocar alarma i el naixement duna secta a SanDiego Heavens Gate (Porta del Cel) 39 dels seusmembres es van sucidar

5

repo

rtatge


8/40

REPORTATGE

Any 1999.Aquest any va ser culpa de Nostrada-mus

Any 2000.Ja a lpoca dInternet, lefecte 2000podia provocar fallades gravssimes als ordinadorsVa anar acompanyat duna alineaci de planetesi del desgla sobtat a lAntrtica vaticinat per Ri-

chard Noone Sobre totals Estats Units, milersde persones van emma-gatzemar queviures i ar-mes

Any 2011.Harold Cam-ping evanglic i directorde lemissora cristianaFamily Radio va arribara la conclusi, segonsla seva interpretaci del

Diluvi a la Bblia, que el21 de maig acabaria tot:milers de persones vanenvair els carrers de moltes ciutats dEstats Unitsamb pancartes apocalptiques

Com tots podem comprovar, el passat 21 de des-embre el mn no es va acabar.

Ara que encara som aqu podem reexionar sobreaquest fenomen

La del mn ha estat bo per a les butxaquesdemolts: milions de turistes van visitar els pasos decultura maia, les espelmes es van acabar al sud-est de Xina, shan celebrat megafestes per totel mn, el darrer any shan publicat ms de 200llibres sobre la del mn, shan venut milers deKits de supervivncia, shan construt centenars

de refugis subterranis,Hollywood ha promocio-nat 2012 del directoralemany Roland Emme-rich La llista de negocisque ha produt el feno-men s interminable Noest malament, oi?

No tot han estat avan-tatges Puc imaginar elridcul que ha dhaver

sentit ms dun mirant elseu Kit de supervivnciael dia 22, o aquells que

esperant a Bugarach, Frana, el que els va caure asobre va ser una terrible tempesta que no va pararen tota la nit

Personalment, crec que aix de la del mn nin-

g sap quan passar, per sort.

Nicoleta Balanuta

r

epo

rtatge


9/40

XERRADES

InstitutCalGra

vat2nTrimestre

7

El passat divendres 11 de ge-ner lalumnat de 1r de Batxi-llerat vrem tenir el privilegidassistir a una xerrada de la

m dAssumpta Montell, lahistoriadora que ha tret a lallum el llibre i tota la histriasobre la maternitat dElna,sota el ttol La maternitatdElna Bressols dels exiliats

Durant la Guerra Civil, moltespersones es van exiliar a Frana;acabaven en camps de concentracion visqueren unes terribles condicions devida

La maternitat dElna tamb coneguda com Ma-ternitat Sussa va ser una instituci fundada lany1939 per la infermera sussa Elisabeth Eidenbenza la petita poblaci francesa dElna, ben a la vorade la platja dArgelers on hi anaren a parar al vol-tant de mig mili dexiliats catalans i espanyolsvenuts a la guerra Lobjectiu de la casa era acollirles mares embarassades i garantir el naixement sai estalvi dels seus nadons Abans , per que apa-regus aquesta herona molts infants i moltes ma-res ja hi havien deixat la vida o ns i tot van optar

pel sucidi Aquest edici fou tancat per la Gestapolany 1944

Per la seva banda, lautora del llibre, AssumptaMontell, va explicar que va estar molts anys do-cumentant-se abans de publicar el llibre Buscanttestimonis en primera persona i recopilant vivn-cies i experincies de primerssima m Lautora, ams, va poder reectir en el llibre el testimoni viui directe de la prpia Elisabeth a qui va conixer enprimera persona

Recollirem tot seguit una srie dimpressions i co-

mentaris dalguns alumnes assistents a la xerrada:

Una de les coses que ms em va impactar va

ser quan va dir que la gent portava les maletes

plenes, moltes pertinences, molts records que

potser no podrien veure mai ms i que com ms

quilmetres caminaven, havien danar llenant

perqu la maleta sels feia pesadaCarlos Domnguez

La platja dArgelers era un

autntic camp de concen-traci i els aliments i laigua

eren molt escassos i, per

tant, les dones prenyades en

el moment del part, a banda

de parir com animals a la ma-

teixa sorra de la platja, no te-

nien prou llet per alletar els seus

nadons a causa de la desnutrici

que patienNil Anguera

Aquesta va ser la part que ms em va impactar;

a aquest mig mili de persones sels havia tancatentre reixes en unes platges sense disponibilitat

daigua potable, sense lavabos, ni barraques ni

res. Sacabava de crear un camp de concentraci

Anass Benali

Una de les coses que ms em va commoure va

ser la histria duns xiulets fets de canya que guar-

daven algunes de les entrevistades, a Argelers, en

plena joventut, que els havien donat les seves ma-

res per alertar si alguna cop les intentaven violarAida Guitart

La meva opini sobre el que va passar s molt

clara: crec que lElisabeth va fer un gest molt no-

ble i arriscat i que devia ser una persona amb un

gran cor. Grcies a ella van sobreviure moltes per-

sones Arnau Comellas

En denitiva, la conclusi general de tota la clas-se arran de la xerrada, que en ms duna ocasi,ens va fer car un nus a la gola s que tant laIElisabeth, creadora de la casa, com lAssumpta,autora del llibre i recopiladora de les vivncies sndues herones: la primera perqu va salvar ms

de 597 nadons i la segona, perqu ens ha permsconixer aquesta histria

Grcies Assumpta per la teva tasca i la teva emo-ci a lhora de transmetrens

Encoratgem a tothom a llegir el llibre!

xerrad

es

Arran del llibre La maternitat dElna. Bressol dels exiliats,una xerrada commovedora a Batxillerat.

