INTERescolainternacional.org/sites/default/files/u4/inter-nuìmero 0.pdf · l'escola, una nova idea...

l'entrevistaClaudi Fuster, dtor. pedagògic EIC: 'Els alumnes han d'arribar a l'excel·lència'. pàg. 3

•All the best wishes from the direction team, teachers and students.

secundàriaLes entrevistes dels alumnes

•Frederic Barberà, coordinador de la revista: 'Ens volem erigir en plataforma de promoció cultural.

pàg. 10

Merry Christmas and a Happy

new Year!

INTER

EIC Magazine

nÚMerO 0 Desembre de 2013 anY 1

Projecció de l'escola pàg. 4

Ens agermanem amb la Lucheng Experimental Middle Scholl de la ciutat xinesa de Wenzhou. Els nostres alumnes acolliran a casa seva alumnes d'aquesta escola.

secundària pàg. 10

Jaume Vilella, dtor. gral. de la FEIC: 'El que proposem és fer el Batxillerat Internacional i el convencional al mateix temps'. Entrevista dels alumnes.

esportsVòlei femení

•Bona arrencada de curs de l'equip femení de vòlei. Des que han començat, han guanyat tots els partits.

pàg. 15

2 | Desembre de 2013 | Inter. EIC Magazine

Benvolguts:En el primer editorial d’una re-vista el clàssic és dir "teniu a les vostres mans...", però nosaltres hi afegim "teniu a la vista i a un clic de ratolí...". Ens fa molta il·lusió poder treure el primer número de l’Inter. EIC magazine que, amb una freqüèn-cia de quatre números aquest primer any, estarà a la vostra dis-posició en paper i a la web. En ella reflectirem la vida escolar i les inquietuds de l’alumnat.

Els temps han canviat, tot és més immediat i cal interaccionar. I no és en va, és l’esperit de l’escola, on cada acció requereix una par-ticipació. No som espectadors, sinó actors principals del fet educatiu i això implica a tota la comunitat: alumnes, pares, mes-tres i professors, la comunitat on estem, la xarxa i el món sencer.Des d’aquesta premissa fem que el fet comunicatiu sigui clau en el procés d’aprenentatge, on cada un de vosaltres sap una cosa que l’altre no i a l’inrevés. Intercan-viem i fem-nos tots més savis. Erigiu la vostra veu per a que tothom la pugui sentir, però no com un crit irreflexiu, sinó enrao-nant i des de la responsabilitat. Mostreu els vostres talents, que són molts, i reconeixeu els dels altres. Sigueu conscients que a

opinióeditorial

És un motiu de gran satisfacció veure néixer l’Inter. EiC Magazine, la revista de l’Escola Internacional del Camp, que és un nou pas en el procés de construcció de l'escola, una nova idea portada a la realitat. Aquest primer número coincideix amb l'arrencada del segon curs escolar i, per tant, ve en el moment oportú per fer una breu reflexió sobre aquest fet tant únic que és el naixement i posada en funcionament d'un projecte singular com el nostre.Veure néixer, créixer i poder gaudir d'una nova escola que no teníem però volíem, que necessitàvem però no arribava.... és quelcom molt especial que ja hem aconseguit i formarà part per sempre més de les nostres vides, del nostre panorama educatiu i del nostre territori.Fruit de l'esforç de molts i un

mèrit col·lectiu: els que l'han pensat, els que l'han impulsat, els que la fan bona i millor cada dia amb la seva feina, els qui se la van creure i van donar suport... De tots és el mèrit i per a tots, doncs, la felicitació!Val la pena prendre consciència de tot el que ja hem aconseguit. No només hem posat en funcionament l'escola per als grups de P1 fins a 3r d’ESO (aquest curs ja 4rt), amb un equip de més de 80 persones, sinó que ho hem fet amb les singularitats que es van consolidant dia rere dia: els 4 idiomes, treball per projectes, la interacció real de les noves tecnologies en l’educació, la programació (Arduino) i la robòtica, l'hortet... I d'altres addicionals, com una gran oferta d’activitats extraescolars per alumnat i pares, piscina, menjador i transport, botiga i cafeteria, Summer Camp a l’EiC i a Irlanda, projecte pilot Apple a nivell europeu, programes d'intercanvi amb escoles angleses i xineses, l'escola pilot

de formació de l’Arsenal Soccer Club, el programa de beques... i tantes coses que hem aconseguit fer en tan poc temps i tantes més que farem!Voldria compartir amb tota la comunitat educativa de l’EIC i tots els lectors de la revista l’orgull que hauríem de sentir tots per haver-ho fet possible.No deixem que res ens prengui aquest moment, aquest goig i aquesta sort!Ara cal seguir treballant amb il·lusió i tenacitat, sense perdre l'ambició i la voluntat d’innovació constant que ens caracteritza.Serveixi la revista també per obrir una nova finestra a l'activitat escolar i a la reflexió pedagògica. I anem conquerint nous punts de trobada i formes de comunicació que ens acostin els uns als altres i a tots al voltant de l’escola.Endavant doncs amb la nova revista, que la puguem gaudir entre tots!

Jaume vilellaDirector general de la FeiC

l’estar a la xarxa tot el món pot accedir a les vostres opinions, per tant, que aquestes siguin sòlidament argumentades.D’altra banda, la presència de diferents llengües en l’edició de l’Inter reforça l’anteriorment ex-plicat, a més d’expressar el desig i la voluntat d’establir ponts de diàleg arreu on puguem arribar. L’Inter també ha de ser un medi identificatiu de l’escola, de la nostra manera de pensar i de fer, perquè les idees es demostren portant-les a la pràctica. Desitjo a la revista llarga vida, als seus col·laboradors el millor futur i a l’escola que aquest sigui un dels aparadors més lluïts.Molta sort!

Claudi FusterDirector pedagògic de l’eiC

Edita: EDICIONS ALCA, SL

Director: Claudi Fuster

Cap redacció: Frederic Barberà

Redacció: Estudiants i professors

Tirada: 1.000 exemplars

Dipòsit Legal: T-1066-09

Publicitat:[email protected]

Distribució: EIC

nota del coordinador

INTER

EIC Magazine

[email protected]

Telf: 977 32 56 20

Vols anunciar-te a la nova revista de l'escola? La nostra tirada de 1.000 exemplars garanteix una bona difusió a nivell local i ajudará a sufragar les despeses del viatge de fi de curs de 4t d'ESO. Envia'ns un mail o truca a administració! L'equip de redacció.

salutacions

Som uns quants els que engeguem aquest projecte amb il·lusió i empenta, tot i les limitacions del Número Zero que ara us fem a mans. Per bé que m’he guanyat la vida sempre entre les aules i l’activitat investigadora, també he dedicat uns anys

al periodisme cultural en publicacions diverses. Potser la que s’assembla més al nostre projecte és Catalonia Today, que vam endegar el 2004 a través del grup d’El Punt com a publicació diària feta des de Barcelona però amb vocació internacional. Els punts de contacte amb la nostra revista no són pocs, per bé que també som molt conscients de les nostres limitacions, we know our place. I en admetre les nostres limitacions (la revista està feta sobretot per docents i alumnes), cal reconèixer d’entrada que l’equilibri no és fàcil. Sobretot volem donar veu a un espai que vertebra l’ensenyament dels nostres estudiants a diari. No cal dir que hem tingut molt presents els nostres lectors, que més enllà dels mateixos contribuents han d’incloure els pares dels alumnes i les persones que recolzen el projecte de l’escola. Però anem més lluny i ens arrisquem en les nostres ambicions a fer ús d’aquest espai per vehicular també allò que la nostra escola vol ser: un punt de referència per al nostre entorn. Ajudeu-nos a aconseguir-ho i envieu-nos les vostres opinions, digueu-nos com podem millorar. Bona lectura i a disposar.

