29

The first document referring to apilgrimage from Catalonia toSantiago de Compostela datesfrom the year 959 and mentionsa journey undertaken by AbbotCesari of Montserrat. In fact, theMonastery of Montserrat hasnow become the symbolic pointfrom which many pilgrims starttheir journey in Catalonia. FromMontserrat, it is possible to coverthe 1,063 km to Santiago deCompostela on foot, by bicycle oreven on horseback. The Catalanpart of the Camí de Sant Jaume(Way of St. James) enters theLands of Lleida via La Segarra.Pilgrims carry a credential whichthey must get stamped at thesupply and rest points or differentparish churches that theyencounter along the way. Thiscredential is presented at the end

of the journey to show that theWay has been correc t lycompleted.

The Camí de Sant Jaumecombines stretches of dirt trackand tarmac as it passes throughVilagrassa and Anglesola. Aftercrossing the Canal d´Urgell, itarrives at Castellnou de Seana,where there is a municipal hostelspecifically for pilgrims. Pilgrimsenter the city of Lleida via thePardinyes Bridge and then headon to the Historic Centre, passingthe monument to Indívil andMandoni along the way. TheCamí de Sant Jaume leavesLleida following the river and,after passing through the Partidade Butsènit, makes its way toAlcarràs, the last town inCatalonia, before it enters

Aragón. The Camí de SantJaume then continues on viaZaragoza, Tudela, Burgos, Leónand Ponferrada until it finallyreaches Santiago, where pilgrimsreceive the Compostela: adocument written in Latin that isawarded at the Cathedral.

The Catalan section of the Camíde Sant Jaume is 140 km long. Ithas been recently recovered withthe positioning of 551 signs in the30 different municipal districtsand 21 settlements through whichthe route passes.Joan Ramon Segura, Presidentof the Centre Excursionista deLleida (Lleida Rambling Centre),explains that Lleida has alwaysbeen a meeting point for pathsrunning down from the EasternPyrenees. This also helps to

explain why, in addition to theCamí de Sant Jaume proceedingfrom Montserrat, studies arecurrently underway to assess thepossibility of establishing anotherbranch of the route that wouldfollow the River Segre fromPuigcerdà.

There is also another stretch of theCamí de Sant Jaume that passesthrough the Lands of Lleida. It startsat the Cathedral of Tarragona andheads inland to Ponent (WesternCatalonia) via Bellaguarda, LaGranadella, Maials and Montmaneu,before finally reaching Mequinensa.The Compostela, or route certificate,is only awarded to those reachingSantiago de Compostela havingcovered at least the last 100 km ofthe route on foot, or 200 km bybicycle. �

Lleida and the Way of St. James

30

Ganxos i CaboetsPER ORGANYÀ I CABÓ

Text: Albert Villaró Fotos: Ajuntament d’Organyà, Ferran Carricondo, Albert Villaró

“Cap al tard, quan el sol ja haescalfat la formidable massa calcàriade la serra d’Ares, els homes-ocellaprofiten les tèrmiques i omplen elcel de taques de colors vius”

31 32

Els ganxos El dia 3 de novembre de l’any de 1035, el bisbe Ermengold’Urgell va caure al riu Segre mentre inspeccionava les obres de Pontde Bar, i es va obrir el cap en picar contra les roques. El sant cadàverepiscopal va anar riu avall, sense que ningú fos capaç de rescatar-lo, i només es va aturar un moment davant de la Seu d’Urgell perquèels angelets fessin sonar les campanes de la nova catedral. Va continuarel seu periple cap al sud, va travessar els quatre llarguíssims quilòmetresdel terrible congost de Tresponts i, en arribar a una tolla que el Segrefa ja en vistes d’Organyà, fou rescatat pels habitants del poble, armatsamb unes quantes ganxes de raier. Des d’aquell dia i fins avui, elshabitants d’Organyà són coneguts universalment com a ‘ganxos’.Una altra versió, sens dubte interessada, assenyala que el bisbe se’lsva escapar i que no fou tret de l’aigua fins arribar a Peramola.Incomprensiblement, a l’escut del municipi no hi apareixen els estrisamb què van pescar un bisbe, ans hi figura un orgue, en una aplicacióespecialment absurda del que es coneix com a ‘escut parlat’.

