Document marc ¡MOU-TE! Lema del curs 17-18 Equip de Pastoral … · 2018-05-25 · Document marc...

Document marc ¡MOU-TE! Lema del curs 17-18 Equip de Pastoral 17-18


1. Moure’s és vital

Tot està en moviment i aquest moviment és necessari perquè continuï havent-hi vida: la rotació i la translació terrestre, l’òrbita lunar, les plaques tectòniques, el cicle de l’aigua. Aquests moviments són imprescindibles perquè hi hagi equilibri.

En les persones també hi ha moviments vitals: la respiració o el parpelleig dels ulls, el moviment de deglució o de digestió dels aliments.

Fixa’t en el moviment de sístole i diàstole del cor:

o El cor és el motor del nostre cos i va lubricant els circuits perquè la resta del cos pugui fer la seva funció. Què ens impulsa a moure’ns?

o El cor, amb aquest moviment, s’omple contínuament per buidar-se i, així, poder tornar-se a omplir. És a dir, per donar, primer s’ha de tenir. Difícilment podem donar alguna cosa que no hàgim tingut abans. Això passa amb tot, fins i tot amb el concepte més gran: l’amor. No podem arribar a estimar amb plenitud si no és des de l’experiència de sentir-se estimat primer.

o El cor té un moviment de tensió i distensió, de contracció i relaxació. Es tracta de moments d’acció i moments de repòs. Saps trobar moment de calma, de relaxació en el teu dia a dia? Hem de saber trobar moments d’acció, de donació, però també moments per a cadascú, per cultivar la interioritat, per omplir-nos.

o El cor forma part d’un sistema que necessita que altres òrgans també estiguin en moviment, a la vegada que proporciona moviment als altres. Treballa en grup, com nosaltres quan volem iniciar o realitzar activitats o projectes.

2. Mou-te per canviar

Quan alguna cosa es mou, o quan la movem, la canviem. Podem canviar la seva posició, podem canviar la seva forma, podem canviar alguna de les seves parts.

Hi ha gestos que també fan canviar: un petó, una abraçada, una mirada de complicitat, uns copets a l’esquena…

Quan ens movem també canviem. Canviem la nostra manera de veure les coses, la nostra manera de relacionar-nos, la nostra manera de fer.

El moviment, per tant, és una oportunitat de canvi i transformació. Cadascú de nosaltres som agents de canvi, persones que podem canviar la realitat que ens envolta.

o Quan et mous et transformes: es tracta d’una cosa personal, de ser conscient dels nostres valors, les nostres llums i les nostres ombres.


o Quan et mous, tens l’oportunitat de canviar el teu entorn, moure la realitatque t’embolcalla.

o Quan mous algun aspecte de la realitat, la transformes. Ho fas des de laconvicció que el canvi és bo per a tu i per a la societat, per a les personesque comparteixen el teu quotidià.

3. Mou-te!

Es tracta d’una acció reflexiva: et mous a tu mateix. Tu ets el protagonista de la teva vida. És una crida a:

Despertar-te: es tracta de ser conscient de la realitat personal i social, de grup;

adonar-se dels desafiaments, les oportunitats i les debilitats; partir del món del somni,entès com allò irreal, per entrar al món del somni, entès com un projecte, encara quesigui difícil o aparentment inabastable.

AMB QUÈ SOMIES?

Aixecar-te: saps que pots ser

canvi per a tu mateix i la realitatque t’envolta. Prens la decisió deposar-te en moviment, però nocom a actor passiu, sinó com aprotagonista de la teva història.Evidentment, hi ha la possibilitatde quedar-te estirat, però saps quealeshores no hi ha possibilitat decanvi.

PER A QUÈ T’AIXEQUES? Posar-te en camí:

o El camí és més important que la meta en si mateixa. Caminar és fer passos avegades cap endavant i d’altres, cap endarrere. Passos fets amb alegria, ambfermesa, amb passió, amb dubtes, amb seguretat, acompanyat o sol... el que ésimportant és fer el pas.

COM SÓN ELS TEUS PASSOS? o Com un vaixell a alta mar que no navega a la deriva, sinó que segueix els fars dels

ports, tu t’encamines trobant punts de referència a la vida que et situen it’orienten per prendre les teves pròpies decisions sobre el camí a seguir.

QUINES DIFICULTATS I DUBTES TROBES EN EL TEU CAMÍ? Caure: moure’s implica moltes vegades equivocar-se, trobar dificultats, tenir moments

de desànim, sentir-se aparentment defraudat per un mateix o pels altres.QUÉ O QUI ÉS PUNT DE REFERÈNCIA PER A TU?

Aixecar-te: aprendre dels errors i reprendre el camí amb més força.EN QUÈ I EN QUI BUSQUES SUPORT DAVANT LES DIFICULTATS?

Aturar-te: es tracta de ser conscient del camí fet, avaluar els triomfs i els punts que no

has pogut assolir, contemplar, resar, regalar-te moments només per a tu, trobarmoments de silenci: ser conscient de l’aquí i de l’ara.

QUIN ÉS EL TEU AQUÍ I ARA?


