8/13/2019 Humans a les vitrines.

1/3

Humans a les vitrines

Era un cap tribal san, un dels pobles boiximans (delafrikaans boschjesman: home del bosc). Mor el1830, i els germans Verraux1 no deixaren escaparloportunitat que tenien davant. Pogueren estarpresents al funeral i, desprs que els seus familiars

abandonaren el lloc, furtaren el cos iviatjaren ambell a Ciutat del Cap, on el dissecaren2.

Els Verraux3, especialment Jules4, han passat a lahistria com a naturalistes. El seu cognom va lligatal Museu nacional dhistria natural de Frana i alMuseu sud-afric de Ciutat del Cap. Per tamberen els propietaris de la Maison Verraux, un emporiamb el que aprofitaren comercialment els seusconeixements com a taxidermistes. Milers i milers

danimals moriren per a ser venuts com a objectes de museu o per a adornar les cases de qui espodia permetre aquest luxe. El cap san tamb fou una pea del catleg dels Verraux.

Francesc Darder i Llimona fou el primer director del Parc zoolgic de Barcelona, la seua ciutat.Aquest naturalista catal tamb era taxidermista. Tenia una tenda danimals dissecats, molts delsquals els pogu obtindre, segurament, al Zoo. El 1888 comen a exposar la seua collecci, quetenia el san com a estrella. Al llibret de presentaci, Darder conta que lhavia adquirit a Frana, ique es tractava del treball dels Verraux. Segons algunes fonts, el pass per la frontera dels Pirineusa dins duna maleta. Estava catalogat com a una unitat dins del conjunt animal del museu, sotalepgraf de bimans (abans dels quadrumans). Aix si, lentrada remetia a una secci especialdantropologia del mateix llibret.

Fill adoptiu de Banyoles, Darder don a aquesta ciutat la seua collecci. El 22 doctubre de 19165sinaugur elMuseu-biblioteca,on el san va quedar exposat durant dcades. El 1983, amb noms19 anys, lescriptor holands Frank Westerman es troba amb ell cara a cara. La vitrina indicava queestava davant dun Boixim del Kalahari. Westerman investig la histria daquell home que elmirava des duna caixa de vidre, i publicEl negre i jo6. El 1991, el metge afrocatal Alfons Arcelin,dorigen haiti, pat el mateix xoc. Jo sc negre, i em sent insultat: amb aquesta indignaci inici

una campanya en la que intervingueren la Uni destats africans iels secretaris generals de lONU i la UNESCO, Kofi Annani Federico Mayor Zaragoza.

Aquella obra de taxidrmia no fou retirada de lexposici fins al1997. El 2000, senvi al Museu nacional dantropologia deMadrid, on separaren les parts ssies de la resta. La polmica estanc quan lesquelet fou enviat a Botswana, estat on es troba laterra dels boiximans, i soterrat amb honors dheroi al parc deTsholofelo, sota un monument que hui serveix de zona de jocs7.

Pere Bosch, alcalde de Banyoles, pogu reconixer que va ser pocoport exhibir una pea humana de raa negra en una ciutatoccidental i desenvolupada8.

Altre cas fams a lestat espanyol s el del Gegant extremeny. Fruitde la malformaci ssia que lacab matant, Agustn Luengo Capillaarrib als 235 cm dalt. Nasqu el 1826 a la Puebla de Alcocer, a la

1Jules Pierre (1807-1873) Jean Baptiste (1810-1868) i Joseph Alexis (1868).2Article dEl Pas, 30/11/1991: El hombre de raza negra disecado que se exhibe en Banyoles era jefe de una tribu.Consultat el 12/12/2010.

