EDITORIAL - XTECies-jaumehuguet-valls.xtec.cat/web/images/noticies/... · Un nou escenari educatiu:...

2 | reviScola · Juny 2005

Alba FernándezEmilia Fort

Manel RoigJèssica Beltran

Marta PlanaEster OlivaMarta Solé

Maria SoberanoRoser Roselló

Francesc LlagosteraJordi Serra

Natàlia OlivéJordi Salvador

Karina GarrigaJúlia Pérez

Gerard TarragóMaximiliano González

Roger CardóSi Mohamed El Cadi

Àngela RocaJosep Bartra

Mari RevellesToni Puig

Jordi MateuGerad Picó

Idoia ForasterJudith Invernón

Mari RodríguezEmília Molas

Teresa MoralesJosep M Soler

Rosa GüellSusanna Martí

Ismael FernándezLaura Llorach

Xavier Martínez

TEXTOS, IMATGES I IL·LUSTRACIONS

índex

Isabel BitriaLilian BorràsJoan Foguet

Antoni M. MarsalEmília Molas

Jesús MorenoM. Neus SalvatAnna M. Sansi Núria Ventura

EQUIP DE REDACCIÓ

� EDITORIAL

� REPORTATGE. L’AULA D’ACOLLIDA 3€uropa: les dues cares de la monedaUn dia de la meva vida

� ENTREVISTA 11Quan viure és un luxe, ‘okupar’ és un dretAbans érem feliços, anàvem tranquils per la vida

� DIÀLEG 14Creus que les vacances escolars estan ben repartides?

� OPINIÓ 17Temps modernsIndecisióTot el dret del mónCarnet de conduir per punts: pedagogia o reincidència?30 m2

� DES DE CASA 19Un nou escenari educatiu: integrar les TIC a l’aulaPremi Baldiri ReixachOratorPremi Nacional Don BoscoGravació d’un programa de ràdio

� RECERCA 27

� QUADERN DE VIATGES 284t d’ESO: Viatge a TenerifeCicles formatius: viatge d’estudis a Eivissa

� AMiPA 31

� ET RECOMANEM... 33

� TIRES CÒMIQUES 37

� FUNDACIÓ ANESPRO 39

EDITA

IES Jaume Huguet·Antiga Escola del Treballc/ Creu de Cames s/n · 43800 VallsTel. 977 600 938 · Fax. 977 612 565e-mail: [email protected]: www.iesjaumehuguet.orgAMiPA 977 603 560ANESPRO 977 600 565

Mireia MontserratJordi MustéAleix MartínezFrancesc AmatIsmael GenéCarmen RebolloGerard MiquelMarta GarrigaArnau DalitM. Jesús ZazoRaimond VendrellIngrid GonzálezMarc JuanIvet ValverdeRaquel ViñauJoel Vilanova Anna RufàJosep M. FlixJordi TusetLilian BorràsJoan FoguetAntoni M. MarsalIsabel BitriaNúria VenturaM. Neus SalvatAnna M. SansMontse RuizJesús MorenoAlumnes CFGM de Comerç, deGestió Administrativa id’Instal·lacions ElèctriquesAlumnes 3r ESO Crèdit Variable “Déus i herois”Alumnes 1r BAT de l’optativa dePsicologiaAMiPAANESPRO

DISSSENY I MAQUETACIÓNou Silva Equips, SLwww.silvaequips.es

IMPRIMEIX: Anfigraf, SA

D.L. T-343-2005

immersos en el ressò de la celebra-ció del 80è aniversari del nostreinstitut, és una satisfacció poder

presentar una nova eina que enri-queix la comunicació i que vehiculainformacions, sobretot quan aquestessón d’interès per a tantes personescom les que integren la nostra comuni-tat educativa. Tots, pares i mares,alumnat, professorat i personal nodocent compartim un entorn educatiu iunes relacions humanes en un lloccomú, el nostre IES Jaume Huguet ·Antiga Escola del Treball de Valls.

Actualment són molts, i de totamena, els estímuls informatius querebem des de la nostra societat, i pot-ser no parem prou atenció als que enssón més propers. Per això, amb unavoluntat divulgativa i cultural a lavegada, volem remarcar allò que femen el nostre centre educatiu. Estic con-vençut que cal que ens ho expliquem ique, alhora, en fem partícips la resta

d’institucions i d’empreses del nostreentorn. Sens dubte, si ho coneixemmillor segur que també ho aprendrema respectar i a valorar millor.

Confio que a l’institut o a casa, quancomentem els continguts de la revista,aquests ens donin peu a millorar el nos-tre nivell de comunicació i permetin esta-blir nous i millors ponts de diàleg. Coma persones necessitem també sortir peruns moments de les nostres solituds per-sonals i establir converses i moments detrobada, entre companys, entre amics oentre pares i fills.

Si la nova revista de l’institut,reviScola, aconsegueix que ens cone-guem més entre nosaltres, a través deles nostres activitats, dels nostresescrits, de les nostres opinions i de lesnostres col·laboracions, l’objectius’haurà acomplert.

Volem ser una comunitat educativavital i al mateix temps reflexiva, i desit-gem que la revista que avui estrenem

sigui un mitjà prou eficient que enspermeti aconseguir aquesta doblefinalitat.

Endavant i que sigui per moltsanys!

JORDI TUSET VALLETDirector

reportatge: l’aula d’acollida

“Un no guanya res; l’altre, molt”. Com ja deia Plató, aquest món és desigual. Des dels principis de la humanitat, l’ésserhumà ha intentat delimitar, tot creant fronteres, l’espai que ell mateix ha considerat propi. Aquests límits, però, no impedei-xen l’arribada de nouvinguts d’altres països; i Espanya és un bon exemple. Per aquest motiu, ens va semblar interessanttractar aquest tema a partir de l’Aula d’Acollida que hi ha al nostre centre, ja que a Catalunya, a més, el fet de comptaramb una llengua pròpia omple de peculiaritats el procés d’inserció.

editorial

reviScola · Juny 2005 | 3

€UROPA: LES DUES CARES DE LA MONEDA

Tots som diferents, sí, però malau-radament també vivim en condicionsdiferents que, a vegades, ens obliguena adoptar mesures no desitjades. Laimmigració pot arribar a ser una d’a-questes mesures, en algunes ocasions.La majoria d’immigrants vénen perraons econòmiques o socials que notenen res a veure amb la seva voluntat.Paradoxalment, és clar, hi ha casoscom els del Charlie. La seva famíliavivia a la Gran Bretanya i va decidirinstal·lar-se al nostre país després

d’haver-hi estat de vacances. “Vamvenir de vacances a Sitges i ens vamvoler quedar”. Els casos més habi-tuals, però, són com el de la Beatrice.És una noia romanesa de catorzeanys. Tot i que només fa vuit mesosque viu al nostre país, ja entén, llegeixi parla una mica la nostra llengua, elcatalà. Hem estat parlant amb ella i,encara que s’ha mostrat una mica tími-da a l’hora explicar-nos fets passats,ens ha agradat parlar amb una perso-na tan eixerida. Ella i la seva família

han vingut a viure aquí cercant unescondicions de vida millors.—A què es dedicaven els teus paresabans de venir aquí?—Mi papá es mecánico y mi mamá tra-bajaba en un fábrica.—I ara, a què es dediquen?—Pues mi papá igual, de mecánico. Mimamá no trabaja en una fábrica perobueno, está trabajando en una casa.—Què és el que més et va sorprendrequan vas arribar?—El idioma, no entendía nada! (riu).

El professor encarregat de l’Aulad’Acollida on els alumnes nouvingutsamb els quals hem estat dialogant fanclasse, Joan Rion, afirma que laBeatrice aprèn i té ganes d’aprendre.Hi ha un factor, però, que és inevita-ble. Aquest factor és, normalment,

extraescolar. Ens referim a l’ús —o,més ben dit, al desús— del català ambels amics, els companys de classe, etc.Rion comenta que si la Beatrice parléscatalà fora de classe, seria molt mésefectiva la feina que està fent al’Institut, ja que si s’acostuma a utilitzarel castellà en comptes del català “...poc o molt anirà perdent l’hàbit deparlar-lo”. Quan la vam conèixer, ja fauns quants mesos, parlava en català iamb no gaires dificultats. No obstantaixò, fa pocs dies, durant l’entrevista,va parlar-nos tota l’estona en castellà,fet que demostra quina és per a ella lallengua dominant fora de l’escola.

Un altre dels integrants de l’Aulad’Acollida és el Tommy, procedentd’Alemanya. La seva història és tanpoc ordinària com el seu comporta-

ment. Rion confessa: “Si pogués [refe-rint-se al Tommy], es passaria hores ihores a la seva taula pintant i dibui-xant entre papers i colors”. En efecte,el caràcter d’aquest noi no deixa indi-ferent a ningú. De fet, és l’únic alumneque afirma que no se sent a gust al’Aula d’Acollida; diu que se sentiriamillor a la classe normal , però així itot el seu tutor creu que el seu compor-tament no canviaria.

Els seu interès és —com el de tantsaltres nois de la seva edat— jugar a laconsola. Joan Rion ens va comentarque molt poques vegades havia tingutinterès per la classe. Amb tot, el caràc-ter d’aquest noi no està d’acord ambla seva capacitat. El seu tutor es vamostrar optimista en aquest aspecte iva afegir que “és molt intel·ligent; notindria cap problema per treure’s elgraduat en ESO”.

Arribats en aquest punt, ens plante-gem: quina és la dificultat amb què estroben els alumnes com el Tommy? Ésl’adaptació? Hem de pensar que enTommy procedeix d’un país europeu,per la qual cosa el procés d’adaptació—que, evidentment, hi és present— éso hauria de ser més suau que aquell aquè estan sotmesos els immigrantsd’altres països culturalment més dis-tants.



Què és l’Aula d’Acollida?L’Aula d’Acollida és un marc de

referència i un entorn de treball obertdins el centre educatiu, que facilita l’a-tenció immediata i més adequada del’alumnat nouvingut i que ajuda el pro-fessorat davant els nous reptes educa-tius.

L’Aula d’Acollida permet tenir pre-vistes una sèrie de mesures curricularsi metodològiques, materials curricu-lars, etc. que garanteixen l’aprenentat-ge intensiu de la llengua i la progressi-va incorporació de l’alumnat a l’aulaordinària.(Font: Pla per a la llengua i la cohesió social,Dept. d’Educació de la Generalitat de Catalunya)

El català: una llenguaNOMÉS per als catalans?

Un dels problemes actualsdel català és el poc ús que enfan els immigrants, que no sónpocs. La majoria opten pel cas-tellà com a llengua de comunica-ció a la nostra comunitat. El cas-tellà és percebut com una llen-gua de més categoria amb laqual, entre altres coses, es potaccedir més fàcilment al mercatlaboral. Les campanyes de nor-malització que la Generalitat deCatalunya promou —com la deDóna corda al català— semblaque no funcionen, si ens guiempel poc èxit que tenen. Òbvia-ment, estem generalitzant, enca-ra que no creiem que diguemcap disbarat. Tot al contrari,aquest fenomen és una evidèn-cia social.

Si s’acostuma autilitzar el castellà encomptes del catalàfora de l’Institut,”...poc o molt aniràperdent-se l’hàbit deparlar-lo”

Realitzen activitats extraescolars(reforç, esport, idiomes...)

Miren canals de TV en català

Llegeixen llibres en català

Es troben a gust aquí

Els agraden les classes de l’aula

Diuen que són molt diferents les classes

Diuen que és molt diferent el tipus de vida

Han notat canvis en el menjar

NO SÍ

A continuació, us mostrem un gràfic en el qual apareixen les respostesd’una enquesta que vam fer als alumnes de l’Aula d’Acollida

La majoria dels alumnes realitzenactivitats extraescolars, fet que demos-tra que segurament deuen haver deparlar en català algun altre cop —siles activitats són del tipus indicat.D’altra banda, però, n’hi ha pocs quemirin canals de televisió en català ollegeixin llibres en aquesta llengua,activitats que els ajudarien molt aaprendre català ràpidament.

Pràcticament tots troben les classesmolt diferents i a algun alumne no liacaben d’agradar.

Quant al tipus de vida, semblaque tots estan d’acord que és bastantdiferent, encara que n’hi ha pocs quehagin notat canvis importants en elmenjar. Això és degut, segurament, alfet que la seva cultura és més o menyspròxima a la nostra i les respectivesdietes, doncs, no presenten excessivesdiferències.

La majoria dels alumnes es trobena gust al nostre país, segurament per-què la seva cultura no és gaire distantde la nostra. Per tant, podríem dir queel fet de pertànyer a països de la UnióEuropea els suposa un avantatge, jaque, tot i ser a molts quilòmetres decasa seva, els canvis no són tan radi-cals com els que trobarien si provin-guessin d’altres continents (Àfrica,Àsia, Amèrica...).

Abans de continuar, cal esmentaralgunes dades relacionades amb elspaïsos dels quals provenen els alum-nes amb qui hem parlat. Ens han sem-blat rellevants perquè ens ajudaran acomprendre millor els motius de laseva vinguda. D’una banda tenim laGran Bretanya. Aquest país és una deles principals potències industrials icomercials del món. Fent referència alPIB, la Gran Bretanya ocupa el cinquèlloc mundial, després dels Estats Units,el Japó, Alemanya i França. També caldir que una de les seves principalsfonts de beneficis és l’agricultura i laindústria. Anglaterra gaudeix de gransrecursos energètics i, a més, és un delsgrans productors de petroli.

Un altre país dels que estem trac-tant, Alemanya, és, encara, un país

més ric que la Gran Bretanya. Larenda per càpita alemanya ronda els25.000 €, una xifra molt elevada.També hem de tenir en compte que ésla tercera potència mundial, tot i lesconseqüències del Tractat de Versallesi de la derrota a la Segona GuerraMundial. Després d’aquest període,Alemanya va travessar una situacióeconòmica molt dolenta. No obstantaixò, l’empenta i les ganes de recons-truir el patrimoni devastat van aconse-guir que, en poc temps, tornés a situar-se com a primera potència europea.No és el cas de Romania, el tercer delspaïsos que trobem a l’Aula, un paíspobre dins el conjunt de la UE.

Així doncs, com hem dit abans,tenim el cas del Charlie, que va traslla-dar-se a Catalunya per desig patern ino per necessitat. En Tommy procedeixd’Alemanya, però va venir aquí perraons familiars —encara que ell afirmaque desconeix les raons—, ja que laseva família és del nostre país.Contràriament, trobem la situació de laBeatrice, que va arribar al nostre paísper millorar les seves condicions devida i les de la seva família. Aquests

casos no són històries personals aïlla-des, sinó que poden ser un mirall de lesvides de molts altres nouvinguts.

Després d’haver analitzat les princi-pals diferències dels països d’origendels nostre alumnes, cal reflexionarsobre els diferents tipus d’immigració.Hem tractat amb alumnes que provenend’un bloc que podríem anomenar euro-peu, un bloc fortament occidentalitzat.Encara que sempre hi ha excepcions,casos aïllats, podem afirmar que nor-malment és molt diferent el tipus d’immi-gració que prové del bloc anteriormentmencionat que el tipus que prové depaïsos sud-americans, africans... Comhem pogut observar prèviament, elnivell de vida i el poder adquisitiu solser força més elevat en els països d’ori-gen dels nois i noies que hem estudiatque no pas en la resta. De totes mane-res, també cal fer una distinció entreAlemanya i la Gran Bretanya, d’unabanda, i Romania de l’altra.

No és tan nombrosa la immigracióprovinent dels dos primers països comla provinent de Romania, ja que,darrerament, molts dels immigrantsque s’estableixen a Espanya i, concre-



Experts en matèria de fluxosmigratoris, no dubten a afirmar queun canvi d’aquestes dimensions potarribar a trasbalsar o, fins i tot, supe-rar els mateixos implicats; sobretot siaquests són —com en el nostrecas— joves.

En aquests casos, és crucial elprocés d’adaptació que més enda-vant tindran al nou país. Per aixòmateix, el tracte de tots nosaltresenvers el col·lectiu esmentat determi-narà que aquests puguin adaptar-semés plenament a la nova cultura i,en definitiva, a la manera de ser delnou país.

Aquesta adaptació, però, noimplica haver-se de desarrelar de lacultura pròpia; la millor adaptació

és la que troba l’equilibri entre amb-dues.

A més, resulta complicat definirel perfil del nouvingut. Potser el quemés influeix en aquest aspecte deuser, més que les característiques per-sonals, la situació en què es troben,la qual sovint els obliga a donar unpas com el que suposa el fet de can-viar de país.

Així doncs, podríem dir que el“problema” de la immigraciócomença en l’acollida que tots nosal-tres els puguem oferir: els immigrantsformen part de la nostra societat i,per tant, també hi contribueixen. Ésper això que nosaltres hem de procu-rar-los una bona adaptació.

L’adaptació: una tasca no gens fàcil

tament, a Catalunya, provenen d’a-quest país. Tal com ens informa un arti-cle de El País del 28 d’abril de 2005,de Romania prové un 8,5% de lapoblació immigrant espanyola actual(xifra que representa un total de314.300 persones). Tampoc no estracta d’una immigració del mateixtipus perquè, com hem dit anterior-ment, hem de tenir en compte que elnivell econòmic dels immigrants roma-nesos sol ser força inferior al dels nou-vinguts d’altres països de la UE.