Hi ha molts tipus de moviments: grans, petits, complicats o senzills, ràpids, lents, llargsi curts, bruscos, subtils... intenta pensar moviments d’aquest tipus que acostumes a feren el teu dia a dia.

En la història també hi ha hagut moviments socials als quals podem decidir si ens hiadherim o no: el moviment hippy, moviments associatius per diferents causes,agrupacions d’escoltes, moviments religiosos....

Però, tal com hem dit, el moviment el decideix un mateix a partir de la identitat, lesconviccions personals, l’escala de valors a la vida, les creences ètiques i religioses i lesexperiències viscudes.

En el moviment no es tracta només d’actuar per una causa, sinó de SER la causa. Laidentitat, el que ets, és el que dóna forma al moviment i a les opcions que prens a lavida. Es pot resumir en tres fases:

COMMOURE: les vivències personals, les

que són realment significatives, que ens

impacten i ens qüestionen. Aquestes

vivències significatives vénen de l’exterior;

es tracta de persones referents,

d’esdeveniments a la pròpia vida, de la

societat o del món que no et deixen

indiferent, que t’interpel·len y et fan

reaccionar.

REMOURE: consisteix en un moviment

intern durant el qual et qüestiones qui ets

i et preguntes què pots fer amb la teva

vida a partir d’aquelles situacions que et

commouen. Molts cops les vivències

significatives fan que es desestabilitzin els

teus propis criteris, les pròpies

conviccions i, fins i tot la teva pròpia

manera de pensar. Però sempre que

alguna cosa et remou s’arriba a un

resultat: el moviment; el teu moviment.

MOURE: impactats per la realitat, per les

vivències i després de fer-nos algunes

preguntes a nivell personal, ve el moment de

donar resposta. Aquesta resposta es

converteix en una mobilització; es tracta

d’actuar per transformar la realitat personal o social i millorar-la.

4. Com et mous?


5. Amb qui et mous?

Quan et mous per algun motiu i generes un

canvi, pots ser un punt de referència per

a altres persones que encara no s’hagin

aixecat. El moviment és contagiós, ja que

interpel·la els que tens al teu voltant i pots

inspirar nous moviments personals i grupals

de canvi.

La comunitat o grup la formen persones que, com tu, comparteixen un projecte, un

somni que es vol assolir. Aquestes persones es mouen per ser agents de canvi. Els

dons i les inquietuds de cadascú s’uneixen i donen força al moviment.

El grup et fa fort en la dificultat, en l’error i t’acompanya en els gestos de cada dia.

La decisió de moure’t és lliure i personal, però no pots caure en la vivència

individualista de la realitat i de la seva transformació. Una de les conseqüències de

moure’t és la trobada —trobada física— amb els altres, y aquestes persones,

aquests altres, també formen part del camí i intervenen en el teu moviment donant-

li una energia que tu sol no podries obtenir.

Aquesta comunitat fa que el moviment sigui compartit, qüestionat, avaluat i viscut

conjuntament.


6. Per a què et mous?

El moviment, el desplaçament d’alguna cosa o de tu mateix, sempre té una finalitat:

CAMBIAR les rutines i FER NOU el que és

habitual: canviem la decoració d’una

habitació, canviem el camí per arribar a

l’escola o a la feina, canviem de pentinat o

de manera de vestir, canviem la funda del

mòbil…

APROPAR-SE o DISTANCIAR-SE del que ens

agrada o ens desagrada: quan vas pel carrer

i sents la olor del pa acabat de fer en un

forn, quan passeges i sents música pel

carrer, quan ets davant d’una conversa

desagradable o una discussió.

EXPRESSAR els sentiments: quan rius o plores; quan abraces, fas petons o saludes;

quan t’enfades o estàs content per alguna cosa.

SITUAR-SE al món: prendre consciència del lloc que ocupem al món, del lloc que

volem ocupar. Veure la realitat des de diferents punts de vista per decidir amb quina

o quines percepcions ens identifiquem més.

MILLORAR la realitat:

o Tu primer: sortir de la zona de confort personal, on les seguretats fan que

et quedis immòbil. Aquesta zona de confort és diferent per a cadascú i l’hem

d’identificar. Identifiquem les nostres perifèries?

o Desplaçar-se a les perifèries: moure’ns per trobar-nos amb els més

necessitats del nostre món. A vegades, la perifèria és a casa teva, a l’escola;

d’altres, sense marxar gaire lluny, les pots trobar al teu mateix carrer, al teu

barri o a la teva ciutat, i, a vegades, viatjant a altres països o continents.

Sabem on són les perifèries del nostre món més proper? I del més llunyà?


7. Què o qui et mou?

El teu dia a dia: les tasques

diàries a l’escola, al despatx, als

grups, al centre social, a classe, a

les tutories amb els alumnes, en

l’acompanyament de famílies i

joves. Fer nou el que pot arribar

a ser rutinari.

Les vivències significatives de la

teva vida: aquelles experiències

especials, potser no programades, que no et deixen indiferent, que t’interroguen, que

et fan vibrar per dins, que et remouen i impulsen a donar respostes noves a reptes nous.

