Drugs kept me alive de J de Jan Fabre

Foto: W. Bergman

Teatre de Salt

dijous 11/10/12 – 21h

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Drugs kept me alive Direcció de Jan Fabre

pg. 2

Jan Fabre Drugs kept me alive

Bombolles de sabó que t’aïllen de l’exterior, pots i pots de pastilles de tots colors, núvols de fum que t’enlairen en un gran món irreal conflueixen a Drugs kept me alive (les drogues que em mantenen viu), el monòleg d’un supervivent explorant totes les vies d’escapament possibles. El coreògraf i artista plàstic Jan Fabre és una presència constant al Festival Temporada Alta, i com no podia ser d’altra manera, aquesta tardor hi torna (Teatre de Salt, 11 d’octubre, 21 h) per estrenar el seu últim espectacle, Drugs kept me alive. I si l’any passat ens va ensenyar la mort de prop amb Preparatio Mortis, enguany juga també amb el tema del traspàs però des d’una òptima lúdica i plena de sentit de l’humor. A Drugs kept me alive Jan Fabre s’allunya de l’estètica més tremendista, tot i que no de la temàtica, i ens presenta una reflexió punyent sobre com encarar-se a la mort, escapolir-se’n o submergir-s’hi. Escrita i interpretada per Antony Rizzi, un performer pura sang amb qui Jan Fabre ja ha col·laborat en diferents ocasions com a The Sound of one hand clapping, Glowing Icons, Da un altra faccia del tempo, Histoire des Larmes i Orgy

of Tolerance, Drugs kept me alive mostra un home amb unes poques armes al seu abast, el sentit de l’humor, l’èxtasi, la ketamina, el GHB, el popper, l’speed, la cocaïna, el 2C-B, el 2C-1, el 2C-7, i un llarg etcètera d’al·lucinògens que el transporten a l’èxtasi pur, a la felicitat permanent, al desig constant i confús d’embriaguesa contínua. Jan Fabre, com ja ha fet en alguns dels seus espectacles anteriors i també en la seva faceta d’artista plàstic, mira la mort cara a cara, l’analitza des de tots els angles gairebé de manera impúdica, dialoga amb ella des de qualsevol registre dramàtic i ens hi fa reflexionar. «És precisament a través de la mort que podem aprendre a mirar la vida de manera diferent. La mort ens força a tenir una visió més intensa de la nostra pròpia vida».

Albert Forns Text al Monogràfic Especial La Vanguardia – 1 d’octubre de 2012

Presentació

Un títol provocador, Drugs kept me alive (Les drogues m’han mantingut viu), d’un creador singular, Jan Fabre. Aquest hoste regular a Temporada Alta (Quando l’uomo principale è una donna, Another Sleepy Dusty Delta Day, Preparatio Mortis) compta en aquest espectacle amb la complicitat d’Antony Rizzi, que diu el monòle d’un supervivent, d’algú que ha explora sense èxit totes les sortides.

El secret és anar sempre un pas per davant de la mort, i aquesta velocitat és una arma, així com el sentit de l’humor i alguns còmplices, com l’èxtasi, la ketamina o la cocaïna.

Fabre és garantia d’un espectacle d’una gran potència visual, la coneixença d’un univers que incita a la reflexió, i una perfecció i virtuosisme en la interpretació aclaparadors.

Dani Chicano

Drugs kept me alive Direcció de Jan Fabre

pg. 3

Fitxa artística

Text, direcció i escenografia: Jan Fabre

Performer: Antony Rizzi

Dramatúrgia: Miet Martens

Música: Dimitri Brusselmans

Vestuari: Andrea Kränzlin

Coordinació tècnica: Geert Van der Auwera

Tècnic: Tim Thielemans

Producció i tour manager: Tomas Wendelen, Katrien Bruyneel

Producció: Troubleyn / Jan Fabre

Coproducció: Maribor 2012 (capital europea de la cultura)

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Estrena a l’estat espanyol Espectacle en anglès amb sobretítols en català

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Dades

Dia i hora: Dijous 11 d’octubre, 21h

Lloc: Teatre de Salt

Durada: 1h 25min

Preu: 31€ (25.62 + 5.38 IVA) + 18€ (14.88 + 3.12 IVA)

