ESPORTS COL·LECTIUS: FUTBOL

1. HISTÒRIA

Evolució des de l'antiguitat .

En l'Orient Llunyà es va publicar un llibre del joc de Kong-f u i el seu autor Confuci parla

sobre els jocs de pilota i, principalment, sobre jocs en els quals s'empraven els peus i el cap. En la mateixa època a Xina es practicava una espècie de futbol denominat Tsra Chu i es tractava de colpejar pilotes amb els peus. En aquell moment al Japó es coneixia un joc que s'assemblava molt al futbol, però desconeixem el seu nom.

Al principi este esport es jugava amb una bufeta d'animal farcida de draps o herbes,

també amb altres coses redones abans d'existir els balons actuals fabricats amb diversos

materials.

Entrada a Europa.

Es va anar introduint i practicant en el segle XI fins al XVII, sent conegut pels noms

següents: • A Roma es coneixia com Haspartum.

• A Itàlia com Giuoco del Calci.

• A França com Soule o Choule.

• A Anglaterra com a Futbol/Rugbi

A principis del segle XVIII (en 1823) el futbol va establir la seua forma futura, distingint-se

definitivament del Rugbi. Es va desenrotllar ràpidament a Anglaterra i l'any 1863 es va fundar

l'Associació Anglesa de Futbol.

Este esport va ser propagat fora d'Anglaterra per mariners, estudiants, soldats,

comerciants, tot tipus de treballadors i inclús sacerdots. Dinamarca va ser el segon país

d'Europa que va fundar una Associació Nacional.

Després el futbol va passar a Sud-amèrica i Argentina va formar el primer club del

continent: ho van fer dos germans de nacionalitat anglesa a través d'un anunci buscant

voluntaris.

En altres continents el joc del futbol va tardar més a arribar i introduir-se entre els seus

habitants, però podem dir que a principi del segle XX es practicava en els cinc continents.

A Espanya, on primer va començar a practicar-se el futbol va ser en les mines de Riu

Negre, a Huelva, i en un campament d'anglesos a Bilbao, tot això degut precisament al tràfic

comercial que, a través dels seus ports marítims, es realitzava amb Anglaterra (parlem de les

últimes dècades del segle XIX).

Els pioners del segle XIX quedarien meravellats, i potser un tant sorpresos, per la forma

en què ha evolucionat este esport, passant de ser una activitat d'aficionats a un espectacle

indiscutible de masses.

2. ASPECTES GENERALS:DESENROTLLAMENT DEL JOC

El futbol es juga amb una pilota esfèrica, amb dos equips d'onze jugadors cada un (deu jugadors "de camp" i un porter) que competixen per fer que traspasse la línia de la porteria rival,

marcant així un gol. L'equip que més gols hi haja marcat al final del partit és el guanyador; si ambdós equips no marquen, o marquen la mateixa quantitat de gols, llavors es declara un empat.

La regla principal és que els jugadors, excepte els porters, no poden tocar

intencionadament la pilota amb els seus braços o mans durant el joc, encara que han d'usar les

seues mans per als servicis de banda.

En el desenrotllament del joc, els jugadors intenten portar la pilota fins a la porteria rival a través de la conducció, els passes i els regatejos. Els jugadors rivals intenten recuperar el control de la pilota interceptant els passes o llevant-li la pilota al jugador que la porta; no obstant això, el contacte físic està limitat. El joc en el futbol fluïx lliurement, detenint-se només quan la pilota ix del terreny de joc o quan l'àrbitre decidix que ha de detindre's per alguna qüestió reglamentària.