Aquestes dades ens indueixen a lareflexió si, a més, tenim en compte quela població espanyola, només en unany, ha augmentat de 770.000 perso-nes, la majoria de les quals són immi-grants.

La poblacióespanyola, només enun any, haaugmentat de770.000 persones, lamajoria de les qualssón immigrants

Si reflexionem, ens adonarem quela barreja de cultures ens enriqueixsorprenentment i ens ensenya a res-pectar ideologies i tradicions que nosón les nostres però que, no per això,són pitjors: senzillament són diferents.El coneixement, doncs, fa el respecte.La ignorància, la intolerància. Si tot-hom tingués interès a saber com pen-sen, com actuen aquells qui viuen en elnostre entorn, de ben segur que no hihauria tants problemes.

El coneixement,doncs, fa el respecte.La ignorància, laintolerància

Però, si la Terra és de tots, d’on sor-geix el sentiment egoista d’identificar-se amb un territori? Potser si les fronte-res no existissin, si no estiguéssim físi-cament dividits els uns dels altres, laimmigració no esdevindria un proble-ma, tal com passa sovint. Probable-ment no tindríem prejudicis envers lesaltres cultures si poguéssim viure i des-plaçar-nos lliurement. Les fronteresseparen, classifiquen. Com que existei-xen, fomenten la xenofòbia. Diferen-ciar les persones pel simple fet de pro-cedir d’un país estranger és una dife-renciació tan ximple com ho és el fetde discriminar-les per la mida delspeus, pel color dels ulls o per l’alçada.Sabem que canviar això sembla,actualment, una utopia. Però, les cosesrealment transcendentals per a lahumanitat no són també utòpiques?

Les diferències ideològiques,racials o culturals només són prejudicisque ens separen d’aquelles personesque veiem —o que ens fan veure—com a diferents. La comprensió hauriade ser el millor mètode per a combatrela intolerància que diàriament respi-

rem, i que s’amaga —i fins i tot avegades ni tan sols s’amaga— darrerela incultura, el desconeixement.

Lògicament, aquest respecte iaquesta tolerància han de ser mutus.Tan important és que nosaltres respec-tem la seva cultura com ho és que ellsrespectin la nostra. És important demostrar interès pel país d’acollida:intentar entendre la seva cultura, preo-cupar-se d’aprendre’n la llengua, etc.

Llavors, abans d’anomenar fran-cès, americà, marroquí, suec o xinès aalgú, potser hauríem de fixar-nos en elnostre rellotge suís, en el nostre cotxealemany, en el nostre televisor japonèso en la nostra pizzeria italiana. És clarque moltes persones mai no podrancomprar-se res del que acabem d’es-mentar a causa de les desigualtats d’a-quest món. Tal com ja hem dit alcomençament, Plató tenia molta raóquan deia “Un no guanya res; l’altre,molt”.

ALBA FERNÁNDEZ

EMÍLIA FORT

MANEL ROIG1r de Batxillerat



D’esquerra a dreta, el Charlie, la Beatrice i el Tommy

Quan ens van encarregar latasca de fer un reportatgesobre els alumnes d’allò que

se’n diu Aula d’Acollida vam pensarque no seria gens agradable. Però arahem pogut veure-la de prop. Ens hasemblat més interessant del que enspensàvem; fins i tot hem arribar a aga-far complicitat per xerrar de cosesforça més íntimes amb alguns dels seusintegrants, més enllà del reportatge.

Molts pensem —i ens hi incloemnosaltres mateixes— que estaria bécanviar de vida, sobretot a la nostraedat. Fugir de tot allò que ens portaproblemes i començar de nou. És clar,tot això amb una bona manutenció, declasse turista, i sempre podent tornar acasa en les millors condicions. Doncsbé, això ni més ni menys és el quepensàvem abans de fer el reportatge.

Actualment a Espanya hi habiten3,7 milions d’immigrants; és a dir, queel 8,4% de la població és immigrant.Això converteix l’Estat espanyol en elquart país europeu en tant per cent depoblació forana. Els altres tres païsosque li van al davant són Alemanya,Àustria i Bèlgica. L’any 2004 la comu-nitat autònoma que va rebre més immi-grants va ser Catalunya —parlem d’u-nes 153.000 persones, aproximada-ment—, seguida de Madrid, laComunitat Valenciana i Andalusia.Catalunya té un 11,3% d’estrangersempadronats, una taxa que supera ladel conjunt d’Alemanya (9%), perexemple.

És cert que la població d’origenmarroquí és la més abundant, però caldestacar que durant l’any passat es vaproduir una arribada notable de per-sones provinents de països de l’Est i

d’Amèrica del Sud. De Romania,Bulgària i Ucraïna en va augmentar lapresència en termes relatius. També vaaugmentar la immigració procedentde Bolívia, l’Argentina, l’Equador,Colòmbia, etc. L’arribada de marro-quins va disminuir, en termes relatius1.

Hem de considerar que la gent queemigra cap a altres països no ho faper amor a conèixer altres cultures iper experimentar noves sensacions.Això només és propi dels països rics,on la gent es pot permetre el luxe degaudir viatjant. La d’altres indrets hofa per qüestions de necessitat vital.

En el nostre centre existeix l’Aulad’Acollida: acull alumnes nouvingutsperquè puguin aprendre català al mésràpidament i fàcil possible. Nosaltresvam pensar que la millor manera d’es-criure aquest reportatge era donant laparaula als seus protagonistes. Perquètracta de persones i, qui millor que lespersones mateix per explicar les sevesvivències? Per això deixarem que lesescolteu, que us parlin de la seva prò-pia vida. Elles millor que ningú sabranexplicar-la.

“Doncs, la meva vida és molt, no sécom ho diria, senzilla. El primerdia que vaig arribar a Catalunyava ser el 15 de novembre. Encaraque no vaig entrar a l’escola fins aldesembre. “Per aquell temps ja feia molt defred i, quan vaig començar l’esco-la, el que primer em va sobtar eraque l’Institut era gegant i que hihavia molta gent. El primer diavaig estar molt perduda. Noméstenia ganes de tornar cap a casa,però el pitjor és que a la tarda

havia de tornar. Allà a l’Argentina,no hi anem pas a la tarda. Nofem l’horari partit: o estudies almatí o a la tarda, però no tot alho-ra... “El primer dia, tot i que els profes-sors van ser molt amables i vaigpoder sentir el Joan parlant castellà(el primer cop i l’últim que l’he sen-tit fer-ho...), va ser molt trist. Perquèno coneixia res, no coneixianingú, no coneixia l’idioma i nopuc dir que la gent fos desagrada-ble, però no era la meva escola, ésclar.”

Aquesta sensació de distancia-ment, de no ser a casa és la que vamrebre al principi de l’entrevista. No sesentien gaire còmodes amb l’entorn,però sí entre elles dues. Estem parlantde la Jésica i de la Kathiely, del’Argentina i el Brasil respectivament.Cursen tercer d’ESO i tenen la mateixaedat, quinze anys. Al principi ens vacostar que parlessin relaxadamentamb nosaltres, però a poc a poc vandeixar-se anar sense desconfiança.

Tot el que ens va contar la Jésica ésforça recurrent, si ho jutgem per allòque hem constatat. La majoria de gentno és desagradable, però moltes vega-des el que els fa més mal és la indi-ferència. Elles dues diuen que són pit-jor les noies, de molt, ja que són moltmés punyeteres i sempre van intentantfer foradet...

“Ara sí, estic molt millor. Un dianormal comença quan em llevo ales vuit del matí. Després, al’Institut. Un cop arribo, em troboamb les meves amigues i, normal-



UN DIA DE LA MEVA VIDAImagina que véns sol a un país. Un país totalment desconegut, i tu estàs sol, totalment sol. No és pas que físicament hi esti-guis, perquè tota la teva família, o bona part de la teva família és amb tu. Ens referim a una solitud diferent: sense els teuscompanys de classe, sense tot el que t’ha envoltat des que pots recordar. Tot el teu entorn capgirat, tots els teus orígens desa-rrelats. Ni tan sols no ets tu mateix el qui viu en aquest país. Doncs bé, aquesta és la primera impressió que vam rebre nosal-tres dues de les experiències que un grupet de nois i noies immigrants ens van relatar.

ment, anem a l’aula de les “cara-coles” (Aula d’Acollida ). Segonsquines matèries les faig ja a lameva tutoria, encara que em costaseguir el ritme, perquè tot es fa encatalà.”

A l’Aula d’Acollida el que s’aprèn,bàsicament, és català. A mesura queels alumnes van assolint un bon nivellde llengua, s’incorporen a les sevestutories normals i, de mica en mica,van fent més matèries del curs corres-ponent.

“Els meus pares, de fet, em vanenviar aquí amb la meva àvia per-què jo pogués estudiar. Perquè allà,a l’Argentina, no hi havia gairesoportunitats d’estudiar, ni de man-tenir-se correctament. Per exemple,a la meva madrastra, ja feia unsquatre mesos que no li pagaven elsou. Així que em van enviar aquí iara vivim també amb els nostrestiets. Potser el que trobo més dife-rent del que ara és casa meva, apart de tots els companys i famíliaque he deixat a l’Argentina, és lamanera de fer de la gent. Potser ésper això que no surto gaire. Pel

que fa al menjar, doncs, la diferèn-cia més gran que hi trobo és elpeix. Aquí se’n menja molt, fins itot massa, de peix.”

Potser la Jésica no és l’exemplemés típic: va venir a Catalunya nomésamb la seva àvia, sense perspectivesque cap familiar més proper vingués aviure aquí. La van enviar els seuspares perquè pogués estudiar tota lasecundària, com a mínim, aCatalunya.

“Jo sí que tinc ganes de marxar. Opotser no. Segons els dies, però síque hi ha molts dies que m’encan-taria marxar cap a l’Argentina.Normalment no surto. Quan arriboa casa, de l’Institut, ja m’hi quedo ifaig companyia a la meva àvia imiro la televisió; faig els deures...però no surto mai. Però tot és acos-tumar-s’hi, diuen... Potser, quansigui major d’edat, tornaré cap al’Argentina, però no hi ha ressegur. A la millor m’enamoraréaquí i, al final, m’agradarà moltmés Catalunya i tot. No s’hi estàtampoc tan malament.”

Una de les observacions que mésens va impactar va ser adonar-nos quetant la Jésica com la Kathley són unesnoies plenes de vitalitat i d’alegria ique, amb tot, no surten mai. Es tan-quen a casa seva. Encara que ellesdues són molt amigues, tampoc noqueden a les tardes ni als cap de set-mana. Tampoc no van d’excursió ambl’Institut. Ambdues afirmen que no hofan pas pels diners, sinó que senzilla-ment no hi volen anar. Potser perquèels adolescents no parem mai a casa;això ens va sobtar.

“Doncs, un dia de la meva vida ésmolt similar al de la Jésica. Emllevo a dos quarts de vuit i vinc capa l’Institut. Aprenc català amb elJoan o l’Anna i faig altres classesdel meu curs. Jo vaig arribar elmarç de 2004. Encara que a l’abrilvaig fer un curs només de català, al’Institut, no vaig començar les clas-ses fins al setembre del curs vigent.

“El meu pare ja feia dos anys queera aquí i la meva mare, un any.Jo, mentrestant, vivia al Brasilamb la meva germana. De fet, araja tinc germans i cunyades, fins itot, a Valls.”

Aquest és el cas més habitual.Primer vénen els progenitors, per talde garantir un cert nivell econòmic osimplement per intentar trobar unafeina i una casa adequades. Tot seguitporten la resta de la família.

“El primer dia de classe va serterrible. Jo era l’única noia del’Aula d’Acollida i, a més a més,tot i que havia fet un curs decatalà, tampoc no l’entenia gaire.En el tema de l’escola faig elmateix que la Jésica. No cal queho repeteixi tampoc, oi?

“Jo no vull marxar pas. Ara tincgairebé tota la meva família aquí itampoc no s’hi està malament deltot. La gent està bé en general; el



menjar és una mica dolent i sensegust ( jo només menjo del quecuina la meva mare), i Valls és unamica petit. Malgrat tot, hi estic moltbé; molta gent m’ha tractat genial.Al principi de ser aquí, només voliamarxar, perquè jo em quedava solaa casa. Els meus pares anaven atreballar i jo no podia sortir alcarrer perquè no sabia ni català nicastellà. Ara ja tot està molt millor.El català és difícil, però a poc apoc vaig millorant... Encara quereconec que no xerro gaire encatalà, tampoc.”

Com heu pogut llegir, la Kathielyno té gaires ganes de marxar. Perquèja té tot un entorn social; la major partde la seva família s’ha establert aquí ija no veu cap necessitat de marxarcap al seu país d’origen.

També ens vam acostar a l’Aulad’Acollida per conèixer millor els alum-nes d’arrels marroquines. Vam parlarbreument amb tots ells i vam aprofun-dir en més temes amb el Mohamed i elKarim, que es van oferir voluntària-ment un cop que ens vam presentar amitja classe i la vam interrompredemanant voluntaris per ser entrevis-tats. No van dubtar a aixecar la màper tal de perdre estona de classe,però, un cop ja iniciada l’entrevista,ens va fer la impressió que se sentienincòmodes amb tantes preguntes, peraixò no van ser gaire clars ni contun-dents en les respostes. Més aviat desit-javen que aquells minuts inacabablesvolessin al més ràpidament possible.Semblava que, per falta de confiançao timidesa, es penedissin d’haver sortitvoluntaris. Probablement, si nohaguéssim estat per a ells autèntiquesdesconegudes, hauria estat més fàcilmantenir una conversa d’un caire méspersonal.

El Karim té catorze anys i viu aBràfim amb tota la seva família:

“A Catalunya vam venir tota lafamília junta. Al Marroc no hi ha

gaire feina i el meu pare en neces-sitava una, perquè nosaltres a casasom sis germans. Fa tres anys quesom aquí. Tot i que em va costaraprendre les noves llengües (elcatalà i el castellà), ara les dominototes dues, sobretot el català, grà-cies a l’Aula d’Acollida. L’àrab i elcatalà són dues llengües ben dife-rents, tant per l’alfabet, com per lapronunciació...”

Es tracta d’un del casos típics denecessitat vital: vénen d’un indret ambpocs recursos; normalment no tenenfeina i la família és nombrosa, és a dir,necessiten una feina per a poder tirarendavant una família que depènd’ells. Decideixen temptar la sort aOccident. Ara bé, qui els garanteixque tot anirà bé? S’endinsen en unaaventura que pot acabar bé, peròtambé pot ser que surtin del foc i esposin a les brases. No és gens fàcilprendre una decisió tan important comla de canviar de nació, sabent quepotser mai no tornaran a la seva terrad’origen o que potser mai no tornarana veure la gent estimada. De vegades,potser esperen massa de les nostresterres: quan són aquí, res no és fàcil.

Ens explica, també, com és un diade cada dia de la seva vida:

“Penso que faig més o menys elque una persona de la meva edatfa normalment, res d’estrafolari. Almatí, em llevo a les vuit, em dutxo iesmorzo. Més tard, vaig a esperarl’autobús que passa cada dia perBràfim a recollir-nos per portar-nosa l’Institut. Quan arribo a Valls,encara tinc temps de fer petar laxerrada una estona amb els com-panys, abans d’entrar a classe.Després d’un llarg matí, arriba l’es-perada hora del pati que em per-met desconnectar de les classes,xerrar i jugar una estona. Torno aclasse després de la breu pausa ime’n vaig a dinar al menjador del’escola. Les classes de la tarda sónles que fan més mandra, peròtambé són les que passen mésràpid. A les sis torno a agafar l’au-tobús i em dirigeixo a Bràfim on,després de berenar, faig els deures,sopo amb la meva família i me’nvaig a dormir per preparar-me peral nou dia que m’espera l’en-demà.”



Observeu que la rutina del Karimno és gaire diferent de la de qualsevolde nosaltres. Les nostres vides no sóntan diferents, només cal que ens fixemque tots tenim les mateixes necessitats.

Quan li vam preguntar si li agrada-ria tornar al Marroc, va respondre quesí però que, de totes maneres, de vega-des ja hi va de vacances. Vam quedarparades perquè, quan li vam preguntarsobre el seu futur, no s’ho va pensargaire i va tenir molt clar que volia serfutbolista. Pensar en el propi futur idecidir-ne aspectes sol resultar compli-cat per a un jove de catorze anys. AlKarim, li agrada molt el futbol; amb elsseus amics hi juga cada cap de setma-na.

El Mohamed és amic del Karim, tédotze anys i també ve del Marroc:

“Fa dos anys que vaig arribar aCatalunya. Visc amb la meva mare,el meu pare i amb els meus quatregermans. Abans que la mevamare, els meus germans i jo arri-béssim, el meu pare ja s’havia ins-tal·lat aquí. No sé ben bé per què,però em sembla que per qüestionsde feina. Al Marroc no hi hafeina.“

Vam notar que parlava tan bé elcatalà com el castellà:

“A casa parlem en àrab, encaraque tots també sabem parlar elcatalà i el castellà. El Joan insisteixmolt en l’ús del català, potser ésper això que l’he après, tot i queno el parlo gaire.”