Drugs kept me alive Direcció de Jan Fabre

pg. 4

La companyia ha dit

Drugs kept me alive és un monòleg que tracta sobre un supervivent, un home que explora totes les vies d’escapament possibles. L’agulla de la seva brúixola el porta per totes les dreceres entre el cel i l’infern, de tal manera que sempre roman una passa per davant de l’amenaçadora dalla de la mort. La velocitat és la seva arma secreta, el sentit de l’humor la seva droga i els seus còmplices són noms il·lustres del món superior: l’èxtasi, la ketamina, el GHB, el popper, l’speed, la cocaïna, el 2C-B, el 2C-1, el 2C-7, etc Amb totes aquestes pólvores nasals, intoxicadors de sang i alucinadors cerebrals es capbussa dins el magma d’allò que el manté viu: aquest desig confús d’embriaguesa permanent. Viatja per damunt de l’horitzó a bord d’una nau gegantesca, atracant en castells de núvols que semblen canviar de forma constantment. Crea fates morganes que semblen embolcallar-lo amb tendresa i que li inspiren una felicitat intensa. Però és precisament aquesta intensitat etèria el que impulsa el seu desig obsessiu, una intensitat que està repleta d'una puresa especial: és èxtasi pur. Quina sensació tan estranya que quelcom pugui ser tan vague i alhora tan transparent. És com una bombolla de sabó que poc a poc et va embolicant, de manera que t'hi submergeixes cada vegada més profundament fins a desaparèixer. Aquesta bombolla és la seva segona naturalesa, una càpsula on el silenci és ensordidor i on la mort no el pot tocar. Però de sobte el plaer definitiu, un estat que va més enllà de l’èxtasi, es pot assolir quan les drogues del món superior es barregen amb les del món inferior. A Drugs kept me alive Jan Fabre descriu un mortal, una vida que trontolleja davant l'abisme de la mort. Com més a prop és la mort, més pastilles, paperines i begudes es necessiten per a redreçar aquesta vida. Aquest és l'estat del protagonista d'aquest monòleg: va mirar als ulls de la mort i va decidir que jugaria una partida de pòquer amb la malaltia dins seu: les drogues l’han mantingut viu. El monòleg va ser escrit per Tony Rizzi, un artista nat, amb qui Fabre també va col·laborar a The Sound of one hand clapping, Glowing Icons, Da un altra faccia del tempo, Histoire des Larmes i Orgy of Tolerance.

Foto: W. Bergman

Drugs kept me alive Direcció de Jan Fabre

pg. 5

Els currículums

Jan Fabre (1958) Artista, creador teatral, coreògraf, dramaturg i artista visual Jan Fabre (nascut a Anvers, el 1958) es va graduar a l'Institut Municipal de les Arts Decoratives i també a la Acadèmia Reial de Belles Arts. És ben conegut, tant al seu país com a l’estranger, com un dels artistes més innovadors i versàtils del seu temps. En els últims 25 anys, ha produït obres com a artista de performance, creador teatral, coreògraf, creador d’òperes, dramaturg i artista visual. Jan Fabre és cèlebre per la seva capacitat d’ampliar els horitzons de tots els gèneres als què aplica la seva visió artística. A finals dels anys 70, l’encara joveníssim Jan Fabre va causar furor com a artista de performance. En les seves Money performances cremava feixos de bitllets, donats pel públic, per tal de fer-ne dibuixos amb les cendres. El 1982, l’obra Het is theater zoals te verwachten en te voorzien was (“Això és teatre, tal com caldria esperar i preveure”) va suposar una bomba virtual en els fonaments del món teatral imperant en aquell moment. Això es va confirmar dos anys més tard amb De macht der theaterlijke dwaasheden (“El poder de la bogeria teatral”), obra encarregada per la Biennal de Venècia. De llavors ençà, Jan Fabre ha seguit evolucionant i ha esdevingut un dels artistes més versàtils de l'escena internacional. Fabre trenca totalment amb les convencions del teatre contemporani, tot introduint el concepte de “performances en temps real” (de vegades, anomenades "instal·lacions vivents"), i explora possibilitats coreogràfiques radicals com a mitjà per donar una nova vida a la dansa clàssica. Fabre ha escrit les seves pròpies obres des de 1975, tot i que no se’n va posar cap en escena fins el 1989. Els seus textos formen, per dir-ho d’alguna manera, una col·lecció excepcional de miniatures amb un estil d’escriptura molt obert, i reflecteixen la concepció que Fabre té del teatre: una forma d’art englobadora en la qual el diàleg funciona de forma conjunta amb altres elements com la dansa, la música, l’òpera, la performance i la improvisació. Caos i disciplina, repetició i bogeria, metamorfosi i anonimat; tots són ingredients indispensables en el teatre de Fabre. L’agudesa i la reserva amb què utilitza el llenguatge exigeixen solucions innovadores, soluciones que de vegades han arribat de la mà d’altres directors que han treballat amb textos seus. Arran de l’enorme interès que desperta Fabre com a autor, les editorials L'Arche de París i Meulenhof/Manteau d’Amsterdam i Anvers van decidir de publicar i defensar els drets d’autor dels textos de Jan Fabre des de 1994 en francès i holandès, respectivament. Al costat dels rituals antics i les qüestions filosòfiques, Fabre també tracta temes com la violència, el desig, la bellesa i l’erotisme. El cos en totes les seves manifestacions ha estat l’objecte de les seves investigacions des de principis dels anys 80. Produccions com Je suis sang, Tannhäuser, Angel of Death i Quando l'uomo principale è una donna han rebut el reconeixement internacional en aquest sentit. La invitació a contribuir per definir artísticament el Festival d'Avinyó del 2005 es pot considerar sens dubte la culminació (provisional) del treball de Fabre en el cap de les arts escèniques. El 2007, Jan Fabre va crear Requiem für eine Metamorphose per al Festival de Salzburg, obra que també es va presentar a la Triennal del Ruhr i al Festival de Vilnius. El mateix any va crear I am a Mistake en col·laboració amb Chantal Akerman i Wolfgang Rihm per a diverses sales de concert europees. El 2008, Fabre va escriure el solo Another Sleepy Dusty Delta Day per a la intèrpret croata Ivana Jozic,

