DIAGNOSI DE PUNTS CRÍTICS DE CABALS MÍNIMS A LA XARXA...

DIAGNOSI DE PUNTS CRÍTICS DE CABALS MÍNIMS A LA XARXA HIDROGRÀFICA CATALANA

MAIG 2000

1

ÍNDEX

I. INTRODUCCIÓ ................................................................................................. 5

II. OBJECTIUS ..................................................................................................... 6

III. METODOLOGIA.............................................................................................. 8

1. CONSIDERACIONS GENERALS............................................................... 8

1.1. Escala de treball................................................................................. 12

1.2. Representativitat limnològica ............................................................. 13

1.3. Interès estratègic................................................................................ 15

2. DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS DE DETERMINACIÓ DE PUNTS CRÍTICS16

2.1. Llista de partida de l’ACA. ................................................................. 16

2.2. Llista provisional ampliada ................................................................ 16

2.3. Llista provisional completa ................................................................ 17

3. L’ÍNDEX DE CRITICITAT ......................................................................... 18

3.1 Elements de l’índex............................................................................. 18

3.2. Descripció dels elements de l’índex, categories i valoració................ 19

3.2.1. - Impacte de l’obra ....................................................................... 19

3.2.2. - Estat actual................................................................................ 29

3.3. Formulació i rangs de valors de l’índex .............................................. 46

3.3.1 - Índex de criticitat......................................................................... 46

3.3.2. - Impacte de l’obra ....................................................................... 47

3.3.3. - Estat Actual ............................................................................... 47

3.3.4. - Grau d’Alteració del Medi .......................................................... 48

3.3.5. - Grau d'Alteració de la Ribera..................................................... 48

3.4. Calibratge de l’índex........................................................................... 49

3.5. Fitxes de presa de dades ................................................................... 51

3.5.1. - Dades de referència .................................................................. 51

3.3.2. - Dades sobre l’obra hidràulica i la seva gestió .......................... 52

4. LES METODOLOGIES DE CÀLCUL DE RÈGIM DE CABALS ................ 53

4.1. Principals metodologies de càlcul de cabals de manteniment ........... 53

4.1.1 Mètodes hidrològics...................................................................... 53

4.1.2 Mètodes de simulació hidràulica (MSH) ....................................... 54

4.1.3 Mètodes de Simulació de l’hàbitat fluvial (SHF)............................ 55

2

4.1.4 Mètodes Multicriteri (holístics) (MMC) .......................................... 57

4.2. Proposta de la metodologia de càlcul de cabals de manteniment a

aplicar als punts estudiats ......................................................................... 58

4.2.1. Definició del cabal de manteniment per cada punt crític.............. 58

4.2.2 Relacions entre els diferents mètodes de càlcul........................... 63

IV RESULTATS.................................................................................................. 65

1. RESULTATS DE LA DETERMINACIÓ DELS PUNTS D’ESTUDI ............ 65

2. RESULTATS DE LA CLASSIFICACIÓ DELS PUNTS ESTUDIATS......... 70

2.1 Resultats ordenats per conques.......................................................... 71

2.2 Resultats ordenats per categories....................................................... 78

3. DEFINICIO DEL MÈTODE DE CÀLCUL DE CABAL DE MANTENIMENT

PER CADA PUNT CRÍTIC............................................................................ 85

V. CONCLUSIONS............................................................................................. 96

VI. BIBLIOGRAFIA ........................................................................................... 104

VII. ANNEXES.................................................................................................. 108

ÍNDEX DE TAULES Taula III.1: Valors assignats al paràmetre magnitud.......................................... 20

Taula III.2: Valors assignats al paràmetre tipus de règim................................... 21

Taula III.3: Valors assignats al paràmetre temporalitat....................................... 22

Taula III:4: Valors assignats al paràmetre oportunitat. ....................................... 24

Taula III.5: Valors assignats al paràmetre extensió. ........................................... 26

Taula III.6: Valors assignats al paràmetre continuïtat......................................... 27

Taula III.7: Valors assignats al paràmetre recuperació de cabal. ....................... 28

Taula III.8: Valors assignats al paràmetre amplitud del bosc de ribera. ............. 31

Taula III.9: Valors assignats al paràmetre continuïtat de la vegetació............... 32

Taula III.10: Valors assignats al paràmetre estructura de la vegetació. ............ 33

Taula III.11: Valors assignats al paràmetre espècies al·lòctones. ..................... 34

Taula III.12: Valors assignats al paràmetre presència d’espècies al·lòctones... 35

Taula III.13: Valors assignats al paràmetre grau d’alteració del macrobentos. . 37

3

Taula III.14: Valors assignats al paràmetre grau d’alteració de la qualitat de

l’aigua ................................................................................................................. 38

Taula III.15: Valors assignats al paràmetre grau d’alteració de la qualitat de

l’aigua ................................................................................................................. 40

Taula III.16: Valors assignats al paràmetre recuperabilitat................................ 43

Taula III.17: Valors assignats al paràmetre prioritat estratègica. ....................... 44

Taula III.18: Valors assignats al paràmetre eficiència de les instal·lacions. ....... 45

Taula III.19: Valors de l’índex per estació i persona. ......................................... 50

Taula IV.1: Nombre de punts crítics segons conques hidrogràfiques................. 66

Taula IV.2: Llista de punts crítics a la Conca de l’Ebre...................................... 67

Taula VI. 3: Llista de punts crítics de les Conques Internes de Catalunya. ........ 68

Taula VI.3 (continuació): Llista de punts crítics de les Conques Internes de

Catalunya. .......................................................................................................... 69

Taula VI.4: frequències d’aparició de les categories d’impacte. ......................... 78

taula IV.5. Resultats de la determinació de la metodologia de càlcul de cabals

pera ca da punt crític .................................................................................... 88-93

Taula IV.6. Resum dels casos en els que cada metodologia apareix recomanada

........................................................................................................................... 94

ÍNDEX DE FIGURES Figura III.1: Esquema metodològic. .................................................................... 10

Figura III.2: Representació gràfica dels valors assignats al paràmetre magnitud.

........................................................................................................................... 20

Figura III.3: Representació gràfica dels valors assignats al paràmetre tipus de

règim. ................................................................................................................. 22

Figura III.4: Representació gràfica dels valors assignats al paràmetre

temporalitat......................................................................................................... 23

Figura III.5: Representació gràfica dels valors assignats al paràmetre oportunitat.

........................................................................................................................... 25

Figura III.6: Representació gràfica dels valors assignats al paràmetre extensió.26

Figura III.7: Representació gràfica dels valors assignats al paràmetre extensió.27

4

Figura III.8: Representació gràfica dels valors assignats al paràmetre recuperació

de cabal.............................................................................................................. 29

Figura III.9: Representació gràfica dels valors assignats a l’amplitud del bosc de

ribera. ................................................................................................................. 31

Figura III.10: Representació gràfica dels valors assignats a la continuïtat de la

vegetació. ........................................................................................................... 33

Figura III.11: Representació gràfica dels valors assignats a l’estructura de la

vegetació. ........................................................................................................... 34

Figura III.12: Representació gràfica dels valors assignats a les espècies

al·lòctones. ......................................................................................................... 35

Figura III.13: Representació gràfica dels valors assignats a la presència

d’espècies al·lòctones. ....................................................................................... 36

Figura III.14: Representació gràfica dels valors assignats al grau d’alteració del

macrobentos....................................................................................................... 37

Figura III.15: Representació gràfica dels valors assignats al grau d’alteració de la

qualitat de l’aigua................................................................................................ 39

Figura III.16: Representació gràfica dels valors assignats a la prioritat

estratègica.......................................................................................................... 44

Figura III.17: Representació gràfica dels valors assignats a l’eficiència de les

instal·lacions....................................................................................................... 45

figura III.18. diagrama de determinació de la metodologia de càlcul de cabals de

manteniment....................................................................................................... 60

figura III.19. Diagrama d’interpretació de les relacions entre els mètodes de

càlcul .................................................................................................................. 64

Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims

5

I. INTRODUCCIÓ

El document actual es desenvolupa dins del marc del Conveni de col·laboració

subscrit entre l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i la Universitat de Lleida (UdL),

per a la realització d’un estudi de diagnòstic de punts crítics en cabals mínims dins

la xarxa hidrogràfica catalana i presenta els resultats finals de la primera fase, així

com el desenvolupament de la segona fase.

La primera part del conveni consisteix en la determinació i localització del punts de

la xarxa hidrogràfica catalana caracteritzats per suportar una modificació de cabals

amb notables conseqüències sobre la estructura i funcionament de l’ecosistema

fluvial aigües avall. La segona part fa referència a la recomanació d’un mètode de

càlcul del règim de cabals necessari en cada punt.

Pel que fa a la localització, aquest document avarca els rius que corresponen a

l’àmbit del territori català, és a dir, per una part de la Conca del Segre, per les

Conques Internes de Catalunya i per la part baixa de l’Ebre.


6

II. OBJECTIUS

D’acord amb el que ja s’ha indicat, els objectius que es plantegen per aquest

document final són els següents:

1. Identificació dels punts crítics de la Xarxa Hidrogràfica Catalana pel que fa a

cabals mínims.

2. Cartografia de la localització dels punts crítics.

3. Disseny d’un índex que avaluï l’afecció de les obres hidràuliques sobre el

medi aquàtic i riberenc i, en definitiva, sobre l’ecosistema fluvial.

4. Calibració de l’índex per comprovar-ne l’eficàcia, a partir dels resultats

obtinguts en els corresponents treballs de camp. Adequació de l’índex i

formulació definitiva.


7

5. Aplicació de l’índex definitiu per tal d’obtenir una classificació dels punts

mostrejats en tota Catalunya que resulti indicativa del seu estat actual i útil

per a la gestió en matèria de manteniment.

6. Establiment del mètode mès adient per el càlcul del cabal de manteniment,

en funció dels valors de conservació preferents, la disponibilidad de dades i

les característiques hidrológiques i hidràuliques propies.


8

III. METODOLOGIA

1. CONSIDERACIONS GENERALS

D’acord amb els objectius del present estudi, la llista de punts crítics a generar

havia de garantir una visió, el més exhaustiva i real possible, del total de trams de

rius catalans sota una situació ecològicament crítica en matèria de cabals mínims;

és a dir, trams de rius secs o excessivament regulats.

Evidentment, i malgrat l’objectiu perseguit sota un criteri maximalista, és clar que a

la llista de trams o punts crítics poden “no ser-hi tots els que són”, però sens dubte

“ho són tots els que hi ha”. En qualsevol cas, es tracta de començar des del més

evident per després continuar, cosa que s’assoleix suficientment amb la llista

obtinguda.


9

Es podria haver optat per la realització d’inventaris molt precisos d’àrees concretes

del territori de Catalunya (conques, comarques, províncies…). Malgrat això, es

considerà també important que els resultats d’aquesta localització fossin a la

vegada, representatius de la varietat hidrològica, fisiogràfica i limnològica de la

Xarxa Hidrogràfica de Catalunya per no renunciar a qualsevol situació o condició

d’extraprobabilitat, donat que aquest estudi no deixa de tenir una component

d’estudi pilot.

La metodologia ha consistit bàsicament en el disseny i la posada en pràctica d’un

índex per avaluar els efectes dels aprofitaments hidràulics sobre el medi aquàtic i

riberenc, amb la posterior aplicació als punts més representatius de la xarxa

hidrogràfica catalana.

En aquest sentit, cal indicar que la mesura de la intensitat, el tipus i l’abast de

l’impacte que produeixen els aprofitaments sobre els ecosistemes fluvials és una

tasca ambiciosa de la qual no es poden esperar respostes científiques perfectes.

Tot i això, l’índex es basa en un nombre suficient d’indicadors dels aspectes

fluvials implicats i de l’obra hidràulica en qüestió, i opera sobre dades homogènies

que responen adequadament als criteris previs d’idoneïtat, comparabilitat i

disponibilitat.

L’índex ha estat dissenyat i desenvolupat íntegrament en el Departament de Medi

Ambient i Ciències del Sòl de la Universitat de Lleida, si bé els seus principis es

basen en metodologies d’avaluació semiquantitativa d’impacte ambiental prou

contrastades com la de Conesa (1997).

Tant els treballs de gabinet com els de camp s’han realitzat d’acord amb el

següent esquema metodològic:


10

FIGURA III.1: ESQUEMA METODOLÒGIC.

Identificació

punts crítics

Disseny índex

criticitat

Calibració

Treball decamp

Resultats

satisfactoris

Resultats no satisfactoris

Índex de

criticitat revisat

Treball decamp

Estudi i tractament de les dades

Resultats

Aplicació de l’índex als punts crítics

Selecció


11

Les primeres campanyes de treball de camp es van dur a terme el juliol de l’any

2000 amb l’objectiu de contribuir al calibratge i millora de l’índex proposat.

El gruix més important del treball de camp va consistir en el mostreig dels

possibles punts crítics, i es va realitzar els mesos de juliol i agost de l’any 2001.

Les sortides estaven organitzades per conques, començant per la capçalera i

baixant seguint el curs.

L’equip encarregat del treball de camp constava de sis persones per a les

precampanyes de calibració de l'índex i de tres persones en les campanyes de

mostreig dels possibles punts crítics.

En totes les estacions de mostreig es van realitzar les següents tasques:

• Presa de les dades en la fitxa corresponent a cada punt.

• Fotografia dels elements més característics de l’estació (presa, canal i/o

estructura del riu i la ribera).

Aquestes tasques es repartien entre els components de l’equip de treball de

manera que cada component analitzés sempre els mateixos aspectes en l’estació

de mostreig, evitant d’aquesta manera possibles errors de valoració derivats de

criteris diferents.

Un cop es van disposar de les dades de camp es va procedir a la seva introducció

en una base de dades elaborada especialment per a aquest treball. Es van entrar

també en fulles de càlcul per tal de treballar amb la part matemàtica de l’obtenció

de l’índex.

A partir de recerca bibliogràfica es van afegir les dades que no s’obtenien

directament durant l’observació en camp, com són l’estat de protecció de cada


12

indret i les dades bàsiques sobre la seva localització i sobre l’obra hidràulica.

En una altra fase de treball, es va elaborar una cartografia digital de tota Catalunya

en la que es van situar els punts estudiats per a facilitar-ne la localització més

exacta, així com per a disposar d’un croquis de la situació de cada punt. Aquesta

cartografia digital es va realitzar a partir de la cartografia de Catalunya a escala

1:50.000 facilitada per l’Agència Catalana de l’Aigua.

A partir de les valoracions obtingudes per a cada punt estudiat, es van dur a terme

els càlculs necessaris per a obtenir els resultats que composen l’Índex de Criticitat.

Dels resultats obtinguts s’han fet diverses comprovacions per tal de veure si

l’índex complia les següents condicions:

1. Els descriptors que formen l’índex són tots els importants i necessaris per la

quantificació perseguida.

2. El pes relatiu dels descriptors que s’utilitzaran en el càlcul de l’índex, així com

les operacions aritmètiques que els relacionen resulten concrets i coherents.

3. L’índex discriminava bé les situacions reals segons la seva criticitat.

4. L’índex separava matemàticament, de forma eficient (en sentit i magnitud) els

casos segons la seva diferent criticitat.

5. L’índex no es veia influït per aspectes subjectius poc justificables.

Posteriorment es va procedir al seu anàlisi i a l’elaboració de les taules que es

presenten a continuació.

1.1. ESCALA DE TREBALL

Dins de l’àmbit de Catalunya, s’han inclòs tots els punts de la Xarxa Hidrogràfica

que es trobessin subjectes a modificació importants de cabals. Tot i això, a causa

de paràmetres d’operativitat, s’han recollit escales de treball diferents, acordades


13

amb l’ACA i adequades als objectius de l’estudi i a la fase en la que actualment es

troba.

D’acord amb això, en els treballs auxiliars per a la identificació dels punts crítics

sobre el material cartogràfic s’ha utilitzat la escala 1:50.000 (ICC, 1996) (a aquest

nivell són visibles els principals assuds i els seus corresponents canals). En canvi,

en la elaboració cartogràfica per la presentació de resultats s’optà per utilitzar la

escala aproximada 1:400.000, ja que no va ser possible treballar sobre una base

cartogràfica georeferenciada.

1.2. REPRESENTATIVITAT LIMNOLÒGICA

L’avaluació de la distribució de punts crítics respecte al seu nivell de

representativitat de característiques fisiogràfiques, hidrològiques i limnològiques de

l’àrea de treball, es duu a terme en base als tres apartats següents, indicats

anteriorment:

1. Les tipologies d’obres hidràuliques de regulació i/o derivació existents.

2. Els règims hidrològics naturals.

3. La fisiografia i biogeografia bàsiques dels cursos d aigua.

Pel que fa al primer aspecte, cal esmentar la relació existent entre les

característiques dels aprofitaments que originen aquests punts crítics i la

problemàtica associada als mateixos. Tot i que tots els punts considerats poden

ocasionar una degradació a l’ecosistema fluvial, els efectes i conseqüències sobre

el mateix depenen de diversos factors associats al règim de cabals imposats per la

gestió de l’aprofitament en qüestió.

En la regulació de sistemes fluvials per l’aprofitament de l’aigua existeixen,

essencialment, dos formes d’intervenció: emmagatzemament o embassament

d’aigua i la derivació de cabal. De la combinació d’aquestes dos formes indicades i


14

de la restitució o no dels cabals derivats, es dedueixen sis possibles tipologies

d’aprofitaments hidràulics:

- Tipus 1: Sistema amb capacitat d’embassament i sense derivació.

- Tipus 2: Sistema amb capacitat d’embassament, amb derivació i sense

restitució.

- Tipus 3: Sistema amb capacitat d’embassament, amb derivació i amb

restitució de cabals.

- Tipus 4: Sistema amb poca capacitat d’embassament i sense derivació.

- Tipus 5: Sistema amb poca capacitat d’embassament, amb derivació i

sense restitució.

- Tipus 6: Sistema amb poca capacitat d’embassament, amb derivació i

amb restitució de cabals.

A l’inventari de punts realitzats es plantejà, com a criteri d’incorporació, que totes

les tipologies d’aprofitaments hi fossin presents, recollint-se així, de forma

implícita, els diferents problemes que aquestes obres hidràuliques originen en els

ecosistemes fluvials.

Pel que fa a la representació dels diferents règims hidrològics existents a l'àrea de

treball, s’han caracteritzat en primera instància, els trams dels rius segons una

classificació basada en l’anàlisi de l’hidrograma. Posteriorment, s’ha comprovat la

participació dels punts per freqüències a cadascuna de les classes proposades.

Les categories considerades son una adaptació pels rius ibèrics de vessant

mediterrània derivada de la proposta de Gustard (1994) i serien:

- Règim nival.

- Règim nivopluvial.

- Règim pluvionival.

- Règim mediterrani.


15

Finalment, pel que fa a la representació dels tipus fisiogràfics i biogeogràfics

bàsics dels cursos d’aigua, la manca d’una caracterització de l’àrea de treball

segons regions ecològiques i la no conveniència de buscar solucions complexes,

ha conduït a la adopció d’una classificació fisiogràfica operativa, en la que es

defineixen les diferents tipologies de rius, segons Terradas et al. (1989), en un

grau suficient per a la finalitat d’aquesta Memòria.

