FONS LOCAL

Biblioteca

Pública

Municipal

De

Cambrils

Es tracta d’un extens estudi sobre el sòl, com a ecosistema. Està dividit en tres parts, precedides per una introducció en la que es presenta el medi físic i humà i la seva relació amb l’agricultura. Posteriorment hi trobem la classificació, estudi i descripció dels sòls conreats i l’explicació dels conreus tant de secà com de regadiu. Finalment, una quantificació de la fertilitat i l’acció del pagès sobre el sòl amb la classificació per comarques i municipis.

Pàg. 22-23: Quan parla de vegetació natural i conreus diu “La vid es tan importante como el olivo y en algunos casos aparece asociada con él. En las comarcas donde es masiva suelen aplicarse técnicas adecuadas, pero los factores físicos negativos están haciendo retroceder el cultivo. ... El avellano es la especie tradicional del Baix Camp, aunque también es importante en L’Alt Camp y el Tarragonés. Sustituye a la viña en los suelos mejores, sobre todo arenosos y, en general no calcáreos. En los municipios del Camp en los que sólo existen suelos calizos, el avellano se encuentra siempre en los más húmedos, en “les comes” o vaguadas, dejando los sectores más secos para la vid, olivo y finalmente algarrobo, por este orden”.

Pàg. 129-141: estan dedicades a l’anàlisi de: Los suelos de la vid de secano, després d’una breu introducció passa a analitzar els sòls de les diverses denominacions d’origen –Tarragona, Conca de Barberà, Terra Alta, Penedès i Priorat- detallant el tipus de fertilitat i el detall de l’anàlisi dels components minerals.

Pàg. 131: “La denominación de origen “Tarragona” ampara una parte considerable del viñedo catalán. La comarca de L’Alt Camp, parte del Baix Camp y la del Tarragonès, constituyen la subdenominación de “Camp de Tarragona”.

Pàg. 135: “... en relación con las características generales de los suelos de los viñedos del área de denominación “Tarragona”, se deduce que la fertilidad actual no podrá mejorarse, pues con arreglo a las limitaciones topográficas la explotación de las tierras, excepto en los casos de absentismo, debe considerarse aceptable. Por otra parte hay que esperar un progresivo abandono, en las catenas topográficas existentes, de los suelos sujetos a mayor erosión y una mejor atención de los situados en los sectores cóncavos. El contenido en potasio, a pesar de la baja fertilidad general, permite una producción de vinos con suficiente grado, paliando los efectos de las deficiencias fosfóricas, que influyen en las cepas pero no directamente en los vinos”.

COBERTERIA LAGUNA DE EZQUERRA, Eugenio.

Los Suelos cultivados de la provincia de Tarragona.

Tarragona: Diputació de Tarragona, DL 1986

L’autor parla de la importància que per als historiadors pot tenir la documentació del fons de la Delegació de Tarragona del Ministeri d’Hisenda (s. XIX-XX), conservat a l’Arxiu Històric de Tarragona. En destaca i analitza una estadística elaborada per l’Ajuntament de Cambrils, a instàncies del govern civil, sobre la producció agrícola municipal realitzada el 23 de febrer de 1918. L’expedient consta de 29 fulls impresos, mida doble foli i amb les respostes manuscrites. S’hi troba informació diversa com el nom i cognoms del pagès, la seva adreça i qualificació (propietari, mitger) així com el tipus de producció i si es reserva per al consum familiar.

GRAU i PUJOL, Josep M. T.

Una estadística agrícola de Cambrils del 1918.

Anjub: Quadern de cultura tradicional i popular. Núm. 6 (2003, juny); pàg. 18

Cambrils. Núm. 6 (2003, juny); p. 18

ROVIRA i VIRGILI, Antoni.

Teatre de la natura; Teatre de la ciutat.

Barcelona: Proa, 2000

Recopilació d’articles d’entre els que destaquem Elegia de la vinya, pàg. 41-2

“La terra de Catalunya, al centre i al sud, és tota clapada de la verdor clara de les vinyes. Els nostres ulls s’han acostumat a veure cobertes de vinya vastes extensions de camp i, més encara, les comes i muntanyoles. En alguns indrets de la Catalunya Nova el vinyar puja, agosarat, pels pendissos d’altes muntanyes, ajudant-se sovint dels marges en forma de grades d’amfiteatre. La vinya és avui –si no amb exactitud de mida, amb varietat visual- la meitat dels conreus de Catalunya, i els vinyaters formen la meitat de la nostra pagesia.

