1

Febrero-Abril 2014

DOSIER PRENSA

SUPERMANZANASBARCELONA

2

Data:26/02/2013

Títol: Barris a velocitat humana: impuls a les superillesMitjà: Agenda 21URL: clica aquí

3

Data:26/02/2014

Títol: Barcelona tendrá cinco “supermanzanas” piloto en los próximos cuatro añosMitjà: La VanguardiaURL: clica aquí

4

Data:26/02/2014

5

Data:26/02/2014

Títol: PSC afea a Trias que se apropie de ideas viejas y olvide dignidad de barriosMitjà: La VanguardiaURL: clica aquí

6

Data:26/02/2014

Títol: BCN cortará el tráfico de algunas calles en fin de semanaMitjà: el PeriódicoURL: clica aquí

7

Data:26/02/2014

8

Data:26/02/2014

Títol: L’Ajuntament crearà cinc superilles on els vianants guanyaran espai als cotxesMitjà: BTV notíciesURL: clica aquí

9

Data:26/02/2014

10

Data:27/02/2014

Títol: CiU dóna un toc ‘smart city’ a les superillesMitjà: el PeriódicoURL: clica aquí

11

Data:27/02/2014

12

Data:27/02/2014

Títol: Barcelona creará cinco grandes ‘islas verdes’ para peatonesMitjà: El PaisURL: clica aquí

13

16societat

DILLUNS, 10 DE MARÇ DEL 2014 ara

carrer de Sants

Font: Ajuntament de Barcelona / Gràfic: X. Laborda

Esquema original de superilla de l’Agència d’Ecologia Urbana de

Barcelona

Àmbit pilot les Corts

Sants

Hostafrancs NovaEsquerra

de l’Eixample

AntigaEsquerrade l’Eixample

la SagradaFamília

el Clotel FortPienc

el Poblenou

Àmbit pilotSants-Montjuïc

Àmbit pilotPlaça de lesGlòries

Àmbit pilotSt. Martí

Les cinc superilles pilot

P

P L

Vehicles de pasi transport públic Xarxa bàsica

Xarxa secundària interna

Eis viari per al transportmotoritzat

Eix viari per al vianant ialtres usos de l’espai públic

Trànsit de vianantsi de bicicletesVehicles de residents, càrregai descàrrega, emergènciesAparcamentsi plataforma logística

(No directament aplicable a les cinc superilles pilot)

Maternitatde Sant Ramon

Àmbit pilotEixample

MARIA ORTEGA BARCELONA

Un canvi a gran escala no només en la mobilitat a la ciutat, sinó, sobretot, en les possibilitats que tindran els ciutadans

de gaudir de l’espai públic. És el que prepara Barcelona –encara de ma-nera tímida– amb la nova divisió en superilles, que preveu aglutinar di-ferents illes de cases i marcar deter-minats carrers –els perimetrals– com a eixos viaris forts, els que, en definitiva, absorbeixen la major part del trànsit, de manera que els interiors poden quedar més reser-vats a veïns, els vehicles de serveis i ús ciutadà. La idea que es perse-gueix és optimitzar el repartiment de trànsit per la ciutat perquè les persones puguin reivindicar-se i te-nir dret a més espai, en la línia del que havia concebut Cerdà en el seu Eixample i els 40 metres quadrats d’espai per a cada ciutadà. El repte: prendre protagonisme al cotxe. L’horitzó fixat fins al 2018 és que els desplaçaments en vehicle privat passin de representar el 26,5% del total al 21%. I el de les superilles és l’esquema que defensa des de fa anys l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona.

El seu director, Salvador Rueda, les té entre cella i cella des del 1987. I ja funcionen, a molt més petita es-cala, al barri de Gràcia, on han ob-tingut bons resultats. El format també s’ha exportat a ciutats com Vitòria, que de la mà de l’Agència va capitanejar la implantació de la xar-xa de bus en línies verticals i horit-zontals que s’entrecreuen entre elles com la que està desplegant ara Barcelona. El salt cap a les superi-lles –molt vinculat, en el fons, a la quadrícula que dibuixen les noves línies de bus– és, segons Rueda, un “canvi radical per a la vida de la ciu-tat”, que es farà, això sí, “sense tren-car res”. De manera molt progressi-va per anar testant resultats.

