1

DOCUMENT EN REVISIÓ

PROJECTE EDUCATIU

2

PEC

1.INTRODUCCIÓ

El projecte educatiu de l’Escola Montserrat, s’ha actualitzat d’acord amb la

normativa vigent. En aquest document es recull la identitat del centre. Se

n’expliciten els objectius, s’orienta l’activitat i se li dóna sentit amb la finalitat

que l’alumnat assoleixi les competències bàsiques i una formació integral,

impulsant la col·laboració entre els diversos sectors de la comunitat educativa i

la relació del centre amb l’entorn.

Per a l’actualització hem tingut presents les característiques socials i culturals

del nostre context escolar, preveient les necessitats educatives de l’alumnat.

2. PRESENTACIÓ

2.1 DEFINICIÓ DEL PEC

És una estructura en forma de xarxa que relliga altres plans, programes i

projectes i els dóna coherència.

El projecte educatiu constitueix el marc de referència de tota la seva activitat

escolar. No només pretén recollir els trets d’identitat i els objectius generals,

sinó que tendeix a orientar les actuacions educatives i a promoure la

col·laboració de tots els agents implicats, i ho fa, a més, amb una doble

projecció: interna (cap a la institució escolar) i externa (cap a l’entorn).

És l’instrument que permet incorporar noves peces al sistema escolar de

manera harmònica i les acaba ajustant de manera cooperativa. És l’expressió

dinàmica de la planificació de l’equip directiu, de la participació de les famílies,

de la realitat educativa del centre en cadascuna de les deliberacions de l’equip

3

docent, de les celebracions escolars, de les activitats lectives i extraescolars,

etc.

Ha de contribuir a la promoció del canvi cap a la millora mitjançant l’eficàcia en

l’assoliment dels objectius i l’eficiència en l’administració dels recursos. Les

concrecions del PEC que s’expliciten en el Projecte de Direcció són els

paràmetres que determinaran l’efectivitat de la proposta educativa de centre

2.2 FUNCIONS DEL PEC

És el document referent de qualsevol dels altres de gestió de la vida

escolar.

Adapta les diferents activitats de l’escola a les necessitats i les

característiques sòcio-culturals i educatives de l’entorn i del centre.

Crea espais per afavorir la cultura del diàleg i la presa de decisions

consensuades, comprometent-nos en un model d’educació i gestió

participatiu i democràtic.

Afavoreix un model d’autoavaluació, obtenint mesures quantitatives i

qualitatives de l’eficàcia en l’educació integral de l’alumne, amb l’objectiu

de la millora contínua en el procés d’ensenyament-aprenentatge.

Facilita la participació de les institucions escolars dels diferents agents

externs i interns de la comunitat educativa.

2.3 NORMATIVA

El present document s’ha elaborat d’acord amb el que estableixen els diferents

articles de:

LOE, llei 2/2006, 3 de maig, d’educació.

LEC, Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació. Art.91

LOMCE, Llei 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat

educativa.

Decret 102/2010, 3 d’agost, d’autonomia dels centres eductius.

4

Decret 155/2010,de 2 de novembre, de la direcció dels centres

educatius públics i el personal directiu professional docent.

Decret 181/2008, 9 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels

ensenyaments del segon cicle de l’educació infantil.

Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels

ensenyaments de l’educació primària.

Ordre EDU/296/2008,13 de juny, per la qual es determinen el

procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació en

l’educació primària.

Decret 119/2015, de 23 de juny, d’ordenació dels ensenyaments de

l’educació primària.

3. CARACTERÍSTIQUES DEL CENTRE I ELEMENTS DE CONTEXT

3.1. REFERÈNCIA HISTÒRICA

L’escola el Montserrat és un dels 5 centres públics d’educació Infantil i Primària

del poble de Premià de Mar. Es va inaugurar l’any 1977 , en uns terrenys al

límit de Premià de Mar amb Premià de Dalt.

Premià de Mar té una població de 28.071 habitants i una superfície de 2,11

Km2, amb una gran diversitat cultural, (base de dades de la pàgina WEB de

l’Ajuntament del 2018).

3.2. L’ENTORN

3.2.1 ÀMBIT EXTERN

Entorn proper. El municipi està format per un nucli històric molt arrelat i

diferents barris que han crescut al voltant del centre. L’escola està situada a les

afores del poble , en un edifici tot exterior amb vistes al mar i la muntanya, en

un entorn tranquil i privilegiat.

A l’estar en un extrem de la població, la gestió dels serveis , sobretot el

transport és molt important i es porta temps de la gestió del centre tant a

nivell de Consell Comarcal (llistats, altes i baixes, autoritzacions i d’altres

gestions diverses) com d’acompanyament d’alumnes fins a l’autocar.

5

Durant l’anterior període de direcció van finalitzar les obres de l’escola i en

aquest moment les nostres instal·lacions són molt espaioses, amb aules

amplies. Comptem amb un pati per infantil i dos per primària, un gimnàs i un

hort.

Les famílies. La procedència sociocultural és molt heterogènia.

La procedència dels nostres alumnes és molt diversa, tot i que s’han incorporat

més famílies de llengua catalana, constatem que la majoria dels nostres

alumnes tenen com a llengua materna el castellà. Les famílies de la nostra

escola tenen un nivell socio-cultural, en la seva majoria mitjà, encara que hi ha

famílies amb estudis superiors.

Col·laboració AMPA- escola. L’AMPA gestiona el menjador, la ludoteca al matí

i les extraescolars a la tarda. El/la president/a es reuneix un regularment amb

el/la director/a del centre per coordinar activitats i actuacions. A més participa

directament dins del centre en diferents festes de l’Escola (Nadal, Festa de la

Comunitat, St.Jordi i final de curs) i realitza una aportació econòmica amb

material inventariable específic (PDI, ordinadors...) i/o activitat/s per a tots els

alumnes del centre.

Relació centre-entorn. Les relacions amb l’entorn són molt bones:

Arrela’t

Des del curs 2018-2019 s’ha iniciat un Pla de col·laboració amb l’escola de

Municipal de Música amb el projecte de “Mardecordes”.

Tots els centres públics d’Infantil i Primària es coordinen amb l’Institut de

Premià i fan diverses activitats entre els alumnes d’ESO i els alumnes de Cicle

Superior .L’Ajuntament organitza diferents activitats en les que participen totes

les escoles.

“El Premià de matemàtiques”. Aquest, és un projecte impulsat per les AFAs de

Premià de Mar i amb la col·laboració del Museu de les matemàtiques i de

l’Ajuntament. Consisteix en un material manipulatiu, distribuït en tres maletes

6

segons el que es treballa (càlcul, geometria) i per l’edat a qui va dirigit .

Aquestes maletes han anat passant per les escoles. Són propietat de les AFAs,

per la qual cosa es podrà continuar treballant en cursos posteriors.

“La ràdio”. Des de fa molts anys, les escoles de Premià de Mar participem dins

un programa de la ràdio local “Les escoles a la ràdio” a la franja del matí del

dimecres. Aquesta programació es prepara conjuntament de manera trimestral

escoles-ràdio. Per a cada programa es designa un responsable que serà el que

s’encarregui de fer arribar un guió a la resta de les escoles i de transmetre al

seu claustre el tema i qui ha de participar.