Frederic BarberàCoord. de l'Inter.EIC Magazine

Felicitats per la iniciativa de llençar la revista de léscola. A més dínformar, és una bona manera déxercitar-vos en la comunicació.Visitant la pagina web ja rebem molta informació del que va pas-sant, però, sobretot pels “analfa-bets digitals”, que som la gent que tenim més de 40 anys, és bo tenir un paper a les mans.És un goig veure com léscola es va fent. Es consolida el nostre sis-tema educatiu, “Sòcrates Educa”. Esteu segurs que entre tots pro-

curem millorar i afegir les accions necessàries per tenir la millor es-cola. Tot el que fem és per a que esteu preparats per al futur. .D’entre vosaltres sortiran els en-ginyers, advocats, metges, però també polítics, que faran que el nostre país vagi endavant. No tingueu por al futur, car que avui sembli tot molt complicat, les persones amb un bon bagatge acadèmic sempre tindran èxit!LÉIC posa a la vostra dispo-sició les eines per arribar a léxcel·lència, vosaltres n´heu d’aprofitar lésforç.A banda de l’ensenyament, volem que us ho passeu bé. Rebeu una forta abraçada del vos-tre president.

JM BachPresident de la FeiC

| Desembre de 2013 | Inter. EIC Magazine | 3

l'entrevista

'els alumnes han d'arribar a l'excel·lència educativa, personal i en l’ensenyament'Un grup d'alumnes de 3r

d'ESO hem entrevistat el director pedagògic de l'EIC, Claudi Fuster. Ens ha explicat quin és el funcionament de l'escola.

Carmen sirvent, Diana Pirvu i

Diego García

Com definiria el projecte de l’escola?Molt modern, un projecte molt d'acord amb la nostra manera de pensar , amb allò que es necessitava per tenir una educació del segle XXI per als alumnes del segle XXI.

Quines pensa que són les qualitats més importants d'un director?Conèixer els seus alumnes i estar molt per als seus alumnes. Evidentment que jo no podré estar igual que el tutor, però jo sí que em puc preocupar de les coses que donen benestar als alumnes, és a dir, poder donar el benestar als meus alumnes. En el sentit humà i en el sentit educatiu.

Creu que els alumnes sortiran ben preparats d’aquesta escola?Jo penso que sortiran excel·lentment preparats perquè, a part de tenir el nivell altíssim, tenen dos valors afegits: sortiran sabent un anglès magnífic i desprès, amb esperit emprenedor cultivat. Això vol dir que sortiran emprenedors i capaços de desenvolupar un treball.

Com creu que serà l'escola en el futur?Com la nostra, canviant, adaptant-se als nous temps, bàsicament com la nostra. No és només important, sinó que considero fonamental que un dels nostres alumnes sigui capaç d’anar-se'n a l'altra punta del món i sentir-se còmode allà on vagi. Tenim les

llengües molt assolides i cap aquí és cap a on han d'anar les coses en un món que cada cop és més global. A nivell personal, el més important és que els alumnes siguin bones persones, que facin el bé per als altres, que els ajudin.

Aquesta escola va obrir el curs passat i té 400 alumnes d'entre 1 i 15 anys. Té tres llengües vehiculars: català, castellà i anglès.

Quins són els objectius de l'escola per als estudiants?L'excel·lència. Els nostres alumnes han d'arribar a l'excel·lència en l'aspecte educatiu, personal i d'ensenyament. Per arribar a l'excel·lència educativa amb l'aprenentatge la condició és estar compromès amb un mateix. Per arribar a l'excel·lència peresonal, cal tenir uns principis ètics bàsics.

'Vaig voler convertir-me en director d'aquest escola per tirar endavant un projecte ambiciós. Es necessitava una educació del segle XXI per als alumnes del segl XXI'.

l'any que ve es realitzarà algun tipus de batxillerat, internacional o normal?Els dos, farem els dos batxillerats. Pel que fa al Batxillerat Interncional, estem en procés d'homologació, però és important dir que complim tots els requisits per a l'entitat que ens ha d'homologar, que és una entitat suïssa. Per tant, l'any que ve farem el Batxillerat Internacional i, a més, també farem el batxillerat normal.

Quines diferències hi ha entre un batxillerat i l’altre?Doncs que el Batxillerat Internacional és un nivell més alt, que farà que el batxillerat normal pugi. Aleshores, per tant, els nostres alumnes aprendran

moltes més coses.

Quins mitjants utilitza l'escola per informar als pares?Bàsicament, les newsletter, les cartes específiques, i desprès les entrevistes personals i les reunions grupals.

Quina va ser la raó que el va fer convertir-se en director d’aquesta escola?Vaig voler convertir-me en director d'aquesta escola per poder tirar endavant un projecte molt ambiciós. Es necessitava una educació del segle XXI per als alumnes del segle XXI. És un procés llarg.

Què pensa d’aquesta entrevista?La trobo molt ben feta, heu fet unes preguntes molt ben escollides. Espero que això sigui el començament de dos reporteres i un reporter magnífics, i també espero que pugui sortir a la revista.

Claudi Fuster, Director pedagògic de l'Escola Internacional del Camp

Una imatge exterior de l'escola.


ens agermanem amb una escola xinesaL'EIC ha signat un conveni per

acollir nois i noies xinesos, que s'allotjaran amb les famílies dels alumnes de l'escola durant la seva estada.

Claudi Fuster

El 24 de novembre signàrem una Letter of Intend per agermanar-nos amb Lucheng Experimental Middle School, de la ciutat de Wenzhou, en un acte cel·lebrat al Col·legi de Doctors i Llicenciats de Barcelona.La nostra escola va estar seleccionada per formar part de l’anomenat Programa Picasso, que consisteix en un acolliment d’alumnes xinesos de secundària de la província de Zheijiang per a que puguin fer una immersió

a la cultura del país. Això ve promocionat pel Govern d’aquesta província xinesa, el Ministeri d’Afers exteriors xinès i el Ministeri d’Afers exteriors espanyol, tenint la responsabilitat de la gestió el Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya amb la col·laboració del Consejo Español de Colegios Profesionales de Doctores y Licenciados.

Aquest acord ja és un fet, no una promesa. Tots els alumnes en gaudiran i tindran al seu abast la més potent educació.