Assumpta

Montell

Alumnesde1rd

eBatxillerat


10/40

InstitutCalGravat2nTrimestre

8

El 19 de febrer el alumnes de 1r dESO vamtenir la visita de Ma Carme Roca autora del llibreque estem llegint aquest segon trimestre No hi hapetons per als fantasmes

Va explicar-nos com se li va ocrrer la idea, elprotagonista i daltres coses sobre el llibreNo hi ha petons per als fantas-mes, per no ens va desvelarel nal ja que encara nolhem acabat de llegir iaix mantenim lintrigai curiositat

Va comentarque per ser es-criptor fa falta

imaginaci, ga-nes descriure,dominar la llen-gua amb quvols expressar-te i tenir ganesde llegir, ja queno coneix cap per-sona que publiquillibres sense teniraquests requisits

De petita, lautora, jugavamolt i no estava tant per estu-diar, ms aviat es va considerar entre-maliada, per va comenar a ser estudiosa a lanostra edat Amb dues carreres, la dhistria i la delologia catalana comena en el camp de la docn-cia, per mentrestant va escrivint ns que als 41anys, el 1997, li publiquen el seu primer llibre Peraix, cada 18 dabril el celebra molt especialmentperqu va ser el dia que sortia a la llum la sevaprimera obra

Per fer ms interactiva i amena la xerrada, va

obrir un torn de preguntes on alguns nois i noiesvan preguntar entre daltres:

Com et vas inspirar en la idea daquest lli-

bre?A mi magraden molt els fantasmes, per aix

el vaig escriure daquest tema. Vaig nixer al barrigtic de Barcelona i a les nits sempre sentia sorollsestranys. Fantasmes?

Com s que situes els personatges a Esccia?

Perqu s terra de fantasmes.

Per qu vas comenar els ca-

ptols en nmeros en negatiu?

Perqu en els primers enMichael es presenta i

ms endavant, ja co-mena lacci (a par-

tir del captol 0). scom un joc.

Per qu

tadreces ambtantes pregun-

tes de lectors?

Tamb s comun joc,per cridarlatenci cons-

tantment del lec-tor.

Per acabar, tambens va transmetre que,

a vegades, les idees lihan vingut tan de sobte que

un dia per no oblidar-les sen vaanar a la seva sala descriure (al seu

despatx) i va passar-les a lordinador tan rpidcom va poder per mentrestant se li va cremar el

sopar.

Finalment ens va dir que aviat sortir el seu relatn 44 i, que t una novel.la histrica molt extensaen reserva ja que no es posa dacord amb leditor.

En ordre, ens vam aixecar de la cadira i fent cuaens va signar i dedicar el llibre, (si volem i el te-

nem).Va ser fora interessant!

Marta Tejero Agut

xe

rrades

Ens visita lautora del llibre No hi ha petons per als fantasmesMaCarmeRoca


11/40

InstitutCalGra

vat2nTrimestre

9

El dia 14 de febrer van ve-nir dos policies de ManresaEns van passar un power pointsobre drogues legals i illegalsVan poder constatar que tot hihaver-ne de legals, ambduescreen dependncia, per tanttotes sn drogues

Van parlar sobretot de lalcohol i els seus efec-tes Van dir, entre altres, les segents coses:

Tot i que sembla que ests molt alegre quanet passa lefecte et quedes molt trist

No ens hem denganyar amb la cervesa 00,tamb porta alcohol

Provoca mal al Calen sis hores per eliminar-lo del cos

Desprs, van informar-nos com joves que hanbegut massa poden patir un coma etlic Ens vanposar dexemple un noi manres de tretze anys

que el darrer cap de setmananhavia patit un, i estava moltgreu

Van marxar una mica mstard de les onze i tota la classeva sortir corrents al pati

Marta Tejero 1r dESO

xe

rrades


12/40

InstitutCalGra

vat2nTrimestre

10

Els alumnes de 3r vam rebre la visita de la policialocal No falta massa perqu puguem conduir unciclomotor i hem de comenar a ser conscients ques tota una responsabilitat Per aix, vam venir arecordar-nos el problema de les drogues i la con-ducci

Van insistir, sobretot, en lesconseqncies de conduirsota els efectes de lalcoholAvui dia, molts joves no saben

divertir-se sense beure i moltsno se nadonen com en pot serde perills

Lalcohol dna una sensaci de benestar que en-ganya els sentits i et pot portar a fer coses que no fa-ries sense prendren i a tenir problemes molt greusDe fet, un nombre molt important daccidents entreels joves s a causa dun excs dalcohol

La beguda pot fer que corris ms perqu perds lasensaci de perill, a ms, entre altres efectes, la

beguda fa que tinguis una visi en tnel, s a dir,perds la visi dels costats fent que hagis de girar elcap en uns moments que pot anar de segons queno et matis

Ens van passar uns vdeos per conscienciar elsjoves daquest perill Eren molt encertats i sembladifcil que no facis el que cal desprs de veurelsTamb sobta saber que lalcohol es considera unadroga (ens ho van demostrar) i el que no sentn s

que sigui legal mentre que lesaltres no Alguns ho vam trobarmotiu de reexi

Per cert, tamb vam aprendreque si et trobes amb un acci-

dent i no tatures s un delictei pots anar ns i tot a la pres

Per acabar, uns petits con-sells que cal recordar:

No conduu mai si heu begut No pugeu mai a un cotxe que el conductor

hagi begut El ms segur s trucar els pares Un acci-

dent o que et pari la policia s molt pitjorque qualsevol bronca dels pares

Ja ho sabeu: No feu el tonto!

Meriem Hajji i Boubacarr

La Policia Local de Manresa ensexplica els perills de les drogues

XERRADES

xerrad

es


13/40

XERRADES

xe

rrades

El passat dia 8de febrer el mos-sos van venir a feruna xerrada alsalumnes de 1r debatxillerat

Volien fer-nos ms conscients sobre lanostra responsabilitat en la seguretat vial i ajudar-nos daquesta manera a prendre les decisions mslgiques i encertades sobre el tema

Sembla ser que avui en dia a causa de la crisio a la dicultat de les classes de conducci, cadavegada hi ha ms joves que condueixen sensetreures el carnet Conduir sense carnet s un de-licte penalitzat, a ms, si tens un accident cap as-seguradora sen faria responsable en haver trencatel pacte conductor- assegurana

Cal fer unes classes i passar un examen Aixs necessari i indispensable, per no sucient Laresponsabilitat va molt ms enll

Hem de tenir cura del nostre vehicle, comprovartots els elements de seguretat com fars, neumticso frens s la nostra responsabilitat, per tant, queestiguin en perfectes condicions i fer-ne les revi-sions A ms, hi ha els elements anomenats pas-

sius, com poden serper a un motorista elcasc, els guants o laroba

Una vegada clares les nostres res-ponsabilitats va venir el torn de les conseqnciesde no fer el que cal La conseqncia ms greu: unaccident