La classificació pràctica dels trams a estudiar respon bàsicament a criteris

altitudinals, fisiogràfics i, indirectament, hidrològics i limnològics, essent compatible

amb el gradient longitudinal més elemental que pot fer-se dels diferents nivells de

funcionament dels rius, segons la Teoria del Continuo (Vannote et al., 1980). Les

categories considerades han estat:

- Trams de riu de capçalera.

- Trams de riu de muntanya.

- Trams mitjans de rius.

- Trams inferiors de rius.

- Trams d’afluents de cursos mitjos i baixos del riu.

- Trams de riu mediterranis.

1.3. INTERÈS ESTRATÈGIC

Normalment no hi ha punts crítics de cabals mínims que ho siguin per raons

socials, i no per motius ecològics; tots dos criteris funcionen conjuntament. El que

si es dóna es l’existència de trams amb diferents graus d’alteració ecològica i

també diferent grau de pressió social per a la seva recuperació, donant-se el cas

de trams molt alterats que, malgrat tot, no donen lloc a reivindicacions socials i a la

inversa, trams menys alterats però que pel seu valor de conservació en origen, la

seva ubicació geogràfica o el seu entorn social, s’amplifica la seva prioritat de

rehabilitació.


16

2. DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS DE DETERMINACIÓ DE PUNTS CRÍTICS

El procés de determinació de punts crítics s’ha realitzat per combinació d’un criteri

maximalista pel que fa a les fonts d’informació i d’una selecció simultània.

2.1. LLISTA DE PARTIDA DE L’ACA.

Aquesta primera llista es va dur a terme a partir de l’informe de la Junta de

Sanejament, “Recull de trams de riu afectats per la manca de cabal a les conques

de Catalunya” , finalitzat el juliol de 1998 després de més de dos anys de treball.

Aquest informe va ésser doncs, el referent inicial a partir del qual s’anirien

complimentant les absències rellevants, ja que com es reconeixia en els

comentaris introductoris de l’esmentat informe, aquest “no pretenia ser un inventari

exhaustiu de totes les derivacions”, sinó recollir els trams de riu més significatius

on s’havia constatat la modificació de cabals i contribuir a una primera

quantificació i reflexió sobre aquest important aspecte.

Amb aquesta llista de punts es va observar que eren tractades de forma

suficientment exhaustiva les conques del Llobregat, Ter, Fluvià i Muga,

especialment pel que fa referència als punts crítics originats per aprofitaments

hidroelèctrics.

2.2. LLISTA PROVISIONAL AMPLIADA

A la vista d’aquests primers resultats, es va observar que faltava completar el

mapa de punts crítics amb els de la part catalana de la conca del riu Segre, així


17

com ampliar la representació d’alguns tipus d’aprofitaments que també podien

ésser motiu de situacions crítiques en la xarxa hidrogràfica catalana (grans

embassaments). Tanmateix, calia incorporar trams de rius de les conques

mediterrànies, en particular de les conques de Tarragona sota la mateixa

problemàtica ambiental.

L’elaboració d’aquesta llista provisional (a falta de la verificació sobre el terreny),

es va realitzar en primera instància, considerant els punts coneguts directament i/o

indirecta per estudis realitzats o consultables a partir de diverses fonts (Cartografia

d’aprofitaments hidràulics, publicacions, treballs tècnics i d’investigació)

2.3. LLISTA PROVISIONAL COMPLETA

Per acabar de completar l’inventari de punts crítics, es va realitzar una revisió

sistemàtica general de la cartografia a escala 1:50.000 (ICC, 1996) per

identificació de tots els possibles punts crítics no detectats en els passos

precedents, incloent en la mateixa tots els possibles tipus d’aprofitaments.

Amb els resultats d’aquesta supervisió, es van identificar alguns nous punts en les

conques precedents i en altres conques menors de Catalunya.

Aquesta llista provisional completada en gabinet estava subjecta a modificacions

en funció de les sortides a camp a realitzar en cadascun dels punts crítics

detectats. A partir d’aquestes sortides es va verificar l’existència, l’interès i la

importància dels punts marcats sobre el mapa, en la seva situació actual, així com

també, la possible incorporació de nous punts crítics observats sobre el terreny.


18

3. L’ÍNDEX DE CRITICITAT

3.1 ELEMENTS DE L’ÍNDEX

A l’hora de dissenyar l’índex de criticitat, es va partir inicialment d’una llista

exhaustiva de descriptors ambientals i paràmetres de gestió, de manera que cada

un d’ells permetés avaluar quantitativament o semiquantitativament l’afecció de les

obres hidràuliques i la seva gestió sobre el medi aquàtic i riberenc. La selecció

definitiva d’elements indicadors es va realitzar tenint en compte també les

limitacions pròpies dels objectius i terminis preestablerts.

Els elements que participen en la formulació de l’índex s’han pogut reunir en els

tres grups següents en funció de la seva naturalesa i les seves característiques.

a) Impacte de l’obra: Amb aquest grup d’elements s’ha buscat la caracterització

de l’impacte de l’obra hidràulica i del règim de gestió de l’aprofitament amb

independència dels valors de conservació del medi fluvial on es troba.

Constitueixen aquest grup descriptors com la magnitud de l’impacte, l’extensió,

l’oportunitat, la continuïtat o efecte barrera, el tipus de règim de gestió

hidràulica i la recuperació de cabal aigües avall de la detracció d’aigua.

b) Estat actual. Agrupa descriptors que avaluen els efectes de l’obra i de la

gestió de l’aprofitament sobre el medi ambient i sobre altres usos lligats a

l’aigua. En aquest cas s'avalua doncs l’estat del medi, amb independència de

les característiques de l’obra hidràulica que l’afecta. Els elements que

participen en aquest grup s’han segregat en dos blocs que són:

Estat del medi fluvial: Caracteritzat per índexs de qualitat del bosc de ribera,

de l’aigua, del macrobentos i una estimació general del grau d’alteració (o


19

de l’estat de conservació) de la ribera.

Usos actuals. L’existència d’alguns usos lligats a l’aigua com la pesca o

esports d’aventura, en competència amb l’aprofitament, així com l'existència

de figures de protecció legal s'avalua com un condicionant afegit a la

valoració de cada tram considerat.

c) Criteris de gestió. Criteris d’avaluació que consideren l’ús actual de l’aigua en

termes d’eficiència, estat de conservació de l’obra hidràulica, possibilitat

d’aplicació de mesures atenuadores de l’afecció al règim natural, i

recuperabilitat del medi. En aquest tercer grup de descriptors s’ha afegit un

paràmetre que permet valorar la prioritat estratègica de qualsevol punt crític, a

criteri de l’administració.

3.2. DESCRIPCIÓ DELS ELEMENTS DE L’ÍNDEX, CATEGORIES I VALORACIÓ.

3.2.1. - Impacte de l’obra

Els elements que constitueixen aquest grup són:

1. MAGNITUD (M): Quantitat d’aigua que es resta al riu com a conseqüència de

l’aprofitament hidràulic, expressada com a percentatge respecte al cabal total

que arriba a aquell punt. El criteri utilitzat és que com més elevat és aquest

percentatge, més crítica és la magnitud de l’efecte de l’obra hidràulica.

Categories:

• Detracció < 60 %. Es detrau menys del 60% del cabal circulant.

• Detracció 60-90 %. Es detrau entre el 60 i 90% del cabal circulant.

• Detracció > 90 %. Es detrau més del 90% del cabal circulant.


20

• Absència de cabal. Tot el cabal del riu és detret per l’aprofitament.

Valors assignats:

TAULA III.1: VALORS ASSIGNATS AL PARÀMETRE MAGNITUD.

MAGNITUD

CATEGORIA VALOR

Detracció < 60% 1

Detracció 61-90% 2

Detracció > 90% 5

Absència de cabal 7

FIGURA III.2: REPRESENTACIÓ GRÀFICA DELS VALORS ASSIGNATS AL PARÀMETRE MAGNITUD.

2. TIPUS DE RÈGIM (TR): Grau d’alteració seqüencial que presenta el règim del

riu respecte el seu estat natural, des del punt de vista purament hidrològic. Es

determina a partir de la interpretació de l’hidrograma natural del riu i

l’hidrograma teòric de gestió de l’aprofitament. El criteri utilitzat és que com

més alterat es troba el règim, més crítica és la situació del tram pel que fa a

aquest descriptor.

012345678

< 60% 61-90% > 90% Absènciacabal

Categories

Valor


21

Tot i que les categories es corresponen a un tipus de règim de cabals, es

poden associar a un tipus d’aprofitament hidràulic coneixent el grau d’alteració

del règim que implica cada tipologia d’aprofitament, en funció de la seva

capacitat de regulació i de derivació.

Categories:

• Natural. Assud petit amb baixa capacitat de derivació. En cap cas pot

representar una afecció al règim hidrològic natural del riu ni al seu transport

de sòlids.

• Quasi natural. Assud petit o mig amb capacitat mitja de derivació que pot

representar una afecció apreciable al règim hidrològic natural del riu però de

baixa intensitat.

• Regulat. Presa mitja o gran amb capacitat de regular els cabals circulants i

laminació d’avingudes de períodes de retorn mitjans. El règim natural del riu

pot veure’s significativament alterat, si bé el limitat volum emmagatzemat i/o

la seva explotació, no determinen canvis en la distribució estacional del

règim hidrològic natural.

• Molt modificat. Presa gran amb capacitat per a modificar significativament el

règim hidrològic natural del riu, donant lloc a alteracions (inversions) de la

distribució estacional natural dels cabals.

Valors assignats:

TAULA III.2: VALORS ASSIGNATS AL PARÀMETRE TIPUS DE RÈGIM.

TIPUS DE RÈGIM

CATEGORIA VALOR

Natural 1

Quasi natural 2


22

Regulat 3

Molt modificat 4

FIGURA III.3: REPRESENTACIÓ GRÀFICA DELS VALORS ASSIGNATS AL PARÀMETRE TIPUS DE

RÈGIM.

3. TEMPORALITAT (T): Amb aquest paràmetre s'avalua la persistència de la

detracció o regulació de cabals. Les classes considerades s’han realitzat en

funció del règim de gestió teòric de l’aprofitament i del factor temporal en les

possibilitats detractives o reguladores de l’obra hidràulica.

Categories:

• Temporal: < 6 mesos. La detracció es produeix menys de 6 mesos a l’any.

• Freqüent: entre 7-10 mesos. La detracció es produeix entre 7 i 10 mesos a

l’any.

• Permanent: > 10 mesos. La detracció es produeix més de 10 mesos a l’any.

Valors assignats:

TAULA III.3: VALORS ASSIGNATS AL PARÀMETRE TEMPORALITAT.

TEMPORALITAT

CATEGORIA VALOR

0123

45

Natural Quasi natural Regulat Molt modificaCategories

Valor


23

Temporal :< 6 mesos 1

Freqüent: entre 7-10 mesos 1.5

Permanent: >10 mesos 3

FIGURA III.4: REPRESENTACIÓ GRÀFICA DELS VALORS ASSIGNATS AL PARÀMETRE

TEMPORALITAT.

4. OPORTUNITAT (O): L’afecció dels aprofitaments hidràulics al sistema aquàtic

no ve determinada només per la quantitat d’aigua que li resten. Hi influeixen

altres factors, com el moment dins del cicle biològic en el que té lloc la

detracció, que afecta entre d’altres, a la reproducció de les espècies vegetals i

animals. Amés, durant els mesos d’estiu se solen produir episodis de pèrdua

significativa de la qualitat de l’aigua a causa de l’efecte sinèrgic de les altes

temperatures i els baixos cabals en el riu, causats per les majors demandes

estivals d’aigua.

En la valoració del paràmetre oportunitat s’avalua el grau en el que l’obra

hidràulica o la seva explotació afecta al cicle anual de l’ecosistema fluvial a

nivell de la qualitat de l’aigua (condicions limitants) o l’època més crítica del

cicle hidrològic de les espècies de peixos (reproducció).

Categories:

0

1

2

3

4

Temporal Freqüent PermanentCategories

Valor


24

• Afecta la fresa/reproducció o afecta la qualitat de l’aigua. Els períodes

considerats crítics són els següents:

- Per a la fresa el període de traspàs de primavera a estiu per a

ciprínids i el de traspàs de tardor a hivern per a la truita.

- Per a la qualitat química el període d’estiatge (Juliol a Setembre)

• No produeix les afeccions a la fresa o a la qualitat de l’aigua esmentades

anteriorment, donat que l’aprofitament és suficientment poc intens o nul en

els períodes crítics senyalats.

Valors assignats:

Els valors de l’oportunitat s’apliquen sobre els de temporalitat quan aquesta és

diferent de 3, és a dir, quan són temporals (1) o freqüents (1,5).

TAULA III:4: VALORS ASSIGNATS AL PARÀMETRE OPORTUNITAT.

OPORTUNITAT

CATEGORIA VALOR

Afecta a la fresa/ reproducció

o afecta la qualitat de l’aigua 2

No produeix les afeccions

esmentades anteriorment 1

0

1

2

3

A f e c c ió N o a f e c c ió

C a t e g o r ie s

V a lo r


25


OPORTUNITAT.

5. EXTENSIÓ (E): Representa la longitud del tram afectada per la detracció

d’aigua. En el cas que hi hagi derivació para usos no consuntius, l’extensió es

correspon a la distància des del punt on es fa la detracció fins al punt on l’aigua

retorna al riu. En el cas que hi hagi derivació per a usos consuntius, la distància

assignada per a la valoració en l’índex ha estat la corresponent a la categoria

més crítica (distància > 1200 m).

En la valoració de l’extensió es considera que com major és el tram de riu

afectat per la disminució de cabal, més crítica és la situació pel que respecta

aquest paràmetre.

Els intervals de longituds seleccionats es basen en els rangs de valors més

habituals de l’informe “Recull de trams de riu afectats per la manca de cabals a

les conques de Catalunya” (ACA, 1995 ).

Si en el tram afectat per la reducció de cabal, les aportacions naturals

(tributacions) són visualment rellevants, queda reflectits amb el descriptor

“Recuperació de cabal” que actua com atenuant i es tracta més endavant.

Categories:

• < 600 m. : Longitud de tram afectada menor de 600 metres.

• 600 – 1200 m: Longitud de tram afectada entre 600 i 1200 metres.

• > 1200 m: Longitud de tram afectada major de 1200 metres.


26

Valors assignats:

TAULA III.5: VALORS ASSIGNATS AL PARÀMETRE EXTENSIÓ.

EXTENSIÓ

CATEGORIA VALOR

Longitud < 600 m 1

Longitud entre 600-1200 m 4

Longitud > 1200 m 8

FIGURA III.6: REPRESENTACIÓ GRÀFICA DELS VALORS ASSIGNATS AL PARÀMETRE EXTENSIÓ.

6. CONTINUÏTAT (C): Es refereix a l’efecte barrera que poden suposar els

aprofitaments hidràulics, i que afectaria el riu com a sistema continu. La

interferència en aquesta continuïtat serà diferent segons la tipologia de

l’aprofitament.

Per a facilitar l’avaluació d’aquesta interferència s’han considerat com principal

elements en trànsit al llarg del continu funcional que representa un riu, als

peixos com element biòtic aquàtic amb més requeriments de mobilitat, els

sediments com principal element abiòtic transportat i a l’aigua com vehicle de

0

2468

10

< 600 600-1200 >1200Categories

Valor


27

transport.

Categories:

• Passa aigua. L’obra hidràulica té un efecte barrera en el continu del riu,

només permet com a màxim el pas de l’aigua.

• Passa aigua, sediments i peixos. Les característiques de l’obra hidràulica o

l’aplicació de les mesures correctores adequades permeten el pas per l’obra

dels sediments i els peixos, amés de l’aigua.

Valors assignats:

TAULA III.6: VALORS ASSIGNATS AL PARÀMETRE CONTINUÏTAT.

CONTINUÏTAT

CATEGORIA VALOR

Passa aigua i peixos 0.5

Passa aigua 2


EXTENSIÓ.

Cal destacar el fet que el manteniment de la plena continuïtat del riu s’avalua

0

0,51

1,52

2,5

Aigua i peixos AiguaCategories

Valor


28

amb un sentit positiu i un pes significatiu.

7. RECUPERACIÓ DE CABAL (RQ): Estimació de la quantitat d’aigua que

retorna al riu després de la detracció, a través dels afluents naturals. La

longitud de riu sobre la que s'avalua la recuperació de cabal es correspon amb

el tram afectat per l’aprofitament en el cas d’usos no consuntius amb retorn o el

tram fins el següent aprofitament en el cas d’usos consuntius. El criteri utilitzat

és que com menors siguin aquestes aportacions laterals, més crítics són els

efectes de la disminució de cabal que provoca l’obra.

Categories:

• Alta. Es produeix una recuperació natural de cabal superior al 15% del

cabal circulant abans de la detracció, al llarg del tram afectat aigües avall.

• Mitja. Es produeix una recuperació natural de cabal entre el 5-15% del cabal

circulant abans de la detracció, al llarg del tram afectat aigües avall.

• Baixa. Es produeix una recuperació natural de cabal inferior al 5% del cabal

circulant abans de la detracció, al llarg del tram afectat aigües avall.

Valors assignats:

TAULA III.7: VALORS ASSIGNATS AL PARÀMETRE RECUPERACIÓ DE CABAL.

RECUPERACIÓ DE CABAL

CATEGORIA VALOR

Alta 2

Mitja 1.5

Baixa 1


29


RECUPERACIÓ DE CABAL.

3.2.2. - Estat actual

L’estat actual s'avalua en base al grau d’alteració del medi i als usos actuals que

tenen lloc en el tram afectat per l’aprofitament. Els elements que composen

aquests dos apartats s’expliquen tot seguit:

B.1. Grau d'alteració del Medi (GAM)

L’alteració del medi s’ha realitzat com una agregació del grau d’alteració que

produeix l’aprofitament sobre els següents components o trets biòtics de

l’ecosistema fluvial:

B.1.1. Grau d’alteració del bosc de ribera (GAR)

L’avaluació del grau d’alteració del bosc de ribera es realitza tenint en compte les

característiques de la seva composició, dimensió i estructura. Els descriptors

considerats han estat:

0

0,51

1,52

2,5

Alta M itja BaixaCategories

Valor


30

1. AMPLITUD DEL BOSC DE RIBERA (Am): Correspon a l’amplada de la franja

de vegetació riberenca, i constitueix una estimació del grau de

desenvolupament d’aquesta vegetació.

La potencialitat de la ribera és variable per a cada tram, ja sigui per raons

climàtiques o ecològiques o bé per factors físics naturals que limitin el seu

desenvolupament. Per tant s’inclou en la categoria més favorable la situació de

“màxim possible”, per a no confondre limitacions naturals i artificials pel que fa

al desenvolupament de la ribera. Un menor grau de desenvolupament de la

ribera s’interpreta com un major efecte regressiu de l’obra hidràulica i un valor

de criticitat més alt.