Un dia de la vida del Mohamed ésaixí:

“Em llevo a dos quarts de vuit delmatí, em dutxo, em vesteixo,esmorzo i me’n vaig cap a l’Institut.Formo part d’una tutoria normal,però algunes hores les faig a l’Aulad’Acollida, on reforcem, sobretot,la llengua catalana. Al Marroc,l’escola no era tan diferent. L’horari

era de les vuit a les onze del matí i,a la tarda, de quatre a sis, però elque sí que canvia és que aquí hi hamoltes més assignatures. Allà n’hihavia ben poques en comparacióamb aquí. Em quedo a dinar al’Institut, vaig a les classes de latarda i a les set ja sóc a casa bere-nant. Després, faig els deures, sopoamb la família i aviat ja sóc al llitdescansant per estar l’endemà bendespert.”

Ens va explicar que, a l’escola, lesnotes li anaven bé i que no li agrada-ria tornar al Marroc, perquè, en unfutur, voldria estudiar Informàtica i noli agrada el sistema educatiu del seupaís d’origen. A casa té un ordinadori li agrada fer-lo anar.

Ja ho veieu, tant el Mohamed comel Karim tenen una idea clara del quevolen ser en un futur, cosa que pot sem-blar complicada quan s’està ple devitalitat i joventut i no es pensa en resmés que en el present, sense preocu-par-se d’allò que vindrà. Cap dels dos,però, va saber respondre quan els vanpreguntar què els havia sorprès més deCatalunya en arribar-hi.

Una de les diferències més remar-cables entre les dues noies (la Jésica ila Kathiely) i els dos nois (el Mohamedi el Karim) és que les noies van posarmés interès en el nostre reportatge iens van ajudar donant-nos el que real-ment volíem aconseguir: que ens expli-quessin com era un dia de la seva vidad’una forma natural, sense distancia-ment entre entrevistat i entrevistador.En canvi, els nois van resultar més dis-tants. Vam haver d’insistir-hi més pertreure’n un resultat , ja que responienmolt breument. No sabem si atribuir-hoal fet que les noies es van sentir còmo-des amb algú del seu sexe o a diferèn-cies culturals lligades al país d’origen.En tot cas, vam tenir el plaer de conèi-xer-los, a tots.

Quan anem pel carrer i veiem algúdiferent de la majoria, és molt fàcilrecórrer al temor, però ens hauríemd’aturar a pensar i veure que tenir por

és optar per la ignorància. Anem detolerants i d’oberts pel món, però al’hora de la veritat som una societatmolt tancada. Tenim por, por perquèno ens esforcem per conèixer i percomprendre les altres cultures i lesseves necessitats. Ens pensem que somels millors i que la nostra paraula ésuna paraula a seguir. Però qui ho diuque existeixi una forma de viure millorque una altra? Cada cultura té lesseves coses bones i les seves cosesdolentes, però cap no és superior a lesaltres.

1. NOTAFont: “Cataluña, país sin fronteras” a La Vanguardia,25 de maig de 2005.

JÈSSICA BELTRAN

MARTA PLANA

1r de Batxillerat



Està mitificat el moviment okupa?Més que mite existeixen certs preju-

dicis.

Com ara...Em refereixo a prejudicis externs.

Els okupes estem tipificats com a delin-qüents, desarrelats i sovint antisocials.

...delinqüents?És curiós veritat?... La gent es creu

amb el dret de generalitzar i opinarsobre temes que desconeixen comple-tament. El Codi Penal els empara; enspoden qualificar de delinqüents, peròobliden que ens mantenim al margede la societat en tots els aspectes,també legalment. No ens agrada queens englobin en un terme del qual dis-crepem en absolut.

Quan has dit que la gent us tractava“d’antisocials i desarrelats”, no esta-ves generalitzant?

És possible. Vés per on, aquí tensun exemple del poder de les paraulesi del mal que poden arribar a fer si noens aturem a reflexionar en les mino-ries aïllades que formen part de totsels conjunts. Aquesta visió d’universali-tat manca en moltes persones. Calanar amb compte. Les paraules podenarribar a ser l’arma més eficaç.

Si utilitzeu la paraula com a arma deprotesta, com és que la majoria demanifestacions okupes —i no esticgeneralitzant— acaben amb violèn-cia?

Bé, jo no he afirmat en capmoment que els okupes utilitzéssim la

paraula com a arma, però evident-ment, la paraula és un dels mitjans quetenim més a l’abast per protestar con-tra allò que creiem injust, innecessari iincoherent. La resposta que obtenimper part del sistema cap a aquestaprotesta pacífica és la violència.

La paraula genera violència?No, la paraula en particular no. La

confrontació i la ignorància són elsveritables responsables d’una violèn-cia sovint evitable.

... la ignorància? Exactament. La ignorància mata. Si

defenses uns principis que creus quesón els correctes sense haver-los con-trastat i eludint els orígens d’aquestsprincipis, ets un ignorant. Ja deussaber a quin tipus de gent faig referèn-cia...

Ehem... m’ho imagino... I els orígensokupes? Quins són?

La filosofia okupa al nostre país ésuna expressió tardana del movimentsorgit en altres països europeus, comara Alemanya i Holanda. La raó del’okupa és la seva integració en un sis-tema organitzatiu que no pretén sercontracultural, sinó que se’ns plantejacom una alternativa social força via-ble.

Ja ho entenc. l el sistema organitza-tiu de què parles és el que us con-dueix a l’okupació d’un determinatlocal?

En part sí; quan viure és un luxe,okupar és un dret. No ens sentim valo-rats, ni protegits, ni representats, niacceptats dins d’una societat capitalis-ta. Ens autoexcloem tot i que no obli-dem que malauradament som part d’a-quest sistema. En som part, però no hicontribuïm.

És inevitable formar part d’aquestsistema que dius?

Ara per ara és inevitable. Tots enformem part des de ben petits; espodria dir que quan se’ns reconeix lanostra presència al Registre Civil jaformem part de la societat entesa tal

entrevista


“QUAN VIURE ÉS UN LUXE, ‘OKUPAR’ ÉS UN DRET”

L’hàbit de preguntar per tal d’extreure informació dels altres, amb finalitats ben diverses, ha acompanyat els humans des detemps immemorials. Poca o molta, qui no té curiositat per saber què fan els seus veïns? En la nostra opinió, l’entrevista és ungènere periodístic deutor d’aquesta curiositat primordial.

Com a alumnes de Periodisme, una matèria optativa de primer de Batxillerat, ens va tocar estrafer la feina dels periodis-tes de debò. Un parell de resultats de l’aventura us els presentem aquí. Us agradaran? Ai!

Tinc vint-i-cincanys. Vaig néixera Barcelona. Tincun gos, és a dirno el tinc: és. Emdeclaro apolític iateu, i no emconsiderorepresentant decap ideologia; valcmés que un punyesquerre alçat oque una “A”encerclada. Elprincipi i el final detot és la persona

com l’entenem avui en dia. Quanvoluntàriament o involuntàriament con-tribueixes al sistema, ja en formespart. Ara per ara, la llibertat tan solses pot assolir a nivell particular.

Està bé. Hi ha alguna creença errò-nia al voltant de l’okupa i el seuentorn?

Sí, n’hi ha. El moviment okupa nodistingeix sexes, edats, races ni ideolo-gies. És erroni pensar que tots els oku-pes pertanyem a una determinadamentalitat. És erroni pensar que lavida que pot portar qualsevol denosaltres és menys digna que la quepot portar cap altra persona.

Què entens per vida digna?Els okupes som un col·lectiu ben

organitzat; aquesta organització com-porta de manera inevitable ser solida-ris. No som propietaris, només fem úsde determinats serveis que se’ns oferei-xen; si volem ser conscients de lasocietat ens hem de mantenir beninformats: els okupes tenim televisió; sivolem difondre la nostra visió de lasocietat —publicant per exemple fan-zins, articles, etc.— necessitem impres-sores: els okupes tenim ordinadors.Ser okupa no és sinònim de ser des-graciat, com molts es pensen.

També és erroni pensar que els oku-pes esteu relacionats amb alguntipus de droga en particular, eh?

No estrictament. És molt difícil con-viure amb gent que desenvolupa senti-ments egoistes com a resultat de ladependència de les drogues. Això nosignifica que, com a tot arreu, et potstrobar de tot; si per alguna cosa enscaracteritzem els okupes, és per la plu-ralitat.

Això és tot?Sí. Per acabar m’agradaria afegir

que l’okupa no neix; es fa.

Qui el fa? La societat de la qual usmanteniu al marge?

Exactament. Vet aquí la paradoxa.

L’okupa no és un resultat casual sinóuna opció a escollir. No és un destí; ésuna voluntat.

Prou bé... Cap dubte més?

No, ja en tinc prou; que em fa man-dra escriure...

Hahaha

¡Un desalojo…...otra okupación!”

MANEL ROIG BATISTE1r de Batxillerat C

entrevista


Quin any vas néixer?L’any 1929

Pel que veig has viscut tot un bon trosd’història catalana.

Sí, des del 29, Alfons XIII va inau-gurar l’Exposició Universal deBarcelona a la plaça d’Espanya...

Llavors encara hi havia les quatrebarres de la plaça d´Espanya, oi?

Sí senyoreta. També la SegonaRepública Espanyola, la crema de con-vents, la Guerra Civil Espanyola (del’any 1936 al 1939), la SegonaGuerra Mundial, la dictadura deFranco, la transició, la coronació delrei Joan Carles I i la democràcia, oaixò diuen... (irònic).

Explica una miqueta com i on vasviure la teva infantesa.

La meva infantesa la vaig viure aBarcelona. Recordo a partir dels sisanys; d’abans tinc records molt difumi-nats... Sé, però, que a cinc anys vaigagafar l’escarlatina, el xarampió i laverola borda. Vaig arribar a estar moltmalament, tots els doctors deien queno hi havia res a fer, que no passariadels cinc anys, però aquí estic gràciesal doctor Torné. A set anys vaigcomençar l’escola.

Com es deia?Col·legi Sant Lluís Gonzaga. Fins

al 36, que vaig deixar l’escola, el 18de juny, si no ho recordo malament,quan va començar la revolució. Van

sortir al carrer el POUM, la FAI, laUGT i la CNT, que eren els més radi-cals. Jo vaig estar des del balcó decasa veient com cremaven els sants,els bancs, les espelmes, les cortines iles pintures de l’església de Sant Pau,tot fet una foguera! Vaig tornar a l’es-cola el gener del 37, amb vuit anys, ianava a una escola que es deia SantErasmo Gener. A la primària ens feienfer poques coses: llegir, escriure,sumar, restar i cal·ligrafia. En un sol lli-bre hi era tot, menys la cal·ligrafia.Ah!, i també teníem un llibre de lectu-ra que es deia El primer camarada.Com que aquesta escola era pròximaal moll, cada dos per tres havíem desortir esperitats de l’escola perquè elmoll era molt sovint bombardejat pelsavions nacionals. Així que el meu pareem va treure de l’escola, era molt peri-llosa. I ens vam traslladar tots aMontjuïc, on teníem una petita masia iuna terres. Buenu, tots menys l’avi quees va quedar a ciutat. Recordo que, uncop, anant a buscar el pa amb l’àvia,vam haver d’estar més de mitja horaestirats al carrer per protegir-nos de lametralla, perquè estaven bombarde-jant el Paral·lel i el moll. Imagina-t’ho.L’any 40 vaig tornar a l’escola, alCol·legi Collasso i Gil. El primer queens feien fer era cantar el Cara al Sol,després resar el Parenostre i una ave-maria i llavors començaven les classesde lectura i escriptura. També vaig fertres anys d’escolà i l’any 43 vaig aca-bar-ho tot, tant l’escolania com elsestudis. Llavors tenia tretze anys, i el

meu pare em va posar a fer d’apre-nent de marqueteria, fèiem els dibui-xos i les plantilles per pintar les sane-fes a les parets.Ostres, suposo que deus haver treba-llat en un munt de llocs diferents...

Doncs, primer de marqueteria, des-prés de marroquiner i, més tard, aFuerzas Eléctricas de Cataluña o elque és el mateix, FECSA, primer demecànic, després inspector, cobra-ments especials, canvi de compta-dors... Vaig estar-hi trenta-cinc anys.En aquesta empresa hi va treballartambé el meu pare bona part de laseva vida. Quan vaig poder, vaig ple-gar, als seixanta, fora tu! Això és elque vaig ser a petits rasgus.

I quines han sigut les teves aficions?Doncs, era molt afeccionat al billar,

però la meva passió és el futbol. Defet, sóc culé i tenia el número de soci25.343, però me’l vaig vendre quanvaig venir a viure a Valls. També m’en-cantava el teatre. Jo feia de comparsaa 15 pessetes cada funció; depenentde la nit podia arribar a les 45 pesse-tes per nit! En aquell temps era moltís-sim. Pensa que jo anava a l’escola pernomés 0’25 cèntims (un ral) de pesse-ta a la setmana.

La qüestió és que hi havia unavegada una òpera que es deiaL’Africana. Jo feia de soldadet i estavavigilant el puente de mando del vaixellde no sé si Pizarro o Hernán Cortésque anaven a conquerir les amèriques.El decorat era de nit i els indis havien

entrevista


“ABANS ÉREM FELIÇOS, ANÀVEM TRANQUILS PER LA VIDA”En Lluís és agradable, crec que es pot definir amb aquesta sola paraula. Està jubilat des de fa catorze anys i encara té mol-tíssimes coses per aprendre. Té també molt de temps per atendre la gent. I és que ell ho confessa: li encanta xerrar i compar-tir experiències. Ara en Lluís viu a Valls, en una masieta dels afores de la ciutat, i es dedica a conrear el camp, cosa que sem-pre li ha agradat. He de confessar que més d’un cop vam deixar l’entrevista de banda per posar-nos a riure o perquè jomateixa m’adonava que no hi tenia el cap sinó que simplement escoltava el que em deia i no pensava en res més. Va sercom parlar amb un petit llibre d’història.

"Hauríem de fer mésvacances durant elcurs"

L'alumnat que ha participat en eldiàleg considera prou encertada l'ac-tual distribució de les vacances. Detotes maneres manifesta que les vacan-

ces d'estiu es podrien retallar un parellde setmanes, afegir-ne una a les deSetmana Santa i repartir alguns diesfestius més durant el curs.

El cert és, però, que el calendariescolar per al curs vinent canvia: l'ini-ci de curs està previst per al dilluns dia12 de setembre de 2005 –s'avançatres dies- per finalitzar les classes el

dia 22 de juny de 2006. A canvi elscentres comptaran amb un dia més delliure disposició. Tres menys un igual ados. Si les matemàtiques no fallen, elcurs 2005-2006 disposarà, a priori,de dos dies lectius més.

d’assaltar el vaixell. Resulta que elmeu tiet era al bàndol dels indis i perfer la gracieta va venir i em va picaramb una porra de fusta al cap, a miem va rodolar el casc de ferro perterra i mentre m’acotxava per agafar-lo algú em va picar amb un trabuc al’esquena. A mi em va caure el trabuci, a més, l’espasa no la podia treureperquè estava rovellada. Un dels indis

es va carregar el teló i tot... I vingavenir més soldats i més indis, és clar totera una baralla de broma, però vammuntar un sarau que el director italiàens va felicitar, ens va dir que era moltreal! Estàvem tan posats en el paperque va sortir a saludar el tenorHipólito Lázaro, van abaixar el teló iquan va tornar a sortir a saludar nosal-tres encara continuàvem barallant-nos!Va ser molt maco, i divertit!

Com veus el món ara? Què hi trobesa faltar?

Trobo a faltar la tranquil·litat —esviu molt de pressa—, la convivènciapacífica... Veig el món molt malament!

Per què?Perquè l’home està destruint el

món, se n’aprofita, es destrueix ellmateix i destrueix tot el que l’envolta.L’home és egoista per naturalesa.Estem en un punt que no sabem on ani-rem a parar, no veig la solució clara,només Déu ens pot ajudar...

I què recuperaries de tot el que hi

havia a la teva infantesa?Potser la tranquil·litat de poder dei-

xar la porta oberta. Asseure´s a foral’escala i poder xerrar amb els veïns.Que maca que era l’amistat entre elsnens, jugar al carrer al patacó, albotxí... Abans érem feliços, anàvemtranquils per la vida.

I, al contrari, quin creus que és undels millors invents d’ara?

La televisió.

Per algun motiu en especial?Perquè sense moure’t de casa pots

veure el món.

I per acabar, què diries a les novesgeneracions? Quin és el teu consell?

Jo els diria que escoltessin les per-sones grans, que han passat moltesdificultats, perquè els servirà de molt.Pot servir-los per viure millor.

JÈSSICA BELTRAN CASACUBERTA1r de Batxillerat C

entrevista

diàleg


Lluís Sola

CREUS QUE LES VACANCES ESCOLARS ESTAN BEN REPARTIDES?

diàleg


Ester Oliva, 3r ESO A“A mi ja m'està bé aquesta distribu-ció de les vacances. Malgrat tot, crecque hauríem de fer-ne més durant elcurs, sense canviar les de l'estiu.”

