Desplegament de l’eix 5 -...

Desplegament de l’eix 5

Assolir un transport públic de superfície accessibl e, eficaç i eficient

Diagnosi i propostes d’actuació del transport públi c

Juny 2013

DIRECCIÓ DE L’ESTUDI

Servei de Mobilitat de l’ATM

EQUIP REDACTOR

Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

3

Índex

1. Introducció ........................................ .......................................................... 4

1.1 Entorn del pla de serveis 2013-2018 .................................................................. 4

1.2 Correlació entre la tipologia del Pla de serveis de l’ATM i el PTVC de DGTM .... 4

1.3 Demanda i evolució de les línies per grups ........................................................ 6

1.4 Serveis nocturns................................................................................................. 7

2. El Programa de nous Serveis públics regulars de tra nsport de viatgers 2008 -2012 8

2.1 Síntesi dels criteris d'elaboració ......................................................................... 8

2.2 Revisió del grau de compliment del pdM ............................................................ 8

3. Dades de partida ................................... .................................................... 12

4. Anàlisi global de les línies ....................... ................................................ 13

5. Definició dels itineraris d’alta demanda........... ....................................... 13

6. Itineraris d’alta demanda.......................... ................................................ 17

6.1 Barcelona – Avinyonet...................................................................................... 17

6.2 Barcelona - Corredor de Caldes per la C-33..................................................... 20

6.3 Barcelona - Corredor d’Igualada....................................................................... 24

6.4 Barcelona – Granollers - Vic............................................................................. 27

6.5 Barcelona - Corredor de Caldes per la C-17..................................................... 30

6.6 Barcelona - El palau - Martorell ........................................................................ 33

6.7 Sitges - Vilanova i la Geltrú .............................................................................. 36

6.8 Barcelona (Collblanc)-Torrelles de Llobregat.................................................... 39

6.9 Barcelona-Mollet .............................................................................................. 42

6.10 Barcelona - el Garraf - Baix Penedès ............................................................... 45

6.11 Barcelona-UAB................................................................................................. 48

6.12 Barcelona-Sabadell .......................................................................................... 51

6.13 Mataró-Granollers ............................................................................................ 54

6.14 Barcelona-Corbera de Llobregat ...................................................................... 57

6.15 Barcelona - Mataró per C-32............................................................................ 60

6.16 Barcelona-Parets-Lliçà d’Amunt per carretera.................................................. 63

6.17 Badalona-Sabadell per Tiana i Montgat ........................................................... 66

6.18 Barcelona-Vilafranca del Penedès ................................................................... 69

7. Càrrega mitjana de les línies d’alta demanda ....... ..................................72

8. Relació amb les propostes del Pla Director d’Infrae structures (PDI)....72

8.1 Plataformes i carrils reservats per a bus proposats al PDI ............................... 72

8.2 Altres propostes ............................................................................................... 74

9. Relació amb el programa expres.cat del Pla de trans port de Viatgers de Catalunya (PTVC) ...............................................................................................................74

10. Línies de bus de mitja demanda amb elevades taxes d e creixement ...76

11. Relació amb els principals fluxos de mobilitat iden tificats al PTMB ....77

12. Itineraris de baixa demanda........................ ..............................................80

12.1 Línies de baixa demanda que donen servei a polígons industrials ................... 80

12.2 Línies de baixa demanda que donen servei a hospitals ................................... 81

12.3 Resta de línies de Baixa demanda................................................................... 83

13. Síntesi i conclusions .............................. ...................................................87

Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

4

1. Introducció

1.1 Entorn del pla de serveis 2013-2018

El Pla present té per objecte de fer un diagnòstic de la xarxa de transport públic per carretera a la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) i, en conseqüència, elaborar un seguit de propostes.

Tanmateix, i atès el gran canvi conjuntural que s’ha produït des del moment en què va redactar-se el pla precedent i l’actual, la metodologia seguida en aquest és tota una altra. Així, quan va elaborar-se el Pla de Serveis anterior (2008-2012) el marc econòmic era de prosperitat econòmica i la demanda en transport públic creixia a ritmes del 6% anual i res no feia pensar que aquesta tendència s’hagués d’estroncar al cap de tan pocs anys, després de més de deu de creixement sostingut. Era lògic, doncs, que tot ell estigui redactat en aquest context i traspuï sensació de creixement.

