HEIDEGGER, M._''...poèticament habita l'home..."

7/31/2019 HEIDEGGER, M._''...poticament habita l'home..."

1/6

[1]

...POTICAMENT HABITA L'HOME...Martin HEIDEGGER. Conferncia pronunciada el 6 do ctubre de 1951 al Bhlerhhe;repetida el 5 de no-vembre de 1951 a Zurich, labril del 1952 a Munich, el 4 de mai g del 1953 a Oldenburg, l11 de desembre de 1953a Kassel i el 12 dabril de 1954 a Hameln. Publicada al primer nmero d Akzente, Zeitschrift fr Dichtung(editada per W. Hllerer i Hans Bender) Vol. 1, Carl Hanser Verlag Mnchen 1954, pg 55 i ss. Publicat final-ment a lltima edici de les Gesamtausgabe. Ausgabe letzter Hand. Vol n 7. Vortrge und Aufstze. VittorioKlostermann-Verlag, Frankfurt. 1976.

[Traducci de Joaquim Oliveras i Molas sobre la base de la realitzada per Manuel Carbonell, publicada dins delllibre de Jaume Medina Carles Riba i Friedrich Hlderlin. Publicacions de lAbadia de Montserrat, Barcelona,

1987.]

Aquests mots estan extrets d'un poema tard de Hlderlin que ens ha estat llegatd'una manera fora singular. Arrenca aix: En blau adorable floreix amb la teuladametllica el campanar... (Edic. de Stuttgart, II, 1 ps. 372 i ss; Edic. de Hellingrath,

VI, ps. 24 i ss.) Per tal d'escoltar rectament els mots ...poticament habita l'home...,hem de retornar-los sospesadament al poema. Daqu que nosaltres ponderem el pesdaquestsmots i clarifiquem els dubtes que vagin quedant pendents. Altrament ensmancaria aquella franca promptitud de paraula que cal per a donar-hi resposta i noquedar aix muts davant dels mots, tot anant- hi al darrera.

... poticament habita l'home.... Que, de tant en tant, els poetes habiten poti-cament, cal suposar-ho. Per, com l'home, s a dir, cada home, podria, en tant quetal i constantment, habitar poticament? Que no s incompatible l'habitar amb allpotic? La necessitat d'habitatges aclapara el nostre habitar. Fins i tot, si no fos aix,avui en dia el nostre habitar es veu trasbalsat pel treball, inquietat per l'afany deguanys i d'xits, embadalit per les distraccions i esbarjos organitzats. Per si, esgarra-pant prou temps, en el nostre habitar roman encara espai per a all potic, llavorsresulta que, en el millor dels casos, hom s'ocupa de les belles lletres, tan si sn perescrit com emeses per rdio. La poesia, o b hom la rebutja en tant que delit estril ipapalloneig en l'irreal, i lanorrea com a fugida a un mn illusori; o b hom la comptacom a literatura. El valor de la literatura s taxat segons el grau respectiu d'actualitat.1

Al seu torn, el que pugui ser actual s articulat pels rgans que confeccionen l'opinipblica civilitzada. En aix, lactivitat literria funciona tant dactor impulsor comdactiu prest a ser impulsat. I aix la poesia no pot aparixer altrament que com aliteratura. dhuc on s considerada culturalment i cientfica s objecte de la histria

literria.2 La poesia occidental s posada en circulaci sota el ttol globalitzant deliteratura europea.

Per, com, doncs, l'habitar hum hauria mai de fonamentar-se en all potic, si,per endavant, lnica forma dexistncia de la poesia s la literria? Els mots, quel'home habita poticament, tot just provenen d'un poeta, i a ms dun daquells de quihom sent dir que, de la vida, no nestava gaire al cas. El carcter propi dels poetes spassar de llarg i no veure el que s fctic. En comptes defectuar res, somien. No fanms que imaginar, i imaginar, aix rai, aviat s fet. En grec, dall que fa efecte se nhidiu . I diu que l'habitar de l'home ha de ser poesia i potic? Aix noms ho potadmetre qui viu lluny de la facticitat i no vol veure la situaci histrico-social en quavui es troba la vida dels homes o, tal com en diuen els socilegs, la collectivitat.3

Per abans de declarar-nos d'una manera tan grollera en contra de la uni entrel'habitar i la poesia, estaria b parar una mica d'atenci als mots del poeta. Aquestmots parlen de l'habitar de l'home. No descriuen lactual situaci de l'habitar. De cap

manera no afirmen que habitar vulgui dir tenir habitatge. Ni tampoc vnen a dir queall potic s'exhaureixi en un joc irreal de la imaginaci potica. Essent aix, qui,doncs, d'entre els qui reflexionen, tindria larrogncia dasseverar, sense ni pensar-s'ho i encimbellat dalt d'una posici si ms no qestionable, que l'habitar i all poticno es porten b lun amb laltre? Potser se suporten l'un a l'altre. Ms encara: potserl'un porta a l'altre, de manera que l'un, l'habitar reposa en l'altre, all potic. Posant-

