Document de diagnosi del Llibre Blanc de la Cultura

FASE 1. DIAGNOSI Març 2015

2

ÍNDEX INTRODUCCIÓ .......................................................................................................... 4 UNA MIRADA DES DE LA CULTURA: CAPITALITAT I CULTURA..................................... 7 RESUM EXECUTIU............................................................................................................. 8 1. Introducció ........................................................................................................... 9 2. Un nou model econòmic per Mataró................................................................... 10 3. La programació de difusió artística com a referència ........................................... 12 4. Les festes, motor cultural de la ciutat.................................................................. 21 5. El patrimoni i la promoció de ciutat .................................................................... 25 6. La recerca i la creació artística............................................................................. 28 7. Els equipaments culturals de ciutat..................................................................... 31 UNA MIRADA DES DE LA PROXIMITAT: ACCÉS A LA CULTURA I COHESIÓ SOCIAL ..... 42 RESUM EXECUTIU................................................................................................... 43 1. Introducció ......................................................................................................... 44 2. La població de Mataró ........................................................................................ 45 3. La cultura als barris............................................................................................. 47 4. La cultura en l’educació i la formació artística ..................................................... 53 5. El desenvolupament cultural comunitari i l’expressivitat..................................... 56 6. La memòria i la identitat local ............................................................................. 59 7. La creació i la fidelització de públics .................................................................... 60

3

UNA MIRADA DES DE LA GOVERNANÇA: PARTICIPACIÓ I CULTURA......................... 64 RESUM EXECUTIU................................................................................................... 65 1. Introducció ......................................................................................................... 66 2. El lideratge de la Direcció de Cultura................................................................... 67 3. Les entitats, un agent clau .................................................................................. 78 4. El sector privat, un agent divers .......................................................................... 81 5. Les relacions entre els agents.............................................................................. 83 6. Òrgans de participació i seguiment de la cultura ................................................. 84 7. La comunicació, una eina fonamental ................................................................. 87 CONCLUSIONS: DE LA DIAGNOSI A LA PROPOSTA ................................................... 96 CRÈDITS ............................................................................................................... 102 ANNEXES.............................................................................................................. 108 ANNEX 1. CONTEXT..........................................................................................................110 ANNEX 2. EQUIPAMENTS CULTURALS...............................................................................122 ANNEX 3. PRESSUPOSTOS ORGÀNICS DE CULTURA...........................................................139 ANNEX 4. LLISTAT D’ENTITATS CULTURALS.......................................................................142 ANNEX 5. JORNADA PARTICIPATIVA: "Mataró pensa en la cultura" 2014 ..........................146

ANNEX 6. JORNADA PARTICIPATIVA: "Mataró pensa en la cultura" 2015 ..........................158

Llibre Blanc de la Cultura de Mataró 4

INTRODUCCIÓ La cultura és un element central en la vida dels municipis, no només en el seu sentit

tradicional, sinó també com a fonament creatiu i econòmic. En conseqüència la cultura

ha deixat de ser entesa només com una activitat artística i ha passat a definir també els

eixos principals de les polítiques municipals. Ens trobem, així, davant d’una concepció

més àmplia del que entenem per cultura, que interrelaciona amb altres conceptes com

educació, formació, participació ciutadana, construcció de la identitat o convivència.

En el canvi de paradigma que la societat està afrontant, és més necessari que mai

entendre, també, la cultura com una eina de foment de la transmissió de

coneixements i de cohesió social. Al mateix temps, la cultura es posa al servei de la

transformació i de la innovació, esdevenint un eix bàsic del desenvolupament

econòmic.

Mataró, amb una trajectòria cultural i participativa consolidada, ha apostat per un

procés de reflexió en l’àmbit de la cultura que actualitzi anteriors estudis sobre aquest

àmbit realitzats al municipi. En aquest sentit, l’Ajuntament de Mataró recull la

inquietud per a construir una estratègia cultural comuna i impulsa l’elaboració del

Llibre Blanc de la Cultura de Mataró.

El Llibre Blanc de la Cultura és un projecte estratègic que permet definir els nous

reptes culturals en el territori, es basa en la tasca de suport a la planificació municipal

en matèria de cultura. La perspectiva estratègica es complementa amb l’accent en la

participació activa de la ciutadania, amb l’objectiu de definir, de manera compartida,

les noves mirades sobre la seva realitat cultural que permetin determinar els nous

objectius i projectes estratègics de política cultural, per donar resposta a les

necessitats i reptes del municipi en els propers anys.

ELABORACIÓ DEL LLIBRE BLANC DE LA CULTURA

El Llibre Blanc de la Cultura és el document resultant d’un procés de reflexió amb

l’objectiu d’establir les bases d’un compromís entre els agents de la cultura de

Mataró. El document resultant d’aquest compromís pot esdevenir una eina per a

l’acció cultural local de Mataró, atès que sustenta en una metodologia que combina

la participació activa dels agents culturals locals, amb les aportacions de tècnics i

experts. L’objectiu d’aquest compromís és donar resposta a la realitat cultural de la

població tot detectant-ne les necessitats i mancances culturals per tal de marcar

línies d’actuació que permetin optimitzar, incrementar i ordenar les iniciatives

culturals del municipi.


OBJECTIUS

L’objectiu bàsic del Llibre Blanc de la Cultura és descriure la situació de la cultura a

Mataró mitjançant un procés participatiu, que permeti detectar les oportunitats i les

mancances per tal d’oferir als agents cultural,s els elements que els permetin planificar

l’acció cultural els propers anys. Aquest objectiu general es desenvolupa a partir de la

fixació dels següents objectius intermedis:

• Dibuixar la realitat cultural de Mataró a partir d’un coneixement profund de la

mà dels propis agents culturals.

• Analitzar la viabilitat dels projectes i equipaments culturals actuals de Mataró

des de la seva singularitat, debilitats i fortaleses.

• Compartir i afavorir la comunicació dels projectes i propostes culturals existents

• Definir els projectes estratègics singulars que han de configurar l’oferta cultural

de Mataró.

• Posar en valor el ric entorn cultural de la ciutat.

METODOLOGIA

El procés d’elaboració del Llibre Blanc de la Cultura segueix la metodologia de

planificació estratègica, amb un accent especial en la component participativa. Tot el

procés ha vetllat per la participació de la societat civil, els agents culturals i el teixit

associatiu del municipi, amb l’objectiu que el resultat fos el reflex de les singularitats i

característiques del territori i pogués comptar amb la màxima complicitat possible

dels agents implicats.

El document que teniu a les mans recull la primera fase d’elaboració del Llibre Blanc de

la Cultura, la fase de diagnòstic, que s’ha elaborat a partir de:

• L’anàlisi documental, a l’estudi i la catalogació de dades socio-demogràfiques,

econòmiques i culturals, incidint sobretot en l’anàlisi de l’evolució i l’estat de la

cultura en relació a la població i la ciutat.

• Visites als equipaments culturals tan públics com privats més significatius de

Mataró amb l’objectiu de conèixer-los i valorar-los.

• Tallers participatius i entrevistes institucionals a tècnics de l’Ajuntament i a

ciutadans que tenen relació amb el món de la cultura de Mataró. S’han realitzat

un total de 10 tallers, amb un total de 123 participants; i 48 entrevistes

individuals.

• Jornades Participatives amb quatre taules temàtiques de debat, orientades a la

Diagnosi i les Propostes, estructurades de la següent manera: Arts visuals i


plàstiques, patrimoni i memòria històrica; Arts escèniques, música i cinema;

foment de la lectura i cultura de proximitat, i Festes i cultura popular; que va

comptar amb 45 participants.

• Enquesta web a la qual han donat resposta 68 persones.

A partir del buidatge d’informació i les aportacions recollides en els diferents espais

descrits, s’han detectat els principals aspectes a tenir en compte per tal de construir

l’oferta cultural del municipi en els propers anys.

El document resultant combina l’anàlisi tècnica amb les opinions d’experts i la

participació ciutadana i s’estructura segons tres eixos d’actuació, que s’han identificat

com a cabdals en la política cultural de Mataró. Aquests eixos, anomenats mirades,

agrupen els aspectes que conformen la interrelació entre cultura i ciutat posant

l’accent en un enfocament concret. Aquestes mirades a la realitat cultural de Mataró

són:

• Una mirada des de la cultura: capitalitat i cultura a Mataró

• Una mirada des de la proximitat: accés a la cultura i cohesió social a Mataró

• Una mirada des de la governança: participació i cultura a Mataró

Per tal de facilitar la lectura i contribuir així a la utilització del document en els

processos participatius, cada apartat incorpora un resum executiu.

A partir d’aquest document es podrà continuar avançant en el procés d’elaboració del

Llibre Blanc de la Cultura que ens ajudarà a definir les línies estratègiques de futur per

la cultura de la nostra ciutat.


UNA MIRADA DES DE LA CULTURA: CAPITALITAT I CULTURA A MATARÓ


RESUM EXECUTIU

1. Mataró disposa d’una àmplia oferta cultural fruit de la col·laboració entre l’Ajuntament i les entitats culturals del municipi, malgrat que presenta algunes mancances en algun dels seus equipaments.

2. Dins el marc del Circuit d’espectacles de l’Oficina de Direcció Artística de la

DIBA, la programació estable que Mataró va oferir l’any 2013, són 78 espectacles amb 19.869 espectadors. El nombre de persones abonades al Teatre Monumental la temporada 2012-2013 va ser de 405 (el 52% de l’aforament total) i la temporada 2013-2014 va ser de 446 (el 57% de l’aforament) .

3. El teatre amateur té una programació estable en espais com la Sala Cabanyes i el Foment Mataroní, fet que mostra la iniciativa que tenen les entitats culturals del municipi.

4. La programació musical s’estructura a través de 3 cicles organitzats per

l’Ajuntament conjuntament amb entitats i empreses del municipi.

5. Com en altres ciutats catalanes, Mataró ha perdut el cinema al nucli urbà per traslladar-se a un centre comercial dels afores. Entitats com el Foment Mataroní, amb el suport de l’Ajuntament de Mataró, i el col·lectiu de cinema Hotel Elèctric ofereixen projeccions al llarg de l’any.

6. La programació d’arts plàstiques i visuals és el resultat de la iniciativa

municipal amb les exposicions de Can Palauet i Ca l’Arenas, la col·laboració entre l’Ajuntament i la Fundació Privada Carmen i Lluís Bassat a través del Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró a la Nau Gaudí i la iniciativa de l’Associació Sant Lluc per l’Art que programa al Casal l’Aliança i altres espais del municipi.

7. Les festes, i molt especialment les Santes, són un dels motors culturals de la

ciutat i un element de cohesió social ser un dels pocs esdeveniments en què els veïns i veïnes dels diferents barris de la ciutat.

8. Mataró disposa d’un patrimoni molt ric al qual es pot accedir mitjançant els

espais museístics, les rutes urbanes i els itineraris turístics.

9. Diferents equipaments de la ciutat ofereixen espais perquè els creadors locals disposin de bucs de música, espais d’assaig, espais formatius, etc.

10. El parc d’equipaments culturals de Mataró és ampli i està ben valorat per la

ciutadania, malgrat que presenta alguns dèficits, especialment la manca d’una biblioteca. La iniciativa social també aporta uns equipaments que han tingut, i tenen, una importància cabdal en la vida cultural de la ciutat.


1. Introducció

La cultura és una de les competències concurrents entre els diferents estaments

administratius, i la legislació només estableix la competència obligatòria per part dels

ajuntaments en matèria de biblioteques i arxius. Malgrat això, des de la recuperació

dels ajuntaments democràtics, la major part d’aquests han anat assumint

progressivament i de forma voluntària l’exercici de diverses competències en l’àmbit

cultural en un procés paral·lel al creixement de la demanda cultural de la ciutadania.

El marc competencial de les administracions locals no defineix un marc referencial

dels serveis culturals que han de proveir d’acord amb les seves característiques, la

Generalitat de Catalunya va elaborar el Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya

2010-2020 (PECCat)1 i que malgrat no ser d’obligat compliment, ofereix uns

estàndards dels equipaments que haurien de tenir els municipis. El PECCAT, diu que

les capitals de comarca haurien de ser un referent cultural dels municipis

circumdants. Així mateix, atesa la voluntat de projecció exterior de la pròpia imatge

dels municipis, de cara a potenciar el seu atractiu econòmic i turístic, la cultura juga

un paper important. Tampoc es pot oblidar el paper que pot tenir la cultura en la

promoció econòmica de la ciutat en convertir-se en un pol d’atracció per a les

persones que la visiten, ja sigui perquè disposa d’una programació habitual potent, o

perquè aposta per una política d’actes de forta repercussió: festivals, trobades,

temporades, etc.

En aquest capítol, ens apropem al paper que té o pot tenir Mataró com a pol

d’atracció social i cultural. S’aborda des de la influència que ha tingut Mataró en el

seu entorn pel seu pes demogràfic i econòmic, però principalment des del vessant de

la cultura: el paper de la programació cultural de la ciutat i quina influència té entre

la ciutadania i la seva projecció en l’entorn.

1Es pot consultar el document en el següent enllaç:

http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/SGEC/Documents/Arxiu/Pec_26%2001%2011.pdf (darrera consulta: 04/10/2014)


2. Un nou model econòmic per Mataró2

Mataró és la capital de la comarca del Maresme i la vuitena ciutat de Catalunya en

població. Segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, a 1 de gener de

2014 Mataró té 124.099 habitants. Des de l’any 2010, s’ha frenat l’increment de

població dels darrers anys, produint-se un estancament d’aquesta.

Mataró és una ciutat amb potencials elements d’atractivitat. La llarga història de la

ciutat de Mataró es plasma en el seu ric i singular patrimoni. A més a més, la

privilegiada situació de la ciutat entre la mar Mediterrània i la Serralada Litoral, suposa

unes grans riqueses naturals: el Parc del Montnegre- Corredor i la costa.

A nivell econòmic, la ciutat va ser un referent industrial de Catalunya des del segle XIX

fins la forta crisi de la indústria tèxtil als anys 80 del segle XX. Segons l’Informe de

Conjuntura socioeconòmica de Mataró de desembre de 20133, els principals sectors

impulsors de l’economia actual a Mataró són el comerç, el sector sanitari i la indústria

manufacturera, en especial el tèxtil. Comparativament amb la província de Barcelona i

el Maresme, l’economia mataronina està més terciaritzada i la indústria té un menor

pes en termes d’ocupació.

La davallada del sector tèxtil ha suposat una disminució del pes de la indústria

tradicional en el conjunt de l’economia mataronina. L’actual context de crisi exigeix

repensar el seu model econòmic de ciutat aprofitant l’estratègia ja iniciada de millora

de la projecció exterior, tot potenciant el turisme. Els importants actius culturals de la

ciutat suposen un gran potencial per crear una imatge de ciutat cultural. En aquest

sentit la seva particular tradició festiva està molt consolidada dins l’imaginari col·lectiu.

Els actius culturals de Mataró, que s’analitzaran al llarg d’aquest document, són

importants, però poden no ser suficients per complir la funció de capitalitat cultural4 ja

sigui perquè les comunicacions afavoreixen el desplaçament cap a altres ciutats; o

perquè la programació cultural de Mataró no es coordina prou bé amb les altres

localitats de la comarca.

2 Veure estudi detallat sobre el Context de Mataró a l’Annex 1.

3Es pot consultar l’informe en el següent enllaç:

http://www.mataro.cat/web/portal/contingut/document/publicacions/conjuntura_socioeconomica/Informe_Conjuntura_Socioeconomica_de_Mataro_desembre_2013.pdf (darrera consulta: 13/02/2014) 4 Veure el Recull de les entrevistes a l’Annex


En aquest sentit reforçar l’oferta cultural de Mataró exigeix dissenyar-la de forma

estable, diversa i de qualitat per tal d’assegurar que arribi potencialment a les

persones, consumidors i usuaris. D’altra banda, com a capital de comarca Mataró ha

de ser una ciutat referent que impulsi la col·laboració intercomarcal. En l’àmbit de la

cultura això suposa disposar d’una xarxa d’equipaments consolidada així com de

programes i projectes que abastin les necessitats i interessos de la població tant de la

ciutat com de la comarca. Així serà possible potenciar la seva programació cultural

amb projectes referents i impulsar els acords i contactes amb els municipis dels

voltants.


3. La programació de difusió artística com a referència

La difusió artística és un dels elements claus que defineix el programa cultural del

municipi, conjuntament amb la formació i la creació, i és el motor de la seva

visualització de cara al ciutadà. La dècada dels anys 70, amb l’arribada dels

ajuntaments democràtics, va ser un moment de forta vitalitat i eclosió cultural a

Mataró. En l’àmbit teatral, el grup alternatiu Xaloc va esdevenir el bressol de grans

actors de l’escena actual catalana; des del Foment Mataroní, el moviment “Les Santes,

fem-ne Festa Major” va impulsar la recuperació i renovació de la festa amb nous

rituals; a la ciutat, existien galeries d’art que oferien espais als artistes per exposar.

Com va passar arreu de Catalunya durant aquesta època, l’Ajuntament de Mataró va

recollir les inquietuds i propostes de models culturals i festius d’un col·lectiu de

ciutadans i ciutadanes, impulsant la participació en la cultura, donant gran importància

a la recuperació de les festes, així com a la creació dels centres cívics.

Actualment, les festes i sobretot Les Santes tenen un gran protagonisme en la vida

cultural de la ciutat i són l’element que suposa un major atractiu tant dins com fora del

municipi.

Pel que fa a les arts plàstiques, les galeries van anar tancant per manca de públic. A

principis del segle XXI, l’Ajuntament va fer una aposta arriscada a través de Can Xalant

per la creació en art contemporani, però aquesta ha quedat diluïda per manca de

públic, de recursos i de suport social dels mateixos artistes de la ciutat. Actualment,

l’acció municipal en l’àmbit de l’art contemporani té continuïtat a través del projecte

M/A/C i les arts plàstiques principalment mitjançant la programació de Ca l’Arenas i de

la Nau Gaudí.

En les arts escèniques, el lideratge públic ha permès garantir una oferta de qualitat on

hi predomina el teatre sobre la dansa, el circ i la música. El cinema va perdre

temporalment la seva presència al centre de la ciutat, però actualment s’ha recuperat

gràcies a la col·laboració del Foment i la Direcció de Cultura. Per la seva banda, el

patrimoni, tradicionalment poc explotat, està adquirint una nova projecció des de

l’empara de la promoció turística de la ciutat.

3.1. Les arts escèniques La Direcció de Cultura garanteix una oferta de qualitat i estable en arts escèniques, on

hi predomina el teatre per sobre de la música i de les altres disciplines escèniques.

El Teatre Monumental, com equipament de referència, programa una temporada

estable de teatre que compta amb el suport de l’Oficina de Difusió Artística de la


Diputació de Barcelona i l’Àrea de Difusió i Cooperació Artística de la Generalitat de

Catalunya. L’esmentada temporada estable sol incloure una desena d’espectacles i

assoleix les cinc-centes persones abonades.

La programació estable de teatre i cicles de música es complementa amb cicles

específics adreçats a diferents públics: “Fet a Mataró”, “Boca a Orella”, “Sortim en

família” que seran tractats posteriorment. Mataró també participa de la campanya

escolar “Anem al Teatre”. També hi ha una programació anual d’arts escèniques i

música que té lloc a places i a altres espais de la ciutat en el marc per exemple dels

dies internacionals de dansa, música i teatre, o en la programació familiar de les Santes

i del calendari festiu.

Segons les dades de l’Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona l’any

2013 a Mataró es van programar 78 amb 19.869 espectadors (veure taula). El que

suposa més funcions i més espectadors que la mitjana de la resta de municipis de

més de 100.000 habitants de la província de Barcelona, aquestes dades mostren com

a Mataró s’està fent una programació estable que compta amb el suport d’un ampli

sector de la població.

Taula 1. Circuit d’Espectacles de l’Oficina de Difusió Artística (2012-2013)

Funcions Assistents

2012 2013 2012 2013

MATARÓ 72 78 16.818 19.869

Mitjana municipis =>100.000 habitants 53 48 11.255 13.151

Mitjana total municipis que han participat al Circuit 17 23 4.012 5.667

Total de municipis de la província de Barcelona que han participat: 2011 = 94 municipis; 2012 = 85 municipis

Funcions/1000 hab. Assistents/ 1000 hab.

2012 2013 2012 2013

MATARÓ 0,58 0,5 135,5 152,88

Mitjana municipis => 100.000 habitants 0,28 0,24 58,9 56,00

Mitjana total municipis que han participat al Circuit 0,48 0,53 114,9 132,55

Font: Diputació de Barcelona

Els ciutadans i ciutadanes que han participat en els tallers, la jornada participativa i les

entrevistes fan, en general, una valoració positiva de la programació teatral. Tot i així,

alguna de les persones entrevistades voldrien una programació més local. Aquestes

opinions, malgrat que són minoritàries, posen sobre la taula una idea a considerar, la

possibilitat que Mataró tingui un paper més proactiu,5 del que ja te, dins l’àmbit del

teatre, promovent produccions pròpies i coproduccions.

5 El programa de creació es visibilitza a través dels Fet a Mataró. Que recullen tant creació local com

creació forana. En aquest sentit al llarg del 2014 el programa Fet a Mataró ha realitzat un total de 15 espectacles dels quals 12 són de creadors mataronins.


Més enllà de les opinions d’algunes persones entrevistades i les aportacions que fan, hi

ha una dada clau que reflecteix l’aprovació que fa la ciutadania de la programació

teatral, els abonaments anuals suposen més del 50% de l’aforament del Teatre

Monumental. En tot cas, cal vetllar per garantir una oferta cultural de qualitat i

singular, que aposti per una diversificació de les programacions amb més espectacles

de dansa, circ, etc., segons els criteris explicitats.

El teatre professional no és l’únic que es programa a Mataró, hi ha altres iniciatives de

programació estable, entre les quals destaquen la programació de teatre amateur per

a diferents públics de la Sala Cabanyes i la temporada de teatre del Foment Mataroní.

Aquesta programació és el reflex de la rica tradició de teatre popular a la ciutat, amb

unes actuacions que registren un gran èxit de públic.

Pel que fa a l’àmbit del circ, és important la tasca que desenvolupa el programa de

creació i formació de l’associació Cronopis a Can Fugarolas, malgrat que no disposa en

aquest espai d’una sala d’exhibicions en condicions.

A partir de la dinamització duta a terme a través dels programes formatius d’arts

escèniques s’ha creat recentment un col·lectiu de ballarins/es locals: IN VITRO. Aquest

col·lectiu treballa tant la teoria com la praxis del moviment i la dansa, i han realitzat

algunes actuacions conjuntes amb l’Aula de Teatre.

3.2. La música

En el seu moment, el Patronat Municipal de Cultura va apostar fortament pel projecte

de la Casa de la Música Popular en conveni amb Visualsonora SCCL, l’empresa que

gestiona la sala de concerts CLAP i la Generalitat de Catalunya. Aquest organisme,

vinculat a la xarxa de Cases de la Música de Catalunya, té com a principals objectius:

contribuir a la modernització de la música popular i moderna catalana; dotar d’eines

de creació, experimentació i exhibició als creadors i artistes; fomentar la creació dels

nous públics; acostar la joventut a la cultura; enfortir el teixit de la indústria musical a

Catalunya; i enfortir la diversitat cultural i fomentar la participació ciutadana.

Actualment, la programació municipal de música s’estructura principalment a través

de cicles especialitzats a partir de propostes sorgides d’entitats de Mataró i de la

Direcció de Cultura que estableix convenis i/o contractes per tal d’organitzar-los:

• Pel que fa a la música actual, es fa una programació estable al Teatre

Monumental dins la qual s’ofereix el cicle “Músiques Tranquil·les”,


conjuntament amb la Casa de la Música Popular. L’any 2013 es van fer 10

concerts dins la programació estable, 7 dels quals van ser organitzats per la

Casa de la Música Popular. En el marc d’aquest projecte també es programen

concerts a la sala CLAP. Tot i que no es disposen de dades de públic, aquesta

programació, que s’associa amb el públic jove, es veu reconeguda per la

població.

Taula 2. Programació de música de la temporada estable (2013) Concert Organitzador Assistents

Concert Organitzador Assistents

Big Band Jazz Maresme Big Band Jazz Maresme 211

Mayte Martin FECAM 247

Terpsicore Cor Ciutat de Mataró 562

Andrea Motis & Chamorro Casa de la Música Popular 505

Sílvia Pérez Cruz Casa de la Música Popular 664

Albert Pla Casa de la Música Popular 351

Gospelsons Casa de la Música Popular -

Antònia Font Casa de la Música Popular 387

Musiquetes per la Bressola Casa de la Música Popular -

Obrint Pas Casa de la Música Popular -

Total 1.396 Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Ajuntament de Mataró

* No es disposa de les dades d’alguns concerts organitzats per la Casa de la Música de Mataró

• En l’àmbit del jazz, la Direcció de Cultura, amb la col·laboració de l’empresa

Fabrés Produccions Mataró i l’Associació Big Band Jazz Maresme, porta a terme

el cicle d’estiu “Nits a Torre Llauder” que té lloc al Clos Arqueològic del mateix

nom. L’any 2013 aquest cicle va programar 4 concerts amb una assistència

variable a cada concert, i un total de 613 espectadors. Aquesta programació és

ben valorada, però també és poc coneguda. En aquest sentit, es pot plantejar si

cal donar-li més protagonisme.

Taula 3. Programació Nits de Jazz a Torre Llauder (2013)

Concerts Assistents

Martí Ventura Trio 89

Gerard Nieto i Ivó Oller i Quintet Band 186

Carles Benavent Trio 250

Joan Garrobé, Jordi Camps i Lluís Ribalta 88

Total 613 Font: Ajuntament de Mataró

• Pel que fa a la música clàssica i antiga, el Foment Mataroní programa cicles

anuals de Concerts Simfònics, Sarsuela i Música de Cambra conjuntament amb

la Direcció de Cultura.

Taula 3bis. Programació Foment Mataroní (2013)


Concert Simfònics, Sarsuela i Música de Cambra Assistents

Quartet sonor 39

L’Obac Ensemble 30

Don Gil de Alcalá 296

Vanguard Duo 45

Orquestra de Cambra de Terrassa 48 65

Rosa Mateu i Moisès Bertran en concert 68

La del Manojo de Rosas 290

Kassia 39

Los Gavilanes 299

Duel de Mezzosopranos 54

Quartet de Cambra 22

Katiuska 225

La música en la poesia de Màrius Torres 21

Bach i Telemann 29

Recital líric 207

Che Tango 53

Concert extraordinari 459

Viena, punt de trobada 37

Marina 293

Total 2537

En l’àmbit de la música clàssica i antiga, s’aixequen més opinions crítiques amb

la programació que s’impulsa des de la Direcció de Cultura. D’una banda, un

entrevistat considera que hi ha una certa deixadesa per part de l’Ajuntament,

de l’altra, es troba a faltar programació. Així doncs, malgrat la dificultat que

representa la proximitat de l’àmplia oferta barcelonina, seria interessant

estudiar una programació estable de música clàssica.

Des de l’Escola de Música Municipal de Mataró (EMMM), cada any es realitza el cicle

“Concerts de Primavera” sobre diferents estils musicals. També treballa conjuntament

amb l’Aula de Teatre creant projectes de territori.

De forma paral·lela al projecte de la Casa de la Música Popular, la sala CLAP realitza la

seva pròpia programació de música actual regular, que té lloc generalment els

divendres, amb diversos concerts mensuals.


3.3. Les arts plàstiques i visuals

L’àrea d’arts plàstiques i visuals de la Direcció de Cultura organitza no només

exposicions d’aquestes disciplines, sinó també les vinculades al patrimoni. L’any 2013

es van fer 7 exposicions temporals a Can Palauet, 6 a Can Serra i 3 a Ca l’Arenas. Per les

exposicions hi van passar un total de 17.898 persones i un bon nombre d’alumnes

d’escoles. Les exposicions més visitades van ser les vinculades amb fets que afecten

directament a la vida de la població, com l’exposició “La nevada del 62”, inaugurada a

finals del 2012, que explicava com es va viure aquest esdeveniment a Mataró.

L’exposició més concorreguda va ser l’exposició “Dibujo Fuerza Fluidica, Josefa Tolrà”.

És important enfortir el treball de sensibilització a les arts plàstiques amb la població

per tal que el públic es familiaritzi amb les propostes de la Direcció de Cultura amb

activitats no només adreçades a escoles, instituts i públic familiar (des de les visites

guiades i conferències a cursos específics sobre els diferents corrents artístics).

Taula 4. Exposicions temporals (2013)

Exposicions Visitants

Can Palauet

La nevada del 62 2.382

A través del mirall. Joan Fontcuberta 802

Territorialitats contemporànies 266

Espectres al laberint grotesc 1.295

Cristina Ibáñez-Tarter 505

Desenterrant el silenci 437

Dibuixos fluídics. Josefa Tolrà 4.604

Total 10.291

Can Serra

Gegants, nans i Drac de la ciutat de Mataró 1.057

29a Mostra de bolets 586

La Presó 302

El mercat del Rengle 300

I+D Ibers + desenvolupament 46

Ismael Smith gravador 3

Total 2.294

Ca l'Arenas

La sal, la sorra i el paper de vidre 637

Art i guerra 2398

Arta a Mataró. 1942-1958: els anys de la represa 2278

Total 5.313 Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Ajuntament de Mataró

* No es disposa de les dades. Servei educatiu no gestionat directament

El M/A/C és el nou projecte en l’àmbit de les arts plàstiques i visuals, endegat l’any

2013, que pretén connectar l’art contemporani amb la ciutat i el territori, els circuits,

les xarxes, els usuaris i els públics. El projecte forma part de la Xarxa pública de

centres i espais d’arts visuals de Catalunya, integrada per centres d’art de Barcelona,

Tarragona, Lleida, Girona, Hospitalet de Llobregat, Vic i Terres de l’Ebre. A l’entorn de


les exposicions s’hi desenvolupen un conjunt d’activitats com: serveis educatius per a

les escoles; visites comentades; conferències i taules rodones; trobades amb els

artistes exposats; etc.

En aquest àmbit es detecta una discrepància entre el teixit de creadors i l’equip tècnic

que porta endavant les polítiques en aquest àmbit. Es considera que la programació és

de qualitat, però seria bo que la Direcció de Cultura s’apropi encara més als creadors

locals. A llarg termini, no és sostenible portar endavant programacions sense el suport

d’aquests, cal aprofitar les sinèrgies per aconseguir una bona gestió de l’àmbit. Així, cal

vetllar per obrir espais de mediació entre la base social de creadors i la Direcció de

Cultura per tal de poder apropar les visions sobre l’evolució de la política cultural, de

manera que els creadors puguin convertir-se en els ambaixadors de les programacions

municipals.

La programació estable d’arts plàstiques i visuals al municipi, en el marc de la qual

també s’organitzen activitats didàctiques i complementàries a les exposicions (visites

guiades, conferències...), engloba l’oferta de les exposicions de temporada a l’espai

públic de Can Palauet sobre temàtiques específiques; al Centre d’Art de Ca l’Arenas,

que s’articula sobre la seva pròpia col·lecció d’art; i la proposta expositiva de la Nau

Gaudí amb exposicions anuals d’obres del fons de la Col·lecció Bassat.

• Sales d’exposicions de Can Palauet: les exposicions són individuals o col·lectives

tant d’artistes locals com d’artistes forans amb tres línies bàsiques d’actuació:

l’art emergent, artistes ja consolidats dins del panorama contemporani català i

artistes recuperats amb trajectòries històricament reconegudes. La majoria són

exposicions de producció pròpia, encara que també es realitzen coproduccions

o es programen produccions alienes itinerants.

• El Centre d’Art de Ca l’Arenas presenta la seva col·lecció d’art amb exposicions

de temporada d’octubre-novembre que s’estructuren sobre un eix temàtic el

qual també inclou la programació d’exposicions. També programa exposicions

temporals pròpies amb fons de col·leccions d’altres museus i compta amb

diversos espais destinats a l’exhibició de projectes d’arts visuals de joves

artistes.

• Mataró també acull la Col·lecció Bassat a la Nau Gaudí. La seva importància ve

donada per l’àmplia panoràmica que ofereix sobre l’art contemporani català de

la postguerra fins als nostres dies.

La col·lecció s’exposa ordenada per dècades en exposicions anuals.

Complementàriament el Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró fa

difusió de la figura d’Antoni Gaudí a través de conferències, publicacions i com


a seu del Consell Gaudí. L’any 2013, la Nau Gaudí va tenir 6.596 visites, el 45%

d’aquestes van visitar l’espai amb motiu de visites guiades, conferències,

activitats familiars, tallers escolars, etc.

Pel que fa a la iniciativa privada, l’Associació Sant Lluc per l’Art, ubicada al Casal de

l’Aliança, disposa d’espais d’exposició al mateix Casal i a La Presó pels artistes vinculats

a l’entitat, i comissaria les exposicions del Col·legi d’Aparelladors. D’altra banda, espais

com els de les dues biblioteques públiques, la Biblioteca Pompeu Fabra i la d’Antoni

Comas, els centres cívics, l’Ateneu de la Fundació Iluro i l’Espai Capgròs, seu del diari

amb el mateix nom, també fan difusió dels artistes i creadors locals.

La biennal de pintura Torres Garcia – Ciutat de Mataró, organitzada per l’Associació

Sant Lluc per l’Art, amb el suport econòmic de la Direcció de Cultura a través d’un

conveni, és un altre exemple de l’aposta de la Ciutat per les arts plàstiques.

També s’ha d’esmentar el Col·lectiu d’artistes mataronins CAPS.A., amb propostes

periòdiques.

3.4. El cinema i l’audiovisual

Actualment, no es compta amb cap cinema comercial al centre de la ciutat i només n’hi

ha un situat als afores de la població, a l’espai comercial de Mataró Parc, amb 12 sales,

i una programació limitada a una oferta bàsicament comercial. Temps enrere, al Teatre

Monumental hi havia hagut una programació vinculada als cinemes Verdi de

Barcelona, però actualment aquestes s’han traslladat al Foment Mataroní fruit de la

col·laboració amb la Direcció de Cultura per assegurar aquest tipus de projeccions al

centre de la ciutat. De totes maneres hi ha una percepció entre alguns sectors de la

població que la programació actual és molt limitada i que no s’adequa al nivell d’una

ciutat com Mataró. Sembla però que aquesta situació pot millorar amb la inversió en

equipament, prevista per part de l’entitat, per tal de poder projectar en digital.

D’altra banda, el col·lectiu de cinema Hotel Elèctric organitza el “Mercat del Film”,

organitza una jornada de projeccions i xerrades, munta cinefòrums als centres cívics i

manté una presència activa a les xarxes socials. Potenciar aquesta oferta podria

permetre complementar el que ja es fa des del Foment Mataroní.

Mataró forma part dels municipis inscrits a la xarxa Barcelona-Catalunya Film

Commission amb l’objectiu de potenciar i facilitar la utilització de la ciutat com a espai

de filmació. Amb l’ajuda que proporciona aquesta plataforma en la coordinació i


realització de rodatges, Mataró pretén potenciar la imatge exterior de la ciutat a través

del món audiovisual.

3.5 Els festivals

Actualment, Mataró acull la “Setmana de la Música Antiga”, un festival consolidat de

música barroca creat l’any 1981, i el “Festival Internacional d’Orgue”, del que ja s’han

fet 3 edicions i que s’organitza conjuntament amb la Basílica de Santa Maria i el seu

director en motiu de la presència de l’orgue més gran de Catalunya. L’any 2013, es van

programar 6 concerts del Festival d’Orgue i 4 de la Setmana de la Música Antiga, que

van atraure 2090 espectadors (veure taula). Caldria plantejar-se si cal donar un major

protagonisme al Festival d’Orgue i a la Setmana de la Música Antiga, aprofitant el marc

incomparable en el qual es desenvolupen.

Taula 5. Programació dels festivals de música clàssica (2013)

Concerts Assistents

Festival Internacional d'Orgue

Concert de Konstantin Volotsnov 500

Concert de Kyke Serrano 500

Concert de Thomas Trotter 750

L’orgue i el cinema mut -

10è Concert espectacular d’orgue -

Orgue amb castanyoles de concert -

Total 1.750

XXXI Setmana de la Música Antiga

Promenade dans les jardins galants 115

Carmina rústica et carmina... 76

The deplorable history of... 49

Mentre estigues viu brilla 100

Total 340

Font: Ajuntament de Mataró


4. Les festes, motor cultural de la ciutat

Les festes, i sobretot la Festa Major de Les Santes, anomenada així en motiu de Santa

Juliana i Santa Semproniana, tenen un gran protagonisme en la vida cultural de la

ciutat i condicionen una part del calendari. De fet, Les Santes suposen un moment

àlgid de l’activitat cultural, perquè la programació festiva se sol acompanyar d’una

àmplia oferta cultural. La seva repercussió entre la població és molt significativa i

atrauen i propicien la participació activa de la ciutadania a través de les colles,

comparses o altres entitats. La festa major, a més, també és un element d’atracció de

població forana. Els actes són organitzats per l’Ajuntament amb el suport i

col·laboració de les comissions formades pels membres de les colles institucionals i per

voluntaris en general.

El calendari festiu de Mataró segueix les celebracions tradicionals que tenen lloc arreu

de Catalunya, encara que algunes festes tan típiques com el Carnestoltes i Sant Jordi

han adquirit singularitat amb noves tradicions creades per la població, i vinculades a la

cultura popular i tradicional. De fet, la presència de les figures, el bestiari de Mataró,

és constant al llarg del calendari festiu.

El més destacat de les festes de Nadal són Els Pastorets de la Sala Cabanyes, un

espectacle escrit, ‘”L’Estel de Natzaret” de Ramon Pàmies que comença a representar-

se el 1916, i que l’Ajuntament de Mataró va reconèixer com a Patrimoni Cultural de la

ciutat l’any 1981. Es tracta d’una representació de gran format amb la intervenció de

més de 300 mataronins i mataronines i 17 músics.