Drugs kept me alive Direcció de Jan Fabre

pg. 6

solo basat en l’èxit llegendari de Bobbie Gentry “Ode to Billy Joe”. Aquest solo de dansa i teatre el va reprendre l’intèrpret grega Artemos Stavridi a partir del 2010. La recent producció de Fabre Orgy of Tolerance explora els límits de la normalitat en una societat on tot està disponible i a la venda, i ha estat considerada "una sàtira de l’absurd del nostre desvergonyit món dels excessos”. Aquesta producció de gran èxit va girar per tot el món. El 2010, Fabre va escriure la tercera part de la trilogia per a Dirk Roofthooft: The Emperor of Loss, The King of Plagiarism i The Servant of Beauty es van presentar en holandès i en francès. La temporada 2010-11, va estar marcada per la creació d'una nova producció de dansa i teatre titulada titulada Prometeu Landschap II. Aquest mateix any, Jan Fabre també va crear Preparació Mortis amb i per la ballarina Annabelle Chambon.

Antony Rizzi Performer

Antony Rizzi és un italoamericà de Boston, que viu i treballa a Alemanya des de fa 27 anys. Durant vint anys va ésser un dels principals protagonistes de les obres de William Forsythe al Frankfurt Ballet. La seva col·laboració amb Forsythe va contribuir a redefinir la noció de ballet. Va ésser nominat com a Millor Ballarí d’Alemanya dos anys seguits a l’anuari dels Ballet Internationals.

Amb 27 anys va conèixer i treballà amb Jan Fabre a l’obra "The Sound of One Hand Clapping" i posteriorment ha participat en 6 de les obres de Fabre.

Rizzi també dóna vida a les seves pròpies creacions que inclouen dosis de cinema, fotografia, text i dansa. A banda de la seva companyia pròpia, també ha creat per al Royal Ballet of London, el Bayerische Staatsballet i l’Scapino Ballet, entre molts altres.

La seva companyia Tony Rizzi and the BAD HABITS ha presentat espectacles arreu del món i ha rebut una gran acceptació tant per part del públic com de la crítica.

Actualment es troba de gira amb el seu propi muntatge, "An attempt to fail at groundbreaking theater

with Pina Arcade Smith", una producció de dansa teatral on interpreta tres personatges alhora: Pina Bausch, Jack Smith i Penny Arcade. Molt aviat es presentarà a Berlín, Munic, Filadèlfia i San Francisco.

Drugs kept me alive Direcció de Jan Fabre

pg. 7

Drugs kept me alive Direcció de Jan Fabre

pg. 8