1. Poeta com a escriptor, aquest productor de literatura.2. Poetologia: literatura i reflexi 3. La societat industrial.


2/6

[2]

ho aix, ens imposem lexigncia de pensar l'habitar i la potica en llur essncia. Si noens tanquem, doncs, a aquesta exigncia, b caldr que pensem all que hom anome-na genricament l'existncia de l'home a partir de l'habitar. Esclar que, llavors, estemdeixant crrer lhabitual representaci del que s habitar. Segons ella, l'habitar s unmode entre molts d'altres de captenir-se l'home. Treballem a la ciutat, per habitemals defores. Fem un viatge i habitem ara aqu, ara all. Ents aix, habitar s nomstenir allotjament.

En parlar de l'habitar, Hlderlin est mirant al tret fonamental de l 'existncia hu-

mana. Per s a partir del vincle amb l'habitar essencialment comprs, que Hlderlinalla all potic.Aix doncs, no sest pas donant a entendre que all potic sigui un guarniment i

un afegit de l'habitar. Per tampoc no sest dient noms que la poeticitat de lhabitares trobi, d'una manera o altra, en tot habitar. La frase: ...poticament habita l'ho-me... diu molt ms, a saber, que s sobretot el poetitzar el que deixa a l'habitar ser unhabitar. Poetitzar s el deixar-habitar en propietat. Amb tot, grcies a qu assolim quehi hagi un habitatge? Grcies al construir. En tant que deixa habitar, poetitzar s unconstruir.

De manera que ens trobem davant d'una doble exigncia: d'una banda, cal pensarel que hom anomena l'existncia de l'home a partir de l'essncia de l habitar; de l'altra,l'essncia de la potica en tant que deixar-habitar,4cal pensar-la com un construir,potser com el construir per excellncia. Si cerquem des d'aquest punt vista l'essnciade la poesia, assolirem l'essncia de l'habitar.

Tot i aix, d'on, nosaltres els homes, podem convenir sobre lessencial avinena

entre l'habitar i la potica? D'on, en suma, pren l'home l'apellaci d'assolir l'essnciad'un assumpte? Noms la pot prendre d'all on la rep. La rep dall que la paraula lidiu. Esclar que noms en el benents que ell pari atenci a l'essncia prpia de laparaula, i mentre ho faci. Entretant, desenfrenat i alhora destre, un tot de discursos,escrits i transmissions d'all parlat volta per tota lesfera terrestre. L'home fa com siell fos forjador i mestre de la paraula, quan de fet s ella qui roman mestressa del'home. Quan es capgira aquesta relaci de sobirania, l'home cau en i nslites ficcions.La paraula esdev un mitj d'expressi. En tant que expressi, la paraula pot decaureen simple instrument de pressi. Est b que fins i tot en semblant s de la paraulahom tingui cura encara del seu parlar. Per aquesta cura no ens ajudar mai, ella sola,a capgirar la veritable relaci de sobirania entre la paraula i l'home. Car qui prpia-ment parla s la paraula. Lhome parla tan bon punt ell correspon a la paraula totescoltant el que li diu, i noms aix. De totes les interpellacions que els homes podendur a la parla, la de la paraula s la suprema i la primera. La paraula s el primer i el

darrer que ens assenyala el cam cap a l'essncia d'un assumpte. Tanmateix, aix novol pas dir que, en qualsevol sentit d'un mot pres a l'atzar, la paraula ens lliura directai definitivament l'essncia transparent de lassumpte, talment un objecte del qual fer-ne usdefruit. Mes la correspondncia en la qual l'home escolta prpiament el que laparaula li diu s aquest dir que parla en l'element del poetitzar. Com ms potic s unpoeta, i ms lliure s el seu dir, s a dir, ms obert i resolt a l'imprevist, aix ms pu-rament confia el que diu a lescoltar sempre ms escarrassat, i ms lluny es troba all

4. Comp. amb Johann Peter Hebel,Lamic de la casa [ G A vo l. 1 3 ]

que diu de la mera proposici, sobre la qual hom discuteix noms per saber si s cor-recta o incorrecta.

...poticament habita l'home...

diu el poeta. Escoltarem ms clarament la frase de Hlderlin si la restitum al poemadon prov. D'entrada, escoltarem noms els dos versos dels quals l'hem separada iretallada. Diuen:

Curull de mrits, mes poticament habital'home sobre aquesta terra.

El to fonamental dels versos ressona en el mot poticament. Aix s recalcat pelsmots que t a un costat i a l'altre, pels que el precedeixen i pels que el segueixen.