Entitats esportives: tennis taula, patinatge i altres activitats

Oferta educativa. Som una escola d’Educació Infantil i Primària. En la majoria

de cursos és de doble línia excepte P3 i 4t (curs 18-19). El motiu d’aquesta

pèrdua de línia es deu a que la població infantil de Premià de Mar ha anat

minvant en els últims anys i per la llunyania de l’escola.

7

3.2.2 ÀMBIT INTERN

Equip de mestres. L’equip de mestres és fonamental per aconseguir una

escola en la que els nens i les nenes aconsegueixin desenvolupar les seves

capacitats. El treball en equip , l’intercanvi de bones pràctiques i el seguiment

dels acords és indispensable per coordinar la línia pedagògica . La plantilla del

nostre centre ha estat inestable durant molt de temps, s’ha consolidat els

últims cursos per tant com a equip es va creant un projecte en comú i amb

ganes de millorar contínuament.

Equip directiu. És estable, fa molts anys que treballa com equip. Al darrers

cursos i a partir de que el claustre es consolida impulsa projectes que es fan

identitaris de l’escola amb el recolzament del claustre i de la comunitat

educativa i que es recullen en aquest PEC.

Resultats alumnes. Els resultats de les proves de competències bàsiques

varien segons els grups d’alumnes, l’últim curs (17-18) hem obtingut resultats

per sobre de la mitjana de Catalunya en Medi Natural, en Matemàtiques i

Català. Cada curs es fa un anàlisi de les proves per consensuar quines

propostes de millora es poden portar a terme pel següent curs.

Treball en equip. L’escola està en relació amb altres sistemes com són la

família, l’entorn i la societat. Dins de l’escola treballem en un projecte educatiu

en comú per obtenir uns objectius consensuats. Es tenen en compte les

habilitats i les destreses individuals que totes les persones tenim, utilitzant els

punts forts de cada membre de l’equip, compartint èxits, dificultats.

Coordinació. Els cicles estan representats per un/a coordinador/a. Un cop a la

setmana es reuneixen amb la cap d’estudis per tractar de temes informatius i/o

pedagògics que després es porten a cicle. Els temes tractats es recullen en un

acta que es passa per correu electrònic per a tot el claustre.

Instal·lacions exteriors. L’edifici ha incorporant una fase d’ampliació per

adequar-lo a les necessitats quantitatives d’alumnat. Consta d’un edifici

principal i un gimnàs annex, dos patis ( un per educació infantil, l’altra per

primària), envoltats d’un entorn privilegiat i tranquil.

8

Instal·lacions interiors. L’edifici consta d’una planta baixa i un primer pis

amb ascensor. Totes les aules tenen visibilitat a l’exterior, al mar o la

muntanya. Hi ha un menjador exclusiu per a tots els alumnes , un aula de

música, biblioteca, aula de psicomotricitat, una aula d’informàtica, una

biblioteca, sala de mestres, dues aules d’educació especial, una aula polivalent

i quatre aules de petit grup.

4. Serveis: activitats extraescolars, menjador AMPA

Les activitats extraescolars van variant depenent de la demanda de les famílies.

En quant al menjador, el porta una empresa petita, familiar: Gescoleg.

4.PLANTEJAMENT INSTITUCIONAL

4.1 TITULARITAT

L’escola Montserrat és un centre d’ensenyament públic, on s’imparteixen els

ensenyaments de 2n cicle d’Educació Infantil (3-6 anys) i l’etapa obligatòria de

Primària (6-12 anys). El titular és la Generalitat de Catalunya.

L’exercici de l’autonomia del centre, es realitza segons el Decret 102/2010, de 3

d’agost, autonomia dels centres educatius.

4.2 CARÀCTER PROPI

El caràcter propi dels centres públics està definit a la LEC:

Article 93. Caràcter i projecte educatiu dels centres públics

1. Les administracions han de garantir que els centres públics dels quals són

titulars siguin referent de qualitat educativa i d’assoliment dels objectius

d’excel·lència i d’equitat que aquesta llei determina.

2. L’escola pública catalana es defineix com a inclusiva, laica i respectuosa amb

la pluralitat, trets definidors del seu caràcter propi.

3. Els centres públics es defineixen d’acord amb els principis de qualitat

pedagògica, de direcció responsable, de dedicació i professionalitat docents,

d’avaluació, de retiment de comptes, d’implicació de les famílies, de preservació

de l’equitat, de cerca de l’excel·lència i de respecte a les idees i les creences

dels alumnes i de llurs mares, pares o tutors.

9

4. Els principis definits pels apartats 2 i 3 inspiren el projecte educatiu que cada

centre públic ha d’adoptar en exercici de l’autonomia que aquesta llei li

reconeix. En tot cas, el projecte educatiu de cada centre s’ha de comprometre

expressament a complir aquests principis i ha de determinar la relació amb els

alumnes i les famílies, la implicació activa del centre en l’entorn social i el

compromís de cooperació i d’integració plena en la prestació del Servei

d’Educació de Catalunya.

5. TRETS D’IDENTITAT

5.1 MISSIÓ

Com a comunitat d’aprenentatge s’ ha consensuat que, al finalitzar el període

d’escolarització obligatòria al nostre centre, de P3 fins a 6è, el perfil de sortida

de l’alumnat que es vol aconseguir és:

Competent amb les TAC, sabent seleccionar i processar la informació

(usuari de les noves tecnologies).

Que assoleixi un bon nivell de resultats segons les seves capacitats

cognitives i el seu estil d’aprenentatge. Motivat per aprendre, gaudint

dels procés d’ensenyament aprenentatge (motivat).

Gestor d’emocions , bona autoestima i habilitats socials, que sàpiga

resoldre els conflictes i els nous reptes que se li plantegin de forma

assertiva. Prendre decisions encertades.

Capaç de treballar en equip , entre iguals, adaptable als canvis.

Plurilingüe, que sigui capaç de fer servir català, castellà i anglès de

manera competencial, adquirint i fent servir les diferents habilitats en les

tres llengües i amb nivells de competència diferents depenent de la tasca

a realitzar.

Protagonista del seu aprenentatge, tenint les estratègies necessàries per

prendre decisions (ser autònom).

Treball amb esforç, sent capaç de treballar de manera continuada,

aconseguint un major rendiment i ampliant les seves capacitats.

Que apliqui els coneixements a la vida quotidiana (competent).

10

Amb esperit crític, que tinguin els recursos necessaris per generar la

seva pròpia consciència cívica, la responsabilitat social i vetllat pel bé

comú.

Compromès amb la societat i l’entorn, sent respectuós amb els altres i

el medi ambient, col·laborant en activitats i iniciatives escolars i/o dins

del municipi.

5.2 VISIÓ

ESCOLA CREATIVA, DINÀMICA QUE POTENCIA DIFERENTS ESTILS

D’APRENENTATGE. La nostra escola té com a funció principal ensenyar

a aprendre i a fer-ho d’una manera dinàmica i creativa. No tots els

alumnes són iguals i, per tant, no tots aprenen de la mateixa manera ni

destaquen en el mateix àmbit.

Sabem que no hi ha una intel·ligència única i mesurable, sinó que n’hi ha

diverses i cap és superior a les altres. Com a escola hem d’ajudar

l’alumnat a utilitzar al màxim totes les capacitats donant-li les eines i

diferents estils d’aprenentatge.

Els mestres hem d’escoltar els alumnes i hem d’ajudar-los a que ells

construeixin el seu bagatge vital i cultural (scafolding).

El paper de l’educador és buscar, identificar i desenvolupar l’àmbit

potencial d’excel·lència de cadascun dels nostres nens i nenes.