La Cavalcada de Reis també forma part destacada de les activitats festives de Nadal,

amb diferents carrosses i la participació de més de 800 persones voluntàries de

nombroses comparses i entitats. La Cavalcada de Reis i els focs d’artifici de les Santes

són els actes que atreuen més públic.

Els Tres Tombs es tracta d’una celebració tradicional. A l’entorn de la festivitat de Sant

Antoni Abat, patró dels animals domèstics i de granja, se celebren els Tres Tombs amb

un recorregut per carrers del centre històric de la ciutat. Hi desfilen diversos carros i

cavalls, acompanyats de la música de la Banda de l’Agrupació Musical del Maresme. La

gent pot portar a beneir els seus animals domèstics en un punt en concret del

recorregut. L’acte està organitzat per la Germandat Antiga de Sant Antoni Abat, amb el

suport de l’Ajuntament.

La festa de Carnestoltes va ser recuperada per persones voluntàries vinculades al món

del teatre amateur i a les colles i entitats de la ciutat, que organitzen al llarg d’una


setmana, conjuntament amb la Direcció de Cultura, activitats relacionades amb el cicle

de vida d’en Pellofa, rei del Carnestoltes mataroní, des de l’arribada, passant pel sant

sopar fins l’enterrament.

La Setmana Santa porta a Mataró un seguit d’actes religiosos que han esdevingut

tradició i patrimoni de la ciutat. Els principals esdeveniments de la Setmana Santa

mataronina són la representació de la Passió, l’escenificació i la Processó del

Prendiment, l’Homenatge a la ciutat dels Armats, la Processó Nit del Silenci i la

Processó General de Divendres Sant, on participen els Armats de Mataró i totes les

confraries i germandats. L’Ajuntament ha reconegut com a Patrimoni Cultural de la

Ciutat tant la desfilada dels Armats com la Processó General de Setmana Santa. La

Setmana Santa en conjunt implica moltes entitats de la ciutat, i atrau públic d’arreu de

la comarca i de la província.

Per Sant Jordi, a part de les activitats vinculades a la lectura i les parades de roses i la

Fira del Llibre, gestionada des del servei de Promoció Econòmica. S’organitza la

Trobada de Gegants, Gegantes i Nans, la colla castellera dels Capgrossos i el Drac de

Mataró. En els darrers anys, s’ha consolidat com a acte inclòs a la festa “La Fogonada”,

que és la representació lliure de la llegenda de Sant Jordi adaptada a Mataró, on hi

participen el Drac i les colles de diables de la ciutat.

La Festa Major de Mataró “Les Santes”, com ja s’ha assenyalat, és l’acte més participat

per la població i amb més projecció exterior. Es tracta d’una festa hereva d’antigues

tradicions que ha anat incorporant nous actes. Té lloc a finals de juliol i va ser

reconeguda com a Festa patrimonial d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya

l’any 2010.6

La celebració es divideix en quatre moments:

• El Portal: engloba els dies previs a la festa, on s’organitzen actes esportius i de

cultura popular, com l’Estrena i la Proclama.

• La Crida: és l’inici de la festa amb els actes més destacats i coneguts, com la Nit

Boja: el Desvetllament Bellugós, l’Escapada a Negra Nit, la Pujada Tabalada i la

Ruixada. Des de 2011, l’endemà se celebra una versió infantil d’aquests actes:

la Tarda guillada.

• La Diada: el 27 de juliol, dia de santa Juliana i santa Semproniana, és el dia de

Festa Major i inclou l’Ofici de Les Santes, missa solemne que constitueix un dels

actes més importants de la celebració; es tracta d’una missa profana per a

6 Podeu trobar informació acurada sobre la festa major al web de cultura Mataró:

http://culturamataro.cat/ca/festes-i-tradicions/calendari-festiu


orquestra, cor i solistes dedicada a les patrones. També té lloc la Passada, una

cercavila amb el seguici de la festa: les Figures de Mataró, els Cavallets i els

Capgrossos, hereva de la tradicional processó de Corpus que es realitzava anys

enrere. Altres actes, com les figures i els balls, acompanyen les activitats

principals de la Diada, així com els Focs, el moment fort de la festa que té lloc a

la platja.

• Epíleg: amb la cercavila “Anem a tancar”, la “Tronada” i el ball de Fi de Festa es

dóna per finalitzada la festa.

Tots aquests actes festius s’acompanyen de teatre, concerts, balls i activitats infantils.

Les Colles institucionals, agrupacions encarregades de dur les Figures, l’anomenat

bestiari de Mataró, estan presents al llarg de tota la festa. De fet, el seguici, format per

la família Robafaves i els Nans, l’Àliga, el Drac, el Dragalió, la Momerota, la

Momeroteta juntament amb la colla de Les Diablesses està constantment al carrer en

les diferents cercaviles que tenen lloc durant Les Santes. I al destacar les dormides de

les figures al davant de l’Ajuntament, moment en el qual cada figura té el seu ball

propi.

L’Onze de Setembre, a part de l’acte de commemoració de la Diada, s’organitza, entre

d’altres actes, una conferència institucional i una Mostra de Cultura Popular i

Tradicional, conjuntament amb les entitats culturals de la ciutat.

Des del mes de maig a l’octubre, els barris i alguns carrers de la ciutat celebren les

seves festes populars i serenates de carrer impulsades per les entitats veïnals en

conveni amb la Direcció de Cultura. Entitats com la Casa d’Andalusia, per la seva

banda, impulsen festes pròpies com la Romería Rociera que porten a terme amb la

col·laboració de la Direcció de Cultura.

A part de les festes, a Mataró hi ha entitats molt significatives vinculades a la cultura

popular i tradicional com la colla castellera Capgrossos de Mataró, que participa als

actes festius de Mataró però també a altres actes que tenen lloc arreu de Catalunya,

organitzant cada any algunes jornades castelleres i els Diables de Mataró entre

d’altres.

A partir de les entrevistes, tallers i jornada participativa, es pot dir que hi ha una opinió

generalitzada que valora molt positivament la festa de Les Santes, però considera que

se li dóna un excessiu protagonisme i que hi hauria d’haver un calendari de cultura

popular capaç d’atraure a prou públic al llarg de l’any, més enllà de Les Santes. En

aquest sentit, el projecte que s’està posant en marxa de la Casa de la Cultura Popular i

Tradicional que es podria ubicar als voltants de l’antiga Fàbrica Can Fàbregas i de


Caralt pot contribuir a vincular la festa i la cultura tradicional i popular. L’objectiu

d’aquest equipament seria centralitzar, fer difusió i pedagogia de tota l’activitat d’arrel

tradicional, mitjançant un espai d’exposició, relació, coneixement i protecció del

patrimoni festiu de Mataró. El projecte de la Casa de la Cultura Popular i Tradicional ha

de ser un equipament prou dinàmic per esdevenir un element estratègic dins

d’aquesta voluntat de projecció de la imatge de la ciutat. Així, ha d’incloure un

programa d’activitats continuat en el temps que es vinculi amb els moment festius de

la ciutat. L’equipament per ser viable no només hauria ser d’abast local. En aquest

sentit, caldrà complementar l’exposició permanent de mostres temporals així com

activitats complementàries, com cursos per integrants d’agrupacions de cultura

popular més professionalitzats i altres tallers introductoris adreçats a infants i altres

públics sobre manifestacions de la cultura popular. Així mateix, la programació haurà

de comptar amb espectacles, concerts i conferències a l’entorn de les diferents

manifestacions de la cultura popular d’arreu del país. També caldrà treballar la recerca

i les publicacions com a mitjà de difusió.


5. El patrimoni i la promoció de ciutat

Mataró disposa d’un patrimoni immoble molt ric i representatiu de diferents èpoques: romana, medieval, barroca, modernista i industrial. El patrimoni arqueològic que es gestiona des de la Direcció de Cultura i està format per 50 jaciments a la ciutat, 2 BCIN (Béns Culturals Interès Nacional), en concret La Ciutat Romana d'Iluro, Vila Romana de Torre Llauder, i 9 BCIL (Béns Culturals Interès Local). Aquest important fons patrimonial ha estat poc explotat, actualment però hi ha la voluntat de donar-li una major rellevància. Prova d’això és el fet que des de la Direcció de Cultura s’estigui treballant amb altres municipis de la comarca per difondre el jaciment de Torre Llauder a través, entre d’altres, del projecte “Festival Laietània”, que és una activitat que difon el patrimoni arqueològic. Pel que fa a la divulgació, la revista Laietània, publicació especialitzada en arqueologia, fa una tasca significativa en la difusió de l’arqueologia.

També es vol potenciar el vessant educatiu, treballant amb la població infantil i juvenil

a través del recent projecte del CPAN (Centre de Patrimoni Arqueològic i Natural). La

idea és elaborar una proposta didàctica sobre el patrimoni romà destinat a alumnes de

primària i secundària. Així mateix, es volen impulsar noves activitats pedagògiques

relacionades amb el patrimoni natural a través del jardí mediterrani de la masia de

Can Boet. Així mateix, es vol impulsar la difusió de les rutes i activitats del Centre de

Documentació del Parc del Montnegre i Corredor, i el suport donat fins ara a la revista

de divulgació científica L’Atzavara, publicada per la Secció de Ciències Naturals del

Museu de Mataró.

El Museu de Mataró presenta una petita mostra de la història de Mataró en la seva

exposició permanent, que es complementa amb el jaciment romà de Torre Llauder i la

col·lecció d’art local que s’exposa a Ca l’Arenas. Aquesta s’ampliarà quan s’inauguri la

nova seu de Can Marfà amb la història industrial vinculada al teixit de gènere de punt.

Aquesta és una bona oportunitat per bastir un projecte amb projecció exterior però

que també treballi amb visió local. Cal però tenir presents algunes crítiques reiterades

sobre la limitació horària dels equipaments que dificulta oferir un bon servei turístic.

Aquestes peticions topen amb la realitat econòmica en la qual vivim, ampliar els

horaris representa un augment significatiu del cost de l’equipament, tot i que es podria

estudiar la possibilitat de reorganitzar horaris amb el personal actual sense ocasionar

disfuncions laborals per aquest col·lectiu.

El jaciment de Torre Llauder i del patrimoni romà d’Iluro haurien de ser l’element clau

en la difusió del patrimoni, amb la promoció del Festival Laietània, el foment de les

activitats de difusió al recinte de Torre Llauder com el Festival de Jazz així com les

activitats del CPAN i del Museu de Mataró. Per poder realitzar aquest objectiu, cal

ampliar i augmentar la seva presència a les xarxes socials.


Des del Museu de Mataró també es duen a terme altres tipus d’activitats: s’organitzen

exposicions temporals sobre la història de la ciutat i de la comarca, es fan seminaris i

jornades sobre el patrimoni local i es proposen activitats didàctiques adreçades al

públic escolar i familiar amb la finalitat d’apropar el patrimoni als més petits. També

acull exposicions que per les seves característiques no es poden adaptar a altres

espais. Dins l’oferta habitual, espais com Can Serra, Ca l’Arenas i Torre Llauder

ofereixen la possibilitat de fer visites guiades sempre que es demanin prèviament.

També es fan rutes urbanes al patrimoni de la ciutat. L’any 2013, es van fer 262

activitats didàctiques i 635 visites guiades des del Museu de Mataró (veure taula). Les

rutes guiades més sol·licitades van ser les rutes urbanes, i les fetes al Clos Arqueològic

de Torre Llauder. Totes les exposicions estan vinculades amb temes de patrimoni local.

Taula 6. Activitats didàctiques i visites guiades del Museu de Mataró (2013)

Oferta d’activitats didàctiques Nombre d’activitats

Tallers didàctics d’història i ciències naturals 30

Activitats familiars 53

Total 262

Oferta de Visites Visites guiades realitzades

Can Serra. Museu de Mataró 635

Clos Arqueològic de Torre Llauder ---

Ca l’Arenas. Centre d’Art del Museu de Mataró ---

Total 635 Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Ajuntament de Mataró

Aquestes activitats van suposar 9.132 visites, la majoria de les quals, concretament

6.661, van ser visitants de grups escolars, principalment de formació primària i infantil.

Taula 7. Activitats del Museu de Mataró (2013)

Activitat Visitants Percentatge

Visites guiades exposicions permanents 3.564 39%

Visites guiades exposicions temporals 2.294 25%

Rutes 1.304 14%

Tallers didàctics 641 7%

Tallers didàctics d’art (Ca l’Arenas) 826 9%

Activitats familiars 503 6%

Total 9.132 100% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d’Antequem

Paral·lelament, existeix una àmplia oferta d’itineraris turístics que inclou fins i tot rutes

en vaixell, bicicleta o segway. Si es vol anar per lliure, però, alguns es poden realitzar

sense guia amb l’ús de les audioguies. Els itineraris al voltant del patrimoni de Mataró i

altres temes d’interès cultural i científic proposats pel punt d’informació turística de

l’Ajuntament tracten els diferents períodes històrics, artístics i industrials de la ciutat

(època romana, barroc, modernisme, indústria tèxtil, teatres, etc.). Aquesta oferta està


ben valorada en general per les persones consultades, de fet, es considera que caldria

potenciar-la. Aprofitar els espais naturals vinculant-los a l’oferta cultural pot ser,

segons un dels entrevistats, un dels elements que pot ajudar a promocionar la “marca”

Mataró.

L’oferta museística es complementa amb el Museu Arxiu de Santa Maria, que

presenta una notable col·lecció d’iconografia i pintures barroques, on destaca el

conjunt pictòric de la Capella dels Dolors, obra d’Antoni Viladomat, un dels grans

pintors catalans del segle XVII. A més a més, el Museu Arxiu de Santa Maria, Centre

d’Estudis Locals de Mataró, disposa d’un important fons històric de documentació, tan

civil com religiosa, de Mataró i la comarca que va des de finals de l’Edat Mitjana fins a

l’actualitat. El Museu Arxiu difon la història local a través de les seves publicacions, que

reben el suport de l’Ajuntament de Mataró: “Fulls”, revista quadrimestral sobre el

patrimoni local i comarcal, i “Sessions d’Estudis Mataronins”, revista anual que recull

les intervencions dels historiadors i especialistes en les trobades del Museu Arxiu. Per

la seva banda, i des que era Fundació Caixa Laietana, la Fundació Iluro publica les

obres guanyadores del Premi Iluro. Aquest fons de 70 llibres de 45 historiadors ha

permès aprofundir en la història local de Mataró, deixant un llegat inqüestionable. Pel

que fa a l’Arxiu Comarcal i Municipal no té una important presència com a difusor del

patrimoni i la memòria de la ciutat.


6. La recerca i la creació artística

En l’àmbit de les arts escèniques, la música i les arts plàstiques, l’Ajuntament de

Mataró ha mirat de potenciar l’oferta d’espais d’assaig, residència i/o creació, fent ús

de diferents equipaments de la ciutat:

• Es cedeixen els espais de Can Gassol i l’Aula de Teatre als grups de teatre i

de dansa per assajar o com a espais de residència.7

• La Casa de la Música Popular de Mataró ofereix bucs d’assaig.

• La Presó ofereix espais per a les entitats.

• El M/A/C preveu posar en funcionament laboratoris multimèdia i de vídeo

per a projectes residents a la seu de la Direcció de Cultura.

• Alguns Centres Cívics disposen d’espais que es poden cedir per assaigs.

Fora bo que els criteris per accedir a aquests espais tinguessin més visibilitat per evitar

els retrets que ens aquest sentit ha fet algun dels entrevistats .

Els equipaments esmentats es complementen amb altres d’iniciatives socials com Can

Fugarolas, al barri de l’Havana, que ofereix espais per a l’assaig i la creació

d’espectacles d’arts escèniques i, sobretot, de circ.

Cal valorar la possibilitat que els Centres cívics esdevinguin una alternativa als espais

de creació tradicional, oferint algunes de les seves sales com lloc de treball per els

creadors locals. Cal tenir en compte però, que si en un futur els centres cívics han de

ser un complement o alternativa als espais de creació tradicional, s’haurà de

replantejar el seu funcionament.

Des de la Direcció de Cultura també es dóna suport a la difusió de l’obra de nous

artistes d’arts escèniques, música i arts plàstiques i visuals a través de la presentació

de la seves creacions en els diferents espais citats anteriorment. Així mateix, tant l’Aula

de Teatre, com el programa Fet a Mataró tiren endavant la proposta de processos

oberts de formació amb directors i actors, així com la Casa de la Música Popular que

ofereix eines i assessorament als artistes per la seva professionalització.

Algun dels entrevistats es mostren partidaris de posar l’èmfasi en l’acompanyament al

creador, aquest acompanyament podria tenir la forma de formacions orientades a la

professionalització (formació en gestió, màrqueting, etc.).

7 La cessió d’espais a creadors es fa dins del marc del programa Fet a Mataró. Així doncs, no es tracta

simplement d’una cessió d’espai sinó d’un seguiment, recolzament i suport tècnic del projecte artístic


D’altra banda, i pel que fa als creadors, es percep un sentiment generalitzat de

desatenció respecte a l’Ajuntament per part d’aquests. Aquestes opinions ens fan

valorar que és important acostar la creació i els creadors al territori. Cal buscar accions

que complementin els vincles amb els creadors8, alhora que se’ls visibilitzi en tallers

oberts amb els artistes visuals i mostres d’arts escèniques basades en el work in

progress.

Hauria de plantejar-se la possibilitat d’obrir espais de mediació entre la base social de

creadors i la Direcció de Cultura per tal de poder apropar les visions sobre l’evolució de

la política cultural en aquests àmbits. Els creadors han de poder convertir-se en els

ambaixadors de les programacions municipals.

Des del CPAN (Centre de Patrimoni Arqueològic i Natural), s’està treballant per donar

suport a la recerca arqueològica i a la recerca en ciències naturals. Pel que fa al

patrimoni arqueològic, ja s’han signat convenis amb les universitats per acollir

estudiants en pràctiques, així com, a estudiants del Tecnocampus. Cal tenir en compte

que les Seccions de Ciències Naturals i d’Arqueologia del Museus de Mataró fan

recerca en patrimoni natural i arqueològic que es difon mitjançant les revistes

L’Atzavara i Laietana respectivament. En relació al patrimoni natural, es treballa per

atraure investigadors que estudiïn en àrees relacionades amb el mar i la platja.

A Mataró també existeixen diferents premis i ajudes que fomenten la creació:

• Les Biblioteques col·laboren en l’organització del Premi de Narrativa de

Ciència-Ficció Manuel de Pedrolo, ciutat de Mataró, organitzat per la Direcció

de Cultura i la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia. Actualment, és el

principal premi de novel·la curta de ciència-ficció en llengua catalana.

• L’Associació Sant Lluc convoca de forma biennal el Premi d’arts plàstiques

Torres García Ciutat de Mataró, que compta amb un jurat de prestigi i una

dotació econòmica de 9.000 €. L’associació rep el suport econòmic de

l’Ajuntament per convocar-lo.

• La Fundació Iluro convoca anualment el Premi Iluro de monografia històrica per

fomentar la recerca històrica local. El Premi està dotat amb 4.500 € i permet la

publicació de l’obra guanyadora.

8 el programa Fet a Mataró permet la proximitat del creador amb l’espai sense traves de caràcter

burocràtic. S’ha aconseguit un servei àgil i efectiu de cessió d’espai.


• Premi Helena Jubany de narració i contes curts. L’associació cultural Helena

Jubany i Lorente, amb la col·laboració del Patronat de Cultura de l’Ajuntament

de Mataró, de la Biblioteca Frederic Alonso i Orfila de Sentmenat, de la llibreria

Robafaves i de Tantàgora, serveis culturals, convoca un premi de narració curta

o recull de contes.


7. Els equipaments culturals de ciutat9

Mataró disposa d’un ampli ventall d’equipaments que majoritàriament estan

concentrats al centre de la ciutat, amb l’excepció de les biblioteques i els centres cívics

que van ser pensats com a espais descentralitzats per afavorir un equilibri territorial.

Els equipaments cobreixen totes les disciplines culturals com queda reflectit en el

quadre següent. Els centres cívics són els següents: Molins, Cirera, Pla d’en Boet,

Rocafonda-El Palau, Cerdanyola, Espai Gatassa (Cerdanyola) i Cabot i Barba (Eixample).

9Veure estudi detallat sobre els equipaments a l’Annex 4


Taula 8. Principals equipaments amb usos culturals de Mataró

EQ TITULARITAT CARACTERÍSTIQUES FUNCIÓ

EQUIPAMENTS PATRIMONIALS

Museu de Mataró. Can Serra

Pública Edifici catalogat de 845 m2distribuïts en tres plantes

Seu principal del Museu de Mataró. Té com a funció la conservació i la difusió del patrimoni històric de la ciutat. Ofereix exposició permanent, visites guiades, exposicions temporals i servei pedagògic.

Museu de Mataró. Ca l’Arenas

Pública Edifici catalogat de 720 m2distribuïts en tres plantes i un soterrani. Reformat l’any 2006

Centre d’art que s’articula sobre la pròpia col·lecció del Museu. Té com a funció conservar i difondre el patrimoni d’arts plàstiques i visuals de la ciutat. Ofereix exposicions de temporada, exposicions temporals, cessió d’espais per a activitats culturals, servei pedagògic, i magatzem d’arts plàstiques i visuals.

Museu de Mataró. Clos Arqueològic de Torre Llauder

Pública Jaciment arqueològic declarat BCIN. Té 5.509 m2

Jaciment arqueològic que conserva les restes d’una vil·la romana de finals del segle I a.C. Té com a funció la conservació i la difusió del patrimoni arqueològic. Ofereix visites guiades, cessió d’espais per a activitats culturals i servei pedagògic.

Museu de Mataró. Can Marfà

Pública Edifici industrial declarat BCIL

Futura seu de l’eix del gènere de punt del Museu de Mataró. La inauguració està prevista per març 2015.

Centre de Patrimoni Arqueològic i Natural (CPAN)

Pública Edifici catalogat de 746 m2repartits en dues plantes, a més, té un jardí

Espai de recerca, conservació i difusió del patrimoni arqueològic i natural de la comarca del Maresme. Disposa d’espais per a la recerca arqueològica i natural, arxiu i centre de documentació sobre arqueologia i sobre el Parc Natural del Montnegre i el Corredor. Ofereix informació, cursos, jornades i seminaris, així com cessió d’espais a les entitats.

Museu Arxiu de Santa Maria

Privada Edifici catalogat que pertany a la Parròquia de Santa Maria

Museu, arxiu, biblioteca i hemeroteca. Ofereix activitats de difusió del patrimoni artístic i documental.


EQUIPAMENTS DE FOMENT DE LA LECTURA

Biblioteca Pompeu Fabra

Pública Edifici de nova planta inaugurat l’any 1997. Té 2.640 m2 útils

Biblioteca Central Comarcal que ofereix una programació continuada de foment de la lectura pública (tallers infantils i de lectura, espectacles de petit format, exposicions, xerrades, clubs de lectura...), servei de préstec, accés WIFI.

Biblioteca Antoni Comas

Pública Edifici catalogat. Té 2.060 m2 útils

Biblioteca que ofereix una programació continuada de foment de la lectura pública (tallers infantils i de lectura, espectacles de petit format, exposicions, xerrades, clubs de lectura..), servei de préstec, accés WIFI.

Biblioteca Fundació Iluro

Privada Espai reformat l’any 2007

Biblioteca, centre multimèdia, mediateca, espais d’estudi, arxiu col·lecció de Mataró, tallers infantils.

EQUIPAMENTS D’ARTS ESCÈNIQUES

Teatre Monumental

Pública Antic cinema remodelat amb 780 localitats

Teatre que es destina a la difusió de les arts escèniques. Ofereix una programació estable de teatre, dansa, música, circ, i a més fa cessió de l’espais a entitats i companyies.

Aula de Teatre Pública Espai de formació creat l’any 1985

Escola d’ensenyaments teatrals i de dansa. Ofereix cursos monogràfics i cessió d’espais a entitats i companyies.

Can Gassol Pública 100 espectadors Centre de creació d’arts escèniques. Ofereix cessió d’espais per a companyies, representacions teatrals, dansa i circ de petit, mitjà i nous formats.

Sala Cabanyes Privada Espai vinculat al Centre Catòlic de 450 localitats

Espai de formació i difusió. Ofereix cursos de teatre, tallers, representacions per a diferents públics.


EQUIPAMENTS DE MÚSICA

Escola Municipal de Música de Mataró (EMMM)

Pública (Direcció d’Ensenyament)

Escola distribuïda en 6 seus

Escola d’ensenyaments musicals. Ofereix ensenyaments musicals, concerts, cursos, coral.

CLAP / Casa de la Música Popular

Privada / Pública

Sala de concerts dotada de bucs d’assaig i altres espais

El CLAP és una sala de concerts privada. Acull dins els seus espais el projecte públic de la Casa de la Música Popular, promogut conjuntament amb l’Ajuntament de Mataró i la Generalitat de Catalunya. En el marc d’aquest projecte, ofereix un programa de formació, difusió i creació per mitjà de concerts, tallers, cessió d’espais.

EQUIPAMENTS D’ARTS VISUALS I PLÀSTIQUES

Can Palauet

Pública Edifici catalogat de 1.704 m2 distribuïts en dues plantes que acull diferents serveis

Principal sala d’exposicions del projecte M/A/C: ofereix exposicions temporals d’art contemporani i servei pedagògic. Arxiu Local i Comarcal del Maresme: conserva i fa difusió del patrimoni documental. Sala d’actes: cessió de l’espai.

Nau Gaudí

Públic / Privat Nau industrial declarada BCIN

Aquest edifici, obra de Gaudí, és propietat de l’Ajuntament de Mataró. Acull la col·lecció d’art contemporani de la Fundació Carmen i Lluís Bassat. Ofereix exposicions, visites guiades, xerrades i servei pedagògic. Es gestiona mitjançant un consorci entre la Fundació i l’Ajuntament.


ALTRES EQUIPAMENTS

Xarxa d’Equipaments Cívics

Pública (Servei de Projectes Transversals, Participació i Ciutadania)

Xarxa que funciona des dels anys 1980 i es compon de 7 Centres Cívics, el Casal de Barri Les Esmandies i 18 Centres Socials.

Els centres cívics ofereixen serveis administratius i socials a la ciutadania, cedeixen espais per a ús individual o col·lectiu, i són la seu de diferents entitats. La programació (tallers, exposicions, xerrades, projeccions...) que ofereixen corre principalment a càrrec de les entitats.

Centre de Formació Permanent Tres Roques

Pública (Direcció d’Ensenyament)

Espai creat l’any 2009 que disposa de sala d’actes i cinc aules-taller de 50 m2

Aquest espai de formació ofereix tallers, cursos per satisfer les necessitats de desenvolupament personal, cultural i social.

La Presó

Pública Edifici catalogat Espai que acull entitats, així com una sala d’exposicions gestionada per l’entitat Sant Lluc per l’Art.

Capgrossos de Mataró

Pública / Privada

Edifici de nova planta Aquest edifici de propietat municipal acull la colla castellera Capgrossos de Mataró a canvi d’un lloguer. L’entitat cedeix l’espai a altres entitats quan no la utilitzen.

Foment Mataroní

Privada Edifici que disposa d’una Sala amb un aforament per 600 persones

L’espai ofereix concerts, teatre, cinema, cursos, tallers, conferències.

Casal l’Aliança Privada Edifici restaurat l’any 1973

Hotel d’entitats. L’espai ofereix cessió d’espai per a entitats, exposicions i espectacles infantils.


Can Fugarolas Privada Nau industrial de 3.000 m2repartits en 3 plantes

Espai multidisciplinari que s’autoanomena “Taller de reparacions socials, culturals i sostenibles”. Ofereix espai per a entitats, cotreball, representacions de circ, teatre, dansa i música, tallers i cursos.

El Públic Privada Cafè amb vocació cultural que va néixer l’any 2011

L’espai ofereix concerts, tertúlies, exposicions, representacions de petit format, servei de bar.

Ateneu Fundació Iluro

Privada Espai de la Fundació Iluro

Exposicions i conferències.

Arcàdia Privada Cafè bar Concerts, tertúlies, servei de bar.

Cafè del Mar Privada Bar Concerts, tertúlies..

Sala Miquel Biada

Pública Sala auditori Teatre amateur, conferències..

Destil·leria Privada Espai de formació i galeria d’art

Exposicions, tallers i cursos.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades i informacions recollides

Llibre Blanc de la Cultura de Mataró

37

Els espais públics, com els carrers i places del centre i dels barris, també són escenaris

culturals significatius, sobretot en la celebració de festes i activitats de cultura popular

i tradicional. Cal fer esment de dos espais molt importants dins la ciutat: el Nou Parc

Central i el Front marítim. El Nou Parc Central és, a més d’un autèntic pulmó natural,

un espai públic de grans dimensions situat de forma estratègica a la cruïlla de diferents

barris. Precisament per aquestes característiques és l’escenari principal de la

programació d’arts escèniques i música de Les Santes. La zona del front marítim, per la

seva banda, té un gran potencial però no ha estat gaire utilitzada fins ara, excepte per

a la celebració d’actes de Santes. En els darrers anys iniciatives com la Festa al Port o la

Festa al Cel promouen el seu ús i el fan esdevenir un altre punt de referència a la

cituat. El Parc de Cerdanyola també és un espai públic de grans dimensions en què les

entitats del territori hi programen diversos actes de caire cultural i festiu. Cal esmentar

també altres espais com el Pati del Cafè Nou, que s’ha recuperat recentment.

Actualment també hi ha diferents projectes d’equipaments en estudi:

• Tercera biblioteca: a través d’una construcció de nova planta probablement en

el Triangle de Molins.

• Un altre projecte que s’està posant en marxa és el de la Casa de la Cultura

Popular i Tradicional que es podria ubicar a l’antiga Fàbrica Can Fàbregas i de

Caralt (esmentat anteriorment).

7.1. Els estàndards

Des de l’inici de la democràcia, els governs locals van haver de treballar amb un mapa

d’equipaments culturals sense un ordre estratègic, amb dèficits territorials i

necessitats pendents. Per suplir aquesta mancança, el Pla d’Equipaments Culturals de

Catalunya (PECCat)10de la Generalitat de Catalunya estableix uns barems que

serveixen de referència sobre els equipaments culturals dels municipis. Tot i que, es

tracta d’un pla qüestionat pels seus plantejaments de màxims, pel que fa als municipis

de més de 100.000 habitants i capital de comarca, les seves recomanacions són de

gran utilitat.

En concret, els de més de 50.000 habitants haurien de comptar almenys amb:

− Un Arxiu Municipal amb una superfície mínima de 2.236 m2.

− Una Biblioteca Central Urbana. Sistema local (BCU-SL)

10

Es pot consultar el Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya 2010-2020 de la Generalitat de Catalunya en el següent enllaç: http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/SGEC/Documents/Arxiu/Pec_26%2001%2011.pdf (darrera consulta 10/07/2014)


38

− Un Complex Escènic musical de gran format, amb una superfície entre 6.400 i

7.350 m2, i 700 places.

− Un Centre d’art bàsic amb una superfície entre 500 i 600 m2.

− Una xarxa local de Centres Culturals Polivalents amb una superfície de 2.400

m2, formada per 3 locals bàsics i 1 d’ampliat.

El PECCat també preveu criteris d’adequació dels equipaments existents als estàndards

proposats per als espais escènicomusicals i els espais d’arts visuals:

• Per als espais escènicomusicals:

- Aforament igual o superior al 75% dels estàndards: s'assimila a l'estàndard.

- Aforament entre el 50 i el 75% dels estàndards: si l'equipament té més de

10 anys d'antiguitat, es considerarà insuficient.

- Aforament inferior al 50% dels estàndards: es considera directament

insuficient.

• Per als espais d'arts visuals:

- Superfície expositiva igual o superior al 75% dels estàndards: s'assimila a

l'estàndard.

- Superfície expositiva entre el 50 i el 75% dels estàndards: si l'equipament té

més de 10 anys d'antiguitat, es considerarà insuficient.

- Superfície expositiva inferior al 50% dels estàndards: es considera

directament insuficient.

7.2. Valoració dels estàndards

En funció d’aquests paràmetres, l’any 2009 l’Oficina Tècnica d’Equipaments i

Infraestructures de la Diputació de Barcelona va elaborar una diagnosi sobre els

equipaments culturals de Mataró que és una referència obligada a l’hora d’analitzar la

situació dels equipaments actualment actius a la ciutat.

Mataró disposa de nombrosos equipaments tan públics com privats. En els darrers

anys se n’han afegit de nous de caire públic, aprofitant la possibilitat de rehabilitar

espais patrimonials. Aquest fet ha generat la creació, per exemple, de centres com Can

Marfà, futura extensió del Museu de Mataró per exhibir el fons de la Fundació

Vilaseca, o la Nau Gaudí, espai expositiu de la Col·lecció Bassat. A més a més, també

s’ha construït Can Gassol, un edifici de nova planta per a la creació en arts escèniques.

Tot i així, Mataró continua sense tenir completament resolta la xarxa bàsica

d’equipaments, a nivell de biblioteques i arxiu principalment, si es tenen en compte els

paràmetres del PECCat.


39

En general i segons les opinions recollides en l’enquesta i els tallers, la percepció

ciutadana respecte els equipaments culturals municipals és positiva: es consideren

suficientment adequats per a la ciutat i la seva població. Els equipaments més valorats

són el Teatre Monumental (especialment per la qualitat de la seva programació), i les

dues biblioteques públiques. En canvi els equipaments destinats a les arts visuals, com

Can Palauet (o en el seu moment Can Xalant), i el patrimoni (Ca l’Arenas i Can Marfà)

no generen tan bona acollida. Especialment els equipaments del Museu es consideren

de gran interès però són poc coneguts.

Mataró disposa de molts espais patrimonials susceptibles d’acollir equipaments. No

obstant això, a l’hora de crear nous espais culturals, i sobretot tenint en compte les

condicions econòmiques actuals, s’ha de valorar no només el cost de la seva

construcció, sinó també la important despesa que suposa el seu funcionament i

manteniment. En aquest sentit, és imprescindible vetllar sobretot per la sostenibilitat

dels equipaments, tan actuals com futurs.

La comparació de la realitat dels equipaments culturals de Mataró i els estàndards

proposats es resumeix en:

• Estàndard: Arxiu Municipal amb una superfície mínima de 2.236 m2

Actualment, la ciutat compta amb un Arxiu Comarcal que engloba l’Arxiu

Municipal, però no té la superfície adequada que li pertocaria com a tal. L’Arxiu

s’hauria de traslladar a un altre edifici, perquè l’espai de Can Palauet, on es

troba juntament amb altres serveis, té 1.704 m2 que no arriben als metres

quadrats necessaris. L’espai ha de ser una planta baixa o un espai reforçat per

acollir el pes dels compactes que guarden la documentació.

El Museu Arxiu de Santa Maria conserva documentació local de gran valor però

es troba en un espai que no garanteix unes bones condicions per la seva

conservació. En aquest sentit, l’Ajuntament hauria de vetllar per garantir la

conservació dels fons locals de documentació existents que siguin rellevants

per la història de la ciutat, així com de la tasca de difusió de la història i la

memòria local.

• Biblioteca Central Urbana: sistema local

Seguint els barems estipulats pel Mapa de Lectura Pública de Catalunya,

Mataró hauria de disposar d’un sistema local amb quatre biblioteques. A dia

d’avui la ciutat en té dues: la Biblioteca Pompeu Fabra, pensada com a

biblioteca central urbana i central comarcal, i la Biblioteca Antoni Comas.


40

Les biblioteques de Mataró són equipaments molt utilitzats per la població i

estan ben equipats, encara que la Pompeu Fabra no compleixi els estàndards

establerts com a biblioteca central. A més a més, estan molt ben valorades per

la població. El projecte d’una tercera biblioteca, la incorporació de la biblioteca

de la Fundació Iluro, i l’ampliació de l’actual biblioteca Pompeu Fabra, serviria

per pal·liar els dèficits en el sistema local.

• Espai Escènico Musical multifuncional amb una superfície entre 6.400 i 7.300

m2 i 700 places

Tant el Pla d’Equipaments Culturals de l’Oficina Tècnica d’Equipaments i

Infraestructures de la Diputació de Barcelona (2009) com el Pla Local

d’Equipaments de Mataró (2010) van detectar la necessitat d’un espai multi

funcional amb capacitat per a unes 700 persones. Si bé és cert que Mataró

compta amb el Teatre Monumental que té l’aforament necessari i que s’han

incorporat millores al llarg d’aquests darrers anys, aquest segueix sense cobrir

totes les necessitats d’artistes i espectadors. La caixa escènica continua sent

insuficient per a obres de gran format i la sonoritat no és la més adequada per

fer-hi concerts.

També existeixen altres espais escènico-musical propietat d’entitats utilitzats

per l’Ajuntament, com el Foment Mataroní, però tampoc reuneix les condicions

necessàries per a una ciutat com Mataró, tant a nivell d’aforament com de

condicions tècniques, d’accessibilitat i de seguretat. La demanda per part de la

població d’un equipament polivalent de gran format continua existint i ha estat

una necessitat manifestada en gairebé tots els tallers i entrevistes. Ambdós

estudis citats anteriorment preveien la construcció d’un espai escènico-musical

de nova planta. Com que les condicions actuals no són les més adequades per a

noves inversions en equipaments, caldria plantejar a curt termini la possibilitat

de fer millores al Foment Mataroní i a llarg termini la construcció d’un nou

espai escènico-musical.

• Espai d’Arts Visuals amb una superfície entre 500 i 600 m2

Un altre dels requeriments del PECCat és un espai on la difusió de les arts

visuals s’articuli a través de la formació, la creació i la recerca. Aquesta

necessitat estava coberta amb Can Xalant, però actualment aquest centre ha

canviat de funcions i s’està buscant una fórmula on l’oferta quedi distribuïda en

diferents espais (Can Palauet, Can Serra, Ca l’Arenas i la seu de cultura de

l’Ajuntament), sota la tutela de la plataforma M/A/C (Mataró Art

Contemporani).


41

A nivell de superfície, la unió d’aquest espais reuniria els metres quadrats

requerits. Pel que fa a la funció de difusió, està garantida amb els espais

d’exposició de Can Palauet, Can Serra i Ca l’Arenas. Es preveu que les funcions

de recerca i creació del M/A/C s’ubiquin a la seu de cultura de l’Ajuntament. En

aquest sentit, a nivell d’arts plàstiques i visuals, no cal preveure cap intervenció.