L’objectiu de l’acolliment és: Full immersion in the Spanish language and culture. Seran estades d’entre 15 dies i un mes,

El ex consejero de Educación de la Generalitat, Joan

Manuel del Pozo, pronunció una conferencia de interesante transfondo, pero se equivocó en las formas.

adrian adrianov

Hace un par de días recibimos en nuestra escuela una visita pecu-liar. Me refiero a peculiar no solo por ser inusual, sino por el con-tenido de su mensaje. El señor del Pozo, que impartía la confe-rencia sobre la excelencia educa-tiva, es catedrático de filosofía y ex consejero de educación de la Generalitat. También ha desem-peñado el cargo de teniente de alcalde de Girona, director del observatorio sobre la ética en el ámbito social...En la conferencia nos explicaba su visión de qué era la excelencia educativa y cómo se debía con-seguir. En ella, según mi punto de vista nos dejó un par de con-sejos. Se debía entender la edu-cación no solo como un cúmulo de conocimientos de lengua, matemáticas, arte..., sino como un medio de potenciar la inicia-tiva del joven por aprender. La función del profesor era desper-tar el interés para aprender, mar-

car unas pautas de convivencia y ética y dar unos valores bási-cos. También nos habló sobre la compenetración entre el estudio y las relaciones personales, com-parando los resultados de las pruebas pisa. Según nos infor-mó, los países asiáticos obtenían los mejores resultados a costa de la muerte en algunos casos del alumno, ejemplo el cual consi-dero totalmente desmesurado. Subraya el señor del Pozo la fun-ción educativa de toda la socie-dad. Cada uno forma al joven, por lo cual cada uno debía invo-

per passar més endavant a poder ser més llargues.Hem fixat també el compromís de fer treballs conjunts sobre temes compartits, una de les nostres aspiracions expressada en un dels pilars, la internacionalització, del propi projecte Sòcrates Educa. Però no només és això, també l’intercanvi de materials, d’experiències, de pràctiques, etc… entre el professorat. Per fer aquesta estada encara més profitosa és condició que els nois i noies xinesos s’allotgin a casa dels nostres alumnes. En aquest sentit, en podrem tenir tants com famílies ho sol·licitin.Tots ells han fet un curset d’espanyol i parlen anglès, el que garanteix la comunicació i

representa un benefici evident també per als nostres propis alumnes. Alhora, tindran l’oportunitat de conviure amb nois i noies d’una altra cultura, una altra manera d’entendre la vida i potser un amic o amiga de

Conferencia de J. M. del Pozo

projecció de l'escola

El director de l'escola xinesa va visitar l'EIC, acompanyat dels directors d'altres dues escoles. A la foto, en una aula.

lucrarse: desde el padre, la ma-dre o el profesor hasta los ami-gos, el panadero de la esquina y todo el entorno en definitiva. En este punto coincido.Al introducir estos y otros pun-tos, lo hacía de forma no muy clara y concisa. Entiendo la fi-losofía como un concepto más abstracto, por lo cual justifica el hecho de no ser tan conciso. Aún así, considero que la conferencia no estaba en absoluto adecuada a nosotros, sino enfocada más a profesores y padres. Considero podría haber sido más interesan-te y se podría haber expresado con un lenguaje más mundano y directo al contar con un público de 11 a 16 años. Por otra parte, al ser una escuela internacional, el acto debía de intentar incluir a los no hablantes de catalán, es-pecialmente con el gran número de alumnos ya no solo de otras partes de España, sino de todo el mundo. Considero no se incluyó o pensó en los estudiantes ex-tranjeros. Creo que las expectativas eran más altas y que se dió un des-contento por parte de algunos padres y profesores, lo cual des-lució el interesante transfondo y la teoría del señor del Pozo.

l’altra punta del món de per vida.Les famílies que els acullin sols els han de fer la vida durant els 15 dies d’estada: allotjament, esmorzar i sopar. Tot el que fa referència a l’escolarització va a càrrec de l’escola.

Imagen de archivo del ex consejero de Educación.


Art in early yearsRevisant la frase de Pablo

Picasso "Every child is an artist, the problem is how to remind and artist once we grow up" i no tancant els ulls als canvis socials que desdibuixen i configuren una nova manera d'ensenyar i aprendre, l'equip de mestres d'Educació Infantil es va endinsar en la recerca de nous camins que ens ajudessin a dotar als nostres infants de les eines més valuoses per poder desenvolupar-se en la societat.

Marta ruizFruit d'aquest procés reflexiu neix The Little EIC Museum, tot intentant crear una cultura de preguntes més que no pas de respostes.Intentant apropar els recursos culturals dins l'aula, ens vam adonar del potencial que l'art tenia per sí mateix. Els nostres continguts es veien reflectits en un ampli ventall de possibilitats d'artistes. Els colors primaris, sempre presents en obres de

Miró, Mondrian, Van Gogh...; les formes geomètriques, en quadres de Kandinsky, Miró, Klee...; les línies, en les creacions de Mondrian... ; tècniques com el retallat, tan ben experimentat per Matisse, o l'esquitxat, en les obres de Pollock.

The Little EIC Museum ajuda als més petits a gaudir de l'art i a expressar sensacions i emocions a partir de les obres.

Vam apostar per un esglaó més, afegint tot el treball de filosofia per aprendre a pensar millor per ells mateixos. Pensar en la pintura ens ha de procurar aprendre a pensar en termes de sensacions, colors, formes, composicions, tot aplicant el raonament lògic a la contemplació de l'art per fer dels alumnes uns bons contempladors: que gaudeixin, però critiquin i tinguin un criteri i siguin capaços de crear. És a dir, d’una banda, exercitar distintes habilitats de

pensament a través d'un quadre i, de l’altra, aconseguir actituds tan intel·lectuals com sensitives i emotives a partir de l'anàlisi i el treball creatiu d’algunes pintures. (Projecte de Filosofia 3/18) La proposta sempre parteix d'un autor, escollit en concordança als objectius que estem treballant. A partir d'aquí i amb ajuda de totes les famílies, construïm the artist corner. Visionem vídeos a mode de petita biografia i ens endinsem

en la lectura de la imatge de les seves obres. Resulta fascinant escoltar els infants descrivint què veuen, què senten, creant els seus propis títols i fins i tot inventant personatges i històries que flueixen d'una forma màgica i espontània del seu món imaginari. A partir d'aquí, escollim obres diferents des de P1 fins a P5 desglossant tècniques i dificultats acords a l'edat madurativa i juguem a ser el pintor en qüestió. Finalment,

infantil

cadascú fa la seva pròpia obra d'art per tal de gaudir-ne a casa. L'escola té la obligació de dotar als nens d'un espai on expressar-se i on descobrir de forma lliure, fugint de restriccions, control i predictibilitat convencionals. Ens posicionem a favor dels darrers corrents pedagògics com el pensament de Sir Ken Robinson sobre how schools kills creativity (1) i fem una aposta ferma a favor d'aprendre utilitzant els sentits, promovent l'autoestima, estimulant el desenvolupament perceptiu, la coordinació òculo motriu i a descobrir que pot haver-hi més d'una solució per a un mateix problema. I aquest és el resultat: obres personals, totes diferents però totes iguals, on cadascun dels vostres fills es troba amb la possibilitat de percebre, sentir i plasmar segons la seva pròpia personalitat. No us podeu perdre les nostres exposicions trimestrals.(1) http://youtu.be/iG9CE55wbtY

As we all know, it is in the earlier years of childhood

that we acquire the different tools to develop the language we use to communicate. In order to achieve this we ate constantly receiving information from the world around us. So in a child care context, that’s one of the main things we aim to do: to help the children express all that they have learnt through the years.

rosana Montes

One of the ways we do this is by using a very powerful tool that allows us to show images ac-companied by the name of the object (flash cards). What we try to do is to create flashcards that are related to different topics and routines we do and learn

in the school. So in this manner, we work on vocabulary that the kids are used to listening to on a daily basis.The main goal that we are trying to achieve by using flash cards, is to provide the children with a moment in which to relate words that they've listened to

Why do we use flash cards in the classroom?

in the school environment, to the images they see. This way (little by little) the children will start including all of those words they’ve learnt, by seeing their images in a flash card, into phra-ses that they can use to com-municate with the teachers and peers in a school context.


primàriaCom entenem Maths Makes Sense?Maths Makes Sense és una

nova forma d’aprendre i ensenyar les matemàtiques a la nostra escola, la qual cosa s’ha de tenir present.

natalia linares Martínez

Aquest projecte d’Oxford University Press es construeix al voltant de 10 grans idees que es van desenvolupant al llarg de tots els nivells i les diverses lliçons que es porten a terme. Les principals idees són: la suma, la resta, la multiplicació, la divisió, la igualtat, els símbols ens parlen, la lògica del llenguatge ens diu la resposta, la denominació, la proporció, i l’infinit.Un dels principals objectius d’aquest sistema d’aprenentatge és que tots els continguts de matemàtiques que s’expliquen

es vagin comprenent des del començament, però a la mateixa vegada cal tenir en compte que aquests es van desenvolupant més i aprofundint a mesura que els nens i les nenes es van fent grans.