La majoria daccidents succeeixen en menors

de 40 anys i els ms seriosos solen provocar danyspermanents per culpa de lesions encefliques Lesms freqents sn:

prdua de visi prdua de memria disminuci de les capacitats mentals lesi medullar i tetraplegia en diferents graus

Ens van fer veure que no tot el que anomenemaccident ho s, ja que un accident s un fet ines-perat i que per tant no t res a veure amb drogueso amb la falta de respecte a les normes En deni-tiva, molts dels anomenats accidents es podrienevitar, depn de nosaltres

Hafd Karbought

Responsabilitatvial


14/40

InstitutCalGra

vat2nTrimestre

12

El passat 17 de gener, als alumnes de 4t dESOens van fer una xerrada sobre la prevenci i la vio-lncia de gnere La xerrada va ser a crrec delServei dInformaci i Atenci a les Dones Montse-rrat Roig ( SIAD)

En la xerra-da ens vanparlar sobreels tipus deviolncia que

hi ha (fsica,psicolgica),com detectar-la i com actuaren les diversessituacions

No tots elsmaltractamentssn dels homesa les dones tam-b hi ha dones

que maltracten, encara que guanyen els ho-mes per majoria

Ens van fer veure com sense adonar-sen la so-cietat, s a dir, tots nosaltres, fem que des de pe-

tits els nens sentin que tenen ms poder que lesnenes: solen practicar esports ms violents o els

regalen ninots herois amb qui poder identicar-se mentre que a les nenes els compren nines ibebs que han de cuidar

Tamb ens van passar un vdeo que ens ensenya-va les reaccions dels lls de les famlies que patienviolncia a casa

Aquesta xerrada ensva ajudar a reexio-nar De violncia,malauradament, nhiha a tot arreu, tambal nostre entorn Ensvan ensenyar que

mai es pot perme-tre: que qualsevoltipus de violncia,fsica o psicolgica,sha de denunciarHi ha un telfonc o m p l e t a m e n tcondencial onpots trucar: 900900 120

Avui dia, encara hi ha persones, que no shan

adonat que les dones no sn objectes, que tots elsssers humans som iguals i que tots ens mereixemel mateix respecte

Cal una mica feina entre tots per tal que la situa-ci millori

Arnau Escobar

XERRADES

xe

rrad

es


15/40

InstitutCalGra

vat2nTrimestre

13

SOLUCIONS ENTRETENIMENTS

solucio

ns

Sudoku1Sudoku2

HihadossolucionsdelCercleMgicLaberint

Les6diferncies


16/40

a

ctivita

ts

InstitutCalGra

vat2nTrimestre

14

El dimarts dia 4 de desembre, els alumnes delInerari Cienc de quart d ESO vam fer el Tallerdels cids i les Bases organitzat pel Camp

dAprenentatge del Bages (Casa dela Culla).

Dies abans, a laula, el nostre professor de Fsica

i Qumica ja ens havia fet arribar les txes que hau-rem de complimentar el dia del taller i havia fetlassignaci dels grups de treball. Desprs de fer-nos cinc cnms de lobjecu i les acvitats que esdesenvoluparien, ens va refrescar la memria, enforma dintroducci, dels conceptes dcid, base,escala i indicador de pH, neutralitzaci,...

Van venir dues monitores, la Clia i lAnna, queens van anar explicant, en tot moment i amb lacollaboraci del professorat del Departament de

Cincies, el que havem danar fent al laboratori icom havem danar responent les diverses qes-

ons de les txes.

El taller va consisr en larealitzaci de quatre acvitatsprcques, fer pluja didees iposada en com de les res-postes de les qesons deles txes de treball correspo-nents, i la presentaci dunPowerPoint a de treurenconclusions.

La segent era la neutra-litzaci duna soluci cidade concentraci desco-

neguda i la determinaciposterior daquesta con-centraci. Llma era ferlestudi de la reacci dediversos metalls (zinc, fe-rro, coure i magnesi) ambla mateixa dissoluci con-

centrada dcid clorhdric per esbrinar la reacvi-tat de cada metall amb aquest cid i constatar que,en tots els casos, es desprn un gas, lhidrogen,que, desprs de recollir-lo en un tub dassaig inver-

t i acostar-li un llum encs, produa una petaexplosi.

Va ser un taller fora entrengut i prots perassolir els connguts curriculars de la matria deFsica i Qumica, tot i que aquest cop, a difernciadanys anteriors, varem haver de pagar perqu laGeneralitat enguany ja no subvenciona aquest -pus dacvitats.

Toni Garcs

TALLER DELS CIDS I LES BASES

La primera prcca tractava de determinar la

naturalesa cida o bsica de diverses substn-

cies ds quodi com lamonac mitjanant un

paper indicador universal de pH.

La segona prcca consisa en obtenir el nostre

propi indicador natural a base de soluci de colllombarda (la foto) en alcohol elic i a construir

una escala relava de colors patr per idencar

i determinar el pH de tres solucions, obtenim un

resultat com la foto de lacvitat anterior.


17/40

a

ctivita

ts

InstitutCalGra

vat2nTrimestre

15

Mengem b?El dia 24 de gener, a lhora de tutoria,

els alumnes de 1r dESO, vam rebrela visita de la Mariona, la infermeraque ve cada 15 dies a linstitut.

Va posar un PowerPoint onvam aprendre els benecisduna bona alimentaci:

La pirmide alimentriaens ajuda a veure, en un es-quema, quina s la millor

manera dalimentar-se: Frui-ta 2-3 racions diries; peix, ous i carn 2-3 ra-cions; lctics 2-4 racions ; aigua, 1,5 L; pocasal i pocs greixos dels dolos....

Cal esmorzar b. De fet, lesmorzar esconsidera lpat ms important del dia. Hadestar format per lctics, cereals i fruita.

Els aliments estan compostos per mine-rals, greixos, protenes...

Una alimentaci equilibradaconsisteix en un 55%dhidrats

de carboni, un 10% a 15% deprotenes i un 30% a 35%de

greixos:

Els hidrats de carbo-ni es troben en el pa, lapasta, els cigrons, les

llenties... i tamb ella mel o el sucre.

Les protenes es tro-ben en els ous, la carn, el peix, la llet i elsderivats i els llegums.

Els greixos necessaris es troben als fruitssecs, loli, el peix...

Al nal de la xerrada va fer un torn de pre-guntes i va marxar.

