LA GUERRA DEL FRANCÈS O GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA [1808-1814]

Carme Orobitg Codina, Iman Laatiki i Satou Hydara

Història d’Espanya – 2n Batxillerat A

1/10/2015

CONTINGUTS

1. Guerra del francès: una guerra de guerrilles

2. L’Estatut de Baiona (constitució/carta atorgada) del 1808

3. Creació de la Junta Suprema Central

4. Bàndols davant de la invasió (afrancesats i front patriòtic)

5. Etapes militars. Batalles del Bruc. Batalla de Bailén. Batalla d’Arapiles

6. Tractat de Valençay (1813)

1

Francisco de Goya: “Els afusellaments del tres de maig”

“Els afusellaments del tres de maig” és un quadre del pintor aragonès Francisco de

Goya acabat en 1814 que es conserva al Museu del Prado (Madrid, Espanya). La

intenció de Goya en elaborar aquest quadre, era plasmar la lluita del poble espanyol

contra la dominació francesa.

La nit del 3 de maig de 1808, els francesos van afusellar, en diversos punts de Madrid,

als patriotes detinguts després del seu alçament contra les tropes franceses.

En la composició es poden diferenciar tres grups de persones. A l’esquerra veiem a un

conjunt de persones, unes mortes, d’altres en el moment de màxim dramatisme abans

de l'execució pròpia i un grup que espera el seu moment amb por i desesperació.

L’espai de la dreta està ocupat pels soldats arrenglerats en diagonal.

1. Guerra del francès: una guerra de guerrilles

A començaments de 1808 les tropes napoleòniques van entrar a Espanya, amb

l'excusa de la invasió de Portugal. L'ocupació francesa va provocar una llarga guerra

per la independència (1808-1814), que a Catalunya va ser coneguda com la guerra del

Francès.

2

Afusellaments del 3 de maig de 1814

La guerra entre Espanya i França cal inserir-la dins del context de la política

expansionista de Napoleó Bonaparte per Europa.

En aquest període cal fixar-se en dos aspectes. D'una banda, el conflicte bèl·lic entre

l'exèrcit francès i la resistència espanyola, tant de l'exèrcit, recolzat per la Gran

Bretanya i Portugal, com de les guerrilles, grans protagonistes de la guerra.

D'altra banda, la doble situació política que va viure el país: per un cantó, el règim

oficial de Josep I; per un altre, el govern clandestí format per les Juntes locals i

provincials.

La guerra havia servit per a bastir un nou estat liberal, preparat per a Ferran VII. Un

cop acabada definitivament la guerra, l'any 1814, l'arribada de Ferran VII, "el Desitjat",

va resultar clau.

S’anomena guerra de guerrilles a la tàctica militar de conflictes armats, que van

utilitzar en la guerra de la independència, consistent en veure sense ser vist. Actuaven

mitjançant atacs ràpids i sorprenents, amb el coneixement del terreny (preferentment

accidentat), la rapidesa de dispersió i de concentració de forces, la complicitat del

paisanatge i la solidaritat del grup.

2. L’Estatut de Baiona (constitució/carta atorgada) del 1808

L'Estatut de Baiona o Constitució de Baiona es considera una carta atorgada, ja que

no va ser elaborada pels representants de l'Estat sinó que, va ser jurada pel germà

de Napoleó Bonaparte, Josep I Bonaparte, a qui ell va confiar el territori espanyol

ocupat, el 8 de juliol de 1808 a la ciutat de Baiona (França).

En el qual s'estableix el canvi a Espanya de la monarquia absoluta per una monarquia

constitucional, d'idees napoleòniques. El text comprenia 13 títols i 146 articles. La

religió del país seria la catòlica.

Històricament la seva creació es va realitzar de la següent manera:

Carles IV abdica en favor del seu fill Ferran VII.

Ferran VII abdica en favor de Napoleó.

Entre el 15 i el 30 de juny de 1808 s'elabora una "Constitució".

El 07-07-1808 Napoleó abdica en favor del seu germà Josep.