Les HomiliesEl nom d’Organyà va indissolublement lligat a les seves Homilies.

La primera manifestació literària de debò en llengua catalana. Sí, éscert qui hi ha algun document més antic escrit en català, però sóntraduccions o documents purament administratius. Les Homilies són

les Homilies, i la llengua que contenen ja és una llengua sencera,expressiva i vital. Escrites i predicades durant els primers anys delsegle XIII, van romandre oblidades durant molts segles en un armaride la rectoria, fins que l’any 1905 Joaquim Miret i Sans, desprésd’identificar-les amb el cor bategant d’emoció, les va comprar pervuitanta-cinc pessetes al mossèn. Avui són a la Biblioteca de Catalunya,manuscrit número 285. L’original és invisible per als mortals, peròa la plaça que hi ha davant de l’església s’hi pot veure una petita ididàctica exposició sobre aquest document fundacional.

Les Homilies es van predicar a l’església de Santa Maria, quellavors era plena de canonges. L’edifici actual és la suma d’unarastellera de modificacions i alteracions, des del segle XI i fins fanomés quatre dies. Paradoxalment, les parts més antigues són a l’espaique hi ha damunt de les voltes barroques de la nau central i sota lacoberta. Allà dalt s’alça, gairebé intacte, un preciós cimbori romànic,deslligat de la resta de l’església, una mena de miracle arqueològicvertical. Hom confia que ben aviat la restauració prevista retorni al’església de Santa Maria la seva antiga esplendor. A més, s’ha previstque dalt del campanar s’hi instal·li el Far de la Llengua, un monumentlluminós i reivindicatiu.

Aquesta vocació literària s’ha consolidat amb la celebració, elprimer cap de setmana de setembre, de la Festa i Fira del LlibrePirinenc.

Fires i mercatsAra que parlem de fires, Organyà va ser durant molts segles la

seu d’una de les grans fires de bestiar de peu rodó del Pirineu. Puntde trobada i d’intercanvi, a la fira de Sant Andreu s’hi compravenmatxos i mules, però també s’hi feien tractes matrimonials (senseanar més lluny, el dels avis materns d’un servidor). D’aquest glorióspassat ramader i comercial n’ha quedat una vocació hostalera a provade variants i embussos. La C-14 travessa el poble, i tot el trànsit quepuja o baixa per l’eix del Segre ha d’alentir el pas i mirar de passarsense pertorbar la plàcida vida de la localitat. Si de cas, s’aturen perfer un cafè, comprar els celebradíssims embotits localso, quan n’és temps, els bolets que s’ofereixen a lesparades vora la plaça de les Homilies. Els diumenges,que hi ha mercat, la temptació per aturar-se a comprarverdura és irresistible. Lluny de viure amargats perla circulació, a Organyà n’han fet un espectacle. Elsporrons gegantins de cal Sastret fan l’ullet al’automobilista, i des de les terrasses dels bars i restaurants es practical’esport del carspotting a la fresca, mirant com passen turistes ipassavolants. Però no tot ha de ser desplaçaments a peu pla: Organyàés un magnífic punt de partida per a excel·lents (i exigents) excursionsamb BTT, cap a Cabó, cap a Montanissell, cap a Fígols i Forn, per

on podrem contemplar l’espectacle del muntanyam prepirinenc. Itambé s’hi poden practicar esports més enlairats: cap al tard, quanel sol ja ha escalfat la formidable massa calcària de la serra d’Ares,els homes-ocell aprofiten les tèrmiques i omplen el cel de taques decolors vius: no és estrany que Organyà s’hagi convertit en un delscentres parapentístics del Pirineu.