Maths Makes Sense és un projecte d'Oxford Univeristy que ofereix una nova manera d'aprendre i ensenyar les matemàtiques.

I per tal d’assolir aquest repte, Maths Makes Sense utilitza objectes concrets (gots, targetes, palets de fusta, etc.) que fan que els conceptes més abstractes siguin a l’abast dels i les alumnes; accions exagerades que acompanyen les matemàtiques que es duen a terme a classe (per

Basically in gardening we are working how to deal with

and orchard day by day.

artur sánchez

We are dedicating one and a half hours per week, so we can not do lot of things everyday. However, we are planning the orchard as a multidisciplinary subject, dealing with behaviour, sustainability, and some social skills like: responsibility and respect for the nature.

We are planning the orchard as a multidisciplinary subject and every time we are doing gardening, we're doing into a diary to see how it is developing day by day.

Every time we are doing gardening we take notes about what we're doing into a diary and we are drawing the orchard to see how it is developing day by day. We normally split the class in two, so we can work better in the orchard, just with a fe number of students and after a while we swap the group, who was doing the diary and the drawing.

What are we doing in gardening?

exemple, fan una gran abraçada quan estan multiplicant), i vocabulari especial (get ready to get some more quan han de sumar un número) que els nens i les nenes van aprenent sense adonar-se’n quan realitzen diferents operacions o altres continguts d’aquesta àrea.Per finalitzar, només caldria ressaltar que quan es porta a terme Maths Makes Sense es va combinant la instrucció directa per part del professor o professora, quan s’introdueix un nou contingut amb l’ajuda d’algun alumne/a com a voluntari, la pràctica guiada, i el treball per parelles o en grups, atès que, tal i com diferents pedagogs han estudiat, una cosa s’aprèn significativament si som capaços d’explicar-la a algú.

How to read and writeRead Write Inc was

developed by Ruth Miskin, one of the UK's leading experts on teaching children how to read. Read write inc offers an approach to teaching literacy which raises results of behaviour across the whole school. This approach to teaching reading and writing is proven to deliver results very fast.

school

We started this aproach in our school starting in preschool. We did small groups with our children and only sessions of twenty minutes. Every day, following the same outline and being very precise the children started to know how the approach worked: my turn: "a, a, a, apple". Your turn: "a, a, a, apple". The teacher shows the "a" while she does the sound and says the word. Once this is repeated several times, she starts to teach the children how to write the sound with the magic finger. "Magic fingers? Yes? Round the apple, down the leaf". The teacher shows the children

the proper way to write the sound and then they practice it in different ways: with salt, with plasticine, in the whiteboard, to their partner's back, as in this approach we work in partners, etc.Every day read write inc teachers repeat the sounds they have done and introduce a new one. As teachers have seen, this approach is working succesfully, as children imitate them during the day and they look happy singing the phonics song and listening to new stories when the session has finished.


words

Out of the night that covers me,Black as the pit from pole to pole,I thank whatever gods may beFor my unconquerable soul.In the fell clutch of circumstanceI have not winced nor cried aloud.Under the bludgeonings of chanceMy head is bloody, but unbowed.Beyond this place of wrath and tearsLooms but the Horror of the shade,And yet the menace of the yearsFinds and shall find me unafraid.It matters not how strait the gate,How charged with punishments the scroll,I am the master of my fate:I am the captain of my soul.by William ernest Henley (1849–1903)

in this section we highlight those words, sentences, texts or poems that someone would have given strength to carry on. today we present the poem that gave inner strength to nelson Mandela.

l'àlbum del curs


words

Comic vignette

l'àlbum del curs

Manisha Carretero


secundària

'el que proposem és fer els dos batxillerats al mateix temps'Hem tingut l'oportunitat

d'entrevistar el director de la FEIC. Agraïm la disposició a rebre’ns per respondre preguntes referents al futur de l'escola i de la fundació que ha impulsat la mateixa.

adrián adrianov, Carmen sirvent,

Jaydevi Gómez, George Carey

Com serà el futur batxillerat de l'escola? Des de l'escola impulsem, com ja sabeu, la internalització. Per tant havíem d'oferir dos tipus de batxillerat. Un d'ells serà el batxillerat tradicional amb la Selectivitat com a punt final, i

serà l'ofert a tots els estudiants de l'EIC que ho desitgin. Per altra part, si voleu estudiar en un entorn fora d'Europa podreu escollir el Batxillerat Internacional (IB). És un batxillerat reconegut fora d'Europa i amb una validació mundial.

això vol dir que si fem el Batxillerat internacional no podrem estudiar a espanya ?Amb la legislació vigent encara no està convalidat, per tant, nosaltres el que proposaríem per als estudiants amb una bona qualificació acadèmica seria fer els dos batxillerats al mateix temps.

La proposta de l'EIC és fer això possible combinant els dos nivells perquè al matí es cobreixin els requisits dels dos títols en el màxim possible d'assignatures, i la resta de material per als alumnes que escullin el Batxillerat Internacional seran unes hores addicionals. Amb això, al cap de dos anys els alumnes estaran preparats per a la Selectivitat i l'examen pertinent. Aquest procés dual els permetrà d'obtenir els dos títols.

Fa uns anys, quan l'escola només era un projecte, ens van parlar de la construcció d'una residència per a estudiants. Què

se n'ha fet, d'aquesta idea?L'escola tenia i té molts projectes. El primer era la construcció de l'escola. Ara ens hem centrat en el que és el Batxillerat Internacional per tal que els nostres alumnes, ara ja de quart d'ESO, puguin gaudir-la. Pel que fa a la residència, encara no tenim una data concreta, però és un projecte que permetrà a estudiants de zones més llunyanes venir a l'escola. També servirà per poder atreure estudiants d'altres països en intercanvis i així vosaltres podreu visitar altres països.

es faran més instal·lacions o reformes de cara a l'any que ve?

Tot això també està en procés, perquè com que l'any que ve hi haurà Batxillerat, s'hauran d'ampliar les aules i, per tant, continuaran les reformes de la planta de dalt per a tots els alumnes de Batxillerat.

Jaume vilella, Director general de la FEIC

'l'objectiu és erigir-nos en plataforma de promoció cultural'Entrevistem el Dr. Frederic

Barberà, cap de Llengües a l'EIC. Ha estat professor a les universitats de Toronto, Aberdeen i Lancaster, d'on és catedràtic d'Estudis Hispànics (Senior Lecturer) i hi continua investigant com a Honorary Research Fellow.