3http://es.wikipedia.org/wiki/Edouard_Verreaux. Consultat el 12/12/2010.4http://es.wikipedia.org/wiki/Jules_Verreaux. Consultat el 12/12/2010.5

http://www.banyoles.cat/controller.php?p_action=show_page&pagina_id=9&inst_id=6394. Consultat el 12/12/2010.6Westerman, Frank. El negro y yo. Madrid, Siruela, 2007.7http://www.lavanguardia.es/cultura/noticias/20101003/54015268171/el-negro-de-banyoles-yace-bajo-el-banderin-de-un-corner-botsuana-africa-barcelona-campbell-iniesta-e.html. Consultat el 12/12/2010.8http://ca.wikipedia.org/wiki/Negre_de_Banyoles. Consultat el 12/12/2010.

El cap san.

Monument de Tsholofelo.

http://www.blogger.com/http://www.blogger.com/http://www.blogger.com/http://www.blogger.com/http://es.wikipedia.org/wiki/Edouard_Verreauxhttp://es.wikipedia.org/wiki/Edouard_Verreauxhttp://es.wikipedia.org/wiki/Jules_Verreauxhttp://es.wikipedia.org/wiki/Jules_Verreauxhttp://www.banyoles.cat/controller.php?p_action=show_page&pagina_id=9&inst_id=6394http://www.banyoles.cat/controller.php?p_action=show_page&pagina_id=9&inst_id=6394http://www.banyoles.cat/controller.php?p_action=show_page&pagina_id=9&inst_id=6394http://www.lavanguardia.es/cultura/noticias/20101003/54015268171/el-negro-de-banyoles-yace-bajo-el-banderin-de-un-corner-botsuana-africa-barcelona-campbell-iniesta-e.htmlhttp://www.lavanguardia.es/cultura/noticias/20101003/54015268171/el-negro-de-banyoles-yace-bajo-el-banderin-de-un-corner-botsuana-africa-barcelona-campbell-iniesta-e.htmlhttp://www.lavanguardia.es/cultura/noticias/20101003/54015268171/el-negro-de-banyoles-yace-bajo-el-banderin-de-un-corner-botsuana-africa-barcelona-campbell-iniesta-e.htmlhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Negre_de_Banyoleshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Negre_de_Banyoleshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Negre_de_Banyoleshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Negre_de_Banyoleshttp://es.wikipedia.org/wiki/Jules_Verreauxhttp://es.wikipedia.org/wiki/Jules_Verreauxhttp://es.wikipedia.org/wiki/Jules_Verreauxhttp://www.banyoles.cat/controller.php?p_action=show_page&pagina_id=9&inst_id=6394http://www.banyoles.cat/controller.php?p_action=show_page&pagina_id=9&inst_id=6394http://www.banyoles.cat/controller.php?p_action=show_page&pagina_id=9&inst_id=6394http://www.lavanguardia.es/cultura/noticias/20101003/54015268171/el-negro-de-banyoles-yace-bajo-el-banderin-de-un-corner-botsuana-africa-barcelona-campbell-iniesta-e.htmlhttp://www.lavanguardia.es/cultura/noticias/20101003/54015268171/el-negro-de-banyoles-yace-bajo-el-banderin-de-un-corner-botsuana-africa-barcelona-campbell-iniesta-e.htmlhttp://www.lavanguardia.es/cultura/noticias/20101003/54015268171/el-negro-de-banyoles-yace-bajo-el-banderin-de-un-corner-botsuana-africa-barcelona-campbell-iniesta-e.htmlhttp://www.lavanguardia.es/cultura/noticias/20101003/54015268171/el-negro-de-banyoles-yace-bajo-el-banderin-de-un-corner-botsuana-africa-barcelona-campbell-iniesta-e.htmlhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Negre_de_Banyoleshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Negre_de_Banyoleshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Negre_de_Banyoleshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Negre_de_Banyoleshttp://www.lavanguardia.es/cultura/noticias/20101003/54015268171/el-negro-de-banyoles-yace-bajo-el-banderin-de-un-corner-botsuana-africa-barcelona-campbell-iniesta-e.htmlhttp://www.lavanguardia.es/cultura/noticias/20101003/54015268171/el-negro-de-banyoles-yace-bajo-el-banderin-de-un-corner-botsuana-africa-barcelona-campbell-iniesta-e.htmlhttp://www.banyoles.cat/controller.php?p_action=show_page&pagina_id=9&inst_id=6394http://es.wikipedia.org/wiki/Jules_Verreauxhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Negre_de_Banyoleshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Negre_de_Banyoleshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Negre_de_Banyoleshttp://www.lavanguardia.es/cultura/noticias/20101003/54015268171/el-negro-de-banyoles-yace-bajo-el-banderin-de-un-corner-botsuana-africa-barcelona-campbell-iniesta-e.htmlhttp://www.lavanguardia.es/cultura/noticias/20101003/54015268171/el-negro-de-banyoles-yace-bajo-el-banderin-de-un-corner-botsuana-africa-barcelona-campbell-iniesta-e.htmlhttp://www.banyoles.cat/controller.php?p_action=show_page&pagina_id=9&inst_id=6394http://es.wikipedia.org/wiki/Jules_Verreauxhttp://es.wikipedia.org/wiki/Edouard_Verreauxhttp://www.blogger.com/http://www.blogger.com/