La vilaMés enllà del brogit de la carretera, el nucli antic d’Organyà

conserva tot l’encant dels carrers endreçats, plens de flors i d’ombresacollidores. Passen gats grassos i nens amb triciclei samarreta del Barça. El traçat dels carrers és or-togonal, com de campament romà, sense angúniesni passadissos, tot i que els portals supervivents ialgun pany de muralla evoquen la seva antigacondició de vila closa, zona de disputa entre elscanonges de Santa Maria i els comtes de Foix. Però

avui és una vila franca oberta de bat a bat, de ritmes tranquils, unpetit planeta a recer del brogit del món. Des de les magnífiquesbalconades de fusta que hi ha a moltes cases la roba estesa oneja,com si fos una bandera de llibertat domèstica. Res a veure amb latristor de les ciutats modernes, on les ordenances i els arquitectes

A dalt, dolmen al serrat de les Cobertrades i a la dreta,l’ermita de Sant Serni, a Cabó. Sobre aquestes línies, imatge

històrica de la fira de Sant Andreu d’Organyà.

34

La fira de Sant Andreu erauna de les grans fires

de bestiar de peu rodó

del Pirineu

han confinat la bugada als patis interiors o a les terribles assecadoreselèctriques. De tant en tant, s’obre una porta i surt una mestressa aregar les plantes, a l’hora bona, quan encara fa fresca. Amb aigua,a propòsit, de la font Bordonera, una magnífica surgència que és undels orgulls de la vila.

Santa FeNo hi ha postal d’Organyà que no tingui com a teló de fons la

muntanya de Santa Fe, un orgullós sinclinal de margues cretàciques.Dalt de tot hi ha el santuari, de molta devoció i on fins a la guerracivil s’hi havia custodiat l’exvot d’una serp enorme(trenta pams!), d’origen misteriós. S´hi pot pujar apeu des d’Organyà per un caminet dret i frescal:un cop dalt s’ha de tocar la campaneta. Santa Feté tres ermites germanes: Santa Carrànima (damuntde Bóixols), Sant Ponç i Santa Pelaia (a la valld’Alinyà). Des de cadascun dels quatre santuarises poden veure els altres tres, cosa que en un país tan trencat icosterut té el seu mèrit.

Santa Fe –i la seva perllongació cap a ponent, la serra de SantJoan– tanquen pel sud la vall de Cabó, que és la segona etapa delnostre periple prepirinenc.

Un tros de vallVint-i-un quilòmetres de llargada, amb una orientació perfecta,

de llevant a ponent, que li proporciona una insolació envejable i unmicroclima de primera categoria, arrecerat dels vents del nord. Iampla: res a veure amb les habituals estretors prepirinenques. Teninten compte que les valls de la resta de la comarca són més aviattrencades, la vall de Cabó presenta una configuració amable iacollidora. Només cal anar fins a les parts altes de la vall per adonar-nos de la seva lluminositat especial: una llum calcària i vegetal.

El poblament ocupa el fons de vall: per ordre d’aparició, pujantdes d’Organyà, tenim el Pujal i el Vilar, amb l’esglésiade Sant Miquel, de probable capçalera preromànica.El poble de Cabó, al centre exacte de la vall, s’arrapasobre un sòcol de roca pelada, damunt del riu. Mésamunt, seguint per una pista en bon estat, trobaremel nucli disseminat del Cap de la Vall, amb casesque tenen noms sonors i un munt d’història, com

ara Anell (d’on era fill un temut bandoler) i Favà, la casa més potentde tota la vall, protagonista d’aparicions i encanteris. A les parts alteshi tenim els despoblats. Seguint el curs del barranc de la Inglada,una vall secundària que des de Cabó s’enfila fins al Boumort, hitrobaríem Senyús i els caserius de la Serra i Montellà, i el conjunt

Organyà s’ha convertit en un dels centres parapentístics del Pirineu, on sovint és fàcil veure homes-ocell sobrevolant la població.