Marta Tejero Agut 1rA


18/40

InstitutCalGra

vat2nTrimestre

16a

ctivita

ts PRIMERS AUXILISPRIMERS AUXILISEl passat 23 de Gener de

2013, ben dhora al mat, els

alumnes de 4t dESO A van

assistir a un taller sobre pri-mers auxilis.

Va venir el Llus Ortega

que treballa al S.E.M (Servei

dEmergncies Mdiques).

A les classes deducaci f-

sica ja havem fet part de la

teoria que tenem al dossier

per amb lajuda del Llus

vam aprendre com poder

posar en prctica aquets co-

neixements en una possible

situaci real.

Qu hem de fer si malauradament ens trobem

davant dun accidentat?

A continuaci, una petita explicaci que us aju-

dar a actuar correctament en una situaci critica:

Primer de tot, sobretot si ens trobem a la carre-

tera, hem de PROTEGIRels accidentats i tambens hem de protegir nosaltres mateixos.

Tot seguit, hem dAVISARal 112 donant totesles dades que ens demanin sobre els accidentats,

i desprs, hem de SOCRRERels accidentats.

Aleshores, hem de comprovar les constants vi-

tals: conscincia, respiraci i pols. Aix sanomena

exploraci primria. Una vegada feta, hem de

fer lexploraci secundria, que consta en re-visar el cap i el coll, el trax (tronc) i les extremitats

(braos i cames), per veure possibles lessions.

PASPAS

3 POSSIBLES CASOS:

Com actuar si la persona accidentada est

Inconscient i no respira:

RCP (Reanimaci cardiopulmonar)

Inconscient i respira:

PLS (Posici lateral de seguretat)

Conscient i no respira:

OVACE (Obstrucci de la Via Area per un Cos

Estrany) i Maniobra de Heimlich.

Va ser molt interessant i necessari. Noms cal

esperar no haver de posar-ho mai en prctica.

Laura Llorca


19/40

El mes de gener, els alumnes de 1r ESOvan rebre la visita de dues noies del Sapsk,la Marta i lEva.

Primer van posar un PowerPoint onsexplicava el signicat de les paraules co-operaci i competici, amb exemples, di-buixos i preguntes.

Tot seguit, vandividir la classe endos grups i desprs,cada persona va po-

sar la seva taula i laseva cadira al fonsperqu es tingusespai per fer dosjocs, que eren els

segents:

Al primer joc, un grup que estavade peu va fer una rotllana i es vaajuntar tant com va poder, perqulaltre no pogus entrar si no deia:

- Em podeu deixar passar, si usplau?

Quasi ning ho va dir i fou una ac-tivitat amb violncia i negativa: va serCOMPETICI.

El segon joc tractava de posartantes cadires com nens i neneshi havia a classe. Una lera depersones les rodejava amb msi-ca, i quan aquesta es parava, to-thom havia destar assegut o de

peu. Les visitantsvan anar traientcadires i quannoms en que-daven 15 va serdivertit perqula gent estavaapilotada.

Aquesta activitatva ser positiva i tothom es va ajudar a en-lar-se: va ser COOPERACI.

Poc desprs de fer aquests jocs, la Mar-ta i lEva van marxar i nosaltres vam posarb les taules i les cadires.

Va ser una experincia positiva i interes-sant.

Marta Tejero Agut

VISITA SAPSK

a

ctivita

ts

17


20/40

InstitutCalGra

vat2nTrimestre

18

El 21 de desembre de 2012

vam celebrar el 5 festival de

Nadal de Cal Gravat al tea-

tre Conservatori de Manre-

sa. Va comenar a les 8.00

del vespre amb un discurs

de benvinguda a crrec

den Toni Masseg, direc-

tor de linstitut. Tot seguit els

alumnes de 2n, 3r i 4t dESO ens vanmostrar el seu costat ms artstic repre-

sentant lobra de teatre Rodatge al Parc.

Els nois i noies de lactivitat extraescolar

de Hip-Hop ens van demostrar que havien tre-

ballat de valent.

Desprs, lalumnat de 3r dESO va

llegir fragments de lobra Terra Baixa i tot seguit, la

coral de linstitut va cantar unes canons.

A continuaci, els alumnes de 4t dESO ens van fer una de-

mostraci del seu talent dansaire amb tres balls que havien

preparat a les hores deducaci fsica.

A ms, uns quants alumnes van fer un esquetx anomenant

Malgrat la crisi... lets sing! On comentaven, en diverses

llenges, com afectava la crisi avui en dia. Ells per, no per-

dien lesperana. Es va acabar cantant la can de All I want

for christmas is you de la Mariah Carey.

Tot seguit, alumnes de 3r i 4t dESO, van fer un ball de salsa i

desprs alguns alumnes de 4t dESO van fer de castellers acompan-

yats del graller de la colla Tirallongues de Manresa. Vam quedar im-

pres-

sionats!

Aleshores, lalumnat de 2n

dESO va tocar la auta, i malgrat

alguns petits problemes, van aca-

bar tocant dall ms b.

Durant el festival, vam tenirloportunitat de gaudir de diferents

modalitats de ball i per primera

vegada un ball contemporani gr-

cies a alumnes de 3r i 4t dESO.

Linstitut Cal Gravat es consolida amb el

V Festival de Nadal


21/40


19

Els alumnes de batxillerat,

encara amb ms ganes

de festa, van ballarla famosa can

de Gangnam

Style i per

acabar, com

cada any,

el profes-

sorat ens

va preparar

una petita

sorpresa al

nal del festival, van ballar Thriller de MichaelJackson!

Cal felicitar tots els participants i els organitza-

dors. Grcies tamb, als alumnes de batxillerat que van

collaborar perqu tot fos un xit. Laura Llorca


22/40

InstitutCalGra

vat2nTrimestre

20

sortid

es

El passat 29 de nov-

embre, els alumnes de

1r dESO vam anar al

Congost a fer unes

proves datletisme.

Vam fer la primera

hora i mitja de classe

i a dos quarts de deu

vam comenar a cami-

nar cap al Congost. Va

ser el primer escalfament.

Un cop all, vam esmorzar.

Tot seguit vam fer lescalfament

de deb, necessari per no fer-nos

mal. Abans de comenar, ens van dividir

en dos grups, 1r A i 1r B.