Les persones que viuen al teu costat: l’exemple de persones senzilles, referents per a

tu. Gent que passa, aparentment desapercebuda, per la teva vida i, sense saber-ho,

deixen una empremta al teu cor. Persones del nostre quotidià que amb un somriure o

uns copets a l’esquena mostren el sentit del nou Regne.

Jesús es mou i et mou:

o Jesús es mou: Ell és el primer que es mou: va al desert, cura els malalts, anuncia

el Regne amb les seves paraules i els seus gestos, tota la seva vida és un

moviment. Surt a la perifèria de la seva societat.

o Jesús et mou: et crida a moure’t com Ell en la promoció de la dignitat de les

persones, el respecte dels drets humans, a anunciar el nou Regne basat en

l’experiència de l’amor.

Maria es mou i et mou:

o Maria es mou: Maria diu sí al projecte de Déu i durant la seva vida és coherent

a aquest sí, acompanyant en silenci el seu Fill en el seu anunci del Regne. Està

present en el moments clau de Jesús i de la vida de la primera comunitat

cristiana.

o Maria et mou: ella és exemple de mobilitat silenciosa i d’acompanyament de les

persones en el seu moviment cap a Jesús i el Regne. Com encarnem el moviment

de Maria a les nostres vides?

Marcel·lí es mou i et mou:

o Marcel·lí es mou: Marcel·lí des de petit està atent a les necessitats de la seva

família i el seu poble. Ja quan és sacerdot va a la recerca dels més desfavorits,

els anomenats «Montagne», i es desplaça cap a la necessitat. És el primer a

agafar un pic i una pala per construir una comunitat.

o Marcel·lí et mou: i avui, a l’inici del tercer centenari, ens convida a actualitzar la

seva vida i els seus passos. Un nou començament implica nous moviments de

canvi i de transformació per a la vida marista d’avui. Què estàs disposat a moure

en aquest nou començament?


8. Citacions per treballar el lema

Citacions de l’Antic Testament

Gn 12,1: El Senyor va dir a Abram: «Vés-te'n del teu país, de la teva família i de la casa

del teu pare, cap al país que jo t'indicaré».

Jer 1,7-8: El Senyor em respongué: «No diguis que ets massa jove. Vés on jo t'enviaré,

digues el que jo t'ordenaré. No tinguis por de ningú. Jo seré al teu costat per alliberar-

te. T'ho dic jo, el Senyor».

Ez 3,4-5 : Després em digué: «Ara tu, fill d'home, vés a trobar els d'Israel i porta'ls el

meu missatge. No t'envio a un poble de parla incomprensible o de llengua difícil, sinó al

poble d'Israel».

Is 6,8: Després vaig sentir la veu del Senyor que deia: «Qui hi enviaré? Qui ens hi anirà?».

Li vaig respondre: «Aquí em tens. Envia-m'hi».

Prov 4,25-27: Mira sempre cara a cara, esguarda endavant amb franquesa. Fixa't en la

ruta per on passen els teus peus, i els teus camins es mantindran segurs. No et desviïs

a dreta ni a esquerra, aparta't de caure en el mal.

Na 2,1: Mireu a les muntanyes els peus del missatger de bones noves que anuncia la

pau.

Sl 35,23: Desperta't, desvetlla't, fes-me justícia. Déu meu i Senyor, defensa la meva

causa!

Citacions del Nou Testament

Lc 1,39-41: Per aquells dies, Maria se n'anà de pressa a la Muntanya, en un poble de

Judea, va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la

salutació de Maria, l'infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de

l'Esperit Sant.

Lc 9,13: Però Jesús els digué: «Doneu-los menjar vosaltres mateixos».

Lc 15,3-4: Jesús els va proposar aquesta paràbola: «Si un home d'entre vosaltres té cent

ovelles i en perd una, ¿no deixa les noranta-nou al desert i va a buscar la perduda fins

que la troba?».

Mt 4,18-20: Tot caminant vora el llac de Galilea, veié dos germans, Simó, l'anomenat

Pere, i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l'aigua. Eren pescadors. Jesús els

diu: «Veniu amb mi i us faré pescadors d'homes». Ells deixaren immediatament les

xarxes i el van seguir.

Mc 2,11: T'ho mano, aixeca't, pren la llitera i vés-te'n a casa.

Mc 5,40-41: Ells se'n burlaven, però Jesús els treu tots fora, i pren només el pare i la

mare de la nena i els qui l'acompanyaven, entra al lloc on era la nena, l'agafa per la mà

i li diu: «Talita, cum», que vol dir ‘Noia, aixeca't’.

Mc 2,27-28: I els deia: «El dissabte ha estat fet per a l'home, i no l'home per al dissabte.

Per això el Fill de l'home és senyor fins i tot del dissabte».

Jn 7,37-38: «Si algú té set, que vingui a mi; el qui creu en mi, que begui. Perquè diu

l'Escriptura “Del seu interior brollaran rius d'aigua viva”».

Mc 2,14: Jesús li digué: «Segueix-me». Leví s'aixecà i el va seguir.

Mc 1,41: Jesús, compadit, va estendre la mà, el tocà i li digué: «Ho vull, queda pur».