Álvaro García, Pol vives, Marc

alcalà i Oriol riba

li fa il·lusió fer la revista? Em fa il·lusió perquè és una manera de vehicular la manera de pensar del alumnes, dels professors i, a més, ens dóna una plataforma, no només per a la nostra escola, sinó per a tot el Camp de Tarragona.

li agradaria ser l’amfitrió de la revista?Seria un honor, tant com a coordinador com per vehicular les inquietuds dels estudiants i, més endavant, que també puguin decidir el contingut de la revista. .

Creu que tindrà futur?Segur que tindrà futur entre la gent vinculada a l’escola. Però del que es tracta és que sigui un referent tant al Camp de Tarragona

com a Catalunya.

Quin és l’objectiu de la revista?Donar a conèixer l'excel·lència de la institució, tant pel que fa al nivell dels estudiants com de les nostres instal·lacions, i erigir-nos en plataforma de promoció cultural de referència.

Quantes edicions hi haurà?Aquest any s’ha decidit de manera provisional que n’hi hagi una per Nadal, una per Pasqua i una a l’estiu. Més endavant ja ho veurem, però aquesta és la idea inicial.

Quin tipus d’alumne creu que podria fer un bona feina a la revista i quin creu que podria ser un bon reporter?Potencialment crec que tots ho podeu ser, especialment els de 3er i 4t d’ESO, que ja teniu una certa formació, però això és una cosa que no té només a veure amb l'excel·lència, sinó amb les necessitats específiques d'aquest número. Això s'ha de decidir dins de la revista a partir del que pensa el consell de redacció (pensin que a la redacció hi haurà estudiants

de 3r i 4t d’ESO). L'ideal és que tots hi participin. Si hi ha algú que no participa directament a la revista, també hi ha el blog, on hi ha informació, articles etc. Aquí també hi ha cabuda per a d’altres contribucions, que poden publicar-se de manera electrònica, i això anirà a mes.

Creu que es guanyaran diners amb la revista?Guanyar diners no crec que sigui la nostra intenció. L’objectiu financer serà l’autofinançament, és a dir, que la revista no costi diners.

D'on traurem les notícies?Les notícies han de procedir de diferents fonts. Una d'elles, que és molt important, és l'escola. Aquí hem de donar notícies del que fan els estudiants, no només a l'escola, també quan surten. A més, cal que quedi constància de les visites que rep l'escola, com ara de polítics, científics, escriptors o estudiosos que vénen a fer conferències.

Quina creu que és millor opció: la revista digital o la de paper?L'avantatge de la digital és que

pot tenir més durada, és a dir, la podem penjar a la web i s’hi pot quedar un any o més, ideal per a establir un diàleg interactiu amb els lectors. La de paper té la immediatesa, que es pot tocar, que es pot retallar, fins i tot penseu que la revista haurà de dur anunciats els telèfons d'interès, informació pràctica sobre activitats, cicles, conferències, etc. I això es pot retallar d’una part de la revista, i enganxar-ho a la nevera.

la revista serà per tots els públics o serà només reservada a l'escola?Crec que la revista és apta per a tots els públics. Crec que serà interessant sobretot per a la gent de l'escola; però també pot atraure els de fora que tinguin certes inquietuds culturals. I segur que també hi haurà professors d'altres centres que els interessi la innovació pedagògica.

vostè es creu capacitat per coordinar la revista?Em sembla modestament que sí. Durant anys he tingut una secció setmanal en una revista que encara existeix avui, que es publica

a Barcelona, Catalonia Today. També he fet sèries d'entrevistes per diaris i revistes. I és clar, com a acadèmic he escrit articles de naturalesa cultural per a diverses publicacions. Tot això pot ser útil perquè la nostra publicació no només tingui caràcter de revista d'escola i que tingui una mica més de volada.

li ha agradat aquesta entrevista?Com a entrevista inicial pot donar molt de sí. Els aconsello cque siguin respectuosos amb el que s’ha dit. Si en alguns casos és massa llarg el que transcriuen i cal escurçar, posin parèntesis quadrats i puntets per indicar que allí s’ha tallat un fragment, com als llibres i als diaris.

Frederic Barberà, Coordinador de l'Inter. EIC Magazine


secundària

This term in technology we have done enormous

amount of things that were interesting, useful and very entertaining. Right when the term started, we first began getting basic knowledge to know how to operate with the Arduino.

Ketan Kumar

This included learning to un-derstand circuits, knowledge of different type of resistances... Then we learnt how to ope-rate with the Arduino, how to connect the cables, and basic knowledge on each of the the-mes about it. Once we had the theoretical part covered, clea-red, we then started to operate with the self Arduino. Our first experiment with it, was how to ignite a LED, so it gave light. As

an experience, to me this was fascinating, I had never thought in my life that you could turn on a LED and make it do so many functions with such ease. The second experiment we did was

this therm in technology...to operate with a button that would allow us to do a whole new world of experiments, for example, allow us to count the number of times we press the button, or, allow us to create sound with just a press... The next and final thing we learnt was how to work with a screen, this was just marvelous because with this knowledge and inclu-ding the knowledge of how to operate with buttons we could do many new things, for exam-ple, create movement images, or, allow us to write anything... Once we learnt how to operate basically with the Arduino, it was all like a piece of cake. We cove-red the general topics of the school requirements and then we did a whole load of interes-ting, astonishing and fascinating experiments.

breusviatge de fi de curs de 4t d'esOalumnes de 4t d'esO

Estimades mares, estimats pares, po-deu contribuir a que el viatge de fi de curs sigui un èxit. Nomès cal que aquest "autocar" s'ompli amb allò que considereu oportú. On el tenim aparcat? A la Canteen, a sobre de la barra.

Visita del juezsonali Mayani

Un viernes de noviembre, Jesús del Cacho, juez del juzgado de me-nores de Tarragona, se presentó en el nuestro colegio, la Escola In-ternacional del Camp, para dar una conferencia a los alumnos de 4° de ESO. En la conferencia, el Sr. del Cacho explicó las responsabi-lidades penales de los menores e introdujo a los alumnos al Dere-cho Penal y, además de eso, se permitió un contacto con el mundo profesional. Se habló de sentencias, cómo se juzgaban los acusa-dos, centros para menores, etc. Resultó ser una charla informativa e interesante, especialmente porque se presentaron casos concretos para ejemplificar. Durante el turno de preguntas salieron diversos temas gracias a unos cuantos alumnos y la sesión terminó con una nota agradable.


esdeveniments

el president de la Generalitat ens visitales impressions dels alumnes de 3r d'esO.adrian adrianovFa un parell de mesos vam rebre la visita del president de Catalunya, Artur Mas, a la nostra escola. El president arribaria suposadament cap a les onze del matí. La nostra classe havia estat seleccionada per mostrar quin és el model d'ensenyament a l'escola.Cap a les nou i mitja vam començar a assajar com faríem "l'espontània i natural classe de tots els dies, on tot s'entén a la primera i tot sembla de color rosa".Es va decidir de mostrar una classe d'economia per tal que veiés aquesta assignatura innovadora i l'aplicació dels ipads en el món de l'educació. Un cop havíem preparat les diferents intervencions de cadascú, només calia esperar. Jo em vaig distreure ja no sé amb què quan de sobte em vaig veure envoltat d'una dotzena de periodistes armats amb tot tipus de càmeres de televisió, micròfons, càmeres de fotos... Darrera de tot aquest grup s'entreveia el president Mas. Tot i una mica nerviosos, vam fer la classe i tot va sortir bé. Abans d'acabar-se la visita tota l'escola vam anar al Fòrum i vam delectar "exquisidament" el president cantant.