“Les plantacions geomètriques semblen un desplegament d’exèrcits regulars. La vinya

és la plantació que us suggereix més vivament aquesta idea. Quan guaiteu un vinyar des del tren o l’automòbil en marxa sentiu la il·lusió òptica que els ceps evolucionen com els regiments en el camp d’instrucció militar. L’arbre va muntat a cavall; el cep és un peó...

SIURÓ SALVADÓ, Josep M.

Del Sindicat d'ahir a la Cooperativa d'avui:

Cambrils 1902-1998.

Cambrils: Cooperativa Agrícola i Caixa Agrària de Cambrils, 1999

“Contrasta dolorosament l’espectacle de les nostres vinyes en el ple de la ufanor

verda, amb el plany dels qui parlen de la crisi de la viticultura. Aquests ceps amb tanta mesa, amb tant de fruit incipient, amb tant vella pampolada; aquests ceps arrenglerats i disciplinats com un gran exèrcit en parada solemne, pateixen una malaltia greu i potser mortal, una malaltia més temible encara que la fil·loxera i el míldiu; una crisi de caràcter econòmic. Les vinyes no en saben res, d’aquesta malaltia. Però el qui les guaita, que sap l’existència de la crisi vitícola, sent l’angúnia del malastre que plana damunt els ceps vestits de pàmpols i guarnits de raïms que es comencen a inflar.

“El cor em diu que vindrà, d’ací a alguns decennis, un canvi de decorat en les extensions ocupades ara pels forts i joiosos regiments de ceps. I aquests em semblen, en molta part, destinats al sacrifici...”

Monografia editada el 75è aniversari de la Cooperativa Agrícola. Aporta una cronologia des del seu origen, detalls sobre la producció agrícola, l’activitat social, el patrimoni, etc.

Ja en la introducció es destaca la importància del conreu de la vinya.

Pàg. 3: “La Secció del vi va ser essencial en la fundació del Sindicat i, durant una gran part de la seva vida ha estat la secció més important. La cooperació entre el Sindicat i l’agricultor va ser mútua, per un cantó l’existència del celler va fomentar la plantació de noves vinyes, i per l’altre l’augment de la producció va donar lloc a les modificacions de maquinària i a múltiples ampliacions de la cabuda. La modificació de la maquinària de l’any 1958 va ser precursora per la majoria de cooperatives, pels escorredors vis sense fi, per les bàscules amb vagoneta, i per suprimir la major part de la mà d’obra en el tractament de la verema.”

Pàg. 47: “els estatuts de l’any 1915 de la Cooperativa d’elaboració i Venda de

Productes Agrícoles de Cambrils reflecteixen la necessitat d’elaborar vi conjuntament i l’objectiu de construir un celler”

“Pel que fa al moment a partir del qual l’any 1915 els socis de la Cooperativa d’elaboració van començar a fer vi conjuntament gairebé tampoc hi ha cap referència... tenim un document de compra d’una premsa marca Mercedes del mes de juny de 1917... el lloc on es feia abans d’entrar en funcionament el nou Celler tampoc queda reflectit en cap document”

Pàg. 48: “La primera collita documentada, exercici 1921... va ser de 532.483 quilos de

verema blanca i 63.561 quilos de verema negra. El vi blanc va resultar amb una mitjana de 13.97 graus i de vi negre amb 14.96 graus”

“Una qüestió essencial que marcaven clarament els estatuts era que tothom que fos

soci del Sindicat es comprometia a aportar tota la seva verema a l’entitat. Aquesta era una condició en la qual no es transigia i podia ser motiu de multa i d’expulsió del sindicat”

Pàg. 50: “Aquesta primera etapa del sindicat es caracteritza per la bona graduació del

vi elaborat. S’aconseguien una mitjana de 12 a 13 graus i alguna vegada es va arribar als 15 graus. Les varietats dels ceps que es conreaven eren principalment de Macabeo, Garnatxa blanca, Picapoll, Pansal i Esquitxagós en verema blanca; i Garnatxa negra, Carinyena, Tintorera, Ull de Llebre i Pàmpol Girat en verema negra.”