Les regles no especifiquen cap altra posició dels jugadors a part de la del porter, però amb el pas del temps s'han desenrotllat una sèrie de posicions en la resta del camp. Amb poques paraules, s'identifiquen tres categories principals: els davanters, la tasca principal dels quals és marcar els gols; els defenses, ubicats prop de la seua porteria, els que intenten frenar els davanters rivals; i els centrecampistes, que manegen la pilota entre les posicions anteriors. A tots estos jugadors se'ls coneix com a jugadors de camp, per a diferenciar-los del porter. Al seu torn, estes posicions se subdividixen en els espais del camp en què els jugadors intervenen la major part del temps. Així, podem parla per exemple de defensa lateral dret, lateral esquerre i central.

Els deu jugadors de camp poden distribuir-se en qualsevol combinació. Per exemple, pot haver-hi quatre defenses, quatre centrecampistes i dos davanters (4,4,2); o tres defenses, quatre centrecampistes i tres davanters (3,4,3). La quantitat de jugadors en cada posició determina l'estil de joc de l'equip: més davanters i menys defenses crearà un joc més agressiu i ofensiu, mentres que el contrari generarà un joc més lent i defensiu. Encara que els jugadors solen mantindre's durant la majoria del temps en unes determinades posicions, no hi ha restriccions sobre el seu moviment en el camp. El esquema dels jugadors en el terreny de joc depén de l'entrenador, que s'encarrega de dissenyar l'estratègia que considera més adequada en funció de les característiques dels seus jugadors, i a vegades, tenint en compte a més els jugadors amb què compte l'entrenador contrari. ASPECTES REGLAMENTARIS BÀSICS

Veurem a continuació alguns detalls referits a les regles bàsiques d'este esport.

- CAMP DE JOC: es juga en un camp rectangular, amb una longitud que pot oscil·lar entre 90 i 120 metres de llarg, i entre 45 i 90 d'ample (per a les competicions nacionals. La FIFA -Federació Internacional de Futbol Asociación-recomienda dimensions de 105 x 68m. per a la construcció de nous estadis.) En el gràfic que veus a continuació pots observar les diferents zones i línies del terreny de joc.

- DURACIÓ D'UN PARTIT: dos temps de 45 minuts, amb un descans de 10-15 minuts.

Segons el desenrotllament del partit (parades en el joc: canvi de jugadors, lesions,

incidents...), l'àrbitre pot augmentar el nombre de minuts que crega oportú en cada

període per a recuperar el temps perdut.

- JUGADORS: 10 jugadors de camp i un porter per equip. En partits oficials es poden fer

fins a 3 canvis o substitucions per jugadors suplents.

- BALÓ: Sol ser de cuiro. La seua circumferència oscil·la entre 68 i 70 centímetres. El

seu pes varia entre 410 i 450 grams.

- PUNTUACIÓ: S'aconseguirà un gol quan el baló haja traspassat completament la línia

de meta entre els pals i per davall del travesser de la porteria (siga per terra o per aire),

sempre que l'equip que ho aconseguix no haja contravingut prèviament les regles de

joc.

- L'ÀRBITRE: és l'encarregat de vetlar pel compliment del reglament al llarg del partit.

Compta amb la col·laboració d'un assistent en cada banda del terreny. Hi ha la figura

d'un quart àrbitre que s'encarrega de controlar els canvis de jugadors i podria substituir

a qualsevol dels altres tres en cas de necessitat.

- FORA DE JOC: Un jugador està en fora de joc si es troba més prop de la línia de meta contrària que el penúltim defensor. No obstant això, el mer fet d'estar en fora de joc no constituïx una infracció.

“Un jugador en posició de fora de joc només serà sancionat per ella si en el

moment en què el baló és tocat cap avant per un dels seus companys es troba, a juí de

l'àrbitre, implicat en el joc actiu, és a dir, interferint en el joc, interferint a un adversari, o

guanyant avantatge de la dita posició.”

EXCEPCIONS A ESTA NORMA: No existirà infracció de fora de joc si el jugador en

posició il·legal rep el baló directament d'un servici porteria, un servici de banda o un servici de

cantó.

- FALTES I INCORRECCIONS: el reglament oficial és extens en este apartat, però com

pots suposar, no està permés...