Mt 22,39: Estima els altres com a tu mateix.

Mt 9,35-36: Jesús recorria totes les viles i pobles, ensenyant a les sinagogues, anunciant

la bona nova del Regne i guarint malalties i xacres de tota mena. En veure les multituds,

se'n compadí, perquè estaven malmenades i abatudes, com ovelles sense pastor.

Mc 9,35: Si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots.

Mt 17,20: Jesús els respongué: «Per la vostra poca fe. Us ho asseguro: només que

tinguéssiu fe com un gra de mostassa, si dèieu a aquesta muntanya: “Vés-te'n allà”, se

n'hi aniria. Res no us seria impossible».

Mt 10,8: De franc ho heu rebut, doneu-ho també de franc.

Lc 24,15: Jesús mateix se'ls va acostar i es posà a caminar amb ells.

Jn 15,13: Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics.

Jn 10,10: Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir.

Rm 13,11-12: Ja és hora que us desvetlleu! Ara tenim la salvació més a prop que quan

vam abraçar la fe. La nit és avançada i el dia ja s'acosta.

Ef 5,14: «Aixeca't, tu que dorms, ressuscita d'entre els morts, i el Crist t'il·luminarà».

Citacions del papa Francesc

La vida s'acreix donant-la i es debilita en l'aïllament i la comoditat (Evangelii Gaudium,

10).

L'Església «que surt» és una Església amb les portes obertes. Sortir cap als altres per

arribar a les perifèries humanes no implica córrer cap al món sense rumb i sense sentit

(Evangelii Gaudium, 46).

Prefereixo una Església accidentada, ferida i tacada perquè surt al carrer, abans que

una Església malalta pel tancament i la comoditat d'aferrar-se a les pròpies seguretats

(Evangelii Gaudium, 49).

L'imperatiu d'escoltar el clam dels pobres es fa carn en nosaltres quan se’ns

estremeixen les entranyes davant el dolor aliè (Evangelii Gaudium, 193).

Hem d’anar a trobar els altres i crear amb la nostra fe una cultura de la trobada, una

cultura de l’amistat, una cultura on ens trobem amb germans, on puguem parlar amb

aquells que no pensen com nosaltres, amb els que tenen una altra fe… Tots tenen alguna

cosa en comú amb nosaltres: són imatges de Déu, fills de Déu. Anar a trobar-los a tots,

sense negociar la nostra pertinença. I un altre punt és important: amb els pobres. Si

sortim de nosaltres mateixos, ens trobem amb la pobresa (Celebració de Pentecosta,

2013).

Agraeixo el bell exemple que em donen tants cristians que ofereixen la seva vida i el

seu temps amb alegria. Aquest testimoniatge em fa molt bé i em sosté en el meu propi

desig de superar l'egoisme per donar-me més (Evangelii Gaudium,76).

Perquè cada cop que mirem Maria tornem a creure com en són de revolucionaris la

tendresa i l'afecte (Evangelii Gaudium, 288).

Estimats joves, no hem vingut a aquest món a «vegetar», a seure còmodament, a fer

de la vida un sofà que ens endormisqui; al contrari, hem vingut a una altra cosa, a deixar

una petjada. És molt trist passar per la vida sense deixar petjada. Però quan optem per

la comoditat, per confondre la felicitat amb el consumisme, aleshores el preu que

paguem és molt, però que molt car: perdem la llibertat. No tenim llibertat per deixar


petjada. Perdem la llibertat. Aquest és el preu que paguem (Campus Misericordiae, JMJ

Cracòvia, dissabte 30 de juliol de 2016).

Camineu, sense por, per servir. Seguint aquestes tres accions experimentareu que qui

evangelitza és evangelitzat, qui transmet l’alegria de la fe rep alegria. Estimats joves,

quan torneu a casa vostra, no tingueu por de ser generosos amb Crist, de donar

testimoniatge de l’Evangeli (Clausura JMJ Rio 2013).

A la primera lectura, quan Déu va enviar el profeta Jeremies, li va donar el poder «per a

arrencar i enderrocar, per a destruir i enrunar, per a construir i plantar» (Jr 1,10).

Funciona igual per a vosaltres. Portar l’Evangeli és portar la força de Déu per arrencar i

enderrocar el mal i la violència; per destruir i enrunar les barreres de l’egoisme, la

intolerància i l’odi; per edificar un món nou. Jesucrist compta amb vosaltres. L’Església

compta amb vosaltres (Clausura JMJ Rio 2013).

Citacions de documents maristes

En algunes trobades amb joves els vaig fer la pregunta: Vius o només sobrevius? Una

pregunta que em faig també a mi mateix, perquè constantment correm el perill de viure

adormits o de manera superficial (G. Emili Turú, La Valla: casa de la llum).

El Déu que és dins i no fora, que recorre tota la realitat i tot ésser, que ens abraça per

dins i per fora, el denominem Esperit Sant (G. Emili Turú, La Valla: casa de la llum).

Tindrem la valentia necessària per entrar en la nostra arca de silenci i salpar cap a terres

desconegudes? Estarem disposats a pagar el preu personal d’aquesta meravellosa

aventura? (G. Emili Turú, La Valla: casa de la llum).