Pàg. 54: “La Guerra civil no va significar la suspensió de l’activitat del Celler. Durant els

tres anys es va continuar elaborant i comercialitzant vi... És a partir de l’any 1940 que s’entra en una etapa que comporta la millora substancial dels resultats econòmics. Això permetrà la renovació de part de la maquinària i l’ampliació de l’emmagatzematge de vi, que finalitzarà l’any 1946 amb l’entrada en servei d’un nou edifici que pràcticament duplicarà la capacitat de guardar vi del sindicat.”

Pàg. 56: “A finals dels anys quaranta la Cooperativa va embotellar vi. L’entitat va

arribar a tenir número de registre oficial d’embotellador el desembre de l’any 1948. Existeixen etiquetes impreses i es van comprar ampolles que es van fer servir durant anys per altres coses, i es va arribar a comercialitzar en poca quantitat, finalment es va abandonar el projecte.”

Pàg. 58: Segona reforma i màximes produccions (1950-1965) “En aquest període

s’arriba a les produccions de verema més altes que ha assolit mai la Cooperativa, això va fer que l’entitat posés tots els seus esforços en comercialitzar el vi, introduint el sistema de venda per subhasta, i mirant de fer més rendible l’elaboració, amb la introducció de maquinària més moderna. El pas definitiu és la segona reforma que es va fer a la sala de màquines, amb una renovació total fins i tot en el sistema d’entrada de la verema, amb la instal·lació de quatre tramuges noves. Malauradament la modernització de la maquinària i el rècord de les collites no va venir acompanyat per uns preus raonables del vi, que durant catorze anys gairebé no va veure augmentat el seu valor, això va significar un punt d’inflexió en aquest cultiu, que a partir de l’any 1960 va veure com lentament decreixia tant en quantitat de producció com en importància econòmica.”

Pàg. 64-5: “El decenni dels anys seixanta va significar el punt d’inflexió d’un cultiu que des de començaments de segle havia anat en augment i que durant la primera meitat del segle XX havia estat decisiu en el creixement econòmic de Cambrils. Si durant els primers cinc anys, de l’any 1960 al 1965, les produccions es van estabilitzar, diversos factors van fer que a partir d’aleshores la vinya perdés progressivament pes en el sector agrari. La causa d’aquesta caiguda de producció es pot resumir en dos factors: el “boom” turístic, que va accelerar la urbanització de zones de secà properes al litoral, gairebé totes plantades de vinya, extensions que es van arrencar per dedicar-les a productes més econòmicament viables, com els arbres fruiters i la producció hortícola. La vinya va deixar de ser essencial per a les seves economies, i al llarg dels anys es va convertir en un cultiu marginal, que per molts pagesos servia per poder tenir vi durant tot l’any i poca cosa més. L’activitat de la Cooperativa va ser paral·lela a aquest canvi de situació, l’elaboració de vi, de ser l’activitat principal de l’entitat va passar a un segon pla, cada vegada més minoritari, i l’entitat, sensible a aquests canvis, va centrar la seva activitat en la comercialització hortofrutícola, tot i que va continuar mantenint i renovant la infraestructura d’elaboració fins al tancament del celler.”

Pàg. 65-6: “L’abandó definitiu de la vinya va començar l’any 1990, quan la Comunitat

Europea va posar en marxa una campanya per reduir la superfície de vinya plantada. A partir d’aquell any molts pagesos i productors es van acollir a aquestes ajudes concedides per l’arrencament de les vinyes i l’abandó definitiu del cultiu... l’any 1993, quan solament van entrar 228.378 quilos de verema es va prendre la decisió de tancar el Celler, durant els seus setanta-tres anys de funcionament van entrar al Celler 125 milions de quilos de verema.”

“A partir d’aquell any les cada vegada menys plantacions de vinya que queden a

Cambrils porten la seva producció al Celler de Montbrió, que encara manté oberta la seva producció, sobretot gràcies a l’elaboració de vins de bona qualitat i moscatell.”

TARÉS LAGUNAS, Manel.

La Dona, en les feines del camp.

Anjub: quadern de cultura tradicional i popular. Núm.3, (desembre, 2000); pàg. 4-7

L’autor centra l’article en la multiplicitat de tasques exercides per les dones dintre del món rural que incloïen: el treball al camp, moltes vegades conjuntament amb el realitzat pels homes, la cura del bestiar i l’explotació d’un petit hort per a l’abastiment propi i l’intercanvi d’excedents, i la feina de mestressa de casa –cuinar, netejar, elaborar conserves, roba de vestir o productes de neteja- així com tenir cura de la família –infants i vells- també parla dels diferents conreus, salaris i l’estatus de la dona pagesa.