35

La vall de Cabó, Santa Fe...són indrets que conviden a

practicar el senderisme

i les vistes des del cel

36

D’INTERÈS

Els amants de la bicicleta BTT poden gaudir de paratges únics i irrepetibles en el decurs dels múltiples recorreguts que es poden fer pels voltants d’Organyà.

C-14

L 511

C-14

L 401

A Lleida

Cabó

COM ARRIBAR-HI

Oliana

A la Seu d’Urgell

Coll de Nargó

l’Alt Urgell

Organyà

A Tremp A Sant Llorençde Morunys

Ajuntament d’OrganyàCarretera de Lleida, 21 – 25794 OrganyàTel. 973 38 30 07Web: http://organya.ddl.netE-mail: ajuntament@organya.cat

Consell Comarcal de l’Alt UrgellPg. Joan Brudieu, 15 - 25700 La Seu d’UrgellTel. 902 15 47 15 / 973 35 31 12 - Fax 973 35 27 88Web: www.alturgell.catE-mail: turisme@alturgell.ddl.net

de bordes del Clot d’Escales. Dalt de tot de la serra de Prada, en uncollet sota el Cogulló —a 1.000 m del fons de la vall— hi ha el pobled’Ares, un mirador de primera. És país de cérvols. De la reserva delBoumort davallen sovint a les terres baixes. No és difícil de veure’n atocar mateix de Cabó, i encara més avall, fent malbé els conreus.

Els megalíticsLa vall de Cabó és un dels centres megalítics de la comarca de

l’Alt Urgell, que és gairebé tant com dir-ho de l’Alt Pirineu. Però ambuna particularitat: contràriament al que passa amb la majoria de dòlmensi cistes que hi ha a les valls properes, que se situen en llocs ventilats iamb bona vista, els de Cabó són a mig aire, cap al fons de la vall, avuienvoltats de bosc i accessibles en una passejada: es troben tots al llargde l’antic camí de carro que unia Organyà amb Cabó, i que continua

fins al Cap de la Vall. Avui, aquest seguit de monuments funeraris espoden recórrer amb bicicleta –o a peu– seguint una ruta ben marcada.

Els CaboetUna vall tan ben disposada havia de tenir per força uns senyors

feudals a l’alçada. Els Caboet tenien el control sobre les valls de Cabói les de Sant Joan, més al nord. Eren súbdits fidels dels bisbes d’Urgell,i a mitjan segle XI ja tenen infeudades les Valls d’Andorra. És l’origende la cossenyoria francesa del Principat: els Caboet van entroncar ambels vescomtes de Castellbò, els vescomtes de Castellbò amb els comtesde Foix, els comtes de Foix amb els reis de Navarra, i un rei de Navarraesdevingué rei de França. I fins a Sarkozy, set segles de matrimonis irevolucions. El fil de la història enllaça Favà i l’Elisi, Arnaldeta Caboeti Carla Bruni. C’est pas mal. �

37

El 3 de noviembre de 1035, elobispo Ermengol de Urgell cayóal río Segre mientras inspecciona-ba las obras de Pont de Bar y seabrió la cabeza al golpear contralas rocas. El cadáver fue río abajoy, al llegar a una balsa que el Segreforma ya a la vista de Organyà,fue rescatado por los habitantesdel pueblo, armados con unoscuantos bicheros de almadiero.Desde aquel día, los habitantes deOrganyà son conocidos comoganxos.