Amb atributs ‘smart’ L’equip de govern ha assumit el rep-te de posar-ne en funcionament cinc a manera de prova pilot en els pròxims quatre anys. Tot just fa uns dies el tinent d’alcalde d’Hàbitat Urbà, Antoni Vives, detallava els primers passos que es faran en aquesta reestructuració, que, com la majoria dels projectes del seu equip, incorpora el concepte smart. És a dir, que les cinc primeres superilles que Barcelona projecta a manera de prova no es conceben només com un canvi en la mobilitat –neixen sense el compromís de restringir explícitament la circulació en cap de les vies que les integra, perquè aquesta qüestió es deixa en mans del procés participatiu que es pre-

Reportatge

veu obrir–, però amb el repte d’in-corporar conceptes tan poc planers com el de “metabolisme urbà més autosuficient”, que es tradueix en objectius com ara la millora de l’en-llumenat públic i la rehabilitació energètica dels edificis per reduir el consum. Res a veure, doncs, amb el que és pròpiament mobilitat i fre al vehicle privat.

De moment, les superilles seran petits laboratoris de proves que co-mençaran a funcionar amb volun-tat d’anar-se estenent per la ciutat. Hi haurà, segur, talls i restriccions, però l’equip de govern encara no detalla on. El que sí que avança és que les primeres proves es podrien fer en cap de setmana per veure qui-na afectació tenen sobre el funcio-nament de la ciutat. És a dir, que a curt termini els ciutadans guanya-ran espai en dies festius.

L’Ajuntament destinarà deu mi-lions d’euros a desplegar aquestes primeres cinc superilles, que estan situades al barri de la Maternitat, al Poblenou, a la plaça de les Glòries,

a l’Esquerra de l’Eixample i a Hos-tafrancs. L’anunci va agafar a con-trapeu el líder d’ICV a la ciutat, Ri-card Gomà, que esperava que l’illa de Germanetes, a l’Esquerra de l’Eixample, fos una de les primeres a transformar-se perquè, de fet, és una reivindicació del mateix barri –dissabte els veïns de la zona s’or-ganitzaven per protestar per aquest oblit–, i que recriminava falta de concreció en el disseny d’aquestes estructures. El seu grup és el que més pressió ha fet per la implanta-ció d’aquest nou model de ciutat i el que va arrencar el compromís mu-nicipal d’engegar-lo durant aquest mandat.

En nom del col·lectiu Recreant Cruïlles, que reivindica la superi-lla de Germanetes, Francesc Ma-grinyà creu que, tot i l’avenç anun-ciat, queda camí per recórrer en l’ocupació de l’espai amb activitats ciutadanes. Ells defensen guanyar espai al cotxe amb propostes com ara esports al carrer i mercats quan es restringeixi el trànsit.e

MOBILITAT

Barcelona busca espai per al vianantLa ciutat es comença a estructurar en superilles per concentrar el trànsit en determinats carrers

BANC DE PROVES El trànsit ja es reparteix per

una superilla a Glòries. X. BERTRAL

Canvis La ciutat inverteix deu milions a fer cinc superilles en els pròxims quatre anys

Vitòria: més espai per als veïns, menys sorollLa ciutat pionera a l’Estat a inclou-re superilles en el seu pla de mobili-tat sostenible va ser Vitòria. La pri-mera a desplegar-se i, per tant, la que més s’ha analitzat és la conegu-da amb el nom de Sancho el Sabio, que va implicar suprimir alguns car-rils de circulació motoritzada, fer carrers per a vianants, ampliar vore-res i incloure més carrils bici, entre altres actuacions. Els diferents me-suraments que s’han fet en aquest projecte pioner han donat bons re-sultats: la superfície per a vianants ha passat del 45% al 74%, el nivell de soroll ha baixat dels 66,5 decibels als 61 com a conseqüència de la reduc-ció de trànsit i han millorat, també, els paràmetres referents a la conta-minació. La implantació del nou model va comportar, però, crítiques inicials per punts com ara l’elimina-ció de llocs per aparcar.

Data:10/03/2014

Títol: Barcelona busca espai per al vianantMitjà: ARAURL: Edició impresa

14

1

Data:27/03/2014

Títol: ARRENCA EL PROGRAMA SUPERILLES A LES CORTSMitjà: Agenda 21, Ajuntament de BarcelonaURL: clica aquí

Data:27/03/2014

Títol: ARRENCA EL PROGRAMA SUPERILLES A LES CORTSMitjà: Agenda 21URL: clica aquí

15

Data:24/04/2014

Títol: REFLEXIONS SOBRE LES SUPERILLESMitjà: Blog Hàbitat Urbà, Ajuntament de BarcelonaURL: clica aquí

16

Data:24/04/2014

17

C/ Escar 1, 3º 08039 BarcelonaTel: +34 93 224 08 60Fax: +34 93 224 08 61info@bcnecologia.netwww.bcnecologia.net

BCNecologiaAgencia de EcologíaUrbana de Barcelona

MÁS INFORMACIÓN