1r ESO F2013

Vicent Andrés Estellés

Cant de Vicent

De pares pobresi amb mitges soles,

a molta honorvindria al món,

un món humil,més no mesquí.

Recorde, encara,la casa, clara,

on jo nasquí:precari, el pis

tenia una cuinaamb una pica

de pedra vellai una finestra;

després hi haviala galeria

i aquella parraque tant m’agrada,

sempre, evocar;l’embarronat,

corcat, dolent,i un colomer

buit, en desús,dalt el comú.

Plàcides pradesde les teulades,

d’això em vindriala melangia,

anys endavant, i més d’un cant.

El paisatgel’honren estables,

comuns, corralsI fumerals.

Per fer més fi,també algun pi,

i cossiolsd’alegres flors:

hi ha, de precari,clavells, geranis,

roses intactesi fulles magnes.

Al menjador,molta claror

i ben poc més.Per les parets

unes pinturesde criatures

inesperades:donzelles llargues,

de llargs cabells,I mariners,

reblertes sines,remotes illes,

ocells i barques,estranyes canyes.

M’excitariala fantasia

aquell muralcàndid i estrany?

Després, l’amplàriagreu de la sala

un ambientde cos present.

I l’adjutoridel dormitori

on em van fer,fill de forner,

i em varen traureel dia 4

de cert setembre,del càlid ventre.

Molt festejatpel veïnat,

a poc a poc,amb llet de pot

i sopes d’all,em vaig criar.

Tinc la nostàlgiad’aquella casa,

del món aquell,què li hem de fer.

No em preocupe:és l’únic luxe

que em puc permetre,i a fer punyetes.

‡ ‡

‡ ‡

‡b

‡ ‡

‡ ‡

‡

‡

T

.