Al davant, hi van els mots: Curull de mrits, mes..., que sonen gaireb com si elsegent mot, poticament, exercs una restricci sobre l'habitar ben meritori del'home. Per s ben b a l'inrevs: s a travs del gir curull de mrits que es fa es-ment de la restricci, no podent sin que havem el pensament d'un esclar. Esclarque pel seu habitar l'home es fa acreedor de mltiples mrits. I s que l'home conreales coses que creixen de la terra i en cull l'escreix. Conrear i collir (colere, cultura) suna mena de construir. L'home, per, no noms construeix llaurant el que des de simateix desplega una creixena, sin que construeix tamb elaborant en el sentit del'aedificare, alant all tal que no pot sorgir i subsistir per creixena. All edificat i

construt en aquest sentit, no noms ho sn els edificis, sin tota obra de la m del'home i per ell executada. Ara b, els mrits d'aquest mltiple construir mai no om-plen enterament l'essncia de l'habitar. Al contrari: aix que sn acaats i aconseguitssolament per mor d'ells mateixos, fins priven a l'habitar de la seva essncia. Llavorssn els mrits els que, precisament per llur abundncia, constrenyen l'habitar alslmits de la cultura i de la construcci. Aquests cerquen satisfer les necessitats del'habitar. El construir, en el sentit mltiple de collir la creixena llaurant i dalarobres i construccions elaborant i de la labor de preparar l'eina, s ja una conseqnciaessencial de l'habitar, per aquest seguit de modes no en sn el fonament ni, encaramenys, la seva fundaci. Aquest, lhabitar, b ha desdevenir-se en un altre construir.El construir impulsat habitualment, i sovint exclusivament, i que s aix l'nic cons-truir conegut, aporta sens dubte una abundncia de mrits a l'habitar. Mes, delhabitar, l'home noms ns capa quan ja ha construt i construeix i sorienta a cons-truir d'un mode tot altre.

Curull de mrits (esclar), mes poticament habita l'home.... Els segueixen elsmots: sobre aquesta terra. Hom podria considerar suprflua aquesta addici; carhabitar significa ja l'estada de l'home sobre la terra, sobre aquesta terra, a la qualtot mortal sap que hi s confiat i exposat.

Amb tot, quan Hlderlin gosa dir que l'habitar dels mortals s potic, aquestaafirmaci, a penes dita, desperta la impressi que l'habitar poticament arrabassaprecisament els homes de la terra. Perqu, la poeticitat, quan hom la identifica al'art potica, no pertany al domini de la fantasia? L'habitar poticament sobrevola enales de la fantasia all fctic. El mateix poeta, per, adverteix contra aquest recel dient


3/6

[3]

precisament que l'habitar potic s l'habitar sobre aquesta terra. Hlderlin preservaaix la poesia no noms d'un malents precipitat, sin que, junyint-hi els mots sobreaquesta terra, apunta prpiament cap a l'essncia del poetitzar. Aquest no sobrevolala terra, ni li passa pel damunt, per abandonar-la i gronxar-se sobre ella. El poetitzars el que abans que res porta l'home cap a la terra i, d'aquesta manera, el duu a habi-tar.

Curull de mrits, mes poticament

habita l'home sobre aquesta terra.Sabem ara com l'home habita poticament? Encara no. Fins i tot correm el perill deficar en els mots de Hlderlin pensades nostres que els sn estranyes. Hlderlin es-menta prou l'habitar de l'home i els seus mrits, per no posa, com nosaltres fins ara,lhabitar en connexi amb el construir. Tampoc no en parla ni en el sentit de conrear,collir i elaborar, ni de manera que presenti el poetitzar com a un mode propi de cons-truir. Segons aix, all que Hlderlin diu de lhabitar poticament no s pas igual acom nosaltres ho pensem. I, tanmateix, nosaltres pensem el mateix que Hlderlinpoetitza.

s clar que aqu hem de parar atenci en quelcom dessencial i fer, entretant, unabreu remarca. El poetitzar i el pensament es retroben en el mateix, noms si romanenen la diferncia de llur essncia i noms en tant que decididament hi romanguin. Elmateix mai no coincideix amb l'igual ni tampoc amb la uniformitat buida [dem leeren

Einerlei] del merament idntic. L'igual s'aplica sempre a lindiferent, perqu tot shi

avingui. El mateix, en canvi, s la pertinena mtua del diferent a partir de l'aplega-ment acomplert a travs de la diferncia. El mateix noms es deixa dir pel pensamentde la diferncia. En l'exposici del que s diferent, l'essncia aplegadora del mateix vea la llum. El mateix bandeja sempre tot afany de noms fer equivaldre com a igual eldiferent. El mateix aplega el diferent en una uni original [ursprngliche Einigkeit].L'igual, en canvi, disgrega en la fada unitat [Einheit] de l'u noms uniforme. Daquests

vincles, Hlderlin nera a la seva manera ben conscient. En un epigrama titulatLa relde tot mal diu:

Bo i div s ser unit [Einig zu seyn]; per qu hi ha, doncs, entre els homeslafanyde buscar que un sigui noms un i una sigui nomsuna?(Edici de Stuttgart, I, 1, p. 305).