L’escola ha de ser flexiva i dinàmica per tal d’adaptar-se a les capacitats

de cada alumne i ha de fer una aposta més gran per la innovació en la

utilització dels diferents recursos dins l’aula.

Potenciem la formació dels mestres per tal de que siguem capaços de

transmetre altes expectatives als nostres alumnes.

Els escolars han de ser emprenedors i l’escola, és el lloc on es reprodueix

la vida real.

Com escola hem d’oferir les eines i recursos necessaris per integrar-se

en la societat.

11

ESCOLA ACOLLIDORA, INCLUSIVA I QUE FOMENTA LA BONA

CONVIVÈNCIA

L’escola respecta les diferències i no les convertim en desigualtats,

aquest és un dels nostres objectius prioritaris.

Eduquem en la diversitat i per la diversitat. Obrim les portes a tothom.

Potenciem els valors de la pluralitat, el respecte i la tolerància.

Som una escola acollidora per a les famílies, per a l’alumnat i per tots els

membres de la comunitat educativa, antics i nous. Vetllem perquè

tothom s’hi trobi a gust.

L’objectiu essencial i primordial és fer que el centre educatiu esdevingui

un lloc amable, agradable, confortable, acollidor...i polit.

ESCOLA QUE APLICA LES NOVES TECNOLOGIES .L’escola es

compromet a integrar les TAC en els processos d’ensenyament

aprenentatge, orientant a l’alumnat en la vida quotidiana, i a fer un bon

ús de la informació i els coneixements que obté de les noves tecnologies

i d’altres mitjans de comunicació. Veiem la necessitat d’establir un pla

d’alfabetització digital tant per l’alumnat , com pel professorat,

mitjançant la dotació de recursos i facilitant la formació necessària. Ens

plantegem les TIC com un espai d’aprenentatge obert al món, que ens

permet treballar de forma interdisciplinar i cooperativa.

Ens definim com una ESCOLA OBERTA, PARTICIPATIVA AMB LES

FAMÍLIES I L’ENTORN que pretén formar part de la vida del poble.

Volem que els nostres alumnes participin activament en totes aquelles

activitats, projectes i oportunitats, que la comunitat educativa

promocioni. Potenciarem la interrelació entre nivells mitjançant el treball

cooperatiu. Pretenem que els nens i nenes esdevinguin persones

actives, dinàmiques, implicades i compromeses amb l’entorn, per tant

l’escola, ha d’oferir àmbits de participació activa dels alumnes, així com

obrir l’escola a les famílies i d’altres agents propers, organitzant

moments d’interacció i participació dins de les hores lectives i/o

complementàries.

12

5.3. VALORS

Diàleg, comunicació, participació i col·laboració amb les famílies i amb la

resta de la Comunitat Educativa.

Potenciació del treball cooperatiu.

Intercomunicació i l’intercanvi d’experiències en tots els nivells.

Sentir-se part de la Comunitat Educativa.

Interrelació entre tots els membres de la Comunitat Educativa.

Implicació dels alumnes a la vida de l’escola.

Participació dels alumnes en les decisions de la classe i del centre.

Aprendre a aprendre.

Coneixement de les pròpies emocions per a relacionar-nos positivament.

Millora de la qualitat de la comunicació. Escolta activa.

Millora de l’autoconcepte de cadascú, afavorint d’autoestima dins els

membres de la Comunitat.

Creació de relacions de confiança.

Potenciació de les relacions interpersonals, fent que tots els alumnes i

adults de l’escola puguin integrar-se i trobar el seu lloc.

Respecte a les diferències religioses, socials, polítiques, ètniques, de

gènere o per causa física o psíquica.

Reducció del nivell de conflictes i millora de la convivència.

Generació d’un clima de benestar on predominin les relacions persona a

persona, en lloc de rol a rol.

Valoració i promoció d’habilitats individuals.

Realització de tècniques de dinàmiques de grup.

Actitud oberta i responsable envers l’ús de les noves tecnologies.

Sensibilitat cap al medi ambient. Foment de la consciència ecològica.

Aprofitar tot el que el nostre entorn ens proporciona.

13

6. OBJECTIUS DE CENTRE

6.1 OBJECTIUS DE CENTRE

Aconseguir que l’alumne resolgui els problemes quotidians, utilitzant de

manera rigorosa i científica, el coneixement que aporta cada una de les

diferents disciplines, aplicant l’esperit crític, l’esforç.

Desenvolupar el sentiment de pertinença al centre en tots els membres

de la comunitat educativa, a través de la participació, la implicació i la

corresponsabilització en la vida del centre, per aconseguir una comunitat

educativa, dinàmica, integradora i orientada a l’èxit.

Proporcionar als alumnes els coneixements, tècniques i eines necessàries,

a través de diferents metodologies i agrupacions (individualment, petit

grup, gran grup, parelles, grups dialògics, grups internivells, treball en

xarxa...) de treball i les TIC, per obtenir bons resultats acadèmics.

Donar les eines necessàries per tal de que els alumnes siguin capaços

d’interpretar, comprendre i participar activament i de manera

compromesa amb la societat i l’entorn.

Potenciar les habilitats individuals i els estils d’aprenentatge per tal que

tots els alumnes gaudeixin del procés d ‘aprenentatge, reforçant la seva

autoestima mitjançant el reconeixement.

Fer que l’alumne faci servir el català, castellà i anglès de manera

competencial.

Facilitar els espais de treball de gestió de les emocions, per aconseguir

que els alumnes prenguin decisions encertades i resolguin conflictes de

manera assertiva.

14

6.2. OBJECTIUS D’ÀMBIT INSTITUCIONAL

Objectiu

Potenciar una participació activa de tots els

membres de la comunitat escolar dins la vida

social i cultural del centre.

Actuacions Activitats conjuntes escola-institut.

Activació de les comissions mixtes, formades per

membres de la comunitat educativa.

Participació amb altres centres en treballs en

xarxa.

Famílies associades a l’AMPA

Indicadors Percentatge % de famílies associades a l’AMPA

Nombre de participants a les comissions.

Nombre de comissions en funcionament.

Activitats realitzades a cada curs.

6.3. OBJECTIUS D’ÀMBIT ADMINISTRATIU

Objectiu Desenvolupar i potenciar eines útils per a la

comunicació interna i externa.

Actuacions Interna

Treball per equips de

cicle

Treball de claustre

Treball per

intercicles

Comunicació interna

àgil per Drive

Externa

Serveis educatius

externs.

Correu electrònic.

Xarxes socials.

WEB

Indicadors Nombre de recursos utilitzats.

Nombre d’actes de cadascuna de les reunions.

15

6.4. OBJECTIUS D’ÀMBIT DE RECURSOS HUMANS

Objectius Identificar els serveis que l’escola ofereix

Actuacions Serveis

Extraescolars

Ludoteca matí i tarda

Menjador

Indicadors Percentatge % de famílies que fan aportacions per

a extraescolars.

Nombre d’alumnes que utilitzen el servei de

menjador

7. PROJECTES DE CENTRE

7.1. COMUNITAT D’APRENENTATGE

L’escola es va constituir, el curs 2017-18, en Comunitat d’Aprenentatge.

Les comunitats d’aprenentatge són "un projecte de transformació social i

cultural d’un centre educatiu i del seu entorn per a aconseguir una societat de la

informació per a totes les persones, basada en l’aprenentatge dialògic,

mitjançant una educació participativa de la comunitat, que es concreta en tots

els seus espais, inclosa l’aula" (Valls 2000: 8).