I efectivament, els darrers anys, tractant de complir el Pla de Serveis s’ha produït un increment de l’oferta per bé que malauradament la demanda no ha acompanyat aquest creixement. La figura següent és prou explícita: l’oferta creixia al ritme esmentat, mentre que la demanda l’any 2012 va ser similar a la de l’any 2008. (font: Transmet xifres, ATM)

Figura 1: Evolució del bus interurbà de fora de la primera corona Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Trans met

Evolució de l'oferta i demanda de bus interurbà

15

20

25

30

35

40

45

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

(Mili

ons

)

veh·km (milions)

Passatgers (milions)

Recaptació (M€)

Així doncs, des de l’any 2008, la demanda de viatgers ha crescut un 1,0% en total, mentre que els veh·km han crescut un 23,1%.

La recaptació en aquest període ha crescut un 22,7% (un 5,25% de mitjana anual). Aquest increment fort de la recaptació que no ha anat acompanyat d’un increment de viatgers es pot explicar per l’encariment tendencial del preu dels bitllets i per un increment del preu del bitllet mitjà (major utilització del bitllet senzill o de targetes amb elevat nombre de zones tarifàries)

És en aquest context que el pla de serveis del pdM 2013-2018 no se centra en una ampliació de l’oferta com feia l’anterior pla sinó més aviat en millorar l’adequació a la demanda actual. No s’incrementarà la flota sinó que es reordenarà i tan sols hi haurà increments puntuals allà on calgui.

L’anàlisi se centra en els dos extrems de l’oferta de transport públic: les línies (o grups de línies d’un mateix eix) amb una ocupació màxima i aquelles amb una ocupació mínima, creant així dos conjunts de línies: els d’alta i els de baixa demanda.

L’objectiu és poder estudiar en quines línies d’alta demanda és interessant afegir expedicions i quines expedicions en línies de baixa demanda són eliminables.

Implícitament se sobreentén que les línies entremig no seran analitzades perquè no presenten problemes d’explotació.

El Pla de serveis del pdM 2013-2018 tampoc no analitza els fluxos desatesos en transport públic ja que és una tasca que ja es va dur a terme a la versió anterior i sense trobar-ne cap de significatiu.

1.2 Correlació entre la tipologia del Pla de servei s de l’ATM i el PTVC de DGTM

El pla d’infraestructures de transport de Catalunya estableix que per a realitzar els plans de serveis cal caracteritzar les línies de transport públic per carretera diferenciant-les per categories.

Els dos plans de transport de viatgers que afecten la regió metropolitana de Barcelona són el Pla de serveis del pdM 2008-2012 i el Pla de transport de viatgers 2008-2012 (PTVC) de TES i cadascun d’ells defineix una classificació tipològica dels serveis de transport públic per carretera.

La classificació definida a l’Annex 5 del pdM 2008-2012 , Programa de nous serveis públics regulars de transport de viatgers per carretera a l’RMB (Pla de serveis del pdM) és la següent (definicions extretes directament del citat document)

- Satisfacció del creixement tendencial . El fet que el conjunt de la xarxa d’autobusos es trobi en una fase expansiva, obliga a augmentar el nombre d’autobusos tan sols per mantenir els índexs actuals d’ocupació dels vehicles.

- Línies d’aportació : uneixen una població amb una estació de tren o eventualment d’autobús propera. Solen ser de recorregut curt i de freqüència alta.

- Línies exprés , consistents en serveis directes o quasi directes des d’una població relativament llunyana sense ferrocarril fins a Barcelona. Es pretén que tinguin una velocitat comercial alta, de tal manera que el temps total de recorregut no excedeixi una hora. Pretenen aconseguir la reducció de temps de viatge per la via del temps de recorregut.

- Línies perimetrals : tenen per finalitat connectar capçaleres de comarca adjacents: Mataró, Granollers, Sabadell, Terrassa, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú, així com alguna població important que es trobi entremig. Fan la funció estructurant del ferrocarril en aquelles connexions no servides per aquest mitjà.