Si reflexionem sobre el que Hlderlin poetitza respecte a l'habitar poticament de

l'home, ens aventurem per un cam pel qual, a travs de la diversitat dels pensaments,ens aproximem al mateix que el poeta diu poticament.Per, qu diu Hlderlin de l'habitar poticament de l'home? Cercarem la respos-

ta a aquesta pregunta escoltant els versos 24-38 del nostre poema. Car s en llur marcque els dos versos comentats abans han estat pronunciats. Hlderlin diu:

Pot, un home, quan la vida s un feix de fatics,mirar cap amunt i dir: aix

voldria ser [seyn] jo tamb? S. Mentre

lamistat, la pura, encara al cor perdura,no dissortadament es mesural'home amb la divinitat. s Du inconegut?Ns com el cel, de pals? Ms aviat aixs el que crec. De lhome, ns mesura. Cu-rull de mrits, mes poticament habital'home sobre aquesta terra. I no ms puras l'ombra de la nit amb les estrelles,

si ho podia dir aix, que l'home,que s com dir: una imatge de la divinitat.Hi ha a la terra5una mesura? No n'hi ha cap.

D'aquests versos noms en sospesarem uns quants i amb vistes, nicament, a poderescoltar ms clarament all a qu Hlderlin est fent menci en titllar de poticl'habitar de l'home. Els primers versos que hem llegit (del 24 al 26) ens en donenalgun senyal. Tenen la forma d'una pregunta que el poeta respon confiadament i afir-mativa. La pregunta circumscriu el que els versos ja comentats enuncien dire ctament:Curull de mrits, mes poticament habita l'home sobre aquesta terra. Hlderlindemana:

Pot, un home, quan la vida s un feix de fatics,mirar cap amunt i dir: aix

voldria ser jo tamb? S.

Noms al redol del pur fatic, lhome es fatiga per ser mereixedor; all, s'hi afeixugade ple.Alhora, per, d'aquest redol estant i, a travs seu, d'un cap a laltre,6l'home semplaat a mirar cap als celestes. Aquest admirar travessa [durchgeht] cap amunt,fins al cel, i, tanmateix, roman a baix, sobre la terra. L'admirar amida [durchmit]l'entreds7de cel i terra. Aquest entreds [Zwischen] s commensurat [com a metre] al'habitar de l'home. A laix commensurat, i doncs, omniabastant dimetre [Durch-messung], a travs de la qual es palesa l'entreds de cel i terra, l'anomenem ara ladimensi [Dimension]. La dimensi no consisteix pas en que ambds, cel i terra, esti-guin voltats l'un cap a l'altra; ans s aquest voltar-se mateix el que de mutu propireposa en la dimensi. Aquesta dimensi no s tampoc cap ab-stracci de l'espai habi-tualment representat; sin que, de per si, a tot all espaial, en tant que est encabit, lical ja dimensi, aix s, d'all on tot espaial es troba inserit [eingelassen].8

L'essncia de la dimensi s laclarit [gelichtete], i doncs amidable, commensura-

ment tant cap amunt fins al cel, com cap avall fins a terra de lentreds. L'essnciade la d imensi la deixem sense nom. Segons les paraules de Hlderlin, l'home amidala dimensi en mesurar-se ell amb els celestes. L'home no emprn de tant en tantaquest amidar, sin que s en el tal amidar que, primerament, l'home s sobretothome. D'aqu que, si b l'home pot9entorpir aquest amidament, capolar-lo i desfigu-

5. blo der Erde zu enthrendes6. ...aus ihm her, durch ihn hindurch... [N. del T.]7. die Unzugangbarkeit8. lloc des don i cap on aplega9. el perill comp. ms amunt Tcnica iLa tcnica i el tomb.


4/6

[4]

rar-lo10, no pot, per, sostreure-se'n. L'home s'ha rems des de sempre, com a home, aquelcom celeste i s'hi ha mesurat. Tamb Lucfer procedeix del cel. Per aix trobem als

versos segents (28-29): L'home es mesura... amb la divinitat. Ella s la mesura[das Maa] amb la qual l'home mesura [ausmit] lestaturadel seu habitar, de la sevaestada sobre la terra sota el cel. Noms en tant que l'home di-mensiona [ ver-mit]dun mode tal el seu habitar, s capa destar11a lalada de la seva essncia.12L'habi-tar de l'home reposa en aquest dimensionar [Vermessen] que, mirant cap amunt,mesura la dimensi a qu pertanyen tant el cel com la terra.