D’altra banda, la variabilitat de situacions en les que es pot trobar el bosc de

ribera i el fet que aquest en els trams baixos pot tenir de forma natural una

amplada superior a la dels trams alts, fa molt complicat establir categories en

referència a aquest descriptor. Per aquesta raó, s’ha optat per definir uns

criteris d’amplitud més o menys vàlids per a tots els trams de riu considerats

independentment que un estudi més detallat pogués emprar aquests criteris.

Les categories són les següents:

Categories:

• < 2 m: L’amplada del bosc de ribera és inferior a 2 m.

• Entre 2 - 5 m : L’amplada del bosc de ribera és d’entre els 2-5 m.

• > 5 m o màxim possible: L’amplada del bosc de ribera és superior a 5 m o

la màxima amplada potencial possible. Inclou les situacions de riberes sota

condicions naturals, que poden correspondre fins i tot a l’absència d’una

formació ripícola.


31

Valors assignats:

TAULA III.8: VALORS ASSIGNATS AL PARÀMETRE AMPLITUD DEL BOSC DE RIBERA.

AMPLITUD BOSC RIBERA

CATEGORIA VALOR

< 2 m 3

Entre 2-5 m 2

> 5 m o màx. possible 1

FIGURA III.9: REPRESENTACIÓ GRÀFICA DELS VALORS ASSIGNATS A L’AMPLITUD DEL BOSC DE

RIBERA.

2. CONTINUÏTAT DEL BOSC DE RIBERA (Cvg): És un indicador que senyala

d’una banda la continuïtat longitudinal del bosc de ribera, i d’una altra la

continuïtat en les relacions entre el bosc de ribera i l’ecosistema forestal

adjacent, així com de la possibilitat d’interacció entre ells. Es considera que la

connectivitat (i per tant la continuïtat) és màxima quan no existeix cap alteració

d’origen antròpic longitudinal ni transversal al riu. Els ambients de ribera que

0

1

2

3

4

< 2 2-5 > 5 o máx

Categories

Valor


32

per raons biogeogràfiques no poden presentar formacions boscoses, s’han

avaluat dins la categoria de més baixa criticitat, sempre que es trobessin en un

estat ecològicament coherent.

El criteri utilitzat per a valorar aquest element ha estat que com més alta és la

connectivitat del bosc de ribera i entre aquest i l’ecosistema forestal adjacent

més elevada és la puntuació, i per tant menor criticitat.

Categories:

• Nul·la. No existeix continuïtat, només peus aïllats.

• Baixa. La nota predominant és l’existència de grups de peus aïllats molt

separats en l’espai.

• Mitja. S’observa una alternància entre els espais sense vegetació i bosc de

ribera. En referència al teòric òptim ecològic s’aprecia una carència de

vegetació mitja.

• Alta. La continuïtat és completa o respon al seu òptim ecològic.

Valors assignats:

TAULA III.9: VALORS ASSIGNATS AL PARÀMETRE CONTINUÏTAT DE LA VEGETACIÓ.

CONTINUÏTAT VEGETACIÓ

CATEGORIA VALOR

Nul·la 5

Baixa 4

Mitja 3

Alta 1

0123456

Nul·la Baixa Mitja AltaCategories

Valor


33

FIGURA III.10: REPRESENTACIÓ GRÀFICA DELS VALORS ASSIGNATS A LA CONTINUÏTAT DE LA

VEGETACIÓ.

3. ESTRUCTURA (Est): L’estructura vertical permet la diversificació de la

vegetació i de la fauna associada i constitueix, per tant, una avaluació indirecta

de la biodiversitat del sistema.

Per això s’inclou aquest paràmetre que avalua el desenvolupament vertical de

la vegetació i l’existència d’una comunitat estratificada d’arbres, arbusts i

herbassars. En la seva consideració s’inclou la potencialitat del sistema per

assolir una varietat estructural, tenint en compte que en les parts altes dels rius

la ribera pot ser més reduïda de forma natural, assolint com a màxim dos

estrats.

En canvi, les parts més baixes amb gradients importants de disponibilitats

d’aigua per a les arrels, i un comportament més estable de la interfase riu-

ribera poden allotjar més varietat d’espècies riberenques, que es disposaran en

un màxim de tres estrats.

Les classes que s’han establert es basen en la comparació del nombre

d’estrats existents per al tram considerat en relació als estrats potencials del

bosc de ribera per aquest tram.

Categories i valors assignats: TAULA III.10: VALORS ASSIGNATS AL PARÀMETRE ESTRUCTURA DE LA VEGETACIÓ.

ESTRUCTURA

POTENCIALITAT DE LA RIBERA PRESÈNCIA D’ESTRATS VALOR

Tres estrats potencials

3/3

2/3

1/3

1 3 6


34

Dos estrats potencials 2/2

1/2

1 6

Un estrat potencial 1/1 1

FIGURA III.11: REPRESENTACIÓ GRÀFICA DELS VALORS ASSIGNATS A L’ESTRUCTURA DE LA

VEGETACIÓ.

4. ESPÈCIES AL·LÒCTONES (Ealoct): La presència d’espècies al·lòctones

aïllades o formant comunitats fa disminuir la qualitat de la ribera, i això es

reflecteix en la puntuació d’aquest descriptor, que disminuirà quan augmenti la

presència d’aquest tipus d’espècies.

Categories:

• Absència. En el tram visitat no es detecta la presència de cap espècie

al·lòctona.

• Presència. Les espècies al·lòctones representen menys del 10% de la

superfície ocupada per les autòctones.

• Abundància. La presència d’espècies al·lòctones representa més del 10%

de la superfície ocupada per les autòctones.

Valors assignats:

TAULA III.11: VALORS ASSIGNATS AL PARÀMETRE ESPÈCIES AL·LÒCTONES.

ESPÈCIES AL·LÒCTONES

CATEGORIA VALOR

01234567

3/3 2/3 1/3 2/2 1/2 1/1

Categories

Valor


35

Absència 1

Presència 0.995

Abundància 0.99

FIGURA III.12: REPRESENTACIÓ GRÀFICA DELS VALORS ASSIGNATS A LES ESPÈCIES

AL·LÒCTONES.

5. ESTAT DE CONSERVACIÓ GENERAL DE LA RIBERA (Ec): Les deixalles,

així com les alteracions antròpiques dels marges també resten valors de

qualitat a la ribera, tant a nivell paisatgístic com hidràulic (resposta davant els

processos fluvials). En conseqüència, com més d’aquests factors s’acumulin

més disminuirà el valor final de la ribera. Les categories considerades sónt:

Categories:

• Bon estat. No s’observen deixalles ni mostres d’erosió.

• Presència d’erosió o deixalles. Se aprecia de forma significativa la

presencia de deixalles o de fenòmens erosius.

• Presència d’erosió i deixalles. La ribera presenta clares mostres de

degradació pels fenòmens erosius i és abundant la presència de deixalles.

Valors assignats:

TAULA III.12: VALORS ASSIGNATS AL PARÀMETRE PRESÈNCIA D’ESPÈCIES AL·LÒCTONES.

ESTAT DE CONSERVACIÓ DE LA RIBERA

CATEGORIA VALOR

0,98

0,99

1

1,01

Absència Presència AbundànciaC ategories

Valor


36

Bon estat 1

Presència d’erosió o deixalles 1.05

Presència d’erosió i deixalles 1.1

FIGURA III.13: REPRESENTACIÓ GRÀFICA DELS VALORS ASSIGNATS A LA PRESÈNCIA

D’ESPÈCIES AL·LÒCTONES.

B.1.2. Grau d’alteració del macrobentos (GAMB)

Com a primer estimador de la qualitat biològica de l’aigua de l’aigua, s’utilitza el

BMWP’, un índex biòtic calculat a partir dels macroinvertebrats presents en el tram

de riu. La caracterització s’ha fet expressament en el moment més crític de l’any

(estiatge), raó per la que les valoracions fetes poden semblar sensiblement

inferiors a les que s'obtindrien en els mateixos indrets considerant el promig anual.

El criteri utilitzat per a valorar l’alteració del macrobentos ha estat el propi de

l’índex, és a dir, assignar els valors de qualitat com funció directa de les cinc

categories que estableix el propi índex.

Categories:

• Classe I. Valors del BMWP’ majors de 101

• Classe II. Valors del BMWP’ de 61 a 100

• Classe III. Valors del BMWP’ de 36 a 60

• Classe IV. Valors del BMWP’ de 16 a 35

• Classe V. Valors del BMWP’ menors de 15

0,95

1

1,05

1,1

1,15

Bon estat Erosió odeixalles

Erosió ideixalles

C ategories

Valor


37

Valors assignats:

TAULA III.13: VALORS ASSIGNATS AL PARÀMETRE GRAU D’ALTERACIÓ DEL MACROBENTOS.

GRAU D’ALTERACIÓ DEL MACROBENTOS

CATEGORIA VALOR BMWP’ VALORACIÓ

Classe I >101 20

Classe II 61-100 60

Classe III 36-60 85

Classe IV 16-35 90

Classe V <15 95

FIGURA III.14: REPRESENTACIÓ GRÀFICA DELS VALORS ASSIGNATS AL GRAU D’ALTERACIÓ DEL

MACROBENTOS.

B.1.3. Grau d’alteració de la qualitat de l’aigua (GAA)

Per a avaluar la degradació físico-química s’ha utilitzat l’índex simplificat ISQA,

que s’obté d’unes les característiques físico-químiques de l’aigua determinades

(temperatura, oxidabilitat, matèria en suspensió, oxigen dissolt i conductivitat

elèctrica). El criteri utilitzat per a valorar la qualitat de l’aigua ha estat considerar

0

20

40

60

80

100

I II III IV V

Categories

Valor


38

els classes de l’índex de qualitat inferiors com les més crítiques, de manera que a

una qualitat de l’aigua més elevada li correspon una menor criticitat.

Categories:

• Classe I Valors de l’ISQA majors de 85

• Classe II Valors de l’ISQA de 61 a 85

• Classe III Valors de l’ISQA de 46 a 60

• Classe IV Valors de l’ISQA de 30 a 45

• Classe V Valors de l’ISQA menors de 30

Valors assignats:

TAULA III.14: VALORS ASSIGNATS AL PARÀMETRE GRAU D’ALTERACIÓ DE LA QUALITAT DE

L’AIGUA

GRAU D’ALTERACIÓ DE LA QUALITAT DE L’AIGUA

CATEGORIA VALOR ISQA VALORACIÓ

Classe I <30 9

Classe II 30-45 55

Classe III 46-60 80

Classe IV 61-85 85

Classe V >85 90

0102030405060708090

100

I II III IV V

Categories

Valor


39

FIGURA III.15: REPRESENTACIÓ GRÀFICA DELS VALORS ASSIGNATS AL GRAU D’ALTERACIÓ DE LA

QUALITAT DE L’AIGUA.

La interpretació dels resultats obtinguts amb la caracterització físico-química s’ha

de realitzar tenint en compte les següents consideracions:

La valoració de la qualitat de l’aigua mitjançant l’ISQA s’ha fet en les condicions

més crítiques de l’any (estiatge) per tal de reconèixer la situació més desfavorable

que és sempre la més limitant des d’un punt de vista biològic.

En aquells casos en els que es produïa una detracció total del cabal circulant, s’ha

adoptat com valoració tant del BMWP’ com de l’ISQA, la corresponent a les

categories indicatives de la més baixa qualitat.

B.2. USOS ACTUALS (UA) Mitjançant aquest descriptor s’avaluen els usos afegits que presenta cada tram de

riu considerat pel que fa a activitats que no detreauen aigua o bé si ho fan és per

un ús urbà o domèstic.

El criteri de valoració adoptat ha estat considerar que com més diversos són els

usos existents en un tram, més crítica és la manca de cabal en ell. Els usos

valorables en un tram de riu s’han tipificat en les categories que s’indiquen tot

seguit:

Categories:

• Espai Natural Protegit. Trams de riu que afecten a espais naturals amparats

per alguna figura de protecció legal, estatal o autonòmica.

• Xarxa Natura 2000. Trams de riu que afecten espais classificats com Llocs

d’Interès comunitari (LIC’s), que formen part de la Xarxa Natura 2000 o estan

proposats per a la seva inclusió.

• Valor científic-cultural. En el tram afectat per l’aprofitament hidràulic poden


40

existir llocs on la singularitat de la seva flora, fauna o formacions geològiques

els converteixen en espais d’interès científic o bé on existeixen a nivell local

elements arquitectònics o històrics associats al riu de gran valor cultural,

malgrat no disposar de cap mena de protecció legal.

• Pesca. El tram afectat per l’aprofitament hidràulic acull activitats de pesca

esportiva sota regulació per part de l’administració competent o societats de

pesca autoritzades.

• Usos recreatius. En el tram afectat per l’aprofitament hidràulic s’hi duen a terme

activitats de lleure de forma regularitzada i organitzada.

• Valors paisatgístics. En el tram afectat per l’aprofitament hidràulic existeixen

llocs concrets en els que les seves característiques estètiques (com per

exemple la presència de formacions geològiques singulars) els fan mereixedors

d’alguna consideració especial, en els quals el riu és element protagonista

d’una part significativa de la composició escènica del paisatge.

• Abastament urbà. Trams de riu afectats per l’aprofitament hidràulic en els que

s’hi troba una o més captacions d’aigua per l’abastament urbà o domèstic.

Valors assignats:

TAULA III.15: VALORS ASSIGNATS AL PARÀMETRE GRAU D’ALTERACIÓ DE LA QUALITAT DE L’AIGUA

USOS ACTUALS

CATEGORIA VALORACIÓ

Espai Natural Protegit i/o

Lloc d’Interès Comunitari i/o Nivell A

Espai amb valors científics

1

Activitats de pesca esportiva i/o Nivell B

Abastament 3

Nivell C Activitats lúdiques o recreatives i/o 1


41

Valor paisatgístic

La forma de valorar els Usos actuals ha consistit en sumar els valors dels diferents

usos que coincideixen en un mateix tram de riu, variant el seu valor entre 0 (cap

nivell tipificat) i 5 (tots els nivells tipificats).

Donat que en un mateix tram hi poden coincidir dos o més usos dels recollits en la

taula, la valoració d’aquests descriptors s'entén com un sumatori.

C.- CRITERIS DE CORRECTORS

Hi ha tres descriptors de l’índex que tenen una funció condicionant o correctora

dels resultats de la seva aplicació. L’un es refereix a les possibilitats de

recuperació de l’ecosistema fluvial en el tram de riu regulat; un segon fa esment a

l’eficiència de l’aprofitament i el darrer, la prioritat estratègica permet introduir la

possibilitat de destacar qualsevol tram de riu considerat per motius diferents als

valorats en l’índex.

1. RECUPERABILITAT: Amb aquest descriptor s’avaluen les possibilitats que té

l’obra hidràulica de permetre la implementació d’un règim de cabals de

manteniment adient i la recuperació d’unes condicions ambientals acceptables

per l’ecosistema fluvial. La recuperabilitat s’estima a partir de tres factors:

• La naturalitat o coherència geomorfològica de la llera: Mesura les

possibilitats fisiogràfiques de la recuperabilitat. El fet que en un tram de riu

regulat es conservi una morfologia adient és un aspecte de primera

magnitud en l’èxit de la implementació dels cabals de manteniment, ja que

incideixen directament en les característiques hidràuliques del tram i la

qualitat biològica derivada de l’habitabilitat. Aquesta pot veure’s

seriosament afectada en aquells casos en els que la llera està fortament


42

alterada per qualsevol motiu (amplades de grans dimensions i reduïdes

profunditats).

• Les possibilitats constructives de la recuperabilitat: La possibilitat real de

subministrar el cabal “ecològic” avalua si el tipus d’infrastructura hidràulica

considerada té o no facilitat per un cabal amb finalitats ambientals.

• El cost aparent de la recuperabilitat: Mesura el cost estimatiu de les

adequacions i infrastructures necessàries per deixar el cabal “ecològic”.

Categories:

a) Grau de naturalitat o coherència geomorfològica de la llera.

• Alta: La llera presenta uns trets de naturalitat similars a una ribera

natural o molt pròxims.

• Mitja: La llera presenta una alteració fisiogràfica apreciable però

d’intensitat i extensió moderades.

• Baixa: La llera presenta una alteració fisiogràfica generalitzada i de

forta intensitat.

b) Possibilitat constructiva real de subministrar Qec:

• Alta: Amb les característiques actuals de l’obra hidràulica resultaria

tècnicament senzill subministrar un cabal ecològic tant en quantitat

com en qualitat.

• Mitja: Amb les característiques actuals de l’obra hidràulica seria

necessària la realització d’algunes obres per a subministrar un cabal

ecològic.

• Baixa: Serien necessàries obres de rellevància per a subministrar un

cabal ecològic en les quantitats oportunes i amb aigües de suficient

qualitat.


43

c) Cost aparent de les infrastructures necessàries per deixar Qec

• Alt: El cost per a implementar un règim de cabals de manteniment és

considerable.

• Mig: El cost per a implementar un règim de cabals de manteniment

és moderat.

• Baix: El cost per a implementar un règim de cabals de manteniment

és reduït.

Categories i valors assignats:

TAULA III.16: VALORS ASSIGNATS AL PARÀMETRE RECUPERABILITAT.

RECUPERABILITAT

POSIB.

SUMMINISTRAMENT Qec.

COHERÈNCIA

GEOMORFOLÒGICA

COST

APARENTSUMA VALOR

Alt (1) Alta (1) Baix (1)

9

8

7

1,000

Mig (2) Mitja (2) Mig (2) 6

5 1,025

Baix (3) Baixa (3) Alt (3) 4

3 1,050

2. PRIORITAT ESTRATÈGICA: La incorporació d’aquest element en l’índex

sorgeix per donar una porta d’entrada a d’administració competent (en aquest

cas l’Agència Catalana de l’Aigua) d’incrementar el valor final de l’índex per a

un tram de riu determinat per raons estratègiques, diferents a les mesurades

en la resta de descriptors que intervenen en l’índex.


44

Categories:

• Prioritària: El tram està inclòs en algun pla o programa d’interès prioritari.

• No prioritària: El tram no està inclòs en cap pla o programa d’interès

prioritari.

Valors assignats:

TAULA III.17: VALORS ASSIGNATS AL PARÀMETRE PRIORITAT ESTRATÈGICA.

PRIORITAT ESTRATÈGICA


Prioritària 1

No prioritària 1.2

FIGURA III.16: REPRESENTACIÓ GRÀFICA DELS VALORS ASSIGNATS A LA PRIORITAT

ESTRATÈGICA.

3. EFICIÈNCIA EN L’ÚS DE LES INSTAL·LACIONS: Mesurar l’eficiència d’una

obra hidràulica en l’ús de l’aigua, tot i que seria l’objectiu precís per quantificar

aquest descriptor és certament complicat. Per aquesta raó, en el present treball

s’ha considerat l’eficiència en l’ús de les instal·lacions com un concepte similar

a l’esta de conservació de l’obra hidràulica en relació a l’ús de l’aigua. Com

0,91

1,11,21,3

Prioritària Noprioritaria

Categories

Valor


45

criteri general, es consideren menys crítiques les infrastructures i sistemes que

permeten una major eficiència en l’ús del recurs.