- Línies de la ròtula (hub) de la UAB : es reprèn la idea de fer funcionar el campus de la Universitat Autònoma com a ròtula, és a dir com a centre de diverses línies que s’adrecen als confins de la RMB. Aquestes línies tenen dues finalitats: en primer lloc, millorar l’accessibilitat a la pròpia UAB, punt de gran atracció. En segon lloc, i atesa la seva posició central en la RMB, possibilitar la connexió entre dues poblacions d’aquesta amb una coordinació adequada dels horaris d’arribada i sortida sense necessitat d’entrar a Barcelona.

- Reorganització dels serveis nocturns . Els serveis que constitueixen la xarxa nocturna es tracten a part de les línies diürnes, ja que els criteris esmentats no són d’aplicació durant la nit

- Noves connexions en transport públic. Tot i que el conjunt del document representa un esforç de previsió, fins a l’horitzó 2012 poden aparèixer noves necessitats que el moment present són difícils de preveure i, encara més, de quantificar.

Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

5

La classificació tipològica de les línies interurbanes del Pla de transport de viatgers 2008-2012 és la següent:

- Serveis bàsics troncals. - Serveis bàsics estructurants. - Serveis de vertebració comarcal. - Serveis locals de connexió o serveis sobre demanda.

La descripció següent de cada tipologia ha estat extreta directament del PTVC:

- Serveis troncals o exprés : són serveis restringits a la connexió de corredors de demanda alta. Uneixen les polaritats principals i els pols principals generadors de mobilitat de les diferents àrees funcionals de planificació. La velocitat comercial i la freqüència són altes i un tenen nombre limitat de parades. Són substitutius del ferrocarril o complementaris, en cas que coexisteixin amb aquest mitjà.

- Serveis de vertebració : Són els que enllacen les principals polaritats del territori (capitals de comarca i municipis amb més de 10.000 habitants). L’objectiu d’aquests serveis és crear una xarxa vertebradora de transport públic entre aquestes polaritats del territori català. El resultat final és l’existència d’una malla de serveis de transport públic que segueix la xarxa bàsica de carreteres. Aquesta xarxa es forma creant enllaços de transport públic entre polaritats contigües, que tindran serveis de diferent freqüència en funció de la mobilitat que hi hagi. Tots els trajectes entre municipis principals contigus es troben d’aquesta manera servits per alguna línia de transport públic.

- Serveis comarcals o d’articulació comarcal : la seva funció és garantir una connexió radial de pols de rang inferior respecte de la seva capital comarcal o els pols de 1r ordre de la seva àrea d’influència. D’aquesta manera, es possibilita la connexió a d’altres tipus de serveis de rang superior i als serveis ferroviaris. L’oferta i les característiques dels itineraris dependran de la població i de la mobilitat servides. Dintre d’aquesta tipologia, també s’inclouen els serveis d’aportació al ferrocarril.

- Serveis suburbans o d’articulació suburbana : els àmbits d’aplicació d’aquests tipus de serveis són àrees a l’entorn d’un nucli important amb el qual pràcticament formen un continu urbà i que es caracteritzen per una autocontenció baixa. Aquests serveis són aplicables als pols conurbats i a les relacions de mobilitat existents entre els divuit municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. La freqüència dels serveis és alta i els trajectes, preferiblement curts i amb una alta capil·laritat. La velocitat comercial és baixa, atès que el nombre de parades és generalment alt. Són serveis més semblants als serveis urbans i, per tant, els vehicles han d’estar adequats: plataforma baixa, possibilitat de viatjar a peu dret, etc.

- Serveis locals de connexió : presten servei als nuclis estructurants, resseguint vies que estan fora dels corredors principals i que, per tant, no estan cobertes per la xarxa de vertebració primària. Permeten accedir als pols secundaris i terciaris del seu entorn mitjançant serveis regulars i no regulars.

- Serveis singulars : atenen bàsicament les relacions amb els pols singulars (centres turístics, aeroports, ports, centres de salut i ensenyament, etc.)