Espentar, colpejar, zancadillear, agafar,...tenint en compte a més que l'àrbitre pot sancionar

la INTENCIONALITAT, encara que no arribes a tocar el contrari. S'indicarà el servici de

falta corresponent des del punt on es va produir la infracció, excepte en el cas del penal.

- EL PENAL: si alguna de les infraccions que formarien part de l'apartat anterior es

produïxen dins de l'àrea de porteria (veure camp de joc), l'àrbitre assenyalarà penal, és

a dir, un llançament per a l'equip que va rebre la falta des d'un punt situat a 11 metres

de la línia de gol.

- AMONESTACIONS: l'àrbitre pot amonestar els jugadors amb targeta groga o roja en

les circumstàncies següents:

T. GROGA: 1. Per conducta antiesportiva. 2. Desaprovar amb paraules o accions les decisions arbitrals. 3. Infringir reiteradament les regles de joc. 4. Retardar la represa del joc. 5. No respectar la distància reglamentària en un servici de cantó, banda o falta. 6. Entrar o tornar a entrar al terreny de joc sense el permís de l'àrbitre. 7. Abandonar deliberadament el terreny de joc sense el permís de l'àrbitre.

T. ROJA:

1. Ser culpable de joc brusc greu. 2. Ser culpable de conducta violenta. 3. Escopir a un adversari o a qualsevol altra persona.

4. Impedir un gol, o malmetre una oportunitat manifesta de gol per mitjà d'una mà intencionada (esta infracció no és aplicable al porter dins de la seua propi àrea de penal).

5. Malmetre l'oportunitat manifesta de gol d'un adversari que es dirigix cap a la porteria de l'infractor per mitjà d'una acció sancionable amb tir lliure o penal.

6. Emprar llenguatge o gestos ofensius, grossers o obscens. 7. Rebre una segona amonestació en el mateix partit.

- EL SERVICI DE BANDA : és una forma de reprendre el joc, que procedix quan el baló ha

traspassat en la seua totalitat una línia de banda per terra o per aire, i de la que no cal

aconseguir directament un gol vàlid, ni en la porteria contrària ni en la pròpia.

El servici de banda serà executat des del punt pel qual va traspassar la línia de banda,

per l'equip contrari al del jugador que va tocar o va jugar el baló en últim lloc sobre el

terreny de joc, abans d'eixir del mateix.

- EL SERVICI DE META (col·loquialment, “servici de porta”): és una forma de reprendre

el joc, que procedix quan el baló ha traspassat completament la línia de meta, per terra

o per aire, després d'haver tocat en últim lloc en un jugador de l'equip atacant.

- EL SERVICI DE CANTÓ (col·loquialment, “córner”) : és una forma de reprendre el joc

que procedix quan el baló haja traspassat en la seua totalitat la línia de meta, per terra

o per aire, després d'haver tocat en últim lloc en un jugador de l'equip defensor.

3. ANÀLISI DEL JOC: FASES , PRINCIPIS I ACCIONS.

El futbol forma part dels cridats “esports col·lectius d'invasió”. Dins d'este grup

s'inclouen esports com el bàsquet, el handbol, el futbol-sala, l'hoquei...., els quals tenen en

comú les següents característiques: •S'enfronten 2 equips que compartixen l'espai de joc, de manera que cada un d'ells pretén

“invadir” el camp contrari per a poder puntuar. •Els equips estan compostos per diversos jugadors. Normalment ambdós equips tenen el mateix nombre de components excepte circumstàncies especials. •Durant un partit, ambdós equips es disputen la possessió d'un mòbil (baló) per a aconseguir puntuar. La dita possessió determina que equip ataca i qual defén. •Per a aconseguir els seus objectius, cada equip establix dos tipus de relacions fonamentals: d'OPOSICIÓ contra els adversaris (per exemple, un marcatge) i de COL·LABORACIÓ amb els

companys (per exemple, un passe).