• Centres Culturals Polivalents: sistema local

Segons els requeriments del PECCat, Mataró hauria de comptar amb un sistema

local de centres culturals format per tres locals bàsics i un d’ampliat amb una

superfície de 2.400 m2. Aquesta mena d’equipaments culturals poden tenir

diferents formes i van des de les més tradicionals, a l’estil dels ateneus o dels

casals, a les més modernes, com els edificis polivalents multifuncionals. Mataró

no ha treballat sobre la base d’un entramat en xarxa d’aquest tipus

d’equipaments, però disposa dels centres cívics i altres espais per poder mirar

de suplir aquest dèficit, sempre que es reorientin els seus continguts i es

potenciïn les activitats culturals que s’hi puguin fer. Els centres, també disposen

de nombrosos espais d’entitats que reuneixen algunes de les funcions que

haurien de desenvolupar aquests centres, és a dir “acollir activitats de

formació, foment de la creació, divulgació i difusió.

En aquest àmbit, no calen a curt termini intervencions urbanístiques atès que

es disposa dels espais necessaris distribuïts pel territori per tal de donar

cobertura al major nombre de població possible. Caldria, però, establir una

xarxa de centres culturals de proximitat que tingui una programació de difusió i

formació en l’àmbit de la cultura, que no només estigui liderada per les

entitats. Així mateix s’hauria de posar èmfasi en la cessió d’espais tant per a

entitats com per a creadors no consolidats.


42

UNA MIRADA DES DE LA PROXIMITAT: ACCÉS A LA CULTURA I COHESIÓ SOCIAL A MATARÓ


43

RESUM EXECUTIU

1. Mataró té un percentatge relativament alt de joves, malgrat que hi ha una tendència a l’envelliment de la població. Aquestes dues dades han de ser tingudes en compte a l’hora de planificar les activitats culturals del municipi.

2. Biblioteques i centres cívics tenen un important paper cultural però també

d’integració social i poden jugar un paper encara més actiu promovent activitats de petit format que permetin apropar la cultura als barris.

3. Les biblioteques fan una funció cultural i social que va més enllà de l’accés i

promoció de la lectura, esdevenen veritables motors culturals i socials com ho demostren les quasi 1.000 activitats desenvolupades per les dues biblioteques (Pompeu Fabra i Antoni Comas) l’any 2013. També són un element de dinamització de la vida als barris, alhora que són un instrument per apropar a la ciutadania del centre a aquests barris.

4. Les entitats veïnals tenen una forta presència en els centres cívics, fet que

condiciona la seva activitat cultural. L’Ajuntament està iniciant una aposta per potenciar les accions vinculades amb la cultura, amb una programació pròpia de formació, divulgació i difusió, com s’ha vist a l’Espai Gatassa.

5. Les festes i, molt especialment la festa Major de Les Santes, són un element

clau en la programació i dinamització cultural de Mataró i s’han convertit en un element important de trobada entre els barris de Mataró.

6. L’oferta formativa d’iniciativa municipal i social que permet disposar d’una

oferta potent en teatre i música.

7. Els programes d’arts escèniques, música i arts visuals de l’Ajuntament promouen accions de proximitat adreçades principalment al públic escolar, són projectes formatius i socials que a través de la formació volen fomentar l’adquisició de competències socials, comunicatives i relacionals. Aquestes iniciatives es treballen conjuntament amb escoles, entitats i altres organitzacions socials.

8. Les iniciatives de desenvolupament cultural comunitari no només fan difusió

artística sinó que suposen una implicació de les persones participants en la creació i l’apropament de la cultura als barris.

9. En la línia d’atendre de manera especial el jovent, des de Cultura de

l’Ajuntament s’impulsa el cicle “Fet a Mataró”, la programació familiar “Sortim en família”. En ambdós casos, la iniciativa municipal es complementa amb la participació d’entitats o empreses de gestió cultural. Aquests cicles es complementen amb la programació escolar “Anem al teatre”.


44

1. Introducció

En els primers anys de recuperació dels ajuntaments democràtics l’activitat

sociocultural va tenir un paper rellevant amb la promoció d’activitats de cultura de

base, festes i equipaments cívics, més sobre la base del voluntarisme que de la

qualitat. Aquest protagonisme es va perdre en les dècades posteriors amb el

predomini d’enfocaments orientats a la professionalització de la cultura i la

construcció de grans equipaments per a la seva difusió, sovint allunyats de gran part

de la població. Aquests dos enfocaments de la cultura, però, no haurien de ser

antagònics, ans al contrari, s’hauria de cercar el seu encaix en la política cultural.

De fet, tal i com s’estableix a l’Agenda 21 de la cultura11, el full de ruta internacional

sobre la cultura aprovat pels Consells i Governs Locals Units (CGLU) l’any 2004:

“L’accés a l’univers cultural i simbòlic en tots els moments de la vida, des de la

infantesa fins a la vellesa, constitueix un element fonamental de formació de la

sensibilitat, l’expressivitat, la convivència i la construcció de ciutadania. La identitat

cultural de tot individu és dinàmica”. En aquest sentit, i després d’haver analitzat els

programes de difusió i de projecció cultural, és important valorar que la ciutadania de

Mataró té accés i possibilitats de gaudir de la cultura.

En aquest capítol, analitzem la cultura de proximitat, entesa com a cultura de base o

cultura viva comunitària, generalment propera al ciutadà a nivell físic, que promou la

cohesió social a nivell social, així com el gaudi i l’autoestima a nivell personal. Aquesta

anàlisi centra en els programes que promouen la cultura de proximitat a Mataró.

11

Es pot consultar la versió en català en el següent enllaç: http://www.agenda21culture.net/index.php/ca/documents-cat/a21c-cat (darrera consulta 09/10/2014)


45

2. La població de Mataró12

La població de Mataró ha crescut des de l’any 1996 amb una evolució paral·lela a la de

la província de Barcelona. El Servei d’Estudis i Planificació de l’Ajuntament de Mataró13

assenyala que l’arribada de població estrangera ha estat el motor del creixement

demogràfic de Mataró des de finals del segle XX, amb forts increments de població

entre el 2003 i el 2006. Ara bé, i com s’ha assenyalat anteriorment, des de l’any 2013,

la població està patint una davallada sobretot pel fet que la població estrangera ha

disminuït.

El creixement de població ha configurat una ciutat, on els habitants es distribueixen de

forma desigual en els seus onze barris; l’Eixample i Cerdanyola concentren el 50% de

la població. A Mataró es percep un cert allunyament entre el centre i els barris. De fet,

en l’àmbit de la cultura, els seus equipaments es concentren majoritàriament al centre

i es percep un cert allunyament entre la Festa Major i les festes dels barris. Malgrat

que s’hagin fet esforços per part de l’Ajuntament a nivell urbanístic, social i cultural, la

percepció que els barris estan desconnectats del centre es manté. Sovint les ciutats es

troben amb aquest conflicte de percepcions que considera que la cultura no pot

quedar limitada al reducte del centre i adreçar-se només a un perfil de població.

Mataró es caracteritza per un alt percentatge de joves, tot i que la tendència a

l’envelliment és una constant, com passa arreu de Catalunya. Aquest procés és

diferent segons els barris, sent Cirera, La Llàntia, Palau Escorxador, Cerdanyola, Vista

Alegre i Rocafonda els barris amb una mitjana de població més jove i Peramàs, el barri

amb població més gran.

Des de l’any 2002 la població d’origen estranger de Mataró ha evolucionat de manera

similar a la província de Barcelona i a Catalunya, passant d’un 5,5% el 2001 al 16,5% el

2013. Segons el Servei d’Estudis i Planificació de l’Ajuntament de Mataró,

proporcionalment els barris que registren percentatges de població nascuda a

l’estranger més elevats són: Rocafonda, Palau-Escorxador i Cerdanyola, mentre que els

barris on la població nascuda a Catalunya és superior al 70% són Centre, Eixample i

Vista Alegre. Aquestes dades són importants si considerem que la cultura i les festes

proveeixen espais de trobada que poden fomentar la cohesió social.

12

Veure estudi detallat sobre el Context de Mataró a l’Annex. 13

Es pot consultar l’informe en el següent enllaç: http://www.mataro.cat/web/portal/contingut/document/publicacions/conjuntura_socioeconomica/Informe_Conjuntura_Socioeconomica_de_Mataro_desembre_2013.pdf (darrera consulta: 13/02/2014)


46

Tradicionalment, la població de Mataró ha estat de perfil treballador amb una

vinculació molt forta amb la indústria tèxtil de la regió. Per altra banda, a finals del

segle passat i començament d’aquest, la gran demanda de personal del sector de la

construcció és la causa per la qual molts joves s’incorporen al món laboral abans de

completar els seus estudis. Amb els anys, aquesta característica ha derivat en un nivell

de formació més baix que a la resta de Catalunya i possiblement ha estat l’origen d’un

percentatge d’atur més elevat que el registrat a altres poblacions catalanes.


47

3. La cultura als barris

La cultura als barris passa per la dinamització cultural que generen les biblioteques de

Mataró i per les activitats que desenvolupen les entitats culturals i veïnals,

principalment als centres cívics i al carrer.

3.1. Les biblioteques

Les biblioteques de Mataró desenvolupen una important tasca de proximitat, facilitant

no només l’accés a la lectura a la població de Mataró, sinó esdevenint també veritables

centres culturals on accedir a una àmplia oferta.

Les Biblioteques de Mataró tenen com a línies principals de treball l’accés al seu fons i

el foment de la lectura:

• Realitzen una tasca intensiva per facilitar l’accés al seu fons, la qual cosa implica

una feina important de col·laboració amb altres institucions i entitats. Un

exemple d’aquesta feina és la que porten a terme amb els centres educatius,

tot posant a disposició d’aquests els seus fons temàtics i organitzant visites a la

biblioteca o oferint xerrades per donar a conèixer a les escoles la seva tasca.

Des de l’any 2012, s’ha posat especial èmfasi en la millora de la difusió de la

informació. També es col·labora habitualment amb Mataró Radio per difondre

les activitats i novetats i s’emet un programa especial anomenat “L’Hora del

conte a la ràdio”. A més a més, la seva presència a les xarxes socials és habitual

(facebook, twitter, etc.).

• Pel que fa al foment de la lectura, existeix un ampli ventall d’activitats

adreçades a diferents públics: s’impulsen clubs de lectura d’idiomes, tertúlies

adreçades a nens, joves i adults, es realitzen les “Hores del Conte” per als més

petits... D’altra banda, a través de les tertúlies del cicle “Lectura Fàcil”, en

col·laboració amb el Consorci per a la Normalització Lingüística, es pretén

millorar les capacitats lectores dels usuaris per mitjà de materials adaptats o

iniciar-los en la lectura, segons el cas.

La Biblioteca Pompeu Fabra, amb la seva activitat en el foment de la lectura local i

comarcal, ha estat donant servei a tota la població de Mataró de forma quasi exclusiva

fins al 2013, any en el qual s’obre la Biblioteca Antoni Comas. Les dades de lectura

pública de 2013, mostren com els indicadors han augmentat respecte als anys

anteriors. Els usuaris creixen i passen a representar un 39% de la població total de


48

Mataró. Així mateix, les visites i el servei d’accés a internet s’incrementen

considerablement (veure taula).

Taula 9. Indicadors de la lectura pública

BIBLIOTECA PÚBLICA POMPEU

FABRA BPF BAC

2011 2012 2013

DADES DE FONS

Fons documental 116.477 118.878 122.205 29.287

Ingressos durant l’any (en volums) 8.369 2.401 7.756 5.610

% sobre el total de la col·lecció 8% 2% 6,35% 19,20%

Diaris i revistes (títols)* 397 326

DADES DE PERSONES USUÀRIES

Població atesa per la biblioteca 123.868 123.868 124.099

Usuaris amb carnet biblioteca 43.282 44.162 44.350 3.498

% usuaris inscrits sobre població atesa 35% 36% 39%

DADES DE SERVEI

Dies de servei 292 289 291 260

Hores de servei 2.159 2.107 2.335,5 1.729

Visites 266.079 276.066 258.225 140.320

Ús del servei públic d’accés a Internet o d’ofimàtica (en usuaris acumulats)

28.408 33.601 30.719 18.498

Préstecs 231.349 212.940 69.665 190.563

Activitats, publicacions i col·laboracions en premsa, ràdio i TV

506 679 505 595

MITJANES PER DIA DE SERVEI

Visites 911 955 887 540

Ús del servei públic d’accés a Internet o d’ofimàtica (en usuaris acumulats)

97 116 106 71

Préstecs 792 737 655 268

Font: Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona

La Biblioteca Pompeu Fabra, com a biblioteca central urbana i central comarcal de la

zona del Maresme, és molt dinàmica i destaca per una activitat continuada i

permanent. Acull més de 600 activitats l’any i la seva ocupació és molt elevada.

Concretament, el 2013, la biblioteca va organitzar fins a un total de 624 activitats, la

qual cosa va suposar un augment significatiu del nombre d’activitats, així com un

creixement important de participants.


49

Gràfic 1. Evolució de les activitats de la Biblioteca Pompeu Fabra (2009-2012)

Font: Biblioteca Pompeu Fabra

La majoria d’activitats de la biblioteca estan relacionades amb el món local, ja sigui a

través d’altres programacions de la Direcció de Cultura com amb diferents propostes

d’entitats. En aquesta línia s’inscriu la realització de mostres i tries documentals

vinculades als cicles musicals que es fan a la ciutat. També treballen conjuntament

amb entitats com l’Associació Cultural El Llibre Viu, esdevenint un punt de recollida i

de préstec de llibres del fons de segona mà de l’entitat. En canvi, altres activitats com

el projecte “La Galeria”, que té per objectiu oferir un espai expositiu als artistes locals i

forans.

Dins les seves activitats, la Biblioteca Pompeu Fabra realitza el projecte “Empedrat de

contes”, així com exposicions artístiques a la sala d’actes, i d’altres vinculades a la

lectura i a diferents temes d’interès. També organitza presentacions de llibres i

conferències sobre coneixement contemporani i història local. Altres activitats que

promou són les relacionades amb la sensibilització i el coneixement dels llenguatges

artístics, com els espectacles de petit format, els cinefòrums i les xerrades sobre dansa,

música i teatre.

Pel que fa a les activitats d’abast comarcal, la biblioteca fa una tasca d’assessorament a

les biblioteques de la comarca , organitza el Festival Multipolar de contes per a adults,

la programació infantil i diverses trobades amb els autors i els clubs de lectura de la

comarca a través del “El club de llibre”, activitat que atreu aproximadament unes 200

persones.


50

Taula 10. Activitats, publicacions i difusió

2012 2013

Biblioteca Pública

Pompeu Fabra

BPF BAC

Exposicions 17 27 19

Hores del conte 46 50 52

Conferències 14 25 21

Visites escolars 164 82 70

Visites organitzades 3

Audicions i concerts 10 7 7

Cursos i tallers 58 62 60

Tertúlies literàries 0 - -

Altres activitats 194 + altres* 216 173

Guies de lectura 0 4 3

Programes de ràdio 33 59

Altres publicacions (premsa

escrita + digitals)

27+56 37+55 2

Font: Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona

* En l’apartat d’altres, s’inclouen activitats com clubs de lectura (123), espectacles (1), premis (4),

presentacions (4), projeccions (2) i congressos (6).

La Biblioteca Antoni Comas, ubicada a la cruïlla de dues zones de Mataró amb dues

realitat socioeconòmiques molt diferents, funciona com a biblioteca de proximitat i

dedica una especial atenció a les necessitats i les demandes dels usuaris de la zona, i

treballen molt estretament amb el Servei de Projectes transversals, Participació i

Ciutadania de l’Ajuntament i les entitats dels barris de l’entorn. Tenen molta

importància, per exemple, els fons de temàtiques concretes anomenats Centres

d’Interès, ja que permeten una major resolució i millor resposta a les necessitats i

interessos de les persones visitants. Algunes de les temàtiques d’aquests fons són:

Aprenentatge d’idiomes, Cuina (interculturalitat), Tecnologies, Món laboral (centrat en

l’emprenedoria) i Fil i agulla.

A més a més, són un dels pocs atractius per desplaçar-se als barris. Entre les activitats

que proposa la Biblioteca hi ha una important presència del lleure familiar, amb teatre,

música i circ de petit format, una programació que sol ser molt atractiva pels públics

allunyats de la cultura.

L’oferta de foment de la lectura de les biblioteques públiques es complementa amb la

tasca desenvolupada per la Biblioteca de la Fundació Iluro. Mentre no es va construir

la primera biblioteca pública, aquesta entitat va oferir durant molts anys aquest servei.


51

Tot i que després només va funcionar per a ús dels clients de Caixa Laietana,

actualment, ha recuperat la seva vocació de servei públic i està oberta a tothom. La

Biblioteca Popular de la Fundació Iluro realitza una important tasca de difusió de la

història local a partir del seu fons documental i bibliogràfic, i a través d’exposicions i

xerrades. També programa activitats adreçades als infants per fomentar la lectura.

3.2. Els centres cívics

Els centres cívics, ubicat a diferents barris de la ciutat són 7: Molins, Cirera, Pla d’en

Boet, Rocafonda-El Palau, Cerdanyola, Espai Gatassa (Cerdanyola) i Cabot i Barba

(Eixample), hi tenen una forta presència les associacions veïnals, que hi programen

cursos i tallers segons els seus interessos amb nivells de qualitat desigual. A nivell

cultural són espais poc utilitzats per l’Ajuntament, on no hi programa, sobretot per

manca de pressupost i perquè no són edificis pensats i dissenyats per fer-hi

programació cultural, però tot i la seva dependència orgànica de Projectes

transversals, Participació i Ciutadania caldria tenir-los en compte a l’hora de fer arribar

la política cultural a tota la ciutat, sobretot pel gran potencial que presenten amb la

seva distribució al territori. Cal fer menció especial al darrer centre cívic que s’ha

inaugurat, l’Espai Gatassa, perquè és el que més s’acosta al model de centre cultural

amb una programació pròpia de formació, foment de la creació, divulgació i difusió,

que complementa amb la cessió d’espais.

Així com les biblioteques, els centres cívics també són valorats per la feina d’integració

social que desenvolupen. Tot i així, cal potenciar més la seva activitat cultural i vetllar

per la qualitat de les propostes que s’ofereixen.

La limitada presència territorial de les biblioteques i l’escàs rol cultural dels centres

cívics fa que, en general, la població percebi que la cultura té poca presència als barris i

és poc accessible per tothom. Cal doncs, posar l’èmfasi en els públics de la cultura que

es solen reduir a un nombre limitat de persones que sempre són les mateixes. Per això

és important promoure una programació de difusió de petit format professional i

amateur en els àmbits de la dansa, música, arts escèniques, literatura, arts plàstiques i

visuals, cinema i audiovisuals, coneixement contemporani, als barris a través de la

xarxa d’equipaments de proximitat (centres cívics i biblioteques).

3.3. Les festes

Les festes dels barris tenen un gran potencial d’integració de la població nouvinguda

com a espai de trobada. En aquest sentit, cal tenir en compte els col·lectius de

persones nouvingudes en la programació de les festes així com potenciar nous formats

i esdeveniments en els quals tant la població nouvinguda com els joves també es


52

puguin sentir identificats. De fet, en les entrevistes consideren que moltes activitats

vinculades a la cultura tradicional i popular tenen una important vocació integradora.

Pel que fa a les festes de tota la ciutat, aquestes cada cop adquireixen més dimensió

territorial. Així, en els darrers anys, Les Santes també proposen activitats als jardins de

la Biblioteca Pompeu Fabra i a la Biblioteca Antoni Comas. Aquest eixamplament del

territori involucrat en la festa és, en general, ben valorat per la població; d’altra banda,

també hi ha festes de barri que trenquen la dinàmica territorial.


53

4. La cultura en l’educació i la formació artística

Des de l’Ajuntament de Mataró es proposen diferents activitats de desenvolupament

cultural comunitari vinculades a la Direcció de Cultura o a la Direcció d’Ensenyament

adreçades a joves i infants, que seran analitzades posteriorment. Aquestes activitats i

altres propostes culturals (visites, rutes, tallers, etc.) s’inclouen dins la Guia d’activitats

per als centres educatius de Mataró14 que elabora la Direcció d’Ensenyament amb la

col·laboració de la Direcció de Cultura entre d’altres serveis de l’Ajuntament de

Mataró. Malgrat les iniciatives conjuntes entre ensenyament i cultura, existeix la

percepció entre la població que hi hauria d’haver més treball conjunt entre aquest dos

àmbits.

Pel que fa a la formació en ensenyaments artístics, a Mataró s’està treballant per

poder cursar de forma reglada fins a grau mitjà tant en l’àmbit del teatre com de la

dansa i la música.

4.1. Àmbit del teatre

En l’àmbit del teatre coexisteixen dues escoles amb forta tradició que són ben

valorades per la població, l’Aula de Teatre, de titularitat municipal, i La Saca, l’escola

de teatre de la Sala Cabanyes:

• L’Aula de Teatre té una activitat regular amb cursos d’iniciació a les arts escèniques, adreçats des d’infants de sis anys fins a persones de la tercera edat. També ofereix formació orientada a l'accés a estudis professionals.. L’escola està, en general, ben considerada. Atès que es tracta d’un servei públic, es duen a terme cursos d’integració dissenyats especialment des de l’àmbit de benestar social. És important trobar l’equilibri entre el vessant social i el professional de les escoles artístiques; es tracta de dues línies de caràcter paral·lel, ja que l’accés a la cultura de les capes més desfavorides també és una funció de l’administració pública. Entre les funcions de l’Aula de Teatre hi ha la d’encaminar els alumnes cap a la seva professionalització. En aquest sentit no només s’assessora sobre els estudis més adequats en cada cas sinó que se’ls forma per a la preparació de les proves d’accés a graus superiors. Al no poder oferir títol propi, una de les prioritats és l’acompanyament i preparació dels alumnes cap a la professionalització.

• La Direcció de Cultura ha demanat la regulació dels seus estudis com a Grau

Superior per part del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de

Catalunya. Durant el curs 2014-2015 es realitzen un total de 16 cursos. Hi ha

14

Es pot consultar en el següent enllaç: http://educacio.mataro.cat/guia_ensenyament09/index.php (darrera consulta 17/1/2014)


54

previstes una vintena de mostres de treballs de creació tant a l’exterior com a

sala.

• L’escola de teatre La Saca forma actors de diferents edats. Hi estan vinculats

uns 300 actors amateurs.

A més a més, en l’àmbit del circ, el col·lectiu Cronopis organitza tallers de diverses

disciplines artístiques vinculades al món del circ. També existeixen diferents escoles de

dansa privades i entitats com el Jove Ballet de Catalunya que participa en diferents

concursos d’àmbit europeu.

4.2. Àmbit de la música

Pel que fa a la formació musical, l’Escola Municipal de Música de Mataró (EMMM) té

aproximadament 800 alumnes, i ofereix formació bàsica i avançada, així com

preparació al Grau Superior. L’EMMM és molt ben valorada per la població,

probablement perquè ha trobat l’equilibri entre el vessant social i el vessant orientat a

la professionalització, donant una resposta òptima a un dèficit que hi havia a la ciutat.

Entre les seves especialitzacions hi ha la d’instruments, conjunts, cant coral i diferents

monogràfics.

Cal assenyalar que la Casa de la Música també desenvolupa un projecte formatiu amb

el suport de la Direcció de Cultura amb una oferta de tallers (batucada, cajón, dolçaina,

autoenregistrament,...). A més a més, Mataró disposa d’altres centres de formació

musical promoguts per diversos agents privats.

Dins el que es pot anomenar oferta puntual, la Basílica de Santa Maria organitza de

forma anual i conjuntament amb la Direcció de Cultura, l’Acadèmia Internacional

d’Orgue”. L’any 2012, les classes adreçades a professionals van atraure 40 persones.

També anualment i des de la Direcció de Cultura, es promouen tallers de música

popular i d’arrel tradicional adreçats a les comparses institucionals, per exemple l’any

2012 hi van assistir 150 persones.

Tot plegat, fa que Mataró disposi d’una oferta formativa musical potent en què hi

participen diferents agents culturals; ajuntament, entitats, iniciativa privada.

4.3. Àmbit de les arts plàstiques

Mataró va tenir un centre de formació d’arts plàstiques i visuals, l’Escola d’Arts i Oficis,

creada a finals del segle XIX i desapareguda a mitjans del segle XX. Avui l’Associació

Sant Lluc per l’Art és l’única que proposa cursos regulars. Aquesta oferta però, no


55

acaba d’omplir una demanda que han formulat diferents entrevistats, la necessitat

d’ampliar la formació d’arts plàstiques i visuals. El dèficit en aquest camp posa de

manifest la necessitat d’oferir una formació de qualitat en arts plàstiques i visuals,

formació que podria oferir-se de forma descentralitzada en diferents espais del

municipi com podrien ser els centres cívics, en concret l’Espai Gatassa i Tres Roques ja

estan fent aquesta funció.

4.4. L’oferta formativa municipal

L’oferta formativa municipal es complementa amb l’oferta d’altres equipaments com

els centres cívics, el casal de barri de Les Esmandies i el centre de formació permanent

Tres Roques. L’oferta d’aquests espais, excepte Tres Roques, però no està articulada

en xarxa i no sol tenir projecció més enllà dels propis barris.

Pel que fa a les Biblioteques de Mataró tenen una línia de treball que es fonamenta en

l’autoaprenentatge, on hi destaquen els cursos d’iniciació a la informàtica.

Tota aquesta oferta formativa caldria ampliar-la per apropar-la a la ciutadania

mitjançant la xarxa de centres cívics i vetllar per la seva qualitat.


56

5. El desenvolupament cultural comunitari i l’expressivitat

Els programes d’arts escèniques, música i arts visuals generats des de Cultura

promouen també projectes de proximitat, que se centren principalment en el públic

escolar i no estan orientats al públic adult. De fet, des de l’Ajuntament, hi ha hagut la

voluntat de promoure una línia de treball en la creació de públics a partir de projectes

que treballen l’experiència de l’art entre la gent joves i els infants, fent-los partícips de

la creació. Són projectes formatius i socials que pretenen, a través de la formació,

fomentar l’adquisició de competències socials, comunicatives i relacionals entre

l’alumnat més enllà dels assoliments curriculars. Les propostes s’acostumen a treballar

conjuntament amb escoles, entitats o altres organitzacions per tal d’implicar als

diferents col·lectius. Aquests projectes, que s’han treballat des de l’àmbit de les arts

escèniques, la música, les arts plàstiques i visuals i l’art contemporani, són:

• El projecte 4 cordes que singularitza a l’escola Germanes Bertomeu, va néixer el

curs 2009-2010 dintre de l’àrea de “Música i Comunitat” de l’Escola Municipal

de Música de Mataró com una aposta del municipi per impulsar el coneixement

artístic i potenciar la cohesió social i la diversitat com un enriquiment cultural,

que afavorís la visibilització positiva del centre. Aquest projecte consisteix en

oferir l’aprenentatge musical de 2 instruments de corda: el violí i el violoncel a

tot l’alumnat de 3r i 4t d’educació primària.

Al llarg de les etapes d’infantil i primària es treballen capacitats i habilitats,

procediments, continguts curriculars relacionats amb el projecte musical 4

cordes, donant sentit i coherència a la intervenció educativa.

Paral·lelament, vinculat al projecte, cal fer esment de l'orquestra 4 cordes de

l'Escola Municipal de Música, que s'organitza fora de l'horari lectiu dins el

mateix centre. És conformada majoritàriament per exalumnes del centre que

varen participar en el projecte i dóna l'oportunitat de continuar els

aprenentatges musicals iniciats amb l'instrument de corda.

• El M/A/C promou “Cinema en curs” i “Zona intrusa”. “Cinema en curs”,

organitzat conjuntament amb l’associació “A bao a qu”, pretén apropar la

realització audiovisual com a expressió artística a la població infantil i juvenil

per mitjà de la creació d’una pel·lícula15. “Zona intrusa” és un projecte de

producció pròpia que porta artistes als instituts per tal que treballin

conjuntament amb els alumnes el llenguatge i l’art contemporani, a través de

15

ho fan els alumnes de 6è de l’Escola Montserrat Solà en un taller que dura tot el curs, el resultat del qual és un curtmetratge.


57

propostes d’intervencions a l’aula i a l’espai públic que seran mostrades

posteriorment a la ciutat. El programa té un comissari anual que se centra en

una temàtica concreta susceptible d’interès pels adolescents.

• L’Aula de Teatre impulsa la “Mostra de teatre infantil”, i la “Mostra de teatre

juvenil”, “Tots dansen” i projectes de teatre social amb joves en situació de

vulnerabilitat social. La “Mostra de teatre infantil” i la “Mostra de teatre

juvenil” són dues iniciatives consolidades que ha entrat en la seva 15ena edició

i la infantil a la 5ena i que pretenen apropar el teatre als més joves des de la

mateixa experiència de fer-ne. L’any 2013, també es va endegar la iniciativa

“Tots dansen”, una proposta conjunta amb el Mercat de les Flors que vol

apropar la dansa als joves a través del procés de creació coreogràfica

col·lectiva.

• “Cantània” és un projecte en col·laboració amb l’Auditori de Barcelona que es

realitza a Mataró des de fa més de deu anys. És una experiència musical que es

duu a terme a amb l’objectiu de treballar una cantata escrita per un escriptor

de renom, musicada i dirigida per professionals del món de la música amb els

alumnes de cinquè de primària. El projecte comença amb l’encàrrec d’un text i

una música a un compositor i a un lletrista. Cada any són diferents i fan la

creació especialment per aquesta activitat que s’ha convertit en un projecte on

participen gairebé 40.000 alumnes de Catalunya, Parla, Saragossa, Sevilla i

Valladolid i d’Alemanya a les ciutats de Bremenn i a Mainz.

• “Musiquetes, canten els més xics” és una iniciativa de la Casa de la Música

Popular que compta amb la col·laboració de la Direcció de Cultura de

l’Ajuntament de Mataró. Es realitza a les escoles de primària amb la figura d’un

director que coordina la tasca a les escoles i dirigeix l’acte final. L’activitat es

realitza durant els mesos escolars en horari lectiu amb classes de música i en

horari no lectiu per a formació per al professorat. Es realitza una cantata de

final de curs amb la participació de diversos centres.

• “Cantagrans” és un projecte en col·laboració amb l’Auditori de Barcelona. És

una experiència musical que es duu a terme a amb l’objectiu de treballar una

cantata escrita per un escriptor de renom, musicada i dirigida per professionals

del món de la música i interpretada per les corals de gent gran. El projecte es

realitza conjuntament entre la Direcció de Cultura i el Servei de Família de

l’Ajuntament de Mataró.

La informació dels projectes formatius es pot trobar a la pàgina web: www.culturamataro.cat


58

Les iniciatives de desenvolupament cultural comunitari no només fan difusió artística

sinó que suposen una implicació de les persones participants en la creació,

generalment població d’un mateix barri, fet que suposa un apropament de diferents

persones des d’un llenguatge artístic que facilita l’entesa. A més a més a nivell

personal, aquest espai d’expressió pròpia permet el creixement personal. Cal, doncs,

apostar per aquestes propostes no només en l’àmbit escolar sinó també, i sobretot, als

barris on la cultura hi és menys present.


59

6. La memòria i la identitat local

La història i la memòria local és un dels àmbits poc treballats a Mataró. La

sensibilització i el coneixement de la memòria històrica es treballen des de la Comissió

de la Memòria de la Gent Gran, que depèn del Consell Municipal de la Gent Gran. El

seu objectiu és transmetre la memòria del segle XX i propiciar el debat

intergeneracional. En aquest sentit, treballen amb l’alumnat de les escoles i instituts de

Mataró mitjançant materials pedagògics. Aquesta tasca es podria complementar amb

la recuperació del patrimoni immaterial vinculat a diferents espais emblemàtics (Can

Marfà, La Presó...). Hi ha altres grups a la ciutat, alguns formalment constituïts i altres

no, que treballen la memòria històrica com el grup de Memòria Històrica a

Cerdanyola.

En general, a les entrevistes es detecta que hi ha una manca de coneixement de la

història local per part de la població. En aquest àmbit només es destaca com iniciativa

el Premi Iluro, promogut per la Fundació Iluro, dedicat a la història local i comarcal i

que compta amb més de 60 edicions. Tot i que el Museu Arxiu de Santa Maria edita Els

Fulls (en conveni amb l’Ajuntament) hi ha una opinió que manifesta que es troba a

faltar una publicació municipal que realitzi les funcions de difusió de la història local.

Caldria plantejar si és possible endegar alguna publicació local promoguda per l’Arxiu a

partir d’un treball més intensiu de difusió per part d’aquest equipament.


60

7. La creació i la fidelització de públics

La Direcció de Cultura fomenta la difusió de les arts escèniques per a diferents públics

mitjançant les següents programacions:

- Temporada estable: Teatre=crisi? (2.998 assistents) Teatre i memòria (2.859 assistents)

De boca a orella (605 assistents): el cicle d’espectacles de petit i

nous formats “Boca a Orella”, amb obres que han estat èxits

arreu de Catalunya.

- Aula de teatre (224 alumnes 2012-2013) - Monogràfics estiu (46 alumnes, juliol 2013) - Escola de l’espectador:

o Tot assajant Cyrano o XIII Mostra de Teatre als instituts o III Mostra de Teatre a les escoles o Tots dansen

- Anem al teatre Primer trimestre (8.772 assistents) Segon trimestre (5.091 assistents)

- Amics del Teatre Monumental (180 assistents) - Fet a Mataró (1.092 assistents): un cicle destinat a fomentar la

creació local, iniciat recentment. Està protagonitzat per creadors locals (actors, directors, ballarins, músics...), als quals s’ofereix la possibilitat de fer una residència de creació a canvi de mostrar la creació a la ciutadania com un assaig obert o preestrena

- Escola de l’espectador (2.204 assistents, Cantània) - Sortim en família (843 assistents)

Taula 11. Programació de petits i nous formats (2013)

REPRESENTACIONS ASSISTENTS

Cicle "De boca a orella" gener – abril 2013

Litus 110

Àlies Gospodin 48

Acorar 58

Enchanté 123

A place to bury strangers 50

Total 389

Cicle "De boca a orella"

Smiley, una història d'amor 150

El minotaure i Teseu 40

Ivan i els gossos 62

Total 216 Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Ajuntament de Mataró


61

• La programació familiar, anomenada “Sortim en família”, es basa en una

proposta trimestral d’espectacles de teatre, circ, música i titelles que es duu a

terme conjuntament amb el grup de Mataró de la Fundació Xarxa d’Espectacles

Infantil i Juvenil de Catalunya, l’empresa de gestió cultural “Circulant, circ en

moviment” i el grup de titelles d’Arenys de Munt, Binixiflat Titelles. Dins la seva

oferta s’inclouen propostes singulars com “Sortim de nit”, un cicle

d’espectacles adreçat als infants més grans (8-12 anys), amb la intenció que

assisteixin a les obres de nit i a tallers de teatre en família. Aquesta

programació es desenvolupa al Teatre Monumental, a Can Gassol i al Casal de

l’Aliança. L’any 2013, es van fer 11 espectacles en el marc d’aquesta iniciativa i

va tenir 2.029 espectadors.

Taula 12. Programació Sortim en família (2013)

Espectacles Assistents* Espectacles organitzats per la Direcció de Cultura En un lugar de la Mancha 407 El conte de l'eriçó bru 115 S'ha acabat el bròquil 115 Reggae per a xics 206 Espectacles organitzats amb Grup La Xarxa Mataró Maps 166 Grimm, Grimm o la Blancallops i els set porquets 259 Alquímia 85 Contes al terrat 59 Bambi, una vida al bosc 196 Un nou vestit nou 202 Instants 221 Total 2.029

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Ajuntament de Mataró * Els espais tenen aforaments diferents. ** No es disposa de dades de públic dels espectacles que van tenir lloc al Casal de l’Aliança.

• La programació adreçada al públic escolar, anomenada “Anem al teatre”, està

elaborada conjuntament amb la Diputació de Barcelona. A Mataró, hi participa

vora el 40% de l’alumnat. Aquesta programació així com la programació

familiar és ben valorada com a mitjà de creació de públic.

Taula 13. Dades del programa Anem al Teatre

2011/2012 2012/2013

Municipis participants de la Prov. de Barcelona* 233 74,9% 221 71.04%

Municipis adherits al Maresme ** 22 100% 21 84,5%

Nombre d'alumnes participants a Mataró*** 7.717 37,4% 6.398 32,3%

Nombre d’espectadors a Mataró **** 12.081 34,5% 10.412 32.86% Font: Diputació de Barcelona


62

* Dels 233 municipis participants, 165 són adherits al Programa i 68 amb Conveni. ** El percentatge dels municipis adherits al protocol del programa està calculat en base al total de municipis d’aquesta comarca que tenen escola; no formen part els municipis de l'Alt Maresme Nord, que participen del programa organitzat per la Fundació Teatre Clavé de Tordera. *** Percentatge d’alumnes participants respecte el cens municipal. ****El percentatge es refereix als espectadors locals, respecte el total d’espectadors als municipis participants de la comarca del Maresme. Amb els alumnes de les escoles, l’àrea d’arts escèniques de la Direcció de Cultura

també promou iniciatives per acostar el públic infantil a la música: “Cantània” i

“Musiquetes, canten els més xics”. “Cantània” és una cantata protagonitzada per

alumnes de diferents escoles amb músics de L’Auditori de Barcelona i que es treballa a

les aules de música de les escoles durant tot el curs. D’altra banda, “Musiquetes,

canten els més xics” és una proposta pedagògica de la Xarxa de Cases de la Música de

Catalunya, que consisteix en una cantata amb alumnes més petits.