Així, el PTVC estableix una tipologia amb un caràcter universal (el mateix criteri seria vàlid per a qualsevol regió) que pren una forma de malla jeràrquica que uneix els diferents pols del territori amb diferents categories de servei segons la importància d’aquests pols i la mobilitat que hi hagi entre ells. Es tracta de prendre un model teòric estàndard i adaptar-lo a Catalunya.

A la tipologia del Pla de serveis de l’RMB, tot i tenir punts en comú amb la del PTVC, s’observa un caràcter més pragmàtic atenent a les mobilitats reals de la regió metropolitana i l’adaptació a aquestes.

Tot i que no hi ha una correspondència directa, hi ha elements en comú entre les tipologies descrites a cada pla que permeten establir la següent equivalència parcial:

Taula 1. Relació entre les tipologies de línies del pdM i del PTVC. Font: Elaboració pròpia

Tipologia Pla de serveix del pdM Tipologia PTVC

Línies exprés Serveis troncals o exprés

Línies perimetrals

Línies de la ròtula (hub) Serveis de vertebració

Línies d’aportació Serveis comarcals (inclouen serveis

d’aportació al ferrocarril)

Serveis EMT Serveis suburbans (contempla les línies

del continu urbà de Barcelona) Serveis locals de connexió

Noves connexions Serveis singulars

Serveis nocturns Serveis nocturns dels pdMs

El cas més clar d’equivalència entre les dues tipologies és el de les línies exprés del pdM amb les línies troncals o exprés del PTVC. A diferent escala regional, el concepte és el mateix, enllaçar els pols de màxima generació de viatges amb línies ràpides, d’alta freqüència i poques parades. En el cas del pdM, aquests serveix enllacen ciutats importants de l’RMB amb Barcelona mentre que el PTVC també incorpora relacions independents de Barcelona com les línies Figueres-Girona, Cambrils-Tarragona, Valls-Tarragona o Banyoles-Girona.

Els serveis de vertebració del PTVC serveixen per enllaçar pols importants desenvolupant una malla de línies que cobreixi tot el territori. En aquest sentit, les línies perimetrals del pdM realitzen una funció similar a escala metropolitana connectant ciutats capitals de comarca entre elles sense haver de passar per Barcelona. A més, les línies de ròtula també serveixen per vertebrar el territori de manera indirecta, enllaçant diferents punts del territori a través d’un transbordament a la UAB.

Les línies d’aportació a estacions del ferrocarril del pdM tenen una funció molt específica que el seu propi nom indica. En canvi, els serveis comarcals del PTVC ofereixen una connexió radial entre pols de rang inferior i altres pols d’ordre superior. Els serveis comarcals del PTVC inclouen serveis d’aportació al ferrocarril però no és la seva única funció.

Els serveis suburbans del PTVC tenen per objectiu donar cobertura a continus urbans densos i amb unes característiques similars a les d’un bus urbà. En el cas de l’RMB, el cas més característic és el continu urbà de Barcelona que esta servit pels busos de l’AMB. Aquests serveis es troben gestionats per la pròpia AMB i el pla de serveis del pdM no hi incideix específicament.

Els serveis locals de connexió del PTVC serveixen àrees de baixa demanda. La classificació tipològica del pla de serveis pdM 2008-2012 no analitza les zones de baixa demanda.

El PTVC té una categoria de serveis singulars que respon a aquells serveis que cobreixen localitzacions concretes com hospitals, aeroports o centres universitaris. El pdM no considera una categoria especifica equivalent però sí que té dues categories que comparteixen característiques amb aquesta. Les línies de ròtula donen servei a la UAB, i per tant, responen a les característiques de servei singular del PTVC. Per altra banda, les línies de nova connexió serveixen per a cobrir

Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

6

futures demandes actualment inexistents. Així, nous desenvolupaments hauran de ser servits per línies de nova connexió segons el pdM i per serveis singulars segons el PTVC.

Finalment, el pdM estableix una categoria de serveis nocturns que no apareix a la classificació tipològica del PTVC. Tanmateix, el mateix PTVC sí que parla de serveis nocturns (capítol 3.6 del Pla d’oferta) i estableix que: Dintre dels pdM elaborats per les ATM, es duran a terme els estudis necessaris per a analitzar la viabilitat d’instaurar aquest tipus de serveis a la resta del territori i millorar, si escau, els que ja existeixen.