Marta Solé, 3r ESO A“Les vacances podrien repartir-se demanera diferent. Podríem fer mésdies de festa durant el curs i menys al'estiu, encara que a l’estiu es fa méspesat i costa més treballar per causescom poden ser la calor, xafogor...”

Maria Soberano, 3r ESO A“L'actual distribució ja estava bé.Crec que les vacances han estat benrepartides, ja que si hem decomençar més aviat és pesat fer clas-ses amb calor, tant per als alumnescom per als professors. En definitiva,no tinc res a dir contra les vacancesescolars assignades.”

Roser Roselló, 3r ESO A“Jo trobo que l'actual distribució jaestà bé, però quan arriba el final deles vacances, jo ja estic cansada detants dies d’estiu. Trobo que hauríemde començar potser un o dos diesabans i aquests dies que traurien devacances haurien de repartir-losentre dies de col·le.”

Francesc Llagostera, 3r ESO B“Jo crec que la distribució de lesvacances ja està bé com està. Peròtrobo que no fem prou vacances perSetmana Santa.”

Jordi Serra, 3r ESO B“Jo crec que les vacances de tresmesos de l'estiu són massa llargues,i que s'haurien de treure dues setma-nes i se n'hauria de posar una aSetmana Santa i una entre Nadal iSetmana Santa.”

Natàlia Olivé, 3r ESO C“Jo penso que les vacances estanprou bé. Les vacances d'estiu s’apro-fiten al màxim, i les de SetmanaSanta i Nadal són un pèl curtes. Nom'agrada la idea que treguin dies devacances.”

Jordi Salvadó, 3r ESO C“Jo trobo que la distribució de lesvacances està força ben estructura-da, però jo les distribuiria d’unamanera diferent: començaria el cursmés aviat i escurçaria les vacancesd’hivern i allargaria les d’estiu, per-què fa més calor i ens divertim més.”

Gerard Tarragó, 3r ESO D“Jo treuria una setmana a final decurs i la posaria per Setmana Santa.Apujaria el sou als professors i, alsque han de tenir algun fill, els dona-ria tres setmanes més de permís.”

Maximiliano González, 3r ESO D“Les vacances, per mi, estan benestructurades, de totes maneres trau-ria les dues setmanes de vacancesdel mes de setembre i les posaria aljuny, que és quan comença a fercalor i vols acabar el curs després detot un any de col·le.”

diàleg


Roger Cardó, 3r ESO C“Penso que s'haurien de posar mésdies de festa durant el curs sensetreure dies de l'estiu.”

Si Mohamed El Cadi Samir,3r ESO A“Crec que haurien d'estar més ben dis-tribuïdes. Per exemple: les vacancesd'estiu són més llargues, per això hemd’afegir alguns dies de més a SetmanaSanta. Sí, jo crec que es podrien treu-re els primers dies de setembre i posar-los a Setmana Santa.”

Àngela Roca, 3r ESO B“Penso que les vacances d'estiu sónmassa llargues, perquè s'oblida tot elque has estudiat durant el curs. Jofaria dos mesos de vacances a l'estiu,que serien el juliol i l'agost. Després,el mes que queda el posaria entre elsmesos escolars. La primera quinzenade setembre també faria vacances.”

Karina Garriga, 3r ESO C“En general crec que les vacancesestan ben distribuïdes, tot i que enels mesos en què no n'hi ha, hi hau-ria d'haver almenys un dia de vacan-ces, així no es faria tan pesat passaraquell mes. Al juny, les vacanceshaurien de ser del mes sencer i durarfins al començament del mes desetembre; les de Nadal i SetmanaSanta ja són proporcionals als diestreballats, però al febrer i a l'abril hihauria d'haver com a mínim un diafestiu.”

Josep Bartra, 3r ESO BJo hi estaria d’acord, dependent delsdies que fossin. Per tres o quatre diesno passa res, però per més, sí. Jo elque faria és per cada més de classefer una setmana de festa, així no esfaria tan pesat el curs.”

Mari Revelles, 3r ESO B“Trobo que sí, que estan bé lesvacances que fem. Però crec que perSetmana Santa hauríem de fer mésdies: treure una setmana de l'estiu iposar-la per Setmana Santa, peròper la resta crec que ja està bé!, per-què fer classe a l'estiu fa peresa perla calor que fa.”

Toni Puig, 3r ESO B“Jo penso que ja està bé, perquè al’estiu fa molta calor per estudiar il'alternança de treballar i estudiar ésuna mica cansat.”

Júlia Pérez, 3r ESO D“La distribució de les vacances nom'agrada gaire, ja que, de vacan-ces, en fem poques i són molt curtes.Estem més temps estudiant que fentvacances i no podem tenir gairetemps per passar-nos-ho bé. Jo can-viaria la distribució: les vacancesd'estiu haurien de durar més i les deSetmana Santa també, perquè el ter-cer trimestre és més llarg que elsaltres i necessitem uns dies per des-cansar després d'estar dos trimestresestudiant.”

Si comparem els costums dels nos-tres pares amb els nostres, o finsi tot, m’atreviria a dir, els nostres

amb els de gent una mica més jove,ens adonem que moltes coses ara sóndiferents.

Una de les causes suposo que és l’úsde les noves tecnologies. Aparells sofis-ticats, moderns, d’investigació, de lluita,d’oci, de treball… Entre tots ens estanproporcionant una vida més còmoda.Les criatures substitueixen molts dels jocs“de tota la vida”, jocs d’imaginació, desocietat, per altres que tan sols consistei-xen a passar hores davant una pantalla.També són substituïdes moltes conversescara a cara pels mòbils o pels xats.Com pot ser que actualment una criatu-ra aprengui abans com funciona unmòbil, un ordinador o una televisió quea sumar, llegir i escriure?

Una altra causa suposo que és elmoment social que ens toca viure.Abans la gent era una mica hipòcrita;inculta, potser. Només es creia el quedeia el capellà del poble, sense inten-tar meditar els discursos. Tot plegat erauna mica contradictori. La gent no

anava a l’escola; la vida li ho ensen-yava tot i creixia molt més intel·ligent,amb més picardia que actualment ques’estudia tants anys.

L’entrada de la dona al món laboral,posa en dificultat la relació nen-família.Els nens passen bona part del temps fentactivitats extraescolars, per no estar solsa casa cada tarda. L’educació rebudano és, ni de bon tros, la que es pot obte-nir amb els pares al costat.

Els maltractaments, els problemesde l’alimentació, depressions, suïci-dis… un seguit de desgràcies queomplen els minuts dels telenotícies i lespàgines del diaris.

La vida actual no és com la d’a-bans, ni de molt! Uns diran que actual-ment és més fàcil; uns altres, més com-plicada. La modernitat i la comoditatl’han modificada en poc temps comple-tament, i potser encara no estàvem pre-parats per a tanta innovació perquè, engeneral, s’ha perdut una manera deviure més social, amb més civisme.

JORDI MATEU TUDÓ2n de Batxillerat

opinió


TEMPS MODERNS

M’han dit que escrigui un articled’opinió, però no puc. Esticde baixa; baixa per estrès. I

és que ningú no pot arribar a imaginar-se que difícil que pot arribar a ser triarun tema adient per a una revista… i unacaba per estressar-se, meditant-hi.

Si buscava temes generals, topavaamb la llosa de la sobreinformació: jaestà escrit tot de tots els temes, i qualse-vol opinió que se’n doni és un calc des-carat d’algú altre. I els plagis d’ideesara ja no estan de moda.

Si buscava temes més propers, lesopcions s’escurçaven, però les dificul-tats s’engrandien. És difícil donar l’opi-nió intentant no ferir cap “sensibilitat”.Corres el perill de semblar un pedant.

Així, podria haver parlat dels vuitan-ta anys de l’institut, el tema recurrent perobligació d’aquest any; però no ho faré.No és bo que la gent s’avorreixi llegint.

Podria haver parlat de la duríssimatasca d’ésser estudiant (modèsties apart), i de la progressiva degeneraciód’ètica i maneres que la canalla delsinstituts, en general, estem patint. Peròtampoc no ho faré; diuen que no convébuscar-se enemics en les pròpies files.

Podria haver tractat el nivell docentdel professorat. Però si en el propicamp és difícil no molestar ningú, infini-tament més ho és en el camp contrari.

Podria haver escrit sobre el futur del’institut, la invasió imminent demaquinària en el nostre centre i lapedanteria informàtica en la qual estàcaient el sistema educatiu, però tampocno ho faré. No és escaient aquest tema,i menys en els temps que corren.

I entre una cosa i altra, no he trobatcap tema prou bo per parlar-ne. I, peradobar-ho, m’he estressat... Al final uti-litzaré l’últim recurs, com fa tothom avuien dia: buscaré a Internet un text prouescaient per a colar-lo i fer-lo passar permeu. I tal dia farà un any.

GERARD PICÓ VIÑAS2n de Batxillerat

INDECISIÓ

TOT EL DRET DEL MÓN

Des de fa algunes setmanes espermet a Espanya el casamententre persones del mateix sexe.

D'aquest tema se n'ha parlat molt ise'n parla encara, perquè el matrimo-ni homosexual ha estat vist tradicional-ment amb mals ulls.

L'Església i la majoria de partits polí-tics sempre s'hi han posicionat en con-tra, ja que la seva concepció de famíliaés la tradicional: formada per un pare,una mare i els fills. El matrimoni entrepersones del mateix sexe no tan sols noha estat permès fins ara, sinó quesocialment una relació homosexual noha estat ben acceptada. En canvi, ambel govern actual s'ha fet un pas enda-

vant i s'ha legalitzat el casament homo-sexual. Per fi, aquestes parelles tindranels mateixos drets que les altres.

En el tema de l'amor i els sentimentstothom té el dret a decidir què vol feramb la seva vida, perquè els homose-xuals són persones tan normals com lesaltres, i pensar el contrari és una equi-vocació. A més, vivim en una democrà-cia on els ciutadans i les ciutadanestenim uns drets i unes llibertats igualsper a tots. I ara, si el teu amor és delmateix sexe i voleu formar una família,hi teniu tot el dret del món.

MARI RODRÍGUEZ CUMPLIDO1r de Batxillerat D

opinió


Sembla que la conselleraMontserrat Tura ha trobat la solu-ció al problema dels conductors

que no respecten les normes de segu-retat vial i posen en perill la seva vidai la dels altres conductors: el carnet deconduir per punts.

Actualment no se sanciona la rein-cidència en si, sinó que si algun con-ductor comet una infracció rep lacorresponent sanció econòmica, openal, si s’escau, i, depenent del tipusd'infracció, podrà continuar conduint.En canvi, amb el nou sistema —ambel legítim objectiu de reduir l'elevatnivell de sinistralitat— la reincidènciaes pagarà molt cara.

Personalment hi estic en contra,perquè sembla un joc, i del que estracta és de reduir l'accidentalitat ales nostres carreteres i no de guanyaro perdre punts. Modestament, crecque es podrien proposar altres mèto-des més efectius com ara incrementarel nombre de mossos d'esquadra a lescarreteres, posar més radars per acontrolar la velocitat, augmentar elsdispositius de seguretat i, sobretot,millorar les carreteres i els pavimentsdels punts negres de les nostres vies.

Per finalitzar, m'agradaria comen-tar que, amb el carnet per punts, mol-tes vegades pagaran justos per peca-dors; és a dir, que és una malifeta que

un conductor que mai no comet infrac-cions i, pel motiu que sigui, en cometuna, li retirin punts. Perquè segur quen'hi ha altres que fan infraccions pit-jors contínuament i queden impunes.És cert que amb els sistemes de controlactuals aquesta situació també es potdonar, però hi ha menys possibilitatsque es produeixi la retirada del carnetde conduir.

IDOIA FORASTER FRANCH1r de Batxillerat D

CARNET DE CONDUIR PER PUNTS: PEDAGOGIA O REINCIDÈNCIA?

Aquests dies, tant per la televisiócom per altres mitjans, ens hemassabentat d'una proposta del

govern relacionada amb un delstemes més importants que avui en diaens afecta a tots, particularment elsjoves, per tal de solucionar el proble-ma de l'accés a l’habitatge: la cons-trucció, sobretot a Barcelona, de pisosde trenta metres quadrats.

Em sembla una vergonya que, acausa dels preus elevadíssims delshabitatges, es proposi al jovent deviure en una superfície tan exagera-dament petita. I què me'n dieu, delpreu de venda d'aquests pisos?Perquè ja ha arribat a orelles de moltagent que el metre quadrat rondarà elssis mil euros: trenta milions de les anti-gues pessetes per un pis de trentametres quadrats!

La gent s'està tornant boja, com-pren i compren encara que els preuspugin i pugin. I molts dels que com-pren ho fan pensant que l'any que ve,

o fins i tot al cap de sis mesos, l’habi-tatge que volen comprar ja hauràpujat de preu, mig milió o un miliómés, i els sortirà encara més car.

Què farem els joves el dia que ens

plantegem de comprar el nostre habi-tatge?

JUDITH INVERNÓN ABELLÀ1r de Batxillerat D

30 m2

L’IES Jaume Huguet·Antiga és un dels vuit centres de totCatalunya seleccionats per endegar un projecte pilot derecerca i d’innovació docent. L’objectiu general delProjecte es concreta a implementar d’una forma genera-litzada les tecnologies de la informació i la comunicació

(TIC) a les aules i utilitzar-les integrades en el currículum,amb la finalitat de desenvolupar una docència de màxi-ma qualitat que garanteixi als estudiants l’aprenentatgei el desenvolupament de capacitats personals i professio-nals.

des de casa


UN NOU ESCENARI EDUCATIU: INTEGRAR LES TIC A L’AULAL’IES Jaume Huguet es consolida com a centre pioner enla implementació de les tecnologies de la informació i la comunicació en la docència i l’aprenentatge

Els inicisL’any 200l l’IES Jaume Huguet·

Antiga Escola del Treball va signar elprimer contracte-programa amb eldepartament d’Educació de la Gene-ralitat de Catalunya per desenvolupar

un Pla Estratègic. En aquest contracteel centre vallenc es comprometia bàsi-cament a impulsar una estratègiaexplícita, que es concretaria en el PlaEstratègic d’incorporació de les TIC enels processos de gestió i d’ensenyament

i aprenentatge aprovat pel Claustre ipel Consell Escolar. Malgrat que seriafals considerar que fins aleshores nos’havien anat millorant les activitatsque es fan a l’institut, sí que s’ha deremarcar que els canvis més rellevantsque s’han produït en els darrers anyshan estat possibles gràcies a l’esforçdel professorat i a la introducció pro-gressiva de les tecnologies de la infor-mació i de la comunicació en tots elsàmbits de la vida educativa. Han estatanys de treball intens, cosa que hapermès situar l’IES Jaume Huguet·Antiga Escola del Treball com un cen-tre de primera línia dins el panoramaeducatiu català. Precisament duranttots aquests anys s’han produïtavenços molt significatius en el món del’ensenyament.

La consolidació

Un cop acabat aquest primer con-tracte-programa, l’institut va estar endisposició de fer una passa més, laqual cosa quedà reflectida en el fetd’haver estat seleccionat com a centrepilot en el Programa experimental d’in-tegració avançada de les TIC en els pro-cessos d’ensenyament i aprenentatge2005-07 que endega la Direcció

Ens trobem davant un nou escenari educatiu, que descriu una manera determinada de concebre l’educació escolar, la manera comens relacionem, com aprenem i què aprenem, com accedim a la cultura i a quina cultura accedim.

General d’Ordenació i InnovacióEducativa. En aquest context, el depar-tament d’Educació ha assumit unaforta inversió en infraestructures i enun considerable equipament TIC per alcentre.

El nostre institut compta amb unainfraestructura TIC molt sofisticada,que exigeix alhora unes enormesimplicacions tècniques, operatives i degestió. Actualment s’ha cablejat inte-gralment el centre amb la finalitat quetotes les aules tinguin connexió a inter-net amb banda ampla per mitjà dequatre ADSL de 16 Mbps. L’edifici cen-tral està connectat amb l’annex deBatxillerat amb quatre enllaços defibra òptica.

També està dotat d’una xarxa local(intranet) d’alta prestació i d’un portalvirtual adreçat a tots els membres de lacomunitat educativa i a les personesque cerquen informació sobre el centre.

Els nous equipaments amb què l’ad-ministració ens ha dotat —122 ordina-

dors de sobretaula, 48 portàtils, 4canons de projecció, material perifèricdivers (impressores, escànners...)—,s’han d’afegir als que ja teníem, cosaque permetrà que es puguin fer servirordinadors en molts espais de l’instituti que hi hagi un bon nombre d’aulesdisponibles per a impartir docènciaamb l’entorn tecnològic.

Els reptes de futurPerò aquesta aposta en infraestruc-

tures i equipaments situa l’èmfasi notant en les pròpies característiques tec-nològiques, sinó més aviat en la deci-sió estratègica que han d’assumir ladirecció del centre i l’equip de profes-sors perquè aquesta implantació TICserveixi millor els destinataris dels ser-veis de la nostra institució. El Projecteha de superar els aspectes més tec-nològics de les TIC per a ubicar-se enun canvi educatiu, conceptual i curricu-lar. Des del centre s’entén que aquestnou Projecte que s’endegarà vol inci-

dir en una visió alternativa de l’ensen-yament i l’aprenentatge que es basi aconstruir i a compartir coneixements,que es basi en estratègies didàctiquesd’aprenentatge col·laboratiu, en lacoresponsabilitat de professors i d’a-lumnes en l’aprenentatge i en unaforta implicació dels pares i dels altresagents comunitaris.