És com si Déu mateix fos una dansa de vida, d’amor, d’energia, que es mou a través

del món, convidant a participar-hi. I com més persones s’afegeixin a la dansa, més se

senten atretes a afegir-s’hi (G. Emili Turú, Montagne: la dansa de la missió).

Si estàs llegint aquesta carta, segurament és perquè tens un compromís marista de

servei als nens i joves, del tipus que sigui. Vius l’extraordinari privilegi de participar ja en

la missió de Déu. Què significa, aleshores, per a cadascun de nosaltres, avui, posar-se en

sortida, tal com demana el Papa a l’Església universal? Si tots estem cridats a una

conversió pastoral i missionera, que no pot deixar les coses com estan (EG 25), a quin

tipus de conversió em sento convidat? (G. Emili Turú, Montagne: la dansa de la missió).

Sí, així és Déu: amor que es difon, que lliurement crea, redimeix, cura, desafia la creació.

Un moviment que és un fluir desbordant de vida i d’amor que no es pot aturar. L’amor

és expansiu per naturalesa i Déu és amor (G. Emili Turú, Montagne: la dansa de la

missió).

És una pregunta que ha tornat a ressonar en mi en diferents moments, sobretot quan

he hagut de prendre decisions importants. Què faries si no tinguessis por? Què faríem

com a maristes si no tinguéssim por? (G. Emili Turú, Montagne: la dansa de la missió).

Champagnat no hi va anar de visita, hi va anar a «trobar» el jove Montagne; no hi va

anar a enjudiciar o analitzar una situació, sinó a trobar-se amb «algú» que, com ell,

tenia una història, una veritat, una realitat (Evangelitzadors entre els joves, 38).

Jesús inspira la nostra relació amb els joves. Com ell, els invitem a posar-se dempeus:

«Talita, cum» (Lc 8,40-46), sent respectuosos amb la seva intimitat personal, creient en

les seves potencialitats, capacitats i somnis (Evangelitzadors entre els joves, 53).


L’ésser humà no tan sols és un ésser «creat», sinó que és un ésser «creat per a». Tot i

ser conscients de la nostra finitud, aquí volem posar l’èmfasi en la nostra capacitat

creadora i creativa. Tots nosaltres, joves o grans, no podem quedar-nos ancorats en les

nostres limitacions: reconeixem que som naturalment creatius, capaços de superar

molts dels nostres límits. Hem de tenir en compte que aquesta capacitat creativa que

Déu ens ofereix ens fa responsables d’humanitzar el món i alhora d’estar al servei de la

convivència humana solidària (Evangelitzadors entre els joves, 64).

L’ésser humà només pot «humanitzar-se» i realitzar-se plenament quan s’insereix en un

món que està en un procés continu de creació, quan es relaciona i s’integra en el treball

i en l’atenció per aquest món que té a les mans. En aquest sentit, l’ésser humà està

sempre obert a un projecte de creació i és capaç de descobrir, en les realitats

quotidianes, que hi ha quelcom present però encara no manifest. És en aquesta

potencialitat on rau la capacitat de somiar de l’ésser humà com a obertura a la utopia

(Evangelitzadors entre els joves, 65).

«Actuar» ens urgeix a convertir-nos en agents transformadors, en protagonistes, fent

de la vida un testimoni de fe i esperança en Jesucrist, «col·laborant activament en la

construcció de la civilització de l’amor» (Evangelitzadors entre els joves, 182).

«L’Església necessita les vostres energies, el vostre entusiasme i els vostres ideals

juvenils per fer que l’evangeli de la vida penetri l’entramat de la societat, per

transformar el cor de la gent i les estructures de la societat, per crear una civilització de

justícia i amor veritables» (Evangelitzadors entre els joves, 188).

Les experiències de solidaritat tenen la màxima importància en el procés de maduració

i compromís amb la construcció d’una societat marcada per l’acollida de les múltiples

realitats culturals i socials, i en la realització de la pau (Evangelitzadors entre els joves,

192).

«Amb Maria, sortiu de pressa vers una nova terra!» (Lema del XXI Capítol general).

Vivint la nostra espiritualitat apaguem la nostra set als rius d’«aigua viva» i, alhora,

esdevenim «aigua viva» per als altres (Aigua de la roca, 14).

Com sant Marcel·lí, que anava de poblet en poblet, pels turons del mont Pilat, ens

disposem a portar el do de l’educació i la presència marista en aquells llocs i situacions

que demanen la nostra presència, deixant de banda seguretats i potser fins i tot

arriscant les nostres vides (Aigua de la roca, 155).