Fases i bases científiques

Les comunitats d’aprenentatge són un projecte de transformació social i cultural

basat en l’aplicació d’aquelles actuacions educatives d’èxit (AEE) de les quals

s’ha demostrat científicament que milloren el rendiment educatiu i la

convivència. Les comunitats d'aprenentatge impliquen totes les persones que,

de forma directa

o indirecta, influeixen en l'aprenentatge i el desenvolupament dels estudiants,

incloent-hi mestres, familiars, membres d'associacions i organitzacions veïnals i

locals i persones voluntàries.

16

La transformació està orientada cap a un somni d'escola en el qual tota la

comunitat educativa i l'entorn participen de manera igualitària, per convertir les

dificultats en possibilitats i millorar les expectatives d’èxit educatiu de tots els

alumnes. Partint dels somnis de tota la comunitat educativa, a través del diàleg

i basant-se en les evidències científiques, aquest projecte està aconseguint un

doble objectiu: superar el fracàs escolar i enfortir la convivència.

Els reptes que es plantegen a la societat actual, als qual vol donar resposta el

Projecte comunitats d’aprenentatge són:

SUPERAR LES DESIGUALTATS ACONSEGUIR L’ÈXIT EDUCATIU

MILLORAR LA CONVIVÈNCIA

Superar les desigualtats

L’escola és un element clau en la superació de l’exclusió social, ja que el primer

factor que contribueix a ella és el fracàs

en l’escolarització.

És necessari tenir altes expectatives vers l’èxit acadèmic de tot l’alumnat i posar

els recursos necessaris per assolir-les.

Aconseguir l’èxit educatiu

L’objectiu educatiu per als infants d’educació infantil és el desenvolupament de

les capacitats, que té la seva continuïtat en el fet d’assolir les competències

bàsiques en acabar l’escolarització obligatòria. Les competències bàsiques són

les capacitats que es consideren fonamentals perquè una persona adulta pugui

desenvolupar la seva vida personal i professional de manera autònoma i pugui

continuar aprenent al llarg de la vida.

Ha quedat enrere el temps en què els aprenentatges havien de ser memorístics

i reproductius. Actualment, l’educació, en tots els seus ensenyaments, ha de

formar alumnes competents, amb habilitat per argumentar i justificar, capaços

de donar respostes creatives, innovadores, ajustades, adequades per a una

societat canviant i en evolució constant.

Els centres han de sumar esforços i posar en joc tots els seus agents, mestres,

famílies, voluntaris, ex-alumnes, comunitat en general per incidir de forma

efectiva en l’assoliment de les competències bàsiques de tot l’alumnat.

17

Millorar la convivència

La convivència en un centre és necessària per aconseguir l’èxit educatiu. És

difícil que tots dos elements es donin de forma separada.

Millorar la convivència en els centres ha de ser l’objectiu de tothom. Tota la

comunitat hi està implicada i el diàleg esdevé l’eina fonamental per aconseguir-

ho.

Les pràctiques educatives que es duen a terme a les escoles han d’incorporar

els valors democràtics, de diàleg,d’entesa i de consens als quals aspirem per a

una ciutadania compromesa.

Principis de l’aprenentatge dialògic

Diàleg igualitari

Totes les persones som iguals i tothom té veu.

Un diàleg és igualitari quan es consideren les diferents aportacions en funció de la

validesa dels arguments i no per

les posicions de poder de les persones que les fan.

Intel·ligència cultural

Les persones sabem coses diferents que hem après en contextos acadèmics,

pràctics o cooperatius. Per tant, tothom és intel·ligent, com ho demostra el fet que

ha après allò que ha necessitat en els contextos en què ha participat i que, en molts

casos, no són acadèmics.

És necessària la intel·ligència cultural de les persones que estan a la comunitat per

tal de millorar els aprenentatges dels alumnes. Si només tenim en compte els

coneixements acadèmics, desaprofitem recursos útils per connectar amb

la diversitat d’alumnes i millorar-ne els aprenentatges.

Transformació

La transformació de totes les interaccions de l’entorn de les persones, a través

de la participació activa, afavoreix els

aprenentatges.

Els principis de l'aprenentatge dialògic comporten un procés de transformació.

18

Dimensió instrumental

El diàleg afavoreix l’aprenentatge.

L'aprenentatge instrumental és un dels objectius del projecte. Les persones

decideixen dialògicament què volen aprendre i sempre decideixen que volen

aprendre al màxim.

Creació de sentit

Un dels problemes més grans de l’escola actual és la falta de motivació per part

dels alumnes que no troben sentit a assistir a l’escola. Aquest problema ha

estat identificat i discutit per diferents autors. Pablo Freire, per exemple,

reconeix que l’aprenentatge es dona de manera distanciada de les experiències

viscudes pels alumnes. El significat es construeix quan les contribucions i

diferències culturals són tractades de manera igualitària i cada alumne sent que

l’escola valora la seva pròpia identitat.

L’alumne troba sentit en allò que està aprenent quan es respecta la seva

individualitat i quan es garanteix l’èxit en l’aprenentatge a partir de la

interacció.

Solidaritat

Un projecte educatiu que vulgui ser igualitari ha de basar-se en la solidaritat.

Aquesta solidaritat ha de ser entesa no com a intervencions puntuals adreçades

a fer accions en favor de determinades causes o col·lectius, sinó basada en la

implicació directa que arribi a tots els alumnes en forma de col·laboració amb

les famílies, de participació en el barri, de suport dins el centre educatiu…

Desenvolupem el principi de solidaritat quan treballem de forma decidida per

oferir a tots els alumnes, amb independència de les seves diferències, la

mateixa educació de qualitat, i quan ens comprometem amb la superació

de l’exclusió social i la lluita per la igualtat dels drets de tots els alumnes.

Igualtat de les diferències

De la mateixa manera que totes les habilitats són valorables i valorades, totes

les cultures són igual de vàlides i cal que les respectem, i això no ha d'implicar

exclusió social.

En els grups, diferents persones gitanes, marroquines, xineses o paies

comparteixen els seus sabers i decideixen col·lectivament quines coses volen

19

aprendre per poder expressar-les i quins coneixements i valors de les altres

cultures els són útils.

No hem de buscar ni la igualtat homogeneïtzadora ni la diversitat desigual.

Tota persona té dret a viure de forma diferent i a tenir, al mateix temps, les

mateixes oportunitats de realització.

Aquest projecte es reflecteix en la pràctica en:

Grups interactius:

Els grups interactius és una forma d'organització a l'aula que promou

l'acceleració dels aprenentatges a través de la interacció. Pel seu

desenvolupament, s'agrupa els alumnes en grups de 4 o 5 nens i nenes, de

manera heterogènia[1] en el que respecta el gènere, l'idioma, les

motivacions, el nivell d'aprenentatge i l'origen cultural. El nombre de grups pot

variar en funció del nombre total d'alumnes que tingui la classe.