El 08-07-1808 es promulga.

3

3. Creació de la Junta Suprema Central

La Junta Suprema Central neix de la unió de les 13 juntes provincials sorgides de

manera espontània per enfrontar-se als francesos i també com a forma d'organització

dels participants en els aixecaments populars.

Es va constituir el 25 de setembre de 1808 després de la victòria en la batalla de

Bailén i després que el Consell de Castella declarés nul·les les abdicacions de Baiona.

Va estar vigent fins al 30 de gener de 1810. La Junta Central es va autoatribuir la

sobirania nacional, realitzant la doble funció que exigia el caràcter del procés històric:

dirigir la guerra i promoure la convocatòria de Corts. És a dir, que en poques paraules,

la missió de la Junta va ser la d'assumir el poder de l'Estat durant l'absència del rei,

Ferran VII.

4. Bàndols davant de la invasió (afrancesats i front patriòtic)

La guerra del Francès, va causar una divisió entre els espanyols que es van dividir en

dos grans blocs: els afrancesats i els membres del front patriòtic.

Els afrancesats, eren partidaris de la monarquia bonapartista de Josep I.

Ser afrancesat suposava una altra opció política reformista, enfrontada a l'immobilisme

de l'absolutisme i una alternativa a la ruptura que proposaven els liberals. Dins

d’aquest grup, hi havia perfils molts diversos, ens podíem trobar intel·lectuals, alts

funcionaris i una part de l'alta noblesa que procedia dels anys del despotisme il·lustrat,

que estaven d'acord amb el programa reformista de Napoleó.

L'altre bloc, anomenat el fons patriòtic, era la part de la població que rebutjava una

invasió francesa. Dins d'aquest grup hi havia una gran falta d'uniformitat d'objectius i

això donava a posicions polítiques contràries.

a. D'una banda dins d'aquest bloc tenim a la majoria del clergat i la

noblesa que volien el retorn de l'absolutisme sota la monarquia de

Ferran VII.

4

b. D'altra banda, hi havien alguns il·lustrats que esperaven que amb la

tornada del monarca s’establissin unes reformes per modernitzar el país

però sempre dins del marc de l'antic règim.

c. I finalment, els liberals que volien realitzar un canvi en el sistema polític,

basat en una constitució, en la sobirania nacional, la divisió de poders,

l'abolició dels privilegis estamentals i dels gremis i la llibertat del comerç.

5. Etapes militars. Batalles del Bruc. Batalla de Bailén. Batalla d’Arapiles

- Formació de guerrilles

L’exèrcit espanyol, es veia incapaç d’oposar-se a l’expansió de l’exercit francès, per

aquest fet, van idear un model militar capaç de mantenir una resistència de lluita

armada, espontània i eficaç, formada per uns 30/50 soldats dirigits per un cap.

Majoritàriament eren homes provinents de la classe humil que no podien marxar a

refugis i intervenien de manera irregular, és a dir, actuaven quan havien de defensar a

la seva família, la seva terra o la seva localitat i tornaven a casa quan es produïen

treves.

Amb la guerra, les guerrilles van ser conegudes i utilitzades per molts països, ja que

van ajudar a l’exèrcit espanyol a vèncer l’exèrcit francès i obligar la seva retirada.

- Lluita armada

L’exèrcit napoleònic, es començava a estendre per Catalunya a causa de la falta de

resistència per part de l’exèrcit espanyol. A conseqüència, es va produir l’organització

de la resistència (1808-1809) davant els atacs enemics donant lloc a la batalla del

Bruc. Un enfrontament entre tropes franceses i espanyoles del 6 de juny al 14 de

juny del 1808 a Bruc, una localitat de Barcelona. Aquesta batalla es divideix en un

primer enfrontament, on les tropes franceses surten de Barcelona cap Manresa forçant

el pas a Bruc, on tot seguit, es planifica una emboscada per part de l’exèrcit espanyol

5

que es refugiava a Igualada i Martorell, acabant amb la victòria espanyola en les terres

del Bruc i la retirada a Barcelona de l’exèrcit francès.