Centrem-nos en el futbol. Imagina que estàs veient una jugada qualsevol d'un partit.

Què fan els dos equips durant el joc? Lògicament un d'ells està ATACANT i l'altre DEFENENT. Per això diem que el futbol (com tots els esports col·lectius d'invasió ) té dos fases o moments principals en el joc: l'ATAC i la DEFENSA. Analitzarem breument eixes dos fases: 1. FASE DE DEFENSA. Un equip es troba en fase de defensa quan ha perdut el baló pel motiu

que siga: per un passe equivocat, per un tir a porteria que s'ha anat fora, etc...

En esta fase de defensa l'equip pot realitzar les següents accions principals:

A) INTENTAR RECUPERAR LA PILOTA: intentem fer-nos amb el baló tallant un passe per

exemple. B) SI NO POT RECUPERAR LA PILOTA, ALMENYS INTENTAR OBSTACULITZAR L'AVANÇ

DEL CONTRARI: ja que no hem aconseguit el baló, procurem “destorbar” el contrari perquè no vaja cap a la nostra porteria.

C) SI NO ES POT FRENAR L'AVANÇ DEL CONTRARI, ALMENYS INTENTAR IMPEDIR UN TIR A PUERTA FÀCIL: si els atacants han arribat prop de la nostra porteria, procurarem que no puguen estirar forma còmoda.

2. FASE D'ATAC: Un equip es troba en fase d'atac quan té la pilota pel motiu que siga: està

traient de porteria o de banda, acaba de tallar un passe del contrari, etc...

En esta fase d'atac l'equip pot realitzar les següents accions principals: A) CONSERVAR LA PILOTA: intentem mantindre la pilota per al nostre equip i que el

contrari no ens la passada. Per a això utilitzem PASSES I DESMARCATGES.

B) PROGRESSAR CAP A LA PORTERIA CONTRÀRIA: a més de mantindre el baló, procurem acostar-nos cap al camp del contrari i arribar a la seua porteria. Per a això utilitzem PASSES I DESMARCATGES AVANÇANT.

C) ACONSEGUIR UN BON TIR A PUERTA: si tenim la pilota i hem aconseguit acostar-nos a la porteria rival, buscarem la possibilitat de realitzar un bon tir en una posició fàcil per a marcar.

4. LA TÈCNICA EN EL FUTBOL.

TÈCNICA : és el conjunt d'HABILITATS que el jugador ha de dominar per a

desembolicar-se adequadament en el joc. Dins del futbol, hi ha diferents habilitats que has de

procurar aprendre. Observa bé el quadro següent:

HABILITATS TÈCNIQUES -Conduccions: són desplaçaments amb el baló, tocant-ho bàsicament amb l'exterior i l'interior

del peu. Han d'executar-se amb la pilota molt prop dels peus. -Cobertura o protecció del baló: acció per la qual interposem el nostre cos entre el baló i el

contrari, normalment de costat o d'esquena, per a evitar que ens lleven el baló. - Passes: el baló sempre és més ràpid en els seus desplaçaments que els jugadors; per tant,

per a traslladar la pilota d'un punt a un altre del terreny, el passe sempre tindrà avantatge sobre

la conducció. - Recepcions o controls: són contactes amb què el jugador pretén dominar el baló parant-ho

del tot, o bé tocar-ho de manera que quede en moviment en la direcció desitjada, la qual cosa

es coneix com a control orientat. - Regatejos: s'usen per a esquivar un defensor sense perdre la pilota. Normalment exigixen

per a la seua realització la combinació de 2 elements, un canvi de ritme i un canvi de direcció. - Tir a porteria: enviament del baló sobre la porteria contrària. - Fintes : moviments realitzats amb el propòsit d'enganyar o distraure l'adversari de la

verdadera acció que pretenem fer. Poden realitzar-se amb baló o sense, i poden ser

usades en atac (per exemple en un regateig) o en defensa (per exemple fingir que ens

allunyem de l'atacant i després acostar-nos per a intentar robar-li la pilota. - Golpeos de cap: podem cabotejar de peu, en bot, amb diferents zones del cap, per a aclarir

o per a marcar gol.... - Rebuig: colpege llarg que allunya el baló lluny d'on es troba resolent una situació de perill. - Intercepciones: tallem un passe, un tir o interrompem la conducció d'un contrari. - Accions del porter (rebutjos, blocajes...)