Els de 1r A el primer que van fer va

ser: salt de llargada o de longitud, des-

prs van fer tir de pes (tirar una bola de

3kg). Hi havia nens i nenes que eren uns

cracks fent llanaments. Tamb vam fer

tir de javelina i a conti-

nuaci vam fer els re-

lleus per tota la pista

datletisme. Mentres-

tant el que van fer els

de primer B va ser:

donar una volta per

tot el Congost cami-

nant o corrent, i anar

fent les proves que hihavia pel cam.

Aleshores 1rA va fer les

activitats de 1rB i 1rB va fer les

activitats de 1rA.

Quan vam acabar ens vam dirigir a la

pista datletisme per fer curses de veloci-

tat i tanques. Al final lEsther, ens va en-

senyar uns quants estiraments...

No vam parar. Ens vam poder sentir ve-

ritables esportistes.A les dues del migdia moltes famlies ja

havien vingut a recollir els seus fills i el

que no, li va tocar marxar a peu cap a casa

seva.

Paula Serrano i Marta Tejero

SortidaalCongostSortidaalCongost


23/40

InstitutCalGra

vat2nTrimestre

21

sortid

es

El passat diumenge 2 de desembre es

va celebrar, al Congost, el cros escolar de

Manresa. Durant les setmanes anteriors es

va dur a terme en altres municipis del Ba-

ges. Aquella setmana va tocar a la nostra

ciutat i uns quants valents del nostre ins-

titut hi van participar.

Hem parlat amb lEsther Vilalta, perqu

ens expliquessin com havia anat. Aquell

mat feia fred, estvem nerviosos. Imagi-

neu-vos com estvem de nerviosos que

fins i tot alguns de nosaltres no vam po-

der aclucar els ulls la nit anterior.

Participvem per separat: nois i noies.

Es podia distingir, dintre de cada sexe,

dos grups: infantil i cadet.

Tots els nois de linstitut van crrer

junts i desprs en la classificaci els se-

paraven per cadets o infantils. Aix va fer

que deixssim destar tan neguitosos.Abans de comenar vam escalfar una

mica. Primer van crrer els nois a les 10h.

Tots preparats i amb els dorsals posats

van anar a la sortida. Van haver de crrer

3.000m, s a dir, 3km. Les noies, mentres-

tant, anvem escalfant i animant-los. Van

anar arribant a la meta i vam presenciar

com un dels nostres companys quedava

en tercera posici. Va ser emocionant.

Per fi va tocar el torn de les noies, al vol-

tant de les 10:30h. Totes estvem nervio-ses, rem 42 participants en total. Hi havia

molt nivell. Nosaltres vam haver de crrer

1.900m. Sembla poc si ho comparem amb

els nois, per va ser esgotador. Mentre co-

rrem podem sentir els nostres companys

i professores animant-nos.

Encara que aquest any no van repartir

medalles, lexperincia va ser magnifica.

Vam poder gaudir dun mat amb els com-

panys de Cal Gravat i conixer-nos una

mica millor.

No hagus pogut fer-

ho sense els nims dels

companys i profes.

El dijous segentvan sortir les clas-

sificacions al dia-

ri. Va haver-hi de

tot. Tenem assu-

mit que no guan-

yarem pas per

encara aix, ens

considerem tots

guanyadors per ha-

ver-nos aixecat dhora

un diumenge, haver

sortit al carrer amb el fredque feia i tot per gaudir dun

mat amb els companys i tamb

sha de dir pel mig punt que pujaven a la

nota d educaci fsica.

Els nostres companys del centre van c-

rrer molt b. Grcies Esther per la teva ex-

plicaci i professionalitat.

Per acabar, volem donar lenhorabona a

lalumne Miquel Aniol de 4t dESO que va

guanyar el 3r premi en la classificaci de

cadet mascul.

Felicitats, Miquel, de part dels teus com-

panys i professorat!

Valeria Pujol i Esther Vilalta

CrosEscolar

deManresa

CrosEscolar

deManresa


24/40

sortid

es

Els alumnes de 3r

dESO estem treba-

llant, en la matria

dEducaci Fsica,

lacroesport i la

gimnstica arts-

tica. Per entendre

millor les diferents

facetes daquestesport, la nostra

professora, Merc

Rojo, va organitzar

una sortida gratuta

a les installacions de

lEscola Gimnstica del

Bages (EGIBA), on es formen

futurs campions de gimnstica

esportiva.

Vam

anar a peu

fins el gimns i

aix vam comenar

lescalfament demanera natural i, a

ms, de franc. Tot

i aix, quan hi vam

arribar encara vam fer

uns exercicis de mobili-

tat articular i alguns esti-

raments per evitar possibles

lesions abans de comenar la

sessi prctica.

Gimnsticai

acroesport

Gimnsticai

acroesport

Institut Cal Gravat 2n Trimestre

22


25/40

sortid

es

23Institut Cal Gravat 2n Trimestre

Els nois van comenar a treballar alguns

elements bsics en els diferents aparells

de la seva modalitat, que sn sis: cavall

amb arcs, salt, terra, paralleles, barra fixa

i anelles. Mentrestant, les noies van treba-

llar a la barra dequilibris, les paralleles,

el terra i el salt.

Cadasc va fer el que va poder, uns mi-llor i altres no tant, per ens ho vam pas-

sar molt b.

Un noi que es diu Toni i lAida, alumna

de 2n de Cal Gravat i gimnasta del grup

de rendiment de lEGIBA, ens van fer de-

mostracions en els diferents aparells. Vam

quedar impressionats de la seva agilitat i

fora.

Per finalitzar, vam provar alguns apa-

rells de la modalitat de trampol com sn

el llit elstic i el doble minitramp; va ser

divertit!

La sortida ens va servir per a conixer

ms de prop en qu consisteix

la gimnstica esportiva, per

potser, el ms important que

vam aprendre s que per acon-

seguir qualsevol cosa, fins i

tot en gimnstica, no nhi ha

prou en tenir un objectiu, sin

que tot demana molt esfor i

dedicaci.

Boubacarr i Meriem Hajji


26/40

sortid

es

InstitutCalGra

vat2nTrimestre

24

El 8 de febrer, els alumnes de 1r i 2ndESO vam anar a lauditori Caixa Manresaper veure una obra en an-gls:

WAVELENGTH,acompanyats per alguns profes-

sors.