9. Orientacions pedagògiques per al cartell

L’autor del cartell és Ignasi Flores, professor de

l’Escola Anna Ravell. El lema «Mou-te!» ens

impulsa al dinamisme i al moviment. Seguint

aquesta línia, el cartell ens convida a treballar, a

nivell general, les següents idees i dimensions:

L’espiral com una metàfora del

dinamisme a la pròpia vida pel que fa a la

dimensió vocacional. Així ens imaginem

el moviment vocacional com un

dinamisme de la persona que es concreta

de dins cap enfora i viceversa. Al cartell

s’ha expressat amb una fletxa en forma

d’espiral que convida a realitzar a la vida

moviments que surten del propi

discerniment interior per donar

respostes a l’exterior d’una manera

compromesa. Amb altres paraules,

moure’s amb sentit, trobar sentit a la

pròpia existència a partir del moviment

que ens proposa Jesús de Natzaret a les nostres vides.

Com un tauler de joc: una altra idea que s’integra al cartell és la possibilitat de funcionar

com a tauler de joc on cada casella expressa una situació o un aspecte simbòlic que es

pot traslladar a les pròpies vides. El nostre Déu encarna en la nostra situació vital

concreta i en les nostres opcions. Per tant, els elements del tauler de joc ens ajuden a

reflexionar sobre com ens movem, perquè ens movem i per a què ens movem, i si aquest

moviment és realment significatiu a les nostres vides.

Els personatges del cartell expressen diferents actituds davant la vida. La nostra realitat

és dinàmica, fluctuant, immediata. La nostra vida comporta una diversitat

d’experiències mentre caminem, creixem, caiem, reflexionem, tornem a començar, ens

aixequem... Davant la pròpia vida el que canvia és l'actitud personal. Com ens situem?

Com ens movem?

ELS PERSONATGES DEL CARTELL:

Els personatges del cartell evoquen, d’una banda, gestos simbòlics i, d’altra banda, actituds

davant la pròpia vida. Es pot interpretar de moltes maneres, però a continuació proposem

diverses idees per ajudar a reflexionar sobre les diverses idees:


La figura del nen i l’adult: aquesta figura ens evoca la relació d’acompanyament que es pot establir entre un educador i un nen des de la realitat del germà marista o des del laïcat. En aquesta relació d’ajuda s’estableix el vincle necessari per caminar junts i creure aprenent cadascú des del seu moment vital. La presència marista és un dels valors més importants a la nostra pedagogia. Aquesta presència es concreta des de la disponibilitat incondicional, el servei, el respecte i la senzillesa. Aquest camí que fem junts és l’arrel de tota acció educativa als nostres centres educatius. Amb aquesta figura ens podem plantejar, des de la perspectiva de l’educador, a què estem cridats i què és el que ens mou a educar. També, des de la perspectiva del nen, podem reflexionar sobre quins són els referents en el camí que ens ajuden a moure’ns cada dia. És en aquest camí amb els nens i els joves que fem present el somni de Marcel·lí Champagnat i la nostra missió com a Maristes.

La figura de la nena que tira el dau: aquesta figura pot expressar totes les actituds que promouen el moviment. La nena té cors al detall de la samarreta. Això és significatiu perquè el seu moviment prové de l’amor i la gratuïtat. Té una expressió alegre, tranquil·la i confiada, sense por a equivocar-se. Aquesta actitud pot evocar-nos totes les accions que comporten un moviment positiu al nostre voltant. Tirar el dau simbolitza donar pas al joc, tenir l’oportunitat de moure’s pel taulell de la vida. La nena deixa a un costat tot el que ens immobilitza i fa el gest de tirar el dau perquè altres també puguin jugar i moure’s per la pròpia vida. Aquí se’ns planteja i se’ns fan presents totes aquelles persones que són facilitadores del canvi i la transformació del món. També ens pot fer pensar en totes les persones que amb el seu amor i sense condicions ens han brindat l’oportunitat de moure’ns i ens han donat la confiança per començar a caminar sense por a avançar.

La figura del dormilega: aquesta figura ens pot fer pensar en l’actitud d’indiferència davant la vida que se’ns ha regalat. Simbolitza l’estat de quedar-se adormit davant la realitat que ens està cridant a actuar i a moure’ns. L’actitud d’inactivitat, endormiscament o ganduleria provoca situacions d’estancament i no dinamisme al nostre voltant. Al seu torn també representa totes les persones que necessiten trencar la bombolla de la indiferència o que també necessiten despertar la pròpia consciència per activar-se i posar-se en camí. Vénen ganes de dir: «Ei, tu! Desperta! T’estàs perdent tot el que passa al teu voltant». El lema «Mou-te!» va dirigit a totes les persones que necessiten aquest tipus d’ajuda, però també va dirigit a nosaltres mateixos quan en moments determinats assumim l’actitud estàtica davant el nostre món.


La figura de la por i el dubte: és totalment natural que tinguem dubtes, buits existencials, foscors, pors, tristeses, soledats... Aquesta figura vol evocar aquest tipus d’estats emocionals que ens paralitzen negativament. El lema «Mou-te!» ens crida a ser conscients de les persones que necessiten la nostra ajuda perquè en la seva soledat estan paralitzades per la por. L’escolta i les paraules de comprensió fan possible ser bona notícia en els nostres entorns. També amb aquesta figura representem les nostres emocions i moments en què ens paralitzem i necessitem buscar ajuda i escolta. A més, simbolitza tots els interrogants que ens suggereix el simple fet de viure en profunditat.