El dimensionament [Vermessung] no noms dimensiona la terra, , i per tant nos una pura Geo-metria. Tampoc no dimensiona mai el cel, o, per ell mateix.El dimensionament no s cap cincia. El dimensionar dna la talla [ermit] delentreds que duu la terra al cel i, recprocament, el cel a la terra. Aquesta dimensio-nar t el propi o i, doncs, tamb la prpia mtrica.

El dimensionament de l'essncia humana dacord amb la dimensi que ve com-mensurada a lhome, duu l'habitar a estatuir-se sobre la seva planta fonamental. Eldimensionar la dimensi s l'element on l'habitar hum troba el seu garant, aix s:all grcies a qu ell dura. Aquest dimensionar s la poeticitat de l'habitar. Poetitzars un mesurar. Per qu vol dir mesurar? Caldr que ara nosaltres no redum el me-surar a una qualsevol representaci del mesurar i de la mesura, si s que el poetitzarha de ser pensat com a un mesurar.

Presumimblement, el poetitzar s un mesurar per excellncia. Ms encara. Potseren pronunciar la frase: poetitzar s mesurar, haurem d'accentuar-la diferentment:

poetitzar s mesurar. En el poetitzar sesdev apropiadorament all que tot mesurar

s en el fons de la seva essncia. Daqu que es tracti de parar atenci en l'acte fona-mental de la mesura. Consisteix en aix: que primerament hom pren sobretot la me-sura amb la qual mesurar cada vegada. En el poetitzar sesdev apropiadorament lapresa13de mesura. El poetitzar, ents en un sentit fort, s el prendre la mesura, per laqual presa l'home rep la mesura que conv a la vastitud de la seva essncia [die Weiteseines Wesens]. L'home s el qui s en tant que mortal. Aix sanomena perqu scapa de morir. Poder morir vol dir: ser capa de la mort com a mort. Noms l'homemor i esclar, mentre demora sobre aquesta terra, mentre hi habita. Mes el seu habi-tar reposa en la poeticitat. Hlderlin alla l'essncia de la poeticitat en la presa-de-mesura, per la qual sacompleix el dimensionat de lessncia humana.

Per, com demostrar que Hlderlin pensa l'essncia de la poesia com a presa-de-mesura? Aqu no ens cal demostrar res. Tota demostraci no s ms que all quees desprn de certes suposicions. Segons la manera com aquestes estiguin formula-des, tot es pot demostrar. De ben poca cosa, per, en podem haver esment. Per aix

n'hi hauria prou de parar atenci en la prpia paraula del poeta. I s aix com, alsversos segents, Hlderlin no fa sin qestionar prpiament envers la mesura.Aquesta mesura s la14divinitat amb la qual l'home es mesura. Comena a qestionaral vers 29 en aquests termes: s Du inconegut? Palesament no. Car si ho fos,com podria ser, en tant que inconegut, mesura de res? Tanmateix, i ara es tracta

10. impotic11. d.h. Gebraucht und Brauch12. Nur insofern der Mensch sein Wohnen auf solche Weise ver-mit, vermag er seinem Wesen gem zu sein. [N. del T.]13. prendre esment, aprendre i aprehendre en el dir com a des-dir14. estranya, oculta a travs del cel pals

d'escoltar i retenir b aix, el du resta inconegut per a Hlderlin en tant que aquellque Ell s, i s precisament com a aquest Inconegut la mesura per al poeta. Per aixse sent desconcertat per una irritant qesti: com pot esdevenir mesura de res allque, segons la seva essncia, roman inconegut? Car all amb qu l'home es mesura,

b ha de ser com-partit, b ha daparixer. Per, si apareix, llavors s conegut. El du,nogensmenys, s inconegut i ensems s la mesura. Ms encara, aquest du que romaninconegut, alhora que es mostra com a aquell que Ell s, ha daparixer com a aquellque roman inconegut. La palesabilitat del du, i no pas Ell mateix, s all que s

misteris. Per aix el poeta planteja tot seguit l'altra qesti: Ns com el cel, depals? Hlderlin respon: Ms aviat aix | s el que crec.15Per qu qestionem nosaltres ara s'inclina el poeta per aquesta presumpci?

La resposta ens la forneixen les paraules segents, i s concisa: De lhome, ns me-sura. Quina s la mesura per al mesurar hum? Du? No. El cel? No. La palesabili-tat del cel? Tampoc. La mesura consisteix en el mode pel qual el du que roman inco-negut, en tant que tal es palesa a travs del cel. Du apareix a travs del cel i aquestarevelaci fa veure el que s'oculta, per no pas intentant d'arrencar de la seva ocultaciall que roman ocult, ans tot just arrecerant-ho en el seu ocultar-se. Aix, a travs de lapalesabilitat del cel, el du inconegut apareix en tant que l'Inconegut. Aquesta aparicis la mesura amb la qual l'home es mesura.