El nombre de Organyà va indiso-lublemente ligado a sus Homilies,la primera manifestación literariaen lengua catalana. Escritas y pre-dicadas durante los primeros añosdel siglo XIII, permanecieron ol-vidadas durante muchos siglos enun armario de la rectoría, hastaque en el año 1905 Joaquim Mireti Sans las compró al cura. Hoyestán en la Biblioteca de Catalu-nya. El original es invisible paralos mortales, pero en la plaza quehay delante de la iglesia se puedever una pequeña y didáctica ex-posición sobre dicho documento.

Las Homilies se predicaron en laiglesia de Santa Maria, edificioque es la suma de una hilera demodificaciones y alteraciones, des-de el siglo XI y hasta hace sólocuatro días. Las partes más anti-guas están en el espacio que hayencima de las bóvedas barrocasde la nave central y debajo de lacubierta. Allí arriba se eleva unprecioso cimborio románico, des-ligado del resto de la iglesia.

Organyà fue durante muchos si-glos la sede de una de las grandesferias de ganado de pie redondodel Pirineo. Punto de encuentroy de intercambio, en la feria deSan Andrés se compraban machos

y mulas, pero también se cerrabantratos matrimoniales. De este glo-rioso pasado ganadero y comercialha quedado una vocación hostale-ra. Los domingos se celebra elmercado.

Pero no todo son desplazamientosa pie: Organyà es un magníficopunto de partida de excursionesen BTT y, cuando el sol ya hacalentado la formidable masa ca-liza de la sierra de Ares, los para-pentistas aprovechan las térmicasy llenan el cielo de manchas decolores vivos .

El núcleo antiguo de Organyàconserva todo el encanto de lascalles ordenadas, llenas de floresy de sombras acogedoras. El tra-zado de las calles es ortogonal ylos portales supervivientes y algúnlienzo de muralla evocan su anti-

gua condición de villa cerrada,zona de disputa entre los canóni-gos de Santa Maria y los condesde Foix. Pero hoy es una villafranca abierta de par en par, deritmos tranquilos. En Organyà

encontramos la fuente Bordonera,uno de los orgullos del pueblo.

No existe postal de Organyà queno tenga como telón de fondo lamontaña de Santa Fe. Arriba deltodo se encuentra el santuario, demucha devoción. Santa Fe tienetres ermitas hermanas: Santa Ca-rrànima (encima de Bóixols), SantPonç y Santa Pelaia (en el vallede Alinyà). Desde cada uno delos cuatro santuarios se puedenver los otros tres. Santa Fe y suprolongación hacia poniente, lasierra de Sant Joan cierran porel sur el valle de Cabó.

Veintiún kilómetros de longitud,con una orientación perfecta quele proporciona una insolación en-vidiable y un microclima de pri-mera categoría. La población ocu-pa el fondo del valle. Subiendodesde Organyà, tenemos El Pujaly El Vilar. El pueblo de Cabó estáen el centro exacto del valle. Másarriba encontramos el núcleo di-seminado de El Cap de la Vall. Enlas partes altas se encuentran losdespoblados. Siguiendo el cursodel barranco de la Inglada, unvalle secundario que desde Cabóse encarama hasta el Boumort,encontraríamos Senyús y los ca-seríos de la Serra y Montellà, y elconjunto de bordes de El Clotd’Escales. Arriba del todo de lasierra de Prada está el pueblo deAres, un mirador de primera. Espaís de ciervos.

El valle de Cabó es uno de loscentros megalíticos de la comarcadel Alt Urgell. Los dólmenes ycistas están a medio aire, hacia elfondo del valle, y se encuentrantodos a lo largo del antiguo cami-no de carro que unía Organyà conCabó, y que continúa hacia ElCap de la Vall.