La noia que corre: aquesta figura representa totes les actituds dinàmiques i de sentit a les nostres vides. La noia, amb les sabates verdes, està moguda per l’esperança. No només camina, sinó que corre, va de pressa amb un somriure al seu rostre i fa la sensació que està gaudint del moment present i que, a la vegada, es llança a un futur esperançador. Aquesta figura també pot evocar totes les actituds sanes i saludables que generen benestar personal i, al mateix temps, benestar en els altres. Per tant, la imatge ens interpel·la a identificar moments i actituds als nostres moviments des d’aquesta perspectiva.

El nen enfadat: aquesta figura fa referència a les emocions negatives que ens bloquegen i dificulten la comunicació amb els altres. El nen està enfadat i dóna l’esquena a tot. D’alguna manera s’ha tancat davant un conflicte o realitat. Necessita ajuda per poder canalitzar aquest problema i posar-se de nou en camí. Aquesta imatge ens pot fer pensar en moments de la nostra pròpia vida en els quals ens pot passar alguna cosa semblant. Conscients del nostre estat d’enuig o de la ira que ens bloqueja davant els altres i ens paralitza ens podem obrir a qui ens pugui ajudar.

La figura del somiador: aquesta figura expressa l’actitud d’emprendre nous projectes, de somiar mirant endavant. Aquest personatge està caracteritzat per no tenir por i ser creatiu davant la realitat. Ha buscat recursos, ha inventat nous projectes i es disposa a fer volar la seva imaginació i tot el que es proposa. Es vol moure per la transformació de la realitat i un nou món. També pot simbolitzar tots els projectes que tenim per fer a la nostra vida com a Maristes. Què faries si no tinguessis por?


LES IMATGES SIMBÒLIQUES DE LES CASELLES

Dins de la gran espiral que genera el nostre moviment com a persones, trobem diferents imatges

simbòliques que representen diferents activitats, moments, objectes, llocs, sentiments, etc. És

interessant que per treballar el cartell es pugui dedicar temps per identificar com ens parlen a

la pròpia vida cadascuna de les imatges proposades i, fins i tot, escollir les més significatives en

el moment vital actual. També es pot treballar de manera que es doni més importància a les

imatges seleccionades per a cada moment litúrgic o moment fort de la pastoral al centre

educatiu. Per fer-ho, es disposarà de totes les imatges en arxius independents per poder crear

les dinàmiques que es creguin convenients. També es disposarà dels altres elements del cartell

per poder crear materials i jocs relacionats amb el lema. Us animem a ser creatius i a combinar

els diferents elements per a la reflexió del cartell i de les motivacions del lema.


10. Material musical i audiovisual

La cançó d’aquest curs fomenta el moviment i el ball. Amb uns arranjaments actuals i innovadors

s’intenta arribar al llenguatge musical dels joves d’avui i així cridar l’atenció amb un missatge

suggeridor que convidi al moviment i al compromís.

Cançó per a grans: Mou-te! Lletra i música: Jordi Vicente i G. Xavi Gual (Equip de Pastoral L’Hermitage) Arranjament musical i producció: Raul Juan i Berta Gratacós Veu solista: Raquel Díez (alumna de 2n de Batxillerat de Maristes Champagnat de Badalona)

Sent com batega el teu interior.

Deixa els sorolls, escolta el teu cor. I nota l’aire que ve i se’n va

de fora a dins i de dins a fora.

Atent als gestos del teu entorn transformadors de la realitat. Les abraçades que ens uniran amb la mirada sempre nova.

I si vols venir, sense por a saltar,

sense por a arriscar, és hora de somiar, És la teva opció, surt del teu confort,

Quin és el motor que sempre mou el teu cor?

MOU-TE! TU ETS EL CANVI EL CAMÍ JA HA COMENÇAT

ARRISCA’T A BUSCAR FES UN SALT A LA NOVETAT

MOU-TE A LA UTOPIA CAPGIRA EL MÓN AL TEU VOLTANT NOUS REPTES, NOVES PREGUNTES

DANSANT AL RITME DE L’AMOR

Les perifèries ens cridaran per ser resposta en l’actuar. La nostra vida te més sentit si som regal, donant la vida.

Un moviment en fraternitat

com a Maristes de Champagnat per ser llevat en la realitat,

ser signes vius avui i esperança.

I si vols venir, sense por a saltar Sense por a arriscar, és hora de somiar,

És la teva opció, surt del teu confort, Quin és el motor que sempre mou el teu cor?


Cançó per als petits: Mou-te! Lletra i música: Francesc Balcells, Gerard Riu i Jordi Cano (Maristes Montserrat de Lleida) Arranjament musical: Gerard Riu Veu solista: Irene Cors: alumnes de Maristes Montserrat de Lleida

Si vols que el món tingui menys pressa,

si vols viure amb més pau i amor. Si creus en la màgia dels llibres

i t’enamoren les cançons.

Si creus que les notícies tenen poc color,

no et quedis parat, no, i fes un pas ara mateix.