Categories:

• Baixa: L’ús de les instal·lacions és poc eficient, existint una porció

considerable de l’aigua derivada que es perd per l’obra o els òrgans de

regulació/derivació.

• Acceptable: L’ús de les instal·lacions és eficient, amb algunes pèrdues de

l’aigua derivada per l’obra o pels òrgans de regulació/derivació.

• Alta: Les pèrdues per l’obra o pels òrgans de regulació/derivació no són

significatives.

Valors assignats:

TAULA III.18: VALORS ASSIGNATS AL PARÀMETRE EFICIÈNCIA DE LES INSTAL·LACIONS.

EFICIÈNCIA


Alta 1

Acceptable 0.95

Baixa 0.9

FIGURA III.17: REPRESENTACIÓ GRÀFICA DELS VALORS ASSIGNATS A L’EFICIÈNCIA DE LES

INSTAL·LACIONS.

0,8

0,9

1

1,1

Alta Acceptable Baixa

Categories

Valor


46

3.3. FORMULACIÓ I RANGS DE VALORS DE L’ÍNDEX

Les expressions de càlcul que configuren l’índex de criticitat són les que s’indiquen

a continuació:

3.3.1 - Índex de criticitat

L’expressió general que defineix l’índex de criticitat és la següent:

PEEf

REAIoIc ×××

=

on:

Ic: Índex de criticitat R: Recuperabilitat

Io: Impacte de l’obra hidràulica EA: Avaluació de l’Estat Actual

Ef: Eficiència en l’ús de les instal·lacions PE: Prioritat estratègica

L’índex de criticitat pot variar entre un rang de valors que oscil·la des de 1 fins a

1400.

Tot i això, cal senyalar que en la formulació de l’Índex, tant la prioritat estratègica

com l’eficiència en l’ús de les instal·lacions són descriptors la valoració dels quals

correspondrà a l’Agència Catalana de l’Aigua, i per tant el resultat final pot estar

subjecte a lleugers canvis. Si no considerem aquests dos factors, el valor de

l’Índex oscil·la entre 1 i 1050.


47

3.3.2. - Impacte de l’obra

L’expressió de càlcul de l’impacte de l’obra és:

on:

M: Magnitud de l’Impacte de l’Obra O: Oportunitat

TR: Tipus de règim E: Extensió

RQ: Recuperació de cabal C: Continuïtat

T: Temporalitat

Els rangs de valors entre els que oscil·la l'Impacte de l'Obra són de 1 a 100.

3.3.3. - Estat Actual

L’equació que defineix l’Estat Actual és:

10UAGAMEA +

=

on:

EA: Estat Actual

GAM: Grau d’Alteració del Medi

UA: Usos Actuals

Els rangs de valors entre els quals oscil·la l'Estat Actual són de 1 a 10.

( ) ( )CEOTRQ

TRMIo ×+⎥⎦

⎤⎢⎣

⎡×⎟⎟

⎠

⎞⎜⎜⎝

⎛ ×=


48

3.3.4. - Grau d’Alteració del Medi

L’equació per a definir el grau d’alteració del medi és:

3GAAGAMbGARGAM ++

=

on:

GAM: Grau d’Alteració del Medi

GAR: Grau d’Alteració de la Ribera

GAMb: Grau d’Alteració del Macrobentos

GAA: Grau d’Alteració de la qualitat de l’Aigua

El rang de valors entre els que oscil·la el Grau d'Alteració del Medi va de 10 a 95.

3.3.5. - Grau d'Alteració de la Ribera

Per a definir el grau d’alteració de la ribera, s’utilitza l'expressió:

EcEaloct

EstCvgAmGAR ×××

=

on:

GAR: Grau d’Alteració de la Ribera

Am: Amplitud del bosc de ribera

Cvg: Continuïtat de la vegetació

Est: Estructura del bosc de ribera

Ealoct: Presència d’espècies al·lòctones

Ec: Estat general de Conservació de la ribera

El rang de valors entre els que oscil·la el Grau d'Alteració de la Ribera va de 1 a

100.


49

3.4. CALIBRATGE DE L’ÍNDEX

Amb l'objectiu d´assegurar un nivell de precisió i objectivitat adients per l´índex

elaborat, s´aplicà a 16 possibles punts crítics d’un estat conegut i fàcilment

contrastables per part de 6 persones qualificades en l’avaluació d’ecosistemes

fluvials i el coneixement de les obres hidràuliques.

La primera finalitat del calibratge de l’índex era comprovar que els criteris en els

que es basava eren reproduïbles i aplicables amb objectivitat, independentment de

qui fos l’observador. Per aquesta raó es van dur a terme aquestes primeres

campanyes de camp amb l’esmentat equip de 6 persones, on cadascuna valorava

els diferents descriptors de l’índex per al càlcul del valor de criticitat del punt. La

valoració dels diferents components del grup es contrastà estadísticament. Amb

aquesta anàlisi estadística es buscava trobar els descriptors que provocaven les

majors discrepàncies en la valoració dels observadors.

El segon objectiu d’aquestes campanyes prèvies, era el control de la precisió dels

resultats obtinguts en el sentit que reflectissin la realitat de cada punt estudiat i

establissin un ordre de criticitat lògic.

Segons els resultats obtinguts, les discrepàncies trobades en alguns casos (els

marcats en color blau) eren causades per diferents interpretacions de les

valoracions per part dels observadors. En aquest cas va ser necessari augmentar

el nivell d’especificació dels descriptors per a rebaixar aquests problemes

d’interpretació. Per exemple, en el cas del descriptor Extensió les categories que

contempla, i que inicialment eren: Alta, Mitja, Baixa van passar a ser intervals

discrets seleccionats en base als valors més habituals de l’informe “Recull de

trams de riu afectats per la manca de cabals a les conques de Catalunya” (ACA,

1995 ), és a dir longitud afectada menor de 600 m, entre 600-1200 m o bé major

de 1200 m.


50

D’altra banda, es va dur a terme un replantejament dels intervals de valoració i

dels pesos relatius dels diferents descriptors amb l’objectiu de minimitzar la

discrepància de resultats per motius de funcionament de l’índex, aliens a la

quantificació dels seus descriptors durant la seva aplicació a casos concrets. Els

resultats obtinguts a la campanya de mostreig es presenten a continuació:

TAULA III.19: VALORS DE L’ÍNDEX PER ESTACIÓ I PERSONA.

Criteris ESTACIÓ A B C D E F Promig σ CV

ST. JOAN TORAN 54,90 54,90 49,91 54,90 49,91 54,90 53,24 2,58 4,84

TORAN 57,64 57,64 55,44 57,64 57,64 58,52 57,42 1,03 1,80

TOMA CLEDES 45,14 39,52 35,55 40,13 41,80 41,80 40,66 3,17 7,81

BENÓS JUEU 14,46 22,53 24,76 20,75 45,13 27,83 25,91 10,43 40,24

CAPTACIÓ BOSSÒST 20,26 20,26 12,57 17,58 33,23 51,08 25,83 14,13 54,70

CAPTACIÓ BENÓS 24,23 21,67 15,75 16,60 45,46 44,22 27,99 13,43 48,00

ARTIES 10,95 10,26 9,40 43,31 9,80 19,09 17,14 13,33 77,78

AIGUAMOIX 39,31 49,68 40,32 32,21 44,82 52,92 43,21 7,53 17,42

BASERCA 143,52 162,00 58,34 41,60 61,20 28,38 82,51 56,01 67,88

SENET 20,40 23,19 24,84 17,56 12,49 13,08 18,59 5,14 27,65

VILALLER 7,03 16,47 11,32 9,64 14,48 8,06 11,17 3,69 33,08

CAVALLERS 98,12 98,12 93,60 61,20 70,20 98,28 86,59 16,52 19,08

LLESP 12,05 11,59 15,15 28,82 14,01 9,78 15,23 6,92 45,41

PONT DE SUERT 23,92 30,54 9,41 23,18 17,82 28,40 22,21 7,68 34,56

ESCALES 65,52 23,25 22,32 18,60 24,48 53,58 34,63 19,77 57,10

SOPEIRA 41,68 49,50 23,52 41,10 35,68 44,25 39,29 8,94 22,75

Els valors que recull aquesta taula difereixen dels resultats finals de l’índex de

criticitat per a aquestes estacions perqué corresponen a la precampanya de

calibració. En aquesta campanya no es van tenir en compte tots els descriptors

que inclou l’índex (faltava complementar informació administrativa i de gabinet).

Amés, i com a conclusió dels resultats obtinguts en la calibració, es van

reestructurar els descriptors utilitzats per a ajustar els pesos relatius en funció de

la seva solidesa.


51

3.5. FITXES DE PRESA DE DADES

Amb el disseny previ de l’índex es van definir els paràmetres a considerar en

l’estudi i les dades que s’havien de prendre en cada punt. Amb les proves en el

camp per a comprovar l’eficàcia del mètode i posar-lo a punt, es van redefinir els

paràmetres a tenir en compte en les següents visites. Amb la finalitat

d’homogeneïtzar el mostreig i les pròpies dades, es va elaborar un model de fitxa

de camp que es va omplir per a cada estació. Aquesta fitxa inclou les següents

dades:

3.5.1. - Dades de referència

L’encapçalament de la fitxa corresponent a cada punt crític conté les dades

bàsiques sobre la seva localització. Els aspectes que recull són els següents:

• CODI I DENOMINACIÓ DEL PUNT. Codi establert i nom del tram considerant

el nom de l’aprofitament si és que existeix, o l’estació d’aforament més propera.

• TERME MUNICIPAL. Nom del terme municipal en el que es troba l’assud o la

presa que regula el tram considerat.

• COORDENADES. Coordenades geogràfiques UTM de l’assud o presa.

• DATA I HORA DE LA VISITA. Moment en el que es van realitzar les visites de

camp.

• TITULAR DE L’APROFITAMENT: Nom del titular que realitza l’aprofitament.

• CAUSA DE LA DERIVACIÓ: Fa referència al destí que es dóna a l’aigua que

es detrau al tram de riu. Les causes tipificades són hidroelèctrica, industrial, reg,

abastament de poblacions i altres.


52

3.3.2. - Dades sobre l’obra hidràulica i la seva gestió

La segona part de la fitxa comprèn les dades sobre l’obra hidràulica, així com els

possibles objectius de la fixació d’un règim de cabals de manteniment. Els

descriptors que conté són:

• CARACTERÍSTIQUES DE L’OBRA HIDRÀULICA: Es recullen en aquest

apartat la longitud i l’altura de l’assud o la presa, el tipus d’òrgans de regulació

de què consta, el material de construcció i l’existència de fuites i filtracions. Les

abreviatures que apareixen a la fitxa dels òrgans de regulació són les següents:

Sobreeixidor lliure: AL

Sobreeixidor de comporta: AC

Comporta intermitja: CI

Comporta de fons: CF

Comporta de canal: CC

• OBJECTIU DE GESTIÓ: En aquest punt es fa una estimació de les prioritats a

l’hora de determinar el règim de cabals circulants en el tram en qüestió. Les

possibilitats són les següents: Pesca, Turisme, Valors culturals, Làmina d’aigua

(Paisatge), Ecosistema, Lúdic, Altres.

DESCRIPTORS DE L’ÍNDEX DE CRITICITAT

La part central de la fitxa correspon als paràmetres utilitzats per a estimar la

criticitat de cada punt, la descripció dels quals ja ha estat tractada anteriorment.

OBSERVACIONS

La part final es dedica a recollir els possibles comentaris i anotacions de l’equip en

el treball de camp o en el procés de càlcul que, encara que no repercuteixen en el


53

resultat de la valoració, poden ser indicatives d’aspectes rellevants del punt

estudiat.

A l’annex 2 es pot trobar el model de la fitxa que conté les dades de cada punt

estudiat.

4. LES METODOLOGIES DE CÀLCUL DE RÈGIM DE CABALS

4.1. PRINCIPALS METODOLOGIES DE CÀLCUL DE CABALS DE MANTENIMENT

Seguidament s’exposa una breu descripció dels principals mètodes de càlcul de

cabals de manteniment, extreta dels treballs de Palau (1994).

4.1.1 Mètodes hidrològics

Considerada la metodologia més simple, es basa en l’ús de les dades

hidrològiques en forma de registres històrics mensuals o diaris a partir dels quals

es defineix ja sigui un percentatge fixe de cabal mig anual, o bé un valor derivat

d’algun índex i que serveix per a obtenir el cabal mínim teòricament capaç de

mantenir unes característiques de l’ecosistema fluvial en un nivell predeterminat

acceptable. La gran majoria d’aquest tipus de mètodes es basa exclusivament en

dades hidrològiques per a calcular els cabals mínims, mentres que altres

metodologies, com les de tipus holístic, utilitzen també ampliament aquestes

dades, però dins un conjunt de fonts d’informació més ampli (dades

geomorfològiques, faunístiques, etc).

Cal indicar que algunes metodologies hidrològiques criticades per la seva aparent

simplicitat, han estat desenvolupades considerant criteris hidràulics i


54

geomorfològics, tal com el Mètode de Tennant (1976), que es podria considerar

com el precursor dels mètodes holístics que més endavant s’exposen.

Aquest tipus de mètodes, concretament els basats en percentatges del cabal mig

interanual són els adoptats per les Confederacions Hidrogràfiques Espanyoles i

Administracions autonòmiques. Dins d’aquest tipus de mètodes es troba la

legislació francesa, basada en la “regla del 10%” del cabal mig interanual i la Llei

Federal Suïssa que proposa uns algoritmes constituïts per un cabal mínim base i

un cabal complementari variable en funció del Q347.

Altres mètodes clàssics dins d’aquest bloc són el de Hoppe (Gordon et al 1992), el

Montana (Tennant, 1976), el “Utah Water Records Methodology” (Geer, 1980 in

EPRI, 1987) i l’ “Aquatic Base Flow” (ABF; Orth & Leonard, 1990) que proposa

com cabal mínim la mitjana del mes amb els cabals mínims. Aquest juntament

amb el de Montana, són els dos mètodes més utilitzats a Nord Amèrica (Reiser et

al 1989 in Orth & Leonard, 1990).

4.1.2 Mètodes de simulació hidràulica (MSH)

Aquestes metodologies es basen principalment en mesures de seccions

transversals representatives dels rius i estudiar els canvis que es produeixen en

variables hidràuliques simples, com el perímetre mullat o la profunditat màxima.

Per a cada una d’aquestes variables s’estableixen valors limitants per a la fauna

aquàtica, pel que és necessari desenvolupar els estudis de reconeixement de la

relació entre hábitat-cabal i la definició en funció del corresponent valor limitant. En

alguns casos, les relacions entre cabal i hidràulica fluvial són simulades, utilitzant

una notable varietat de models hidráulics, però fonamentalment el basat en

l’equació de Manning.

Es consideren aquestes metodologies com les precursores de les més sofisticades

simulacions d’hábitat (mètodes hidrobiològics) que utilitzen les dades d’hidràulica


55

recollides de múltiples seccions transversals associades a la informació de

microhàbitat i biològica, però a diferència d’aquests, la component biològica no és

la base directa dels càlculs.

Dins els mètodes de tipus hidràulic, el més rellevant i més conegut és el del

perímetre mullat (Gordon et al 1992), segons el qual els increments de cabal no

suposen un augment substancial del perímetre mullat. Aquest mètode se sol

aplicar en zones de ràpids per ser les que més canvien amb la reducció de cabal.

Els mètodes que es poden considerar els precursors dins dels hidráulics són els

que es basen en una sèrie de criteris relacionats amb la profunditat mínima a

mantenir en un tram de riu o l’intèrval òptim de velocitats (Stalnaker & Arnette,

1976). A nivell de la població de truites, les dades bibliogràfiques recopilades de

Stalnaker & Arnette (1976) i Thompson (1974) senyalen la necessitat d’una

profunditat mínima de 12 cm per al normal desplaçament de les truites petites (<

15 cm de longitud furcal) i de 18-24 cm per a les de major mida. Altres autors

(Gordon et al, 1992) estableixen que la profunditat mínima ha de ser de 20 cm o

de 25-30 cm (García de Jalón, 1992). Amés la velocitat màxima de l’aigua no ha

de superar 1,2 m/s per a les truites petites i 2,4 m/s per a les majors, amb un òptim

al voltant de 0,50 m/s (Gordon et al, 1992). Aquests límits varien per a zones de

refugi i per al macrobentos reòfil.

4.1.3 Mètodes de Simulació de l’hàbitat fluvial (SHF)

Han estat nombroses i sofisticades les metodologies desenvolupades per a

determinar els cabals ambientals d’un riu sobre la base de les respostes biòtiques

als canvis incrementals de cabal. El punt de partida és l’obtenció exhaustiva de

dades sobre un estat inicial de referència en el que s’estudia el comportament de

l’espècie o grup d’espècies que interessi en relació amb les característiques totals

del seu medi. La majoria d’autors coincideixen en que les variables fonamentals

per a la truita i els peixos en general són de principalment de tipus abiòtic, en


56

concret l’hábitat aquàtic profunditat, velocitat mitja de la columna d’aigua, tipus de

substracte i la qualitat i quantitat de refugis (Lewis, 1969, Bain et al 1988, Orth &

Leonard, 1990). Aquestes variables o altres seleccionades es quantifiquen en

forma de “corbes d’idoneïtat per a les espècies estudiades, sobre les que es

possible mesurar quins seran els efectes d’una variació d’algun paràmetre dels

seleccionats.

Generalment els canvis són modelats en la disponibilitat i idoneïtat de les

combinacions d’hábitat hidráulic en l’espai i en el temps, per a la qual cosa es

combina la informació dels requeriments de les espècies en relació a una sèrie de

variables de l’hàbitat, es realitza la mesura d’aquestes variables en l’hàbitat

aquàtic objecte d’estudi i s’analitza la variació de les variables amb el cabal. A

partir d’aquí es prediu l’òptim de descàrregues en diferents estadis com cabal mig

mediambiental.

El mètode hidrobiològic per excelència és l’IFIM (“Instream Flow Incremental

Methodology”, Bovee, 1982) i la seva aplicació informatitzada PHABSIM (Physical

Habitat Simulation Methodology).

A Europa aquesta metodologia ha estat fortament aplicada a França (anomenat

“Metòde des Microhábitats”; Sabaton, 1993 i a Espanya (García de Jalón et al,

1993).

Com a precursor d’aquest tipus de mètodes caldria esmentar l’ “Habitat Quality

Index” (HQI) basat en un polinomi que pondera 11 variables (físiques, químiques i

biològiques) descriptors d’una sèrie de característiques del riu, prèviament

valorades sobre una escala entre 0 i 4 segons les dades reals mesurades o

estimades. Aquest mètode dóna com a resultat biomassa de truites en relació a

intervals de cabals, el que permet establir una corba entre aquestes dues variables

i decidir quin és l’increment de cabal que aconsegueix mantenir una determinada

biomassa de truita. Hi ha pocs estudis de contrastat d’aquest mètode en l’estat


57

espanyol i res publicat, però en els disponibles es van obtenir els valors de

biomassa de truita amb poca desviació (< 20%) respecte als obtinguts mitjançant

pesca elèctrica.