Inslita mesura, desconcertant, sembla ser, pel mode com els mortals es represen-ten habitualment totes les coses, incmoda per a l'opini quotidiana de cada dia, quetot ho entn i que pretn ser el raser de tot pensar i meditar.

Inslita mesura per al mode de representaci usual, sobretot per a tot mode de re-

presentaci noms cientfica, de cap manera, per, una vara o una pauta manipulable;i, tanmateix, mesura verament ms senzilla de manejar que aquestes altres, amb queles nostres mans no cerquin aferrar-la, ans es deixin guiar pel gest que correspon a lamesura que s'ha de prendre aqu. Aix sesdev per un prendre, que no arrabassa per asi la mesura16, sin que la pren en un recollit comprendre que roman un escoltar.

Per qu, per, aquesta mesura que ens s avui tan estranya hauria dapellar gensni mica als homes i, a travs de la presa-de-mesura de la poesia, ser per ells comparti-da? Perqu noms aquesta mesura dna-la-talla de l'essncia de l'home. Car l'homehabita en amidar el sobre la terra i el sota el cel. Aquests sobre i sota espertanyen mutuament. Llur reciprocitat s el permetre que l'home travessa cada

vegada que ell s en tant que terrenal. En un fragment (Edici de Stuttgart, vol. 2, p.335), Hlderlin diu:

Sempre, estimat!, la terra

va i el cel resta.Puix que l'home s home en tant que portador de la dimensi, la seva essncia ha deser dimensionada cada vegada. Per aix li cal una mesura que concerneixi d'una sola

vegada tota la dimensi. Allar aquesta mesura, estimar-ne tota l'amplitud i prendre-la com a mesura, aix per al poeta significa: poetitzar. El poetitzar s aquesta presa-de-mesura, presa per a l'habitar de l'home. Immediatament desprs de la frase: De

15. els nvols del cel16. A-prehendre Sichverdanken


5/6

[5]

lhome,ns mesura, la segueixen precisament17els versos: Curull de mrits, mespoticament habita l'home sobre aquesta terra.

Sabem ara qu s, per a Hlderlin, la poeticitat? S i no. S, en tant que ens haestat ensenyat en quina perspectiva cal pensar el poetitizar, a saber, com a un mesu-rar per excellncia. No, per tal com el poetitzar, en tant que el donar-la-talladaquella inslita mesura, esdev ms i ms misteris. I aix ha de seguir essent, si sque ens man-tenim18resolts a restar en el domini essencial de la poesia.

Tot i aix, que Hlderlin pensi la poesia com a un mesurar, sorprn. I amb tot el

dret, mentre ens representem el mesurar en un sentit corrent. Amb lajut dall queconeixem, s a dir, regles i clculs, hom acota quelcom dinconegut, fent-ho aix cone-gut i delimitat per u na xifra i un ordre del tot visibles a cada moment. Aquest mesurarpot variar segons la mena daparells que hi hagi a disposici19. Per, qui ens asseguraque aquesta manera habitual de mesurar, noms perqu s dhabitud,assoleix l'es-sncia de la mesura? Quan sentim parlar de mesura, pensem tot seguit en el nombre iens representem ambds, mesura i nombre, com alguna cosa quantitativa. Amb tot,l'essncia de la mesura no s un quantum, com tampoc no ho s l'essncia del nom-

bre. Amb els nombres hi podem mesurar prou, per no pas amb l'essncia del nom-bre. Quan Hlderlin alla el poetitzar com a un mesurar i sobretot quan l'acompleixcom la presa-de-mesura, aleshores, per pensar el poetitzar, d'entrada i sempre de nouhem de sospesar la mesura que s presa en el poetitzar; hem de parar atenci enaquesta manera de prendre, que no reposa en copsar-ho tot, menys encara, en atra-par-ho, sin en un deixar-venir el que ens ve com-mensurat. Quina s la mesura peral poetitzar? La divinitat; aix doncs, du? I qui s el du? Potser aquesta pregunta s

massa difcil per a l'home i s plantejada massa aviat. Comencem per preguntar,doncs, qu cal dir de du. D'entrada plantegem-ne noms una: Qu s du?

Ens hi poden ajudar uns versos de Hlderlin que, per sort, s'han conservat i quepertanyen, tant pel tema com per la data, al marc del poema: En blau adorable flo-reix... Comencen aix (Ed. Stuttgart, II, I, p. 218):

Qu s Du? Inconeguda li s, mal-grat estar plena de llurs qualitats,la visi del cel. I s que els llamps no sn si-n lira dun du. Un s tant ms invisible,com ms a lestranger es destina...