1.3 Demanda i evolució de les línies per grups

Les línies que s’engloben en les tipologies del pdM 2008-2012 descrites en el capítol anterior han passat de transportar 13,765 milions de passatgers l’any 2004 a 16,172 milions l’any 2012.

La taula següent mostra l’evolució en els darrers 9 anys de la demanda de viatgers en bus per tipologia (font: ATM):

Taula 2Evolució de la demanda de viatgers en bus in terurbà fora de la primera corona tarifaria. Font: Elaboració pròpia amb dades del Transmet Xifres

Tipologia/Any 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Línies d’aportació 3,640 3,820 3,993 4,252 4,262 3,754 3,670 3,728 3,471

Línies exprés 6,774 7,117 7,403 7,966 8,122 8,069 8,530 9,113 9,137

Línies perimetrals 0,728 0,769 0,857 1,021 1,041 0,911 0,932 0,955 0,905

Línies de servei nocturn 0,508 0,527 0,592 0,611 0,625 0,634 0,633 0,663 0,568

Línies de servei de connexió amb la UAB 1,053 1,024 1,020 1,017 0,970 0,917 0,987 0,968 0,939

Línies de connexió amb polígons industrials

1,062 1,116 1,227 1,464 1,484 1,173 1,170 1,223 1,152

Total 13,765 14,372 15,092 16,331 16,504 15,458 15,922 16,649 16,172

S’observa com el fort creixement va succeir en el període 2004-2007, on s’assoleixen els 16,331 milions de viatgers. A partir d’aquest punt la demanda global queda força estable.

Les línies exprés han estat sempre les més potents a nivell de demanda i el seu pes relatiu ha crescut passant de transportar el 49% de la demanda per tipologies l’any 2004 al 57% l’any 2012. De fet, el 98% de l’increment global de viatgers entre 2004 i 2012 correspon a les línies exprés.

Figura 2: Evolució de la demanda de viatgers per ti pologia pdM Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ATM

Evolució de la demanda de viatgers per tipologia

0,000

1,000

2,000

3,000

4,000

5,000

6,000

7,000

8,000

9,000

10,000

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Mili

ons

de v

iatg

ers

Viatgers línies exprés

Viatgers línies d'aportació

Viatgers línies perimetrals

Viatgers línies de servei nocturn

Viatgers línies de servei de connexió amb laUAB

Viatgers línies de servei de connexió ambpolígons industrials

Les línies d’aportació a estacions de ferrocarril han perdut demanda en els darrers anys passant de 4,2 milions l’any 2008 (màxim) a 3,47 milions l’any 2012. Tot i la pèrdua, representen el 21% de la demanda total d’aquestes tipologies (similar a la suma de la resta de categories sense contar les exprés).

Figura 3: Repartiment de la demanda entre la tipolo gia de línies pdM Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ATM

Repartiment de la demanda segons tipologia de línia l'any 2012

21%

56%

6%

4%

6%

7%

Línies d’aportació

Línies exprés

Línies perimetrals

Línies de servei nocturn

Línies de servei de connexió amb la UAB


Una vegada analitzats els volums globals de viatgers s’estudia el volum mitjà de viatgers per línia.

El nombre de línies corresponents a cada tipologia és el següent (font: ATM):

Taula 3. Nombre de línies per tipologia del pdM. Fo nt: ATM

Tipologia/Any 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Línies d’aportació 36 36 40 41 42 43 45 45

Línies exprés 56 58 59 63 64 67 69 69

Línies perimetrals 6 6 7 7 7 7 8 8

Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

7

Tipologia/Any 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Línies de servei nocturn 17 17 17 18 19 19 19 19 Línies de servei de

connexió amb la UAB 7 6 7 8 8 8 9 9


4 4 5 6 6 6 6 6

Total 126 127 135 143 146 150 156 156

Disposant del nombre de línies corresponents a cada tipologia fins l’any 2011 s’analitza l’evolució de la demanda mitjana de les línies. El resultat és el següent:

Taula 4. Milions de viatgers per línia segons tipol ogia pdM. Font: Elaboració pròpia

Tipologia/Any 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Línies d’aportació 0,101 0,106 0,100 0,104 0,101 0,087 0,082 0,083