Més enllà dels cicles específics de teatre i els projectes musicals, la sensibilitat

d’apropar la cultura a diferents públics es troba també en actes com les Dissantes de la

Festa Major, una iniciativa promoguda per la Fundació Maresme, en col·laboració amb

l’Ajuntament, a través de la qual es pretén sensibilitzar a la població de la realitat dels

discapacitats alhora que esdevé una eina més d’integració. Un altre projecte enfocat

als públics minoritaris és “Lectures en veu alta”, impulsat per la Biblioteca Pompeu

Fabra amb l’objectiu de fomentar l’accés a la lectura a persones amb problemes

d’inadaptació psicosocial i de salut mental. En l’àmbit privat, també hi ha iniciatives

d’aquest tipus com la Mostra d’Art Social que pretén acostar l’expressió artística a

col·lectius poc visibles socialment. Aquesta Mostra està impulsada pel Taller d’idees i la

Casa de la Música, amb la col·laboració d’altres entitats de Mataró. Altres propostes

són aquelles que pretenen apropar l’art als col·lectius de gent gran, com el Certamen

de les Arts, una convocatòria de premis en diferents àmbits artístics i artesanals

(poesia, pintura, marqueteria, puntes de coixí, etc.), impulsats pels casals de la gent

gran de Mataró.

Pel que fa a la programació estable de teatre, té un públic fidel com ho reflecteix l’alt

nombre d’abonats, així com la percepció dels entrevistats. De fet, des de la Direcció de

Cultura també es fa un esforç per la fidelització de públics a través, per exemple, dels

Amics del Monumental, un grup d’aficionats al teatre que es reuneix periòdicament

per intercanviar opinions sobre el panorama teatral. S’organitzen activitats

complementàries a les representacions, com xerrades després de les funcions amb els

membres de les companyies , sortides a veure espectacles...

De totes maneres, també hi ha una percepció generalitzada segons la qual no es crea

nou públic. De fet, per atraure nou públic a les programacions habituals cal posar

l’èmfasi en treballar propostes de sensibilització en relació a aquestes. D’altra banda,


63

cal mirar de cuidar els creadors perquè aquests són els millors ambaixadors del que es

programa a nivell cultural.

Dins aquesta mateixa línia de fidelització de públics, i en l’àmbit de l’art, la Direcció de

Cultura dóna suport a entitats com els Amics de Ca l’Arenas.


64

UNA MIRADA DES DE LA GOVERNANÇA: PARTICIPACIÓ I CULTURA A MATARÓ


65

RESUM EXECUTIU

1. L’Ajuntament és el primer agent cultural de la ciutat, però les entitats socials tenen un paper destacat en la programació cultural.

2. L’estructura de la Direcció de Cultura ha tingut diferents canvis que han condicionat el desenvolupament de la seves funcions, actualment, l’esmentada Direcció està formada per cinc serveis i podria millorar-se la seva coordinació.

3. La despesa en cultura de Mataró està lleugerament per sobre de la mitjana de municipis de característiques similars. Quasi la meitat del pressupost es dedica al capítol II, compra de bens i serveis (en el cas de cultura, en aquest capítol s’incorporen les despeses de programació).

4. L’Ajuntament disposa de diferents eines de comunicació amb la ciutadania que responen a les necessitats culturals de la ciutat, si bé hi ha la percepció que malgrat els esforços que es fan, no arriba al conjunt de la població.

5. Les entitats són un agent mobilitzador i generador d’activitats culturals i tenen en general un gran reconeixement ciutadà.

6. Bona part de les entitats estan dedicades a la cultura tradicional i les festes, algunes d’elles han esdevingut un element clau en l’activitat cultural en el municipi, si bé s’aprecia una certa dificultat en el relleu generacional dels seus membres.

7. La Fundació Iluro té com a finalitat administrar i optimitzar els actuals recursos de l’antiga obra social de la Caixa Laietana. Ha jugat un paper molt important en el sector cultural de Mataró.

8. La relació entre l’Ajuntament i les entitats es vehicula sovint a través de convenis i subvencions, els primers permeten una relació més estable i promouen la corresponsabilitat, mentre que els segons poden significar una excessiva dependència.

9. El Consell Municipal de Cultura és l’òrgan de participació transversal del qual se’n deriven diferents taules de treball especialitzades com: la comissió de lectura pública, la de cultura popular, el Plenari de les Santes, entre d’altres.

10. Entre els sectors més actius de la ciutadania, hi ha la sensació que els òrgans participatius no acaben de complir les seves funcions ja sigui per la percepció de les entitats que no hi ha retorn per part de l’Ajuntament o per la falta d’implicació del teixit social.


66

1. Introducció

Els governs locals actuen avui en un context que els reclama més transparència i més

participació. En aquest context, ha irromput el concepte de governança per definir el

bon govern. La governança implica una gestió relacional, que promogui la participació i

el treball conjunt entre els agents culturals, promovent lideratges compartits i formes

d’organització més horitzontals. D’altra banda, implica noves formes de participació i

comunicació que fomentin la transparència. La cultura com altres àmbits de les

polítiques públiques ha de respondre a aquesta demanda, aprofitant els organismes

existents així com les oportunitats que ofereixen les tecnologies de la informació per

apropar l’acció de govern en matèria de cultura a la població..

En aquest capítol s’analitza la governança a partir fonamentalment del rol de

l’Ajuntament de Mataró en l’impuls de les polítiques culturals, així com dels altres

agents, comunicació i participació.


67

2. El lideratge de la Direcció de Cultura

El principal impulsor de les dinàmiques culturals de Mataró és l’Ajuntament, a través

de la Direcció de Cultura. El seu lideratge com a agent cultural es manifesta en l’impuls

de bona part de les activitats culturals que tenen lloc a la ciutat, així com amb el suport

que dóna als altres agents mitjançant recursos econòmics i logístics.

En l’actual mandat, molt marcat pel context de crisi, la Direcció de Cultura aposta per

una política cultural de continuïtat amb l’objectiu de posar en valor els actius existents,

de cercar sinèrgies amb altres agents per mantenir els projectes consolidats i valorats a

la ciutat, i innovar i idear noves propostes sostenibles, mantenint així una ciutat activa

culturalment i amb un calendari festiu potent i consolidat. En aquest context econòmic

i social s’ha començat a treballar per a què la Cultura esdevingui un element de

promoció de ciutat tant des del punt de vista turístic com econòmic, ja comentat

anteriorment.

2.1. Organització

Al llarg dels anys, l’àmbit de Cultura de Mataró ha tingut canvis i processos

organitzatius prou significatius com per tenir-los en compte. En els inicis de la

democràcia, va ser una regidoria més dins de l’organització municipal. Posteriorment,

es va optar per la creació del Patronat Municipal que va esdevenir l’instrument amb

què s’ha gestionat la cultura de la ciutat al llarg de molts anys. Més tard, el Patronat va

deixar pas a l’Institut Municipal d’Acció Cultural (IMAC), ideat com a organisme

autònom de l’Ajuntament i amb competències plenes en la gestió, organització i

administració de mitjans. Actualment, i des d’aquest darrer mandat, l’estructura ha

tornat a canviar i Cultura ha esdevingut una Direcció integrada a l’organització de

l’Ajuntament.

En aquests moments, la Direcció de Cultura depèn orgànicament de l’Àrea de

Participació i Servei a les Persones. Per la seva banda, la Direcció de Cultura s’organitza

en cinc serveis (Patrimoni Cultural; Manteniment i Serveis; Gestió Econòmica i

Administració; Acció Cultural; i Festes i Territori), a més de les biblioteques que es

gestionen conjuntament amb la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de

Barcelona. (veure organigrama)


68

Organigrama 1. Àrea de Participació i Serveis a les persones



69

La integració de l’Institut Municipal de Cultura a l’Ajuntament ha comportat un procés

d’adaptació i un ajustament dels processos, bàsicament entre el Servei de gestió

econòmica i administració de la Direcció de Cultura i els serveis paral·lels de

l’Ajuntament.

Pel que fa al sistema de treball intern, al llarg del procés de les entrevistes i tallers

realitzats, es percep que cada un dels Serveis que conformen la Direcció de Cultura és

responsable del desenvolupament de les seves estratègies, es treballa per optimitzar i

millorar amb més coordinació entre les dinàmiques de treball i els mateixos serveis de

la Direcció. S’estableixen també canals de col·laboració amb altres serveis municipals,

tot i que hi ha una percepció que s’hauria de caminar cap una línia de treball més

transversal. Aquesta opinió es focalitza sobre un aspecte cabdal del funcionament de

la Direcció de Cultura, el de la millora de la coordinació interna per tal d’afavorir el

desenvolupament d’estratègies transversals.


70

Organigrama 2. Direcció de Cultura



2.2. Pressupost

L’anàlisi del pressupost de cultura es farà a partir de dues fonts:

• Els pressupostos econòmics funcionals liquidats permet establir una

comparativa entre el pressupost de Mataró i els d’altres tres ajuntaments.

Aquesta classificació presenta algunes distorsions respecte al pressupost

orgànic16 de l’Ajuntament, però és única que permet establir una comparativa.

• Els pressupostos orgànics de l’Ajuntament de Mataró entre 2009 i 2013,

recullen amb més fidelitat la realitat econòmica de despesa en cultura de

l’Ajuntament de Mataró, i són la base de la seva anàlisi.

Els pressupostos funcionals

Per tal d’analitzar els pressupostos en cultura de l’Ajuntament de Mataró, ens cal

establir una comparativa amb altres municipis de característiques similars, ja sigui pel

nombre d’habitants o pel seu paper de “motor cultural” d’un territori. En aquest cas,

els ajuntaments triats són: Santa Coloma de Gramenet, Sant Cugat del Vallès i

Manresa.

Les dades de l’evolució de la despesa en Cultura, provenen del SIEM17, i corresponen

als pressuposts liquidats no consolidats18, al ser un pressupost on no estan

compensades les transferències internes es produeix una diferència sobre la despesa

real. Malauradament no es disposa de cap altra font d’informació que permeti realitzar

una comparació homogènia.

16

El pressupost orgànic és el que aprova l’Ajuntament i recull el pressupost d’acord amb els criteris d’organització de quals s’ha dotat el consistori. 17

Servei d‘Informació Econòmica Municipal (SIEM) de la Diputació de Barcelona 18

En els pressupostos NO consolidats, les transferències internes entre el pressupost de l’Ajuntament i el del seus organismes autònoms o empreses municipals no han estat descomptades


Gràfic 2. Evolució de la despesa en cultura

Evolució percentual de la despesa en cultura

-100,00

-50,00

0,00

50,00

100,00

150,00

200,00

250,00

300,00

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2012

MATARÓ MUNICIPIS

Font: Servei d‘Informació Econòmica Municipal (SIEM) de la Diputació de Barcelona

Mataró ha tingut una evolució més irregular per a les inversions, com es veu en el

proper gràfic. L’evolució tant del conjunt de municipis com de Mataró marca una clara

tendència a la baixa que comença el 2008 amb la crisi i que en el cas de Mataró és

especialment important a partir de 2009.

Disposem del pressupost liquidat consolidat, de l’any 2012, al ser un pressupost amb

les transferències internes compensades, aquesta és una aproximació molt fiable i ens

mostra quin és l’esforç que els ajuntaments fan en cultura.

Gràfic 3. Despesa en cultura


0,00 1.000,00 2.000,00 3.000,00 4.000,00 5.000,00 6.000,00

MATARO

MUNICIPIS

Despesa en cultura. Milers € 2012


Gràfic 3.2. Despesa en cultura € per habitant

42,9

38,2

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Mataro

Municipis

Despesa en cultura. € per habitant

Malgrat la disminució de la despesa en cultura en els darrers anys, Mataró fa un esforç

per sobre de la mitjana dels tres municipis amb els que comparem les dades. El

percentatge del pressupost dedicat a cultura ens referma en aquesta idea, ja que

Mataró està unes dècimes per sobre de la mitjana dels altres tres municipis. Gràfic 4. Percentatge de la despesa en cultura


Pel que fa a la distribució de la despesa en cultura per capítols, els resultats mostren

com la distribució és molt similar entre els ajuntaments i només hi ha una diferència

percentual màxima de 2,2 punts. En tot cas assenyalar que Mataró destina una mica

més de recursos a Capítol II, que correspon a “Activitats i programació”, i el conjunt de

municipis fa un esforç més gran en Capítol I, que correspon a “Personal”.

3,40

3,60

3,80

4,00

Percentatge de la despesa en cultura 2012

MATARÓ MUNICIPIS


Gràfic 5. Distribució percentual de la despesa en cultura per capítols

DISTRIBUCIÓ PERCENTUAL DE LA DESPESA EN CULTURA PER CAPÍTOLS

38,0

48,8

10,8

2,4

0,0

39,4

46,6

11,0

1,3

1,5

0,0 10,0 20,0 30,0 40,0 50,0 60,0

Capitol I

Capitol II

Capitol IV

Capitol VI

Capitol VII

MATARO MUNICIPIS


Els pressupostos orgànics de l’Ajuntament de Mataró entre 2009 i 2013

El pressupost orgànic de l’Ajuntament mostra amb detall com es distribueix la despesa

d’acord amb la classificació orgànica corresponent als programes que desenvolupa

l’ajuntament i la comparativa entre els anys dóna una visió de com han evolucionat

aquests pressupostos.

Gràfic 6. Evolució del pressupost orgànic de cultura de Mataró


Com s’ha vist en l’anàlisi del pressupost econòmic funcional, la tendència en els darrers

anys és d’una baixa sostinguda. Sigui quin sigui el pressupost analitzat, hi ha una

disminució dels recursos destinats a cultura.

01.0002.0003.0004.0005.0006.0007.000

2009 2010 2011 2012 2013

en milers €


Gràfic 7. Evolució percentual de la despesa en cultura a Mataró


En els darrers cinc anys, el pressupost de Cultura ha disminuït en un 23%, i aquesta

reducció afecta igualment els ingressos propis de la Direcció de Cultura, en forma de

taxes o subvencions19 que han passant de 1.068.412,93 € l’any 2009 a 522.820€ l’any

2013, de manera que l’any 2009 els ingressos propis representaven un 17% del total

del pressupost, l’any 2013 va significar l’11%.

Al llarg dels cinc anys estudiats, l’estructura pressupostària s’ha modificat d’acord amb

les necessitats de l’àrea, i aquests canvis s’han reflectit especialment en els programes

que concentren la major part de la despesa, en concret el de Cultura Popular i

Tradicional i el d’Arts escèniques. També s’han hagut de reordenar les partides

destinades a la programació, la qual cosa ha dificultat la continuïtat de certes activitats

que s’havien instaurat en la programació cultural de la ciutat de forma estable20.

Una anàlisi més acurada del pressupost de cultura per programes, ens mostra que la

despesa de personal segueix sent la que representa més del 50% del pressupost,

malgrat que aquestes dades no concorden amb les vistes en el apartats anteriors

referits als pressupostos funcionals liquidats, ens donen una pista sobre la despesa en

personal, malgrat ser alta, no es superior a la mitjana dels altres tres municipis

estudiats, recordem que els municipis de referència tenen una despesa en personal

dos punts i escaig per sobre de la de Mataró.

19

Veure Taula a l’Annex 20

Alguns exemples són: el Festival Cruïlla o el Taller de Gravat.

-15,00

-10,00

-5,00

0,00

5,00

10,00

2010 2011 2012 2013

%


Gràfic 8. Pressupost de Cultura per programes (2013)

52%

3%

1%

5%

5%

6%

12%

1%

15%

Pressupost de Cultura de despeses per programes (2013)

ADMINISTRACIÓ I SERVEIS

MANTENIMENT I SERVEIS CULTURALS

BIBLIOTEQUES I ARXIUS

ACTIVITAT MUSEÍSTICA

ARTS VISUALS I CINEMA

PROMOCIÓ CULTURAL

ARTS ESCÈNIQUES

ARQUEOLOGIA I PATRIMONI

CULTURA POPULAR I TRADICIONAL

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Ajuntament de Mataró

Sense tenir en compte la despesa de personal, la distribució del pressupost per programes ens mostra que la cultura popular i tradicional és la partida a la qual es destina un percentatge més alt del pressupost, tenint en compte que aquest concepte engloba les despeses derivades del calendari festiu, està en la línia del qual trobem en altres ajuntaments. Taula 14. Pressupost de Cultura per programes (2013)

PROGRAMA 2013 IMPORT PERCENTATGE

Despeses de personal 2.534.850,00 51,61% ADMINISTRACIÓ I SERVEIS 2.534.850,00 51,61%

Inversions Biblioteca 90.000,00 1,83% Manteniments 16.150,00 0,33% Inversions Calendari Festiu 15.000,00 0,31% Edificis, instal·lacions i elements de suport 121.150,00 2,47%

Despeses generals 7.172,50 0,15%

MANTENIMENT I SERVEIS CULTURALS 128.322,50 2,61%

Activitats foment lectura 39.901,25 0,81% Difusió biblioteques 17.500,00 0,36% Activitats foment lectura 50.401,25 1,03%

Fons Miralles 475,00 0,01% Arxius 475,00 0,01%

BIBLIOTEQUES I ARXIUS 50.876,25 1,04%

Exposicions 117.925,00 2,40% Serveis Centre Ca l'Arenas 99.100,00 2,02% Exposicions patrimonials 217.025,00 4,42%

Documentació, conservació i recerca 16.640,00 0,34%

Serveis, tallers i visites 18.400,00 0,37% Activitats difusió patrimonial 11.440,00 0,23% Difusió patrimonial 28.840,00 0,59%

ACTIVITAT MUSEÍSTICA 263.505,00 5,36%

Programació temporada estable arts visuals 109.370,00 2,23% Arts visuals i proximitat 27.690,00 0,56% Taller de gravat 14.725,00 0,30% Can Xalant 30.000,00 0,61% Arts visuals 181.785,00 3,70%


Programació temporada estable de cinema 45.425,00 0,92% Film Commission 18.280,52 0,37% Serveis Cinema 14.250,00 0,29% Cinema 77.955,52 1,59%

ARTS VISUALS I CINEMA 259.740,52 5,29%

Web i difusió digital 12.000,00 0,24% Agenda cultural 27.500,00 0,56% Comunicació 5.700,00 0,12% Comunicació 42.500,00 0,87%

Anella Cultural 11.015,00 0,22% Noves tecnologies 11.015,00 0,22%

Beques 2.000,00 0,04% Subvencions entitats 65.000,00 1,32% Convenis entitats 144.000,00 2,93%

Subvencions, premis, ajuts i beques 211.000,00 4,30%

Nous projectes programació cultural 54.385,00 1,11%

PROMOCIÓ CULTURAL 321.600,00 6,55%

Programació temporada estable teatre i dansa 148.295,00 3,02% Arts escèniques i proximitat 29.945,00 0,61% Teatre, Dansa i Música 123.000,00 2,50% Teatre i Dansa 301.240,00 6,13%

Activitats Aula de Teatre 6.650,00 0,14% Serveis Aula de Teatre 129.779,50 2,64% Aula de Teatre 136.429,50 2,78%

Programació temporada estable de música 21.565,00 0,44% Música i proximitat 20.615,00 0,42% Casa Música Popular 67.068,00 1,37% Festivals de Música 29.000,00 0,59% Música 138.248,00 2,81%

ARTS ESCÈNIQUES 575.917,50 11,73%

Gestió arqueològica 4.275,00 0,09% Recerca i difusió arqueològica 11.400,00 0,23% Publicacions arqueologia 5.700,00 0,12% Arqueologia 21.375,00 0,44%

Documentació, conservació i recerca patrimoni natural 1.425,00 0,03% Difusió patrimoni natural 5.415,00 0,11% Publicacions patrimoni natural 7.695,00 0,16% Patrimoni natural 14.535,00 0,30%

ARQUEOLOGIA I PATRIMONI 35.910,00 0,73%

Calendari Festiu 49.260,00 1,00% Serveis Calendari Festiu 54.150,00 1,10% Serveis Festes Entitats 81.510,00 3,76% Calendari Festiu 184.920,00 3,76%

Santes 508.800,00 10,36%

Trobada Tres Tombs 30.500,00 0,62%

Figures i comparses institucionals 16.625,00 0,34% Patrimoni Festiu 16.625,00 0,34%

CULTURA POPULAR I TRADICIONAL 740.845,00 15,08%

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Ajuntament de Mataró


3. Les entitats, un agent clau

El teixit associatiu és l’altre agent que mobilitza la cultura de Mataró. També se’l

considera com a motor generador d’activitats culturals i el responsable de donar

cabuda en els seus espais a part de la programació cultural de la ciutat.

Segons les dades del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Mataró hi

ha registrades 752 entitats. Aquesta xifra testimonia el ric teixit associatiu de la ciutat

que en termes comparatius compta amb 10 entitats per cada 1.000 habitants, una

proporció molt més alta que la que hi ha al Maresme o a la província de Barcelona, on

és de 0,70 i 1,23 entitats per cada 1.000 habitants, respectivament.

Taula 15. Nombre d'entitats culturals. Comparativa per 1.000 habitants*

2014 Entitats Entitats/1000 h. Entitats culturals Entitats culturals/1000 h.

Mataró 752 10,53 360 5,04

Maresme 3.064 0,70 1.368 0,31

Província Barcelona 40.824 1,23 18.428 0,56

Font: Elaboració del CERC a partir de dades publicades pel Departament de Justícia, Generalitat de Catalunya. * Dades facilitades el mes de febrer de 2014 pel Servei de Coordinació Tècnica i Assessorament d’Entitats de Dret Públic

(Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya).

No obstant això, cal matisar les dades del Departament de Justícia, ja que, tot i que

tenen utilitat a nivell comparatiu, no reflecteixen exactament la realitat mataronina,

on existeixen entitats inactives que no s’han donat de baixa del registre de la

Generalitat de Catalunya. Així, segons les dades de l’Ajuntament de Mataró,

actualment i segons les dades de l’agost de 2014, a la ciutat hi ha 686 entitats, de les

quals 102 són culturals (un 14.8%). Cal assenyalar que la causa de la gran diferència

entre les 360 entitats culturals que comptabilitza el Departament de Justícia i les 102

de l’Ajuntament de Mataró, es troba principalment en el fet que el criteri aplicat per

part de l’Ajuntament de Mataró és més restrictiu que el del Departament de Justícia, el

qual també inclou en aquesta catalogació entitats de lleure vinculades a joventut,

infància, agrupacions d’immigrants, penyes i radioaficionats.

Dins del llistat municipal d’entitats culturals21, trobem moltes agrupacions amb un gran

reconeixement a la ciutat que no hi són representades. Aquest fet és degut a que les

Colles institucionals no són entitats, aquestes, molt presents en el calendari festiu, són

les encarregades de dur les figures, l’anomenat bestiari de Mataró, i han esdevingut,

conjuntament amb la Direcció de Cultura, les principals conservadores de la litúrgia de

la festa de Les Santes.

21

Es pot consultar el llistat municipal d’entitats culturals complet a l’Annex 2


Les associacions de veïns, que no tenen com a principal activitat la cultura. són les

impulsores de les festes de barri així com de algunes activitats que es desenvolupen als

centres cívics.

Pel que fa a la composició del teixit associatiu cultural, una gran part de les entitats

estan vinculades a la cultura tradicional i les festes. La percepció de la ciutadania

recollida en els diferents espais de participació corrobora aquest fenomen i fa palès

que el teixit associatiu cultural més enllà del relacionat amb la cultura tradicional i les

festes és molt menys dens. Segons les opinions recollides, en els darrers anys es

percep un augment a l’alça d’aquelles entitats relacionades amb la cultura popular, les

quals han demostrat ser capaces de mobilitzar molta gent i d’obrir les seves portes a

membres de perfils diferents.

Taula 16. Nombre d’entitats culturals per àmbits

ÀMBITS ENTITATS*

Música 16

Arts escèniques 14

Arts visuals i arts plàstiques 13

Patrimoni, memòria històrica, foment de la cultura, la llengua I la historia 17

Cultura popular i festes 38

Foment de la lectura 2

Altres entitats 2

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Ajuntament *Es pot consultar el llistat detallat d’entitats a l’Annex 2

Dins les entitats culturals, n’hi ha que tenen una clara incidència a nivell de ciutat com

la colla castellera Capgrossos, l’ateneu Foment Mataroní o la Sala Cabanyes, vinculada

al Centre Catòlic de Mataró com a secció teatral. També n’hi ha que són punts de

referència associativa en els barris. Totes elles són un element clau en l’activitat

cultural del municipi i moltes han esdevingut un referent emblemàtic de la població.

Paral·lelament, però, i com passa sovint en les entitats amb una llarga trajectòria, hi ha

el problema del relleu generacional. Aquest, al marge dels condicionants sociològics

de la nostra societat, es pot atribuir a una certa manca de porositat de moltes entitats

que a vegades dificultant l’arribada de joves i no tan joves, però amb inquietuds

culturals, que, tot i les ganes d’aixecar projectes, es troben amb unes línies

d’enfocament que no senten ni pròpies ni properes. D’altra banda, la gent jove tenen

altres maneres de relacionar-se i de participar, a través de les xarxes socials per

exemple, que no sempre passen per constituir entitats.

La dependència del voluntariat fa que les entitats a part de tenir dificultats per tirar

endavant els seus projectes per manca de recursos logístics i econòmics, sovint també

pateixin per manca de personal prou format en àmbits imprescindibles per la seva


gestió. En aquest sentit, pot ser interessant elaborar una oferta formativa en gestió de

projectes i recerca de fons adreçada a les entitats.


4. El sector privat, un agent divers

El sector privat és un altre dels agents dinamitzadors de la cultura de Mataró, tot i que

és menys present que el sector públic i el teixit associatiu. Hi ha certs projectes

empresarials destacables, tot i que en termes comparatius la seva activitat té menys

incidència en el conjunt de la vida cultural de la ciutat. No hi ha grans empreses

privades que generin cultura ni tampoc un teixit econòmic privat prou potent que

vulgui o pugui apostar per ella.

Aquestes dificultats es fan paleses en èpoques com l’actual, d’escassetat de recursos

on les possibilitats d’èxit econòmic són comptades. El risc és més alt i les poques

iniciatives que aposten per aquest mercat cultural escassegen. Malgrat això, Mataró

acull iniciatives amb projecció exterior com la plataforma de micromecenatge Verkami,

la sala de concerts de música moderna Clap i l’empresa de gestió cultural Antequem

especialitzada en patrimoni. Alguns d’aquests projectes han tirat endavant partint del

concepte privat d’inspiració social.

Dins la realitat del sector privat, la pèrdua de la Llibreria Robafaves l’any 2013 va ser

un cop dur per la ciutat, ja que jugava el paper de dinamitzador de la lectura i de les

lletres i era un referent de la població de Mataró. Tot i així, actualment, la ciutat

disposa de la llibreria El Tramvia, de l’Abacus i de Dòria Llibres, un nou projecte amb

una clara vocació pel foment de la lectura, i recentment de Buc de Llibres.

Pel que fa a les arts plàstiques i visuals, tot i ser un municipi amb tradició artística com

ho demostra l’amplia oferta en aquest camp explicada en el capítol anterior, les

galeries d’art que hi havia als anys 70 i 80 no van arrelar.

En l’àmbit de les arts escèniques i de la música, en canvi, el panorama privat és més ric

perquè es nodreix de les escoles de dansa i de música, nombroses a la majoria de

municipi.

Cal destacar també les col·leccions privades que han estat cedides o donades a

l’Ajuntament per persones vinculades o no a la cultura. Les més significatives són d’una

banda, la col·lecció d’art contemporani català de la postguerra als nostres dies de la

Fundació Carmen i Luis Bassat, que es pot visitar actualment a la Nau Gaudí; i d’altra

banda, la col·lecció de maquinària tèxtil que la Fundació Vilaseca vol donar a

l’Ajuntament, i que formarà part del fons del Museu de Mataró i s’exposarà en un

futur proper a Can Marfà. Un altre exemple, és la cessió de la documentació del crític

d’art Francesc Miralles.


Històricament, i dins el sector privat, l’Obra Social de Caixa Laietana ha jugat un rol

important en el món cultural de Mataró, però en els darrers anys l’activitat ha anat

decaient. La desaparició de Caixa Laietana, tot i la caiguda de recursos que això ha

suposat, s’ha suplert amb la creació de la Fundació Iluro, hereva de l'obra social de

l'antiga caixa. Està formada per entitats representatives de la ciutat i el propi

Ajuntament, tal i com estableix la llei catalana de caixes, que permet transformar les

caixes en fundacions de caràcter especial per preservar la seva obra social. La

Fundació Iluro té com a finalitat administrar i optimitzar els actuals recursos, reforçant

i racionalitzant l'activitat de l' antiga obra social, principalment en l’àmbit cultural, cívic

i social. Seguint una línia similar, hi ha el Casal de l’Aliança que ofereix espais per a

activitats recreatives, lúdiques i socials, gràcies a l’aportació d’una part dels excedents

que genera la tasca sanitària de la mútua de L’Aliança.


5. Les relacions entre els agents

Davant d’una situació de crisi com l’actual, els agents culturals, com passa en tots els

àmbits, se’n ressenten i l’activitat cultural se’n veu altament perjudicada. El sector

privat no s’arrisca; el sector públic no disposa de recursos suficients; i el teixit

associatiu ha d’apostar per una màxima implicació del seu voluntariat. En aquest

context, és més necessària que mai la col·laboració entre els agents per sumar

esforços. De fet, hi ha iniciatives de col·laboració potents entre sector públic i sector

privat com el projecte de la Casa de la Música així com amb algunes entitats. Tot i així,

encara persisteix la sensació que hi ha poca relació entre els agents.

La relació econòmica entre l’Ajuntament i les entitats i/o empreses es vehicula

bàsicament a través dels convenis i les subvencions. Ambdues són fórmules de

col·laboració ben definides entre el teixit associatiu i l’administració per tal de portar a

terme projectes d’interès comú. En el primer cas, els convenis permeten fer una

programació d’un any, són més estables i promouen la corresponsabilitat. Tot i que

també, poden significar una excessiva dependència. En el segon cas, les entitats

presenten propostes regint-se per unes bases prèviament publicades per tal que

l’administració hi aporti recursos, generalment només econòmics.

Taula 17. Transferències corrents de Cultura de l’Ajuntament de Mataró (2009-2013)

CONCEPTE 2009 2013

Subvencions entitats 56.000 65.000

Convenis entitats 492.480 211.068

TOTAL 548.480 276.068

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Ajuntament

Concretament, les transferències corrents de l’Ajuntament en Cultura, que agrupen

subvencions i convenis, s’han reduït un 50% al llarg dels anys compresos entre el 2009

i el 2013 (veure taula). Cal assenyalar també que mentre les subvencions han

augmentat, els convenis han patit una important davallada, motivada per raons

diverses. Si bé és cert que la situació econòmica i els resultats del mateix van fer que es

decidís deixar de fer projectes com el Festival Shakespeare, el qual l’any 2009 ja

representava una despesa de 70.000 €, també hi ha altres raons com les jurídiques

reflectides als informes del mandat anterior que recomanaven reduir el nombre de

convenis. No obstant això, els convenis continuen sumant el 75% de les transferències

corrents, tot donant continuïtat a l’aposta per les programacions estables d’entitats No

es pot oblidar el paquet de convenis amb les entitats veïnals que garanteixen la

celebració de les diverses festes als barris de la ciutat o aportacions importants com la

que es fa al projecte de la Casa de la Música.


6. Òrgans de participació i seguiment de la cultura

Després de la integració a l’organització municipal per motius essencialment

econòmics dels diferents organismes autònoms, entre ells l’IMAC (Institut Municipal

d’Acció Cultural), i en aplicació del nou Reglament de Participació Ciutadana i el

Reglament Marc dels Consells Municipals de Participació, aprovats pel Ple Municipal el

desembre de 2012, durant el primer trimestre de 2013 es constitueix el Consell

Municipal de Cultura.

En el Consell Municipal de Cultura, presidit pel regidor de Cultura, hi estan

representats tots els Grups Municipals presents al Consistori, a més d’un/a

representant de la Federació d’Associacions Veïnals de Mataró, un/a representant dels

sindicats majoritaris del sector professional relacionat amb l’àmbit de treball del

consell, dues persones a proposta de la Presidència i, finalment, representants de les

entitats de l’àmbit de treball objecte del consell, en tots els casos sempre que així ho

sol·licitin.

El Consell Municipal de Cultura, com tots els consells municipals de participació, pot

crear si així ho considera, taules de treball i/o comissions. Les primeres acostumen a

tenir un objectiu específic, estan obertes a totes les entitats i ciutadans/es

interessats/des en la temàtica per al qual han estat creades i a dissoldre’s una vegada

aquest s’ha complert, mentre que les comissions tenen una durada més llarga i estan

sempre formades per membres del Consell. Així és que en l’aplicació de l’actual

reglament, està garantida la participació de tothom qui ho desitgi en els debats sobre

les polítiques culturals de la ciutat, com ho està en els altres àmbits i/o territoris.

En el seu dia, el Plenari del Consell Municipal de Cultura va acordar constituir les taules

de treball de: Cultura Popular, que està treballant el projecte de la Casa de la Cultura, i

del Pacte per la Cultura, que segueix el procés d’elaboració del Llibre Blanc per la

Cultura com a “Nucli Impulsor”, i la Taula de Cinema, que treballa per la recuperació

del cinema.

Per altra banda, la Direcció de Cultura impulsa altres òrgans de participació en àmbits

concrets de la seva acció, com són: la Comissió de Lectura Pública, reimpulsada en

aquest mandat després d’estar inactiva des del 2006; la Taula de Cinema, que treballa

propostes per tal de recuperar el cinema al centre de la ciutat, una mostra del seu

treball són projeccions en versió original en col·laboració amb el Foment Mataroní que

s’han iniciat aquest 2014 i el Club de l’Espectador, implicat en la programació estable

del Teatre Monumental. En l’àmbit del Patrimoni Cultural, és important el treball de


voluntariat qualificat, tant pel que fa a la Secció d’Arqueologia, com a la de Ciències

Naturals.

Pel que fa a la Cultura Popular i Tradicional, les comissions de Carnestoltes i Sant Jordi

tenen un paper molt important en la confecció dels respectius programes i

l’organització i desenvolupament dels actes, però on la participació ciutadana agafa

una major importància és en la Festa Major, atès que el nombre d’entitats i ciutadans

individuals que fan possibles Les Santes és molt elevat. L’òrgan màxim de participació

en la presa de decisions que afectaran la Festa Major és el Plenari, que en els darrers

anys ha avançat el seu treball en el calendari i ha incrementat el nombre de sessions.

És el propi Plenari que aprova la constitució de comissions, que llevat de les tècniques,

són obertes a la participació de tothom qui ho vulgui, malgrat que la realitat és que els

les persones més interessats en formar-ne part acostumen a ser els membres de les

anomenades Colles Institucionals. A les darreres Santes les comissions de treball van

ser: la d’Imatge, la de Seguici, la d’Actes al carrer i Música, a més de les tècniques de

Foc i de Seguretat. No podem deixar de banda la important dedicació de recursos

humans que la Direcció de Cultura dedica a donar suport tècnic a totes aquestes

comissions i taules de treball.

Taula 18. Òrgans de Participació de Cultura de Mataró

ÀMBIT DIRECCIÓ DE CULTURA ÒRGAN DE PARTICIPACIO

TRANSVERSAL

CONSELL MUNICIPAL DE CULTURA - Pacte per la Cultura

- Casa de la Cultura Popular

FOMENT LECTURA Comissió de lectura pública

ARTS ESCÈNIQUES I MUSICA Club de l'espectador

ARTS VISUALS Comissió de cinema

Secció Ciències Naturals PATRIMONI CULTURAL

Secció d'Arqueologia

Comissió de Carnestoltes

Comissió de Sant Jordi

CULTURA POPULAR I TRADICIONAL

Plenari de Santes - Comissió d’Imatge

- Comissió de seguici

- Comissió d’actes al carrer

- Comissió de foc

- Comissió de Seguretat

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Ajuntament

Malauradament, malgrat l’existència d’aquest elevat nombre d’òrgans de participació,

el treball posterior queda enterbolit per un sentiment de no retorn que sovint

qüestiona la importància real de la participació. Aquesta sensació desmotiva i provoca

l’allunyament de la ciutadania, desafavorint la implicació dels agents en la dinàmica

cultural de l’Ajuntament. És per aquest motiu que caldrà revisar els mecanismes

d’accés a la participació, així com de difusió de la feina que els òrgans participatius

realitzen.


Les actuals comissions de participació de les Santes, per exemple, acostumen a ser

integrades per entitats o persones que porten molts anys implicats en el tema i això,

en certes ocasions, dificulta el relleu generacional. Tot i que mensualment es fa un

Plenari sobre Les Santes obert a la ciutadania, massa sovint són les colles que

decideixen qui i com es participa a la festa i cal establir protocols a la festa major.


7. La comunicació, una eina fonamental

La comunicació en cultura és una eina prou important, no només com a mitjà de

difusió de la informació, sinó com a potenciador i dinamitzador del consum i de

l’esperit crític indispensable per poder avançar socialment. L’Ajuntament i la Direcció

de Cultura disposen d’uns mitjans de difusió adequats que responen a les necessitats

culturals de la ciutat. No obstant això, el seu impacte potencial és susceptible de

millora, com ho és també l’eficiència del seu ús. Sintèticament: es disposa de les eines,

s’han dissenyat els circuits, i ara fora bo un major desenvolupament del seu propi

potencial.

7.1. La comunicació municipal en cultura

Des de la Direcció de Cultura es realitza un esforç en els temes de comunicació i difusió

de la seva programació cultural i festiva, en tots els seus vessants. Hi ha un treball

sistematitzat en l’elaboració de notes de premsa, en la celebració de rodes de premsa i

en la relació directa amb els mitjans de comunicació. La difusió es treballa des de tots

els suports i canals: difusió impresa, difusió digital, gestió i dinamització de xarxes

socials, suports visuals en espai públics, accions de fidelització i de recerca de públics,

etc.

Malgrat aquest esforç, es percep la necessitat d’optimitzar l’esforç comunicatiu que

s’està fent en aquests moment. Actualment la forma de comunicar és un aspecte

essencial perquè pot influir en la percepció que farà que el grau de satisfacció sigui

millor o pitjor. Cal tenir en compte: el reforç de la proximitat, la interacció amb els

usuaris de la cultura, i els tractaments comunicatius específics segons els diferents

tipus de públics als que s’adrecen.