Fes fora la mandra que et frena,

i mira al teu voltant, trobaràs amics amb qui moure cel i terra

i així cridar ben fort…

MOU-TE PER TOT EL QUE HAS SOMIAT, MOU-TE PER FER-HO REALITAT, MOU-TE, SALTA, RESPIRA I VIU,

MOU-TE FINS A TOCAR ELS ESTELS. MOU-TE, SURT I TIRA ENDAVANT, MOU-TE, GIRA, AMUNT I AVALL,

MOU-TE, VES A CONTRACORRENT, MOU-TE AMB EL RITME DE DÉU.

PERQUÈ TOT ESTÀ A LES TEVES MANS, DES DEL COR FAREM QUE EL MÓN,

QUE EL MÓN SIGUI MILLOR!

Quan el qui tens més a la vora està sol, trist o avorrit,

quan els amics es discuteixen i només se senten crits.

Quan el que veus no rutlla

i ningú no hi fa res no et quedis parat, no, i fes un pas ara mateix.

Fes fora la mandra que et frena






PERQUÈ TOT ESTÀ A LES TEVES MANS, DES DEL COR FAREM QUE EL MÓN,


Com els ocells, els rius i l’aire. Com tu i jo jugant, rient.

Com la família dels Maristes que ens estimem a tort i a dret.

Com el sol que il·lumina

i com l’amor de Déu, no et quedis parat, no, i fes un pas ara mateix.

Fes fora la mandra que et frena






PERQUÈ TOT ESTÀA LES TEVES MANS, DES DEL COR FAREM QUE EL MÓN,





PERQUÈ TOT ESTÀ A LES TEVES MANS. PERQUÈ TOT ESTÀ A LES MEVES MANS.

PERQUÈ TOT ESTÀ A LES NOSTRES MANS. DES DEL COR FAREM QUE EL MÓN



Orientacions pedagògiques per treballar les cançons Les cançons del lema del curs 17-18 estan pensades per dinamitzar el contingut de la reflexió tenint en compte el document marc explicatiu. Les dues cançons són propostes atrevides que tenen en compte el llenguatge juvenil actual i que conviden al moviment, no només en la dimensió reflexiva sinó també en la dimensió corporal. Per això, les opcions pedagògiques estaran enfocades al ball i la performance. A més, el contingut de la lletra de les cançons també és adequat per a la pregària i la reflexió. Així doncs, es poden escollir frases suggeridores de cada cançó i crear preguntes que hi estiguin relacionades perquè els infants i joves puguin reflexionar-hi. A. PER A LA REFLEXIÓ: algunes propostes per treballar les cançons:

Què vol dir per a tu que «ETS EL CANVI»?

Quins gestos pots veure en la teva realitat que siguin transformadors?

Com pots transformar la realitat?

Com participes amb el teu compromís i et mous pels altres?

Què vol dir per a tu «ser llevat en la realitat»?

Creus que et trobes a la zona de confort? Per què?

Quin és el motor que mou el teu cor? B. VÍDEO TUTORIAL DE LA COREOGRAFIA: per treballar la dimensió corpòria de la cançó en l’àmbit educatiu s’ha elaborat un vídeo tutorial de la coreografia per coordinar el nostre ball com a Maristes a totes les províncies. Per això hem comptat amb la col·laboració de l’Eva Company, coreògrafa i treballadora en l’àmbit laboral dels serveis centrals de la Fundació Champagnat, i el G. Xavi Gual, membre de l’Equip de Pastoral L’Hermitage. Pots accedir al tutorial a través del següent enllaç de YouTube:

El videoclip

Un altre recurs que s’ha elaborat per treballar el lema 17-18 és un videoclip musical a partir de les cançons. Aquest videoclip s’ha pogut elaborar gràcies a la col·laboració de:

Equip de Pastoral L’Hermitage en la direcció i creació del concepte del videoclip.

Pere Pifarré, mestre de Primària de Maristes Montserrat de Lleida, en l’enregistrament de les imatges.

David Mateu, animador marista a Maristes Sants-Les Corts, en l’enregistrament de les imatges.

G. Ramon Rúbies, professor de Secundària de l’Escola Anna Ravell, en l’enregistrament i l’edició del vídeo.

L’Equip Directiu de Maristes Igualada per la logística, permisos d’imatge i espais.

Cal agrair especialment la col·laboració de Carme Rosich, alumna de 1r d’ESO de Maristes Igualada, com a protagonista del videoclip.

Els cursos d’entre 3r de Primària i 4t d’ESO de Maristes Igualada com a actors secundaris.


El concepte del videoclip és una crida al moviment fraternal que promou que la vida té sentit quan es viu amb els altres. Al principi del vídeo la protagonista està sola i comença a notar el seu moviment interior que la impulsa a generar canvis al seu voltant. S’hi van sumant més persones que acaben celebrant la vida i posant color al seu entorn. Pots veure el vídeo al següent enllaç de YouTube: https://youtu.be/jPaGVh9TvgQ

https://youtu.be/jPaGVh9TvgQ

Document marc ¡MOU-TE! Lema del curs 17-18 Equip de Pastoral … · 2018-05-25 · Document marc...

Documents

Transcript of Document marc ¡MOU-TE! Lema del curs 17-18 Equip de Pastoral … · 2018-05-25 · Document marc...