Ja que la majoria dels elements tècnics es realitzen tocant el baló amb els peus, no

sobra repassar quines superfícies són les més habituals a l'hora de manejar el baló. Pots veure

en esta figura:

El domini dels elements tècnics propis d'un esport exigix un treball exigent per a millorar.

Una vegada que hages perfeccionat els teus passes, el teu regateig, etc... no oblides que açò

és un esport d'equip, i que la teua habilitat personal ha de sumar-se a la dels companys.

5. LA TÀCTICA EN EL FUTBOL

En general, quan utilitzem la paraula tàctica en termes esportius, normalment es fa

referència a aspectes organitzatius d'un equip, amb caràcter COL·LECTIU, que estarien determinats abans d'un partit. Com a exemple aplicat al futbol podríem mencionar l'ús d'un esquema de joc 4-4 -2, ja mencionat en estos apunts en l'apartat 2 al parlar de l'organització de

l'equip per part de l'entrenador. SISTEMA 1-4-4-2

Podem veure en les dos següents figures altres 2 sistemes de joc:

SISTEMA 1-4-3-3

SISTEMA AMB CENTRE DEL CAMP EN “ROMBE”

D'altra banda, el terme “tàctica” pot tindre un significat amb caràcter INDIVIDUAL que

seria el següent: “Aplicació per part d'un jugador dels seus recursos tècnics per a resoldre una

situació específica del joc.” Potser ho comprendràs millor amb l'exemple següent: Observa la jugada que es veu en el gràfic amb

2 atacants i un defensor. 1.El jugador que porta la pilota primer observa

la situació. En un primer moment aprecia la

presència d'un defensor situat davant d'ell. 2.A continuació descobrix la presència d'un company desmarcat en el costat contrari, i lògicament decidix passar-li la pilota, ja que

eixe company podrà avançar i tirar amb més facilitat. 3. Finalment passa la pilota. La decisió presa pel jugador amb baló és un

exemple del que cridem TÀCTICA

INDIVIDUAL.

Perquè un jugador puga realitzar una determinada acció, “processa” com si d'un ordinador es tractara tota la informació que li arriba del seu entorn en el camp. La dita informació que li arriba a través dels sentits, unida a la seua experiència, el seu estat

anímic, etc ... li van a permetre prendre una decisió que automàticament es transforma en l'execució d'una acció.

Lògicament esta seqüència es desenrotlla a una gran velocitat, però estos són els

passos que conduïxen a la resolució d'una situació de joc tant en el futbol com en

qualsevol esport col·lectiu. Per descomptat el resultat de l'acció serà un element més que ajudarà a millorar la tàctica individual del jugador, ja que s'acumulen experiències que permetran reaccionar de forma òptima en futures circumstàncies.

•Situació de PERCEPCIÓ Companys.

•Situació de rivals

•Situació del baló.

DECISIÓ •Reglament.

•Espai de joc.

•Marcador.

•Estat anímic.....

EJECUCIÓN

RESULTAT

6. LES QUALITATS NECESSÀRIES PER AL JUGADOR DE FUTBOL .

Hem parlat de tècnica i tàctica, però què hi ha de la part física? Ja saps que les 4 qualitats

físiques bàsiques són la resistència, la força, la velocitat i la flexibilitat. Sabries dir en quina mesura

són importants per al jugador de futbol? Observa la següent relació:

RESISTÈNCIA

Si estem entrenats en esta qualitat, podrem mantindre un bon nivell físic al llarg de tot el partit. Serem capaços de córrer, botar, passar, etc... al llarg del partit amb major efectivitat.