La dinàmica del funcionament per la realització de les activitats està marcada

per un aspecte característic. És la presència d'una persona adulta, voluntària:

siguin professors, familiars o persones externes. Aquests voluntaris són els

encarregats de dinamitzar el grup i assegurar que tots els nens i nenes del grup

s'ajudin i interaccionin entre ells per així resoldre l'activitat per mitjà del diàleg

igualitari, aconseguint que tots i totes hi participin. Aquest, realitza la mateixa

activitat amb els altres grups, per tant, en cada activitat els nens i nenes es

troben amb una persona voluntària diferent. Per altra banda, el professor o

professora s'encarrega de coordinar i observar les activitats. Per últim, els

voluntaris, al final de les sessions i conjuntament amb el grup classe i els altres

voluntaris, fan una valoració sobre com han anat els grups, el que és positiu i

negatiu i com es podria millorar.

Tertúlies literàries dialògiques:

Les tertúlies literàries dialògiques es basen en la lectura de clàssics de la

literatura universal ja que aquestes obres aporten coneixement, milloren el

vocabulari, augmenten la comprensió de la història, garanteixen qualitat

20

literària, i en definitiva han marcat història en les diferents cultures, sent

referents culturals per comprendre i reflexionar sobre el món.

Apadrinament lector:

L'apadrinament lector és una activitat cooperativa que es realitza en parelles

formades per alumnes de sisè que fan de padrins de lectura i els alumnes de

P5 que fan de fillols. El fet de ser padrí de lectura representa que l'alumne padrí

adquireix el compromís principal de vetllar per l'aprenentatge lector del seu

fillol. L’ajuda a aprendre a llegir, alhora que mira d'encomanar-li el gust per la

lectura tot engrescant-lo a llegir.

Comissions mixtes:

Les comissions mixtes formades per familiars i mestres s’encarreguen de dur a

terme els objectius plantejats en una de les primeres fases del projecte, la fase

del Somni. Aquestes comissions, sota la supervisió de la comissió gestora, s’han

d’organitzar tenint en compte les prioritats i necessitats acordades.

Les comissions mixtes que tenim a l’escola són:

- La comissió d’infraestructures

- La comissió pedagògica

- La comissió Arc de Sant Martí

- La comissió de voluntaris.

Biblioteca tutorada:

És l’extensió del temps d’ aprenentatge que es porta a terme amb voluntaris

mestres i/o famílies amb la finalitat de promoure l’ajuda mútua i optimitzar les

interaccions entre els alumnes de diferents edats.

Alfabetització

Teatre

Volei

Festa de la comunitat

21

7.2. PROJECTE LINGÜÍSTIC

A la nostra escola, el català és llengua vehicular d’ensenyament i aprenentatge,

tant a les activitats internes com externes de la Comunitat educativa.

Per a que els nostres alumnes siguin competents en les tres llengües, es

reparteix l’ús dins l’horari de la següent manera a Cicle Inicial:

10 % en Llengua Castellana

10 % sessions d’anglès i un racó en llengua anglesa

80% sessions en català (Llengua Catalana, Medi, Matemàtiques, Ed.

Física, Plàstica, Música, Grups Interactius, Tertúlies dialògiques, Racons i

Tutoria)

A Cicle Mitjà:

10 % en Llengua Castellana

13 % en Llengua Anglesa (Llengua anglesa i Science)

77 % en Llengua Catalana (Llengua Catalana, Medi, Matemàtiques, Ed.

Física, Plàstica, Música, Grups Interactius, Tertúlies dialògiques, Racons i

Tutoria)

A Cicle Superior:

10% en Llengua Castellana

A 5è: 13% en Llengua Anglesa (Llengua anglesa i Science)

77% en Llengua Catalana (Llengua Catalana, Medi, Matemàtiques,

Ed. Física, Plàstica, Música, Grups Interactius, Tertúlies

dialògiques, Racons i Tutoria)

A 6è: 17 % en Llengua Anglesa (Llengua anglesa, Science i Speaking)

73% en Llengua Catalana (Llengua Catalana, Medi, Matemàtiques,

Ed. Física, Plàstica, Música, Grups Interactius, Tertúlies

dialògiques, Racons i Tutoria)

A Educació infantil, la llengua vehicular és el català, excepte les rutines matinals

que es fan dos cops per setmana en anglès a P3, a P4 i P5 diàriament.

L’anglès s’inicia a P4, amb una sessió setmanal.

Des de fa dos cursos, comptem amb la mestra definitiva d’anglès a l’escola

després de molts anys. És per aquest motiu que hem pogut donar una

22

embranzida a l’idioma estranger. A més hem pogut entrar a formar part del

grup GEP (Escoles Plurilingües), el que ens ha permès demanar mestres amb

perfil d’anglès i ens ha facilitat la formació als mestres participants.

A 3r , es fa un projecte de medi natural en llengua anglesa. A 4t una unitat de

medi natural per trimestre, també en anglès. I a 5è i 6è es fa Social Science un

cop per setmana.

A més, els alumnes de 6è tenen un desdoblament de Speaking un cop per

setmana.

La majoria dels projectes, en qualsevol dels tres idiomes, es fan en exposicions

orals per a altres alumnes de l’escola i també, algunes s’obren a les famílies del

centre.

Projecte GEP

Consisteix en formar part del Grup Experimental Plurilingüe en el que participen

uns centres de tota Catalunya i que té com a objectiu millorar la competència

lingüística i Plurilingüe de l’alumnat.

El coneixement i l’ús de diferents llengües ha esdevingut una necessitat

fonamental i un dret per als ciutadans d’una societat global com la nostra. El

coneixement d’una o més llengües estrangeres, a més de les oficials i/o pròpies

de l’individu, garanteix l’adquisició dels processos d’aprenentatge i la millora

contínua de l’aprenent.

L’ús de diferents llengües per a accedir al coneixement és una pràctica que

l’individu ha de desenvolupar des de l’edat escolar per tal d’establir les bases

que li permetran aprendre qualsevol llengua de forma eficient. Així doncs, es

recomana que a les aules, els continguts de les diferents àrees es

treballin mitjançant la utilització d’una tipologia de textos variada, emprant

fonts i recursos diferents i sense limitació en l’ús de les llengües.

Per aquest motiu, a la nostra escola hem engegat aquest projecte que es basa

principalment en introduir la llengua anglesa en la vida quotidiana del centre i

augmentar l’ús d’aquesta llengua en àrees no lingüístiques.

Actualment s’estan fent racons a CI, a CM s’imparteix una part de les Ciències

Naturals i a CS la Història.

23

Per apropar-nos a la cultura de països anglosaxons celebrem dues festes

populars .el “Thanksgiving day” i “Saint Patrick’s day”, en aquests dies la

llengua vehicular de l’escola és l’anglès.

Es realitzen intercanvis amb escoles de l’estranger. S’han realitzat dos

intercanvis amb dues escoles una de Dallas (6è) i una altra amb New Jersey

(4t).

Per dur a terme el projecte GEP hem creat un grup impulsor amb dues

comissions de treball.

Al llarg de tot el curs, l'equip impulsor del projecte GEP rebem una formació

contínua per part del Departament d'ensenyament de la Generalitat dins del

programa de Generació Plurilingüe (GEP) AICLE .

Hem iniciat el programa e-twinning i està previst altres programes (Erasmus)

quan finalitzi el projecte GEP.

7.3. PROJECTE TAC

Què pretenem amb aquest projecte?

El Projecte TAC fa referència és pretén formalitzar la governança de la

tecnologia en el marc de l'autonomia de centre i del Projecte Educatiu. En el Pla

TAC es recullen les característiques actuals del centre amb relació a les TAC, es

defineixen els objectius i es planifiquen les actuacions que es duran a terme pel

que fa als aspectes organitzatius, didacticopedagògics i curriculars.