Agenda cultural

L’Ajuntament de Mataró edita una agenda mensual anomenada Agenda Cultura

Mataró, la qual s’envia per correu postal al ciutadà que ho demana. Actualment, la

seva tirada és de 7.600 exemplars, dels quals 3.500 són rebuts pels subscrits a l’adreça

facilitada a l’Ajuntament. Això significa que un 46% de les agendes editades arriben de

forma directa als interessats, afavorint la fidelització i ajudant a valorar l’interès

cultural de la ciutat. El percentatge restant es reparteix entre diversos punts

d’informació, als Centres Cívics, altres dependències municipals, i als diferents espais

culturals. Segons les opinions recollides, l’agenda actual és adequada, tot i que, sovint

la població s’informa per mitjà de la premsa local o pel boca a orella.


Pel que fa a la seva confecció, hi ha una data de termini perquè els organitzadors de les

activitats facin arribar tota la informació a la Direcció de Cultura per la seva publicació,

aquesta data és el dia 10 del mes anterior a la publicació de l’agenda; per una banda,

les associacions i entitats consideren aquesta premissa un inconvenient, ja que moltes

vegades no tenen els seus esdeveniments completament lligats amb tanta antelació i

acaben no sortint a la publicació per la data d’entrega, per altre banda , és evident que

no es pot fer d’altra manera per tal de garantir la maquetació, impressió i distribució

abans d’iniciar el mes corresponent.

Hi ha opinions que pensen que el resultat dels enviaments de les agendes és irregular.

Molts cops no arriba amb temps suficient per organitzar les agendes personals i més

tenint en compte la quantitat d’activitats que es programen. A conseqüència d’això,

alguns organitzadors expliquen que miren de no programar res els primers dies del

mes per no trobar-se que la difusió de les seves activitats a través de l’agenda no

assoleix els objectius plantejats. .

Recentment, l’Ajuntament ha posat en marxa una nova pàgina web amb informació de

les entitats culturals de la ciutat i de la Direcció de Cultura, aquesta ha rebut de maig a

novembre 251.819 visites. L’agenda en format digital ha millorat enormement la

difusió dels actes que s’organitzen i permet tant la publicació avançant-se en el temps

com la inclusió permanent d’aquells esdeveniments que tindran lloc al cap de pocs

dies.

Butlletins

Sota l’eslògan “la cultura al teu correu”, l’Ajuntament de Mataró ofereix la possibilitat

de rebre informació de les activitats culturals de la ciutat a través del mail. A l’hora de

subscriure’s, es poden seleccionar diferents opcions o totes, segons la preferència:

Teatre i dansa, Música, Festes i tradicions, Cinema, Paraules i literatura, Art

contemporani, Exposicions, Activitats museus, Activitats infantils i familiars, Noves

publicacions, Agenda Cultural i Notícies.

Es tracta d’un sistema d’informació útil, que està en una primera fase de funcionament

i això vol dir que s’ha d’anar millorant tot el que es detecti, com la saturació per accés

d’enviaments, quan l’usuari s’ha subscrit a un elevat nombre d’opcions o el fet d’estar

poc avesat al correu electrònic, o fins i tot el poc marge d’antelació en les notificacions

dels actes. No obstant això, és una eina econòmica, ràpida i que ofereix un tracte de

proximitat amb l’usuari molt important. A més, aporta dades sobre preferències

culturals i pot ser, també, una eina de coneixement del públic actiu, si se’l considera

quelcom més que un mitjà de comunicació. Canals de difusió com aquests ben

utilitzats són generadors d’informació important que cal tenir en compte.


El volum d’inscrits és des 952 ciutadans, xifra no prou destacable per poder-ne

extreure perfils de públic i hàbits de consum però molt millorable amb el temps, que el

nou web pot ajudar a incrementar. No obstant això, les estadístiques indiquen que

l’elecció temàtica més escollida a l’hora de sol·licitar el butlletí és la de “Teatre i

dansa”, seguida per “Festa i tradicions”, “Paraules i literatura”, “Exposicions” i

“Activitats infantils i familiars”.

Pàgina web de cultura

Recentment s’ha posat en funcionament el web de Cultura

http://www.culturamataro.cat, que és autònoma de la pàgina de l’Ajuntament, tot i

que és accessible, també, des del seu web. La nova presenta amb claredat expositiva

els continguts, que es poden consultar per calendari de celebració, temàtica,

equipament o bé paraula clau. Cada acte cultural permet ser compartit amb les xarxes

socials de l’usuari. El fet de ser una nova eina amb poc més de quatre mesos de vida

encara no fa possible extreure dades que ens permetin avaluar-ne el seu impacte i ús,

però la percepció de l’usuari i de les entitats que programen activitats culturals és

positiva tant pel contingut com pel format del nou web.

Des de la Direcció de Cultura també es gestiona el web http://www.lessantes.cat, que

durant el mes de juliol, i sobre tot a l’entorn de la celebració dels dies de la Festa

Major de Mataró, té un gran impacte a la ciutat. Fins ara cada any s’ha anat

programant un web específic amb la imatge i continguts de la festa mataronina de

l’any corresponent, però aquest any s’ha fet un especial esforç en afegir continguts

estàtics que expliquen el ritual de la festa, el seguici festiu, la música i els balls, la

gràfica a través del temps, consulta bibliogràfica, documentació pedagògica, etc.

Només aquest mes de juliol més de 52.000 usuaris han visitat el web, en gairebé

90.000 sessions i 332.500 pàgines visitades, amb una mitjana gairebé 4 minuts de

permanència.

Xarxes socials

Juntament amb el web, l’Ajuntament té a disposició de la ciutadania diferents canals

de comunicació de proximitat, utilitzats tant per a diferents serveis municipals, com la

Direcció de Cultura, o alguns dels seus espais culturals, com per exemple el Museu

Municipal o la Nau Gaudí.

Comparant les dades amb altres localitats de Catalunya similars en número d’habitants

i impuls cultural, les xifres de seguidors i usuaris de les xarxes socials institucionals de


Mataró són clarament inferiors a Facebook, mentre que a Twitter se situen en la

mitjana, lleugerament més baixos però sense ser una diferència destacable.

Pel que són les dades de la ciutat, si es relacionen les xifres de l’ús de les xarxes socials

de l’Ajuntament i de Cultura, es pot veure que tot i la diferència substancial dels totals

de seguidors en el Twitter, a Facebook el número de “m’agrada” és similar i fins i tot

lleument superior a Cultura.

Taula 19. Ús de les xarxes socials a l’Ajuntament i la Direcció de Cultura*

CULTURA TWITTER SANTES

M’agrada Seguidors/es Seguidors/es Subscrits Visualitzacio

Ajuntament de Mataró

694 6.412 _ 172 77.808

Direcció de Cultura

1.004 2.484 3.345 16 7.043

Font: Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró. Novembre 2014

Les xarxes socials són un instrument de comunicació en continu desenvolupament que

permet establir un contacte més proper amb els usuaris de la cultura, des dels

diferents serveis de la Direcció de Cultura.

Punts d’informació i espai urbà

Per a donar un servei d’atenció turístic i ciutadà, Mataró disposa de dos punts

d’informació al centre històric de la ciutat: l’Oficina de Turisme, depenent de la

Direcció de Promoció Econòmica, i el servei d’Atenció de la Direcció de Cultura.

Mentre que el primer està enfocat al turisme, el segon aporta informació sobre l’oferta

cultural de Mataró i fa alhora de punt de venda d’entrades. En el primer cas obre de

dilluns a diumenge, encara que el cap de setmana fa horari només de matí. En el cas

de l’atenció de la Direcció de Cultura, a més de l’horari municipal d’oficina, que és de

matí, obre també les tardes de dimecres a divendres, que són els dies de més

demanda d’entrades. És important que els punt d’informació disposin dels elements

imprescindibles, en aquest cas d’informació actualitzada, per realitzar correctament la

seva feina.

Els carrers de Mataró disposen de diferents tipus de senyalització que indica la direcció

a seguir per arribar als principals equipaments culturals. Malgrat haver millorat en

aquest sentit al llarg dels darrers anys, cal treballar per la optimització de la seva

visualització i buscar sistemes per afavorir el seguiment de les indicacions.

Per fer visible l’activitat de la Direcció de Cultura s’utilitzen dos tipus de dispositius

publicitaris al carrer: d’una banda, hi ha instal·lades dues torretes a llocs cèntrics de la


ciutat com ara la plaça de Santa Anna i davant de l’estació, en aquestes torretes de

quatre cares i de 3x1m es difonen els diferents cicles d’arts escèniques, les exposicions

i les activitats festives entre d’altres, i, de l’altra, també s’utilitzen els 40 opis/mupis

instal·lats per diferents punts i barris de la ciutat en campanyes informatives

destacades. Puntualment s’informa d’algunes activitats a través d’insercions d’anuncis

als autobusos de la ciutat.

Ràdio

Mataró Ràdio, emissora de titularitat municipal, inicia les seves emissions el 25 de

juliol de 2006 amb un programa pilot centrat en La Crida a la Festa de Les Santes. Dos

mesos després, l’11 de setembre, comencen a emetre de forma regular des dels nous

estudis del Centre Cívic Pla d’En Boet. Neix com a servei públic participatiu i proper,

amb l’objectiu d’esdevenir l’emissora de la ciutat i ser un reflex de l’activitat i de la vida

social de Mataró. Inclou programes vinculats a la programació cultural de la Direcció

de Cultura com: “L’hora del conte” i “Els dijous a la Nau Gaudí”, però també altres

programes en l’àmbit de la literatura, el cinema, la música, les arts escèniques i la

cultura tradicional (“Poesia en viu”, “Amunt el teló”, “Són al cine”, “Fal·lera

gegantera”...).

El seu dial és el 89,3 FM, en el marc del municipi de Mataró, però també es pot

escoltar per Internet i a través de l'Iphone o del canal 24 de la TDT al Maresme. De

forma diferida, la seva programació està disponible a través de Ràdio a la carta.

Disposa de les xarxes socials Facebook, Twitter i RSS.

Mataró Ràdio es manté en la llista d’emissores locals de Catalunya amb més audiència,

tot i la davallada de 4.000 oients entre el 2011 i el 2012, les darreres dades eren de

25.000 oients mensuals. Segons les xifres del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura,

Mataró Ràdio ocupa la setena posició global, i el cinquè lloc entre les emissores

públiques generalistes.


Taula 20. Ràdios locals catalanes amb audiència més alta a les respectives comarques

Font: Informe de la Comunicació a Catalunya 2011-2012 (InCom-UAB)

Televisió

m1tv, la televisió de Mataró i el Maresme, es va crear l’any 2010 a partir de la fusió de Televisió de Mataró (nascuda l’any 1984) i Maresme Digital (creada el 2007). Tot i que la seva programació fa especial incidència a Mataró, la cobertura és d’abast comarcal. El canal depèn jurídicament d’un consorci públic (Consorci Digital Mataró-Maresme) liderat per l’Ajuntament de Mataró. El Consorci té l’empresa Mataró-Maresme Digital S.L.U. que gestiona els continguts i l’explotació del canal. La programació aposta per la informació de proximitat, on el paper de les entitats, les associacions i els col·lectius locals és molt important. La seva graella de programació inclou programes vinculats a la cultura de Mataró i el Maresme. Destaquen el programa d’actualitat cultural i cívica “La Fàbrica”, que actua d’altaveu per a les entitats; el programa d’art “Espai d’Art”; el debat “Pantalla Oberta”, que inclou tertúlies sobre cultura i món associatiu; l’espai “L’Entrevista”; i l’informatiu “24 Hores Maresme”, amb la cobertura de bona part de les notícies vinculades a l’actualitat cultural i del teixit associatiu mataroní. S’ha de mencionar especialment la retransmissió de bona part dels actes de Les Santes i la programació especial dedicada a la festa major mataronina, així com la retransmissió en directe altres actes del calendari festiu local. Emet per televisió a través del canal de TDT i també en directe per Internet. Disposa de servei de televisió a la carta. Els programes també es poden recuperar a través del sistema HbbTV (Hybrid broadcast broadband TV), conegut popularment com a “botó vermell” i que permet tornar a veure els continguts del canal a través dels televisors d’última generació. La Televisió de Mataró i el Maresme està present a les xarxes socials Facebook, Twitter i RSS. L’audiència potencial és de la comarca i els darrers estudis la posicionen com la televisió líder del Maresme i un dels principals mitjans de referència informativa comarcal. Segons dades extretes del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura (segon


trimestre 2014), m1tv es consolida com a la vuitena televisió de proximitat amb més audiència del país, amb més de 34.000 espectadors.

Taula 21. Audiències de les TV locals i comarcals amb més de 20.000 espectadors

Font: Informe de la Comunicació a Catalunya 2011-2012 (InCom-UAB)


7.2. La comunicació dels altres agents culturals

Malgrat que la premsa escrita a Mataró i a la comarca és limitada, val la pena recordar

les publicacions d’iniciatives privades existents i la seva feina en la difusió de la

informació cultural de la ciutat.

Algunes d’elles, més enllà del reforç comunicatiu que ofereixen a la informació cultural

gestionada des de l’Ajuntament, s’han involucrat de forma activa a la ciutat,

organitzant esdeveniments socials i culturals que han arrelat amb força a Mataró, com

és el cas del Mataroní de l’Any, per exemple.

Tot Mataró i Maresme

Setmanari d'actualitat gratuït que es publica des del 1981, antiguitat que li atorga el

valor de ser el primer setmanari d’aquestes característiques de Catalunya i el segon de

l'Estat Espanyol. Es tracta d’un mitjà d'informació d'actualitat municipal i comarcal,

basat en la publicitat comercial com recurs de viabilitat econòmica. La seva edició és

en llengua catalana i compta amb dos suports de distribució: l’imprès i el digital.

Disposa de dues pàgines web: www.portalmataro.com (amb informació comercial i de

la ciutat en general) i www.totmataro.cat (que inclou tota la informació periodística de

la revista).

Té una agenda en paper dividida per tipus d’activitat i ordenada per dia (totes les

poblacions juntes), i una agenda digital ordenada per dia i hora que permet fer

consultes per tipus d’activitat. També disposa de les següents xarxes socials: Facebook,

Twitter, YouTube i RSS.

A més, des del 2009, “Tot Mataró” organitza dos esdeveniments culturals a la ciutat: el

Mataroní de l'Any, certamen de caràcter anual que premia per votació popular la

trajectòria d’un mataroní o la seva rellevància personal per un fet concret; i el Cartell

Alternatiu de Santes, concurs ciutadà que té com a objectiu escollir el cartell alternatiu

de la Festa Major de Mataró, més enllà de l’institucional.

Segons dades del baròmetre d’audiències de FUNDACC corresponents a la tercera

onada de l’any 2014 les publicacions gratuïtes de mataró tenen els següents resultats:

• “Tot Mataró i Maresme” 56.000 lectors.

• “Capgròs” 56.000 lectors

• “La Clau” 48.000 lectors.


Capgròs Mataró i Maresme

El setmanari Capgròs va sortir al carrer l’abril del 1984 i actualment és el setmanari que

arriba a més poblacions del Maresme. Segons un estudi del 2011 de la Diputació de

Barcelona i l’Ajuntament de Mataró, aquesta publicació era aleshores la primera opció

escollida pels mataronins a l’hora d’informar-se.

El portal www.capgros.com es comença a editar de manera regular al 2004 com una

aposta per l’actualitat i la immediatesa, sense deixar de banda els serveis i les seccions

comercials.

Edita una agenda en paper, dividida per població (Mataró i resta del Maresme) i dia, i

d’una altra de digital, on es pot consultar Mataró i el Maresme en general, ordenada

per dia i hora. També es pot fer cerca concreta per tipus d’activitat. Pel que fa a les

xarxes socials Capgròs disposa de Facebook i Twitter.

Des de l’any 2000, també editen la Guia Capgròs de Mataró, avui en versió digital. Es

tracta d’un recull d’adreces dels comerços i de les empreses de la ciutat, així com de

les dades de contacte de les institucions, les associacions i els organismes oficials, amb

un plànol adjunt de la ciutat.

A més a més, des de fa deu anys, el vestíbul de les instal·lacions de Capgròs al carrer

Sant Benet s’ha convertit en un espai expositiu on cada mes es fa una exposició

d’artistes de la ciutat de Mataró i de la comarca.

Altres publicacions

A un nivell menys destacat, i seguint el format de revista gratuïta, el Maresme disposa

també de dues publicacions més: el setmanari “La Clau” i la revista mensual “Tribuna

Maresme”.

Tant una com l’altra tenen pàgina web, treballen l’ús de les xarxes socials i disposen

d’una agenda cultural, la qual es pot consultar en el format de paper o de forma

digital, via Internet.


CONCLUSIONS: DE LA DIAGNOSI A LA PROPOSTA


Introducció

Al llarg d’aquest document s’han recollit dades objectives i subjectives que ens ajuden

a determinar la situació de la cultura a Mataró. A partir de tota la informació

obtinguda podem definir un diagnòstic de situació que ens permet detectar els punts

forts i els punts febles que tenim.

El 28 de febrer de 2015, es va celebrar a Mataró una jornada participativa en la qual es

van presentar aquests resultats i es va treballar per elaborar propostes que

potenciessin els punts forts i minimitzessin els punts febles. En el present capítol es

recullen aquestes conclusions per ajudar-nos a continuar establint les línies d’actuació

de futur de la Cultura a la ciutat pels propers anys.


Diagnosi

Durant tots aquests mesos de treball, s’han recollit les activitats actuals, els equipaments, el coneixement de les entitats, els tallers de debat als consells de participació i les entrevistes individualitzades, així com els resultats de la primera jornada participativa que es va celebrar el 14 de juny del 2014.

Per aglutinar tota aquesta informació en un esquema que ens ajudés a analitzar la realitat cultural de la ciutat de forma àgil, hem utilitzat l’eina DAFO, que ens permet contemplar els elements interns i externs que afecten als diferents elements de la cultura de la ciutat, establint:

Debilitats. Factors interns pels quals l’activitat cultural té una posició desfavorable. Amenaces. Factors externs que poden presentar dificultats per a l’activitat cultural i posar entrebancs al seu desenvolupament. Fortaleses. Factors interns que donen una avantatge a l’activitat cultural Oportunitats. Factors externs que són un potencial per a desenvolupar

Aquests diferents elements d’anàlisi es van distribuir en tres eixos principals que considerem són els elements estratègics i transversals en el desenvolupament de l’activitat cultural a la ciutat:

1. Equipaments DEBILITATS AMENACES

• Manca difusió i promoció

• Manca espai expositiu

• Manca un auditori de gran capacitat vs. Manca un espai polivalent de mitjà format

• Horaris d'obertura dels equipaments

• Manca planificació dels equipaments (plans d'usos)

• Millores tècniques del Teatre Monumental

• Equipaments existents poc aprofitats (desconeixement)

• No hi hagut una iniciativa privada (burgesia) que hi invertís

• Manca galeries privades

FORTALESES OPORTUNITATS


• Biblioteques, generen noves centralitats com a equipaments de proximitat

• Centre cívics com a xarxa d'equipaments al territori

• Centre de creació de Can Gassol - producció, residència, etc.

• Escola Municipal de Música, bon projecte i bona gestió

• Aprofitament del patrimoni industrial

• Parc Central com a nexe d'unió entre els barris

• Tecnocampus

• Xarxa d'equipaments consolidada

• Fàbriques tancades (patrimoni industrial)

• Redefinició usos alguns equipaments (Nau Minguell)

• Programació del Fons Bassat

• Equipaments privats per extendre la programació

• Tercera biblioteca (Cerdanyola, Nord....)

• Nous espais: Can Marfà - repensar l'oferta museística

2. Creació i Programació DEBILITATS AMENACES

• Manca transparència i accessibilitat en la gestió

• Manca planificació i projecció a llarg termini

• Manca una escola de formació artística - Arts i Oficis

• No hi ha coordinació de la programació vs És bò que es solapin actes, vol dir que hi ha activitat.

• Projectes de dinamització de la ciutat

• Desaparició Taller de Gravat

• Programació de cinema

• Que la festa major i tradicions puntuals centrin la programació

• Projecció exterior de la programació de la ciutat

• Difusió poc efectiva

• Personalització dels sectors artístics

• Manca arrelament de projectes de projecció exterior (Can Xalant)

• Projectes d'art determinats/dependents de les subvencions

• Manca apropar la cultura a la ciutadania i generar interès crític

• Horaris transport públic no adaptats a l'oferta cultural

• Proximitat de l'oferta de Barcelona

• El potent cicle festiu pot provocar desajustos en altres àmbits

• Concentració al centre de la ciutat


• Fons d'artistes locals de gran qualitat

• Espais de creació com Can Gassol

• Projectes de creació local com "Fet a Mataró"

• Millora de la comunicació amb el nou web i agenda

• Rutes guiades del Modernisme

• Les Santes, Pastorets, Missa de les Santes

• Patrimoni de la ciutat (arquitectònic, arts plàstiques i visuals...)

• Oferta cultural àmplia i diversa

• Calendari festiu extens i potent

• Formació cultural des de l'escola - Vinculació Educació i Cultura

• Programació familiar d'activitats culturals

• La cultura com una eina de transformació social, no com actiu econòmic

• Iniciatives vinculades al món del circ

• Projectes que vinculen cultura i cohesió social (Quatre cordes)

• Col·lecció Bassat + Fons Miralles

• Teatre amateur d'alta qualitat

• Aula de teatre (grau superior)

• Arxiu de Santa Maria - projectes de memòria històrica

• Projecció de les Santes per atraure a altres activitats


3. Agents culturals DEBILITATS AMENACES

• Manca relació sector públic i privat - confrontació

• Manca difusió de l'activitat cultural

• Estratègia cultural poc definida

• Manca actualitzar els protocols a la festa major

• No hi ha col·laboració públic-privada

• Relació entre Ajuntament i entitats sovint basada en la subvenció

• "Capelletes": funcionament individual d'entitats i grups d'artistes

• Teixit associatiu poc actiu amb poca regeneració

• Desconeixement de la realitat cultural de Mataró

• No hi ha encaix entre els artistes i la ciutat. Desconeixement dels actius


• Organització participativa (comissions) de la Festa Major

• Coordinació transversal de la Direcció de Cultura

• Turisme - difusió dels valors i actius de la ciutat

• El cooperativisme

• Nous agents culturals en diferents àmbits - sectors emergents

• Entitats culturals amb un paper destacat com agent mobilitzador

L’anàlisi DAFO ens ajuda a visualitzar i resumir la situació actual, durant la jornada participativa del 28 de febrer de 2015 es va avançar a partir d’aquesta anàlisi per dirigir l’estratègia de futur mitjançant un segon pas: l’anàlisi PREN, que incideix en com hem de fer-ho per aconseguir arribar a on volem.

Així doncs, els participants van elaborar i consensuar propostes per poder: potenciar fortaleses, reduir debilitats, enfortir oportunitats i anular amenaces. Els resultats obtinguts es recullen en l’annex 6 d’aquest document. Podem però establir un seguit d’estratègies principals a desenvolupar en els propers anys a Mataró en l’àmbit de la Cultura. Aquestes serien: 1. Definir una xarxa d’equipaments culturals que contempli

a. Rehabilitació i condicionament d’equipaments cívics, educatius, etc. per poder acollir activitats culturals, tant de creació com de programació.

b. Definir nous plans d’usos dels diferents equipaments per flexibilititzar-los i adequar-los a la demanda, ampliar horaris, establir corresponsabilitat en els usos, etc.

c. Definir nous models de gestió que acompanyin al projecte a desenvolupar.

d. Potenciar l’ús dels espais públics a l’aire lliure per realitzar activitats culturals. Condicionar-los per facilitar-ne l’ús.

e. Aprofitar el patrimoni industrial arquitectònic per ubicar nous equipaments culturals.

f. Completar el mapa de lectura pública amb la tercera biblioteca 2. Definir una estratègia comunicativa

a. Augmentar la difusió mitjançant eines més properes al ciutadà b. Definir pautes de coordinació de les activitats públiques i privades.


c. Visió general i genèrica dels actes culturals d. Agenda única

3. Definir noves relacions entre els àmbits públic-privat a. Crear taules de concertació entre els diferents agents implicats per

definir diferents línies d’actuació i establir àmbits de col·laboració b. Creació d’un cens d’artistes i agents culturals c. Potenciar la creació de xarxes de col·laboració entre artistes i agents

culturals per enfortir la seva posició i establir canals de diàleg amb el sector públic.

4. Repensar el concepte de cultura més enllà dels termes establerts a. Visió àmplia de la cultura en tant que formació de la persona i de la

identitat de ciutat. b. Establir vincles profunds entre Educació i Cultura mitjançant

programació, activitat a les escoles, etc. Aquestes diferents línies de treball recullen bona part de les propostes elaborades i assenyalen un camí a seguir per desenvolupar la cultura a Mataró durant els propers anys. Aquestes línies han d’esdevenir la base per a poder ampliar i concretar cada una d’elles a través d’un procés futur que haurà de ser també compartit per tots els agents implicats .


CRÈDITS Participants al llarg del procés: Tècnics 39 persones

Tere Almar, tècnica Arts escèniques. Direcció de Cultura Alberto Aguilar, Director Centre cívic Espai Gatassa. Servei Projectes transversals, Participació i Ciutadania Montse Balaguer, tècnica de territori. Servei Projectes transversals, Participació i Ciutadania Sílvia Barragán, directora Biblioteca Antoni Comas Laia de Balanzo, tècnica de Civisme i Sensibilització. Servei Projectes transversals, Participació i Ciutadania Isabel Bermúdez, tècnica polítiques igualtat. Servei de Família Maria Bermúdez, tècnica polítiques igualtat. Servei de Família Mireia Blesa, Museu de Mataró. Direcció de Cultura Sabina Bosch, tècnica de polítiques de joventut. Servei de Família Agnès Cabot, tècnica de polítiques de joventut. Servei de Família Elena Carrasco, tècnica de territori. Servei Projectes transversals, Participació i Ciutadania Marta Comerma, Museu de Mataró. Direcció de Cultura Glòria Ferré, tècnica de territori. Servei Projectes transversals, Participació i Ciutadania Carlos García, Cap de Servei de Família, Salut pública i Consum Teresa Mas, tècnica del Servei de Promoció de Ciutat. Direcció de Promoció Econòmica Joaquim Garcia, patrimoni i arqueòleg municipal. Direcció de Cultura Laia Gelonch, tècnica de Comunicació. Direcció de Cultura Isabel Graupera, tècnica d’Arts Visuals. Direcció de Cultura Albert Graupera, espais escènics. Direcció de Cultura Teresa Jubany, Cap de Servei d’Urbanisme Martí Lòpez, tècnic de comunicació. Direcció de Cultura Carles Marfà, Director Museu de Mataró. Direcció de Cultura Ester Merino, Directora de Cultura Jordi Merino, Coordinador Oficina de Llei de Barris. Servei Projectes transversals, Participació i Ciutadania Cristina Navarro, Directora de l’Aula de Teatre. Direcció de Cultura Gisel Noè, Cap de Servei d’Acció Cultural. Direcció de Cultura Txell Noè – xarxa Barcelona-Catalunya Film Commission Lídia Pérez, cap secció de Família. Servei de Família Núria Poch, directora gerent del Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró. Direcció de Cultura Mireia Ràfols, Directora de Promoció Econòmica Àngel Remacha, Cap de Servei de Promoció de Ciutat. Direcció de Promoció Econòmica


Anna Roca, periodista Servei de Comunicació. Joan Salom, Coordinador tècnic de producció. Direcció de Cultura Sílvia Sebastián, directora Biblioteca Pompeu Fabra. Direcció de Cultura Àngels Soler, Museu de Mataró. Direcció de Cultura Pilar Soler, Cap de Servei de Festes i territori. Direcció de Cultura Jordi Tarradellas, tècnic de territori. Servei Projectes transversals, Participació i Ciutadania Josep Timoneda, Cap de servei d’Educació. Direcció d’Educació Josep M. Torrent, Coordinador de Relacions Institucionals

Responsables i representants de Partits Polítics (Ajuntament de Mataró i Consells territorials) 25 persones

Josep M. Bruno, ERC Conxita Calvo, regidora Grup Municipal d’ICV-EUIA Nati Dorca, CiU Cristian Escribano, PPC Pascual Fernández, PSC José Garcia, PSC Anna M. Gómez, ICV- EUiA Miguel Guillén, ICV-EUiA Pedro Juan González, CiU José Manuel López, portaveu del Grup Municipal del PPC Mònica Lora, portaveu del Grup Municipal de Plataforma per Catalunya Esteve Martínez, portaveu del Grup Municipal d’ICV-EUIA Joaquim Montserrat, CIU Joan Mora, Alcalde de Mataró Quim Fernández, Regidor de Cultura Òscar Pallerol, JNC Ivan Pera, regidor Grup Municipal PSC Manel Roca, PPC Àlex Rojas, CIU Amparo Sacristán, ICV-EUiA Xavier Safont-Tria, portaveu del Grup Municipal de la CUP Flori Torres, regidora Grup Municipal PPC Julian Hernández, CiU Octavi Nonell, CiU Anna M. Rodríguez, PODEM

Entitats i Ciutadania 159 persones

Joan Alberdi, Creu Roja Salvador Alsina, Equips de Suport Jesús Alvaro, Associació Veïnal La Llàntia Martí Ansón, a títol personal


Josep A. Amador, tècnic Unió de Botiguers de Mataró Angelina Amat, Associació de Jubilats i Pensionistes del Maresme Pere Anglas, actor i guionista Eloy Aymerich, Clack produccions Laura Aymerich, Centre Persones Sordes del Maresme a Mataró Mercè Balasch, Agrupació Musical del Maresme Clara Ballester, Ball de diables de Mataró Miquel Banchs, Colla del Drac Eduard Barceló, AMPA. Cor de Maria Enric Barceló, Fundació Suport Dolors Barrios, Pamboliteatre Mariona Batlle, AV. Peramàs - Esmandies Joan Bermúdez, Ball de diables de Mataró Joana Darc Bermúdez Esquerra, Capgrossos Laia Bernaus, La Banda Antoni Blanch, Sala Cabanyes Georgina Blanch, Gospel Sons Agàpit Borràs, arquitecte i artista Pilar Bregón, Associació de Veïns de Pla d’en Boet Anna Caballero, a títol personal Toni Cabré, dramaturg, guionista i enginyer Fernando Calderón, Llibre Viu Araceli Calvillo, Espai Jove Pla d’en Boet Carlos Camacho, Espai Jove la Llàntia Jordi Cantallops, Ball de diables de Mataró Pilar Capella, Associació de veïns de Can Marchal Encarni Carrasco, FECAM Jaume Casalpeu, impulsor de la cultura popular a Mataró Ricard Cases, a títol personal Eva Chan, Muso Kafo Quim Castellà, Pamboliteatre Josep M. Codina, artista plàstic Pol Codina, a títol personal Pere Coll, pintor i artista multidisciplinari Cugat Comas, a títol personal Martí Comas, a títol personal Pep Comas, activista cultural Santiago Combarros, Grup de recerca de memòria històrica Gabriela Cuadros, Centre Persones Sordes del Maresme a Mataró Manel Cuyàs, periodista Josep Lluís Gallemí, Associació de Veïns Mataró Centre Marta Dalmau, Taller d’idees Juan Francisco De Maya, Associació Cultural de Cerdanyola Montse De Ramon, Equips de suport Josep M De Ramon, Equips de suport Guillem Del Rey, Capgrossos de Mataró M. Teresa Devi, AV. Peramàs – Esmandies.


Siaka Diama, Associació Immigrants Mali Omar Diata, a títol personal Àfrica Escardell, Associació de veïns d’El Palau Carme Espriu, responsable de la biblioteca de la Fundació Iluro M. Àngels Fradera, Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer Josep Filbà, Òmnium Cultural Oriol Fité, Espai Jove Rocafonda-Palau Lluís Fonseca, Banshee Errante Alba Galán, La Oca i Capgrossos de Mataró M. Alexandra Gàmiz, a títol personal Cayetano Garcia, Associació de veïns de Rocafonda, l’Esperança i Ciutat Jardí Teresa Garcia, Centro Cultural Rocafonda Ruth Garcia, a títol personal Remei Gascón, Maresme dona activa Albert Geronés, a títol personal Aleix Gironès, Capgrossos de Mataró Ignasi Gómez, a títol personal Hèlios Gonzàlez, a títol personal Jaume Gonzàlez, Càritas Lluís Gonzàlez, Unió de Botiguers Jesús Gonzàlez, Hotel Elèctric Juan Antonio González Martínez, El Tramvia de Mataró Toni Grané, Centre Catòlic de Mataró, director de la Sala Cabanyes. Nicolau Guanyabens, conservador Arxiu de la Parròquia de Santa Maria Manel Guerrero, responsable de l’àmbit d’arts al Centre Arts Santa Mònica José Hernández, ACA Hermandad La Harmonía Jordi Herreruela, propietari del Clap, Casa de la Música Salvador Herraiz, Associació Cultural de Cerdanyola Assumpta Itxart, Moviment Educatiu del Maresme M. Neus Julià, Aules Sènior Momodou Lamin Badjie, Oudiodial Ramon Llibre, Associació de la Passió Infantil de Mataró José M. López Sánchez, a títol personal Omar Laafon, Associació Musulmana Al Ouahdar Imma Llorenç, Coordinadora Pastorets de Catalunya Antoni Luís, Associació Sant Lluc per l’Art Mataró Moisés Maicas, director de teatre Núria Magrasó, Maresme Dona activa Ramon Manent, Associació d’Amics de Ca l’Arenas Rosa Manrique, Espai Jove Rocafonda-Palau Ildefonso Mármol, a títol personal Jesús Martín, a títol personal Manel Martín, Comissió Memòria Històrica Ivan Martinez Rosés, a títol personal Patricia Mas, Col·lectiu Dans-In vitro Genís Mayola, músic i cantautor Rafael Mitjans, mestre i estudiós de la música tradicional


Joan Montero, Associació Cultural de Múrcia Joaquim Montserrat, A títol individual Quim Navarro, Associació de veïns de Pla d’en Boet Teresa Navarro, Colla Castellera dels Capgrossos de Mataró Xavier Nonell, A títol individual Ivó Oller, trompetista i compositor Àngels Ortega, Comissió de cultura Miquel Ortega, a títol personal Àngels Ortega, Gent gran Arlet Palomar, Espai Jove Rocafonda-Palau Glòria Padrós, Parkinson Pere Palacios, Capgrossos de Mataró Pere Pascual, crític d’art Luís Peinado, a títol personal Joan Peran, Sala Cabanyes M. Dolors Pérez, Mestres del Gai Saber Santiago Pérez, ACA Hermandad La Harmonía Neus Pinart, impulsora i membre de la iniciativa “Llegim i piulem” Toni Pous, Omnium Cultural a Mataró Lluís Prades, Associació de veïns de Mataró Centre Ramon Prujà, a títol personal Toni Reniu, Associació de veïns de Rocafonda, l’Esperança i Ciutat Jardí Teresa Robert, Unió de Botiguers de Mataró Marc Ràmia, Agrupament Escolta La Soca Noèlia Ramírez, Ball de diables de Mataró Marga Riera, Dimarts del Llimoner Pere Riera, Amics del Monumental José Rodríguez, FECAM Maria Modesta Rodríguez, Grup de recerca de memòria històrica Antoni Roy, Associació de veïns de L’Escorxador David Roy, Coordinadora Colles Geganteres de Mataró Antonio Ruiz, Casal de Cerdanyola Sergio Ruiz, Associació Fotogràfica de Mataró Encarnació Safont-Tria, Foment Mataroní Josep Sabater, Associació de veïns de Rocafonda, l’Esperança i Ciutat Jardí Joan Sala, vicepresident de la Colla Castellera dels Capgrossos de Mataró Anna Salicrú, Àliga Ramón Salicrú, President del Foment Mataroní Roser Salicrú, científica titular del SCIC Javier Sánchez del Campo, a títol personal Francisco Sánchez, Ball de Diables Yancouba Sané, A títol individual Anna Sauleda, Sant Simó Joan Selva, Associació de gent Gran de l’Havana David Serra, Agrupació Musical del Maresme Encarna Siles, Comissió Qualitat de Vida–Cirera Gent Gran Pau Solà, a títol personal Teresa Soler, Els Garrofers


Lluïsa Soriano, Col·lectiu de Teatre EPMA Carles Spa, gestor cultural Marta Teixidó, crítica d’art Elisa Torné, Associació Gent Gran Cerdanyola Jaume Torrent, a títol personal Elisenda Triadó, Colla de les Diablesses Roser Trilla, professora de llengua i literatura catalana M. Antonia Trujillo, Associació de Gent Gran de Jaume Terradas Pau Villanueva Joan, Casa de la Música Ferran Vives, Espai Jove Cerdanyola Joan Vives, músic, professor d’història de la música i divulgador musical Judit Vives, Hotel elèctric Cèlia Vives, Cercle d’història Miquel Biada

TOTAL PARTICIPANTS 223 persones


ANNEXES


ÍNDEX

ANNEX 1. CONTEXT ..........................................................................................................102 ANNEX 2. EQUIPAMENTS CULTURALS ..................................................................................... 114 ANNEX 3. PRESSUPOSTOS ORGÀNICS DE CULTURA ............................................................131 ANNEX 4. LLISTAT D’ENTITATS CULTURALS ........................................................................134 ANNEX 5. JORNADA PARTICIPATIVA ..................................................................................135


ANNEX 1 CONTEXT

• Territori

• Població

• Economia


8. Territori

Mataró és la capital de la comarca del Maresme. Limita amb Cabrera de Mar, Argentona, Dosrius i Sant Andreu de Llavaneres. Està situada entre la mar Mediterrània i la Serralada del Litoral, ubicació que suposa unes grans riqueses naturals: el Parc del Montegre-Corredor i la costa. A més a més, a la seva part oriental hi té una gran àrea de conreus. Tant aquest patrimoni agrícola com el front marítim estan poc valorats i explotats. La configuració geogràfica de la comarca, la proximitat a l’àrea metropolitana de Barcelona i l’evolució demogràfica han dificultat el fet que Mataró pugui exercir la seva capitalitat. De fet, són els residents en els municipis més propers els que utilitzen Mataró com a ciutat de serveis, més enllà de la seva capitalitat administrativa.