Des de l’àmbit de l’equip directiucal dissenyar i desenvolupar unProjecte que afavoreixi la reflexió con-junta del professorat sobre els criterisen què s’ha de basar la docència isobre les condicions de la seva posa-da en marxa. Des de l’àmbit delsequips docents implicats en la innova-ció, el Projecte possibilita que el pro-fessorat elabori una proposta de for-mació de l’alumnat de secundària mit-jançant el disseny i el desenvolupa-ment d’unes pràctiques que promoguinla construcció significativa del coneixe-ment en mitjans educatius mediatselectrònicament.

S’han establert diferents línies d’ac-tuació per a impulsar l’ús de les TIC enla docència, d’acord amb la potencia-litat que aquestes poden tenir si esposen adequadament al servei delprojecte educatiu. Les principals actua-cions es concreten en les següentslínies:

Millora del desenvolupament de ladocència:� Elaborar projectes d’innovació

docent en el si dels departaments.� Elaborar i implantar un programa

de formació per al professorat, unprograma destinat a consolidar leshabilitats informàtiques i a conèi-xer les aplicacions de les noves tec-nologies en la docència.

Recursos materials i noves tecnolo-gies:� Potenciar el Servei de Recursos i

Suport TIC (SRiSTIC) amb l’objectiude centralitzar les feines tècniques,de donar suport al desenvolupa-ment de l’ús de les TIC en la docèn-cia i de continuar amb el desenvo-lupament del campus virtual.

des de casa


S’ha ampliat el nombre de racks i de servidors. Es disposa d’accés wireless (sense fils) en totes les zones detots els edificis.

JHAET virtual és un portal que fa més propers i accessibles, desde qualsevol ordinador del centre o des de casa, els diferentsrecursos i serveis que ofereix l’institut, tot garantint la priva-citat de les dades personals.

� Elaborar un pla general d'infraes-tructures.

� Elaborar un pla de gestió integralde l'equipament tecnològic.

� Definir i desenvolupar el projecteJHAET Virtual.

� Potenciar l’ús d’un entorn de treballvirtual compartit, el DotNetNuke.

� Consolidar els nous aplicatius idesenvolupar un sistema integratd'informació.

Impulsar el desenvolupament orga-nitzatiu:� Revisar i redissenyar el sistema

organitzatiu del centre.� Crear grups de treball.� Crear la comissió de coordinació i

seguiment del Projecte.� Millorar els sistemes d’informació i

de gestió del coneixement.� Elaborar un pla de comunicació i

de dinamització per als estudiants.

Aquests reptes no han de suposarcap problema. Han de ser una oportu-nitat, un instrument per a fer replante-jar el que es fa i el que es farà, i pera impulsar els canvis necessaris quehan de donar resposta a les actualsnecessitats i demandes de la societat.En el món de l’ensenyament les inèr-cies són, de vegades, inevitables. Peraixò és molt important de vetllar per laconsolidació d’un esperit i d’un esforçde millora, els quals requereixen,indispensablement, la co-responsabili-tat de tots els agents implicats, i el del’Administració en particular. Creiemfermament en el paper crucial que lesinstitucions educatives han de desen-volupar en el context de la societat delconeixement. Ens trobem en unmoment històric de canvi i de transfor-mació i entenem que aquest Projected’Innovació Educativa ha de protago-nitzar noves formes de lideratge per alnostre centre. El nostre desig i la nos-tra voluntat són poder-ho aconseguir.

EMÍLIA MOLASCoordinadora Pedagògica

des de casa


48 ordinadors portàtils.

15 aules equipades amb ordinadors d’última generació per impartir docència.

Era un dilluns a l’hora del patiquan dues de les professores queimpartim classe de Llengua

Catalana a primer cicle d’ESO,l’Anna Grau i jo, vam començar aparlar sobre el tema del treball per alPremi Baldiri Reixach d’enguany. Tots’ha de dir, estàvem poc motivades, iuna de les causes fonamentals era lafalta de l’ímpetu inicial que ens dona-va la M. Mercè Vidal.

Vam estar parlant-ne molta estonaper decidir finalment que el tiraríemendavant. Una de les causes que enshi animà, fou el fet de pensar que laM. Mercè —persona decidida, treba-lladora i incansable professional—probablement faria un altre treball a laseva nova feina i segurament estariaprou orgullosa de les seves antiguescompanyes i de la seva tasca quansabés que, després de set cursosseguits presentant-nos al concurs,aquest any hi tornàvem. Aquest estiucaminant per la platja se m’acudí queel mar podria ser el tema de treball. Elnostre centre està ubicat en un indretprou a prop de la costa per dedicar unpetit homenatge a aquest companyinfatigable i etern que acompanya lanostra cultura i la nostra història, elmar. Per a nosaltres, que estem tanacostumats a veure’l, forma part de lesnostres vides: en gaudim, ens hi rela-xem, en vivim... I quina manera mésbonica hi ha de conèixer-lo que treba-llar-lo a l’aula i ser conscients que sem-pre ha estat al nostre costat, present,com a testimoni d’infinitat d’històriesdels nostres avantpassats?

Podríem dir que és la nostra apor-tació a un element de la natura queens acompanya en la nostra condicióhumana, tant estiu com hivern, tant en

l’alegria com en la tristesa, tant des depetits com ja d’adults....

Sense rumiar-nos-ho més, vamposar fil a l’agulla i vam parlar-ne ambles companyes que també imparteixenclasse al primer cicle d’ESO: la IsabelB., la Tona, la Fàtima, la Rosa, laIsabel T. i la Montse. Els va semblarcorrecte el tema i —com cada any—vam començar a imaginar-nos el for-mat de presentació del treball. Aquestés un tema recurrent, ja que és on enscal esmerçar més imaginació: “que siuna caixa en forma de vaixell que s’o-bri pel mig i llavors... que si una plata-forma que recordi les onades delmar... ens podrien ajudar els profes-sors del departament de Tecnologia...”Ja ho vèiem davant nostre.

I d’aquesta il·lusió inicial que ensanàvem encomanant, va sorgir el pri-mer pas: el format en paper DIN-A 3 ien dues tonalitats de blau diferents.Quedaria molt maco!

Per a la següent reunió d’equipdocent vam elaborar un esquemageneral on tinguessin cabuda totes lesàrees que hi volguessin participar.

Partint d’aquest punt, els professorsde primer cicle van començar a pen-sar com podrien encabir els contingutscurriculars de les seves matèries en eltema comú. Encarar aquesta tasca nova ser fàcil, ja que en un principi enssuperava l’amplitud de conceptes atractar i sobretot, calia una bona coor-dinació. La necessitat de donar-li un lli-gam adequat per transmetre la infor-mació ens va fer fusionar la vessantpedagògica amb l’estructura final.

Així vam crear la relació que elmar pot tenir amb cada una de lesàrees del currículum, des de les méstècniques fins a les més poètiques. És

possible. Des de fa vuit cursos sempreés possible. Els professors cavil·len lamanera de bastir i donar forma a untreball que es va construint amb l’apor-tació —més petita o més gran— de tot-hom. Vam observar el mar des de dife-rents vessants i des d’un punt de vistainterdisciplinar, vam anar col·locantles peces en la realització del nostrerecull, passant per totes les àrees, pertots els alumnes i per tots els profes-sors de primer cicle.

I finalment, quan faltava una setma-na per al termini de lliurament dels tre-balls, hi havia sobre les taules de l’au-la de català tres caixes de peix, boni-ques per la seva austeritat, amb tresdossiers immensos posats a dins. Unstrossos de xarxes dels pescadors deTarragona embellien l’entorn i feien debressol als nostres quaderns marítims.Amb les càmeres de fotografiar vamimmortalitzar el moment, que ens vafer recordar aquell dia, a la sala deprofessors, quan pensàvem si inicià-vem el Baldiri o el deixàvem córrer...

TERESA MORALES

des de casa


PREMI BALDIRI REIXACH: El mar

El departament d’Educació de laGeneralitat de Catalunya convo-ca cada any un concurs de bor-

ses d’estudis per a estades de grupsescolars a l’estranger. El departamentde Llengües Estrangeres del centre vapresentar un projecte per tal de podercompletar les tasques endegadesdurant aquest curs dintre del marc delProjecte Orator, el qual impulsa lamillora de l’ensenyament–aprenentat-ge de les llengües estrangeres mit-jançant projectes innovadors, i estàpromogut pel departament d’Educació

de la Generalitat. Aquest projecte estàdirigit als alumnes de primer deBatxillerat dins de l’assignaturad’Anglès i, interdisciplinàriament,amb el departament de Llengües iCultura Clàssiques, atès que estudia lapetjada del món romà a les ciutats deTarragona i Bath.

L’esmentada borsa d’estudis consis-teix en una estada a la ciutat anglesade Bath, des del 19 de juny fins al 2de juliol. Durem a terme un programad’estudis molt interessant amb les acti-vitats habituals que inclou qualsevol

viatge d’estudis a l’estranger, com ésel fet d’assistir a classes o realitzarexcursions relacionades amb l’estudidels romans a Tarragona i al RegneUnit, que és el nostre tema d’estudi.

Així doncs, només ens resta finalit-zar el darrer tram del curs abans decomençar la nostra aventura amb elsromans i el Regne Unit. Els professorsimplicats, Montserrat Montalà, PilarIzquierdo i Antoni Marsal estem moltil·lusionats amb aquest projecte que,de ben segur, serà molt enriquidor pera tots.

Tot va començar amb una ideaaparentment simple i com aquellqui no vol la cosa. L’esforç i la

dedicació dels estudiants AndreuOller i Joan Lozano van convertiraquella idea en el projecte guanyadord’un certamen d’àmbit estatal, elPremio Nacional Don Bosco, en elqual l’IES Jaume Huguet ha deixat elllistó ben alt.

Andreu Oller i Joan Lozano sóndos joves estudiants del Cicle Formatiu

de Grau Superior de Desenvo-lupament de Projectes Mecànics de lanostra Escola. L’Andreu és de Vilabellai el Joan és d’Alcover. Es varen conèi-xer fa uns quants anys a l’IES JaumeHuguet. Arran de les seves vivènciesconjuntes i del seu tarannà s’han fetamics inseparables i alhora comple-mentaris. De seguida es van posar d’a-cord a intentar aquesta fita. Comen-çaren, doncs, a perfilar la idea delprojecte que, al cap de mig any, els

faria guanyar un premi. La primera bona notícia no va tar-

dar a arribar. Una vegada tancat elperíode d’inscripció al Premi NacionalDon Bosco, durant el mes de novem-bre, el jurat havia de fer una preselec-ció dels treballs que serien candidats aguanyar la divuitena edició d’aquestcertamen. Els autors dels projectes pre-seleccionats haurien d’anar aSaragossa, pel mes de febrer, a pre-sentar els projectes. En total hi hagué

des de casa


ORATOR

l’IES Jaume Huguet guanya una borsa d’estudis a la Gran Bretanya

PREMI NACIONAL DON BOSCO

Andreu Oller i Joan Lozano, alumnes del Cicle Formatiude Grau Superior de Desenvolupament de ProjectesMecànics, van guanyar un premi estatal d’innovació tecnològica dotat amb 2.200 €

quaranta-cinc treballs preseleccionats,tots relacionats amb la recerca, lainnovació i la tecnologia. Un dels pro-jectes escollits en aquesta primera faseportava per títol Màquina mescladorade terres per a la millora del conreu, del’IES Jaume Huguet de Valls. S’haviade presentar el 23 de febrer, a unquart de dues del migdia, aSaragossa.

A partir d’aquí, l’Andreu iel Joan varen començar a tre-ballar i a donar forma al seuprojecte: un treball totalmentinnovador i que té com aobjectiu solucionar els pro-blemes de la vida diària deles persones que viuen encampaments del tercer món,on les necessitats són moltbàsiques i, a vegades, podenpassar desapercebudes per ala majoria de gent del mónoccidental. Es tracta d’unamàquina barrejadora deterres per a aconseguir lamillora del conreu en païsospobres. L’originalitat del seuprojecte és que l’invent dis-senyat permet barrejar arenadel desert amb compostatgede la zona, al mateix campa-ment on després es podrà jaconrear amb garanties degerminació. D’aquesta mane-ra s’estalvien despeses detransport i la productivitat ésmàxima, ja que amb unasola màquina es pot solucio-nar la vida de diversos cam-paments, cosa que contri-bueix a la dispersió de la població, jaque, gràcies a l’invent, l’extensió deterra conreable es preveu que aug-menti gradualment.

Varen ser uns mesos, des delnovembre i fins al febrer, durant elsquals aquests dos joves projectistes iinventors no distingien entre el dia i lanit ni entre els diumenges i els dilluns.Una vegada assolit el disseny de lamàquina, van introduir-se en el campde la investigació per veure l’eficàcia

que podia tenir en el conreu de dife-rents hortalisses la barreja de terres,cosa que hipotèticament farà la màqui-na quan esdevingui realitat. En aquestpunt vàrem rebre el suport, l’assessora-ment i la col·laboració de la ONGAssociació Catalana d’Amics delPoble Sahrauí i de l’Institut de Recercai Tecnologies Agroalimentàries.

Després de preparar tot el treball ila maqueta del projecte, i d’aconse-guir una acurada presentació, politsels últims detalls durant el darrer capde setmana, la darrera nit va sermaratoniana. A l’últim, amb les corba-tes i les americanes que no cabien ales maletes, el dia 22 de febrer arri-bem a Saragossa enmig de la nevadamés considerable dels darrers anys enaquella ciutat. Són moltes les anècdo-tes divertides i no tan divertides que

podríem explicar. Quan arribàrem iveiérem la quantitat i la qualitat delstreballs que concorrien al Premi,l’Andreu i el Joan s’esperonaren amuntar la maqueta del seu projecte i aassajar una bona presentació per al’endemà.

Una vegada feta la presentació-examen a porta tancada, calia espe-

rar el veredicte del jurat.Feliçment es decantà a favornostre i donà als nostres alum-nes la possibilitat de fabricarla seva màquina i de convertir-la en realitat. De moment, partdels 2.200 € obtinguts en elPremi ja els han invertit en lapatent a nivell nacional de laseva idea.

És difícil de transmetre lasensació que et queda com acoordinador del projecte,quan sents per un altaveu queel treball que amb ganes,il·lusió i entusiasme han realit-zat dos joves estudiants, alsquals has intentat transmetre laconfiança que dóna laconstància del dia a dia,esdevé guanyador. És unavivència inoblidable que, jun-tament amb la satisfacció de lafeina ben feta, anima des d’a-questes ratlles a la participacióen futures edicions d’aquestPremi o en altres certàmens pertal de potenciar l’esperit cientí-fic i tecnològic que la nostraEscola ha divulgat des de laseva fundació, ara fa vuitantaanys.

L’Andreu i el Joan hauran estat dosalumnes més de la nostra Escola, unaEscola que de ben segur sempre recor-daran i on aquest curs obtenen el seutítol de Tècnic Superior, que els obre laporta dels estudis d’EnginyeriaTècnica Mecànica que volen iniciarl’any vinent. Molta sort a tots dos!

JOSEP M. SOLERDepartament de Fabricació Mecànica

des de casa


Els alumnes de la matèria optativade Periodisme de 1r deBatxillerat, vam passar una

enquesta a cent alumnes del nostrecentre amb l’objectiu de poder expli-car els resultats obtinguts en un pro-grama de ràdio de mitja hora dedurada i que va emetre Ona Valls. Eltema principal d’aquest programa erael consumisme i com que els enques-tats eren alumnes del nostre centrehem cregut oportú de presentar-vosara els resultats. Vam passar lesenquestes a diferents classes del nos-tre Institut: a una de quart d’ESO, auna de primer de batxillerat, a una desegon de batxillerat i, finalment, a unaclasse d’un cicle de grau mitjà deGestió Administrativa.

Vam enquestar, de forma anònima,cent joves que tenen entre quinze idinou anys i els vam preguntar sitenien paga, en què es gastaven elsdiners de què disposaven, quant esgastaven aproximadament en un mes,quin és el preu màxim que estarien dis-posats a pagar per uns pantalons, sis’operarien mitjançant cirurgia estèticasi els preus fossin més assequibles, sitenien mòbil, si consideraven que l’as-pecte físic influïa en l’opinió que ensfem dels altres, si tenien algun referentestètic al qual imitaven i, finalment,com els agradaria veure’s d’aquí acinc anys.

Aquestes enquestes tenien com aobjectiu esbrinar si els joves del nostrepaís som realment consumistes, quinessón les nostres previsions de futur, etc.En definitiva, conèixer una franja d’e-dat de la nostra població que, des del’anonimat, ens permetés descobriralguns trets característics dels jovesd’avui.

Els resultats que vam obtenir són els

següents: quant a les noies, cal remar-car que la majoria no disposen depaga pel que fa a la franja d’edat delsquinze als disset; a partir dels divuit,però, quasi totes en tenen.Principalment destinen els diners acomprar-se roba, tot i que moltestambé se’ls gasten en tabac.Contràriament al que molts ens imagi-naríem, els cosmètics tenen pocaimportància en les despeses habitualsde les noies, ja que aquests productesrepresenten un tant per cent de despe-sa força baix.