A les 8:45 vam sortir de l institut i ensvam dirigir carrer avall.

Quan vam arribar, les persones que te-nien mbil el van apagar i cada una vaseure on volia.

Lobra tractava de dues noies que ana-ven a veure un concert dels seus cantantspreferits. Una delles va ser seleccionadagrcies a unes proves per entrar a la ban-da. Laltra, tenia enveja i la va fer vestir demanera horrible, li va donar consells nega-tius...per va acabar b:al nal, el noi del

grup musical necessitava dues cantants.

Els actors eren de Canad, Belfast iEdimburg.

De cam de tornada, els alumnes que nohavien esmorzat a lanada, van poder fer-ho.

Vam arribar a lhora del pati i quan vasonar el timbre, vam entrar a les classesper fer les 3 ltimes hores amb tota nor-malitat.

Alguns comentaris recollits dels alumnesassistents:

Lobra va ser entretinguda i no po-dies deixar de mirar lescenari.

Era gracis. Lescena que ms mha agradat ha

sigut quan ballaven i quan tiraven

esprai. Magradaria tornar-la a veure.

Marta Tejero Agut

DE LA PLANA DE LOM

A LAUDITORI


27/40

sortid

es

Per unes hores ens vam sentir impor-tants: vam fer de pblic al programa Di-vendres que emet TV3 en horari de tarda.

A casa, la famlia davant la tele inten-tant veurens o si no podien ser-hi amblaparell de gravaci apunt per immortalit-zar lesdeveniment.

Havem sortit dhora per poder apro-tar el dia. Al mat ens van ensenyar lesinstallacions i ens van explicar quina erala feina de cada treballador. Acabada la vi-sita, vam anar a dinar al castell de Mon-tjuic, molt bonic ple de ors i turistes.

En tornar a TV3 va ser el moment detrobar-nos en directe amb les cmeres.

Quins nervis quan sentem que la cme-ra ens enfocava. Desprs duna hora i mit-

ja va arribar lhora de tornar cap a casa, nosense que abans ens felicitessin pel nostrecomportament.

El viatge de tornada va ser divertit: totsriem i escoltvem msica.


UNDIAAL

PLAT

DETV3

InstitutCalGra

vat2nTrimestre

25

DIVENDRES:

Magazine dactualitat, presentat

per Xavi Coral i lEspartac.

Semet les tardes de dilluns a

dijous a TV3


28/40

sortid

es

InstitutCalGra

vat2nTrimestre

26

Els alumnes de 3r vam anar alteatre. No tenem molt clar queanvem a veure, noms sa-bem que anava sobre droguesi que podia ser un rotllo. Quanvan sortir els actors ens va cri-dar latenci el joves que eren ique a part dells tres no hi havia res msa lescenari.

A partir de cinc escenes vam veurelefecte de les drogues en la vida dunspersonatges amb els que fcilment et po-

dies identicar.Escena1: Tres amics fan una festa a

casa den Marc. Tots fumen porros menysen Marc.

Ens van fer reexionar sobre qu s unafesta, si has de consumir per passar-ho

b, quines alternatives hiha, i com sovint passem delcompany que no vol fer elmateix.

Escena 2:LElga va sem-pre fumada a classe.

En aquesta escena les pregun-tes sn per qu hi ha alumnes quepoden anar fumats a classe i quines snles conseqncies?

Escena 3:El tres amics fan una festa ala platja amb tota mena de begudes i una

francesa entremig.

s una escena en qu a ms decomprovar lagressivitat que pot

generar labs de lalcohol, ens volfer reexionar sobre les relacionsentre nois i noies i si hi ha igualtat

alhora de lligar.

Escena 4: LElga pren un allucinogen ihi ha molt mal rotllo.

Vam veure els aspectes negatius delsbolets i com s necessari saber defensar la

nostra opini i saber dir que no.Escena 5:Com utilitzem el temps que

tenim.

Ens va agradar molt. Ens van fer riureper explicar-nos duna manera molt sen-zilla lefecte de les drogues i els riscos delseu consum. Tamb vam aprendre com

havem dactuar si no volem participar enel consum i tamb com podem aju-

dar un company amb problemes,per exemple, que perds el co-

neixement.


!No em ratllis


29/40

sortid

es

InstitutCalGra

vat2nTrimestre

27

Els alumnes de 2ndESO vam visitar elmonestir de Sant Be-net. Ens pensvemque ens costaria arri-bar-hi perqu anvema peu, per abansd a d o n a r - n o s - e nrem davant la porta.

La caminada enshavia fet venir gana iel primer que vam ferva ser esmorzar. Unavegada tips, ens vandividir en dos grups.

Un grup, vestit pera locasi, aprenia

jocs que seguramentjugaven els nens a lpoca que es va cons-truir el monestir: estirar la corda, llanar

ferradures, un joc detaula semblant a lesdames... Va ser moltdivertit.

Mentre uns juga-ven, els altres visi-tvem el monestir.Van veure documen-tals, pintures... Vam

poder quasi tocarmoltes de les cosesque havem aprs aclasse i vam aprendremoltes coses noves.

A quarts de cincva arribar lautobs.Estvem cansats,per molt satisfets de

com havem passat el dia.

Sortida a

Sant Benet

Elisa Garca i Adriana Call

Lesglsias un temple del segle XII, de planta de creu llatina, duna sola naucoberta amb volta de can, una mica apuntada, reforada per tres arcs toralsque recolzen sobre semicolumnes adossades als murs. La capalera s al mur dellevant i est formada per un absis central i dues absioles. Tots tres sn de plantasemicircular i sn coberts amb volta de quart desfera.


30/40

sortid

esSANT BENET DE BA-

GES s una antiga aba-dia benedictina fundadalany 960i consagrada el972 Est situada al mu-nicipi de Sant Fruits deBages. s considerada undels conjunts monstics

ms interessants del pas,amb elements de diferentspoques (romnic, barroc,modernista) Hi predominasobretot les construccionsdestil romnic.

El passat dimecres 23 de gener,els alumnes de primer de batxillerati els de tercer i quart dESO, junta-ment amb els alumnes de tercer i

quart de La Salle vam anar a veureal Teatre Conservatori lobra musi-cal Drcula, basada en el llibre deBram Stoker.