8/13/2019 Humans a les vitrines.

2/3

Sibria de Badajoz, al si duna famlia molt humil. Als 12 anys ja treballava com a atracci de fira,mostrant les seues mans de ms de 40 cm de llarg. Quan mor, tenia 28 anys.

Pedro Gonzlez Velasco, fundador del Museu antropolgic de Madrid, li va comprar el seu cos. Liofer 2 pessetes i mitja al dia mentre visquera, i Agustn accept. El preu final arrib a les 3.000pessetes. Hui, al museu sexposa un motlle del cadver i lesquelet daquell home que, amb lammia dun guantxe trobada a Tenerife, sn les peces que generen ms morbo.

La vida daquestes dues persones transcorregu fins a la seua mort, un com a cap tribal i laltre coma pobre de solemnitat i malalt. Aquestes vides haurien estat les mateixes, si no haguera passat elque pass desprs que moriren. Els seus cadvers podrien haver estat soterrats, shaurien acabatdescomposant i res hauria canviat per a elles. Res hauria estat distint.

El problema s all que les persones vives han fet i fan amb aquestes mortes. Aquestes resteshumanes projecten el pensament racista i classista del segle XIX. Potser alguna persona volgudissecar el cadver dun home blanc corrent per a exposar-lo junt amb els daltres animals, com unms. Potser alguna persona, sense ms intenci que deixar constncia, hauria exposat malalties omalformacions amb el cadver dun rei, dun marqus o dun burgs ric. Cap daquestes personespodria haver-ho fet.

Tamb projecten impudcia i pudor

del segle XXI. Impudcia de lespersones que miren unes resteshumanes morbosament, atretes pelsol fet que ho siguen. Pensant en lapersona que foren. Pudor de lespersones que pensen que sinadmissible mostrar-les, perinjustificat i per innecessari. OliverHochadel, paleoantropleg ihistoriador de la cincia, espregunta al respecte: serveix per aensenyar alguna cosa, sobre laanatomia humana, sobre unacultura extica, siga el que siga Oserveix ms per a la diversi?9.

El renovat Museu Darder deBanyoles compta amb un catleg decentenars dindividus dissecats.Milions dindividus sexposen alsmilers de museus semblants. Lamajoria foren capturats, engabiats i

assassinats amb la intenci de ser dissecats i exposats al pblic. Potser alguna pea serv per alaprenentatge de biologia, quan no hi havia mitjans millors. Ja no. Potser, aquestes peces

antigues servisquen per a mostrar com es feien les coses al segle XIX.Una gran majoria no han servit mai per altra cosa que per a oferir a la vista la pell, el pel i lesplomes dun cadver, farcides fins a obtindre la forma de lanimal al que foren arrencades. Hui notenen inters cientfic. Sn com els caps de bou dels bars taurins, o les banyes de crvol alsmenjadors coents. La taxidrmia, hui, s pur coleccionisme. I, massa sovint, va associada a lacaa. Es maten individus, despcies protegides i cinegtiques, per a obtindre un trofeu.