4.1.4 Mètodes Multicriteri (holístics) (MMC)

A principis dels 90 no eren formalment reconegudes, encara que actualment

diverses d’aquestes metodologies han emergit ràpidament en l’àmbit internacional.

Es tracta d’una aproximació a una visió global del riu, en la qual els cabals són el

suport bàsic per a tots els components o atributs de l’ecosistema fluvial.

Els fonaments conceptuals es basen en la Teoría d’Ecosistemes Fluvials, més

particularment en la Teoría de las Perturbacions. S’assumeix en primer lloc que el

règim hidrològic natural d’un riu manté diàriament tota la biota del medi fluvial,

geomorfologia del canal i els sistemes riparis, planes d’inundació i zones humides

afectades pels nivells del riu. S’assumeix amés que alguns dels cabals bàsics i de

les avingudes, són més esencials que altres per a mantenir l’ecosistema fluvial.

Una descripció adequada en termes de magnitud, durada, temps i freqüència, i la

seva incorporació en un règim de cabals regulat, permetria la conservació de les

característiques biòtiques i la integritat funcional del riu per a que peristeixi.

Com a metodologies representatives tenim la de Sudàfrica “Building Block

Methodology” (BBM. King & Tharme, 1994; King & Louw, 1998) i l’Australiana

“Holistic Approach” (Arthington, 1998), desenvolupades per un camí molt paral·lel

a partir del mateix origen comú (Arthington et al. 1992).

Els mètodes hidrològics més evolucionats podrien incloure’s en aquestes

metodologies ja que han estat modificats per a incloure variables de la conca i

criteris ecològics en les seves aplicacions. Per exemple, Estes (1996) proporciona

un exemple d’una variació del Mètode de Montana per a l’ús a Alaska amb l’adició

de l’opinió d’experts sobre les dades fenonògiques de les espècies de peixos,


58

estimacions de la durada de cabals i ús d’un índex hidrològic – la mitja del cabal

mig mensual – sobre tots els anys d’un registre.

El mètode del Cabal Bàsic és en principi una metodologia hidrològica (treballa a

partir de la informació de les sèries hidrològiques), però admet en la seva posada

en pràctica els objectius holístics i hidrobiològics i amés es valida hidràulicament.

Cadascun dels tres tipus de plantejaments metodològics pot tenir fonaments

empírics o bé teòrics. Els dos primers tenen com ventatja que són d’aplicació

senzilla, però aquesta senzillesa és sovint criticada per considerar-se insuficients

per a explicar la complexitat dels processos naturals. Els mètodes biològics són

els que s’han utilitzat més els darrers anys. Certament suposen un avanç

important en el coneixement dels aspectes que han d’intervenir en el càlcul dels

cabals de manteniment, però la seva complexitat metodològica els converteix en

poc pràctics.

4.2. PROPOSTA DE LA METODOLOGIA DE CÀLCUL DE CABALS DE MANTENIMENT A APLICAR ALS PUNTS ESTUDIATS

4.2.1. Definició del cabal de manteniment per cada punt crític

Per la definició del mètode de càlcul del Cabal de manteniment en cada punt crític,

s’han establert tres condicions.

En primer lloc s’ha considerat la conveniència de establir dues opcions

metodològiques per a cada punt crític, una de preferent i en principi més adient,

que es dedueix de la característica o component més importants, de l’ecosistema

fluvial que es vol preservar. L’altra opció, és la alternativa més adient en el cas de

que la primera opció, per les raons que sigui no puguès ésser aplicada.

La segona condició es refereix a la forma o criteris d’atribució dels mètodes a cada


59

punt crític. En aquest cas, s’ha elaborat una mena d’algoritme cualitatiu expresat

en forma de diagrama, que permet definir directament quina pot ésser la primera

opció metodològica per cada punt crític, i deduïr-ne també l’alternativa com la

segona més adient. Aquest diagrama, que es presenta en la figura III.18, té com

finalitat fonamental el reduir la subjectivitat de les decissions i permetre un nivell

de reproductibilitat del resultats suficient, en la seva aplicació per part de diferents

usuaris.

60

FIGURA III.18. DIAGRAMA DE DETERMINACIÓ DE LA METODOLOGIA DE CÀLCUL DE CABALS DE MANTENIMENT.

DISPONIBILITAT DADES

HIDROLÒGIQUES POSSIBILITATDE

RESTITUCIÓ

MMC4

MSH3 CONDICIONS HIDRÀULIQUES

DE REFERÈNCIA

EXISTÈNCIA ESTUDIS O DADESHIDROLÒGIQUES

REQUERIMENTS DE L’HÀBITAT FÍSIC DE L’ESPÈCIE

SHF2

QBM1 EXTRAPOLABILITAT

I FIABILITAT

VALOR DE CONSERVACIÓ REFERÈNCIA

NO CONFLICTE D’INTERESOS

SI CONFLICTE D’INTERESOS

DEFINICIÓ DEL VALOR DE

CONSERVACIÓ

S

N

S

N

ALT

BAIX

IDENTIFICABLE

NO IDENTIFICABLE

BIÒTIC

ABIÒTIC

GLOBAL (Opció per defecte)

ALTA O ACCEPTABLE

BAIX

VALOR DE CONSERVACIÓ

ESPECÍFIC

DEFINIT

NO DEFINITO

GLOBAL


61

El diagrama per la presa de decisions de la figura III.18 s’inicia amb la

comprobació de l’existencia o no d’un valor de conservació específic i ben definit,

en el tram de riu objecte de consideració (punt crític). A continuació, s’exposa de la

forma més ordenada possible, el seu funcionament:

1. En el cas que existeixi aquest valor de conservació definit, el diagrama

condueix cap a la seva definició (caracterització) i l’anàlisi de la seva

naturalesa, ja sigui biòtica o abiòtica. En el primer cas seran els requeriments

de l’habitat físic del component biòtic els que, mitjançant un mètode de

Simulació de l’Habitat Físic (SHF) definiran el cabal de manteniment més

adient. En el segon cas, el mètode més adient es deduirà de l’aplicació d’un

Model de Simulació Hidràulica (MSH) que permeti obtenir quin és el primer

cabal, a partir del mínim natural, que compleix les condicions hidràuliques de

preferencia, considerades bàsiques per la conservació del component o

aspecte abiòtic definit.

Com components biòtics definits, s’enten les poblacions d’espècies de fauna i

flora catalogades com valor de conservació específic, tant en el riu com en les

riberes. Com components abiòtics definits, hi ha per exemple el manteniment

d’un pla, secció o cabal d’aigua per raons paisajístiques, d’usos de la llera,

aprofitaments del cabal, etc.

2. En el cas que no existeixi cap valor de conservació definit, o be que calgui

adreçar la conservació cap al global de l’ecosistema fluvial, aleshores s’ha de

veure la disponibilitat de dades hidrològiques (registres de cabals mitjos diaris

dels darrers 10 anys, aproximadament com a mínim). Si es disposa d’aquestes

dades, pot aplicar-se directament el mètode del QBM (Cabal Bàsic de

Manteniment). En cas contrari cal valorar les possibilitats de deduir o disposar,

de series de cabals restituides. De nou si la resposta és afirmativa, pot aplicar-

se el QBM i si es negativa, cal apurar la decissió fins saber si hi ha possibilitat

d’obtenir series de cabals representatives i fiables a partir de estacions


62

d’aforament properes, nivells d’embassaments, etc. És important comprobar la

fiabilitat d’aquestes dades (ajust a la realitat) i no tant sols la seva

representativitat (extrapolabilitat). Si la valoració ás alta, pot adoptar-se el

mètode QBM en el càlcul, si no es així cal descartar tota opció i pasar a veure

si existeix dins l’ecosistema fluvial, algún valor de conservació no identificat,

però identificable, que pugui actuar com referent per el càlcul d’un cabal de

manteniment; és a dir que sigui indicador dels requeriments de referència per

la seva conservació i la de l’ecosistema aquàtic en conjunt.

3. Si és possible identificar aquest valor de conservació de referència, cal veure si

es tracta d’un component o aspecte de naturalessa biòtica o bé abiòtica i

aleshores seguir el mateix procediment descrit en el punt 1 anterior.

4. Si no és possible identificar cap valor de conservació de referència concret, cal

avaluar si aquest fet és atribuïble a l’existència d’interesos contraposats, entre

els usos, aprofitaments i característiques del tram de riu catalogat com punt

crític. Si aquest és el cas, cal anar cap un Model Multi-Criteri (MMC) o de

participació pública, en el que un grup d’experts de diferents àmbits, desprès

d’escoltar als diferents usuaris i interlocutors (regants, poblacions, indústries,

pescadors, grups conservacionistes, etc.) amb interessos en el tram de riu en

questió, defineixin el cabal de manteniment adient.

Si no es tracta d’un tram de riu sotmès a conflicte d’interesos i el que pasa es

que tampoc hi ha cap valor de conservació clarament identificable, pot optar-se

per predefinir unes condicions hidràuliques del tipus de riu que es vol mantenir

o establir (una profundidat i/o amplada del pla d’aigua mínimes, una diversitat

d’ambients i velocitats de l’aigua determinada, etc.). Aleshores, mitjançant un

Model de Simulació Hidràulica, podrà definir-se com cabal de manteniment, el

mínim que acompleixi les condicions de refèrencia preestablertes.


63

4.2.2 Relacions entre els diferents mètodes de càlcul

El diagrama mostrat en la figura III.18, no presuposa que els diferents mètodes de

càlcul del cabal de manteniment considerats (QBM, SHF, MSH i MMC), siguin

opcions absolutament independents. Ans al contrari, des d’aquest estudi es

proposa que es considerin interelacionats i complementaris per tal de obtenir

resultats amb les màximes garanties de cara a la conservació dels rius i les seves

comunitats naturals.

La figura III.19 mostra quines han d’ésser les relacions mínimes entre les diferents

metodologies considerades en aquest estudi, d’acord amb els següents

comentaris:

A. De totes les propostes, la més indefinida (o si es vol, la més oberta) és la dels

Models Multi-Criteri, ja que no són en si mateixos un mètode de càlcul, sino

una estrategia o procediment per arribar a definir-lo. Això vol dir que a partir de

l’aplicació d’un MMC se’n pot derivar perfectament la conclusió d’obtenir el

cabal de manteniment mitjançant un dels altres tres mètodes, preferentment

amb SHF i MSH, i en menor grau amb el QBM.

B. D’altra banda, els Models de Simulació Hidràulica (MSH) són una eina molt

adient per comprobar de forma ràpida i al menys orientativa, quin serà el

comportament hidràulic del cabal de manteniment establert, de manera que és

recomanable que, independenment de quina sigui la metodologia de càlcul

emprada, finalment s’apliqui un MSH per comprobar-ne els resultats a nivell

hidràulic.

C. Finalment, de tots els mètodes considerats en aquest estudi, l’ùnic que

incorpora altres consideracions distintes a les d’un cabal mínim de

manteniment, però igualment importants per la conservació i el funcionament

del tram de riu regulat, és el QBM. Així, aquest mètode inclou la definició, d’un


64

cabal bàsic (que seria l’equivalent al dels altres mètodes i representa el mínim

que cal garantir en el riu), d’un cabal de manteniment propiament (que és la

distribució variable en el temps dels cabals mínims), d’un cabal generador (que

actua com renovador i dinamitzador del riu regulat i reprodueix les crescudes

ordinàries), d’una limitació als cabals màxims circulants (en el cas de

trasvassaments o grans embassaments), d’una limitació de la taxa de canvi de

cabal per unitat de temps (fonamental en rius sotmesos a canvis sobtats de

cabal) i també d’unes exigències mínimes pel que ha a qualitat físico-química

de l’aigua i qualitat biòtica, ambdues mesurables mitjançant pràcticament

qualsevol dels índex actualment existents.

FIGURA III.19. DIAGRAMA D’INTERPRETACIÓ DE LES RELACIONS ENTRE ELS MÈTODES DE

CÀLCUL

(Les lletres A,B,C fan referència a les relacions esmentades en el paràgraf

anterior)

MMC

QBM

SHF

MSH

A

A

A

B

B

C

C

C


65

IV RESULTATS

1. RESULTATS DE LA DETERMINACIÓ DELS PUNTS D’ESTUDI

D’acord amb el que s’ha indicat en apartats anteriors sobre el procés d’elaboració

de la llista provisional completa, es mostren les taules de distribució del nombre de

punts crítics per conca (taula IV.1), incloent els codis de referència, la denominació

de l’assud o aprofitament que genera el punt crític i les conques dels principals

cursos d’aigua a les que estan adscrits cadascun dels punts.

En total es van identificar 190 punts crítics, 60 pertanyents a la conca de l’Ebre

(taula VI.2) i 130 a les Conques Internes de Catalunya. Aquesta llista inclou una

amplia varietat d’afeccions al règim de cabals circulants, corresponent una gran


66

part d’ells a trams regulats amb finalitats hidroelèctriques, i en menor grau a punts

afectats per una regulació per a rec o altres finalitats.

TAULA IV.1: NOMBRE DE PUNTS CRÍTICS SEGONS CONQUES HIDROGRÀFIQUES.

CONCA HIDROGRÀFICA Nº DE PUNTS CRÍTICS

Conca de la Garona 8

Conca de la Noguera Ribagorçana 19

Conca de la Noguera Pallaresa 12

Conca del Segre 15

Conca del Ebre 6

Conca de L’Alt Llobregat 28

Conca del Baix Llobregat 11

Conca del Cardener 18

Conca del Bastareny 5

Conca de L’Anoia 1

Conca del Alt Ter 31

Conca del Baix Ter 3

Conca del Fluvià 17

Conca de la Muga 5

Conca de la Tordera 4

Conca del Besòs 2

Conca del Riudecanyes 1

Conca del Francolí 2

Conca del Gaià 1

Conca del Foix 1

TOTAL 190


67

TAULA IV.2: LLISTA DE PUNTS CRÍTICS A LA CONCA DE L’EBRE.

CLAU DENOMINACIÓ CLAU DENOMINACIÓ Conca de la Garona Conca del Segre G1 Aiguamoix S1 Bellver G2 Arties S2 Pont de bar G3 Toma Cledes S3 St. Pere i Rec del Molí G4 Benós S4 Parc del Segre G5 Bossòst S5 Organyà G6 Benós Joeu S6 Piscifactoria Oliana G7 St. Joan de Toran S7 Oliana G8 Toran S8 Rialb Conca de la Noguera Ribagorçana S9 Ponts NR1 Baserca S10 Canal d’Urgell NR2 Senet S11 Alòs NR3 Vilaller S12 St. Llorenç de Montgai NR4 Cavallers S13 El partidor NR5 St. Esperit S14 Mitjana NR6 Assud riu Durro S15 Montoliu-butsènit NR7 Assud de Caldes Conca de la Noguera Pallaresa NR8 Assud de Barruera NP1 Borén NR9 Assud de Llesp NP2 Torrassa NR10 Escales NP3 Espot NR11 Sopeira NP4 Graus NR12 Canelles NP5 Tavascan NR13 Santa Anna NP6 Vallferrera NR14 Pinyana NP7 Sallente NR15 Alfarràs NP8 Senterada NR16 Albesa NP9 St. Antoni NR17 Sèquia Torrelameu NP10 Sossís NR18 Corbins NP11 Terradets NR19 Assud de St. Martí NP12 Camarasa Conca del Ebre Conca del Siurana E1 Riba-roja SI1 Presa del Siurana E2 Flix SI2 Pantà dels Guiamets E3 Ascó E4 Xerta


68

TAULA VI. 3: LLISTA DE PUNTS CRÍTICS DE LES CONQUES INTERNES DE CATALUNYA.

CLAU DENOMINACIÓ CLAU DENOMINACIÓ Conca de L’Alt Llobregat Conca del Baix Llobregat LL1 Fonts del Llobregat I LL48 Fàbrica de Can Soler LL2 Fonts del Llobregat II LL49 Fàbrica de Can Balet LL3 Ca l’Artigas LL50 Fàbrica de Burés LL4 Pobla de Lillet LL51 Canal de Torcidos Ibéricos LL10 Cal Vidal LL52 Nerva LL11 Canal industrial de Berga LL53 J. Espona LL11 bis Presa de Baells LL54 Cal Comes LL12 Cal Rosal LL55 Colònia Gomis LL13 Colònia Monegal LL56 Colònia Sedó LL14 Resclosa de la Bauma LL57 Polígon Catex-Molí LL15 Viladomiu Vell LL58 Can Bros LL16 Viladomiu Nou Conca del Cardener LL17 Guixaró LL32 Fonts del Cardener LL18 Cal Cases LL33 La Gafa LL19 Cal Marçal I LL33 bis La Gafa II LL20 Cal Marçal II LL34 Cal Masquefa LL21 Cal Riera LL34 bis Llosa del Cavall LL21 bis Santa Maria de Merlès LL35 Ratavilla LL22 Hilaturas Forcada LL36 Molí de Cups LL23 Soldevila LL36 bis St. Ponç LL24 Resclosa del Molí LL38 Garrigó LL25 Resclosa de Vilafruns LL39 Perpetu LL26 Mal Pas LL40 Fàbrica de Paper LL27 Cal Guix LL41 Cardona LL28 Corbatera LL42 Malagarriga LL29 Sant Benet LL43 Colònia Valls LL30 Resclosa dels Tres Salts LL44 Cal Jover LL31 Pont de Vilomara LL45 Cal Cortès Conca del Bastareny LL46 Cal Caballer LL5 Molí del Forat LL47 Sant Joan de Vilatorrada LL6 Resclosa de la serradora Conca de L’Anoia LL7 Can Gonfaus LL59 Resclosa de Igualada LL8 Cal Torras Conca del Fluvià LL9 Cal Ros F1 La Canya I


69

TAULA VI.3 (CONTINUACIÓ): LLISTA DE PUNTS CRÍTICS DE LES CONQUES INTERNES DE

CATALUNYA.


70

CLAU DENOMINACIÓ CLAU DENOMINACIÓ Conca de l’Alt Ter F2 La Canya II T1 Molló F3 Resclosa de la Sebastiana T2 Camprodon F4 Sant Joan les Fonts T3 Sant Pau de Seguries F5 Castellfollit de la Roca I T4 Queralbs I F6 Castellfollit de la Roca II T5 Queralbs II F7 Montagut T6 Rialb I F8 Sant Jaume de Llierca T7 Rialb II F9 Molí d’en Carlot T8 Ribes de Freser I F10 Besalú T9 Ribes de Freser II F11 Paperera La Confinza T10 Ribes de Freser III F12 Esponellà I T11 Balneari Montagut I F13 Esponellà II T12 Balneari Montagut II F14 Orfes T13 Colònia Perramon F15 Bàscara T14 Colònia Herand I F16 Garrigàs T15 Colònia Herand II F17 Sant Mori T16 Colònia Pernau Conca de la Muga T17 Ripoll I M1 a Pantà de Boadella I T18 Ripoll II M1 Pantà de Boadella II T19 Farga de Bebié M2 Boadella d’Empordà T20 Montesquiu M3 Les Escaules T21 Sant Quirze de Besora I M4 Pont de Molins T21 a Sant Quirze de Besora II Conca de la Tordera T21 b Sant Quirze de Besora III TO1 a Presa de Santa Fe T21 c Borgonyà I TO1 b Assud Gualba T22 Borgonyà II TO1 Assud de la Riera del Teix T22 a Sant Hipòlit de Voltregà TO2 Assud de Viladecans T22 b Gleva Conca del Besòs T23 Confluència del Gurri B1 Presa Vallfornés T23 a Embassament de Sau B2 Assud Aiguafreda T23 b Emb. de Susqueda Conca del Riudecanyes T23 c Embassament de Pasteral R1 Presa del Riudecanyes Conca del Baix Ter Conca del Francolí T24 a Assud El Pasteral II FR1 Assud de La Riba T24 Anglès I FR2 Assud de Constantí T25 Bonmatí Conca del Gaià Conca del Foix GA1 Presa del Catllar FO1 Presa del Foix

2. RESULTATS DE LA CLASSIFICACIÓ DELS PUNTS ESTUDIATS


71

Els resultats que es presenten tot seguit resulten d'aplicar l'expressió de l'Índex de

Criticitat amb els valors obtinguts per a cada punt després de la visita de camp i

els treballs de gabinet oportuns. Tot i això, l'obtenció dels resultats definitius, falta

per valorar el descriptor Prioritat Estratègica, tasca reservada a l'Agència Catalana

de l'Aigua.