Lobra era en angls i incloa n-meros musicals al nal de cada es-cena. Els alumnes de quart havemllegit el llibre i vist la pellcula i vamveure que largument de lobra eradiferent al del llibre tot i que con-servava els personatges i la trama

principal.En general lobra va estar b, tot i

que ens van sobrar les canons. Elsefectes especials estaven molt b,malgrat que hi va haver alguns pro-blemes amb el so.

BRAM STOKER

1847 1912) va ser un escrip-tor irlands conegut per la seva

novella Drcula, publicada al 1897,per crear el personatge del comteDrcula. Bram Stoker es va inspi-rar en el actor angls Henry Irving ien el pianista i compositor hongarsFranz Liszt.

El monestir va restar actiu ns lany1835. El portal principal, a la faana de

ponent, s darc de mig punt, sense timp,

amb quatre arquivoltes sobre columnesamb capitells de lescola rossellonesa.

Nicoleta Banaluta

El pati del claustres un espai per a la meditaci i el re-colliment.

DrculaDrcula


31/40

InstitutCalGra

vat2nTrimestre

29

La fra de Sant Andreucelebra el seu aniversari

Les fires formen part de les

nostre tradicions. Qui no ha

fet un tomb per la fira de Sant

Andreu o la de lAscensi?

Ha seguit les paradetes o ha

pujat a una atracci?

Els seus orgens els hem de

buscar a lEdat Mitjana, quan

les fires eren el mxim expo-nent del comer de lpoca.

Aquest darrer any, 2012, la

fira de Sant Andreu ha celebrat el seu 700 ani-

versari. Coneguda com a fira dhivern, la fira

va ser concedida a la ciutat per un privilegi del

rei Jaume II lany 1311. Explica la llegenda

que durant la fira, les fadrines havien de firar

llurs galans. Daqu ve el refrany: Per Sant An-

dreu, la pubilla fira lhereu. Per Sant Andreu,

paga la noia, si no li sap greu. I les fadrines per

defensar-se del costum deien: Per Sant Andreu,

cada u paga el seu, encara que li spiga greu.

Actualment la fira de Sant

Andreu s organitzada per la

Uni de Botiguers i Comer-

ciants de la ciutat. Les dife-

rents paradetes ocupen tota la

zona del Passeig Pere III i les

atraccions firals la zona del

barri de la Sagrada Famlia.

Larxiu comarcal del Bages,custodia els pergamins de les

concessions de les fires. Un

dels pergamins cont el privi-

legi atorgat pel rei Jaume II el 26 dagost de

1311 i tamb, fora ms antic, el pergam on el

rei Pere III, el dia 11 de gener de 1244 concedia

la celebraci de la fira de lAscensi.

Podem dir que Manresa per tra-

dici s una ciutat firal.

Laura Llorca i Pau Muoz

Per Sant Andreu, lapubilla fira lhereu.

Per Sant Andreu, paga

la noia, si no li sap

greu. I les fadrines per

defensar-se del costum

deien:

Per Sant Andreu, cada

u paga el seu, encara

que li spiga greu.


32/40

PER A TOTA LA FAMLIA

Begudeso

Bombes

?

Molts joves han canviat laigua per begudesenergtiques Qu en sabem delles? Quins efec-tes tenen al nostre cos? Tenen ms efectes bonsque dolents, o s a linrevs? Aquestes begudesno van ser creades com a refrescos sin com a be-gudes estimulants per preparar-nos per fer gransesforos

Si ens centrem en el Monster, el Red Bull, elBurn o el Rock Star, ens trobem amb begudes crea-

des inicialment per ajudar puntualment els espor-tistes que havien de realitzar un gran esfor, pertant, si desprs de beuren no es crema lenergiaque es genera, pot donar-nos un infart Tamb con-tenen components que dilueixen la sang i que fanque puguem tenir una hemorrgia cerebral

s molt important no mesclar-les amb alcohol,perqu la seva combinaci s mortal en un 80%dels casos Les vitamines que porten es fan serviren medicina per tractar comes etlics o prdua detensi, per tant aquestes begudes tenen un efec-

te semblant al de Lalcohol A llarg termini poden

provocar malalties nervioses oneurodegeneratives

Tamb han danar en comp-te tots aquells que es medi-quin per trastorns

d hiperactivitat i dcitdatenci La barreja pot serterrible!

I qu passa amb la Coca-Cola? Es va crear com a xarop Con-

t tant sucre que si no fos per un dels seus com-ponents, lcid fosfric, vomitarem noms enbeuren una mica Desprs duna estona dhaver-ne begut els nivells de sucre del cos es disparen,per tant les persones diabtiques no poden beure

Coca-Cola Ms tard la cafena fa efecte i la pres-si sangunia augmenta Lcid fosfric que portala Coca-Cola fa que el calci, el zinc i el magnesi queha danar als ossos sexpulsi del cos sense fer laseva funci Com veieu aquesta beguda tampoc sesalva

Per tant, totes aquestes begudes no sn captonteria i shan de prendre amb mesura Si con-siderem tots els seus efectes secundaris, no snrefrescos sin bombes

Toni Garcs

Ingredients:

Per a 6 coulants

250 g de xocolatanegra (75%) ( smolt important quetingui un tant percent de cacau alt)

250 g de mantega

Sucre glass

Aquest s un plat per als ms petits de la

casa i, per tant, s molt fcil de preparar.

Primer de tot, cal desfer la mantega i laxocolata al bany maria. Una vegada bendesfet, noms cal afegir-hi els ous i unacullerada sopera de farina.

Seguidament, posarem la pasta en mot-lles individuals i al forn a 180 graus.

Finalment, lemplatarem i hi posaremuna mica de sucre glass per sobre.

Si es vol, si pot posar maduixes per

acompanyar.

Coulant de Xocolata

Preparaci


30


33/40

I



31

Cercles mgics

Illusions ptiques

En la figura hi ha 3 cercles grans icada un passa per quatre cercles petits.

Colloca els nmeros 1, 2, 3, 4, 5, i 6 enels cercles petits de manera que la sumaal voltant de cada cercle sigui 14.

En aquestquadrat tensque intentar amb elsnmeros: 2,3,4,5,7 i 9 quecada columna tant horitzontalment

com verticalment doni 15

Zuleima Gmez i Maria Gualda 4B

Fixat en el punt central, mou el capendavant i cap endarrere i digues sila imatge roman fixa.