Per assolir la competència digital dels alumnes es treballen les següents

dimensions :

Dimensió instruments i aplicacions .

Dimensió tractament de la informació i organització dels entorns de

treball i d’aprenentatge

Dimensió comunicació interpersonal i col·laboració

Dimensió hàbits, civisme i identitat digital

24

Com i què fem servir per arribar al nostre objectiu?

Introducció dels Bee-bots/Robòtica a Educació infantil

Pissarres digitals/projectors a totes les aules. A Ed. Infantil i Primària

Treball de llengua a través d’una plataforma: Voxprima- “Pictoescriptura”

Participació al concurs de “Consumòpolis”

Iniciació a l’ús d’internet- google per cercar informació.

Fer presentacions en Power-point a cicle mitjà i superior.

Fer servir Gmail, Google Drive, pàgina WEB, share point ..., com eina de

treball col·laboratiu i en xarxa.

Fer activitats diverses amb jocs com: kahoot

Altres àrees d’intervenció del projecte

El coordinador d’informàtica, un dels responsables de la dinamització del

projecte, juntament amb l’equip directiu i l’equip de mestres, també vetlla per

altres aspectes:

Utilització de les TIC en tots els àmbits de comunicació de l’escola:

documents compartits amb Google-drive, comunicats a les famílies a

través del correu electrònic o xarxes socials (Web del centre, Twitter,

instagram, youtube, ...)

Facilitar el material digital al professorat per extendre l’ús de les TIC

entre tots els membres del claustre.

Es vetlla per a què totes les dotacions de material del que es disposa a

l’escola estiguin en bon estat .

Actualització de l’equipament necessari.

8. CRITERIS D’ORGANITZACIÓ PEDAGÒGICA

L’alumne és el protagonista del procés d’aprenentatge, cada infant té unes

necessitats diferents, per això a l’escola no treballem en una única metodologia

per poder donar resposta a les necessitats d’aprenentatge i, per tant, la

combinació i selecció de diferents metodologies ens permetran donar resposta a

les necessitats de cada alumne en funció dels continguts, alhora que es dóna la

motivació que proporciona el fet de treballar en diferents metodologies.

25

L’ensenyament es realitza des d’una visió competencial, és a dir, que

l’aprenentatge realitzat sigui funcional i aplicable.

Utilització de diferents materials (llibres, dossiers, informàtics...) i diferents

espais d’ensenyament-aprenentatge condicionen les diferents metodologies

utilitzades.

Un altre factor és que les famílies i comunitat educativa compartim la tasca,

fent-la més competencial i participativa.

Importància de la formació del professorat, tan en cursos de formació en el

centre, altres formacions i la possibilitat de compartir bones pràctiques amb

altres professionals, tan del propi centre com d’altres.

Organització dels alumnes en grup classe.

Els alumnes estan agrupats per edats segons l’any de naixement i el nombre

d’alumnes per grup segueix les ratios determinades pel Departament

d’Educació. Cada nivell està format per dos grups-classe i té assignat un mestre

tutor que està coordinat amb tots els mestres que intervenen en el grup. Els

criteris per a organitzar els alumnes en grups classe es basen en el principi

d’heterogeneïtat i es troben descrits a les NOFC (Normes d’organització i

funcionament del centre). Tanmateix, al llarg del curs escolar es fan diferents

agrupaments dels alumnes segons les activitats a realitzar.

Organització dels recursos humans.

L’atenció docent s’organitza tenint en compte criteris de globalitat, excepte en

el cas dels aprenentatges i de les activitats que requereixen una atenció docent

especialitzada. La direcció del centre té en compte les especialitats dels docents

i distribueix els mestres segons les necessitats de l’escola, així com també ho fa

amb el personal no docent.

Distribució de les àrees i matèries per cicles i/o cursos.

L’escola aplica les hores marcades pel Departament d’Educació i destina les

hores restants a impulsar l’aprenentatge de la llengua anglesa, a les TAC, a

l’atenció a la diversitat de l’alumnat, a l’organització d’agrupaments i al reforç

educatiu.

Organització del temps.

26

Es distribueix el temps assignat a les diferents àrees i activitats i es concreta en

la Programació general anual de centre que s’elabora a partir de la revisió de la

Memòria anual.

Ús de l’espai

Cada grup classe té assignada una aula. Per tal d’optimitzar tots els espais

comuns del centre es revisa anualment tenint en compte la Programació general

anual de centre.

8.2. MESURES ORGANITZATIVES ASSOCIADES AL CURRÍCULUM.

La competència comunicativa:

- La “Capsa del buf” a Ed. Infantil.

- Desdoblaments de llengua a Ed. Infantil (P-5) i primària.

- Racons de llengua a Ed. Infantil i primària.

- Apadrinament de lectura P5-6è.

- Innovació d’ensenyament-aprenentatge de la llengua de 1r a 6è amb la

plataforma VOXPRIMA, programa “Pictoescriptura”.

- Lectogrup a primària (comprensió lectora, expressió escrita i gimnàstica

ocular).

- Projecte de l’artista. Exposicions orals de treball de llengua juntament amb ed.

plàstica

- Exposicions orals de treballs de medi, social i natural; en català, castellà i

anglès

- Proves ACL de comprensió lectora

- Tertúlies dialògiques a Ed. Infantil i Primària

27

- Lectura en parella a primària

Impuls a l’aprenentatge de l’anglès (som escola GEP):

- Rutines al matí en anglès a Ed. Infantil i Primària

- Llengua anglesa com a matèria a partir de P4

- Racons en anglès a partir de primària

- A 3r un projecte de medi natural

- A 4t una unitat didàctica de medi cada trimestre

- A 5è i 6è Social Science

- Desdoblament a 6è per fer Speaking

Competència artística:

- Participació i gaudi de les activitats artístiques de l’escola: treball plàstic

conjunt d’escola, actuacions al voltant de les festes tradicionals, cantades...

- Projecte artista. Des de P3 es treballa un artista i es fa el projecte amb molts

treballs plàstics i visita a museus.

- Participació de 5è al concert celebrat a la Sala Barts (Barcelona)

- Assistència a espectacles teatrals

- Assistència al Circ-cric d’Educació Infantil, 1 cop cada 3 anys.

- Concert de Nadal

- Santa Cecilia (amb col·laboració i participació de les famílies)

- Festa de danses a final de curs.

- Projecte Mardecordes, concert

L’aplicació de les competències matemàtiques a la vida diària de

l’alumne:

- Estratègies de càlcul mental a educació infantil i primària.

28

- Activitats manipulatives i lligades a la vida quotidiana.

- Activitats de lògica matemàtica lligades amb les Tic (Robots o Bee-boots)

- Projecte “Premià.matemàtiques” (AFAS, escoles, Ajuntament i Museu de les

matemàtiques).

-Desdoblaments i racons de matemàtiques

-Grups interactius

El desenvolupament de la competència digital:

- Ús de la pissarra digital per treballar i aprendre de manera interactiva (A Ed.

Infantil i Primària)

- Utilització de l’aula d’informàtica, ordinadors portàtils i tablets.

- Publicació de treballs i activitats a la web de l’escola.

- Pictoescriptura amb la plataforma VOXPRIMA

- Activitats competencials: iniciació a la robòtica des d’educació infantil amb els

Bee-boots.

- Preparació de power-point per a fer presentacions a cicle superior

- Introducció i utilització de les eines google a cicle superior.