Un valle tan bien dispuesto teníaque tener por fuerza unos señoresfeudales a la altura. Los Caboettenían el control sobre los vallesde Cabó y los de Sant Joan, másal norte. Eran súbditos fieles delos obispos de Urgell, y a media-dos del siglo XI ya tienen infeu-dados los Valles de Andorra. Esel origen de la coseñoría francesadel Principado: los Caboet entron-caron con los vizcondes deCastellbò, los vizcondes deCastellbò con los condes de Foix,los condes de Foix con los reyesde Navarra, y un rey de Navarrallegó a ser rey de Francia. �

Ganxos y Caboets. Por Organyà y Cabó

On 3rd November 1035, bishopErmengol of Urgell fell into theriver Segre and cracked open hishead on some rocks. His deadbody was carried downstream bythe river and, on reaching a poolnear Organyà, was recovered bysome of the local inhabitants. Theyused boat hooks, of the type usedwith rafts, to recover the body,and since that day, the inhabitantsof Organyà have been known asganxos (hooks).

The name Organyà is closelyrelated with its famous Homilies:the first known texts written inthe Catalan language. Thehomilies, which were originallywritten and preached in thechurch of Santa Maria in the earlyyears of the 12th century, are nowconserved in the Biblioteca deCatalunya (Library of Catalonia).In the square in front of the

church, it is possible to find a smalldidactic exhibition dedicated tothis historic document. For manycenturies, Organyà was the seatone of the most important fairs inthe Pyrenees for round-hoofedcattle: the Fair of Sant Andreu(Saint Andrew). This gloriouscattle trading and commercial pasthas bequeathed a tradition forhotels and catering and marketscontinue to be held on Sundays.

The old centre of Organyà stillconserves its original right-angledstreet layout and its survivingporches and pieces of wall serveas reminders of the fact that thiswas once an enclosed settlement.Today, however, this is asettlement that is wide open to theworld.

There are no postcards ofOrganyà that do not feature the

mountain Santa Fe in thebackground. High up aboveeverything else, there is a shrinewhich enjoys considerabledevotion. In fact, Santa Fe hoststhree sister hermitages: SantaCarrànima, Sant Ponç and SantaP e l a i a . T h e t w e n t y - o n ekilometre long Cabó valley isperfectly orientated to receive anenviable amount of solarinsolation. MTB outings andparagliding flights are just two ofthe sporting activities thatvisitors can enjoy in thecountryside around Organyà.

The Cabó valley is one of themain megalithic centres of thecomarca (local district) of L'AltUrgell. Dolmens and cists(small, stone-built, coffin-likeboxes) can be found all along theold cart track that runs fromOrganyà to Cabó and then on

towards Cap de la Vall. Today,t h e s e a n c i e n t f u n e r a r ymonuments can be visited bybicycle -or on foot- following awell marked route.

The feudal lords of Caboet usedto control the Cabó and SanJuan valleys, further to thenorth. They were loyal subjectsof the bishops of Urgell and bythe middle of the 11th centurythey had already brought thevalleys of Andorra under theircontrol. In fact, this is the originof the historical feudal rightsover Andorra that are sharedwith France: the Caboets wererelated to the viscounts ofCastellbò, they were related tothe counts of Foix, who in turnwere related to the kings ofNavarra, and one of the kings ofNavarra became king ofFrance. �

“Ganxos” and “caboets” from Organyà and Cabó

39

40

Castells de fronteraText: Francesc Guillaumet Fotos: Castells de Lleida, S.L., Patronat de Turisme, Jordi V. Pou, Nelson Souto

LA RUTA DELS CASTELLS DEL SIÓ

De Gàver a Balaguer. Un extens recorregut de 70 quilòmetres que serpenteja per la Segarra, l’Urgell i la Noguera.Aquesta és la proposta dels Castells del Sió, una ruta que travessa aquestes tres comarques seguint el curs del riu ique trasllada el visitant per les fortaleses d’aquesta línia defensiva a cavall entre la Catalunya Vella i la CatalunyaNova. I és que Ponent, terra de frontera per definició, ofereix una proposta en la qual el visitant pot recórrer elterritori no solament mitjançant les seves fortificacions, un element arquitectònic que ha donat riquesa al paisatge,sinó també a través de tota la seva càrrega històrica.