El que roman estrany al du, els aspectes del cel, a l'home li s familiar. I qu s aixfamiliar? Tot el que, al cel i, doncs, sota el cel i, doncs, sobre a la terra, brilla i floreix,

ressona i flaira, ix i ve, per tamb se'n va i decau, per tamb es plany i calla, tambempallideix i s'enfosca. A all que s familiar a l'home, per estrany al du, shi des-tina l'inconegut per romandre-hi arrecerat en tant que l'inconegut. El poeta, per,proclama tota la claror dels aspectes del cel i el ress de cada una de les seves rbites idels seus vents, i fa brillar i sonar en la veu cantant dun mot els aix aclamats. No-gensmenys, el poeta no descriu, quan s poeta, l'aparena del cel i de la terra. El poeta

17. d.h. eigens genannt: gesagt 18. romandre aushalten anhalten zurckhalten19. [ells mateixos ja de per si] disponibles

reclama, en els aspectes del cel, el que, revelant-se, fa aparixer precisament el ques'oculta, i aix en tant que el que s'oculta. El poeta reclama lestranger en les aparen-ces familiars, on linvisible es destina, per tal que lestranger romangui all que ell s:linconegut.

El poeta noms poetitza aix que pren la mesura dient els aspectes del cel, tot ju-nyint-se a les seves aparences en tant que all estranger on el du inconegut es des-tina. Per a nosaltres, el nom corrent per a l'aspecte i semblana de quelcom simatge. L'essncia de la imatge s: el deixar que es vegi20alguna cosa. En canvi, les

cpies i les imitacions ja sn varietats degenerades de la imatge autntica, la qual, entant que aspecte, deixa que es vegi linvisble i aix l'imagina21 en quelcom que li sestranger. Perqu la poesia pren aquesta mesura misteriosa, s a dir, la pren de les

visions del cel, la poesia parla en imatges. Per aix les imatges potiques sn perexcellncia imaginacions: no pas simples fantasies i illusions, ans imaginacions entant que inclusions visibles de l'estrany en l'aparena del familiar. La dicci potica deles imatges reuneix en un sol tot la claror i els ressons dels fenmens celestes ambl'obscuritat i el silenci de l'estrany. A travs d'aquests aspectes el du fa estranyar.Fent-se estranyar, manifesta la seva ininterrompuda continutat. Per aix, en aquestpoema, desprs dels versos: Curull de mrits, mes poticament habita l'home sobreaquesta terra, Hlderlin prossegueix:

... I no ms puras l'ombra de la nit amb les estrelles,si ho podia dir aix, que l'home,

que s com dir: una imatge de la divinitat.

... l'ombra de la nit la nit mateixa s l'ombra, aquesta obscuritat, que no pot esde-venir mai pura tenebra, perqu en tant que ombra resta confiada a la llum, puix que sprojectada per ella. La mesura que pren la poesia es destina all on l'invisible, en tantque l'estrany, t cura de la seva essncia, en all familiar que sn els aspectes del cel.Per aix, la natura essencial de la mesura s la mateixa que la del cel. Per el cel no spas llum evanescent. L'esplendor de la seva altura s en si l'obscuritat de la seva vasti-tud on tot s'arrecera. El blau de la blavor adorable del cel s el color de la profunditat.La resplendor del cel s lalba i la posta crepusculars de tot el que s anunciable.

Aquest cel s la mesura. Daqu que el poeta s'hagi de preguntar:

Hi ha sobre la terra una mesura?

I hagi de respondre: No n'hi ha cap. Per qu? Perqu all que diem en dir sobrela terra no s ms que aix: que l'home habita la terra i, habitant-la, deixa a la terraser terra.

Que hi hagi un habitar, per, sescau aix que el poetitzar sessencia i esdev apro-piadorament, i aix, esclar, de la manera com ja sabem, s a dir, com a la presa-de-mesura per a tot mesurar. Ella mateixa s el dimensionar en propietat, i no pas elmesurament amb regles preestablertes amb vista a uns plans fixats per endavant. I s

20. Akzente (1954): vgl.Sprache und Heimat bilden [in: GA Bd. 13]21.


6/6

[6]

que el poetitzar tampoc no s cap construir en el sentit d'alar construccions i arran-jar-les. Sin que el poetitzar s el construir del drear(-se) inicial, en tant que s elque, prpiament, dna-la-talla de la dimensi de l'habitar. El poetitzar s, abans queres, el que deixa a l'habitar comproms en la seva essncia. La poesia s el deixar-habitar originari.