nikita PyatetskiyEl passat 16 d'octubre va ser un dels dies mès importants per a l'escola. El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, va venir a veure les nostres instal·lacions i a fer l'entrega de la primera beca donada a l'alumna de 4t d'ESO Sonali Mayani. La nostra classe, 3r d'ESO, va ser elegida per fer una demostració de les nostres tècniques d'estudi, demostrant les tres llengües (català, castellà i anglès) i la nostra tecnologia (ipads). Desprès d'aquesta presència d'Artur Mas en la nostra classe, tota l'escola es va dirigir al Fòrum, on Artur Mas va fer un discurs i on també es va donar la beca. Al final, la majoria dels alumnes es va fer fotos amb Artur Mas, però tambè hi havia nois amb una falta de respecte dient-li: "Viva España y viva el rey" o "quan serà el referèndum". Desprès de tot això, Artur Mas es va despedir i va anar a visitar un institut de Vila-seca.

Blanca JofréEl passat 16 d'octubre, el president de la Generalitat, Artur Mas, va visitar la nostra escola. Va ser un dia molt especial per a tot els alumnes, ja que tots teníem ganes de conèixer el president en persona, i també molt especial per al nostre grup ja que vam ser escollits per fer una classe de Socials davant seu! Estàvem tots una mica nerviosos, però al final tot ens va sortir molt bé, ja que havíem preparat la classe unes hores abans. Vam fer servir llibres i també l'aplicació Audience que teníem als nostres ipads per a que el president veiés que fem servir la tecnologia però també els llibres.Després tots els alumnes vam anar al Fòrum perquè el president volia fer un petit discurs i, després del discurs, es va lliurar una beca al millor estudiant del col·legi, que va ser una alumna de quart d'ESO, Sonali Mayani. Tot seguit, tots els alumnes vam cantar una cançó.Finalment, quan el president ja marxava, molts alumnes de primària i ESO ens vam fer una foto amb ell.

El president Mas acompanyat d'alumnes de la nostra escola el dia que va venir a visitar-nos.

la castanyada

El dia de Tots Sants ,a la nostra escola vam celebrar

la Castanyada, una festa típica de la nostra zona (Catalunya), on les famílies es reuneixen per fer i menjar panellets i castanyes torrades.

Carmen sirventA la nostra escola, van partici-par tots els alumnes, des dels més petits fins als més grans. Els alumnes de 4t d'ESO van to-rrar castanyes al foc i van fer pa-

nellets per vendre’ls i estalviar fons per al seu viatge de fi de curs, però amb un preu bastant alt. Mentre, els altres gaudiem d’unes castanyes torrades al Fòrum de l’escola. Per preparar la castanyada els petits de l’escola decoraven les seves classes amb bonics dibuixos de castanyes, pintats per ells mateixos.L'experiència va ser bona ja que vam poder estar una estona junts tota la escola i fent una ac-tivitat de costum popular.

Curs de cup cakes nadalencsEl nou servei de la Canteen,

com molts de vosaltres ja sabeu, no es limita estrictament al de cafeteria, sinó que va molt mes enllà. Durant el curs anirem oferint tant als alumnes com a les mares i pares una sèrie d'activitats relacionades amb el món de l'alimentació i l'hostaleria.

redacció Per estrenar aquestes noves ac-tivitats, els més petits han gaudit del primer Curs de decoració de cup cakes nadalencs, íntegra-ment impartit en llengua an-glesa de la mà de la Mary Rose, anglesa de naixement i filla adoptiva de les nostres terres, qui, a més actualment és la per-sona més rellevant del territori en el món dels cup cakes i de la

rebosteria britànica.Dons bé, els més petits, triats en funció de la seva bona conducta al menjador, van fer dos cursets on. partint de zero, van fer veri-tables peces d'alta rebosteria, amb un nivell de detall i acabats dignes d'admiració.

Les impressions de tots els par-ticipants van ser molt positives i amb ganes de repetir ben aviat.Agraïm a Mary Rose, el personal de Canteen i la tot terreny de l'escola Mar Gispert l'haver fet possible que aquest divertit i enriquidor workshop hagi estat una realitat.


activitats

visita al CosmocaixaEls alumnes de l'EIC vam anar

d'excursió a Barcelona. Vam visitar el CosmoCaixa i els d'ESO vam anar a la pista de gel del Camp Nou.

adrian, Blanca, Jaydevi, GeorgeEl passat 20 de novembre els alumnes de l'escola vam anar d'excursió a Barcelona. Els d'ESO vam anar a patinar a la pista de gel del Camp Nou. Per a alguns va ser una experiència nova, ja que mai havíem patinat. Crec que en general tots ens ho vam passar genial, però ens hagués agradat estar-hi més temps. Després vam anar a visitar el CosmoCaixa. Vam poder visitar coses de biologia, geologia, física... i també vam poder experimentar sensacions noves.

Història i organització del museuEl Cosmocaixa és un museu de física, biologia, química i altres tipus de branques de la ciència. Va néixer l'any 2004 després d'una ampliació de l'antic museu. Està format per dos

edificis ben diferenciats. L'un és d'arquitectura modernista, de l'any 1909, de l'arquitecte Josep Domènech. L'altre, molt més recent, és part de l'ampliació del 2004, que és on es troba la part oberta als visitants, ja que l'altra part es destina a l'administració. .El museu s'organitza per plantes. Les dues que podríem considerar principals són la Sala de la Matèria i la El bosc inundat. La Sala de la Matèria és un espai obert, d'una grandària considerable, en la qual es reparteixen molts dels experiments, dels quals una gran part són interactius. Els podem tocar, provar i entendre’ls,

experiments que es poden dur a terme aprenent de manera divertida. També podem veure l'explicació científica del fenomen en tres idiomes per a la gent de diferents procedències i països. Abans de baixar fins a la Sala de la Matèria, ja podem admirar el que sembla un gran bosc amb uns arbres d'una mesura realment descomunal. Ens trobem, per tant, a la Sala del bosc inundat, més be de la selva inundada. En aquesta sala podem sentir-nos com si estiguéssim visitant la selva amazònica. Amb una temperatura de vint-i-quatre graus i un noranta per cent d'humitat, passegem per

una selva plena de peixos, serps, petits ocells i entre tots els arbres i arbustos en destaco la gran sequoia (un dels arbres més grans del món), que sembla treta d'una pel·lícula per la seva grandària. També és sorprenent que aquest ecosistema amazònic al centre de Barcelona tingui tanta varietat de fauna. Es poden trobar animals tan diversos com carpes, anacondes, taràntules, tortugues, capibares i d'altres força terrorífics.Podem concloure que el museu és un espai obert, entretingut, ja sigui per als més petits o per als més grans. Tots hi gaudiran d'una manera didàctica i assequible.

science week/setmana de la ciència

Pupils, teachers and school staff collaborated to create

opportunities to engage people in this wonderful subject.

lorena GazzolaSolar system models, magnifica-tion of onion cells and cell mo-dels are some of the projects that students presented to parents and peers in the main hall. Videos that students had worked on

during their laboratory classes were also projected on a large screen at the main entrance. ESO 3 pupils taught their younger peers how to visualize bacterias with a virtual microscope. Pupils showed their ability of mento-ring and sharing their acquired knowledge with younger pupils.ESO 3 pupils have shown ESO 1 pupils what they can achieve with virtual microscopes.