- Participació a través d’internet al concurs “Consumòpolis” promogut pel

Departament de Consum de la Generalitat.

9. PRINCIPIS D’INCLUSIÓ EDUCATIVA

Un dels objectius més destacables de l'educació és garantir que tot l’alumnat,

independentment de les seves condicions i característiques personals,

desenvolupi el màxim possible les seves capacitats.

29

Avançar cap a escoles per a tothom, implica que tot l’alumnat pugui participar i

aprendre en els mateixos entorns escolars i obtingui una resposta ajustada a les

seves singulars necessitats. És un procés de millora constant en el que s’hi ha

d'involucrar tota la comunitat educativa.

Les mesures més significatives d'atenció a la diversitat es plantegen des de

l'organització – intervenció de dos mestres a l'aula, suport en petits grups o de

manera individualitzada, preferentment dins l'aula ordinària o atenció fora de

l'aula – però incidint sobretot en les estratègies didàctiques i metodològiques i

en el procés d'avaluació dels alumnes.

Donem especial rellevància a fer un bon traspàs d'informació entre el nostre

centre i els de secundària als quals accedeix el nostre alumnat, per tal de

facilitar el coneixement de les característiques dels alumnes.

Per als alumnes que no han assolit els objectius del nivell es pot decidir la

repetició del curs en qualsevol dels tres cicles només per una sola vegada

durant l'etapa (art.. 6.4. de l'Ordre EDU/296/2008) però tenint sempre present

l'establiment de les mesures educatives necessàries per afavorir la consolidació

d'aquests aprenentatges.

Per atendre la diversitat s’organitzen desdoblaments heterogenis, racons grups

interactius i la biblioteca tutoritzada .

9.1. COMISSIÓ D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT (CAD)

La Comissió d’Atenció a la diversitat (CAD) és una estructura organitzativa del

centre que ha de proposar l’organització i la gestió de les mesures i els suports

per atendre tot l’alumnat del centre, i que ha de fer-ne el seguiment i

l’avaluació per tal d’ajustar-les a les seves necessitats. Esdevé fonamental com

a espai que articula les mesures i els suports, promou l’intercanvi i la reflexió,

facilita la priorització de les demandes i dóna sentit i regularitat a tot aquest

procés.

A la Comissió d’Atenció a la Diversitat del centre hi participen: l’equip directiu,

els docents especialitzats en atenció a la diversitat , el psicopedagog de l’equip

d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP) i els coordinadors o

representants dels diferents equips docents o cicles, segons l’etapa educativa.

30

De manera puntual, i quan es consideri necessari per la temàtica tractada, es

poden afegir a la CAD altres professionals com el tècnic o tècnica d’orientació

social, professionals del CREDA, CREDV, ELIC, fisioterapeuta de l’EAP...

Correspon a la comissió d’atenció a la diversitat:

Concretar els criteris i les prioritats que el centre estableix per a l’atenció

a la diversitat dels alumnes.

Organitzar i fer un seguiment dels recursos de què disposa el centre i de

les mesures adoptades.

Posar en comú les dificultats que sorgeixen a les aules en relació amb la

diversitat i els alumnes que troben barreres en l’aprenentatge i la

participació.

Conèixer cadascun dels alumnes i construir una manera d’entendre’ls que

faciliti el desenvolupament d’una pràctica educativa que doni resposta a

la seva situació personal.

Proposar els plans de suport individualitzats i planificar les actuacions i

reunions necessàries per al seu desenvolupament i concreció.

Col·laborar a través del diàleg i de la construcció compartida en la creació

d’un marc de referència comú en l’àmbit del centre a fi d’avançar cap a

l’escola inclusiva i en les respostes i formes de suport que s’ofereixen a

tot l’alumnat.

9.2. PLANS INDIVIDUALITZATS

El pla individualitzat és una eina per a la planificació de mesures, actuacions i

suports per donar resposta a situacions singulars i complexes de determinats

alumnes, perquè puguin aprendre i participar en la vida del centre educatiu.

El PI ha de recollir les gran línies de l’atenció que es proporcionarà a l’alumne/a

durant un període de temps determinat, generalment un curs acadèmic. Al llarg

del curs el PI s’anirà concretant en la programació i en les activitats en què

participarà quotidianament i s’anirà avaluant i adaptant d’acord amb el seu

progrés personal.

En el centre es promouen les mesures d'informació general, ajuda i

assessorament al tutor/a-coordinador/a del pla i a l'equip de professors per a la

31

seva elaboració i aplicació, funcions que assumeix la comissió d'atenció a la

diversitat.

La proposta d'elaborar un pla individualitzat pot sorgir d'un dictamen

d'escolarització, d'un informe psicopedagògic o a demanda d'un tutor/a, o de

qualsevol altre mestre/a o professor/a de l'equip docent si identifiquen que per

al progrés d'un alumne/a no són suficients les mesures d'atenció a la diversitat

planificades per al centre en general o per al seu grup classe en particular.

L'elaboració d'un pla individualitzat s'ha de fer sempre des de la perspectiva

inclusiva i pot requerir la revisió de com s'organitzen els recursos disponibles de

l'aula i del centre.

Si les circumstàncies ho aconsellen, es pot finalitzar un pla individualitzat en

qualsevol moment i abans del temps inicialment previst, a proposta del tutor o

tutora de l'alumne/a, del coordinador/a del pla i amb l'acord de l'equip que el

porta a terme i escoltada la família. Si és a demanda dels pares, mares o tutors

legals, la comissió d'atenció a la diversitat estudia la sol·licitud raonada de la

família i el tutor/a, coordinador/a informa al director/a de la conveniència de

continuar o no amb el pla individualitzat de l'alumne/a. La decisió motivada de

finalitzar anticipadament un pla individualitzat l'ha de prendre i signar el

director/a, hi ha de constar el coneixement de la família i es farà constar en el

document del pla en l'expedient acadèmic de l'alumne/a.

32

9.3. ATENCIÓ ALS ALUMNES AMB NECESSITATS EDUCATIVES

ESPECIALS.

En el marc dels principis generals d’integració escolar i educació inclusiva,

l’atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials s’ha de proporcionar,

sempre que sigui possible i adequat, en entorns escolars ordinaris,

proporcionant-los el suport necessari per possibilitar-los la participació en les

activitats generals i els aprenentatges escolars i l’assoliment de les

competències bàsiques.

L’aprenentatge cooperatiu, la intervenció de més d’un professional a l’aula, la

planificació individualitzada de l’activitat dels alumnes i la resolució

col·laborativa de conflictes, entre altres, poden afavorir la inclusió de tot

l’alumnat a l’aula ordinària.

L’atenció a les necessitats educatives de tot l’alumnat ha de plantejar-se des de

la perspectiva global del centre i ha de formar part de la seva planificació.

Com escola prioritzem que el mestre d’educació especial faci atenció directa a

l’alumnat amb necessitats educatives especials en els entorns escolars

ordinaris.