En canvi, els nois, majoritàriament,no disposen de paga, tret d’algunsque afirmen que sí. El tabac i l’alcoholsón els productes més consumits pelsector masculí jove de la nostra socie-tat, encara que la tecnologia també hité un paper important. Molts declarenque també es gasten els diners enaltres coses, tot i que no especifiquenen quines.

Les noies acostumen a gastar-se,aproximadament, entre trenta i cin-quanta euros mensuals. Els nois, amesura que augmenta l’edat, tal comhem vist reflectit en les nostres enques-tes, es gasten quantitats superiors dediners; molts entre cinquanta i vuitantaeuros i, bastants, fins i tot sobrepassenels cent. Malgrat tot, el sector masculímai no es gastaria més de cinquantaeuros per a comprar-se uns pantalons,amb l’excepció d’algun jove de divuito dinou anys que afirma que en gas-taria vuitanta o més de cent si calgués.La majoria de les noies tampoc no esgastaria més de cinquanta euros. Aixòdemostra que, encara que la roba ésun producte molt consumit, la majoriade joves no volen gastar gaire com-prant-ne.

Un aspecte que ens ha sorprès bas-

tant és la mena de respostes que hemobtingut a la següent pregunta de l’en-questa: Si els preus fossin més assequi-bles, rectificaries alguna part del teu cosmitjançant cirurgia estètica? Calreconèixer que la majoria diu que noen rectificaria cap, però, d’altrabanda, molts i moltes dels que han ditque sí en rectificarien més d’una. Engeneral, a les noies els agradaria reto-car-se les cuixes, els malucs, la panxa,el nas, els pits i, algunes, les orelles.Pel que fa als nois, n’hi ha hagut pocsque hagin dit que sí, i, els que ho hanfet, afirmen que s’operarien el nas, elcabell, la cara i el cul. Aquesta tendèn-cia a somiar un cos perfecte, marcadapels estrictes cànons de bellesa de lanostra societat, és la que ha provocatbona part de les anorèxies del nostrepaís. Aquests cànons ens són imposatsa tot arreu: a la televisió, a les revistes,a les botigues de roba, etc. Són,doncs, una conseqüència evident delconsumisme. Ens mostren de maneraindirecta, però clara, com han de serels nois i les noies per tal de ser macosi acceptats per la societat. Fan queaquell que és una mica gras, que té lesorelles grans o els pits petits se sentiavergonyit d’ell mateix i que, per tant,consumeixi els productes que, segonsles campanyes publicitàries, el faransentir feliç i a gust amb ell mateix.L’arma que utilitzen és la pròpia inse-guretat dels consumidors.

Un altre immens punt de consum, iuna font inesgotable de beneficis, és latelefonia mòbil. En les nostres enques-tes, hi ha ben poca gent que digui queno té telèfon mòbil i, tot i que això noés estrany, és una constatació que calremarcar. Darrerament, s’està creantuna espècie de dependència cap a unaparell que anys enrere era descone-

des de casa


GRAVACIÓ D’UN PROGRAMA DE RÀDIO

Som consumistes els joves?

gut. Tothom feia el mateix que femnosaltres, però sense telèfon mòbil i noen tenien pas cap necessitat diària.Avui en dia, per contra, ha esdevingutun element indispensable i és, sensdubte, una conseqüència més de lavelocitat del nostre ritme de vida. Lamitjana mensual de diners destinats arecàrregues va des dels deu fins alscinquanta euros, al a dir però que lamajoria dels enquestats acostuma arecarregar-ne entre deu i vint-i-cinc.Podem dir que tant nois com noiesestan igualats quant a l’adquisició d’a-quest aparell aparentment vital.

També, com a conseqüència delnostre model de societat, l’aspecte físicadopta un paper fonamental en la pri-mera impressió que tenim quan conei-xem algú. Vam preguntar si creien quel’aspecte físic influïa en aquesta opi-nió, i només el 10% dels enquestatsvan respondre que no. Ben mirat, ésforça lògic ja que, des de sempre, lanostra societat ha intentat classificarles persones segons l’aspecte físic i,inevitablement, nosaltres també les hi

classifiquem. Com pot algú dir, doncs,que la nostra societat no és materialis-ta i, a la vegada, consumista?

De totes maneres, sembla que lamajoria dels joves no tenen cap refe-rent estètic al qual intentin imitar,encara que alguns d’ells afirmen quesegueixen l’estètica punk, skin oheavy. Una noia concreta més i diuque té com a referent estètic la NicoleKidman. No és també culpa de lasocietat que hi hagi persones que pre-tenguin ser com algú altre? No seriamolt millor que hi hagués pluralitat depensaments i d’idees? Cal seguir uncorrent estètic determinat per poderpensar d’una manera determinada?Definitivament, l’afany de fer-nos atots iguals i amb els mateixos pensa-ments té poc èxit entre els enquestats,cosa que ens sembla molt bé. De totamanera creiem que el pitjor encara had’arribar...

Finalment, vam preguntar-los comels agradaria trobar-se d’aquí a cincanys: amb cotxe propi, amb casa prò-pia, viatjant sovint a països exòtics,

tenint molta roba per elegir, podent-sepermetre anar a la perruqueria sovint,parlant més idiomes, havent iniciat oacabat estudis universitaris, compagi-nant estudis i treball, participant enalguna ONG o vivint en zones ruralsretirades dels nuclis urbans?

Entre les noies, les opcions que vantriomfar més van ser les de tenir cotxei casa propis, i de disposar de moltaroba per elegir. A algunes d’ellestambé els agradaria viure en zonesrurals retirades dels nuclis urbans iviatjar sovint a països exòtics i, a forçamés, haver iniciat o acabat una carre-ra universitària o poder compaginarestudis i feina.

Els nois no van dubtar a triar,TOTS, l’opció de tenir cotxe propi i,encara que a alguns també els agra-daria tenir casa pròpia, prefereixentenir l’oportunitat de viatjar sovint apaïsos exòtics. Els més grans tambévoldrien haver iniciat o acabat unacarrera universitària.

Va haver-hi pocs enquestats queescollissin l’opció de poder parlar mésidiomes, fet força curiós, ja que saberdiverses llengües ens dóna molt debagatge cultural, ens enriqueix i, alho-ra, ens ajuda a comprendre millor lacultura dels altres països.

En definitiva, vam poder constatarque els joves d’avui en dia som real-ment força consumistes, encara quecreiem que no podem comparar elshabitants de la nostra zona amb elsd’una metròpoli, ja que aquestsdarrers ho són considerablement més.És clar, però, que si els joves som con-sumistes és perquè ens obliguen a con-sumir i, de vegades, considerem quealgun producte d’allò més insignificantés indispensable.

JÈSSICA BELTRAN

ALBA FERNÁNDEZ

EMÍLIA FORT

MARTA PLANA

MANEL ROIG1r de Batxillerat

des de casa


Un total de 22 alumnes havien depresentar el Treball de Recercaaquest curs 2004-05. Durant el

2n trimestre del curs passat ja s’ence-taren tot un seguit de tutories adreça-des a assessorar l’alumnat respectequè és un treball de recerca, els dife-rents tipus de treballs, els aspectes for-mals i les parts que ha de tenir. Aixímateix, també es revisaren a travésd’Internet i a la Biblioteca del centrealguns models de treballs de recercad’anys anteriors. A partir d’aquí l’a-lumne calia que comencés a decidir elseu treball i que consultés amb algunsprofessors per decidir qui els faria detutor. Durant el 3r trimestre ja caliatenir-ho clar: l’alumne havia decomençar a planificar el guió del seu

treball juntament amb el tutor. Es trac-tava de marxar de vacances d’estiupodent posar fil a l’agulla a la feina.

Durant el 1r trimestre d’aquest curss’havia d’enllestir per tal de presentar-lo tornant de vacances de Nadal. Dels22 alumnes, 18 el van presentar dinsel termini; la resta té fins a finals delmes d’abril per fer les modificacionsoportunes.

La majoria de departaments delCentre han estat implicats en l’assesso-rament de treballs de recerca.Concretament, 6 treballs van ser diri-gits pel departament de Ciències, 5pel d’Humanitats, 1 pel d’Idiomes, 1pel de Psicologia, 2 pel d’EducacióFísica i 3 pel de Tecnologia.

recerca


LAURA LLORACH JIMÉNEZ

Asma i exercici físic entre els alumnesde l’IES Jaume HuguetEstudi sobre la incidència de l’asma alnostre centre i demostració que lapràctica d’activitat física en personesasmàtiques resulta beneficiosa.

XAVIER MARTÍNEZ BARTRA

Síntesi arqueològica sobre la civilit-zació micènicaInvestigació sobre l’apogeu, l’expan-sió comercial i la desaparició sobtadad’aquesta enigmàtica civilització delprimer mil·lenni aC.

MIREIA MONTSERRAT MARTÍ

La batalla de l´EbreTreball de recerca que fa una introduc-ció a la Guerra Civil però que se cen-tra en la batalla de l’Ebre (desenvolu-pament de la batalla, visita a les zonesmés afectades de la batalla i entrevis-ta a persones que hi van ser).

JORDI MUSTÉ ARMENGOL

Els Bonsais Treball sobre les necessitats, les tècni-

ques de formació i manteniment delsbonsais. També consta d’un apartatsobre els estils, les eines, una enques-ta i una pràctica de trasplantament ipoda.

JORDI MATEU TUDÓ

Construcció d’un habitatgeMostra, a grans trets, un projecte cons-tructiu d’un habitatge unifamiliar, apro-fundint en la planificació i lesinstal·lacions necessàries, tenint encompte les normes d’obligat compli-ment i la normativa urbanística de l’a-juntament.

GERARD PICÓ VIÑAS

Dubbing Treball que gira al voltant del món deldoblatge de pel·lícules, i on es deta-llen tots els aspectes d’aquest sector:des dels seus orígens fins als processosactuals, els estudis de gravació, elsprofessionals del doblatge i la traduc-ció i l’adaptació dels guions.

ALEIX MARTÍNEZ BANÚS

A l’entorn de l’espectacle, equips de

so i il·luminacióEl treball dóna una explicació generalde tot el muntatge d’una orquestra,grup d’espectacles, disco-mòbil...Hom explica des del muntatge mecà-nic fins a la connexió de les clavilles.

FRANCESC AMAT GUASCH

Elements de la festa: un tomb pelsorígensCatalunya té una gran riquesa culturalamb molts elements que participen dela festa. Aquest treball intenta explicard’on provenen figures com la mulassao l’àliga, les quals tenen orígensmil·lenaris.

ISMAEL GENÉ MARTÍNEZ

Montserrat Treball de recerca sobre les caracterís-tiques i idiosincràsia del santuari deMontserrat: la formació de la muntan-ya, la història, l’escolania...

CARMEN REBOLLO LINARES

La sociedad de la postguerra refleja-da en tres novelasInvestigació sobre diversos aspectes

Treballs de recerca 2004-05

14/03/05Hem començat el viatge molt atrafe-gats. L’aeroport és estressant i veureaquelles cues que no s’acaben mai...Abans d’enlairar-nos, a la una del mig-dia, alguns de nosaltres estàvem moltnerviosos perquè no havíem volat mai.El viatge en avió se’ns ha fet llarg ipesat, i això que hem tingut un volmolt tranquil. En baixar de l’avió el pri-mer que hem notat és que feia méscalor i més sol que a casa nostra. Lestemperatures són de 20°C aproxima-dament i això ens permet portar robad’estiu.

Un autobús ens ha dut fins a l’hotel,a la població de Las Caletillas. Enshem repartit en habitacions de 3 o 4persones i ens hi hem instal·lat. L’hotelés força agradable. Avui ens hem can-sat molt, de manera que hem anat adormir aviat, després de córrer d’unahabitació a l’altra. Els professors queens acompanyen són l’Andreu Ruiz,l’Anna Moliner i el Felip Brunet.

15/03/05Després d’esmorzar els professors jaens han renyat per les queixes que vanrebre la nit passada. Com si no n’ha-guéssim tingut prou hem tornat a pujaren un autobús (a les illes Canàries endiuen “guagua”) per anar al Teide.Abans d’arribar a dalt de la muntanyahem vist una “tarta” prop de la carrete-ra, que és una paret on es veuen lescapes de les diferents erupcions volcà-niques, cadascuna d’un color diferent.Des d’allí hem vist l’observatori astronò-mic del Teide i hem visitat un petitmuseu dedicat als volcans de l’illa.

Els habitants de Tenerife ens han ditque érem afortunats i desafortunatsalhora. Desafortunats perquè el telefè-ric que ens duia al cim estava fora deservei i només podríem pujar finsaquelles roques tan famoses que sor-tien als bitllets de 1.000 pessetes.Però afortunats perquè des del peu delvolcà es pot veure molt poques vega-des el cim nevat. Una cosa que cal

destacar és que allà dalt hi hem trobatmolts catalans.

Després de dinar al Teide hemanat a la ciutat universitària de LaLaguna, l’antiga capital de l’illa. És laciutat que va servir de model a l’horade fundar moltes ciutats de l’Amèricadel Sud. En acabar la visita hem tornata l’hotel i hem vist que també hi haviamolts gallecs. En principi hi ha hagutuna mica de mal ambient, però enshem fet amics aviat.

16/03/05Aquest matí l’hem tingut lliure. Algunshan optat per anar a la piscina a gau-dir de les activitats lúdiques que ensproporcionava l’hotel i altres hem pre-ferit quedar-nos a descansar una esto-neta més.

A la tarda, després de dinar i d’ha-ver descansat per pair-lo, hem anatcaminant pel passeig marítim de LasCaletillas fins al poble veí, on hem visi-tat l’església de la Mare de Déu de la

polítics, socials i econòmics de lasocietat espanyola de la postguerracivil a través de tres novel·les ambien-tades en aquesta època.

GERARD MIQUEL TEIXIDÓ

Comparació de la mitologia clàssicaamb l’hebreaComparació de dues cultures aparent-ment diferents a través dels mites.L’establiment de punts de contacte per-met extreure unes conclusions que vanmés enllà de la mitologia

MARTA GARRIGA BATALLA

Jo sóc zero positiu, i tu?

Treball de recerca que pretén desco-brir quin és el grup sanguini més abun-dant en la població en general.

ARNAU DALIT RECASENS

L’ecosistema del riu Francolí al seupas per PicamoixonsRecull de totes les plantes i animalsque s’han pogut identificar en el llit delcurs del riu Francolí al seu pas perPicamoixons i per les zones properesde conreu.

M. JESÚS ZAZO OLMO

L’expressió plàstica en l’infant Aproximació a l’estudi del dibuix en

l’etapa infantil. El treball consta d’unapart pràctica a l’escola Baltasar Segú.

RAIMOND VENDRELL FORNÉ

Els panells fotovoltàics Treball sobre l’energia solar fotovoltai-ca i els seus components en unainstal·lació d’aquest tipus en una casa.

INGRID GONZÁLEZ LLAMBRICH

Hepatitis de propTreball de recerca que intenta explicarquè és l’hepatitis, quins tipus d’hepati-tis existeixen, com podem prevenir-la,quines són les zones més afectades...

recerca


quadern de viatges

4t D’ESO: VIATGE A TENERIFE

Candela. En resum, avui ha estat undia força tranquil durant el qual cadas-cú ha fet el que més li ha agradat.

17/03/05Al matí teníem molta son, ja que ahir ala nit molts vam sortir i, com que enshem adormit, hem provocat un canvien els plans que hi havia per avui.Hem perdut l’autobús que ens haviade portar a la platja de Las Américas,un dels llocs amb més afluència turísti-ca de Tenerife, i al final hem hagut d’a-gafar-ne un altre que sortia més tard.Finalment, quan hem aconseguit arri-bar-hi, hem pujat en vaixell per fer unpasseig per la zona.

Durant el passeig amb vaixell hemvist diversos cetacis com ara caps d’o-lla i dofins. Ha estat un passeig moltentretingut. Encara que molts alumness’han marejat, també s’ho han passatbé, ja que a més de la visió espectacu-lar dels dofins saltant al voltant del vai-xell ens hem pogut banyar al mig delmar. L’aigua estava tan gelada quefins i tot feia mal als ossos; però haestat divertit. Allí, hem girat cua sota larespectuosa mirada de Los Gigantes,uns enormes penya-segats dignesd’admirar. Durant el viatge de torna-da, hem vist com moltes gavines s’a-costaven al nostre vaixell per agafar alvol els ossos de pollastre que els hemllançat per la borda i que ens havíemmenjat per dinar. Al cap d’una estona,els mariners del vaixell ens han obse-quiat amb licor de plàtan servit enbótes de cuir i copes de cava.

18/03/05Hem tornat a tenir el matí lliure i l’hemaprofitat per anar a la piscina d’aiguamarina que l’hotel té vora el mar.També teníem la possibilitat de banyar-nos en alguna cala propera a l’hotelperò hem decidit no anar-hi perquè lacosta de Tenerife és plena d’esmola-des i negres roques volcàniques i noresulta gaire agradable caminar-hi persobre.