Fixat en els punts blancs i digues si can-via de color.

Fixatenelpuntdelmigi

mirasilarodagira.

Zuleima Gmez 4B


34/40

InstitutCalGra

vat2nTrimestre

32

En catal no utilitzem adems, fem servir a ms o a ms a ms.

Quan fem un esfor no tenim agulletes, tenim adoloriment, punxades, cruiximent oblades.

Els catalans no paguem lalquiler de la casa, paguem el lloguer de la casa.

Els catalans no escalfem el menjar al microondas, lescalfem amb el microones.

A Port-Aventura no pugem a la nria, pugem a la gran roda.

Per avisar a algun company dun perill no cridem ojo! diem compte!, alerta! o atenci!

Jo no reanudo un joc desprs duna pausa, el reprenc.

Una persona, quan arriba tard a un lloc no sha retrassat, sha endarrerit.

Bernat Aloy

Aquesta vegada les curiositats van de n-

meros, per no us preocupeu, no fa falta saber

sumar ni restar Esperem que us sorprenguin

QU ES POT FER AMB 200 LITRES DAIGUA?

1 litre de Coca-Cola

LA PELL dun hum s lorgue ms gran

i pesat del nostre organisme: pesa 2

vegades ms que el seu cervell

La pell t les mateixes mides que

una tovallola de bany: ENTRE 1,5 I 2 ME-

TRES QUADRATS

I SAPS QUANTA SALIVA PRODUM AL DIA?

Els humans podem produir ns a 15 litres de saliva al dia, s a

dir, que una persona durant tota la seva vida en genera uns 34000

litres No produir la sucient saliva a la boca pot augmentar riscos

de cries

Gerard Torrent i Arnau Escobar

Parlem i escrivim b el catal!

Curiositats


curio

sita

ts


35/40

InstitutCalGra

vat2nTrimestre

33


Qu puc llegir?

El asEsinato dE la profEsora dE lEn-

gua

s un llibre de Jordi Sierra i Fabra que va sobre una professoraque se sent fracassada perqu no ha aconseguit que els seus alum-nes treballin i llegeixin i decideix que en matar un, per els donarloportunitat dagafar-la abans de fer-ho si segueixen un seguit de

pistes i proves relacionades amb la llengua.

Tres alumnes decideixen intentar-ho i aconsegueixen anar fent lesproves per el temps vola. Ho aconseguiran?

Aquest llibre s molt fcil de llegir a ms a ms de molt interessant i

el millor s que les proves que hi ha et fan pensar i aprendre moltescoses noves.

El fill dE la

pluja dor

de Josep Vallverd s un llibre que tracta sobre la histria de Per-seu el ll de Zeus i de Dnae.

El rei Polidectes empresona a Dnae i diu a Perseu que si no li

porta el cap de Medusa no alliberar a la seva mare, i Perseu surt enbusca daquesta. Amb lajuda dels dus, Perseu arriba ns al llocon hi ha les tres gorgones i li talla el cap a Medusa. Per el camde tornada no ser tan fcil com el danada, Perseu trobar diversesdicultats i...

El ll de la pluja dor s un llibre molt interessant perqu ensexplica una de les faules ms famoses de la mitologia grega dunaforma fcil i entretinguda.

Kadingir: El cEptrE dE Zinc. El sEnyor dE Zapp

Ishtar, una noia molt esbojarrada del planeta Ki, t la possibilitatdaccedir a un mn parallel. All descobrir que la seva iaia, que ellacreia que era una arqueloga, s, per la veritat, la reina de ZIti. Laiaia, que amaga un munt de secrets, s raptada per un dolent molt do-lent. Ihstar haur de passar un seguit de proves per tal dalliberar-la.

Aquestes novelles de literatura fantstica juvenil sorprenen per laimaginaci imprevisible dels autors daquesta saga. Lhumor absurdi irreverent dIshtar contrasta amb la seriositat del seu conseller i de

tots els que lenvolten.

Toni Garcs


36/40

InstitutCalGra

vat2nTrimestre

34


Trobalasortidadaquestl

aberint

entreteni

men

ts

Sudoku1

Sudoku

2


37/40

In

stitutCalGravat2nTrimestr

e

35

El passat dimarts, dia 12 de mar, els alumnesde Cal Gravat vam poder gaudir dun dia a laneu. A diferncia daltres anys, enguany, vamanar tots junts al mateix lloc, al Port del Compte.

A les vuit del mat estvem tots preparats

davant les portes de linstitut a punt per agafarlautobs. rem cent alumnes i els professors queens acompanyaven. Fiem goig tan ben guarnitsper no passar fred. La majoria, en petits grupetsparlvem de com aniria el dia. Nhi havia, unamica xuletes, que es vantaven de com nerende bons esquiant; daltres, no sabien ben b quels passava. Era la primera vegada que anaven aesquiar i, tot hi estar molt contents, tamb sen-tien una mica de por. No es passarien lestonaper terra? No trigarien massa a saber-ho.

Quan vam arribar a les pistes, el primer que

vam fer s esmorzar i tot seguit vam anar a bus-car el material que necessitvem (molts de nosal-tres havem llogat els esqus i les botes).

Aleshores, va haver la primera divisi, per-qu uns fiem esqu alp i

els altres, snow.

A les onze,ens van divi-

dir, segonsel nostrenivell, en

d i f e r e nt sgrups ivam passardues ho-

res amb els

nostres monitors. Els queen sabien ms van pujar nsdalt de tot i, durant el descens,els monitors els ensenyaven a mi-llorar les tcniques. Mentrestant, els no-vells, a baix de tot, aprenien a aguantar-se sobreels esqus i a lliscar sense caure.

Una vegada acabat laprenentatge, ens vandeixar unes horetes per esquiar pel nostre comp-te i demostrar el que havem aprs. Els profes-sors no ens van perdre de vista, per tot i aix,ens sentem lliures i ens ho vam passar molt b.

Vam sortir una mica ms tard de lhora pre-vista. Estvem cansats, alguns havien passat msestona per terra que esquiant, per sobretot, lasensaci era dhaver passat un dia genial.

Laura Llorca

Undiaalaneu


38/40

EL CMIC

BERNATALOY

iARNAUE

SCOBAR


39/40


40/40

Interior Revista Baixa

Documents

Transcript of Interior Revista Baixa