FORÇA

Necessitarem un nivell de força general que ens permeta botar, xocar amb el contrari, i sobre tot, apegar-li al baló amb duresa quan siga necessari, especialment al tirar a porteria.

FLEXIBILITAT

Com saps esta qualitat és bàsica en la vida quotidiana i en qualsevol activitat física. En

aquest esport serà fonamental un bon estat de les articulacions i musculatura de maluc i

cames, la qual cosa facilitarà totes les accions i evitarà riscos de lesions.

VELOCITAT

Durant el joc, moltes de les accions requeriran una execució ràpida per a superar al

contrari. Obtindràs major rendiment de qualsevol gest tècnic si eres capaç de realitzar-ho

amb velocitat

El futbol inclou una activitat física molt important per a la salut a tot nivell. Durant un partit de futbol professional de 90 minuts, un jugador, depenent de la seua posició i de les dimensions del camp, recorre entre 6 i 11 quilòmetres. També durant un partit de semblants característiques, un futbolista perd al voltant de 2 quilograms de líquids, part dels quals són recuperats durant el temps de descans. En partits que es juguen amb altes temperatures, els àrbitres tenen el dret de detindre la trobada, generalment a mitjan un període, perquè els jugadors i el cos arbitral s'hidraten.

El futbol és un dels esports amb nombre més gran de lesions. Les més comunes ocorren en els genolls i els turmells, a causa dels moviments rotatius a què són sotmesos. Les ruptures de meniscos i lligaments creuats junt amb els esgarros musculars, són lesions habituals dins del futbol. Les probabilitats de lesió augmenten quan el jugador no rep una preparació física adequada, particularment en un esportista aficionat, i quan el joc es desenrotlla sobre un terreny irregular. Per a futbolistes professionals o semi-profesionals és de vital importància la presència d'un preparador físic que regule el tipus d'exercici físic, així com la duració i regularitat del mateix. El treball del preparador físic s'ha de complementar amb una correcta alimentació, on també és recomanable la presència d'un professional en la matèria.

7. EL FUTBOL 8.

El futbol a 8 és una modalitat pensada per a formar els xiquets en la pràctica d'este esport.

Per tant, el present reglament només es deté en l'específic d'esta modalitat, de manera que,

per a qualsevol circumstància del joc no prevista en el mateix, s'aplicarà el que per a tal cas

determine el Reglament general de Futbol. En concret, es van a abordar les regles que

tenen a veure amb:

I. El terreny de joc.

El terreny de joc.

L'àrea de meta.

L'àrea de penal.

L'àrea de cantó.

Els marcs.

La línia de fora de joc.

II. El baló.

El baló serà de futbol amb una circumferència màxima de 66cm i mínima de 63,5 cm que

correspon al núm. 4 i l'ús de la qual és de caràcter obligatori.

III. Nombre de jugadors.

3.1- Dos equips de huit jugadors cada u, un d’ells serà el porter.

S'inscriuran en acta un màxim de catorze jugadors, podent jugar tots.

Quan un equip este amb menys de cinc jugadors en el terreny de joc l'àrbitre donarà per

finalitzat la trobada amb la derrota del dit equip per 3-0.

IV. Equip de jugadors.

L'equip bàsic constarà de: una camiseta, calçó, mitges, canyelleres i calçat.

Les canyelleres hauran d'estar cobertes per les mitges.

El porter haurà de tindre colors que ho distingisquen dels altres jugadors i de l'àrbitre.

V. L'àrbitre.

S'anomenarà un àrbitre per a dirigir el partit. Les seues decisions seran definitives.

Donat el caràcter formatiu d'esta modalitat la funció principal de l'àrbitre és fomentar

l'esperit de joc. A més:

Aplicarà les regles.

No castigarà aquells casos en què beneficie a l'equip infractor.