Mapa 1. Límits territorials de Mataró

Font: Sistema d’Informació Territorial Municipal (SITMUN, Diputació de Barcelona)

La llarga història de la ciutat de Mataró es plasma en el seu ric patrimoni. Els primers indicis de població es situen en l’època dels ibers. Posteriorment, els romans hi instal·laren una ciutat anomenada Iluro, nom derivat de l’assentament laietà d’Iluro, situat en l’actual territori de Cabrera de Mar. Mataró es va convertir al segle XVI en un dels principals eixos comercials dels voltants de Barcelona i en un port de subministrament marítim important, gràcies al comerç vitivinícola. Al segle XIX, les fortunes familiars que es van crear amb els excedents agrícoles es van invertir en la indústria. L’any 1848, la rellevància de la ciutat es va veure reflectida amb la construcció del primer ferrocarril de la península ibèrica promogut pel mataroní Miquel Biada, que unia Barcelona i Mataró. Un segle més tard, però, la ciutat que vivia principalment de la indústria tèxtil es veu afectada fortament per la crisi dels anys 80 del segle XX.


El poder econòmic de Mataró ha portat diferents onades d’immigració al llarg de la història que han anat configurant l’actual ciutat. La primera va arribar al segle XVII d’Occitània, de la regió de Cominges. Posteriorment, tant el 1888 com el 1929, amb motiu de les Exposicions Universals de Barcelona, comencen a arribar persones provinents d’arreu de la península ibèrica atretes pel potencial industrial de la ciutat. Després de la Guerra Civil, la zona perifèrica de Mataró creix de forma exponencial. De fet, de 1960 a 1970 quasi es dobla la població, passant de 40.407 habitants el 1960 a 73.125 el 1970.

Taula 1. Creixement de la població de Mataró (1900-2014)

Població Índex 1900 = 100

TCAA*

1900 19.704 100,00

1910 19.918 101,09 0,108

1920 24.125 122,44 1,935

1930 28.114 142,68 1,542

1940 27.846 141,32 -0,096

1950 31.011 157,38 1,082

1960 40.407 205,07 2,682

1970 73.125 371,12 6,111

1981 97.008 492,33 2,603

1986 100.021 507,62 0,614

1991 101.510 515,17 0,296

1996 102.018 517,75 0,100

2000 105.686 536,37 0,968

2001 107.787 547,03 1,988

2002 109.376 555,10 1,474

2003 112.179 569,32 2,563

2004 114.606 581,64 2,164

2005 116.764 592,59 1,883

2006 118.891 603,39 1,822

2007 119.441 606,18 0,463

2008 119.858 608,29 0,349

2009 121.746 617,87 1,575

2010 122.932 623,89 0,974

2011 123.906 628,84 0,792

2012 124.161 630,13 0,206

2013 124.144 630,04 -0,014

2014 124.467 631,68 0,260

* Taxa de creixement anual acumulat Font: Ajuntament de Mataró

Segons l’Estudi de la població de Mataró a 1 de gener de 201322 elaborat pel Servei d’Estudis i Planificació de l’Ajuntament de Mataró:

“La divisió administrativa de Mataró en onze barris fa que dos d’ells —Cerdanyola i l’Eixample— concentrin pràcticament el 50% de la població del municipi i representin

22

Es pot consultar l’informe en el següent enllaç: http://www.mataro.cat/portal/contingut/document/publicacions/estudi_poblacio/docs/Padro_mataro_2013.pdf (darrera consulta: 11/02/2013)


més del 40% de la seva superfície urbana, quelcom a tenir sempre present quan s’avalua la incidència de qualsevol procés demogràfic i social.” (veure mapa)

Mapa 2. Barris de Mataró


9. Població

EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ

Mataró és la vuitena ciutat de Catalunya en població. Segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, l’any 2013 Mataró tenia 124.099 habitants. Des de l’any 2010, però, s’ha frenat l’increment de població, produint-se un estancament de la mateixa.


Gràfic 1. Evolució de la població de Mataró

90.00095.000

100.000105.000110.000115.000120.000125.000130.000

2013

2012

2011

2010

2009

2008

2007

2006

2005

2004

2003

2002

2001

2000

Font: Elaboració del CERC d'Estadística de Catalunya (IDESCAT)

L’evolució de la població de Mataró des del 1996 ha estat similar al de la província de Barcelona, amb nivells de creixement semblants. Tanmateix la comarca del Maresme ha tingut un major creixement, especialment en el períodes 1996-2008.

Gràfic 2. Creixement de la població (1996-2013)

Comparació creixement poblacional (1996-2013)

10,08%9,67% 9,17%

18,41%

9,84%11,36%

7,20%7,06%

2,57%

4,02%2,30%

3,61%

0%

2%

4%

6%

8%

10%

12%

14%

16%

18%

20%

Mataró Maresme Província deBarcelona

Catalunya

1996-2003

2003-2008

2008-2013

Font: Elaboració del CERC a partir de dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT)

L’estudi del Servei d’Estudis i Planificació de l’Ajuntament de Mataró assenyala que:

“La situació actual contrasta amb els forts increments de població registrats en el període 2003- 2006, quan la ciutat creixia a un ritme anual superior als 2.000 habitants com a conseqüència, en bona mesura, dels saldos positius de la població de nacionalitat estrangera que s’establia a la ciutat. En l’actualitat, només el saldo natural (diferència entre naixements i defuncions) ajuda a mantenir estable la població total, ja que el saldo migratori registra valors negatius, en particular el de la població de nacionalitat estrangera, la qual ha estat el motor del creixement demogràfic de Mataró des del final del segle XX. Deixant de banda la incidència d’altres factors, sembla innegable l’impacte que l’actual crisi ha tingut sobre els corrents migratoris a l’hora de reduir-ne la intensitat i, fins i tot, d’invertir-ne el sentit. És previsible que el saldo natural també vagi disminuint paulatinament, en aquest cas com a conseqüència sobretot de l’estructura d’edats de la població de Mataró i del seu progressiu envelliment. D’aquesta manera, les projeccions demogràfiques per als propers anys mostraran escenaris amb previsibles pèrdues de població.” (veure gràfic)


Gràfic 3. Evolució del creixement de la població de Mataró (2002-2012)

-1.000

-500

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

Creixement 2.107 2.581 2.235 2.584 2.050 287 745 1.942 1.183 963 216

Saldo natural 378 456 651 580 666 679 939 692 673 692 510

Saldo migratori 1.729 2.125 1.584 2.004 1.384 -392 -194 1.250 510 271 -294

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Font: Elaboració del CERC a partir de dades de l’Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT) (*) IDESCAT no disposa de dades publicades per al 2012 respecte al creixement natural

ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ PER EDATS Mataró presenta una estructura de població per edats similar a la del Maresme, la província de Barcelona i Catalunya, tot i que amb algunes matisacions. El tram d’edat de majors de 65 anys a Mataró, per exemple, representa el 15,81%, mentre que al conjunt de Catalunya està situat al 17,33%. La franja dels menors de 15 anys, en canvi, representa un 16,61%, una proporció superior al 15,71% de Catalunya.

Gràfic 4. Distribució de la població per edats. Comparativa 2012

Distribució població per edats (2013)

16,61% 15,56% 15,71%

15,23% 15,51% 15,64%

51,44% 51,32%

16,19% 17,48% 17,33%

16,61%

16,16%

51,41%51,96%

15,81%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Mataró Maresme Província deBarcelona

Catalunya

Menors 15 anys De 15 a 29 anys De 30 a 64 anys Majors de 65 anys

Font: Elaboració del CERC a partir de dades de l'IInstitut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT)

Aquest menor envelliment es veu reflectit en la piràmide d’edats, al qual ha vist eixamplada la seva base des de l’any 2003 al 2013 (veure gràfic). Tot i això, el Servei d’Estudis i Planificació de l’Ajuntament de Mataró assenyala que l’evolució seguida per la població els darrers anys:

“suggereix la possibilitat d’acceleració del procés d’envelliment que s’havia alentit gràcies a l’arribada, per motius residencials i laborals, de població immigrada més jove —nacional i estrangera—...........“Com ja ha passat en els darrers anys, la mitjana d’edat


divideix la ciutat aproximadament per la meitat [...] amb barris relativament més envellits a l‘est i al sud de la ciutat -tret de Molins-Torner- i barris relativament més joves al nord i a l’oest. La mitjana d’edat, com altres mesures de tendència central, pot amagar importants desigualtats internes a cadascun d’aquests.”

Gràfic 5. Piràmide d’edats. Comparativa (2002-2013)

Piràmide d'edats de MataróComparativa (2003-2013)

15% 10% 5% 0% 5% 10% 15%

De 0 a 4 anys

De 10 a 14 anys

De 20 a 24 anys

De 30 a 34 anys

De 40 a 44 anys

De 50 a 54 anys

De 60 a 64 anys

De 70 a 74 anys

De 80 a 84 anys

homes 2013 dones 2013 homes 2003 dones 2003


Taula 2. Mitjana d'edat per barris. 1 de gener de 2014

Homes Dones Total

Centre 40,23 43,00 41,65

Eixample 40,63 43,92 42,35

Palau-Escorxador 38,06 39,86 38,92

Rocafonda 38,07 41,27 39,60

Vista Alegre 38,87 39,91 39,40

Molins-Torner 40,87 43,91 42,43

Cirera 36,95 39,07 38,01

La Llàntia 38,12 39,52 38,82

Cerdanyola 38,12 40,76 39,40

Peramàs 42,90 47,03 45,05

Pla d'en Boet 40,02 44,44 42,23

Mataró 39,22 42,14 40,68 Font: Ajuntament de Mataró

ORIGEN DE LA POBLACIÓ En termes comparatius, l’origen de la població de Mataró presenta un perfil bastant similar al de Catalunya i la província de Barcelona, exceptuant la població provinent d’altres comarques, que és inferior, i la provinent de la resta de l’Estat, que és superior a Mataró en relació a les dues altres àrees territorials. En canvi, l’origen de la població s’assembla poc a la mitja dels municipis del Maresme: Mataró té pràcticament la meitat de població originària de la mateixa comarca, 9 punts percentuals més que el Maresme. Els vinguts d’una altra comarca, en canvi, a Mataró representen la meitat del % que acull tot el Maresme. Pel que fa a la població nascuda a la resta de l’Estat i als nascuts a l’estranger, Mataró supera al Maresme amb 4 i 3 punts respectivament.


Gràfic 6. Població segons lloc de naixement. Comparativa any 2013

46,50% 15,08% 21,95% 16,48%

37,48% 30,74% 18,25% 13,53%

44,50% 18,62% 20,18% 16,69%

44,57% 19,12% 18,76% 17,55%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Mataró

Maresme

Província de Barcelona

Catalunya

Població segons el lloc de naixement (2013)

Mateixa comarca Altra comarca Resta de l'Estat Estranger


Des de l’any 2002 la població d’origen estranger de Mataró ha evolucionat de manera similar a la província de Barcelona i a Catalunya, passant d’un 5,5% el 2001 al 16,5% el 2013. Actualment al Maresme la població estrangera representa una proporció inferior, generada sobretot pel fet que una part important dels nouvinguts provenen de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Gràfic 7. Evolució de la població immigrant nascuda a l’estranger. Comparativa

5,65%

12,49%

16,55% 16,48%

5,98%

10,98%

13,53% 13,53%

5,17%

12,22%

16,42% 16,69%

5,28%

12,56%

17,36%17,55%

0%

2%

4%

6%

8%

10%

12%

14%

16%

18%

Mataró Maresme Província de Barcelona Catalunya

Evolució comparativa població immigrant (2001-2013)

2001 2005 2009 2013

Font: Elaboració del CERC a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) Pel que fa al creixement de la població immigrant a Mataró, el major increment té lloc en el període 2005-2007, amb un 17,52%, mentre que durant el període 2011-2013, es redueix en un -2,19%. En general, els increments de la població immigrada entre el 2005 i el 2013, són inferiors als del conjunt de Catalunya.


Gràfic 8. Increment comparatiu de la població immigrada (2005-2013)

Increment comparatiu població immigrada (2005-2013)

-2,19%

0,52%

21,30%

21,75%

0,23%

17,52%

14,01%

3,78%

-1,10%

16,45%

3,71%

13,22%

17,62%

19,95%

2,08%1,90%

-5% 0% 5% 10% 15% 20% 25%

Incr. 05-07

Incr. 07-09

Incr. 09-11

Incr. 11-13

Mataró Maresme Província de Barcelona Catalunya


El 61,26% de la població immigrada és originària de l’Àfrica, una xifra molt per sobre del 14,75% de l’Amèrica del Sud i del 10,14% d’Àsia i Oceania, que la segueixen.

Gràfic 9. Població immigrant segons nacionalitat. Mataró (2013)

14,75%

3,51%61,26%

1,48%8,85%10,14%

Resta UE Resta Europa Àfrica

Amèrica del Nord i Central Amèrica del Sud Àsia i Oceania

j

Font: Elaboració del CERC a partir de dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya(IDESCAT)

La distribució de la població nascuda dins i fora de Catalunya i el percentatge de població nascuda a altres països és molt desigual. Segons el Servei d’Estudis i Planificació de l’Ajuntament de Mataró:

“ Mentre que el pes dels nascuts a Catalunya se situa per sobre del 70% en el cas dels barris del Centre (76,79%), l’Eixample (74,48%) i Vista Alegre (70,45%), aquest es troba al voltant del 50% en els casos del Palau-Escorxador (51,28%) i Cerdanyola (51,70%) i se situa per sota al barri de Rocafonda (46,23%). Pel que fa a la distribució de la població nascuda a altres països, Cerdanyola (6.606 habitants), Rocafonda (3.581) i l’Eixample (3.576) són els barris que presenten un major nombre en termes absoluts. En termes relatius, Rocafonda (32,49%), Palau-Escorxador (31,02%) i Cerdanyola (21,65%) són els barris que registren els percentatges més elevats, clarament superiors als que tenen Vista Alegre (5,04%), La Llàntia (6,68%), Molins-Torner (9,76%) i Cirera (9,78%). 23“

23

Servei d’Estudis i Planificació del¡’Ajuntament de Mataró


Taula 3. Distribució de la població segons barris i lloc de naixement (%). 1 de gener de 2014

Ce

ntr

e

Eixa

mp

le

Pal

au-E

sco

rxad

or

Ro

cafo

nd

a

Vis

ta A

legr

e

Mo

lins-

Torn

er

Cir

era

La L

làn

tia

Ce

rdan

yola

Pe

ram

às

Pla

d'e

n B

oe

t

MA

TAR

Ó

Catalunya 77,16 74,71 51,76 46,72 70,48 61,49 67,17 64,38 52,42 59,68 57,28 62,02

País Basc 0,34 0,19 0,17 0,08 0,15 0,17 0,22 0,07 0,16 0,18 0,29 0,18

Castella - La Manxa 0,59 0,91 1,13 1,23 2,02 1,89 1,62 2,92 1,84 1,63 1,52 1,48

País Valencià 0,78 0,85 0,60 0,30 0,49 0,48 0,47 0,40 0,37 0,85 0,61 0,57

Andalusia 3,63 5,26 8,49 11,04 12,38 15,74 11,89 15,88 12,03 12,46 12,28 10,14

Castella - Lleó 1,14 1,29 1,02 1,28 1,31 1,42 0,92 0,87 0,88 1,94 1,75 1,19

Extremadura 1,19 1,55 2,50 3,63 4,46 4,32 4,37 4,56 6,93 5,38 6,28 4,19

Balears 0,09 0,15 0,09 0,03 0,11 0,09 0,06 0,07 0,07 0,09 0,21 0,10

Galícia 0,41 0,55 0,37 0,44 0,41 0,36 0,39 0,50 0,35 0,56 0,52 0,44

Aragó 0,89 0,92 1,02 0,57 0,74 0,82 0,63 0,65 0,61 1,23 0,89 0,79

La Rioja 0,02 0,11 0,00 0,02 0,00 0,05 0,02 0,05 0,02 0,05 0,05 0,04

Madrid 0,37 0,53 0,33 0,30 0,42 0,31 0,47 0,37 0,28 0,39 0,52 0,40

Múrcia 0,50 0,84 1,16 1,26 1,42 2,37 1,41 1,57 2,23 1,68 1,47 1,48

Navarra 0,43 0,10 0,01 0,04 0,08 0,09 0,05 0,12 0,03 0,11 0,13 0,08

Astúries 0,14 0,13 0,07 0,10 0,03 0,21 0,14 0,15 0,10 0,10 0,16 0,12

Canàries 0,11 0,09 0,03 0,03 0,05 0,05 0,06 0,00 0,04 0,09 0,09 0,06

Cantàbria 0,11 0,08 0,03 0,12 0,04 0,17 0,06 0,00 0,03 0,09 0,16 0,07

Ceuta i Melilla 0,18 0,23 0,24 0,34 0,22 0,29 0,23 0,17 0,20 0,24 0,30 0,23

Altres països 11,91 11,52 30,97 32,48 5,17 9,68 9,84 7,25 21,43 13,26 15,48 16,44

Fora de Catalunya 22,84 25,29 48,24 53,28 29,52 38,51 32,83 35,62 47,58 40,32 42,72 37,98

TOTAL 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 Font: Ajuntament de Mataró


NIVELL D’ESTUDIS DE LA POBLACIÓ Segons les dades del Instituto Nacional de Estadística (INE) de l’any 2011, la població de Mataró té un nivell d’estudis inferior al general de Catalunya. D’una banda, hi ha vora un 15% de població sense estudis (comptant els analfabets), davant del 10% registrat a Catalunya. Pel que fa a la població amb estudis de tercer grau, a Mataró representen un 15%, mentre que a Catalunya sumen el 20% de la població.

Taula 4. Nivell d'estudis de la població de més de 15 anys (2011)

Mataró Catalunya Nivell d’estudis

Població % Població %

Analfabets 2.970 2,91% 106.215 1,69%

Sense estudis 11.040 10,81% 517.105 8,22%

Primer Grau 14.345 14,04% 837.315 13,31%

Segon Grau 57.165 55,95% 3.498.065 55,61%

Tercer grau 15.725 15,39% 1.264.745 20,11%

No aplicable 925 0,91% 66.665 1,06%

Total 102.170 100,00% 6.290.110 100,00% Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Ajuntament de Mataró i del Instituto Nacional de Estadística

10. Economia

Malgrat l’impacte de les diferents crisis econòmiques, els principals impulsors de l’economia a Mataró continuen sent el comerç i les reparacions, el sector sanitari, i la indústria manufacturera, en especial el tèxtil. Segons l’Informe de Conjuntura socioeconòmica de Mataró de desembre de 201324, elaborat pel Servei d’Estudis i Planificació de l’Ajuntament de Mataró:

“El tronc central que vertebra l’economia mataronina no ha variat des del principi del segle XXI, però sí que ho fa fet el seu pes, tal com es desprèn dels percentatges que hi havia, per exemple, l’any 2000: el 34,2% dels assalariats treballaven en la industria manufacturera; el 18%, en el comerç i les reparacions; i el 12,7%, en les activitats sanitàries i de serveis socials. Així, doncs, en tretze anys s’evidencia una clara pèrdua de representativitat per part de les indústries manufactureres —19 punts percentuals menys—, deixant pas a una economia local cada cop més terciaritzada, com així ho demostra el major pes que han adquirit el comerç i la sanitat dins de l’estructura sectorial econòmica de Mataró.”

Taula 5. Evolució del nombre d’ ocupats per grans sectors d’activitat econòmica (2010-2013)

Font: Elaboració del CERC a partir de dades de l'Àrea de Promoció Econòmica i Ocupació de la Diputació de Barcelona (HERMES)

24

Es pot consultar l’informe en el següent enllaç: http://www.mataro.cat/web/portal/contingut/document/publicacions/conjuntura_socioeconomica/Informe_Conjuntura_Socioeconomica_de_Mataro_desembre_2013.pdf (darrera consulta: 13/02/2013)

Mataró 2011 % 2012 % 2013 %

Agricultura 15 0,05% 13 0,04% 11 0,04%

Indústria 4.634 15,60% 4.290 14,34% 4.346 14,92%

Construcció 1.898 6,39% 1.580 5,28% 1.119 3,84%

Serveis 23.152 77,96% 24.036 80,34% 23.649 81,20%

TOTAL OCUPATS

29.699 100% 29.919 100% 29.125 100%


L’any 2013, el sector dels serveis representa un 81,20% dels ocupats, la indústria un 14,92%, el sector de la construcció un 3,84% i l’agricultura un 0,04%. Comparativament amb la província de Barcelona i el Maresme, l’economia mataronina està més terciaritzada i la indústria hi té un menor pes, mentre que la construcció i l’agricultura presenten un nombre similar d’ocupats. (veure gràfic anterior) De l’any 2005 a l’any 2013, la població aturada de Mataró passa de 5.850 persones a 14.524 persones. Amb vuit anys, la taxa d’atur es multiplica per dos, passant del 9,44% al 22,16%.

Gràfic 10. Evolució atur sobre el total de població activa (2005-2012)

Evolució de l'atur a Mataró

14.52413.398

12.710

11.396

7.680

6.0146.0705.850

14.402

22,16%

20,00%19,22%

17,47%

11,80%

9,31%9,51%9,44%

21,87%

030,500461,000891,5012122,0016152,502183,0024213,5028244,0032274,5036305,004335,5044366,0048396,5052427,0056457,506488,0064518,5068549,0072579,5076610,008640,5084671,0088701,5092732,0096762,51793,0104823,5108854,0112884,5116915,012945,5124976,01281006,51321037,01361067,5141098,01441128,51481159,01521189,51561220,0161250,51641281,01681311,51721342,01761372,5181403,01841433,51881464,01921494,51961525,021555,52041586,02081616,52121647,02161677,5221708,02241738,52281769,02321799,52361830,0241860,52441891,02481921,52521952,02561982,5262013,02642043,52682074,02722104,52762135,0282165,52842196,02882226,52922257,02962287,532318,03042348,53082379,03122409,53162440,0322470,53242501,03282531,53322562,03362592,5342623,03442653,53482684,03522714,53562745,0362775,53642806,03682836,53722867,03762897,5382928,03842958,53882989,03923019,53963050,043080,54043111,04083141,54123172,04163202,5423233,04243263,54283294,04323324,54363355,0443385,54443416,04483446,54523477,04563507,5463538,04643568,54683599,04723629,54763660,0483690,54843721,04883751,54923782,04963812,553843,05043873,55083904,05123934,55163965,0523995,55244026,05284056,55324087,05364117,5544148,05444178,55484209,05524239,55564270,0564300,55644331,05684361,55724392,05764422,5584453,05844483,55884514,05924544,55964575,064605,56044636,06084666,56124697,06164727,5624758,06244788,56284819,06324849,56364880,0644910,56444941,06484971,56525002,06565032,5665063,06645093,56685124,06725154,56765185,0685215,56845246,06885276,56925307,06965337,575368,07045398,57085429,07125459,57165490,0725520,57245551,07285581,57325612,07365642,5745673,07445703,57485734,07525764,57565795,0765825,57645856,07685886,57725917,07765947,5785978,07846008,57886039,07926069,57966100,086130,58046161,08086191,58126222,08166252,5826283,08246313,58286344,08326374,58366405,0846435,58446466,08486496,58526527,08566557,5866588,08646618,58686649,08726679,58766710,0886740,58846771,08886801,58926832,08966862,596893,09046923,59086954,09126984,59167015,0927045,59247076,09287106,59327137,09367167,5947198,09447228,59487259,09527289,59567320,0967350,59647381,09687411,59727442,09767472,5987503,09847533,59887564,09927594,59967625,17655,60047686,10087716,60127747,10167777,6027808,10247838,60287869,10327899,60367930,1047960,60447991,10488021,60528052,10568082,6068113,10648143,60688174,10728204,60768235,1088265,60848296,10888326,60928357,10968387,618418,11048448,61088479,11128509,61168540,1128570,61248601,11288631,61328662,11368692,6148723,11448753,61488784,11528814,61568845,1168875,61648906,11688936,61728967,11768997,6189028,11849058,61889089,11929119,61969150,129180,62049211,12089241,62129272,12169302,6229333,12249363,62289394,12329424,62369455,1249485,62449516,12489546,62529577,12569607,6269638,12649668,62689699,12729729,62769760,1289790,62849821,12889851,62929882,12969912,639943,13049973,630810004,131210034,631610065,13210095,632410126,132810156,633210187,133610217,63410248,134410278,634810309,135210339,635610370,13610400,636410431,136810461,637210492,137610522,63810553,138410583,638810614,139210644,639610675,1410705,640410736,140810766,641210797,141610827,64210858,142410888,642810919,143210949,643610980,14411010,644411041,144811071,645211102,145611132,64611163,146411193,646811224,147211254,647611285,14811315,648411346,148811376,649211407,149611437,6511468,150411498,650811529,151211559,651611590,15211620,652411651,152811681,653211712,153611742,65411773,154411803,654811834,155211864,655611895,15611925,656411956,156811986,657212017,157612047,65812078,158412108,658812139,159212169,659612200,1612230,660412261,160812291,661212322,161612352,66212383,162412413,662812444,163212474,663612505,16412535,664412566,164812596,665212627,165612657,66612688,166412718,666812749,167212779,667612810,16812840,668412871,168812901,669212932,169612962,6712993,170413023,670813054,171213084,671613115,17213145,672413176,172813206,673213237,173613267,67413298,174413328,674813359,175213389,675613420,17613450,676413481,176813511,677213542,177613572,67813603,178413633,678813664,179213694,679613725,1813755,680413786,180813816,681213847,181613877,68213908,182413938,682813969,183213999,683614030,18414060,684414091,184814121,685214152,185614182,68614213,186414243,686814274,187214304,687614335,18814365,688414396,188814426,689214457,189614487,6914518,190414548,690814579,191214609,691614640,19214670,692414701,192814731,693214762,193614792,69414823,194414853,694814884,195214914,695614945,19614975,696415006,196815036,697215067,197615097,69815128,198415158,698815189,199215219,699615250,2

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

0%

10%

20%

30%

40%

TOTAL

Taxa d'atur

Font: Elaboració del CERC a partir de dades publicades per l’Àrea de Desenvolupament Econòmic de la Diputació de Barcelona (HERMES)

Des del 2007, Mataró registra un major percentatge d’atur que la província de Barcelona i la comarca del Maresme. L’any 2013, la diferència és significativa i arriba a distanciar-se amb més de quatre punts percentuals respecte les dades del Maresme i amb més de cinc sobre la província de Barcelona.

Taula 6. Taxa atur comparativa amb comarca i província de Barcelona

TOTAL TAXA D'ATUR

2007 2010 2013

Mataró 9,31% 19,22% 22,16%

Província de Barcelona 7,04% 14,67% 16,54%

Comarca del Maresme 7,69% 15,40% 17,54%

Font: Elaboració del CERC a partir de dades publicades per l'Àrea de Desenvolupament Econòmic i Ocupació de la Diputació de Barcelona (HERMES). Dades del mes de desembre de cada un dels anys.


ANNEX 2 EQUIPAMENTS CULTURALS

• Equipaments patrimonials

• Biblioteques

• Equipaments d’arts escèniques

• Equipaments de música

• Equipaments d’arts plàstiques i visuals

• Altres Equipaments


1. Equipaments patrimonials

MUSEU DE MATARÓ

El Museu de Mataró té actualment la seu a Can Serra i compta amb dues extensions visitables, Ca l’Arenas i la vil·la romana de Torre Llauder. Hi ha el projecte de convertir Can Marfà en una nova extensió del museu, amb la qual es preveu completar el discurs museològic sobre la història de la ciutat.

El museu de Mataró té un director a més de tres tècnics en patrimoni (conservadores) que treballen a Can Serra. L’atenció al públic i el servei pedagògic està externalitzat i el gestiona l’empresa de serveis culturals Antequem. La majoria de visites són realitzades per escoles i ha baixat l’afluència de visites des que el curs 2008-2009 es va començar a fer pagar un preu simbòlic per les activitats.

● CAN SERRA. La seu del Museu de Mataró s’ubica al carrer Carreró 17, a l’antiga casa pairal de Jeroni Serra Arnau, al Centre de Mataró. Data de l’any 1565 i és d’estil renaixentista. Té 845 m2, distribuïts en tres plantes destinades tant a l’exhibició del fons del Museu com a exposicions itinerants. A la planta baixa, es troben les exposicions temporals. Les dues plantes superiors presenten la història de Mataró des de l’època romana fins al segle XVIII-XIX. La museografia va ser renovada recentment i s’estructura sobre dos eixos: “Iluro, ciutat romana” i “Mataró, ciutat mediterrània”. La institució està integrada als circuits de producció d’exposicions itinerants relacionats amb les temàtiques que li són pròpies i manté programes de col·laboració i intercanvi amb altres museus i entitats per difondre les col·leccions més enllà de l’àmbit local, com per exemple: Museus locals, Museus marítims, Museus de la Ciència i la Tècnica, Museus d'arqueologia, i el Museu d'història de Catalunya. L’horari d’hivern és de dimarts a dissabte de 17 a 20 hores i els diumenges i festius d’11 a 14 hores. A l’estiu, l’horari canvia lleugerament i és de dimarts a diumenge de 18 a 21 hores.


● CA L’ARENAS. CENTRE D’ART DEL MUSEU DE MATARÓ. Ca l’Arenas és un Centre d’Art que s’articula sobre la pròpia col·lecció del Museu. Es tracta d’una casa catalogada, llegada en testament per Jordi Arenas i Clavell a l’Ajuntament el 1998, i reformada l’any 2006. Ubicada al carrer Argentona 64, al Centre de Mataró. Té 720 m2, distribuïts en tres plantes i un soterrani.

L’equipament està comprès per: les zones públiques de la planta baixa, on s’ubiquen les exposicions temporals; el pati, on es programen activitats; la primera planta, que allotja l’exposició de temporada; i la planta del subsòl, que es reserva per a activitats didàctiques. Al segon pis hi ha els espais privats on s’hi ubica el magatzem i altres serveis tècnics.

L’horari és de 18 h a 21h de divendres a diumenges.

● CAN MARFÀ. És l’últim espai que s’incorporarà al Museu de Mataró i ha d’esdevenir la

seva seu principal . Fàbrica d’estil de Manchester i declarada Bé Cultural d’Interès Local, va ser una de les indústries del gènere de punt més importants de la ciutat. Es troba al passatge de Can Marfà 1, al Centre de Mataró. L’immoble conservat constitueix un dels testimonis més rellevants del patrimoni industrial mataroní. El complex està format per dues naus de llargària diferent, propietat de l’Ajuntament des de fa trenta anys, i una xemeneia que completa el conjunt. La nau rehabilitada compta amb tres plantes diàfanes més l’espai sota coberta, ascensor amb muntacàrregues, moll de càrrega, espai polivalent per les necessitats del barri i espai d’exposicions temporals. L’altra nau acull el dipòsit provisional de la imatgeria popular de la ciutat (gegants, capgrossos, etc) a l’espera de la consolidació de la Casa de la Cultura popular. El projecte global de Can Marfà inclou el trasllat del Museu de Mataró a la que serà la seva seu central. Actualment, s’està elaborant la museologia i la museografia i compta amb la cessió per part de la Fundació Jaume Vilaseca de la maquinària de fabricació de gènere de punt. La contextualització històrica s’ha elaborat d’acord amb el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. A partir de desembre 2014-gener 2015, es preveu obrir l’espai de forma parcial amb l’exposició sobre la industrialització a Mataró i la importància del tèxtil.

CLOS ARQUEOLÒGIC DE TORRE LLAUDER

Jaciment arqueològic ubicat a l’Avinguda de Lluís Companys 103, dins el barri de Pla d’en Boet. Té una superfície de 5.509 m2.


Es tracta d’un jaciment únic a Catalunya de gran valor històric. Conserva les restes de les dependències senyorials d’una vil·la romana amb paviments decorats amb mosaic. Va ser construïda a l’època d’August (finals del segle IaC) i va pertànyer al territori de la ciutat d’Iluro, l’antiga Mataró romana. Descoberta l’any 1961 per Marià Ribas i Bertran i el seu equip, va ser declarada Monumento Histórico Artístico de Interés Nacional (actualment, Bé Cultural d’Interès Nacional) tres anys més tard. A la dècada dels 70 es va fer un treball de conservació d’una petita part del jaciment, al qual es va afegir la construcció que actualment envolta el recinte. La restauració, però, no va ser respectuosa amb les restes arqueològiques i als anys 90 es va haver de rehabilitar. A través del Pla director elaborat el 2009, es van establir les propostes de recerca, museïtzació i accessibilitat vigents. Actualment l’espai obre els dissabtes a les 12 h (horari d’hivern) i a les 19 h (horari d’estiu), tot i que també es fan visites concertades en horaris convinguts. El seu públic prové majoritàriament de les escoles. CPAN. CENTRE DE PATRIMONI ARQUEOLÒGIC I NATURAL

Masia del S. XV rehabilitada l’any 2005. Està situada al carrer Francesc Layret 75, al barri del Pla d’en Boet. Té una superfície de 746 m2 repartits en dues plantes i disposa d’un jardí.

Des del mes de novembre de 2013, ha esdevingut un equipament municipal per a la gestió del patrimoni cultural de la ciutat, amb la intenció de concentrar les activitats de documentació, recerca i difusió en els àmbits de l'arqueologia i de les ciències naturals. Anteriorment l’immoble havia estat la seu del centre d’art Can Xalant, però així que la Generalitat va retirar la seva aportació del 50% del finançament, el centre va tancar.

Actualment acull el Centre de Documentació del Parc del Montnegre i el Corredor i la Biblioteca especialitzada en arqueologia, així com l’arxiu del servei d’aquesta àrea, un espai de treball arqueològic i d’altres de concrets per als col·lectius d'investigadors voluntaris (la Secció de Ciències Naturals i la Secció d’Arqueologia del Museu de Mataró). També hi ha instal·lades les oficines tècniques i es cedeixen alguns dels seus espais a les entitats que ho sol·licitin. Així mateix, la resta de l’equipament es vol destinar a la creació d’un centre d'interpretació del jaciment arqueològic de la vil·la romana de Torre Llauder, a oferir formació i recerca per a estudiants d’arqueologia en pràctiques i a l’adequació d’aules per a la realització de cursos i jornades. A més a més, i mitjançant el condicionament del jardí, es vol potenciar la importància de la difusió del patrimoni natural. Les funcions que té encomanades són realitzades actualment pels dos tècnics dels serveis de Patrimoni arqueològic i Patrimoni natural, amb el suport d’estudiants en pràctiques. MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA

La Basílica de Santa Maria està situada al Centre de la ciutat, a la Plaça Santa Maria. Va ser construïda el segle XV i la seva façana conserva elements gòtics tardans del segle XVI. La casa contigua acull l’arxiu.


El seu interior destaca per l’altar del Roser d’estil barroc, obra d'Antoni Riera i Lluís Bonifaci. El museu presenta una notable col·lecció d'iconografia i pintures barroques, on destaca el conjunt pictòric de la Capella dels Dolors, obra d'Antoni Viladomat, un dels grans pintors catalans del segle XVII. També s'exhibeixen objectes diversos, indumentària i documentació relacionades amb la missa i el culte de Santa Juliana i Santa Semproniana, fortament vinculades a la tradició local. La parròquia de Santa Maria va ser l’única existent a Mataró fins el 1868. Per aquest fet i pel seu llegat, se la considera una part molt important del patrimoni artístic i arxivístic de la ciutat. L’arxiu existeix des del 1946 i sempre ha estat vinculat a la parròquia. L’any 1991 es va signar un conveni de delegació de competències amb el qual el rector va cedir les funcions d’arxiu i de museu de la parròquia a mans externes. Actualment hi treballen entre quinze i vint persones, totes de forma voluntària, i es realitza una important tasca de difusió del patrimoni i de la història local a través de xerrades, publicacions i jornades. 2. Biblioteques

BIBLIOTECA POMPEU FABRA, la biblioteca central i comarcal

Es tracta d’una edificació de nova planta inaugurada l’any 1997. Està situada a la Plaça d’Occitània s/n, al barri Peramàs, i limita amb els barris de l’Eixample i Cerdanyola. Té una superfície de 2.640 m2 útils.

La Biblioteca Pompeu Fabra és la biblioteca central de la ciutat però també funciona com a biblioteca comarcal, liderant les existents al Maresme i generant activitats per a tota la comarca.


La seva superfície ha quedat petita però hi ha possibilitats d’ampliar-la, fent ús dels patis laterals o bé pujant pisos. Aquesta manca d’espai es veu reflectida sobretot en la necessitat d’una sala d’ofimàtica i d’una sala d’estudi, molt demanades actualment pels usuaris. Així mateix, caldria millorar la sonoritat de la sala d’actes i remodelar-la per poder-hi fer activitats en condicions òptimes. A nivell de personal, la Biblioteca compta amb un equip de setze persones, format per la directora, tres bibliotecaris i deu tècnics auxiliars, dels quals dos són bibliotecaris de suport a la comarca. També compta amb dues persones més que donen servei a la xarxa local (tècnica sociocultural i informàtic). El centre està obert de dilluns a divendres de 9.30 a 14 h i de 15.30 a 20:30 h, i els dissabtes de 10.30 a 14 h i de 15.30 a 19.30 h. Des del mes de setembre de 2013, s’ha ampliat el temps destinat a l’atenció al públic, arribant a les 55 hores setmanals. BIBLIOTECA ANTONI COMAS

Inaugurada l’any 2013 a l’Antic Escorxador Municipal, edifici modernista projectat el 1909 per l’arquitecte mataroní Melcior de Palau. Es troba al carrer Prat de la Riba 110, al barri d’El Palau-Escorxador, tocant a l’Eixample. La Biblioteca disposa de 2.060 m2 útils. És la segona biblioteca pública que forma part de la xarxa de Biblioteques de Mataró. Compta amb una zona infantil -dotada d’un espai de tallers i d’un altre per a petits lectors- una aula multimèdia, un espai de suport -per a cessió a entitats, treballs en grup, tertúlies literàries...-, una sala d’actes i un jardí. A la planta soterrani, hi ha les oficines, un espai per a magatzem i la sala de màquines.