El segon enfrontament, té lloc el 14 de juny de 1808 quan els francesos s’enfronten

una altra vegada amb l’exèrcit espanyol, acabant amb la retirada de l’exèrcit francès.

Paral·lelament, es produeix la batalla de Bailén que va tenir lloc el 19 de juliol de

1808 a Bailén, una província de la ciutat espanyola de Jaén. Aquesta batalla va

suposar la primera derrota de la història a camp obert de l’exèrcit francès de Napoleó

contra l’exèrcit espanyol.

Després de conquistar una gran part del territori espanyol en mans de l’exèrcit francès

dirigit per Dupont, les tropes enemigues arriben a Bailén on es troben amb l’exèrcit

aliat. Tot seguit, comença la batalla i les tropes franceses es debiliten per les altes

temperatures i la manca d’aigua que a conseqüència, frenarà l’avanç de les tropes

enemigues al nord de l’Ebre, forçarà a Josep I (germà de Napoleó Bonaparte) a

abandonar Madrid i s’alçarà la victòria aliada.

Davant d’aquesta ofensiva, Napoleó va prendre mesures enviant a 250.000 homes per

dirigir la contraofensiva francesa, aconseguint així, la victòria del bàndol francès i el

retorn de Josep I a Madrid en la victòria de Somosierra el 1809.

- Conquesta de Catalunya pels napoleònics i resistència guerrillera (1810-

1811)

El 1810, el domini napoleònic s’anava estenent per gran part del territori espanyol, la

conquesta de Girona, havia suposat un camí clau per a la conquesta del territori

català. De totes maneres, el poble va seguir amb la seva resistència fins al juny del

1811 amb la major part de Catalunya dominada.

- Domini francès consolidat i ofensiva aliada (1812-1814)

A finals de 1811, Catalunya era dominada per l’exèrcit napoleònic, però tot i això, les

guerrilles i el poble es van mantenir resistents desafiant al bàndol enemic i evitant les

reformes que Napoleó volia introduir. El 1812, es produeix un punt d’inflexió en el

desenvolupament del conflicte amb la batalla d’Arapiles, un dels enfrontaments més

importants de la guerra del francès. Va tenir lloc el 22 de juliol de 1812 al sud de la

ciutat espanyola de Salamanca, al voltant del municipi d’Arapiles.

En aquesta batalla, es van enfrontar, l’exèrcit aliat, format per tropes anglo-

portugueses i espanyoles contra l’exèrcit francès de Napoleó. Es produeixen les

6

primeres derrotes franceses a Cadis, tot seguit, avancen cap al sud on reconquisten

Badajoz i entren a Salamanca. Les tropes aliades derroten a les tropes franceses i es

dirigeixen cap a Madrid, on es produeix l’enfrontament decisiu i José Bonaparte I,

abandona el tro.

Finalment, s’inicia una retirada de les tropes franceses per la major part del territori,

fins a abandonar completament Espanya per les fronteres de Catalunya.

6. Tractat de Valençay (1813)

Tractat signat a la localitat francesa de Valençay l’11 de desembre de 1813 entre

Napoleó i Ferran VII, va posar fi a la guerra del Francès. Napoleó, ofereix pau a

Espanya i reconeix a Ferran VII com a successor al tro, a conseqüència de les

derrotes de la guerra.

En el tractat, Napoleó reconeixia tots els territoris sota poder d’Espanya segons la

situació anterior a la guerra, concertava un acord de comerç entre Espanya i França,

retornava els honors i drets als antics seguidors de Jose Bonaparte i pagava a Carles

IV amb 30 milions de reals cada any. Amb el retorn de Ferran VII, el tractat no entra en

7

Visualització de les diferents guerres de l’època

vigor perquè no va ser acceptat per les corts i es produeix una restauració de

l’absolutisme que comportarà un declivi econòmic.

8

Fragment del tractat de Valençay