Anotarà les incidències i cronometrarà el temps.

Tindrà poder discrecional per a detindre, interrompre o suspendre la trobada quan ho

estime necessari.

Tindrà facultat discrecional per a sancionar tot jugador amb mala conducta, expulsant-ho

temporal o definitivament.

No permetrà que ningú entre en el camp sense la seua autorització.

Farà el senyal per a reprendre el joc després de tota parada.

Si haguera jutges de línia, les seues funcions serien les mateixes.

VI. Duració del partit.

Els partits tindran una duració de 60', dividits en dos temps de 30’ i un descans no superior

a 5’'.

VII. Servici de centre.

D'inici de partit.

Després de marcar un tant.

Després del descans.

VIII. Baló en joc o fora del terreny joc.

8.1- El baló està fora del joc:

Quan ha passat la línia de banda o meta, ja siga per terra o per aire.

Quan el joc ha sigut detingut per l'àrbitre.

8.2- El baló està en joc en qualsevol altre moment, inclús en els següents casos.

Si torna al joc de rebot del travesser, pals, marcs o banderoles de cantó.

Si torna al joc després de tocar l'àrbitre dins del camp.

Mentres no es prenga una decisió sobre una infracció de les Regles del Joc.

IX. Tant marcat.

Es guanyarà un partit quan el baló haja traspassat qualsevol pal de la porteria sense que

haja sigut colpejat intencionadament amb la mà o braç d'un contrari, excepte que ho faça el

porter que es trobe en la seua pròpia àrea.

L'equip que hi haja marcat més tants guanyarà el partit. Si no s'haguera marcat o tingueren

el mateix nombre de gols es considerarà empatat.

X. Fora de joc.

Un jugador en fora de joc ha d'estar dins de la línia de 12m de l'altre equip i estar més

prop de la línia de meta que el baló, mentres este siga jugat pel seu company, llevat que

entre ell i la de meta hi haja dos contraris.

Un jugador només serà declarat fora de joc si, quan ell toca el baló o un company ho està

jugant, està, segons l'àrbitre:

10.2.1- Interferint el joc a un contrari.

10.2.2- Tractant de traure avantatge d'esta posició.

Un jugador no serà sancionat en fora de joc per l'àrbitre:

10.3.1- Simplement per estar en eixa posició.

10.3.2- O si rep el baló d'un servici de meta, banda, cantó o un bot neutral.

El fora de joc es castigarà amb un tir lliure directe contra l'equip infractor.

XI. Faltes, incorreccions i sancione.

Els colps francs previstos com a sancions o represa del joc són directes.

L'àrbitre podrà concedir a l'equip contrari un colp franc des del lloc on es va cometre la

infracció o des de la línia de 13m.

Si un jugador de l'equip defensor comet una de les faltes dins de l'àrea serà sancionat amb

penal, que es llançarà des del punt de penal.

Un jugador serà amonestat si entra o torna a entrar en el terreny de joc o si ix d'ell

(excepte en cas de lesió) sense el permís de l'àrbitre.

L'àrbitre expulsarà per un o dos minuts al jugador que infringisca persistentment les

Regles del Joc, i expulsarà definitivament i no podrà ser substituït per un altre si actua de

forma violenta.

Tots els tirs lliures són directes.

XII. Tirs lliures.

Els tirs lliures són directes, podent-se guanyar directament un tant a l'equip que va cometre

la falta. El baló ha d'estar detingut en el moment d'executar el tir lliure i el jugador que ho

efectue no podrà tornar a jugar el baló abans que este haja sigut tocat o jugat per un altre

jugador.

XIII. Penal.

El penal es tirarà des del punt penal i, tots els jugadors, excepte el que

executarà el castic i el porter estaran fora de la línia de 13m i a 6m del dit

punt.

XIV. Servici de banda. Igual que al futbol 11

XV. Servici de meta. quant Igual que al futbol 11

X VI. Servici de cantó. Igual que al futbol 11