Alumnes, professorat i personal de l'escola han

treballat junts per fer aquesta assignatura mes propera.

lorena GazzolaModels del sistema solar, imat-ges de celles de cebes al mi-croscòpic i models cel·lulars són alguns dels treballs que els alumnes de l'escola han presen-tat a pares i companys a l'entrada principal de les instal·lacions. Hem projectat vídeos realitzats per part dels alumnes durant les hores de laboratori. Els alumnes de tercer d'ESO han explicat als companys de primer i segon com utilitzar un micros-copi virtual per visualitzar bacte-ris. Els alumnes han mostrat ser capaços de tutoritzar els com-panys més joves compartint els seus coneixements.

breussortida al Cosmocaixaalumnes de 6è de PrimàriaEl passat dia 20 de novembre els alumnes de Primària vam visitar el Cosmocaixa a Barcelona, el qual ofereix una àmplia oferta d'activitats de caire científic, cul-tural i artístic.Vam centrar la nostra visita a la planta menys cinc de l'edifici. El que més ens va agradar va ser el bosc inundat i els experiments! També poder saludar en persona a l'Andi Trias!Ens ho vam passar molt bé!

visita dels bombersredaccióEl 19 de juny els Bombers van visitar els alumnes de P1, P2 i P3 de l'escola. Els bombers van passar un vídeo als grans amb consells de com actuar en cas d'emergència. Ens van ensenyar el camió i després ens van refres-car amb esquma i aigua!

Una visita molt especial al nostre col·legi!

El passat mes d'octubre vam celebrar a l'escola el dia

dels avis. Van venir a fer-nos una visita i els vam ensenyar les instal·lacions.

Jaydevi Gómez BalfegóEl dia 4 d'octubre va ser del dia dels avis al nostre col·legi. Els nostres estimats avis van venir a fer-nos una visita. Van poder veure totes les instal·lacions del centre. A més, els alumnes de 3r d'ESO van fer dos dedicatòries pels assistents, donant les grà-cies per haver assistit aquell dia tan bonic. Per acabar els més grans del col·legi van fer xocolatada amb coca i van donar galetes per a tothom. Va ser un dia molt especial, un dia per recordar,

perquè tant a nosaltres com als nostres avis ens feia mol-ta il·lusió trobar-nos plegats al nostre col·legi.

El passat dia 4 d'octubre vam fer un homenatge als avis: van venir a visitar-nos a l'escola i els vam demostrar com són d'importants per a nosaltres.

També va ser un dia per donar les gràcies per tot el que fan per nosaltres. Jo penso que els més petits de l'escola hagues-sin pogut fer-los un dibuix amb alguna dedicatòria, els mitjans cantar-los alguna cançó i els més grans fer-los algun text dient per què són importants per a ells però, tot i així, va ser un gran dia per recordar.


art

Life, InterruptedThe book Life, Interrupted is

an autobiography written by James McConnel, a renowned modern English composer who has composed many scores for theatre and TV.

Claudi FusterIt touches on sensitive topics, although with a different approach, making it an entertaining yet interesting read, recommended by me to anyone looking for some light reading.It explains the life of James McConnel since his childhood until his early 30s, but it isn’t just any life: it’s the life of a man with Tourette’s. This strange syndrome, which causes him to have habitual twitches, makes this young boy an outcast, who feels marginalized by his colleagues in school despite having many friends, as well as kept out from his own self. He doesn’t understand himself, doesn’t understand his way of thinking and doing things, which is constantly interrupted by his constant twitches, hence the title of the book. These constant twitches, like tapping and counting, are ignored by his parents and his teachers throughout his entire childhood, leading him to grow up confused and being an outsider. The only good thing he is good at being music, he seeks shelter in it, which leads him to select a career in music. His life is peppered with funny experiences which are told humorously, making it

very easy going and intimate, as it is told from the perspective of this boy and we also see what he thinks, how he thinks and how he feels, but we don’t know how the others think or feel, we only see his point of view. More specifically, the narrator is James McConnel’s Tourrete, a very intriguing concept. At last, when he is thirty-two, he discovers that he has had Tourette’s all his life and that it really wasn’t his fault that everything went wrong with him. He had grown up blaming himself for everything, thinking that his idiotic mistakes were due to his stupidity, but he suddenly finds this out, and it changes his life drastically.The story is very engaging. It is told in a very different way, a very down to earth and natural way, making the reader sympathise with the author (or the protagonist). The structure of the book is very interesting, because it is told in the present and the story itself is constantly interrupted by little parts in which we see James McConnel thinking, and these thoughts have nothing to do with the chapter that preceded them or with the following chapter. They are intruders, but this metaphor is what makes the story so captivating. It is a very realistic and witty way to tell such an unusual story. I found this book extremely amusing, although not as thought-provoking as I thought before reading the book.

Com és tradició a l’escola, l’alumnat fins a final de la

Primària s’aprén la dècima que es recitarà el dia de Nadal i axí poder recollir unes generoses estrenes. Aquest any també.

Claudi Fuster

El dimarts dia 3 de desembre, a primera hora del matí, escollírem per a la Primària el poema Nadal de l’escriptora centenària Joana Raspall. Creiem que era un just homenatge a la seva dil·latada vida i a la seva apreciable obra. Just a migdia i quan el poema ja estava en mans dels tutors per-què l’alumnat el memoritzés, ens arribà la infortunada notícia de la mort de la poetesa. Doncs encara un motiu més per homenatjar-la.El poema escollit, Nadal, ens re-corda el principi comprès dins l’ideari del Projecte Sòcrates Edu-ca, que estableix què “tothom no serveix per tot, però si tothom serveix per alguna cosa” i el que cal és descobrir-la i potenciar-la.

la biografiaJoana Raspall i Juanola va nèixer a la Barceloneta l’1 de juliol de 1913 i va morir a Sant Feliu de Llo-bregat, on residia des dels 3 anys, el 3 de desembre d’enguany. A més d’escriptora, fou lexicòloga i bibliotecària. Estudià a l’Escola Superior de Bibliotecàries on ob-tingué el títol de biblioteconomia. Durant la Guerra Civil Espanyola treballà de bibliotecària i ensen-yà català a casa seva. En aquests moments va començar a escriure

les fitxes de sinònims que serien l'origen dels seus treballs com a lexicògrafa. Aquesta tasca va culminar amb la publicació de tres diccionaris: el Diccionari de sinònims, el Diccionari de locu-cions i frases fetes i el Diccionari d'homònims i parònims. El 1964 va guanyar el Premi Joan Santamaria, de teatre per a adults, amb L'ermita de Sant Miquel, una obra escrita totalment en vers, que constitueix el seu primer lli-bre publicat. Durant la dècada dels 70 va ser coneguda en el tea-tre independent per El pou, obra a la qual seguirien dues més fent una trilogia. A partir dels 80 va començar a publicar poesia i na-rrativa infantil i juvenil i fins als 90 no va tornar a publicar res per al públic adult.