Hem dinat d’hora i a la tarda hemanat a la capital de l’illa, Santa Cruz

de Tenerife, una ciutat coneguda per-què té una gran quantitat de botiguesde regals i electrònica. Allí hem pogutfer un passeig lliure i comprar algunregal per als nostres pares i amics.Durant el viatge de tornada a l’hotelen autobús hem conegut unes noiescanàries que s’han sorprès de sentir-nos parlar en català...

19/03/05Després d’esmorzar hem agafat l’auto-bús que ens esperava davant de l’ho-tel. Hem fet un tomb molt llarg i pesatrecorrent mitja illa abans d’arribar alpoble d’Icod de los Vinos, on hi ha elfamós arbre mil·lenari, el drago. Allí hiha un jardí ple d’uns llangardaixosenormes, que s’amaguen quan ensveuen. De fet, tot Tenerife és ple dellangardaixos.

Hem dinat durant el viatge i a latarda hem tornat a anar a Santa Cruzon hem visitat la plaça d’Espanya i elmodern auditori de la ciutat, obra del’arquitecte valencià SantiagoCalatrava. Després de fer un passeighem tornat a l’hotel i hem anat a veureper la televisió el partit de futbolBarça–Deportivo de La Corunya ambuns amics gallecs que s’estan al mateixpassadís de l’hotel que nosaltres. Elpartit l’ha guanyat el Barça 1–0 ambun gol de Giuly. Després de sopar hemsortit a fora de l’hotel, com cada nit.

20/03/05Avui, per variar, hem tingut el dia lliu-re. Al matí hem anat a la piscina. A latarda, la majoria de gent s’ha quedata l’hotel veient El Senyor dels Anellsper la televisió, i uns quants hem anata la platja. Però els que hem anat a laplatja ho hem passat força malament,ja que les pedres feien un mal alspeus!

A la nit, els professors ens han fetfer les maletes. Quan hem acabat, totshem anat a fer un tomb per la platja icom que és l’última nit, ens han deixatsortir més estona.

21/03/05

De bon de matí ja hem hagut de reco-llir-ho tot, i després ens hem acomiadatdels gallecs, que marxaven al matí.Quin matí més avorrit! El nostre vols’ha retardat per culpa de la boira quedificultava la visibilitat a Barcelona. Enarribar-hi ja hem notat un lleuger canvide temperatura. Des de l’aeroport,hem agafat un autobús que ens ha duta Valls. Allí hem vist la família, que jafeia vuit dies que no la vèiem. Desprésde les abraçades i els petons, cadascúha anat cap a casa seva. Tot i queestem molt cansats, ha valgut la pena.Sempre recordarem aquest viatge aTenerife que, potser sense saber-ho, jacomencem a enyorar.

ANECDOTARI

15/03/05 La LagunaDesprés de fer, al matí, una excursió alTeide, a la tarda vam fer una paradaa la ciutat universitària de La Laguna ivam aprofitar el viatge per passejar-hi.Mentre caminàvem per un carrer, vaignotar que havia trepitjat una cosaestranya de color negre que es movia,i em vaig sorprendre. Després, vaigmirar enrere i encara vaig quedar méssorprès quan vaig veure un ocell negreforça gros que movia les ales i piulavaper terra. Havia trepitjat lleugeramentaquell ocell que havia sortit corrent dedins unes plantes que hi havia alcarrer. Vaig decidir seguir caminant ideixar estar l’ocell. Em va saber greuhaver-lo trepitjat però, després de pen-sar-hi, vaig creure que aquell ocell jadevia estar ferit abans que el trepitgés,perquè un ocell sa hauria sortit volanti no correria per terra. I, segurament,s’havia amagat dins les plantes perprotegir-se i havia sortit perquè s’haviaespantat quan va notar que s’acostavaun grup de gent caminant.

19/3/05 Santa Cruz de TenerifeVam anar a Santa Cruz a la tarda il’autocar, que ja ens havia portat aveure el drago mil·lenari al matí, ens

quadern de viatges


Del 12 al 18 de març del 2005(Alumnes de CFGM de Comerç, deGestió Administrativa i d’Ins-tal·lacions Elèctriques)

BREU DIETARI

12-III-2005El punt de partida del nostre viatged’estudis a Eivissa és l’estació deRENFE de Tarragona, on ens hem tro-bat a les vuit del matí per desplaçar-nos amb tren fins a l’aeroport deBarcelona. Familiars i amics ens hanacomiadat a l’estació. A l’aeroport, uncop facturades les maletes, hem tinguttemps per a veure les botigues Free

Shopping i per a comprar-hi. Per aalguns de nosaltres començaven elsnervis, ja que era la primera vegadaque pujàvem en un avió. La veritat,però, és que gairebé sense adonar-nos-en hem arribat feliçment a Eivissa.I de seguida ens hem pogut instal·lar al’hotel Bergantín de Sant Antoni.

A la tarda, els professors que ensacompanyen, la Belén i l’Ismael, i elsalumnes que hi hem volgut anar hemfet una visita a Eivissa capital, concre-tament al barri més típic de la ciutat,Dalt Vila, on hem vist les muralles, lacatedral i els carrerons més bonics.

Això ha estat el primer dia.

13-III-2005Avui diumenge hem visitat Sant Antonidurant el matí; i a la tarda ens hementretingut per les instal·lacions espor-tives de què disposa l’hotel.

14-III-2005Hem començat la setmana llogant uncotxe, amb el qual ens hem dirigit capa la ciutat d’Eivissa, que hem visitatdetingudament: monuments, zonescomercials i zones lúdiques.

15-III-2005Avui dimarts tornem a llogar un ALTRE

cotxe i anem cap a l’oest de l’illa:Cala Bassa, Cala Conta, Cala Terida,Cala Vedella, el poble de Sant Josepde sa Talaia, Ses Salines... i tornemcap a Sant Antoni.

16-III-2005Emprenem un altre viatget; avui cap alnord: Sant Rafel, Portinatx, Sant Joande Labritja, Cala de Sant Vicenç,Santa Eulàlia del riu i Eivissa.

17-III-2005Toca una mica de descans i ens hemquedat a l’hotel, a gaudir de les ins-tal·lacions esportives durant tot el matí.A la tarda hem anat a comprar a SantAntoni mateix.

18-III-2005Ja ha arribat el dia de tornar cap acasa. A les nou del matí sortim del’hotel en direcció a l’aeroport.Facturem les maletes i embarquem. Ales dues del migdia ja som aBarcelona. Hem hagut de córrer unamica per a agafar el tren cap aTarragona, perquè teníem el tempsjust. A les quatre de la tarda ja som al’estació de Tarragona i ens hi espe-rem els familiars i els amics.

va deixar dins el port mercantil d’a-questa ciutat. Quan vam baixar del’autocar ens vam posar a caminar

seguint una tanca de reixes que sepa-rava el port d’una avinguda, tot espe-rant trobar una sortida. La caminadaes feia llarga i quan vam veure que latanca no tenia sortida i érem lluny dellloc per on havíem entrat, vam decidirque tots (alumnes i professors) saltarí-em la tanca. En aquell moment ensvam trobar uns nens que també la sal-taven amb estris per anar a pescar alport. Cadascú va saltar de la maneraque li va anar millor i, quan ja gaire-bé tots havíem saltat, el cotxe del guàr-dia de seguretat del port es va aturardavant nostre. Llavors, el Felip va par-

lar amb ell i va justificar el nostre acteexplicant-li que l’autocar ens havia dei-xat dins el port, que no sabíem capaltra manera de sortir-ne i que noconeixíem aquell lloc perquè no éremd’allí. El guàrdia ens va entendre, ensva deixar estar i se’n va anar. Enaquell moment, el guàrdia tenia ungrup de nens pescant clandestinamenten unes roques just darrere seu.

MARC JUAN

IVET VALVERDE

RAQUEL VIÑAU

JOEL VILANOVA4t d’ESO

quadern de viatges


CICLES FORMATIUS: VIATGE D’ESTUDIS A EIVISSA

Felicitats!

Aquest curs 2004-2005 ja s’acabai coincideix amb l’estrena d’aquestnou mitjà de comunicació, la revistareviScola. Volem felicitar l’equip delcentre que ha tingut la idea d’engegaraquest projecte, ja que a l’AMiPAestem convençuts que és importantfacilitar tota la informació que espugui i per tots els mitjans disponibles.

La vista enrere

Acabem un altre curs i arriba elmoment de mirar enrere i de fer lesoportunes valoracions. Des del’Associació considerem que el curs haestat positiu, tot i que encara quedenmoltes coses per fer. Vam començaramb molts projectes i, de mica en mica,els anem completant; amb noves fites,que anem assolint entre tots i que notenen cap altra intenció que la de millo-rar la gestió i donar-vos un millor servei.

També és cert que alguns objectiusencara no s’han completat, però, perdesgràcia, el temps del qual disposemés el que és, i els «quatre gats» que com-ponem l’òrgan de govern del’Associació, la junta i els vocals, fem elque podem amb el temps que tenim.Però d’una cosa sí que no heu de dub-tar pas: treballem perquè totes les fitesque teníem marcades s’assoleixin.

La feina que no es veu

De vegades costa valorar la feinafeta, ja que sempre hi ha actuacions queno es veuen. Per exemple, hi ha qui escreu que l’AMiPA només organitza lesfestes de Sant Joan Bosco i de Fi de curs.«Ah! Sí... i a l’agost repartiu els llibres».Naturalment, darrere hi ha molta mésfeina de la que es pot imaginar. Com ja

us explicàvem en el full de La Finestra del’AMiPA, ens reunim el primer dimartsde cada mes i els dies que cal quans’està organitzant algun acte important.Ara que s’acosta el final del curs, gaire-bé ens reunim cada setmana. En aques-tes reunions, a les quals tots esteu convi-dats, fem un repàs dels temes que estanen marxa i proposem noves iniciatives odonem respostes als problemes que vansorgint. Les nostres responsabilitats leshem repartides així:

La presidenta, Dolors Rovirosa, amés de planificar i dirigir l’Associacióassisteix regularment a les reunions queconvoca l’Ajuntament i a les que convo-quen altres associacions de mares ipares per tractar dels temes que sónd’interès general a totes les AMiPA deValls. També resol els problemes de ges-tió (registre, jutjat...) ja que l’Asssociaciógenera una important quantitat de pape-rassa. Pel que fa a la part administrati-va, Jordi Cartanyà està fent una feinaimpressionant per informatitzar totes lesdades de gestió i de comptabilitat.També dirigeix i assessora l’organitza-ció dels actes festius. Joan Segura apor-ta la seva experiència de fa molts anysa la junta de l’Associació i s’encarregadels temes interns de l’AMiPA.

La resta de voluntariosos vocals de lajunta donem el suport necessari alsmembres de la junta i ens repartim lafeina en funció de la disponibilitat decadascun de nosaltres o de les deman-des internes. Així Jordi Picó, un altreveterà de la Junta, participa de formaactiva en l’organització i en la supervi-sió dels actes que preparem. MercèMartí, un veritable 4x4 de la gestió i deles relacions públiques, és l’enllaç del’Associació en tots els temes que tenena veure amb l’àmbit educatiu de foradel centre. Assisteix regularment a totesles trobades que fa l’associació ambaltres AMiPA i es coordina amb elsaltres centres vallencs; a més assisteix a

les reunions que organitza l’Ajuntamentper proposar activitats per als centreseducatius, com ara la conferència queva tenir lloc el passat 12 de maig.

Ana Lorenzo ens proporciona unacomunicació efectiva i una ràpida res-posta en les nostres relacions ambl’Institut. D’aquesta manera aconseguimque la comunicació sigui fluida i efecti-va. Això no vol dir pas que ens posemsempre d’acord amb el centre; el que síque podem assegurar, però, és que lacomunicació funciona, i que la disponi-bilitat i la col·laboració són molt satisfac-toris. Josep Maria Salvador ens dóna totel suport en temes informàtics, encaraque la seva feina habitual no li permetdedicar tot el temps que ell voldria al’Associació. Yolanda Casacuberta, jun-tament amb el Sr. Picó i a les ordres delSr. Cartanyà, té una participació activai decidida en la complicada organitza-ció dels actes festius. Joan Ródenas s’haencarregat de les diferents seccionsesportives que hi ha hagut al centre.Aquest any, malauradament, no hempogut completar cap equip esportiu.Marcos Puig s’encarrega de les publica-cions i de la comunicació externa del’associació i ben aviat posarà en fun-cionament la web de l’AMiPA. A més hiha un grup de vocals sense atribucionsdefinides que treballen donant el suportnecessari quan convé.

I aquest resum és l’explicació delque fem a l’AMiPA. Com diem sempre,ESTEU TOTS CONVIDATS a participaren el bon funcionament d’aquesta, lavostra, associació.

Curs 2005-2006

Aprofitem aquest espai per a infor-mar-vos dels projectes que, a curt termi-ni, l’Associació té previst de dur a terme.

AMiPA


UN ALTRE CURS QUE S’ACABA

Llibres

Enguany també ens encarregaremde gestionar l’adquisició i el repartimentdels llibres als associats. No us podeminformar encara de les dates concretesdel pagament ni del lliurament (que,com sempre, es farà a finals d’agost), jaque aquest any estem estudiant altresopcions i, en el moment de tancar l’edi-ció de la revista, encara estem nego-ciant amb les distribuïdores per trobarl’oferta que millor ens convingui.

Activitats extraescolars

Per al curs vinent volem canviar elprocediment d’inscripció per a les activi-tats extraescolars. Ens ha semblat quefer-ho al mes de setembre no deixa gairemarge de decisió per a les mares i elspares, de manera que a final de curs usoferirem una llista de les activitats queproposarem per al curs vinent; així dis-posareu de més temps per a planificar-ho. També volem donar l’oportunitat defer les activitats a la tarda, perquè hihagi més possibilitats de combinació per

als alumnes. Estem preparant, també,activitats per als pares (informàtica, tea-tre, idiomes...).

A final d’aquest curs editarem unaltra Finestra per donar-vos tota la infor-mació sobre els llibres i les activitatsextraescolars.

Dèficit

Sí. Tenim un dèficit important i és elque més mal ens fa, a tots. És el dèficitde participació. Des de l’Associació noens cansarem mai de repetir quel’AMiPA som tots i que necessitem la vos-tra col·laboració. Us animem a venir ales reunions que portem a terme i acol·laborar amb l’Associació. Si usmanca informació, no dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres i a dema-nar-nos-la.

Som membres de la FAPAES

Què és la FAPAES? Una eina alnostre abast

L’AMIPA de l'IES Jaume Huguet està

associada, com moltes altres asso-ciacions de mares i pares a la FAPAES(Federació d'Associacions de Pares iMares d'Alumnes d'EnsenyamentSecundari de Catalunya), i està forma-da per gent d'arreu, amb ideologia iprocedència social ben diferent. Ara bé,tots tenim un objectiu comú: "l'aprenen-tatge d'ensenyar-educar; amb la finalitatd'aconseguir una millor qualitat de l’en-senyament públic del nostre país”.

La FAPAES es converteix en un inter-locutor amb les administracions sobreels problemes que afecten l'educaciódels nostres fills; també esdevé un grupd'usuaris important a l’hora de negociaramb empreses que donen serveis a lesassociacions de pares i mares. Per aixòpoden oferir assegurances de responsa-bilitat civil, serveis de monitors, colò-nies... a un preu molt competitiu. Tambéofereix als seus associats un ampli asses-sorament legislatiu sobre els temes rela-cionats amb el departament d'Educació,consells escolars, matriculacions i tambéels ajuts i subvencions que poden sol·lici-tar les famílies. Us convidem a visitar lapàgina web de la Federació:www.fapaes.net.

AMiPA


@ visita la nostra web

www.iesjaumehuguet.org

Qui paga, manade Xavier Moret

Qui paga, mana narrales “aventures” —o potserés millor dir les desventu-res— de Max Riera, unescriptor i guionista decòmics fracassat que sobre-viu a la plaça Reial. És undels pocs hippies que que-den. Un antic company seude classe, convertit en tot unhome de negocis, li fa unencàrrec: escriure un guióper a una telenovel·la. Des

del punt de vista de MaxRiera, lleial als ideals d’unaèpoca passada, XavierMoret aconsegueix que ellector se submergeixi enl’ambient d’una Barcelonaen la qual l’abús del poder,l’especulació urbana i eldeliri yuppie es respiren pertot arreu. La vida dels perso-natges de la novel·la ésidèntica al guió que hanencarregat a Max Riera.Lentament, Max es veuràinvolucrat en una sèrie d’es-deveniments als quals hauràde fer front.

Aquesta novel·la és unabona forma de mostrar fins aquin punt està corrompuda lanostra societat, tot fent passaruna bona estona al lector.Encara que esdevé una micafantasiosa en algunes oca-

sions, Qui paga, mana retra-ta el context barceloní de fauns quants anys; una èpocaque va desconcertar quasitota una generació. A travésde Max Riera, personatgeinadaptat en aquesta novasituació, observem la visiócrítica, no tan sols del móndels yuppies, sinó també dela transformació que experi-menta la ciutat tot just des-prés dels Jocs Olímpics de1992. D’altra banda, aXavier Moret no li manca laironia a l’hora de relatar-nosfets i situacions com la d’unamare enganxada a tots els“culebrons” televisius, la d’unempresari inculte i prepotentque té el despatx ple de lli-bres perquè el seu assessorestètic així li ho aconsella, lad’un “hacker” de menys de

quinze anys capaç d’entrar ala base de dades d’unaimportant multinacional...