En primer lloc es presenten els resultats redondejats i ordenats per conques, i dins

de cada conca, de major a menor criticitat.

2.1 RESULTATS ORDENATS PER CONQUES CONCA VALOR ÍNDEX CODI ESTACIÓ BESÒS

382 B-01 PRESA VALFORNERS

362 B-02 AIGUAFREDA

EBRE

215 E-01 RIBA-ROJA

101 E-02 FLIX

50 E-04 XERTA

36 E-03 ASCÓ

FLUVIÀ

342 F-12 ESPONELLÀ I

303 F-14 ASSUD ORFES

303 F-08 ST JAUME DE LLIERCA

225 F-10 BESALÚ

168 F-16 GARRIGÀS

152 F-09 MOLÍ D'EN CARLOT

131 F-07 MONTAGUT

121 F-11 PAPERERA LA CONFINZA

120 F-15 BASCARÀ

CONCA VALOR ÍNDEX CODI ESTACIÓ FLUVIÀ


72

98 F-13 ESPONELLÀ II

87 F-03 RESCLOSA DE LA SEBASTIANA

87 F-04 ST JOAN LES FONTS

87 F-17 ST MORÍ

61 F-05 CASTELLFOLLIT DE LA ROCA I

55 F-06 CASTELLFOLLIT DE LA ROCA II

20 F-02 LA CANYA II

20 F-01 LA CANYA I

FOIX

1025 FO-01 PRESA DE FOIX

FRANCOLÍ

76 FR-01 ASSUD DE LA RIBA

0 FR-02 ASSUD DE CONSTANTÍ

GAIÀ

834 GA-01 PRESA DEL CATLLAR

GARONA

650 G-01 AIGUAMOIX

271 G-08 TORAN

183 G-03 TOMA CLEDES

159 G-07 ST. JOAN DE TORAN

141 G-02 ARTIES

117 G-06 BENÓS JOEU

99 G-05 BOSSÒST

89 G-04 BENÓS

LA MUGA

125 M-04 PONT DE MOLINS M-4

64 M-01a BOADELLA

62 M-03 LA MUGA III

59 M-02 LA MUGA II

45 M-01 LA MUGA I

LLOBREGAT

502 LL-55 COLÒNIA GOMIS

CONCA VALOR ÍNDEX CODI ESTACIÓ LLOBREGAT


73

407 LL-50 FÀBRICA DE BURÉS

361 LL-31 PONT DE VILOMARA

360 LL-53 J. ESPONA

340 LL-34 CAL MASQUEFA

316 LL-38 GARRIGÓ

309 LL-52 NERVA

308 LL-28 CORBATERA

306 LL-42 MALAGARRIGA

306 LL-23 SOLDEVILA

301 LL-47 ST JOAN DE VILATORRADA

299 LL-30 RESCLOSA DELS TRES SALTS

296 LL-12 CAL ROSAL

295 LL-11 CANAL INDUSTRIAL DE BERGA

291 LL-18 CAL CASES

284 LL-49 FÀBRICA DE CAN BALET

271 LL-59 RESCLOSA D'IGUALADA

260 LL-10 CAL VIDAL

247 LL-51 CANAL DE TORCIDOS IBÉRICOS

245 LL-13 COLÒNIA MONEGAL

236 LL-14 RESCLOSA DE LA BAUMA

216 LL-32 FONTS DEL CARDENER

202 LL-44 CAL JOVER

197 LL-54 CAL COMES

189 LL-43 COLÒNIA VALLS

176 LL-20 CAL MARÇAL II

164 LL-09 CAL ROS

161 LL-03 CA L'ARTIGAS

157 LL-05 MOLÍ DEL FORAT

142 LL-02 FONTS DEL LLOBREGAT II

133 LL-36 MOLÍ DE CUPS

128 LL-48 FÀBRICA DE CAN SOLER

127 LL-15 VILADOMIU VELL

CONCA VALOR ÍNDEX CODI ESTACIÓ LLOBREGAT


74

125 LL-07 CAN GONFAUS

113 LL-33bis GAFA II

111 LL-27 CAL GUIX

111 LL-11bis BAELLS

103 LL-21bis ST MARÍA DE MERLÈS

98 LL-01 FONTS DEL LLOBREGAT

98 LL-04 POBLA DE LILLET

97 LL-16 VILADOMIU-NOU

96 LL-39 PERPETU

95 LL-56 COLÒNIA SEDÓ

93 LL-29 SANT BENET

92 LL-40 FÀBRICA DE PAPER

88 LL-45 CAL CORTÈS

79 LL-41 CARDONA

76 LL-58 CAN BR0S

71 LL-25 RESCLOSA DE VILAFRUNS

71 LL-06 RESCLOSA DE LA SERRADORA

70 LL-08 CAL TORRAS

65 LL-19 CAL MARÇAL I

65 LL-21 CAL RIERA

65 LL-36bis EMBASSAMENT DE ST. PONÇ

65 LL-35 RATAVILLA

64 LL-22 HILATURAS FORCADA

61 LL-34bis LLOSA DEL CAVALL

60 LL-33 LA GAFA I

57 LL-26 MAL PAS

55 LL-57 POLÍGON CATEX-MOLÍ

36 LL-17 GUIXARÓ

32 LL-46 CAL CABALLER

28 LL-24 RESCLOSA DEL MOLÍ

CONCA VALOR ÍNDEX CODI ESTACIÓ NOGUERA PALLARESA


75

664 NP-09 ST ANTONI (TALARN O TREMP)

549 NP-11 TERRADETS

308 NP-07 SALLENTE

271 NP-08 SENTERADA

267 NP-10 SOSSÍS

245 NP-05 TAVASCAN

216 NP-04 GRAUS

164 NP-01 BORÉN

149 NP-03 ESPOT

134 NP-02 TORRASSA

51 NP-12 CAMARASA

20 NP-06 VALLFERRERA

NOGUERA RIBAGORÇANA

703 NR-01 BASERCA

595 NR-10 ESCALES

317 NR-14 PINYANA

311 NR-11 SOPEIRA

239 NR-02 SENET

232 NR-04 CAVALLERS

180 NR-09 PONT DE SUERT

169 NR-07 ASSUD DE CALDES

162 NR-13 SANTA ANNA

145 NR-12 CANELLES

121 NR-03 VILALLER

108 NR-05 ASSUD DE ST. MARTÍ

105 NR-06 ASSUD RIU DURRO

48 NR-16 ALBESA

37 NR-18 CORBINS

37 NR-17 SÈQUIA TORRELAMEU

30 NR-15 ALFARRÀS

30 NR-08 ST. ESPERIT

CONCA VALOR ÍNDEX CODI ESTACIÓ RIUDECANYES


76

617 R-01 PRESA DE RIUDECANYES

SEGRE

499 S-14 MITJANA

487 S-10 CANAL D´URGELL

234 S-13 EL PARTIDOR

197 S-08 RIALB

185 S-06 PISCIFACTORIA OLIANA

SEGRE

133 S-04 PARC DEL SEGRE

126 S-09 PONTS

113 S-15 MONTOLIU-BUTSÈNIT

107 S-07 OLIANA

89 S-12 ST LLORENÇ DE MONTGAI

86 S-05 ORGANYÀ

52 S-02 PONT DE BAR

49 S-01 BELLVER

46 S-03 ST PERE i REC DEL MOLÍ

35 S-11 ALÒS

SIURANA

550 SI-02 PRESA ELS GUIAMETS

149 SI-01 PRESA DE SIURANA

TER

842 T-23b EMBASSAMENT DE SUSQUEDA

352 T-12 BALNEARI MONTAGUT II

347 T-23a EMBASSAMENT DE SAU

326 T-19 FARGA DE BEBIÉ

312 T-02 CAMPRODÓN

306 T-10 RIBES DE FRESER III

255 T-13 COLÒNIA PERRAMON

218 T-23c EMBASSAMENT DEL PASTERAL

210 T-21c BORGONYÀ I

198 T-21 SANT QUIRZE DE BESORA I

CONCA VALOR ÍNDEX CODI ESTACIÓ TER


77

197 T-11 BALNEARI MONTAGUT I

196 T-04 QUERALBS I

194 T-01 MOLLÓ

193 T-22a ST. HIPÒLIT DE VOLTREGÀ

179 T-09 RIBES DE FRESER II

178 T21a SANT QUIRZE DE BESORA II

154 T-24a ASSUD EL PASTERAL II

140 T-20 MONTESQUIU

123 T-08 RIBES DE FRESER I

122 T-07 RIALB II

114 T-17 RIPOLL I

97 T-06 RIALB I

93 T-22b GLEVA

93 T-15 COLÒNIA HERAND II

91 T-22 BORGONYÀ II

91 T-03 ST PAU DE SEGÚRIES

90 T-21b SANT QUIRZE DE BESORA III

86 T-25 BONMARTÍ

85 T-24 ANGLÈS

85 T-23 CONFLUÈNCIA DEL GURRI

62 T-14 COLÒNIA HERAND I

61 T-05 QUERALBS II

57 T-18 RIPOLL II

36 T-16 COLÒNIA PERNAU

TORDERA

253 TO-01a PRESA DE STA. FE DE MONTSENY

218 TO-02 ASSUD DE VILADECANS

208 TO-01 ASSUD DE LA RIERA DEL TEIX

38 TO-01b ASSUD GUALBA


78

2.2 RESULTATS ORDENATS PER CATEGORIES

Per analitzar els resultats, s'han classificat en quatre categories, segons la pressió

de regulació que comporten. Les classes establertes són les següents:

• Impacte sever. El percentatge del valor de l'Índex respecte al seu valor màxim,

és superior al 40%

• Impacte alt. El valor de l'Índex respecte al màxim se situa entre el 20-40%

• Impacte moderat. El valor de l'Índex respecte al màxim se situa entre el 10-

19%

• Impacte baix. El valor de l'Índex respecte al màxim és inferior al 10%

Les freqüències de classe obtingudes han estat les que s’indiquen en la següent

taula:

TAULA VI.4: FREQUÈNCIES D’APARICIÓ DE LES CATEGORIES D’IMPACTE.

TIPUS D'IMPACTE Nº DE CASOS % CASOS

Sever 13 7.0

Alt 49 26.1

Moderat 55 29.2

Baix 71 37.7

Seguidament es presenten els resultats desglossats de l'agrupació seguint

aquestes categories:

CATEGORIA VALOR ÍNDEX CODI ESTACIÓ PERCENTATGE Sever


79

1025 FO-01 PRESA DE FOIX 98

842 T-23b EMBASSAMENT DE SUSQUEDA 80

834 GA-01 PRESA DEL CATLLAR 79

703 NR-01 BASERCA 67

664 NP-09 ST ANTONI (TALARN O TREMP) 63

650 G-01 AIGUAMOIX 62

617 R-01 PRESA DE RIUDECANYES 59

595 NR-10 ESCALES 57

550 SI-02 PRESA ELS GUIAMETS 52

549 NP-11 TERRADETS 52

502 LL-55 COLÒNIA GOMIS 48

499 S-14 MITJANA 47

487 S-10 CANAL D´URGELL 46

Alt

407 LL-50 FÀBRICA DE BURÉS 39

382 B-01 PRESA VALFORNERS 36

362 B-02 AIGUAFREDA 34

361 LL-31 PONT DE VILOMARA 34

360 LL-53 J. ESPONA 34

352 T-12 BALNEARI MONTAGUT II 34

347 T-23a EMBASSAMENT DE SAU 33

342 F-12 ESPONELLÀ I 33

340 LL-34 CAL MASQUEFA 32

326 T-19 FARGA DE BEBIÉ 31

317 NR-14 PINYANA 30

316 LL-38 GARRIGÓ 30

312 T-02 CAMPRODÓN 30

311 NR-11 SOPEIRA 30

309 LL-52 NERVA 29

308 NP-07 SALLENTE 29

308 LL-28 CORBATERA 29

306 LL-42 MALAGARRIGA 29

CATEGORIA VALOR ÍNDEX CODI ESTACIÓ PERCENTATGE Alt


80

306 T-10 RIBES DE FRESER III 29

306 LL-23 SOLDEVILA 29

303 F-14 ASSUD ORFES 29

303 F-08 ST JAUME DE LLIERCA 29

301 LL-47 ST JOAN DE VILATORRADA 29

299 LL-30 RESCLOSA DELS TRES SALTS 28

296 LL-12 CAL ROSAL 28

295 LL-11 CANAL INDUSTRIAL DE BERGA 28

291 LL-18 CAL CASES 28

284 LL-49 FÀBRICA DE CAN BALET 27

271 G-08 TORAN 26

271 NP-08 SENTERADA 26

271 LL-59 RESCLOSA D'IGUALADA 26

267 NP-10 SOSSÍS 25

260 LL-10 CAL VIDAL 25

255 T-13 COLÒNIA PERRAMON 24

253 TO-01a PRESA DE STA. FE DE MONTSENY 24

247 LL-51 CANAL DE TORCIDOS IBÉRICOS 24

245 LL-13 COLÒNIA MONEGAL 23

245 NP-05 TAVASCAN 23

239 NR-02 SENET 23

236 LL-14 RESCLOSA DE LA BAUMA 22

234 S-13 EL PARTIDOR 22

232 NR-04 CAVALLERS 22

225 F-10 BESALÚ 21

218 TO-02 ASSUD DE VILADECANS 21

218 T-23c EMBASSAMENT DEL PASTERAL 21

216 LL-32 FONTS DEL CARDENER 21

216 NP-04 GRAUS 21

215 E-01 RIBA-ROJA 20

210 T-21c BORGONYÀ I 20

208 TO-01 ASSUD DE LA RIERA DEL TEIX 20

CATEGORIA VALOR ÍNDEX CODI ESTACIÓ PERCENTATGE Moderat


81

202 LL-44 CAL JOVER 19

198 T-21 SANT QUIRZE DE BESORA I 19

197 T-11 BALNEARI MONTAGUT I 19

197 S-08 RIALB 19

197 LL-54 CAL COMES 19

196 T-04 QUERALBS I 19

194 T-01 MOLLÓ 19

193 T-22a ST. HIPÒLIT DE VOLTREGÀ 18

189 LL-43 COLÒNIA VALLS 18

185 S-06 PISCIFACTORIA OLIANA 18

183 G-03 TOMA CLEDES 17

180 NR-09 PONT DE SUERT 17

179 T-09 RIBES DE FRESER II 17

178 T21a SANT QUIRZE DE BESORA II 17

176 LL-20 CAL MARÇAL II 17

169 NR-07 ASSUD DE CALDES 16

168 F-16 GARRIGÀS 16

164 LL-09 CAL ROS 16

164 NP-01 BORÉN 16

162 NR-13 SANTA ANNA 15

161 LL-03 CA L'ARTIGAS 15

159 G-07 ST. JOAN DE TORAN 15

157 LL-05 MOLÍ DEL FORAT 15

154 T-24a ASSUD EL PASTERAL II 15

152 F-09 MOLÍ D'EN CARLOT 14

149 NP-03 ESPOT 14

149 SI-01 PRESA DE SIURANA 14

145 NR-12 CANELLES 14

142 LL-02 FONTS DEL LLOBREGAT II 14

141 G-02 ARTIES 13

140 T-20 MONTESQUIU 13

134 NP-02 TORRASSA 13

CATEGORIA VALOR ÍNDEX CODI ESTACIÓ PERCENTATGE Moderat


82

133 S-04 PARC DEL SEGRE 13

133 LL-36 MOLÍ DE CUPS 13

131 F-07 MONTAGUT 12

128 LL-48 FÀBRICA DE CAN SOLER 12

127 LL-15 VILADOMIU VELL 12

126 S-09 PONTS 12

125 LL-07 CAN GONFAUS 12

125 M-04 PONT DE MOLINS M-4 12

123 T-08 RIBES DE FRESER I 12

122 T-07 RIALB II 12

121 F-11 PAPERERA LA CONFINZA 12

121 NR-03 VILALLER 12

120 F-15 BASCARÀ 11

117 G-06 BENÓS JUEU 11

114 T-17 RIPOLL I 11

113 LL-33bis GAFA II 11

113 S-15 MONTOLIU-BUTSÈNIT 11

111 LL-27 CAL GUIX 11

111 LL-11bis BAELLS 11

108 NR-05 LLESP 10

107 S-07 OLIANA 10

105 NR-06 ASSUD RIU DURRO 10

103 LL-21bis ST MARÍA DE MERLÈS 10

101 E-02 FLIX 10

Lleu

99 G-05 BOSSÒST 9

98 LL-01 FONTS DEL LLOBREGAT 9

98 F-13 ESPONELLÀ II 9

98 LL-04 POBLA DE LILLET 9

97 LL-16 VILADOMIU-NOU 9

97 T-06 RIALB I 9

96 LL-39 PERPETU 9


83

CATEGORIA VALOR ÍNDEX CODI ESTACIÓ PERCENTATGE Lleu

95 LL-56 COLÒNIA SEDÓ 9

93 T-22b GLEVA 9

93 T-15 COLÒNIA HERAND II 9

93 LL-29 SANT BENET 9

92 LL-40 FÀBRICA DE PAPER 9

91 T-22 BORGONYÀ II 9

91 T-03 ST PAU DE SEGÚRIES 9

90 T-21b SANT QUIRZE DE BESORA III 9

89 G-04 BENÓS 8

89 S-12 ST LLORENÇ DE MONTGAI 8

88 LL-45 CAL CORTÈS 8

87 F-03 RESCLOSA DE LA SEBASTIANA 8

87 F-04 ST JOAN LES FONTS 8

87 F-17 ST MORÍ 8

86 T-25 BONMARTÍ 8

86 S-05 ORGANYÀ 8

85 T-24 ANGLÈS 8

85 T-23 CONFLUÈNCIA DEL GURRI 8

79 LL-41 CARDONA 8

76 LL-58 CAN BR0S 7

76 FR-01 ASSUD DE LA RIBA 7

71 LL-25 RESCLOSA DE VILAFRUNS 7

71 LL-06 RESCLOSA DE LA SERRADORA 7

70 LL-08 CAL TORRAS 7

65 LL-19 CAL MARÇAL I 6

65 LL-21 CAL RIERA 6

65 LL-36bis EMBASSAMENT DE ST. PONÇ 6

65 LL-35 RATAVILLA 6

64 LL-22 HILATURAS FORCADA 6

64 M-01a BOADELLA 6

62 T-14 COLÒNIA HERAND I 6

62 M-03 LA MUGA III 6


84

CATEGORIA VALOR ÍNDEX CODI ESTACIÓ PERCENTATGE Lleu

61 LL-34bis LLOSA DEL CAVALL 6

61 F-05 CASTELLFOLLIT DE LA ROCA I 6

61 T-05 QUERALBS II 6

60 LL-33 LA GAFA I 6

59 M-02 LA MUGA II 6

57 LL-26 MAL PAS 5

57 T-18 RIPOLL II 5

55 LL-57 POLÍGON CATEX-MOLÍ 5

55 F-06 CASTELLFOLLIT DE LA ROCA II 5

52 S-02 PONT DE BAR 5

51 NP-12 CAMARASA 5

50 E-04 XERTA 5

49 S-01 BELLVER 5

48 NR-16 ALBESA 5

46 S-03 ST PERE i REC DEL MOLÍ 4

45 M-01 LA MUGA I 4

38 TO-01b ASSUD GUALBA 4

37 NR-18 CORBINS 4

37 NR-17 SÈQUIA TORRELAMEU 3

36 LL-17 GUIXARÓ 3

36 T-16 COLÒNIA PERNAU 3

36 E-03 ASCÓ 3

35 S-11 ALÒS 3

32 LL-46 CAL CABALLER 3

30 NR-15 ALFARRÀS 3

30 NR-08 ST. ESPERIT 3

28 LL-24 RESCLOSA DEL MOLÍ 3

20 F-01 LA CANYA I 2

20 F-02 LA CANYA II 2

20 NP-06 VALLFERRERA 2


85

3. DEFINICIO DEL MÈTODE DE CÀLCUL DE CABAL DE MANTENIMENT PER CADA PUNT CRÍTIC

La taula X1 mostra els resultats de la definició de les metodologies

considerades en aquest estudi més adients, per l’establiment de cabals de

manteniment en cadascun dels punts crítics de la xarxa hidrogràfica catalana.