Al segle XXI, lera de les comunicacions i la tecnologia, la taxonomia10 dels animals continuafonamentada en el tipus nomenclatural11 (o, simplement, tipus). Quan es descriu una novaespcie, sha de fer a partir dun individu concret, que ha destar dipositat, perfectament siglat ilocalitzable, a alguna instituci: un museu, una universitat, un centre dinvestigaci, un bancdespcies, etc. Un cadver dissecat o conservat en formol. Aquest s el requisit per a que es valide

9http://www.rtve.es/mediateca/videos/20100307/acuerdas-negro-banyoles/712596.shtml. Consultat el 12/12/2010.10Taxonomia biolgica: cincia de la classificaci de les espcies animals i vegetals.11http://ca.wikipedia.org/wiki/Tipus_nomenclatural

Agustn Luengo. A lesquerra, el seuesquelet, al Museu Antropolgic de

Madrid.

http://www.rtve.es/mediateca/videos/20100307/acuerdas-negro-banyoles/712596.shtmlhttp://www.rtve.es/mediateca/videos/20100307/acuerdas-negro-banyoles/712596.shtmlhttp://www.rtve.es/mediateca/videos/20100307/acuerdas-negro-banyoles/712596.shtmlhttp://www.rtve.es/mediateca/videos/20100307/acuerdas-negro-banyoles/712596.shtmlhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Tipus_nomenclaturalhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Tipus_nomenclaturalhttp://www.rtve.es/mediateca/videos/20100307/acuerdas-negro-banyoles/712596.shtmlhttp://www.rtve.es/mediateca/videos/20100307/acuerdas-negro-banyoles/712596.shtmlhttp://www.rtve.es/mediateca/videos/20100307/acuerdas-negro-banyoles/712596.shtmlhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Tipus_nomenclaturalhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Tipus_nomenclaturalhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Tipus_nomenclaturalhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Tipus_nomenclaturalhttp://www.rtve.es/mediateca/videos/20100307/acuerdas-negro-banyoles/712596.shtmlhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Tipus_nomenclaturalhttp://www.rtve.es/mediateca/videos/20100307/acuerdas-negro-banyoles/712596.shtmlhttp://www.rtve.es/mediateca/videos/20100307/acuerdas-negro-banyoles/712596.shtmlhttp://www.rtve.es/mediateca/videos/20100307/acuerdas-negro-banyoles/712596.shtml

8/13/2019 Humans a les vitrines.

3/3

el nom cientfic de la seua espcie.

Si ets una granota i no ests catalogada com a espcie, fuig de la gent amb pinta de hippy i equip deCoronel Tapioca. Topar amb la biologia ser la teua sentncia de mort. Passars a ser el fonamentcientfic dun treball de taxonomia. El teu cos s ms creble que una gravaci de vdeo i so amb tual teu hbitat, ms que una anlisi de les teues caracterstiques amb models informtics en 3D. O,al menys, ms barat. La capacitat de comprovaci i falsaci cientfica no topa, en aquest cas, amb

cap lmit moral.En resum, lespecisme ens envolta per tot arreu. Els drets humans es consoliden i, fins i tot, tenimun munt de problemes morals per a mostrar i veure cadvers danimals humans, que no patirencap dany quan estaven vius amb lobjectiu dobtindre el seu cos. Mentre, milions de cadversdaltres animals, caats i matats amb aquests objectius, sn incorporats a un munt de colleccions ibancs, a exposicions de tota mena (fins i tot, a les dalguns rebedors). Si el cap san i el Gegantextremeny ens mostren el racisme i el classisme del segle XIX, aquests palaus de la cincia i/o de lacoentor ens mostren lespecisme del segle XXI.

Dibuix a partir del tipus nomenclatural