En l’apartat dedicat a La verema, pàg. 5-6, diu: “La vinya va viure un gran auge al Camp de Tarragona quan aparegué la fil·loxera a França l’any 1865 i destruí les vinyes d’aquest país veí.

Les feines relacionades amb la plantació dels ceps (fer clots, donar pitjada, fer replans,

llaurar, fer colgats, etc.) eren del tot masculines i es duien a terme a finals d’any... els sarments (branques de cep) es plantaven fent mallols si el terreny era erm, o fent colgats i capficats quan s’havien de renovar ceps morts o malalts... els homes podaven i les dones plegaven les redoltes i en feien feixines o petits feixos, que es venien als flequers com a combustible per als forns... Més endavant, calia espampolar, és a dir, s’eliminaven alguns pàmpols i cavallets per tal d’aclarir el cep i permetre que el raïm estigués més airejat... a l’hivern, els homes descalçaven els ceps (eixobrir) per tal de desfer els terrossos i treure herba, i es llaurava. Més endavant es realitzava una última neteja de les males herbes (eixarcolar)... també calia ensofrar els ceps per tal de prevenir-los de la malura o oídium. Hom solia realitzar dues passades, la de brot a la primavera i la de raïm, abans de la verema. Aquesta era una tasca de tothom: homes, dones i xiquets. I a més, hom havia d’ensulfatar... Però la feina que més persones mobilitzava era la verema (vermar), que es realitzava durant l’agost i el setembre i que reunia una gran quantitat de jornalers d’ambdós sexes. L’elaboració del vi era ja tasca masculina, tot i que les dones ajudaven a transcolar-lo.”

TARÉS LAGUNAS, Manel.

Pagesos vora la mar: Vilafortuny abans de la urbanització

Anjub: Quadern de cultura tradicional i popular. Núm. 5, (2002, juny); p. 3-9

L’article repassa la història d’aquests nuclis rurals que formen part del terme municipal

de Cambrils i que han sofert modificacions substancials amb l’arribada del turisme. S’hi fa especial referència a Vilafortuny, incidint en la vida quotidiana de la gent que el poblava als diferents masos, l’estiueig o la història més recent –guerra civil-.

N’hem triat uns fragments que fan referència a les tasques agrícoles. Pàg. 5: “Les zones de conreu s’estenien principalment de la via del tren cap amunt. Les

terres de Vilafortuny, Tallats i Cap de Sant Pere tenien regadius alternats amb conreus de secà. Nombrosos pous i mines, amb les corresponents sínies mogudes per rucs, i més tard per motors de benzina, dotaven d’aigua els conreus... Les terres més altes eren secanes, sobretot les del Mas d’en Bosch, i més amunt encara, el Mas d’en Bisbe i la Vilagrassa. Es conreava sobretot vinya (de les varietats esquitxagós, macabeu i garnatxa), olivers, garrofers i cereals.”

VIOLANT i SIMORRA. Ramon.

Etnografia de Reus i la seva comarca:

El Camp, La Conca de Barberà, El Priorat.

Barcelona: Alta Fulla, 1990

Llibre de referència que ens parla amb molt de detall de tots els aspectes de la zona geogràfica estudiada, des de la història o la geografia a les feines agrícoles i ramaderes, els aliments, la caça, la pesca, el vestit o les festes. Tot acompanyat de dibuixos, gravats, estampes, etc.

Les pàg. 404-415 estan dedicades a la verema i l’elaboració del vi. Pàg. 411: “Cada vermador (Vinyols) o vremador (Ulldemolins), proveït d’una cistella i

un falçó (Cambrils, Alt Camp) (29) o falçonet (Priorat) (30), de fulla corbada com un podall (Fig. II), va segant tots els raïms dels ceps, fins que ja no n’hi cap més de plena; llavors la buida en portadora (Fig. 18)

Bo i plenes les portadores, tant si les han de traginar amb el carro, dretes damunt l’empostissat, com si ho fan a bast, almenys al Camp: Reus, La Canonja, Constantí, Vilaplana, etc., com a Porrera i el Priorat en general, van tapades amb el bossall...”

A la pàg. 379 diverses figures d’estris agrícoles entre els quals “falçó de collir raïms de

Cambrils”. Entre les pàgines 380-83 i 386-87 hi trobem les làmines VII-VIII i IX-X dedicades a diferents moments de la verema.

www.cambrils.cat/biblioteca