L’avaluació dels processos d’aprenentatge de l’alumnat amb necessitats

educatives especials ha de seguir el mateix procés que la resta d’alumnat

ordinari. Les adaptacions curriculars , i si escau les els plans individualitzats,

han d’esdevenir el referent per a l’avaluació d’aquest alumnat, tenint en

compte, en el marc dels objectius del curs, del cicle i de l’etapa, l’assoliment de

les competències bàsiques, l’autonomia personal i social (adaptació a l’aula

ordinària, grup específic, grup reduït) i l’adquisició d’hàbits de treball. La

comissió d’avaluació, amb la col·laboració de l’EAP, ha de fer el seguiment dels

aprenentatges dels alumnes i adoptar les decisions que corresponguin en relació

amb l’atenció educativa que es dóna a l’alumne/a, procurant sempre la màxima

participació de l’alumnat en els entorns i grups ordinaris. En els informes

trimestrals s’explicitarà l’evolució de l’alumne/a en les diferents àrees

(continguts treballats i objectius assolits), l’assoliment d’hàbits d’autonomia i

desenvolupament personal i l’adaptació al centre i al grup. La implicació de les

famílies i l’enregistrament sistemàtic dels aspectes que es tracten i els acords

33

que es prenen seran essencials per poder fer el seguiment de l’evolució de

l’alumnat.

9.4. ATENCIÓ ALS ALUMNES AMB ALTES CAPACITATS.

En l'heterogeneïtat de l'aula, trobem alumnes que segueixen el ritme de la

classe sense problemes, altres que tenen certes dificultats d'aprenentatge i

també alguns que sobresurten pel seu rendiment o que tenen capacitat per fer-

ho. Detectar mitjançant l’observació i proves específiques a aquests alumnes

amb altes capacitats és necessari per atendre les seves necessitats.

Aquestes necessitats poden ser a nivell acadèmic, personal , de relació o de

motivació.

La detecció es fa a l’aula, posteriorment l’EAP que farà seguiment conjunt amb

els mestres per veure quines actuacions són les més adequades.

En aquests alumnes se’ls hi farà un PI en el moment que cagui fer una

adaptació del currículum a l’aula ordinària.

L'alumnat amb altes capacitats no forma un grup homogeni. Hi ha una gran

diversitat, similar a la que trobem en els alumnes amb dificultats per aprendre.

El tipus d'excepcionalitat de l’alumne marcarà definirà importants matisos en

tota intervenció. Cal preveure els següents elements:

1. Completar i/o ampliar els continguts de cada etapa educativa.

2. Treballar els objectius de socialització i les habilitats comunicatives si es

detecten necessitats específiques en aquest àmbit.

3. La interacció de l’alumne/a en el seu grup d’iguals.

4. Mesures de flexibilització

La planificació acurada de les activitats permet que els alumnes puguin treballar

desenvolupant al màxim les seves capacitats.

Les activitats que s’organitzin no aniran adreçades no cal que vagin només als

alumnes amb altes capacitats, també hi poden participar aquells alumnes que

tenen interès i motivació en les matèries que es treballen.

34

9.5. ATENCIÓ ALS ALUMNES NOUVINGUT

Es considera alumne/a nouvingut aquell alumne/a de nova incorporació al

sistema educatiu de Catalunya en els vint-i-quatre mesos darrers. Davant el xoc

emocional que en aquest alumnat pot suposar l’arribada a un entorn social i

cultural completament nou, el centre ha de preveure mesures específiques per

tal que pugui sentir-se ben acollit i percebre el respecte envers la seva llengua i

cultura, i que, al més ràpidament possible, pugui seguir amb normalitat el

currículum i adquirir l’autonomia personal dins l’àmbit escolar o social. El centre

ha de donar una resposta personalitzada per garantir l’aprenentatge de la

llengua, l’accés al currículum comú i els processos de socialització d’aquest

alumnat, i establir els criteris metodològics i els materials curriculars que

facilitin l’acollida i la integració escolar de tot l’alumnat ha de ser una de les

primeres responsabilitats i dels primers objectius del centre educatiu i dels

professionals que hi treballen. Per aconseguir aquest objectiu, particularment

pel que fa a l’alumnat nouvingut, el centre educatiu ha de:

• Proporcionar a les famílies la informació adequada sobre el sistema escolar a

Catalunya: funcionament del centre, tractament i ús de les llengües, recursos a

l’abast, possibilitat de sol·licitud d’ajuts, procés d’integració de l’alumne/a al

centre, assoliment dels aprenentatges

• Garantir una comunicació eficient amb la família, utilitzant el servei de

traducció si escau, per tal de copsar les necessitats de l’alumne/a (físiques,

afectives, emocionals, cognitives, socials…). El centre pot sol·licitar la presència

d’un traductor/intèrpret quan l’alumne/a i la seva família desconeguin les dues

llengües oficials a Catalunya. Tant les entrevistes inicials com el seguiment: •

Fer l’avaluació inicial de l’alumne/a en la llengua familiar o d’escolarització

prèvia, en la mesura que sigui possible.

• Vetllar per una correcta adscripció de curs i grup, preferentment al nivell que

correspon a l’edat cronològica.

• Atendre les necessitats afectives, emocionals i relacionals derivades dels

processos migratoris i reforçar la tutoria per potenciar l’autoestima i

35

proporcionar l’orientació escolar i/o laboral necessària. la integració a les aules

ordinàries des del primer moment.

9.6. ESCOLARITAT COMPARTIDA ENTRE CENTRE ORDINARI I CENTRE

D’EDUCACIÓ ESPECIAL.

D’acord amb la Resolució EDU/904/2007, de 30 de març (DOGC núm. 4853, de

30 de març de 2007), per la qual s’aproven les normes de preinscripció i

matrícula de l’alumnat, els alumnes que s’escolaritzin de manera compartida

entre un centre ordinari i un centre d’educació especial es matricularan al centre

en el qual, segons la resolució de la direcció dels serveis territorials, tingui una

major permanència. Aquest centre tindrà la custòdia de la documentació

acadèmica corresponent. Per fer el seguiment de l’evolució de l’alumne/a, i

introduir, si escau, modificacions en l’atenció educativa, es crearà una comissió

formada per un professional de cada centre i el professional de l’EAP

corresponent. El tutor/a del centre on està matriculat l’alumne/a coordinarà el

procés d’avaluació. Els mestres d’ambdós centres que atenguin l’alumne/a

aportaran a la comissió d’avaluació informació sobre la seva evolució i els seus

aprenentatges.

10. PERSONAL DE SUPORT

10.1. PERSONAL DE SUPORT SOCIO EDUCATIU

10.1.1. TEI

La tècnica en Ed. Infantil col·labora amb les mestres de P3 en el procés

educatiu dels alumnes, principalment en el desenvolupament d'hàbits

d'autonomia i en l'atenció a les necessitats bàsiques.

La TEIC participar en la preparació i el desenvolupament d'activitats

d'ensenyament i aprenentatge, és dir, organització de l'aula, elaboració de

materials didàctics i suport al desenvolupament de les sessions; col·labora en la

planificació i el desenvolupament d'activitats d'ensenyament i aprenentatge

d'hàbits d'autonomia dels alumnes; duu a terme activitats específiques amb

alumnes pautades pel mestre tutor o la mestra tutora; col·labora en les

36

activitats d'atenció a les necessitats bàsiques dels infants; participar en

processos d'observació dels infants.

La TEI participa en les reunions de coordinació amb els equips docents (cicle,

nivell i claustre) i participa en les activitats de formació que tenen relació amb

les seves funcions.

10.2.2. Vetlladores

Les vetlladores donen suport a l’autonomia dels infants amb un alt grau de

dependència, per tal que puguin participar en totes les activitats.

La funció principal dels/ les vetlladors/es és ajudar a l’alumne amb necessitats

educatives especials en la seva autonomia personal i en la seva mobilitat per

garantir que pugui participar en totes les activitats del centre.