La frase: l'home habita en la mesura que construeix detenta ara el seu sentit au-tntic. L'home no habita, mentre no fa sin arreglar-se lestada sobre la terra i sota elcel conreant, com a llaurador, la creixena, alhora que, com a pe, elabora edificaci-

ons. A construir aix, l'home noms hi pot arribar si ja construeix en el sentit de lapotica presa-de-mesura. Que hi hagi autntic construir sescau en la mesura que hiha poetes: aquells que prenen la mesura per a tot el que s arquitectnic, per a la con-

junci estructural de l'habitar.El 12 de mar de 1804, Hlderlin escriv des de Nrtingen al seu amic Leo von

Seckendorf: La faula, visi potica de la histria i de l'arquitectnica del cel, consti-tueix en aquest moment la meva principal ocupaci, especialment la de la nostra na-ci, en la mesura en qu es diferencia de la grega (Edic. Hellingrath, vol. 2, p. 333).

... poticament habita l'home...

La poesia edifica [erbaut] l'essncia de l'habitar. Poesia i habitar ni s'impliquen nis'exclouen. Ms aviat es pertanyen recprocament reclamant-se l'una a l'altre.

Poticament habita l'home. I nosaltres, habitem poticament? El ms probables que no habitem gens poticament. I si s aix, la frase del poeta queda desmentida

i esdev falsa? No. La seva veritat s confirmada de la manera ms inquietant. Car unhabitar noms pot ser impotic si s essencialment potic. Perqu un home pugui sercec, cal que en la seva essncia romangui un home que hi veu. Un tros de fusta no pottornar-se mai cec. Per quan l'home es torna cec, hom pot preguntar si en el seu casla ceguesa prov d'un defecte i d'una prdua de visi o si reposa en un excs i unadesmesura. Hlderlin diu en el mateix poema que reflexiona sobre la mesura per a totmesurar (versos 75-76): Potser el rei dip hi posava massa ull. Podria ser, doncs,que el nostre habitar sense poesia, la seva impotncia de prendre la mesura, vingusde l'estranya desmesura d'un furor de mesurar i calcular.

Podem arribar fer experincia de si i fins a quin punt habitem impoticament,noms si en cada cas sabem qu s la poesia. Podem esperar que s'acompleixi uncapgirament d'aquest habitar impotic, noms en el cas que nosaltres no perdem de

vista el que s potic. Tindrem esguard de la participaci que, en aquest capgirament,hi ha tingut el que nosaltres hem fet i hem deixat de fer, noms quan nosaltres matei-

xos prenguem seriosament all potic.El poetitzar s la puixana fonamental de l'habitar hum. Per en cap momentl'home no pot ser poeta, si, doncs, no s en la mesura en qu la seva essncia s apro-piada a all que l'estima l'home i que, doncs, cal a la seva essncia. Segons la mesurad'aquesta apropiaci, el poetitzar s autntic o inautntic.

Per aix, l'autntica poesia no s'esdev apropiadorament tampoc a cada poca.Quan hi ha poesia autntica i quant de temps n'hi ha? Hlderlin ho diu als versosque ja hem llegit (26-29). Hem diferit expressament comentar-los fins ara. Els versosens diuen:

... Mentre l'amistat,la pura,encara al cor perdura,no dissortadament es mesural'home amb la divinitat...

Qu s l'amistat? Un mot inofensiu; per Hlderlin hi afegeix un eptet, la pura.L'amistat, aquest mot, si el prenem al peu de la lletra, s l'admirable traducci que fa

Hlderlin del mot grec . En iax, Sfocles diu de la (v. 522): Car s la grcia el que sempre crida la grcia.

Mentre l'amistat, la pura, encara al cor perdura... Hlderlin diu, en un gir que empraa pler, al cor, i no pas dins el cor; al cor vol dir: arribat a lempara de l'essnciahabitant de l'home, arribat al cor com a apellaci de la mesura, de manera que aquest,el cor, es tomba a la mesura.

Mentre dura aquesta apellaci de la grcia, sortosament es mesura l'home amb ladivinitat. Quan aquest mesurar s'esdev apropiadorament, l'home poetitza a partir del'essncia dall potic. Quan all potic adv, llavors l'home habita humanament enaquesta terra, llavors, com ho diu Hlderlin al seu darrer poema, la vida dels homess una vida habitant. (Edic. de Stuttgart, II, 1, p . 312).

Panorama

Quan lluny se'n va la vida habitant dels homes,on lluny brilla el temps dels ceps,hi ha tamb, per, els camps buits de l'estiu,i el bosc apareix amb les seves obscures imatges.

Que la natura completi la imatge dels temps,que resti, quan aquests s'escolen de pressa,

ve de la perfecci; llavors l'altura del cel brillaper als homes; com diadema de flors els corona.

HEIDEGGER, M._''...poèticament habita l'home..."

Documents

Transcript of HEIDEGGER, M._''...poèticament habita l'home..."