Pel que fa a personal compta amb una directora, una bibliotecària, 5 auxiliars de biblioteca i 2 ajudants de servei. Els horaris d’obertura són: dilluns, dimarts i dijous de 15.30 a 20.30 h; dimecres i divendres de 9.30 a 20.30 h; i dissabtes de 10 a 14 h. BIBLIOTECA DE LA FUNDACIÓ ILURO

Espai situat al carrer d’en Pujol 18-25, al Centre de Mataró. La biblioteca va ser creada l’any 1886 i reformada el 2007. És de titularitat privada.


La biblioteca de la Fundació Iluro, antiga obra social de la Caixa Laietana, dóna servei al centre i històricament ha exercit de biblioteca central de la ciutat fins que es construí la Biblioteca pública l’any 1997. S’hi fan activitats per fomentar la lectura i compta amb un arxiu força extens. Actualment, no disposa de catàleg en xarxa. 3. Equipaments d’arts escèniques

TEATRE MONUMENTAL, l’equipament de referència en la difusió escènica

Ubicat al carrer Riera 169, al barri de l’Eixample. Va ser inaugurat el 1920 com a teatre. Posteriorment va convertir-se en cinema privat, el qual va ser comprat el 1984 i es va començar a programar i remodelat com a teatre per l'Ajuntament l’any 1990. L’aforament actual del Teatre Monumental és de 780 localitats (532 a platea i 232 a l’amfiteatre) dels quals quatre són per persones amb discapacitat. El teatre disposa de vestíbul, espai escènic, pati de butaques, espais tècnics, vestuaris, taller i magatzem, despatxos i sala de reunions. Fa tres o quatre anys, seguint les indicacions fetes en el Pla d’Equipaments Culturals de l’Oficina Tècnica d’Equipaments i Infraestructures de la Diputació de Barcelona (2009) i el Pla Local d’Equipaments de Mataró (2010) elaborat amb el suport de la Generalitat de Catalunya, es va fer una reforma de la caixa escènica i una adaptació de la sonorització. Tot i aquesta adequació, és un espai que sempre ha patit les conseqüències d’haver-se transformat per ser cinema durant un temps i els requeriments tècnics actuals fan que no cobreixi les condicions necessàries per a un equipament del segle XXI. La caixa escènica continua sent insuficient per a obres de gran format i la sonoritat no és la més adequada per fer-hi concerts.

A part de la programació estable de teatre, música i dansa, el teatre es lloga a programadors externs, escoles de dansa, escoles de música, empreses i es cedeix a entitats de Mataró una vegada a l’any.


Compta amb una plantilla pròpia de dos tècnics, i 2,5 ajudants de servei. A la vegada es disposa de dos contractes amb empreses, una aporta el personal d’acollida i l’altra la part tècnica quan l’espectacle ho requereix. AULA TEATRE, espai de formació

Ubicada actualment al carrer Juan Meléndez Valdés 2, en un edifici annex al Teatre Monumental. És una escola d'ensenyaments teatrals creada l’any 1985. L’Aula de Teatre és un equipament singular, fruit de la dinàmica cultural dels anys 70 a la ciutat, època on hi va haver un sector teatral molt dinàmic, sorgit del teatre alternatiu. L'ideari actual, molt enfocat al teatre social, s'engloba dins el projecte formatiu d'arts escèniques de la Direcció de Cultura de l'Ajuntament de Mataró.

Disposa de tres aules, una biblioteca, vestidors, zones de despatx i de reunió. S’ofereixen cursos i tallers, i ocasionalment pot oferir espais d’assaig per a companyies de teatre i de dansa. Està pendent de la regulació dels seus estudis com a Grau Superior per part del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. A nivell de personal, compta amb una directora i una tècnica auxiliar municipal. La docència es gestiona mitjanánt contracte amb una empresa. CAN GASSOL, centre de creació d’arts escèniques

Aquest centre de creació d’arts escèniques està a la plaça de la Pepa Maca 15, al barri d’El Palau-Escorxador. Va ser inaugurat l’any 2010 i l’aforament actual és de 100 espectadors.

Disposa d’una sala gran, vestuari, i sales de reunions i treball a la planta superior. Des d’aquest centre es vol impulsar i afavorir la creació contemporània de companyies de teatre, dansa i nous formats a través residències temporals de l’espai.


Així mateix, aquest equipament és ideal per a la representació d’espectacles de petit format que busquen la proximitat amb l’espectador. Les instal·lacions són força adequades a les necessitats de les companyies en residència, tot i que certs aspectes tècnics (llum i so) no esta ben resolts perquè no es disposa de la infraestructura necessària i s’ha d’anar traslladant material del teatre Monumental. L’espai no té personal assignat i disposa d’un sistema de claus autogestionat per tal que les companyies en residència puguin entrar i sortir durant els assajos. SALA CABANYES

La secció teatral del Centre Catòlic de Mataró està ubicada al Centre de Mataró, al carrer Riera 110-120. L’equipament, inaugurat l’any 1933 i batejat amb el nom de “Sala Cabañes”, té un aforament de 450 localitats.

Es tracta de la sala de teatre més antiga que es conserva a Mataró i el seu principal problema és la no accessibilitat. La major part de la programació és de producció pròpia, fet que no sorprèn si es té en compte que hi ha 350 actors amateurs i diversos directors vinculats a l’entitat. Entre les seves activitats hi ha els cursos de teatre amb els quals alimenten la seva cantera d’actors amateurs, la promoció d’una coral, l’organització de lectures teatrals, la producció dels Pastorets, patrimoni cultural de la ciutat, i la col·laboració de manera activa amb la cavalcada de Reis. L’espai també es lloga per a altres activitats. 4. Equipaments de música

ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA DE MATARÓ

La seva seu central es troba al carrer Rocafonda 20. És una escola que funciona en sis seus, ubicades en escoles públiques o concertades: l’Institut Miquel Biada (Cerdanyola), l’Escola Angeleta Ferrer (Pla d’en Boet), l’Escola Antonio Machado (Cirera), l’Escola Anxaneta (Centre) i l’Escola Rocafonda (Rocafonda). Depèn de la Regidoria d’Educació.


Es va crear fa cinc anys i està gestionada per l’entitat Musicoop, una cooperativa de professors de música. L’EMMM va heretar la forma de treball descentralitzada de l’Espai Musical, fruit d’un Pla Educatiu d’Entorn, focalitzant la seva activitat en els barris més desafavorits. Recentment, l’Ajuntament els ha cedit un espai per utilitzar com a seu principal on poder reunir-se i realitzar les tasques de gestió i secretaria. Segons les opinions recollides, malgrat que els recursos de què disposa són limitats, és una escola amb un prestigi reconegut arreu i molt ben valorada per la ciutadania, sobretot pel treball que desenvolupa en col·laboració amb altres entitats. Quan va començar l’EMMM tenia 150 alumnes i ara, cinc anys més tard, ja va cap als 800. És una de les escoles de música més grans que hi ha a Catalunya, té una formació reglada i ofereix preparació per a l’accés al grau superior. SALA CLAP

Sala de concerts privada que es troba al carrer Serra i Moret 6, al barri de Pla d’en Boet. L’any 2005 signa un conveni amb l’ICEC (Institut Català de les Empreses Culturals) i l’Ajuntament de Mataró per acollir el projecte de la Casa de la Música Popular.

Té dues sales, un estudi d’enregistrament i disset cabines d’assaig. Es tracta d’una proposta de nou model d’equipament de titularitat privada amb vocació de servei públic, la finalitat de la qual és essencialment la formació, la creació, l’exhibició i la difusió de la música popular a Catalunya. La Casa de la Música Popular de Mataró forma part de la Xarxa de Cases de Música, formada també per Salt-Girona, L’Hospitalet de Llobregat, Terrassa i Manresa. 5. Equipaments d’arts visuals i plàstiques

CAN PALAUET, sala d’exposicions

Edifici d’interès patrimonial recuperat per a ús cultural inaugurat al juliol de 1996. Està ubicat al carrer d’En Palau 32, al Centre de Mataró. Té 1.704 m2, repartits en dues plantes d’accés al públic i la resta, d’accés restringit, amb els dipòsits documentals.


Aquest espai inclou espais d’exposicions, els espais de l’Arxiu Municipal i Comarcal del Maresme i una sala d’actes. La planta baixa acull l’espai vestibular, el celler restaurat de l’antic casalot de Can Boter, el M|A|C Espai (des de juny de 2014) i les sales municipals d’exposicions. A la primera planta, hi ha l’Arxiu Municipal i Comarcal del Maresme que realitzen activitats de difusió com publicacions, conferències o visites comentades per a centres d’ensenyament. Disposen d’una sala de consultes amb horaris d’obertura al públic per consultar documents i obtenir informació documental sobre el propi fons i del d’altres arxius del Maresme. L’Arxiu depèn orgànicament de l’Àrea d’Administració i Atenció Ciutadana i, de fet, les seves activitats no tenen molta presència en la dinàmica cultural de Mataró. No forma part de la Xarxa d’Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona i les condicions de l’espai no són les més adequades: el seu fons no està digitalitzat en la seva totalitat i la seva superfície no assoleix els estàndards establerts. NAU GAUDÍ

És el primer edifici que va construir Antoni Gaudí, l’any 1883, i l’únic que no va ser promogut ni per la burgesia ni per l’església, sinó per una de les primeres cooperatives obreres del món tèxtil. Es troba al carrer Cooperativa 47, al barri de l’Eixample. Aquesta nau de blanqueig de la fàbrica, va ser declarada monument historicoartístic per l’Estat espanyol l’any 1969 i Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya, l’any 1982; i aquest 2014 ha estat anomenada Km0 de l’obra de Gaudí. Es tracta d’un espai diàfan que es compartimenta per mitjà de panells per a exposar obres d’art, disposa de serveis i d’equipament tècnic a la planta soterrani. El juny del 2008 es va crear el Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró entre l’Ajuntament de Mataró i la Fundació Carmen i Lluís Bassat i actualment acull les exposicions de la Col·lecció Bassat a Mataró.

La Fundació Carmen i Lluís Bassat aporta el fons per a cada exposició i en fa una cessió temporal atenent la durada de cada mostra. La col·lecció es centra en artistes catalans des dels anys 40( Adveniment de Dau al Set). A nivell de personal compta amb una tècnica que fa les funcions de directora del Consorci i d’una persona que treballa cinc hores setmanals en tasques de gestió econòmica. L’atenció al públic i altres serveis estan externalitats a l’empresa Antequem. L’horari d’obertura és de dimarts a dissabte de 17 a 20 h i diumenges i festius, d’11 a 14 h. A l’estiu s’amplia la franja i passa a ser de dimarts a diumenge de 18 a 21 h.


6. Altres equipaments

CENTRES CÍVICS

El conjunt de centres cívics depèn del Servei de Projectes transversals, Participació i Ciutadania de l’Ajuntament de Mataró (Secció de Xarxa d’Equipaments). Compten amb set espais (Molins, Cirera, Pla d’en Boet, Rocafonda-El Palau, Cerdanyola, Espai Gatassa i Cabot i Barba), el casal de barri de Les Esmandies i divuit centres socials distribuïts pels diferents barris.

Els centres cívics ofereixen serveis administratius i socials als ciutadans, cedeixen espais per a ús individual o col·lectiu i serveixen també com a seu de diferents entitats de barri. Hi tenen una forta presència les associacions veïnals, que hi programen cursos i tallers segons els seus interessos. Solen ser equipaments dotats amb diferents sales per a reunions i tallers, espais per a exposicions, etc. A nivell cultural són espais poc utilitzats per l’Ajuntament, on no hi programa, sobre tot per manca de pressupost i perquè no son edificis pensats i dissenyats per fer-hi programació cultural, però tot i la seva dependència orgànica de Participació caldria tenir-los en compte a l’hora de fer arribar la política cultural a tota la ciutat. Cal fer menció especial al darrer centre cívic que s’ha inaugurat, l’Espai Gatassa, perquè és el que més s’acosta al model de centre cultural amb una programació pròpia de formació, foment de la creació, divulgació i difusió, complementària a la cessió d’espais. Tenen uns horaris de dilluns a divendres de 9 a 21.45 hores, també poden obrir en festiu en funció de la demanda i sovint es cedeix el seu ús de forma autònoma. Acostumen a estar tancats un mes durant a l’estiu.


CENTRE DE FORMACIÓ PERMANENT TRES ROQUES

Situat a la plaça Canigó 7, al barri de Cerdanyola. És un equipament municipal que depèn de la Regidoria d’Educació. Des de l'any 2009 es dedica a oferir activitats de formació per ampliar i actualitzar els coneixements i inquietuds de persones de totes les edats.

Compta amb una moderna infraestructura formada per una sala d'actes amb capacitat per a 100 persones, cinc aules-tallers de 50 m2 cadascuna, dues sales de treball, una aula d'informàtica i un equipament de cuina. Les activitats d’aquest centre estan orientades a satisfer les necessitats de desenvolupament personal, cultural i social. LA PRESÓ

Edifici municipal situat al Centre de la ciutat, es troba al carrer Riera 117, a la cantonada del carrer de la Muralla de la Presó. És un edifici de l'arquitecte Elies Rogent que es va inaugurar el 1863 i està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.

De planta baixa i pis, té un pati semicircular. Aquest edifici municipal acull agrupacions com els Pessebristes, i els Armats, els Equips de Suport, la Coral Madrigalista i disposa d’una sala d’exposicions gestionada per l’Associació Sant Lluc per l’Art, que també disposa de la cessió en us d’un espai al mateix edifici. CAPGROSSOS DE MATARÓ

Edifici de nova planta ubicat al passatge de Mariona Galindo i Lora 1, al barri d’El Palau-Escorxador, al costat de la biblioteca Antoni Comas. És l’espai d’assaig dels Capgrossos de Mataró.


És la seu d’una de les entitats més significatives de la ciutat, la colla castellera Capgrossos de Mataró. Es tracta d’un edifici amb un “cub d’assaig” i altres dependència per activitat social propietat de l’empresa municipal PUMSA, llogat a l’entitat amb una concessió del terreny per 50 anys, tot i que la colla va pagar una part important de la despesa inicial. Quan no l’utilitzen, cedeixen l’espai a altres entitats a canvi d’un lloguer simbòlic. Programen tot tipus d’activitats lúdiques i culturals, i col·laboren amb els esdeveniments més significatius de la ciutat. FOMENT MATARONÍ

Edifici ubicat al carrer Nou 11, al Centre de Mataró.

Aquest edifici ubica una de les entitats més antigues de la ciutat, el Foment Mataroní. Creat l’any 1904, inicialment organitzava activitats més aviat de caire religiós, però amb els anys això ha anat desapareixent. L’espai actual data de 1971. El Foment Mataroní té un contracte amb l’Ajuntament de Mataró des de fa quatre anys, segons el qual l’Ajuntament disposa dels espais següents: de l’Espai F dotze dies l’any; de la Sala Gran, amb un aforament per a 600 persones, 30 dies l’any; i d’alguns espais més per fer-hi activitats diverses. Actualment l’Ajuntament esgota tots els dies als quals hi té dret i fins i tot els sobrepassa i compta amb la plena col·laboració de l’entitat. L’Ajuntament ha fet del Foment el programador oficial de música clàssica i s’ha emmarcat l’acord mitjançant un conveni. Entre les activitats que promou, a banda de la programació estable de música clàssica, trobem representacions de teatre i sessions de cinema.


El darrer curs l’ajuntament ha establert una col·laboració amb el Foment per la recuperació del cinema en versió original a la ciutat i es pretén renovar-lo ja que la valoració ha estat positiva. Tot i això, l’espai presenta mancances i problemes de seguretat i accessibilitat. CASAL DE L’ALIANÇA

Situat al carrer de Bonaire 25, al Centre de la ciutat. L’edifici va ser restaurat l’any 1973.

Es tracta d’una infraestructura privada que funciona com hotel d’entitats relacionades amb la cultura, l’esport i el lleure. Els organismes que en formen part actualment són: Associació Sant Lluc per l’Art, Cosmos, Grup d’astronomia, Associació de Diabètics del Maresme, Associació Filatèlics de Mataró, Club d’Escacs de Mataró, Grup Atlètic, Lluïsos, Pauta Musical, Grup Història del Casal, Haribala, Associació desenvolupament del Tercer Món, Armats de Mataró, Amics de la Ciutat de Mataró, Columbòfila de Mataró, Intermon-OXFAM i Associació de Radioaficionats del Maresme. L’Ajuntament també utilitza l’espai per algunes representacions d’espectacles infantils. CAN FUGAROLAS

Nau industrial situada en un antic concessionari i taller de vehicles al carrer Tolón 8-18, al barri de l’Eixample (zona de l'Havana). Està format per tres plantes amb un total de 4.000 m2 i un gran pati exterior.

Aquest espai multidisciplinari s’autoanomena “Taller de reparacions socials, culturals i sostenibles”. Va ser impulsat per col·lectius com Cronopis, una associació que promou el circ, i


es va rehabilitar mitjançant aportacions particulars rebudes a través de Verkami. Acull espectacles, té espais d’assaig i organitza cursos sobre diferents disciplines artístiques. També és un viver d’empreses socials, sostenibles i/o culturals. El projecte proposa crear un espai nou i obert, on s'hi incloguin diferents iniciatives sorgides de l'Associació de veïns i del barri. EL PÚBLIC, cafè cultural

Ubicat al carrer d’en Xammar 6, al Centre. És un cafè amb vocació d’espai cultural que va néixer l’any 2011.

És fruit de la iniciativa d’un emprenedor mataroní i de l'empresa de continguts audiovisuals Clack, que agrupa professionals de tot el Maresme. L’objectiu principal de l’entitat és fer-se un lloc dins l'oferta cultural del casc antic de la població i buscar el màxim de complicitats amb l’entorn, intentant cooperar amb tots aquells agents culturals, cívics i associatius de Mataró i del Maresme que necessitin un espai on dur a terme alguna de les seves activitats. Amb un clar interès per posar la cultura al servei del territori, pretén esdevenir una incubadora d’idees i un motor generador de noves iniciatives. ATENEU FUNDACIÓ ILURO

Situat al carrer la Riera 92, al centre de Mataró.

A més a més de la biblioteca, la Fundació Iluro disposa de l’Ateneu, sala d’exposicions on també es fan xerrades i representacions de petit format. Les seves activitats es realitzen


normalment en col·laboració amb les entitats de Mataró, tot i que l’Ajuntament també hi organitza actes, com l’exposició anual de fotografia de les Santes. ARCADIA

Ubicat al carrer Pujol 26, al Centre. És un cafè amb vocació d’espai cultural, que disposa d’espai expositiu. Va obrir per primera vegada el 1997 i es va recuperar el novembre de 2012. DESTIL·LERIA

Ubicat al Camí Ral, 282 -284, al barri de l’Havana. Espai cultural que ofereix tallers, galeria d’art i activitats d’arteràpia.


ANNEX 3 PRESSUPOSTOS ORGÀNICS DE CULTURA


Taula. Ingressos del pressupost de Cultura (2009-2013)

PARTIDES 2009 2010 2011 2012 2013

Taxes i altres ingressos 413.111,93 435.232,91 343.642,82 345.326,91 329.200,00

Transferències corrents 655.301,00 565.520,00 431.820,00 287.720,00 193.620,00

TOTAL 1.068.412,93 1.000.752,91 775.462,82 633.046,91 522.820,00


Taula. Pressupost de Cultura per programes (2009)

PROGRAMA 2009

IMPORT PERCENTATGE

DESPESES DE PERSONAL 2.273.200,00 35,39%

ADMINISTRACIÓ GENERAL 1.081.217,70 16,83%

FOMENT DE LA LECTURA 36.000,00 0,56%

ARTS ESCÈNIQUES I MÚSICA 906.100,00 14,11%

ARTS VISUALS I CINEMA 490.151,00 7,63%

ÀMBITS PATRIMONIALS 422.700,00 6,58%

CULTURA POPULAR, ENTITATS I TERRITORI 1.166.330,00 18,16%

PROXIMITAT 47.000,00 0,73%

PLANIFICACIÓ FINANCERA 1.000,00 0,02%

TOTAL 6.423.698,70 100,00%



Taula 9. Pressupost de Cultura per programes (2010-2013)

PROGRAMA 2010 2011 2012 2013

IMPORT PERCENTATGE IMPORT PERCENTATGE IMPORT PERCENTATGE IMPORT PERCENTATGE

ADMINISTRACIÓ I SERVEIS 2.281.300,00 40,19% 2.224.910,00 43,88% 2.385.950,00 44,05% 2.534.850,00 51,61%

MANTENIMENT I SERVEIS CULTURALS 737.800,00 13,00% 520.500,00 10,26% 736.550,00 13,60% 128.322,50 2,61%

BIBLIOTEQUES I ARXIUS 63.200,00 1,11% 48.970,00 0,97% 87.325,00 1,61% 50.876,25 1,04%

ACTIVITAT MUSEÍSTICA 215.100,00 3,79% 179.800,00 3,55% 191.700,00 3,54% 263.505,00 5,36%

ARTS VISUALS I CINEMA 479.010,00 8,44% 409.110,00 8,07% 393.510,00 7,26% 259.740,52 5,29%

PROMOCIÓ CULTURAL 352.227,50 6,20% 312.112,75 6,15% 292.043,00 5,39% 321.600,00 6,55%

ARTS ESCÈNIQUES 714.810,00 12,59% 642.510,00 12,67% 565.740,00 10,44% 575.917,50 11,73%

ARQUEOLOGIA I PATRIMONI 38.800,00 0,68% 32.195,00 0,63% 37.800,00 0,70% 35.910,00 0,73%

CULTURA POPULAR I TRADICIONAL 791.108,00 13,94% 697.300,00 13,75% 720.900,00 13,31% 740.845,00 15,08%

PLANIFICACIÓ FINANCERA 3.500,00 0,06% 5.500,00 0,11% 5.500,00 0,10%

TOTAL 5.676.855,50 100,00% 5.070.907,75 100,04% 5.417.018,00 100,00% 4.911.566,77 100,00%


ANNEX 4 LLISTAT D’ENTITATS CULTURALS


Taula. Entitats culturals de Mataró

ÀMBIT ENTITATS

AGRUPACIÓ MUSICAL DEL MARESME

ASOCIACIÓN PROCLASMUS

ASSOCIACIÓ COR CIUTAT DE MATARÓ

ASSOCIACIÓ CULTURAL CATALANA COBLA COSTA DAURADA

AULA DE MÚSICA MASAFRETS

BANDA CIUTAT DE MATARÓ

CENTRO DE ESTUDIOS MUSICALES ILURONSENSE

COL.LECTIU DE MÚSICS DEL MARESME

CONSERVATORI SUPERIOR DE MÚSICA DEL LICEU ESCOLA DE MÚSICA LICEU MATARÓ

COR MADRIGALISTA DE MATARÓ

CORAL LA NOTA

CORAL PRIMAVERA PER LA PAU

ELS GARROFERS A.C.P.

GOSPELSONS

JAZZ MARESME

Música

VISUALSONORA SCCL

ASSOCIACIÓ ARTÍSTICO-CULTURAL 3PIQUES

ASSOCIACIÓ ASCAB-AGRUPACIÓ SOCIOCULTURAL D'AMICS DEL BALL (CEOS)

ASSOCIACIÓ CULTURAL CRONOPIS

ASSOCIACIÓ D'AMICS DEL TEATRE "DIASDEPAN"

ASSOCIACIÓ DE JOVES L'ARQUERA BOET

ASSOCIACIÓ DE LA PASSIÓ INFANTIL DE MATARÓ

ASSOCIACIÓ PÀMBOLI TEATRE

ASSOCIACIÓ PROM. ESPECTACLE INFANTIL I JUVENIL

CENTRE CATÒLIC DE MATARÓ

COL·LECTIU DE TEATRE EPMA DE MATARÓ

COORDINADORA DE PASTORETS DE CATALUNYA

ES-TRES PRODUCCIONS

GRUP INDEPENDENT DE TEATRE DE MATARÓ

Arts escèniques

TEATRE INVISIBLE

ACM (ASSOCIACIÓ PER L'ART CONTEMPORANI)

AMICS DE CA L'ARENAS CENTRE D'ART DE MATARÓ

ARTISTES URBANS DEL MARESME (AUM)

ASSOCIACIÓ ARTÍSTICA ELS DIMARTS DEL LLIMONER

ASSOCIACIÓ CAPS.A. (ASSOCIACIÓ PER A LA CULTURA, L'ART, LA POESIA, EL SO I L'ACCIÓ)

ASSOCIACIÓ CULTURAL MUNDO HORMIGÓN

ASSOCIACIÓ DE CREACIÓ DOCUMENTAL MAPASONOR

ASSOCIACIÓ SANT LLUC PER L'ART MATARÓ

CLACK PRODUCCIONS CULTURALS

GRUP ILURO FOTO

ASSOCIACIÓ CULTURAL FILMAT

UNIÓ EXCURSIONISTA DE CATALUNYA – Secció Foto-Cine

Arts visuals i Arts Plàstiques

RECICLADORA CULTURAL

ASSOCIACIÓ D'AMICS DEL TRAMVIA DE MATARÓ Patrimoni i memòria històrica FUNDACIO JAUME VILASECA


MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA CENTRE D'ESTUDIS LOCALS DE MATARÓ

ASSOCIACIÓ MARXAIRES MATARÓ - CANIGÓ

ASSOCIACIÓ NATURA I CONSCIÈNCIA

ASSOCIACIÓ CULTURAL ELS PLANELLS

BRICBARCA

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

COORDINADORA DE PASTORETS DE CATALUNYA

EL DAU ASSOCIACIÓ CULTURAL

GRUP D'HISTÒRIA DEL CASAL

GRUP D'HISTORIADORS JAUME COMPTE

GRUP DE RECERCA DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA DE MATARÓ

GRUP FERROVIARI MATARÓ

Coordinadora d’Associats per la Llengua - CAL

IQUINZE ASSOCIACIÓ CULTURAL

Foment de la cultura, la llengua i la història

ÒMNIUM CULTURAL DELEGACIÓ DE MATARÓ

AGRUPACIÓ SARDANISTA STA. ANNA DE MATARÓ

ASSOCIACIÓ CULTURAL I D'ESBARJO MESTRES DEL GAI SABER

CENTRO CULTURAL ROCAFONDA

COLLES SARDANISTES REPUNTEJANT

FEDERACIÓ D'ENTITATS SARDANISTES I DANSA TRADICIONAL CATALANA DE MATARÓ

GRUP CULTURAL PLA DELS AMATS

AGRUPACIÓ D'ENTITATS PER AL DESENVOLUPAMENT DEL POBLE GITANO DELS PAÏSOS CATALANS (AGIPCAT)

ARMATS DE MATARÓ

ASOCIACIÓN CULTURAL ANDALUZA HERMANDAD LA ARMONÍA

ASOCIACIÓN CULTURAL RODEÑOS ANDALUCES EN CATALUÑA

ASSOCIACIÓ CULTURAL COL·LECTIU LA FLAMA

ASSOCIACIÓ CULTURAL I RECREATIVA SERENATA CARRER ST. RAMON

ASSOCIACIÓ DE JOVES DE MATARO I MARESME

ASSOCIACIÓ DE PESSEBRISTES DE MATARÓ

C.C.A HERMANDAD NUESTRA SEÑORA DEL ROCÍO DE MATARÓ

C.C.A. HERMANDAD NUESTRA SEÑORA DEL ROCÍO DIVINA PASTORA

CASA CULTURAL DE EXTREMADURA EN MATARÓ

CASA CULTURAL SABOR ANDALUZ

CASA DE ANDALUCÍA A MATARÓ

CÍRCULO FLAMENCO ANDALUZ

COMISSIÓ DE SETMANA SANTA DE MATARÓ

CONFRARIA DE LA VERÒNICA

CONFRARIA DEL SANTO CRISTO DE LA AGONIA

CONFRARIA SANTO SEPULCRO

ELS GARROFERS A.C.P.

ENTITAT FOLKLÒRICA CATALANA DE MATARÓ

EQUIPS DE SUPORT PER A MATARÓ

ASSOCIACIÓ CULTURAL DE CERDANYOLA

CENTRO CULTURAL ROCAFONDA

COMISSIÓ CULTURAL RECREATIVA ERMITA ST. SIMÓ

EPMA (EQUIPS PARROQUIALS MARIA AUXILIADORA)

Cultura popular i festes

ASSOCIACIÓ COLLA DE DIABLES DE LA LLÀNTIA


COLLA DEL BASILISC, DIABLES I DIABLONS DE MATARÓ

ASSOCIACIÓ CASTELLERA PASSERELLS DEL TECNOCAMPUS

ASSOCIACIÓ PUNTAIRES VISTA ALEGRE

ASSOCIACIÓ DE PUNTAIRES DE MATARÓ

COLLA CASTELLERA CAPGROSSOS DE MATARÓ

COORDINADORA DE COLLES GEGANTERES DE MATARÓ

Associació Cultural Helena Jubany i Lorente

Foment de la lectura Associació Cultural Llibre Viu

AULES SÈNIOR DE MATARÓ

Altres entitats Foment Mataroní Font: Ajuntament de Mataró (RME)


ANNEX 5 JORNADA PARTICIPATIVA

INFORMES TAULES DE DEBAT

• Festes i Cultura popular

• Foment de la lectura i Cultura de proximitat

• Arts plàstiques i visuals, Patrimoni i Memòria històrica

• Arts escèniques, Música i Cinema


Jornada Participativa 14 de juny de 2014

INFORME TAULA

FESTES I CULTURA POPULAR

Coordinador: Joan Sala Dinamitzadora: Coral Mas Redactora: Laura Puebla Participants: 18 persones

Després de la presentació de cada un dels assistents ràpidament es passà a parlar sobre els agents, en concret el teixit associatiu. Agents (teixit associatiu)

• S’observa que hi ha poca relació entre els col·lectius. Segurament això es deu a que la cultura popular és molt local, de carrer. Costa trobar entitats amb un horitzó de ciutat.

• Com a exemple, es recorda que en la trobada sobre festes i cultura popular del passat 6 de juny hi hagué tan sols una vintena de participants.

• Cal que cada associació/col·lectiu tingui la suficient motivació per conèixer les activitats dels altres. Un cop hi hagi el coneixement hi haurà la possibilitat de col·laborar. Es fa una demanda explícita per tal que l’Ajuntament pugui posar en relació les diferents entitats.

• Alguns col·lectius fan palès que senten rebuig per part d’altres grups respecte algunes activitats, com per exemple amb la programació de sevillanes.

• Tots coincideixen en que cal crear una pàgina web o revista per poder disposar d’un llistat fidedigne de tots els col·lectius i de totes les activitats que aquests duen a terme.

• Un dels problemes que es constaten és el que ve derivat de la nova immigració amb el repte de com fer participar als nouvinguts. No es tenen eines per a fer-ho.

• Un altre dels problemes observats i compartits és el fet que sovint s’aglutinen moltes activitats el mateix dia i això dificulta l’assistència del públic. Pactar un calendari entre tots els agents implicats seria una bona solució a aquesta problemàtica. Cal centralitzar la informació.

Dinàmiques culturals


• Un dels comentaris que es van repetint és la necessitat de crear un calendari anual de cultura popular que sigui prou nodrit i on no només es posi atenció a Les Santes.

• Les festes “de barri” es fan a un barri però caldria que tothom les considerés com a pròpies i hi anés a gaudir-ne.

• L’ajuntament és qui està obligat a establir una política pública en l’àmbit popular. Cal pensar a nivell més macro.

• Pot haver programació de cultura popular feta per l’Ajuntament. La base territorial i de proximitat en política cultural hi ha de ser.

• No s’entén el sentit d’una aportació per part de l’Ajuntament en festes on no hi participi gairebé ningú. El retorn és molt baix. Sense compromís per part dels barris no té sentit que hi hagi aportació pública. Hi ha diferència entre els barris, a alguns sí que hi ha suport i a altres, no.

• Cal plantejar-se si el model que hi ha hagut fins ara funciona. Si no funciona, cal canviar-ho. La funció de l’Ajuntament ha de ser la d’ajudar i no la de substituir. L’Ajuntament ha de fer que les coses funcionin amb fluïdesa.

• Caldria potenciar el sistema de “finestreta única” per agilitzar els tractes amb l’Ajuntament. Per qualsevol acció es demanen uns tràmits que dificulten molt la gestió (assegurança, permisos previs per l’ocupació de via pública, etc.). Això és molt feixuc i fa que moltes activitats es deixin de fer.

Equipaments

• Hi ha una mancança notòria d’equipaments. Això incapacita dur a terme activitats. Per exemple, fer la festa de cap d’any és molt complicat.

• La cultura és poc present en els Centres Cívics. Les activitats no estan pensades en clau de cultura. Els Centres Cívics no són equipaments de pes en els barris.

• Hi ha d’haver coordinació entre educació i cultura. No s’observa col·laboració fluida. Els equipaments dels Centres Cívics no estan dissenyats amb caire cultural. A Girona sí, els centres cívics estan especialitzats (arts escèniques, música, etc). Això genera una interrelació entre educació, cultura i territori proper.

• És l’Ajuntament que marca els horaris i això fa que es prescindeixi dels equipaments públics i es recorri a equipaments privats. Els equipaments cívics tenen horaris laborals i no es fan activitats més enllà d’aquest.

• Cal pensar en l’edifici i en els serveis que ofereix. Quan les activitats no tenen relació amb l’Ajuntament, no es tenen en gaire consideració. Si no hi participa l’Ajuntament, no se’ls té presents.

• Cal un espai com la Casa de la Cultura popular de Mataró? Hi ha un edifici però no hi ha un projecte de programació ni d’usos. Hi hauria d’haver una programació constant, amb un relat de la festa major, amb exposicions temporals, etc. Seria bo que certs col·lectius hi poguessin tenir la seu.


Les Santes

• Durant l’any hi ha un calendari festiu desatès. Hi ha col·lectius que no estan inclosos i no saben com entrar. No se’ls hi ha demanat cap col·laboració.

• Hi ha molts aspectes a millorar de Les Santes. Potser estaria bé allunyar-se del calendari religiós de Les Santes perquè hi ha gent amb diferents creences. Motivar una festa més laica.

• Cal que a Les Santes hi hagi molta participació veïnal. Seria bo que les pròpies entitats que treballen durant l’any siguin la base participativa.

• Les Santes tenen un origen associatiu. A mesura que l’Ajuntament va començar a tenir més poder, el teixit associatiu va anar disminuint. Són molt participatives però hi ha un problema a resoldre: l’administració no accepta noves propostes.

PUNTS CLAUS

� Creació d’una plataforma d’entitats, coordinada per l’Ajuntament, on tots els col·lectius hi puguin estar representats.

� Canviar la idea de festa de barri per a la gent del barri i passar a parlar de festes per a tota la ciutat.

� Cal obrir les festes del barri i Les Santes a tota la ciutadania. Intentar que tots aquells col·lectius que ho desitgin puguin participar-hi.

� Es reclama una finestra única per tal d’agilitzar i centralitzar els tràmits amb l’Ajuntament en el procés de la realització d’activitats.

� És important tenir un equipament de grans dimensions per a diferents usos.


Jornada Participativa

14 de juny de 2014

INFORME TAULA

FOMENT DE LA LECTURA I CULTURA DE PROXIMITAT

Coordinador: Ramon Salicrú Dinamitzadora: Montse Balaguer Redactora: Mireia Masó Participants: 3 persones El grup està format per molt poques persones i s’estableix una dinàmica de diàleg distès que acaba afavorint l’aprofundiment en aquells temes que els participants han considerat importants. Els assistents es presenten:

− Neus Pinart: promotora de la iniciativa “Llegim i piulem” (eina de promoció de la lectura a través de col·loquis literaris via Twitter). Vinculada al moviment cultural de la ciutat, tot col·laborant en diverses iniciatives, com l’Any Espriu. És membre de la Cambra de la Lectura Pública de les biblioteques. Ja ha participat en el procés del Llibre blanc com una de les persones entrevistades.

− Alberto Aguilar: director de l’espai Gatassa. Forma part de l’empresa Encís i ha estat contractat per tirar endavant el nou projecte d’aquest centre cívic.

− Carles Spa: forma part del partit polític Iniciativa, al qual representa en el Consell de Cultura i a la taula del Llibre Blanc. És consultor.

Es comenta el fet que tots els grups estan plens i aquest, no. Això ja és una dada significativa. Tot i que la gent acaba anant al sector que el representa, s’ha de tenir en compte que la cultura de proximitat és transversal i engloba totes les disciplines, fins i tot en pot generar de noves. Cultura de proximitat

• La cultura de proximitat hauria de ser una de les conclusions o punts clau dins el Llibre Blanc de la Cultura de Mataró.

• Es tracta d’un camp amb moltes possibilitats i les seves propietats no estan prou explotades.

• La Cultura de proximitat ha de ser vista com una via d’accés a la cultura i al seu coneixement crític.


• L’Espai Gatassa, els Centres Cívics, Tres Roques... haurien de ser espais de cultura de proximitat, però no hi ha un treball de fons on es tingui en compte la integració d’aquests centres dins un teixit comú ben articulat.

• Els Centres Cívics de la ciutat s’haurien de repensar de zero. Ofereixen serveis que la gent desconeix, són molt poc permeables i mai es pensa en ells com a referent. Haurien de passar a ser centres de cultura de proximitat i posar un clar accent cultural a la feina que fan.

• És necessari que tots els centres tinguin un lligam i que aquest quedi articulat mitjançant una xarxa d’equipaments de proximitat.

• A Mataró els Centres Cívics mai han programat. Sempre han estat un recurs físic per les activitats associatives. No han estat promotors. És la política municipal que se segueix.

• Les entitats tenen menys recursos i ja no fan tantes coses. S’ha de recuperar la força del teixit associatiu i estaria bé poder-ho fer a través dels Centres Cívics.

• Cal avançar en una redefinició dels Centres Cívics i de les seves pràctiques culturals. S’arrossega un model dels anys 80 i s’ha de canviar. Si ara els recursos no hi són, una opció seria que aquests espais poguessin programar.