En definitiva, Qui paga,mana és una novel·la entre-tinguda, que no es fa genspesada i que, fins i tot, éscapaç d’atraure l’atenció dellector més poc habitual. Amés, el rerefons que l’autorens dibuixa és ideal per des-cobrir com era la vida alcarrer al cor de la Barcelonadels 90 i, així, viure-la deben a prop.

MORET, XAVIER

Qui paga manaBarcelona: Ed. Empúries, 1998

EMÍLIA FORT MOLAS1r de Batxillerat

et recomanem...


LLIBRES

Una setmana més, sis-plau! de Josep Frederic Pérez

De totes les obres que hellegit últimament de literatu-ra juvenil, sens dubte Unasetmana més, sisplau! haestat de les millors. És unaobra entretinguda, plenad’amors, odis, passions...Tot sorgeix en un entorn dejoves del que antigaments’anomenava 3r de BUP (1r

de Batxillerat). Tots sabemque muntar una obra deteatre en deu dies és moltpoc temps, sobretot si elsactors són uns joves ambpoca experiència, però...no hi ha res impossible! Aixíés com l’Anna, en Fost i laseva colla s’animen a pre-parar una obra, escrita peruna de les companyes, pertal de representar-la a lafesta de comiat dels alum-nes de COU. Aviat tots des-cobriran que treballar enequip no és tan fàcil comsembla; que els sentimentses posen entremig de tot ique les males llengüestambé corren entre ells: lacohesió del grup perilla!Aconseguiran sortir d’a-

quest embolic? Només hopodrem saber si llegim el lli-bre.

Des del meu punt devista, aquesta obra de JosepFrederic Pérez és interessant.Reflecteix una realitat moltcorrent en l’entorn dels jovesd’avui en dia. Com totes lesobres, té aspectes més verí-dics que altres, però elbalanç que en faig és positiu.L’obra no pretén reflectir sim-plement aquesta situació,sinó que també té la finalitatde mostrar el comportamentreal dels joves en una etapade la vida que és tan conflic-tiva com aquesta.

Com a lectora, he dereconèixer que m’he posatmolt en el paper dels perso-

natges, fins a tal punt que hearribat a sentir el queaquests sentien, he entèscom se sentien.

En definitiva, us recoma-no de bon grat aquest llibre;és una nova experiència,fins i tot us hi podríeu veurereflectits… Qui ho sap!

PÉREZ, JOSEP FREDERIC

Una setmana més, sisplau!Barcelona: Editorial Cruïlla,1996

ANNA RUFÀ BONACHE1r de Batxillerat C

Troia

Títol original: TROYAny: 2004Director i productor: Wolfgang Petersen.Actors: Brad Pitt, Eric Bana, Orlando Bloom, DianeKruger, Brian Cox, Sean Bean, Brendan Gleeson, Peter O’TooleWarner Bros. Pictures

Els alumnes del crèdit variableDéus i herois (ensenyament tipificat demitologia grecoromana), dins l’àreade Llengües i Cultura Clàssiques, hemtingut ocasió de veure i comentar aclasse la pel·lícula dirigida per W.Petersen, Troia, una superproducció dela Warner de l’any 2004. El film pre-senta uns efectes especials molt acon-seguits i uns decorats digitals impres-sionants, ja que són força realistes iacurats, com la mateixa ciutat de Troiaper exemple. També cal dir que els vai-xells, les armes, la lluita cos a cos i elvestuari han estat molt detallats. Totplegat, conjuminat amb una acurada

tria dels actors, molts d’ells coneguts(és el cas de Brad Pitt, en el paperd’Aquil·leu, o Peter O’toole, el reiPríam), fa d’aquesta pel·lícula unamostra molt aconseguida de cinemaèpic de primera categoria, compara-ble a altres produccions recents detema clàssic com Gladiator oAlexandre el Gran.

Tanmateix, l’anàlisi de l’argumentd’aquest film ens porta a palesar elsimportants desacords amb la tradiciómitològica del cicle troià. La següent ésuna llista ––no pas exhaustiva–– de lesincongruències més destacables que hipodeu trobar:

1. El paper dels déus: només lamare d’Aquil·leu, la dea marina Tetis,té un paper destacat en la pel·lícula.La resta de divinitats, decisives en l’es-tira-i-arronsa de la guerra més famosade la mitologia grega, brillen per laseva absència. La figura del déuApol·lo, causant de la pesta en el cam-pament grec, només ens arriba a tra-vés del temple que els troians li hanconstruït a la platja i que és vexat perAquil·leu.

2. Els personatges: Briseida, laconcubina d’Aquil·leu, no és pas lacosina d’Hèctor com ens vol fer creureel guionista; és una noia raptada peraquest heroi i és la causa de la sevacòlera, després que l’orgullósAgamèmnon es veiés obligat a retor-nar Criseida, filla del sacerdot Crises,i decidís quedar-se amb Briseida.Pàtrocle, per la seva banda, tampocno és el cosí d’Aquil·leu; és el seuescuder i, com ens recorda Homer, ésmés gran que ell. Eneas, el qual éspresentat al final de la pel·lícula comun personatge secundari, és, en reali-tat, un heroi de la talla d’Hèctor, queestà cridat a fundar una nova Troia.

3. El temps: Els canvis temporalssón una de les llicències argumentalsmés diàfanes de Petersen. Trobem

molts exemples que tot seguit corregim:no és pas cert que Agamèmnon mori amans de Briseida, morirà a mans de laseva esposa Clitemnestra i el seuamant Egist després de la guerra;Hèctor no tan sols no mata Menelau,sinó que aquest heroi, el marit de labella Hèlena, es torna a enamorar dela seva adúltera esposa un cop s’haacabat la contesa; el gegantí Àiax nomor travessat per una llança d’Hèctorcom podem veure en el primer combata les portes de Troia, sinó que, desprésde saber que Odisseu es queda lesarmes del difunt Aquil·leu, se suïcida;Aquil·leu no podia haver participat maien l’estratagema del cavall de fusta,perquè aquest engany va tenir lloc des-prés de la mort d’Hèctor i del mateixAquil·leu; la guerra de Troia va durardeu anys, no pas quatre dies comdóna a entendre la pel·lícula, etc.

Amb tot, aquests transcendentalscanvis en l’argument tenen el seu con-trapunt en algunes escenes que mos-tren una gran fidelitat amb el relat ori-ginal d’Homer: l’emotiva súplica dePríam a Aquil·leu per recuperar elcadàver del seu fill, la crueltatd’Aquil·leu amb Hèctor, l’anomenadaticoscòpia, o visió del combat sagnantdes de les muralles de Troia, l’enamo-rament de Paris i Hèlena, etc.

Totes aquestes valoracions crítiquesens porten a recollir, com a cloenda,les paraules del crític cinematogràficRex Reed (The New York Observer):“Troia és un impressionant espectacled’acció, esplendor i entreteniment”.Sobretot entreteniment, hi afegiríemnosaltres, els alumnes que hem cursatmitologia, ja que el rigor llegendarirealment queda en un segon terme.

Alumnes de 3r d’ESO del crèdit variable Déus i herois

et recomanem...


PEL·LÍCULES

La taronja mecànica

Títol original: A Clockwork OrangeAny: Regne Unit, 1971Director: Stanley KubrickGuió: Stanley Kubrick (basada en la novel·lad'Anthony Burgess, Crim i càstig)Intèrprets: Malcolm McDowell, Patrick Magee, MichaelBates, Adrienne Corry, Warren Clarke, John Clive, CarlDuering, Paul Farrell, Clive Francis, Michael Gover,Miriam Karlin, James Marcus, Aubrey Morris, GeoffreyQuigley, Sheila Raynor, Madge Ryan, Philip StoneProductora: Warner Bros presents a Stanley KubrickProductionDurada :137 minuts · Gènere: Drama

Sinopsi

A Clockwork Orange, que pertanyal llegat cinematogràfic de StanleyKubrick, destaca per la polèmica quegenera el seu context i per la bonarebuda mundial que va tenir. És un tre-ball cinematogràfic difícil de digerir,tant per la manera com tracta la con-ducta humana com per les qüestionsmorals i socials que planteja. Es tractad’una història futurista, ultraviolentapel seu temps, amb personatges amo-rals i ambivalents; es tracta, en defini-

tiva, d’un tema que presenta els bino-mis violència-poder i passivitat-submis-sió.

Terror i violència són aspectes de laconducta dels éssers humans i aquestés el tema central de la pel·lícula. Laviolència d’Àlex (un adolescent que ésconsiderat avui dia, des del model delDSM IV nord-americà, com un sociò-pata amb un trastorn de personalitatantisocial) cal relacionar-la amb elterror que les seves víctimes pateixen.En el film es descriu el terrorisme d’ungrup, els drugs, i el del mateix cap dela banda, Àlex, quan surten a robar, aviolar i a matar, fins i tot. Les víctimessón atacades sense pietat. La violènciad’Àlex contra els seus atemorits com-panys de banda, que són agredits físi-cament i psicològicament, és forçaconsiderable i preocupant.

Quan la policia captura Àlex, apartir de la trampa ordida pels seusmateixos companys, comença la sego-na part de la pel·lícula. Ara destaca laviolència de l’Estat. La llei imposacatorze anys de presó a Àlex. A lapresó, organitzada a l’estil militar, elspolicies no fan ni la més mínima con-cessió als criminals. En aquest ambienttan hostil Àlex mira de sobreviure id’aconseguir alguns avantatges. Ésescollit pel mateix ministre per al pro-grama Ludovic, un programa conduc-tista basat en tècniques de condicio-nament operant, vinculat amb l’estratè-gia política de la reinserció dels indivi-dus. En la pel·lícula de StanleyKubreick hi descobrim una críticaimplacable al model polític de lesdemocràcies que pretenen fer rendiblepolíticament qualsevol cosa que elspermeti de mantenir-se al poder.

Àlex, desprès que li han aplicat eltractament de shock, s’ha convertit enla “taronja mecànica”, en un homeprogramat. El títol original de lapel·lícula és The Clockwork Orange.'Orange', en anglès, significa 'taron-ja', però prové d’una altra paraula,‘ourang', una paraula provinent deMalàisia, on l’autor del llibre, AnthonyBurgess, va viure uns quants anys i on

aquesta paraula té un altre significat:'persona'. Es va fer, doncs, un joc deparaules. Realment el títol s’hauria detraduir per L’home mecànic. És a dir,allò en què s’ha convertir Àlex desprésque li apliquessin el tractamentLudovic.

Si analitzem la pel·lícula (i en espe-cial el comportament d’Àlex) des decoordenades psicoanalítiques, veuremclarament com s’esdevé el triomf deltànatos freudià sobre el Super-jo queÀlex mai no va assimilar. La possibili-tat d’equilibrar Eros i Tànatos a partirdel principi de realitat feia precisa-ment que Àlex no fos conscient de lacrueltat de les seves accions, que no sesentís culpable, sinó que més aviatexperimentés un plaer malaltís vinculata la música de Beethoven.

La cinta comentada és una obliga-da referència a l’erràtic comportamenthumà i al talent cinematogràfic.Kubrick ens ofereix un compromèscinema introspectiu que despulla l’és-ser humà i les seves submissions orebel·lies a les regles del joc de lasocietat en què vivim, tot embolcallant-lo amb el seu segell inconfusible deperfecció en l’estètica, en la fotografiai en la il·luminació, que influeixendecididament en la percepció de l’es-pectador. El més destacable és que elfilm obliga a pensar, a confrontaridees i a treure conclusions. No es potrestar impassible davant el rerefonssocial i polític d’una cinta que, malgrathaver estat rodada l’any 1971, no haperdut gens d’actualitat.

Alumnes de l’optativa de Psicologiade 1r de Batxillerat

et recomanem...


Maurius Cornelius ESCHER

M.C. ESCHER fou un holandès delqual alguns de vosaltres potser no heusentit a parlar mai, encara que bensegur que la majoria sí que coneixeules seves obres. Les heu vistes en calen-daris, en rellotges, en pòsters...L’encant dels mosaics, de les perspec-tives impossibles, de la mà que esdibuixa a si mateixa, dels ocells quees converteixen en peixos que desprésesdevenen ocells altre cop, escalesque pugen alhora que baixen... convi-den a descobrir-lo i conèixer-lo.

Aquest artista de qui parlem interes-sa als matemàtics per les construccionsimpossibles, per les figures que omplenl’espai i per la seva visió del pla.

Escher va estudiar a l´Escolad´Arquitectura i Disseny Ornamental deHaarlem. Val a dir que els seus resultatsescolars no eren gens brillants, peròl’estudi de l’art i del lligam que té ambla geometria el van captivar de talmanera que l’inspirà tot un seguit defantàstiques creacions artístiques.

Aquest artista va viatjar perEuropa (Itàlia, Suïssa, Espanya...). Enun d’aquests viatges, concretament elque féu l’any 1922 per visitarl’Alhambra de Granada, quedà forta-ment impressionat. L’observació dels

mosaics àrabs fou a partir d’aleshoresfont d’inspiració per a moltes de lesseves obres.

Hi ha moltes pàgines web que par-len d’ESCHER. Us en volem recomanaruna en català, on podreu llegir la sevabiografia, veure les obres més repre-sentatives, les característiques d’a-questes obres i fins i tot la tècnica pera aconseguir un mosaic respectant lesnormes de no treure res, de no afegirres, de canviar únicament de posició.

ISABEL BITRIA

et recomanem...


UNA WEB

http://www.uv.es/~buso/escher/escher.html

SUSANNA MARTÍ GUIHARA4t d’ESO A

tires còmiques


tires còmiques


ROSA GÜELL BARÓ1r BAT B

La Fundació ANESPRO, Antiga EscolaProfessional de Valls, neix l’any 1994 per inicia-tiva de la Cambra de Comerç i Indústria de Valls

i de l’Institut d’Educació Secundària JaumeHuguet·Antiga Escola del Treball de Valls. Té com afinalitat principal gestionar i promoure la formacióen centres de treball dels alumnes de cicles forma-tius. A més, pretén fomentar la col·laboració delmón econòmic i empresarial de l’Alt Camp i laConca de Barberà amb l’IES Jaume Huguet, i tambéorganitzar activitats formatives que contribueixin ala capacitació professional dels treballadors de lesnostres empreses. L’any 1996 comença a col·labo-rar amb la Fundació, com a centre adherit, l’IESMartí l’Humà de Montblanc i el 2000 ja hi participacom a centre de ple dret.

Per dur a terme aquests objectius, la Fundacióaprofita les possibilitats docents i materials de l’IESJaume Huguet, però, a més, té establerts convenisamb altres institucions. L’any 1998 comença lacol·laboració amb ASCAMM, l’Associació Catalanade Motlles i Matrius, cosa que permet oferir cursos

específics sobre aquest sector del metall. L’any 2000la Fundació esdevé membre fundador de l’AgrupacióCatalana per a l’impuls de la formació en el sectordels motlles i les matrius. A més, dins de l’àmbit dela formació ocupacional, ANESPRO ha esdevingutcentre col·laborador del departament de Treball dela Generalitat de Catalunya.

Per altra banda, la Fundació concedeix una sèriede guardons. En primer lloc, el Premi Escola-Empresaque, des de ja fa deu anys, s’atorga anualmentdurant la Nit de Premis de Valls a una de les empre-ses col·laboradores. I, en segon lloc, des del curs95/96, concedeix les beques ANESPRO: una de sis-cents euros per a l’alumne d’un cicle formatiu degrau superior que tingui el millor expedient acadèmici que es matriculi a la universitat, i dues beques (unaper a cada institut adscrit a la Fundació), de cent cin-quanta euros cada una, per als alumnes de batxille-rat amb millor expedient acadèmic que cursin ciclesformatius de grau superior a l’IES Jaume Huguet deValls, l’únic que té aquesta oferta formativa a lesdues comarques.

fundació ANESPRO


JAUME HUGUET (VALLS, 1420 - BARCELONA, 1492)

Jaume Huguet fou capaç de sintetitzar el realisme flamenc i deformular unes noves propostes perfectament distingides delsmodels referencials. Proporcionà tots els continguts per a unarenovació de la pintura gòtica catalana de la segona meitat delsegle XV, però les condicions per les quals passà Catalunyadurant aquest període no permeteren un desenrotllament evo-lutiu. Els seus esquemes quedaren fossilitzats en el seu mateixtaller i es convertiran en repertori o models per a molts pintorscontemporanis i posteriors, i en definitiva aquesta fou la causa,juntament amb els condicionants històrics, del procés involutiude la pintura.

(Extret del volum III de la Història de l’Art Català. “L’art gòtic s. XIV-XV”per Núria Dalmases i Antoni José. Edicions 62, Barcelona, 1984)

EDITORIAL - XTECies-jaumehuguet-valls.xtec.cat/web/images/noticies/... · Un nou escenari educatiu:...

Documents

Transcript of EDITORIAL - XTECies-jaumehuguet-valls.xtec.cat/web/images/noticies/... · Un nou escenari educatiu:...