la dècima de nadalCom a escriptora fou una pione-ra a Catalunya de la poesia per a infants i joves. Aquest gènere el conreà amb la voluntat d'apropar nens i joves a la poesia i fer que l'estimessin. Defensà la poesia com a vehicle eficaç en l'educació dels sentiments, tot avançant-se així a les noves tendències de l'educació emocional. El seu primer llibre de poesia in-fantil, Petits poemes per a nois i noies (1981), va aparèixer quan ja tenia 68 anys. Deu anys després, les seves publicacions poètiques s'intensifiquen. La poesia per a adults és la que ella sentia com a més íntima, més seva.També publicà una novel·la, Dia-mants i culs de got (2006), basada en vivències del temps de la gue-rra, i dos reculls de contes o relats també de caràcter realista.Al primer Congrés de Cultura Ca-talana formà part de la ponèn-cia "El llibre de teatre infantil", que comportà la creació de la col·lecció de teatre Edebé catala-na.Col·laborà habitualment en re-vistes locals i fou promotora del premi Martí Dot de poesia de Sant Feliu de Llobregat. Fou me-dalla d'or de la Ciutat de Sant Fe-liu de Llobregat (1993) i el 2008 hom batejà amb el seu nom un carrer a la ciutat. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2010, la Medalla al treball President Macià. Era sòcia d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.Descansi en pau.

naDalLa nit de Nadalel bosc s’engalana;els avets s’estirenper fer la sardanaentorn del Nadó.

Una soca vellano pot afegir-s’hii diu amb tristor: —Jo ja no sóc bonaper res; no tinc branques.

Mes, pel cel ressonenles veuetes blanquesdels àngels que diuen: —Sí, que vals! no ploris!seràs el tió!

recomanacions discogràfiquesMarta FusterDaft Punk Random Access MemoriesUn dels àlbums més esperats després de 8 anys de silenci d'aquest particular duet francès que ha aconseguit barrejar la música disco i el funck amb la seva personal electrònica.

David BowieThe Next DayDisc tan ambiciós com inesperat, on refresca la seva época daurada dels 70 i on sembla dir que tenim Bowie per estona.

artic MonkeysAMLa contundència i la força fan acte de presència en el seu cinquè àlbum d'estudi, un disc que demostra l'estat de maduresa en que es troba aquesta banda de rock.

arcade FireReflektorEls canadencs no es conformen amb el que ja saben fer i es reinventen afegint ritmes caribenys a cançons d'aire disco, incursió al reagge o, fins i tot, fan l'ullet al hip hop.

Queens of the stone ageLike ClockworkHan publicat el disc més compacte de la seva carrera, on tot sona fosc però integrat, fent gala del millor rock que la banda americana ha ofert fins ara.

Books


laura Portune

Per això a l’escola ens hem preocupat molt per l’esport, fem tant activitats curriculars com ex-traescolars. D’activitats curriculars, per exem-ple, tenim piscina, al poliesportiu de Vila seca. Tots els alumnes de primer, segon i tercer de primària tenen com a obligació anar a pis-cina.Per què es important que això sigui obligatori durant aquests tres anys? L'objectiu fonamental és que els alumnes adquireixin una gran varietat d'experiències aquàtiques de manera que els permeti desenvolupar-se de ma-nera autònoma i eficaç a l'aigua.En aquesta etapa és imprescin-dible ensenyar normes de segu-retat a l'aigua, algunes bàsiques,

com no córrer , no empènyer, no ficar-se a l'aigua si no hi ha ningú a la piscina, mirar abans de saltar, no saltar si no coneix la profundi-tat, etc. Encara que no estigui dins dels objectius, és important en-senyar també com han d'actuar en cas d'algunes emergències concretes, com per exemple, si veuen que alguna persona neces-sita ajuda, què poden fer.Un altre aspecte molt important en aquesta etapa és establir la hi-giene. Tots aquests aspectes són impor-tants per a la seguretat dels vos-tres fills. En activitats extraescolars tenim diferents activitats que els po-dem oferir com, per exemple, futbol, ioga, vòlei, judo, fencing, pàdel, escacs i multijocs.

Per què és bo fer esport?esports

Disminueix el risc de mortalitat per malalties cardiovasculars en general i especialment de mortalitat.Prevé i / o retarda el desenvolupament d'hipertensió o disminució en els valors de tensió arterial. Millora l’estat de la sang al cos. Millora la digestió i la regularitat del ritme intestinal.Disminueix el risc de patir certs tipus de càncer.incrementa la utilització del greix corporal i millora el control del pes.ajuda a mantenir i millorar la força i la resistència muscular per la utilització d'activitats físiques diàries.ajuda a mantenir l'estructura i funció de les articulacions.És essencial per al desenvolupament normal de l'os durant la infància i per assolir i mantenir el pic de massa òssia en adults joves.ajuda a conciliar i millorar la qualitat del son.Millora la imatge personal i permet compartir una activitat amb la família i amics.ajuda a alliberar tensions i millora el maneig de l'estrès.ajuda a combatre i millorar els símptomes de l'ansietat i la depressió i augmenta l'entusiasme i l'optimisme.

entrevista a nacho JacobNacho Jacob és professor

d'Educació Física curricular i entrenador de vòlei. Parlem amb ell perquè ens expliqui què li agrada de la seva feina.

laura Portune

Des de petit volies dedicar-te al que et dediques ara profes-sionalment?Sempre m’ha agradat l’esport, als 4 anys vaig començar a fer esport, però realment em va començar a interessar quan a la meva adolescència vaig llegir un article que deia que l’esport era saludable. Des d’aquell dia vaig començar a interessar-me en l’estudi de l’esport.

Més tard sempre he tingut cer-ta curiositat en què fer per mi-llorar la salut, com les dietes saludables, hàbits esportius, controlar les hores de descans, etc. Tot això em va portar a fer la carrera d’esports, activitat fí-

sica i seguir estudiant fins fer un màster i posteriorment treballs d’investigació pel doctorat.

t’agrada la feina que es-tàs fent, o no era el que t’esperaves? Sempre m’ha agradat, mai m’he decebut perquè faig el que m’agrada. Soc un apassionat de l’esport i sempre m’ha agradat ensenyar.

Què es el que més t’agrada de la teva feina? He treballat moltes disciplines diferents i m’agraden totes, però el que més m’agrada es l’ensenyança.

Bona arrencada del volei femeníAquesta temporada

2013/14 desde el primer partir han acabat en victòria. Es pot observar la transferència de les tècniques apreses i el treball en equip. Bona feina noies, seguiu treballant així!

Blanca Jofré

A la nostra escola tenim un equip de vòlei femení format

per la Martina Barceló, l'Aina Virgili, la Marina Cadena, la Síl-via Montseny, la Mavi Montero, la Cristina Barés, la Maria Cochs, la Marina Dubé, l'Olívia Bach, la Cristina Janssen, jo i el Nacho, el nostre entrenador.El nostre equip va començar a l'iniciar el curs passat amb un nivell bastant baix, ja que mol-tes començàvem de zero, però poc a poc vam anar millorant.

Al segon trimestre del curs pas-sat vam entrar en el món de la competició. Tot i que no vam aconseguir els resultats que es-peràvem, vam seguir entrenant i jugant tots els partits fins al fi-nal de la temporada.En canvi, aquest any portem quatre partits, alguns han estat bastant difícils i alguns no tant, però de moment els hem guan-yat tots! Una instantània de l'equip femení de vòlei.

INTERescolainternacional.org/sites/default/files/u4/inter-nuìmero 0.pdf · l'escola, una nova idea...

Documents

Transcript of INTERescolainternacional.org/sites/default/files/u4/inter-nuìmero 0.pdf · l'escola, una nova idea...