El diagrama deductiu presentat en la figura III.18, s’ha traduït en els resultats

de la taula VI.5, en base als següents criteris i algoritmes senzills, ara ja més

concrets:

1. Quan el valor de conservació d’un punt crític era suficientement important

com per la declaració de LIC (Lloc d’Interés Comunitari), la primera opció

metodològica escollida ha estat un mètode SHF (Simulació de l’Habitat

Físic) per tal de deduir el cabal de manteniment necessari per la

conservació del component (o components) de l’ecosistema fluvial que

determinen la declaració de LIC.

Si a més, la idoneïtat de dades de cabals (la seva disponibilitat, fiabilitat,

extrapolabilitat, etc.) era alta, aleshores també podia optar-se com primera

opció i de forma indistinta per el mètode QBM (Cabal Bàsic de

Manteniment), atès que en el principi d’aquesta metodologia és la

conservació de l’ecosistema en el seu conjunt.

Si la idoneïtat de dades de cabals (la seva disponibilitat, fiabilitat,

extrapolabilitat, etc.) era aceptable, quedaba com segona opció el mètode

QBM. Però, si la disponibilitat de dades de cabals (o la seva fiabilitat,

extrapolabilitat, etc.) era baixa, la segona opció passaba a ésser un mètode

MSH (Mètode de Simulació Hidràulica):

• Si VDC = LIC i IDQ = Alta, aleshores MTD1-2 = SHF ó QBM

indistintament


86

• Si VDC = LIC i IDQ = Aceptable, aleshores MTD1 = SHF i MTD2 =

QBM

• Si VDC = LIC i IDQ = Baixa, aleshores MTD1 = SHF i MTD2 = MSH

On “VDC” és el valor de conservació; “IDQ” la idoneïtat de les dades de

cabals; i “MTD” (1 ó 2) els mètodes recomanats en primer o segon lloc.

2. Quan el valor de conservació ha estat la condició d’Espai Natural Protegit

(ENP) i s’ha pogut deduïr que aquesta condició era deguda a un component

de l’ecosistema aquátic (CEA), s’ha considerat equivalent al cas de un LIC:

• Si VDC = ENP on ENP = CEA, aleshores ENP = LIC

Per contra, quan la condició d’Espai Natural Protegit ho era per aspectes o

compenents aliens a l'ecosistema aquàtic, si la lDQ era alta, un SHF o el

QBM eran les dues propostes indistintament aplicables, segons si s’optava

per la conservació d’un component o aspecte definible del medi o be per el

conjunt de l’ecosistema, respectivament:

• Si VDC = ENP on ENP ≠ CEA i IDQ = Alta, aleshores MTD1-2 = SHF

ó QBM indistintament.

Si la IDQ era aceptable, quedaba com primera opció un mètode SHF i com

segona el QBM. Quan la IDQ era baixa, la primera opció continuava essent

un mètode SHF, però la segona passava a ser un MSH:

• Si VDC = ENP on ENP ≠ CEA i IDQ = Acceptable, aleshores MTD1 =

SHF i MTD2 = QBM

• Si VDC = ENP on ENP ≠ CEA i IDQ = Baixa, aleshores MTD1 = SHF i

MTD2 = MSH


87

3. Per un VDC centrat en espècies d’interés per la pesca esportiva (EPE), si la

IDQ era alta o acceptable, es potenciava la conservació del conjunt de

l’ecosistema per defecte, de manera que la primera opció era el QBM i la

segona un mètode SHF. En el cas d’una IDQ baixa, la proposta preferent

era un mètode SHF i la alternativa un MSH:

• Si VDC = EPE i IDQ = Alta o Acceptable, aleshores MTD1 = QBM i

MTD2 = SHF

• Si VDC = EPE i IDQ = Baixa, aleshores MTD1 = SHF i MTD2 = MSH

4. Quan el VDC principal s’ha establert que és el paisatge (PAI) i la IDQ era

alta o acceptable, es proposava com primera opció un mètode MSH i com

segona el QBM. Si la IDQ era baixa, la segona opció era un MMC (Mètode

Multi-Criteri):

• Si VDC = PAI i IDQ = Alta o Acceptable, aleshores MTD1 = MSH i

MTD2 = QBM

• Si VDC = PAI i IDQ = Baixa, aleshores MTD1 = MSH i MTD2 = MMC

5. Si el VDC eran els usos recreatius del riu (URE) distints de la pesca

esportiva, la primera opció era un MMC i la segona el QBM, quan la IDQ era

alta o acceptable, o bé un MSH si la IDQ era baixa:

• Si VDC = URE i IDQ = Alta o Acceptable, aleshores MTD1 = MMC i

MTD2 = QBM

• Si VDC = URE i IDQ = Baixa, aleshores MTD1 = MMC i MTD2 = MSH

6. Finalment, quan VDC no era identificable de forma clara o específica (NID),

la proposta preferent era el QBM i l’alternativa un MSH, si la IDQ era alta o

acceptable, afavorint així la conservació de l’ecosistema. En el cas d’una

IDQ baixa, la primera opció era un MSH i la segona un MMC:


88

• Si VDC = NID i IDQ = Alta o Acceptable, aleshores MTD1 = QBM i

MTD2 = MSH

• Si VDC = NID i IDQ = Baixa, aleshores MTD1 = MSH i MTD2 = MMC

Els resultats de la determinació de la metodologia de càlcul de cabals més

adient per a cada punt estudiat es presenten tot seguit a la taula IV.5

TAULA IV.5. RESULTATS DE LA DETERMINACIÓ DE LA METODOLOGIA DE CÀLCUL DE CABALS PERA CA DA PUNT CRÍTIC

Punt Denominació QBM SHF MSH MMCCONCA DEL SIURANA SI1 Presa del Siurana 1 2 SI2 Pantà dels Guiamets 1 2 CONCA DE L’ALT LLOBREGAT LL1 Fonts del Llobregat I 2 1 LL2 Fonts del Llobregat II 2 1 LL3 Ca l’Artigas 2 1 LL4 Pobla de Lillet 1 2 LL10 Cal Vidal 1 2 LL11 Canal industrial de Berga 1 2 LL11 bis Presa de Baells 1 2 LL12 Cal Rosal 1 2 LL13 Colònia Monegal 2 1 LL14 Resclosa de la Bauma 1 2 LL15 Viladomiu Vell 2 1 LL16 Viladomiu Nou 2 1 LL17 Guixaró 2 1 LL18 Cal Cases 2 1 LL19 Cal Marçal I 2 1 LL20 Cal Marçal II 2 1 LL21 Cal Riera 2 1 LL21 bis Santa Maria de Merlès 1 2 LL22 Hilaturas Forcada 1 2 LL23 Soldevila 2 1 LL24 Resclosa del Molí 2 1 LL25 Resclosa de Vilafruns 2 1 LL26 Mal Pas 2 1 LL27 Cal Guix 1 2


89

TAULA IV.5 (CONTINUACIÓ). RESULTATS DE LA DETERMINACIÓ DE LA METODOLOGIA DE CÀLCUL DE CABALS PERA CA DA PUNT CRÍTIC

Punt Denominació QBM SHF MSH MMCLL28 Corbatera 1 2 LL29 Sant Benet 1 2 LL30 Resclosa dels Tres Salts 1 2 LL31 Pont de Vilomara 1 2 CONCA DE BASTARENY LL5 Molí del Forat 1 2 LL6 Resclosa de la serradora 1 2 LL7 Can Gonfaus 1 2 LL8 Cal Torras 1 2 LL9 Cal Ros 1 2 CONCA DEL CARDENER LL32 Fonts del Cardener 1 2 LL33 La Gafa 1 2 LL33 bis La Gafa II 1 2 LL34 Cal Masquefa 1 2 LL34 bis Llosa del Cavall 2 1 LL35 Ratavilla 2 1 LL36 Molí de Cups 2 1 LL36 bis St. Ponç 2 1 LL38 Garrigó 2 1 LL39 Perpetu 1 2 LL40 Fàbrica de Paper 1 2 LL41 Cardona 1 2 LL42 Malagarriga 1 2 LL43 Colònia Valls 1 2 LL44 Cal Jover 1 2 LL45 Cal Cortès 2 1 LL46 Cal Caballer 1 2 LL47 Sant Joan de Vilatorrada 1 2 CONCA DEL BAIX LLOBREGAT LL48 Fàbrica de Can Soler 2 1 LL49 Fàbrica de Can Balet 1 2 LL50 Fàbrica de Burés 1 2 LL51 Canal de Torcidos Ibéricos 1 2 LL52 Nerva 1 2 LL53 J. Espona 1 2 LL54 Cal Comes 1 2 LL55 Colònia Gomis 1 2


90


Punt Denominació QBM SHF MSH MMCLL56 Colònia Sedó 1 2 LL57 Polígon Catex-Molí 1 2 LL58 Can Bros 1 2 CONCA DE L’ANOIA LL59 Resclosa d’Igualada 1 2 CONCA DEL FLUVIÀ F1 La Canya I 1 2 F2 La Canya II 1 2 F3 Resclosa de la Sebastiana 1 2 F4 Sant Joan les Fonts 1 2 F5 Castellfollit de la Roca I 1 2 F6 Castellfollit de la Roca II 1 2 F7 Montagut 1 2 F8 Sant Jaume de Llierca 1 2 F9 Molí d’en Carlot 1 2 F10 Besalú 1 2 F11 Paperera La Confinza 1 2 F12 Esponellà I 1 2 F13 Esponellà II 1 2 F14 Orfes 1 2 F15 Bàscara 1 2 F16 Garrigàs 1 2 F17 Sant Mori 1 2 CONCA DE L’ALT TER T1 Molló 1 2 T2 Camprodon 1 2 T3 Sant Pau de Seguries 1 2 T4 Queralbs I 1 2 T5 Queralbs II 1 2 T6 Rialb I 1 2 T7 Rialb II 1 2 T8 Ribes de Freser I 1 2 T9 Ribes de Freser II 1 2 T10 Ribes de Freser III 1 2 T11 Balneari Montagut I 1b 1a T12 Balneari Montagut II 1b 1a T13 Colònia Perramon 1b 1a T14 Colònia Herand I 1 2 T15 Colònia Herand II 1b 1a


91


Punt Denominació QBM SHF MSH MMCT16 Colònia Pernau 1b 1a T17 Ripoll I 1b 1a T18 Ripoll II 1 2 T19 Farga de Bebié 1b 1a T20 Montesquiu 1b 1a T21 Sant Quirze de Besora I 1 2 T21 a Sant Quirze de Besora II 1b 1a T21 b Sant Quirze de Besora III 1b 1a T21 c Borgonyà I 1b 1a T22 Borgonyà II 1 2 T22 a Sant Hipòlit de Voltregà 1b 1a T22 b Gleva 1b 1a T23 Confluència del Gurri 1b 1a T23 a Embassament de Sau 1 2 T23 b Emb. de Susqueda 1 2 T23 c Embassament de Pasteral 1 2 CONCA DEL BAIX TER T24 a Assud El Pasteral II 2 1 T24 Anglès I 2 1 T25 Bonmatí 2 1 CONCA DEL FOIX FO1 Presa del Foix 1b 1a CONCA DE LA MUGA M01a Pantà de Boadella I 1 2 M01 Pantà de Boadella II 1 2 M02 Boadella d’Empordà 1 2 M03 Les Escaules 1 2 M04 Pont de Molins 1b 1a CONCA DE LA TORDERA TO1 a Presa de Santa Fe 1b 1a TO1 b Assud Gualba 1b 1a TO1 Assud de la Riera del Teix 1b 1a TO2 Assud de Viladecans 1b 1a CONCA DEL BESÒS B01 Presa Vallfornés 1 2 B02 Assud Aiguafreda 1b 1a CONCA DE RIUDECANYES R01 Presa del Riudecanyes 1 2


92


Punt Denominació QBM SHF MSH MMCCONCA DEL FRANCOLÍ FR1 Assud de La Riba 1b 1a FR2 Assud de Constantí 1 2 CONCA DEL GAIÀ GA1 Presa del Catllar 1 2 CONCA DEL GARONA G01 Embassament d'Aiguamoix 1 2 G02 Assud d'Arties 1 2 G03 Assud de Cledes 1 2 G04 Assud de Benós 2 1 G05 Assud de Bossóst 2 1 G06 Assud de Benós-Jueu 2 1 G07 Emb. de Sant Joan de Torán 1b 1a G08 Embassament de Toran 2 1 CONCA DEL NOGUERA PALLARESA NP01 Embassament de Borèn 1b 1a NP02 Embassament de La Torrassa 2 1 NP03 Assud d'Espot 1 2 NP04 Embassament de Graus 1 2 NP05 Embassament de Tavascan 1 2 NP06 Assud de Vallferrera 2 1 NP07 Embassament de Sallente 1 2 NP08 Assud de Senterada 1 2 NP09 Embassament de Sant Antoni 1 2 NP10 Assud de Sossís 1 2 NP11 Embassament de Terradets 1 2 NP12 Embassament de Camarasa 1 2 CONCA DEL NOGUERA RIBAGORÇANA NR01 Embassament de Baserca 1 2 NR02 Assud de Senet 1 2 NR03 Assud de Vilaller 2 1 NR04 Embassament de Cavallers 2 1 NR05 Assud de Sant Martí 1 2 NR06 Assud de Durro 1 2 NR07 Assud de Barruera 1 2 NR08 Assud de Sant Esperit 2 1 NR09 Assud de Llesp 1 2 NR10 Embassament d'Escales 1 2


93


Punt Denominació QBM SHF MSH MMCNR11 Embassament de Sopeira 1 2 NR12 Embassament de Canelles 1 2 NR13 Embasament de Santa Anna 1 2 NR14 Assud de Pinyana 1 2 NR15 Assud d'Alfarràs 1 2 NR16 Assud d'Albesa 1 2 NR17 Assud de Torrelameu 1 2 NR18 Assud de Corbins 1 2 NR19 Assud de Caldes 1 2 CONCA DEL SEGRE S01 Assud de Bellver 1 2 S02 Assud de Pont de Bar 1 2 S03 Assud de Sant Pere i rec del Molí 1 2 S04 Assud del Parc del Segre 1 2 S05 Assud d'Organya 1 2 S06 Assud Piscifactoria d'Oliana 1 2 S07 Embassament d'Oliana 1 2 S08 Embassament de Rialb 1 2 S09 Assud de Ponts 1 2 S10 Assud del Canal d'Urgell 1 2 S11 Embassament d'Alòs 1 2 S12 Embassament de Sant Llorenç 1 2 S13 Assud del Partidor 1 2 S14 Assud de La Mitjana 2 1 S15 Assud de Montoliu-Butsènit 1 2 CONCA DE L'EBRE E01 Embassament de Ribarroja 2 1 E02 Embassament de Flix 1 2 E03 Assud d'Ascó 2 1 E04 Assud de Xerta 2 1

Val a dir que les assignacions del VDC en cada punt crític, han estat fetes

lògicament, en base a la informació disponible, de manera que no pot

descartar-se modificacions a la vista d’informació adicional. Donat el cas, a

partir dels algoritmes i criteris exposats, que són el producte realment important

de l’estudi, sempre pot adequar-se, si cal, qualsevol modificació de la


94

informació de partida.

D’altra banda, es desconeix el grau de conflictivitat per confluència de criteris,

que pot presentar-se en la gran majoria de punts crítics identificats, però tot fa

pensar que no serà una proporció menyspreable. Serà l’administració

competent qui, un cop posada en en situació, podrà deduir la problemàtica

socio-econòmica de cada tram i a partir d’aquesta, la necessitat d’adoptar

mètodes multi-criteri.

Resulta també sorprenent i sens dubte revisable la incoherència en la

distribució dels LIC entre les conques internes de Catalunya (relativament

freqüents) i les conca del Segre i l’Ebre, pràcticament absents quan la realitat

situa els trams de rius més ben conservats precisament cap a les conques

occidentals de Catalunya.

Fetes aquestes puntualitzacions està clar que els resultats de la taula IV.5

poden ésser només una aproximació a la realitat però admetent-los com

suficientement aproximats, resulta que en els 190 punts crítics identificats, es

podrà utilitzar com primera o segona opció, el QBM en un 80% dels casos

aproximadament; els mètodes SHF valdrien en primera o segona opció, en un

93%, mentre que els mètodes MSH i MMC s’aplicarien tant sols en un 25% i un

3% respectivament. Això sitúa clarament als mètodes hidrològics i als de

simulació de l’hàbitat físic, com els més recomanables en en el conjunt de la

xarxa hidrològica catalana.