• La cultura implica un recorregut. Allò que es practica és una “potencialitat” per arribar a una cosa més. Per això cal ser exigents amb l’excel·lència dels continguts d’aquests espais. Però aquí els CC han passat a ser un contenidor i no es pensa en un projecte de gran recorregut.

• El Foment és un altre exemple de la força i el treball de la gent. Es parla de repensar també aquest tipus de llocs (fer-hi obres de petit o gran format perquè si el Monumental s’omple, la gent no marxi a Barcelona).

• Espai Gatassa: jurídicament és un CC, però vol ser una proposta entre un CC i un equipament cultural. “Accés a la cultura, expressivitat cultural i governabilitat i participació”. Volen ajudar a crear els públics que d’aquí cinc anys esdevindran consumidors de cultura.

• Què és cultura de proximitat? Es podria dir que és la cultura de la “quotidianitat”. Exemple: el Teatre Monumental no ho és (és un lloc a on s’hi va de tant en tant); en canvi, els Centres Cívics i les biblioteques sí que ho són ja que s’hi va de manera més periòdica. Són espais on, més enllà de l’activitat específica del centre, es creen hàbits d’interacció i es facilita que siguin els propis ciutadans els que generin les seves pròpies activitats.

• La gent està queixosa de les institucions. Qui diu què és cultura i què no ho és? La cultura dels grups i dels individus és una forma d’expressivitat cultural que hauria de tenir el seu lloc a través dels “nous” Centres Cívics.

• Cal que l’Ajuntament hi aporti recursos.


o Arribar a un nivell % del pressupost de cultura acceptable (el de Mataró és molt baix en comparació a altres llocs). S’ha d’arribar a una condició almenys de suficiència.

o Afavorir i aportar les eines necessàries per fer créixer la cultura. o Elaborar un treball estratègic que serveixi per apropar la cultura a la gent.

• Hi ha d’haver una aposta clara des de l’Ajuntament. S’han d’establir prioritats, canviar-les i capgirar-les.

• Hi ha d’haver un equilibri entre l’Ajuntament i el ressò cultural i social de base. Les polítiques culturals han d’estar vinculades a la realitat de la ciutat, buscant un equilibri entre les necessitats com a municipi i les demandes ciutadanes.

• Les iniciatives culturals a Mataró estan ben acollides tant al centre com als barris, però s’ha de repartir millor la cultura en el territori i pensar-la en visió de conjunt.

• A Mataró hi ha unes 400 associacions, però moltes no són actives o ho són poc. Per tirar endavant hi ha d’haver més implicació de les associacions, així com dels diferents àmbits culturals. S’ha de generar un treball en xarxa entre les associacions i les entitats culturals.

• Es parla de la dificultat en la continuïtat de projectes com el “Quatre cordes”. El problema és que aquests tipus de projectes no es veuen com èxits de Mataró, sinó com èxits específics de qui els crea. Projectes com aquest, que a sobre han estat reconeguts i valorats a fora, no haurien de desaparèixer.

Foment de la lectura

• El coordinador de la taula comenta que en les aportacions recollides en l’estudi previ del Llibre Blanc hi ha molta informació sobre les biblioteques. Tothom està d’acord en valorar positivament aquests equipaments i la seva tasca en la promoció de la lectura.

• La lectura sempre se l’havia relacionat amb el concepte més clàssic de cultura i actualment, la promoció de la lectura i la feina de les biblioteques ha evolucionat cap a altres sistemes i altres conceptes de cultura, com el de proximitat.

• Actualment i des de fa molt de temps, a Mataró es pateix un endarreriment brutal en l’anomenada Lectura Pública: cal una tercera biblioteca i la que hauria de ser la central (la Pompeu) no compleix les mides establertes per normativa.

o Aquest endarreriment també hi és en els Centres Cívics.

• El funcionament de totes aquestes entitats és molt aïllat. Totes haurien de formar part d’una mateixa xarxa (biblioteques, Centres Cívics...).

Conceptes més genèrics

• No hi ha cultures. Quan es parla de cultura de barris i de cultura de centre, malament. Tot és cultura.


• La cultura és l’expressió de la persona i d’una col·lectivitat a través de la qual es comunica i s’expressa.

• La cultura que surt de l’interior de cada individu i que l’omple i que l’impulsa a expressar-se és cultura igual que la que ve “de dalt”.

• Si es vol treballar en un llibre de cultura, s’ha de tenir una visió oberta, plural i no tancada.


Jornada Participativa

14 de juny de 2014

INFORME TAULA

ARTS PLÀSTIQUES I VISUALS, PATRIMONI I MEMÒRIA HISTÒRICA Coordinador: PereColl Dinamitzadora: Glòria Brusati Redactora: Cristina Rodríguez Participants: 10 persones, principalment artistes plàstics i visuals o persones

vinculades a aquest àmbit.

Agents

• Es constata que el sector artístic vinculat a les arts plàstiques i visuals no està relligat i és poc visible. Alguns dels participants creuen que la raó es troba en el fet que els artistes realitzen un treball que és molt individual i cadascú es queda al seu taller. D’altres consideren que hi ha una manca de voluntat dels propis artistes. També s’assenyala que són ells mateixos els que haurien de crear aquest teixit.

• Aquesta poca visibilitat també es manifesta en el fet que la Direcció de Cultura no coneix els artistes que hi ha. De fet, molts no reben la informació sobre les inauguracions de les activitats que els podrien interessar. Es considera que l’Ajuntament no coneix el potencial artístic de la ciutat. Es proposa que es creï un registre d’artistes des de l’Ajuntament.

• En aquesta mateixa línia, s’assenyala que tant les activitats impulsades per l’Ajuntament, com per exemple l’exposició sobre Viladomat, com les exposicions i activitats que es proposen des de Sant Lluc, la Fundació Iluro i els centres cívics arriba a poca gent. Es proposa que es treballi millor la comunicació des de l’Ajuntament per donar a conèixer tota l’activitat, tant pública com privada, que es desenvolupa en les arts plàstiques i visuals. Tot i així, existeix un cert recel ja que s’assenyala que ja s’han fet plans de comunicació i no s’ha vist cap millora.

• No tothom està assabentat de l’existència del Consell de Cultura. Els que el coneixen li tenen un cert recel perquè creuen que és un òrgan molt dirigit per l’Ajuntament. Es proposa que l’activitat municipal en arts plàstiques i visuals estigui dirigida en concertació amb la societat civil i que es treballi des de paràmetres de col·laboració.

• Algunes persones proposen que l’Ajuntament fomenti que es creïn galeries privades, però es tracta d’un tema en el qual no tothom hi està d’acord.

Dinàmiques culturals


• S’assenyala que l’Ajuntament ha de fomentar una política cultural de proximitat per promoure una cultura de base entre la població de qualsevol edat, incidint en la creació de públics per la cultura i en la cultura com a element de creixement personal. En aquest sentit, es destaca com a exemple interessant que l’escola Montserrat Solà treballa en projectes artístics.

• Es constata que l’Ajuntament no té un patrimoni d’arts visuals i plàstiques. En aquest sentit, es proposa que es creï un arxiu documental dels artistes actuals de Mataró.

• Es proposa fer una presentació de la temporada artística anualment, com es fa amb les arts escèniques.

• S’assenyala que són poc visibles els projectes de memòria històrica com els que es fan a les escoles i es destaca la tasca desenvolupada per l’Arxiu de Santa Maria en aquest àmbit. En aquest sentit, es proposa fer una planificació anual de les activitats de memòria històrica. Així mateix, es proposa vincular la memòria històrica al patrimoni (La Presó, Can Marfà, búnkers...).

Equipaments

• S’assenyala que s’han de repensar els espais d’arts plàstiques per tal que no siguin monolítics.

• Es proposa fomentar espais de creació.

• Es critica l’alt cost del manteniment del projecte de la Fundació Bassat (60.000 €), un projecte que es considera privat, malgrat que s’assenyala que La Caixa ha fet una aportació important de recursos econòmics. A més a més, es constata que el museu no col·labora amb la ciutat i no genera sinergies. Tot i així, recentment hi ha hagut demandes d’altres municipis interessats en exposar el fons.

• Es destaca positivament el Museu de Ca l’Arenas com equipament que vincula art local i el patrimoni, tot i que no es fan prou activitats complementàries a les exposicions i té pocs visitants.

• S’alerta que Can Marfà no pot ser un magatzem i ha de ser un Museu de la Ciència i de la Tècnica viu. Això s’ha de traduir en activitats complementàries que atreguin públic i dinamitzin el museu.

• S’assenyala que la política museística ha de tenir una important vessant pedagògica.

• Es destaca que els horaris dels equipaments són un problema, sobretot de cara al turisme, i que s’haurien d’ampliar.

• Es constata que els Centres Cívics són actualment caixes buides i haurien de treballar en xarxa.

• Es critica que l’Arxiu Comarcal i Municipal no està en condicions i que cal digitalitzar el fons existent. De fet, té un fons documental que està poc explotat.


Jornada Participativa 14 de juny de 2014

INFORME TAULA

ARTS ESCÈNIQUES, MÚSICA I CINEMA

Coordinador: David Serra Dinamitzador: Laia Martín Redactor: Nel·lo Garcia Participants: 14 persones

Al llarg del debat van sorgir els diferents aspectes d’interès especificats en el guió de treball, tot i que el tema del cinema no es va tractar, donada la no assistència de cap representant del sector. Durant bona part del debat es va fer palesa la necessitat d’un canvi de model en la gestió de la cultura per part del consistori i d’una major participació dels diferents agents en la presa de decisions. Els punts de vista dels participants, tot i que amb algun matís, van coincidir en molts aspectes. Les principals conclusions a les quals es va arribar van ser: Programació

• Ampliar l’oferta de certs equipaments (com el Teatre Monumental) per adaptar-la a la d’altres propostes perquè es produeixi una regeneració de públic.

• L’estructura urbana de Mataró és una dificultat a l’hora de crear una oferta cultural de ciutat. Es considera que aquesta es concentra al centre, mentre els barris es queden despenjats.

• Necessitat d’adaptar la difusió de l’oferta, tant a través de les xarxes socials, la pàgina web (mitjançant l’actualització diària) o la reestructuració de l’agenda cultural en format paper (actualment difícil d’entendre).

• A més a més del que hi ha programat, es considera necessari difondre aquells espectacles en preparació de companyies o artistes locals.

• S’ha d’acostar la cultura a les escoles mitjançant la seva implicació. No només fent-los espectadors, sinó afavorint la seva participació activa mitjançant la creació de grups escolars de teatre, de dansa...

Equipaments


• Necessitat d’un espai de centralitat a Mataró que permeti contactes formals i informals entre els artistes mataronins i que fomenti el coworking. Aquest espai no ha de ser de nova construcció, ja que existeixen espais infrautilitzats a la ciutat, els quals podrien aprofitar-se per a aquesta finalitat.

• Importància d’adaptar els espais existents a les necessitats reals.

• Millorar les condicions tècniques dels equipaments: instal·lació de linòleum, piques d’aigua, etc.


ANNEX 6 JORNADA PARTICIPATIVA: “MATARÓ PENSA EN LA

CULTURA.2015”

INFORMES TAULES DE DEBAT

• Equipaments culturals

• Programació i Creació

• Agents culturals


Jornada Participativa 28 de febrer de 2015

INFORME TAULA

EQUIPAMENTS CULTURALS

Dinamització: Glòria Brusati Redactora: Maria Bermúdez Participants: 14 persones Com a punt de partida del debat, es presentà una anàlisi DAFO extret del contingut del “Document de diagnosi” amb aquells elements que fan referència als equipaments culturals. E l Dafo inicial era :

DEBILITATS AMENACES

• Manca difusió i promoció

• Manca espai expositiu

• Manca un auditori de gran capacitat vs manca un espai polivalent

• Horaris d’obertura dels equipaments

• Manca planificació dels equipaments (plans d’usos)

• Millores tècniques del Teatre Monumental

• Equipaments existents poc aprofitats (desconeixement)

• No hi ha hagut una iniciativa privada (burgesa) que hi invertís

• Manca de galeries privades


• Biblioteques, generen noves centralitats com a equipaments de proximitat

• Centres cívics com a xarxa d’equipaments al territori

• Centre de creació de Can Gassol – producció, residència, etc.

• Escola Municipal de Música, bon projecte i bona gestió.

• Aprofitament del patrimoni industrial

• Parc Central com a nexe d’unió entre els barris

• Tecnocampus

• Xarxa d’equipaments consolidada

• Fàbriques tancades (patrimoni industrial)

• Redefinició d’usos alguns equipaments (Nau Minguell)

• Programació del Fons Bassat

• Equipaments privats per estendre la programació

• Tercera biblioteca (Cerdanyola, Nord…)

• Nous espais: Can Marfà – repensar l’oferta museística


DAFO FINAL

REDUIR DEBILITATS MINIMITZAR AMENACES

• Major difusió i menys paper, més digital. Panells electrònics a punts clau de la ciutat.

• Ampliació dels horaris, especialment dels caps de setmana.

• Acompliment del mapa de lectura pública.

• Espais exteriors adaptats tècnicament, ex. Parc Central i Front Marítim.

• Flexibilitat en l’ús dels equipaments. Reglament d’ús. Acompanyament dels projectes. Model de gestió.

• Prioritzar millores en els equipaments existents en comptes de fer-ne de nous. Equipaments en mal estat, consolidar.

• Museus. S’han de basar en el disseny a partir del discurs, què volem explicar i mostrar, no a partir de col·leccions.

• Planificació transversal. No una visió estàtica. Sinergies interna i entre entitats.

• Connexió marxants.

• Locals per entitats.

• Esdevenir atracció turística.

POTENCIAR FORTALESES APROFITAR OPORTUNITATS

• Aprofitament xarxa dels centres cívics, escoles i instituts.

• Can Gassol.

• Equipament residència i producció.

• Cobrir la pista del Parc Central.

• Cultura i escola.

• CC Cabot i Barba. Oficina de turisme cultural.

• Oferir un catàleg de l’oferta d’equipaments de la ciutat (característiques, espais d’exposició, etc.)

• Tecnocampus. Indústria cultural. Audiovisual.

• Iniciatives d’entitats privades. Retorn d’activitats vs preu públic.

• Afavorir el desenvolupament de xarxa i intercanvi d’activitats, recursos entre entitats (AV).

• Vincular cultura i educació, també en els equipaments.

• Espai expositiu. Patrimoni ferroviari a Can Marfà. Museu industrial.

• Show-room de la ciutat. Oferta i distribució.

• Models de gestió d’altres municipis.

RESUM DE LES INTERVENCIONS DE LA TAULA DE TREBALL Sobre els espais

• Els centres cívics i equipaments tenen un rendiment i ús molt baix per la limitació de les hores de consergeria:

o Caldria treure més rendiment dels espais públics o Caldria ampliar els horaris als caps de setmana ja que és quan les entitats

fan sobretot llurs activitats.


o Caldria donar més informació a la ciutadania sobre els equipaments . o Per què hi ha d’haver-hi un conserge a l’hora de tancar? Es podria passar

aquesta responsabilitat a l’entitat, a través d’un/una responsable de l’entitat? Serviria per estalviar despeses de personal?

o Sobre el tema dels espais, les entitats demanen poder fer activitats els caps de setmana a les Esmandies ja que no ho poden fer als Centres Cívics.

• Hi ha una manca d’adaptabilitat dels equipaments a les demandes de la base, de les entitats, caldria uns protocols d’ús més flexibles i adequats a la realitat.

• Caldria canviar els models de gestió dels equipaments, buscar altres maneres d’organitzar-se, per exemple, que s’han portat a terme a altres municipis.

• Es fa la proposta d’establir un preu públic/simbòlic per l’ús dels Centres Cívics en cap de setmana, hi ha dues postures:

o Persones que creuen que és una bona opció, perquè així es valora més l’ús de l’espai i hi ha una major corresponsabilitat, compromís i cogestió.

o Persones que creuen que no és una bona opció, doncs ja es paguen impostos, i les entitats ja aporten prou a la ciutat i tenen un impacte (amb activitats gratuïtes, organització de festes, teatre, música, etc.) - que s’hauria de valorar econòmicament- i per tant no haurien de pagar per a fer ús dels Centres Cívics.

• Cal finalitzar el mapa de lectura pública amb una tercera Biblioteca.

• Falten espais exteriors per fer-hi grans esdeveniments, com pot ser un concert de format gran. Es proposa de col·locar una carpa a la pista del Parc Central. És un espai poc utilitzat. Es podria estudiar el tipus de gestió: potser a través d’una concessió, gestió públic i privat…

• Les places públiques haurien d’estar mínimament condicionades per fer-hi actes. Posar punts de llum fixos el que evitaria haver d’estar sol·licitant sempre un punt de corrent: per ex. Pati del Cafè Nou, Passeig Marítim, etc.

• Obrir les escoles i instituts com a equipaments públics fora de l’horari escolar, per tal de potenciar aquests espais tant pel barri com per les entitats vinculades a l’esport, la cultura, etc.

• Caldria establir prioritats i ordre de les accions en els equipaments que s’han de fer: És millor rehabilitar, adaptar i millorar els espais existents (Centres cívics, biblioteques, auditoris i patis d’instituts i escoles, Sala Cabanyes, Arxiu de Sta. Maria, etc.) que fer-ne de nous (com un gran auditori.)

• Caldria fer un catàleg de tots els equipaments de la ciutat i penjar-lo al web (característiques, aforament, calendari de disponibilitat…)

• Manquen espais als barris per fer activitats. Les entitats haurien de vehicular les demandes a través de les entitats veïnals.

• Hi ha entitats que no tenen espais fixos per fer activitats.

• Als anys 50, a Mataró hi havia 8 teatres i 1 camp de futbol, i actualment hi ha molts camps de futbol i pocs teatres.

• Hi ha el perill que els equipaments, com les entitats, acabin desapareixent per manca d’inversió en la seva conservació, els uns, i per un excés de burocràcia, els altres.

Sobre el concepte de cultura

• S’inverteix en la cultura d’elit, cal invertir en la cultura de base, en la cultura dels barris i les escoles.


o Ex. Les Santes són les Festes de Mataró, però com podem fer que també sigui la festa de la gent dels barris de Mataró? Com podem fer que a les Festes dels Barris hi participi la gent dels altres barris o del centre de la ciutat?

o Fer cultura d’elit no vol dir fer el que es fa a Barcelona, sinó tenir una programació pròpia.

• No es té en compte la interculturalitat de la ciutat.

• En un sentit territorial, l’Ajuntament té una visió centralista de la cultura a Mataró. La inèrcia és fer-ho tot al centre. Caldria també valorar fer programacions als centres cívics.

• És Important vincular la cultura amb l’educació.

• Quina proposta cultural hi ha per als joves? Quina alternativa hi ha per als joves a l’oci privat? Falten espais per crear cultura.

• Promoure la cultura de la ciutat com a bé turístic i econòmic. Per exemple, el patrimoni industrial i ferroviari, reforçant la identitat de la ciutat.

• Una amenaça per Mataró és la proximitat amb Barcelona. Valorar, però, el concepte supramunicipal de la cultura.

• Una oportunitat: buscar les experiències d’altres municipis (com per ex. En la cogestió amb les entitats), el concepte actual dels equipaments és dels anys 80, poc amables, cal repensar-los amb paràmetres del segle XXI. Les exposicions, com a Can Marfà o el Museu Bassat, no es poden basar en col·leccions sinó en discursos.

• Promoure les fàbriques tancades com a espais de creació de cultura en tots els àmbits.

• A Can Cabot, fer-hi l’oficina de turisme i una sala d’exposicions, no el telecentre que pot estar a altres llocs

Sobre la difusió de les activitats culturals

• A Mataró manca difusió del que es fa als barris, es parla poc del que es fa als barris i dels actes que organitzen els veïns. Les Associacions de Veïns també fem “cultura” i no ho trobem reflectit enlloc.

o Es podria fer difusió a través del web de cultura però també en paper per a la gent gran o les persones que no tenen accés al digital.

• Cal una visió estratègica en la difusió i comunicació de la cultura a Mataró.

• Es podrien posar panells electrònics a les entrades de la ciutat, amb informació de les activitats dia a dia.

• No hi ha una coordinació de tota l’oferta que hi ha a la ciutat, hi ha dies que es fan moltes activitats i d’altres que no es fa res.

• Cal un showroom, un espai en què s’expliqui què es fa a Mataró. Sobre les sinèrgies entre les entitats culturals

• La manca d’informació sobre qui fa què, això fa que no es puguin crear col·laboracions entre les entitats; que quan hi ha hagut aquets tipus de col·laboració ha estat molt productiva.

o Per exemple: Un grup de teatre que a canvi de poder assajar a “Les Esmandies”, fa una obra de teatre gratuïta per la Festa Major de Peramàs-Esmandies.

• Cal promoure l’intercanvi entre les diferents entitats dels barris, a través de les Associacions de Veïns.


o Ex. Una exposició que es difongui per diversos barris

Sobre les arts plàstiques

• Cal una residència per les arts plàstiques.

Sobre el Tecnocampus

• Promoure el Tecnocampus com a pol d’actuació de les indústries culturals, del teatre, del cinema (perquè no una Escola de Cinema a Mataró?).

• Un major ús del Tecnocampus des del punt de vista de promoció de la cultura. RESUM DELS PUNTS CLAU :

• El primer pas a tenir en compte pel que fa als equipaments culturals és establir una priorització de les actuacions a realitzar. Es considera com a pas més important la millora i adequació dels equipaments existents, dotant-los d’espai adients per a la creació, residència i producció cultural de les diferents disciplines. Es considera important aprofitar la Xarxa de Centres cívics, les escoles i els instituts. També és important millorar la situació d’equipaments en mal estat que cal evitar que “caiguin”.

• A la vegada, cal definir nous plans d’usos dels equipaments existents, alhora que definir models de gestió més adaptats a l’actualitat i que tinguin en compte la flexibilitat d’ús i l’acompanyament als projectes que es desenvolupin. L’ampliació d’horaris i la facilitació d’accés als equipaments en cap de setmana també és important. Hi hagut debat entorn si cal establir preus públics “simbòlics” per l’ús dels espais o bé si es millor que hi hagi un retorn per part dels usuaris en forma d’activitat i participació en les activitats de la ciutat.

• També es proposa preparar tècnicament espais exteriors, com el Parc Central o el Front Marítim i altres places de la ciutat on es puguin realitzar activitats. Possibilitat cobrir espai de l’antic Parc Central.

• Acompliment del mapa de lectura pública amb la tercera biblioteca.

• Millorar la difusió dels equipaments existents mitjançant un catàleg d’equipaments/agenda on es pugui veure el què hi ha (sales, recursos...) i el què es fa per conèixer disponibilitat.

• Aprofitar les potencialitats del Tecnocampus per potenciar la industria i la formació cultural que pot lligar tots els espais de creació.

• Replantejament del model museístic – Dissenyar els espais museístics a partir d’un discurs i no des del fons. Aprofitar Can Marfà per plantejar un Museu industrial amb el patrimoni ferroviari de la ciutat.

• Connectar els espais expositius amb els marxants

• Potenciar els locals per entitats

• Aprofitar el turisme de Barcelona per a atraure a la ciutat

• Aprofitar models de gestió d’altres municipis

• Potenciar iniciatives d’entitats privades i fomentar l’intercanvi entre elles tant d’activitats com de recursos


Jornada Participativa 28 de febrer 2015

INFORME TAULA

PROGRAMACIÓ I CREACIÓ Dinamització: Coral Mas Redactora: Bea Calero Participants: 15 persones La taula de treball “Programació i creació” comença la seva jornada valorant les debilitats exposades al document diagnosi del Llibre Blanc de la Cultura de Mataró: DEBILITATS

• Manca transparència i accessibilitat en la gestió

• Manca planificació i projecció a llarg termini

• Manca una escola de formació artística – Arts i Oficis

• No hi ha coordinació de la programació , per bé que és bo que es solapin actes, això vol dir que hi ha activitat

• Projectes de dinamització de la ciutat

• Desaparició Taller de Gravat

• Programació de cinema

• Que la festa i tradicions puntuals centrin la programació

• Projecció exterior de la programació de la ciutat

• Difusió poc efectiva A través de les quals s’exploren diferents possibles solucions per a reduir les debilitats:

• En relació a l’accessibilitat en la gestió es proposa com a solució potenciar la relació entre l’Ajuntament i les entitats, participants aquestes en taules obertes a propostes de programació i creació des de la fase inicial.

• Recuperar de l’Escola d’Arts i Oficis, i del taller de gravats. Mataró, com a capital de comarca hauria de tenir un ensenyament de grau artístic a la ciutat. Aquesta solució ajudaria a impulsar la iniciativa dels joves.

• En relació a la programació de cinema: una aportació seria arribar al públic jove, mantenir el públic que ja són usuaris i engrescar a la gent jove. Una solució seria promoure el cinema a l’aire lliure, i en versió original durant el llarg del l’any, ja que en aquests moment el cinema en versió original s’acaba al maig. El cinema a la fresca pot ser una molt bona opció per a donar-li continuïtat a la programació i incentivar a un públic amb ganes de cinema.

• En referència a la difusió, tenim com a un bon referent a la difusió que es fa a les Santes, una solució seria copiar el format de difusió en altres àmbits de la cultura, com ara el cine i el teatre. Un altre solució aportada seria tenir una agenda única entre Ajuntament i entitats. Les associacions parlen d’un gran problema a l’hora de difondre la seva programació per falta de coordinació. Una solució seria aconseguir una coordinació com la de Les Santes, que pren un interès especial de programació molt enfocat a diversos públics. Aquesta solució aportaria una visió general i genèrica dels actes culturals que s’ofereixen a la ciutadania.


• Les entitats creuen que una solució seria crear una plataforma que faci de nexe i que potenciï la relació entre la ciutadania i l’administració, i també entre les mateixes entitats. Aquesta plataforma per programar actes seria una via que faciliti la creació en comunitat, compartint informació, contactes i recursos. La solució es planteja des de la visió d’un Ajuntament que acompanyi als promotors d’actes en la seva creació.

Continua la taula de treball “Programació i creació” valorant les fortaleses exposades al document diagnosi del Llibre Blanc de la Cultura de Mataró: FORTALESES Fons d’artistes locals de gran qualitat Espais de creació com Can Gassol Projectes de creació local com “Fet a Mataró” Millora de la comunicació amb el nou web i agenda Rutes guiades del Modernisme Les Santes, Pastorets, Missa de les Santes Patrimoni de la ciutat (arquitectònic, arts plàstiques i visuals..) Oferta cultural àmplia i diversa Calendari festiu extens i potent A través d’aquests punts el grup participant explora les diferents fortaleses i exposen el següent:

• Els espais de creació de la ciutat de Mataró són una fortalesa i gràcies a la seva fortalesa es podrien incentivar la seva cessió per a facilitar els següents àmbits:

- La creació tèxtil com a Cultura de Mataró, en aquests moment l’escola del tèxtil és a

Canet de Mar. Seria fàcil per a la ciutat incentivar aquest aspecte. - Artistes locals: Cuidar als artistes locals com a gran recurs. Una solució oferint un

espais de creació. Això permetria que no marxin els artistes locals. Aquest espai creatiu seria un espai sempre obert, de promoció de l’artista local i molt dinàmic, i un espai amb cert interès per a la ciutadania, i amb una difusió important.

- Un laboratori: Encara que tenim Can Gassol, laboratori és un espai de creació diferent i necessari, un espai que permeti tenir un lloc on treballar la base de la creació, d’experimentació, d’assaig d’error.

• En relació al nou web i a la nova agenda mensual, aquesta fortalesa pot ajudar molt a les entitats. La informació i divulgació ha millorat encara que tenir més en compte a les entitats ajudaria a la difusió dels seus actes. Així com tenir més en compte les activitats de les entitats al web de Cultura Mataro. També les xarxes socials i el web s’haurien de promoure i fer créixer el número d’usuaris de Facebook i de Twitter.

• El patrimoni de la ciutat és una fortalesa, i a tenir en compte d’aprofitar les rutes guiades del modernisme i les rutes basades en la memòria històrica de la ciutat de Mataró. El grup de recerca històrica de Mataró compta amb quatre rutes creades que


es podrien afegir a la programació. Les rutes estan basades en la mostra de cooperatives, monuments, arquitectura relacionada amb el període de la República.

• Una fortalesa és la oferta cultura àmplia i diversa de Mataró. Per incentivar la programació i que arribi a tothom caldria tenir en compte que les informacions dels actes que passen fora del centre també haurien de tenir més repercussió perquè hi ha la sensació de que Mataró s’acaba al centre. Mirar de connectar centre i barris.

• Els abonaments ajuden a omplir el Teatre Monumental, però també col·lapsen la reserva de butaques i fa que es disparin els preus de les entrades individuals. Per una altra banda de saber amb més antelació el programa del Teatre Monumental s’evitaria que el públic es trobi que ja ha vist la obra programada a Barcelona.

• Les entitats i associacions són una fortalesa perquè alimenten de cultura la ciutat, són espais de creació i programació. Per mantenir la seva fortalesa demanen que se’ls tracti amb la consideració que es mereixen i amb visió de solució i no de problema, sol·licitant a l’Ajuntament un paper més dinamitzador. La fortalesa de l’entitat és el seu contacte directe amb el públic. I una idea per part de les entitats és la de coordinar-se entre les mateixes entitats. Un exemple de bona coordinació va ser el acte del dia 1 de gener, en la que es van implicar i coordinar quatre entitats. Una manera de fer equip i de compartir recursos.

Seguidament la taula de treball “Programació i creació” valora les amenaces exposades al document diagnosi del Llibre Blanc de la Cultura de Mataró: AMENACES Personalització dels sector artístics Manca arrelament de projectes de projecció exterior (Can Xalant) Projectes d’art determinats / dependents de les subvencions Manca apropar la cultura a la ciutadania i generar interès crític Horaris transport públic no adaptats a l’oferta cultural Proximitat de l’oferta de Barcelona El potent cicle festiu pot provocar desajustos en altres àmbits Concentració al centre de la ciutat I extreu les següents propostes:

• En relació al transport, una amenaça per a l’assistència del públic als actes culturals és l’horari del transport públic, sobretot entre setmana. D’ampliar l’horari nocturn dels autobusos es donaria cabuda a un públic que no viu al centre o té dificultat d’arribar a casa a peu.

• Una aportació per Projectes d’art determinats / dependents de les subvencions, seria que les entitats rebin més suport amb la seva necessitat de recursos, que no tenen perquè ser diners, si no una facilitació de recursos a l’hora de posar en marxa el projecte i també de difusió dels actes creats.


I finalment la taula de treball “Programació i creació” valora les oportunitats exposades al document diagnosi del Llibre Blanc de la Cultura de Mataró: OPORTUNITATS Formació cultural des de l’escola – Vinculació Educació i Cultura Programació familiar d’activitats culturals La cultura com una eina de transformació social, no com actiu econòmic Iniciatives vinculades al món del circ Projectes que vinculen cultura i cohesió social (Quatre cordes) Col·lecció Bassat + Fons Miralles Teatre amateur d’alta qualitat Aula de teatre (grau superior) Arxiu de Santa Maria – projectes de memòria històrica Projecció de les Santes per atraure a altres activitats S’exploren i s’aporten els següents punts:

• Es planteja la difusió a través de “flyers” o postals a les visites guiades a escoles, per a que els estudiants puguin portar-se la informació de properes activitats relacionades.

• Es planteja una major difusió dels actes de programació familiar degut a la importància que té com a eina de transformació social i una obertura al camp de la creació tant per a infants com a gent gran.

• En relació a l’agenda cultural s’obre un debat a través del qual s’arriba a dues conclusions: A l’agenda cultura mensual hi ha molta informació i per una altra banda les entitats demanen que s’inclogui la informació dels seus actes. Es demana fer un plantejament de diferents vies per a incloure a tothom i arribar al públic de forma concreta.

• Can Fugaroles un espai que caldria potenciar. Un espai amb molta iniciativa en vers al circ. Una oportunitat a generar seria que l’espai es vinculi amb altres entitats i obrin el seu espai a altres públics.

• La Col·lecció Bassat és una col·lecció important per a la ciutat, i per tal d’obrir al públic, una oportunitat seria reformular els horaris de la Nau Gaudí. També ajudaria senyalitzar l’espai per a les persones que accedeixen amb vehicle.

• Es planteja la necessitat de difondre aquella informació d’interès per la ciutat, de vegades informacions relacionades amb l’èxit de la programació a Mataró té més ressò a Barcelona que a Mataró. L’objectiu seria estar més atents a l’èxit com a oportunitat per difondre la informació.


Jornada Participativa 28 de febrer de 2015

INFORME TAULA

AGENTS CULTURALS Dinamització: Helena Carrasco Redacció: Jordi Tarradellas Participants: 20 persones La taula de treball “Agents culturals” comença la jornada de debat analitzant i valorant les debilitats i amenaces, les fortaleses i oportunitats presentades a partir del document de “Diagnosi” : DEBILITATS

• Manca relació del sector públic i el sector privat. Confrontació.

• Manca difusió de l’activitat cultural

• L’estratègia de cultura està poc definida

• Manca actualitzar els protocols a la festa major

• No hi ha col·laboració público-privada

• La relació entre l’Ajuntament i les Entitats sovint esta basada en les subvencins. AMENACES

• Hi ha un funcionament massa individual d’entitats i grups d’artistes (“capelletes”)

• Teixit associatiu poc actiu i amb poca regeneració

• Desconeixement de la realitat cultural de Mataró

• No hi ha encaix entre els artistes de la ciutat. Desconeixement d’actius. FORTALESES

• Organització participativa (Comossions) de la Festa Major.

• Coordinació transversal de la Direcció de Cultura. OPORTUNITATS

• Turisme- Difusió dels valors i actius de la ciutat.

• El cooperativisme

• Nous agents culturals en diferents àmbits- sectors emergents

• Entitats culturals amb un paper destacat com agent mobilitzador. A partir d’aquí, la taula de debat exposa el següent :

• En referència a la manca de relació entre el sector públic i el privat s’ha de desterrar aquesta relació tenint conceptes importants clars, com que el privat no cerca de base l’enriquiment, i que la titularitat del projecte hauria de quedar en segon terme, essent l’únic element definitori la finalitat i l’objectiu d’aquest.


• L’Ajuntament ha d’aprofitar el coneixement dels agents culturals i integrar allò públic amb allò privat, evitant les relacions excloents però deixant clar de qui és la iniciativa. Cal que el públic no s’apropiï de les idees del privat quan li interessi, cal prioritzar sempre la col·laboració entre iguals i el diàleg.

• La Direcció de Cultura dirigeix la cultura però no l’administra.

• S’apunta especialment la manca de diàleg a nivell tècnic. També en aquest sentit es comenta que tot sovint els agents culturals i entitats fan aportacions i propostes de projectes que no és possible portar-les a terme, però després quan interessa es fan, i en ocasions sense comptar, o comptant poc, amb qui ha proposat la idea.

• Quan un privat vol iniciar un algun projecte només té dificultats per portar-lo a terme, i tot sovint l’Ajuntament és el primer en posar inconvenients. Tota nova proposta inicialment sempre és complexa, per bé que encara que segueix costant i sovint es va tard, desprès va millor. El tècnic a d’estar a prop dels agents culturals, dialogar-hi i potenciar la comunicació.

• A l’hora de valorar idees es considera que tot sovint és: “tu si o tu no” en funció de criteris subjectius i molts no arriben a projectes per aquest primer filtre. Es pregunta en general qui valora aquestes idees o projectes i amb quins criteris.

• S’apunta que hi ha manca de reconeixement per part del sector públic dels agents culturals i s’atribueix aquest al desconeixement. Es proposa fer un cens d’artistes i agents culturals i disposar d’unes fitxes d’entitats que vagin més enllà del nom i objectiu d’aquests.

• Hi ha un cert debat sobre l’accés a les entitats i colles institucionals de la ciutat, el qual s’apunta que no són accessibles. Hi ha molta discrepància i s’apunta que les entitats i associacions sense afany de lucre són del tot obertes, però en canvi les Comparses Institucionals és l’Ajuntament qui n’estableix l’accés.

• En relació al paper destacat de les entitats culturals com a mobilitzadores, es proposa potenciar la creació les federacions o agrupacions d’agents culturals per treballar en equip i facilitar/forçar el diàleg amb el sector públic. Es parla d’un “lobby” cultural (o petits “lobbys” per sectors) en termes positius, liderat pels agents culturals i amb objectius comuns. En realitat es parla de trencar amb les capelletes, que de per si no es consideren dolentes, fent-ne una de més gran.

• En aquest sentit es fa autocrítica ja que els agents privats, ara per ara, han estat incapaços d’autoorganitzar-se, i que quan s’han trobat ha estat perquè l’Ajuntament els ha convocat. El Consell de Cultura n’és l’exemple, però s’apunta la possibilitat que aquest fos més vinculant que el que és ara, encara que fos a l’hora de definir i decidir les línies de treball pels següents 4 anys.

• S’apunta com a oportunitat reforçar el treball en xarxa i l’autoorganització dels agents culturals i entitats a partir de la creació de consells autònoms no institucionals.


• En general s’apunta que els agents culturals estan molestos amb l’Ajuntament, i que hi ha un cert trencament, fins hi tot apuntant que el “lobby” en aquest moments el té el propi Ajuntament.

• Es reflexiona que una oportunitat en si mateix és l’elaboració del propi Llibre Blanc, per redefinir el què entenem per cultura, amb la seva gran diversitat d’opinions, i obrir una nova etapa amb més diàleg. També s’apunta que la cultura no l’ha de fer només l’Ajuntament, doncs sovint aquesta varia cada període electoral (hi ha certes discrepàncies).

S’apunten diverses propostes:

• Tecnocampus com a oportunitat per potenciar el sector audiovisual.

• Aprofitar els artistes joves per pintar parets diàfanes de la ciutat.

• Ampliació d’horaris dels equipaments culturals i en especial els museus.

Document de diagnosi del Llibre Blanc de la Cultura

Documents

Transcript of Document de diagnosi del Llibre Blanc de la Cultura