Si es fan els càlculs respectant l’actual divisió administrativa del domini públic

hidràulic (Conques Internes per una banda i Conca de l’Ebre per l’altra), s’obté

la següent taula IV.6

TAULA IV.6. RESUM DELS CASOS EN ELS QUE CADA METODOLOGIA APAREIX RECOMANADA

(PC= PUNTS CRÍTICS; CI: CONQUES INTERNES; CE: CONCA DE L’EBRE; OP= OPCIÓ)

Mètode Total PC

Total CI

Total CE

1ª Op Total PC

1ª Op CI

1ª OpcCE

2ª Op Total PC

2ª Op CI

2ªOp CE

QBM 151 121 30 114 96 18 37 25 12 SHF 176 128 48 91 59 32 85 69 16


95

MSH 48 16 32 8 0 8 40 16 24 MMC 6 0 6 2 0 2 4 0 4

De la taula anterior es pot concloure que el QBM és, com primera opció, el més

freqüentment recomanat al conjunt de punts crítics i en particular en les

conques internes, mentre que per la conca de l’Ebre els mètodes SHF són els

més recomanats es constituexen en majoritaris com segona opció, en les

conques internes.

Pel que fa als mètodes MSH, són majoritaris com segona opció en la conca de

l’Ebre, però estan poc (Ebre) o gens (conques internes) representats com

primera opció. Els mètodes MMC, són clarament minoritaris en totes les

opcions.


96

V. CONCLUSIONS Segons els criteris de valoració utilitzats en aquest treball, el nombre de punts

que han resultat trobar-se en una situació severa crítics és relativament reduït

en comparació al total de punts crítics considerats. D’aquests punts que

obtenen la consideració de severs, la majoria es corresponen amb la tipologia

de grans preses, ja que són les que tenen capacitat de regular tot el cabal

circulant del riu on es troben si més no la major part de l’any. La resta dels

punts severs són assuds amb gran capacitat de derivació.

Cal remarcar que entre els punts amb un estat sever (elevada criticitat) no es


97

detecta cap component geogràfica significativa, ni existeix cap tipus de relació

entre l’elevat grau de criticitat i el tipus de riu, ja que es veuen afectats tant

petits rius mediterranis com els grans rius pirinencs. De fet, el que més es posa

de manifest és la importància de les característiques de l’obra hidràulica com a

factor determinant de l’elevada criticitat, tal i com ja s’ha comentat, així com el

seu règim de gestió.

Pel que fa als punts classificats com a lleus, la major part correspon a petits

assuds amb baixa capacitat de derivació i/o de regulació. En aquest grup, i

entre els que han obtingut una valoració més baixa, destaquen els petits

assuds per captacions d’aigües de reg que, per les seves característiques

constructives i les concessions d’aigües que abasteixen tenen una capacitat de

derivació molt limitada. Tot i això, apareixen també grans preses entre els punts

classificats amb un impacte lleu, com l’embassament de St. Llorenç de

Montgai. Es tracta d’un cas particular, ja que a causa del volum entrant, la seva

capacitat de regulació, i sobretot les servituds s’aigua riu avall es comporta com

un sistema fluent. En el cas de l’embassament de Flix es dóna una situació

similar pel fet que no actua derivant cabals i té poca capacitat de regulació en

relació al gran volum d’aigua entrant.

Fent una anàlisi dels resultats obtinguts per conques, es detecta que en el cas

de rius com el Gaià, el Foix, i el Riudecanyes, l’únic punt de detracció de cabals

que presenta cadascun obté una consideració de sever. El fet que aquests

punts, corresponents a embassaments que destinen l’aigua a reg o a

abastament de polígons industrials, estiguin situats en rius de poca longitud, de

baixa pluviomentria i de tipus clarament intermitent (mediterranis) en els quals

no hi ha altres concessions importants d’aigua riu avall, fa que els punts

considerats provoquin la màxima alteració del règim de cabals d’aquests rius

durant tot l’any.

En el riu Besòs, de característiques similars als anteriors, i tot i contenir una

presa, no arriba a obtenir punts considerats d’un nivell sever, sinó que es

classifiquen com a alts, igual que la majoria dels punts situats a la conca del riu

Tordera.


98

En el riu Fluvià no hi ha cap punt sever, sinó que la classificació dels 17 punts

estudiats queda repartida entre les tres altres categories. Això es deu en part al

fet que no conté cap gran presa, i també a la tipologia i el règim de gestió dels

aprofitaments existents. Es detecta que els punts amb nivells lleus de criticitat

s’acumulen preferentment a la capçalera del riu.

A l’Ebre, en correspondre a la part final del riu els nivells de regulació no

arriben a ser severs, i van disminuïnt a mesura que els punts de detracció de

cabal s’aproximem a la desembocadura.

En el riu Francolí els dos punts reben la consideració de lleus, però cal fer un

esment especial al punt de l’Assud de Constantí que, encara que obté una

valoració de zero punts en l’índex de criticitat, aquesta és deguda a que en el

moment que es van mesurar els paràmetres que configuren l’índex, a l’assud

no li arribava aigua, i per tant no produïa cap mena de regulacions en el riu,

que ja estava completament sec des d’aigües amunt.

La conca de La Muga també presenta una presssió de regulació moderada i en

la majoria dels punts estudiats de tipus lleu. Les característiques dels punts són

que la majoria són assuds fluents, i amb condicions gemorfològiques favorables

que atuenuen l’impacte, ja que té represes que deixen una làmina d’aigua que

atenua els impactes. El medi en aquesta conca està relativament poc alterat i

l’impacte de les obres hidràuliques és molt baix.

La conca del riu Ter, també conté molts punts amb una presssió de regulació

moderada i lleu. Són malgrat tot importants els efectes de les preses de Sau

(sever), Susqueda (Alt) i Pasteral (moderat) que funcionen com un sistema

conjunt.

La conca del riu Garona presenta punts de totes les categories de criticitat, en

ser una conca que alberga molts tipus d’aprofitaments. El cas més notable és el

d’Aiguamoix, amb un impacte molt significatiu de l’obra, si bé afecta un tram

molt curt fins a la desembocadura en el Garona. Dins la conca del Garona, el


99

curs del riu Toran és un bon exemple de l’importància del paràmetre

“Recuperabilitat de cabals” dins l’índex ja que aquest descriptor és el principal

responsable de la classificació del tram de Toran com una pressió de regulació

alta.

A la Conca del Noguera Ribagorçana, es constata la presència dels grans

embassaments que resulten severs la seva capacitat de regulació, com

Escales i Baserca. Un cas diferent és l’embassament de Santa Anna classificat

d’impacte moderat, perqué té sota l’assud de Pinyana, la concessió del qual per

a finalitats agrícoles i d’abastament urbà (Lleida) del qual l‘obliga a deixar

sempre cabals significatius. La situació de l’embassament de Canelles és

també considerada d’un impacte moderat ja que a la sortida té la cua de

l’embassament de Sta. Anna. Ambdós embassaments funcionen com un

sistema que actua conjuntament. Altres diferències entre els embassaments

considerats com d’efectes severs i els moderats és que en el cas d’Escales i

Baserca el desguàs de la central de peu de presa se situa a certa distància

aigües avall d’aquesta, i això fa que quedi un tram de riu, si bé curt, amb gens o

molt poca aigua.

Un cas similar té lloc a la conca del Noguera Pallaresa, en l’embassament de

St Antoni. L’embassament de Terradets deu la seva classificació de regulació

severa al règim d’explotació de la central hidroelèctrica de peu de presa que

deixa el riu quasi eixut unes hores al dia.

En el cas de la conca del riu Segre, l’impacte de les obres hidràuliques en

capçalera és lleu o moderat, i va augmentant destacacant sobretot el Canal

d’Urgell, amb una forta pressió de regulació a l’estiu. Els assuds del Segre

classificats com a d’impacte alt deriven gran quantitat d’aigua sense retorn. La

resta d’obres hidràuliques considerades són d’una magnitud baixa el que

atenua el resultat final de l’índex. D’altra banda, són punts amb concessions

més recents que contemplen ja cabals amb finalitats ambientals.

A la conca del riu Llobregat hi són representats tots els tipus d’impacte. Cal

tenir en compte que és un riu que acumula gran part dels punts crítics de


100

Catalunya en cabals mínims (63 punts). És important l’efecte regulador de

l’embassament de Baells i per sota d’ell queden asssuds amb poca capacitat

de regulació, on l’impacte depen de la capacitat de derivació de cada cas

particular, de la recuperació de cabal aigües avall i de la gemorfologia del riu

que en alguns punts actua d’atenuant gràcies a la formació de pous que

mantenen una certa presència d’aigua.

Consideracions adicionals

Sobre els resultats obtinguts en aquest estudi cal considerar una sèrie

d’aspectes rellevants a l’hora d’interpretar-los acuradament. A continuació, en

forma de llista, s’exposen una sèrie de consideracions sense les quals no es

pot interpretar aquest estudi:

1. El mapa de punts crítics identificats en aquest estudi pot considerar-se que

recull més del 95% dels realment més crítics, existents a la xarxa

hidrogràfica catalana, atès que s’han avaluat els principals cursos d’aigua i

les obres hidràuliques més importants. Sens dubte, hi haurà altres indrets

amb problemes localment notables no recollits en aquest estudi, però

sempre es podrà, si s’escau, utilitzar la metodologia desenvolupada per, un

cop identificats, valorar-ne la seva criticitat.

2. Les dades de camp sobre les que s’ha basat aquest estudi, és a dir, la

identificació i valoració dels punts crítics, estan referides a la situació

trobada l’estiu de l’any 2000. Això vol dir que en el moment present la

reaplicació de l’índex de criticitat en algun dels punts crítics identificats.

Aquest és el cas, per exemple, de l’assud d’Arties, el de Benós Joeu, el de

Llesp, el de Senet o el de Boí i algun altre, en els quals se sap que en

l’actualitat s’hi deixa un cabal mínim a partir d’actuacions fetes en el darrer

any que ha disminuit molt significativament la seva criticitat. Atès el temps

transcorregut des dels treballs de camp no es descarta que situacions

similars, i fins i tot també en sentit contrari, s’hagin pogut donar en altres

casos.


101

3. D’acord amb els objectius i possibilitats del present estudi, no s’ha avaluat

nivells de conflictivitat socio-econòmica o d’una altra naturalesa en els

diferents cursos i masses d’aigua visitats. Això vol dir que l’aplicabilitat de

metodologies multicriteri (MMC) per la definició de cabals de manteniment,

pot estar sens dubte infravalorada. Un anàlisi detallat cas per cas, permetrà

afinar en la decisió final de les propostes metodològiques derivades

d’aquest estudi.

4. Totes les propostes de càlcul de cabals de manteniment en els punts crítics,

estan fetes sense tenir en compte cap mena d’actuació de condicionament

de la llera del riu. En alguns casos, obres d’aquest tipus podrien permetre

canviar de criteri metodològic o maximitzar l’habitabilitat física per unitat de

cabal de manteniment subministrat en diferents indrets. Cal tenir clar,

doncs, que aquesta opció no ha estat en cap cas valorada en el present

estudi.

En el cas dels punts crítics on el cabal de manteniment es defineixi a partir

de qualsevol mètode distint al QBM, caldrà tenir especial cura en analitzar el

grau d’alteració morfològica de la llera, atès que seran directa o

indirectament les característiques hidràuliques les que definiran en gran

mesura el cabal de manteniment.

D’altra banda, en alguns casos, les obres de condicionament de la llera

poden ser obligades o obligatòries en punts on sigui gens o quasi gens

irreconeixible cap mena de referència de l’estat original del riu o que pugui

servir per identificar un valor de conservació preferent. En aquests casos,

caldrà “dissenyar” el tipus de riu que es vol i ajustar-hi hidràulicament el

cabal de manteniment corresponent.

5. Sobre la normalització dels valors directes de l’índex en una escala de 0 a

100 cal tenir en compte que certament facilita la seva interpretació intuïtiva i

directa. Ara bé, cal tenir present també que redueix la sensibilitat o capacitat

de discriminació dels valors originals, en un factor d’escala important


102

(concretament un factor de 14).

Tant els valors directes com els normalitzats no inclouen el càlcul del

descriptor “prioritat estratègica”, la qual cosa fa impossible per una banda

que l’índex assoleixi els màxims valors, i per l’altra disposar dels valors

definitius.

6. La xarxa hidrogràfica catalana pot dividir-se fisiogràficament en quatre

zones: L’alta muntanya, la muntanya mitja, la plana i el litoral. A cada una

d’aquestes zones la problemàtica pel que fa a l’aprofitament de l’aigua, està

representada per opcions diferents. Així a l’alta muntanya, són majoria els

aprofitaments hidroelèctrics, típicament formats per assuds o petites preses

amb canals de derivació. A la muntanya mitja, es conserva una

representació significativa dels aprofitaments hidroelèctrics abans descrits i

s’hi afegeix les grans preses. A la plana, els cursos d’aigua s’aprofiten

també mitjançant assuds i petites preses en derivació, però en aquest cas,

amb una proporció més alta dedicada a usos agrícoles. Finalment a la zona

litoral, el tret diferencial pel que fa a l’aprofitament de l’aigua el constitueix

l’explotació d’aqüífers que indirectament afecten al fluxe superficial.

Aquesta situació és fonamental per entendre les diferents respostes socials

al problema dels cabals de manteniment. El present estudi ha defugit, per

principi de plantejar propostes de càlcul de cabals mínims universals, però

més enllà d’aquest criteri, qualsevol proposta definitiva caldrà que valori

totes les condicions locals del lloc on s’apliqui.

7. Atès el valor ecològic, social i econòmic de l’aigua, en un país com

Catalunya, on la disponibilitat d’aquest recurs és tant irregular, tant en el

temps com en l’espai es considera una inversió bàsica i estratègica la

recuperació i/o construcció d’estacions d’aforament, ja que la primera

condició per administrar correctament un recurs valuós com l’aigua és

saber-ne la quantitat de que se’n disposa en cada punt i a cada moment.


103


104

VI. BIBLIOGRAFIA

• AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA (1995) Recull de trams de riu afectats per la manca de cabals a les conques de Catalunya. Àrea de qualitat de

les aigües, Unitat d’Aigües Superficials. Generalitat de Catalunya.

• Arthington, A.H. (1998a). Comparative evaluation of environmental flow assessment techniques: review of holistic methodologies. Land and

Water Resources Research and Development Corporation Occasional Paper

No. 26/98. Canberra, Australia.

• ARTHINGTON, A.H., BUNN, S.E., PUSEY, B.J., BLUHDORN, D.R., KING,

J.M., DAY, J.A., THARME, R.E. and O’KEEFFE, J.H. (1992). Development

of an holistic approach for assessing environmental flow requirements of riverine ecosystems. In: Pigram, J.J. and Hooper, B.P. (eds).

Proceedings of an international seminar and workshop on water allocation for


105

the environment. November 1991. The Centre for Water Policy Research,

University of New England. Armidale, Australia. 282 pp.

• BAIN, M.B. J. T. FINN & H. E. BOOKE (1988) Streamflow regulation and fish community structure. Ecology, 69(2): 382-392.

• BOVEE, K.D. (1982) La dynamique fluviale à l’épreuve des

changements environnementaux: Quels enseignements applicables à l’aménagement des rivières. La Houille Blanche, 718: 515-521.

• CONESA, FERNANDEZ-VITORA (1997) Guía metodológica para la evaluación del impacto ambiental. 3ª Edició. Mundi Prensa. Madrid.

• EPRI (ELECTRIC POWER RESEARCH INSTITUTE) (1987) Procedings: Workshop on Instream Flow Research Needs. EA-5007 Research Project

2380-14. EA Engineering Science & Technology, Inc. San Francisco,

California.

• ESTES, C.C. (1996). Annual summary of instream flow reservations and protection in Alaska. Alaska Department of Fish and Game. Fisheries

Data Series No. 96-45, Anchorage. 106 pp.

• GARCIA DE JALON, D et al. (1993) Principios y técnicas de gestión de la pesca en aguas continentales. Ed. Mundi prensa. Madrid.

• GARCIA DE JALON, D. (1992) Impacto Ambiental de las minicentrales hidroeléctricas. Quercus, 80: 38-42.

• GORDON, N.D., T.A. MCMAHON & B. L. FINLAYSON (1992) Stream Hydrology. An Introduction for Ecologists. Jonh Wiley & Sons, UK 526 pp

• GUSTARD, A. (1994): Analysis of River Regimes. In: The river hadbook.

Vol. I. (J. Calow & G.E. Petts, Eds). London: 29-47.

• ICC (1996) Mapa de Calalunya a escala 1:50.000. Institut cartogràfic de

Catalunya.


106

• KING, J.M. and THARME, R.E. (1994). Assessment of the instream flow incremental methodology and initial development of alternative instream flow methodologies for South Africa. Water Research

Commission Report No. 295/1/94. Water Research Commission, Pretoria.

590 pp.

• King, JM. and Louw, M.D. (1998). Instream flow assessments for regulated rivers in South Africa using the Building Block Methodology. Aquatic Ecosystem Health and Management. 1: 109-124.

• LEWIS, S.L. (1969) Physical Factors Influencing Fish Populations in Pools of a Trout Stream. Tran. Amer. Fish. Soc.

• ORTH, D.J. & P.M. LEONARD (1990) Comparison of discharge methods and habitat optimization for recommending instream flows to protect fish habitat. Regulated Rivers: Res. & Manag. 5: 129-138.

• PALAU, A. (1994) Los mal llamados caudales “ecológicos”. Bases para una propuesta de cálculo. OP (Obras públicas), 28 (2) 84-95.

• SABATON, C. (1993) La méthode des micro-habitats: un outil d’aide au choix d’un débit réservé à l’aval des ouvrages hydroélectriques. Expérience d’Electricité de France.

• STALNAKER, C.B. & J.L. ARNETTE (1976) Methodologies for the determination of stream resource flow requirements: An assessment. Utah State University. Logan, (Utah). 199 pp.

• TENNANT, D.L. (1976) Instream Flow Regimes for Fish, Wildlife, Recreation and Related Environmental Resources. Fisheries, 1(4): 6-10.

• TERRADAS J. et al (1989) Història Natural dels Països Catalans. Vol. 14:

Sistemes naturals. Enciclopèdia Catalana, S.A (R. Folch, Ed.) Barcelona.

• THOMPSON, K. (1974) Salmonids. In: Anatomy of a River: An evaluation

of water Requierements for the Hell’s Canyon reach of the Middle Snake

River. Pacific Northwest River Basins Com. Vancouver, WA: 85-103.


107

• VANNOTE R.L, MINSHALL G.W, CUMMINS K.W, SEDELL J.R, &

CUSHING C.E. (1980). The River Continum Concept. Can. J. Fish. Aquat

sci., 37: 130-137.


108

VII. ANNEXES

Annex 1. Fitxes amb els resultats dels mostrejos

Fotografies

Mapes de localització

Volum I: Conques dels rius Ebre, Segre i Garona.

Volum II: Conques del rius Llobregat i Besòs.

Volum III: Conques dels rius Ter, Fluvià i Muga.

Volum IV: Conques litorals i prelitorals.

Annex 2 CD amb la base de dades associada a l’estudi

DIAGNOSI DE PUNTS CRÍTICS DE CABALS MÍNIMS A LA XARXA...

Documents

Transcript of DIAGNOSI DE PUNTS CRÍTICS DE CABALS MÍNIMS A LA XARXA...