Línies exprés 0,121 0,123 0,125 0,126 0,127 0,120 0,124 0,132

Línies perimetrals 0,121 0,128 0,122 0,146 0,149 0,130 0,117 0,119

Línies de servei nocturn 0,030 0,031 0,035 0,034 0,033 0,033 0,033 0,035 Línies de servei de

connexió amb la UAB 0,150 0,171 0,146 0,127 0,121 0,115 0,110 0,108

Línies de connexió amb polígons industrials 0,266 0,279 0,245 0,244 0,247 0,195 0,195 0,204

Total 0,109 0,113 0,112 0,114 0,113 0,103 0,102 0,107

La tipologia de servei amb major demanda mitjana per línia és la que dóna connexió a polígons industrials. Obté resultats superiors a 0,2 milions de viatgers per línia quan la mitjana és de 0,1 milions.

Cal senyalar que el nombre de viatgers per línia en aquesta categoria ha disminuït de 0,266 milions l’any 2004 a 0,2 milions l’any 2011, probablement ja la disminució de llocs de treball en polígons industrials provocada per la conjuntura econòmica.

La tipologia que transporta menys viatgers per línia és la de serveis nocturns, amb 0,03 milions de viatgers per línia anualment. El capítol següent detallarà les mesures ja adoptades en aquests serveis.

La resta de tipologies es mouen entre els 0,08 i 0,15 milions de viatgers per línia a la major part del període 2004-2011.

Figura 4: Evolució de la demanda mitjana per línia Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ATM

Demanda mitjana per línia

0,000

0,050

0,100

0,150

0,200

0,250

0,300

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

mili

ons

de v

iatg

ers/

línia

Línies d’aportació

Línies exprés

Línies perimetrals

Línies de servei nocturn

Línies de servei de connexióamb la UAB

Línies de connexió ambpolígons industrials

1.4 Serveis nocturns

El pla de serveis del pdM 2013-2018 no analitza els serveis nocturns ja que aquests ja van experimentar una forta remodelació l’any 2012 d’acord amb les recomanacions de l’estudi Proposta de modificació de les línies nocturnes de la xarxa TPC Nit de la RMB.

L’objectiu d’aquell document era proposar una adaptació de l’oferta a la demanda. L’adaptació solia consistir a reduir l’oferta els dies feiners i si s’escau, augmentar-la els dies festius en aquelles línies on la demanda és més gran.

Al mateix temps, es va intentar mantenir i potenciar els serveis directes a les capitals comarcals des de Barcelona sempre que això fos possible. Allà on el temps previst es mostrava insuficient, s’eixamplava l’horari per permetre un temps raonable de regulació.

Com a criteri general, se suposava que fora de la zona tarifària 1, les línies fan totes les parades d’autobús interurbà que es trobin en el seu recorregut i les dels serveis urbans que es determinin.

Les previsions de cost d’operació dels serveis nocturns pujarien a 4.058.166,95 € per l’any 2012, mentre que pel 2011 havien estat de 5.108.886 €. Per tant, s’aconseguia una reducció del 20,6% dels costos.

De tota manera el dèficit es podria reduir encara més que la xifra esmentada, ja que es preveia un lleuger increment de demanda els dies festius i una pèrdua minsa de passatge els dies feiners com a conseqüència d’aquesta modificació, amb un increment net en total. Atès que la taxa de cobertura del 2010 va ser del 19,9%, la reducció proposada preveia incrementar-la fins a un 24% pel 2012.

Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

8

2. El Programa de nous Serveis públics regulars de transport de viatgers 2008 -2012

2.1 Síntesi dels criteris d'elaboració

Tal com s’ha esmentat al capítol 1, el context en què va redactar-se el Programa 2008 – 2012 era del tot diferent de l’actual. Aleshores el país es trobava en un període expansionista i es buscava de satisfer uns estàndards per tal que cada municipi, en funció de la seva grandària, tingués un nivell de servei que es considerava adient. Aquests estàndards es referien sobretot als municipis no servits pel ferrocarril, ja que se sobreentenia que als altres el tren els satisfeia amb escreix i que l’autobús hi jugava un paper complementari.

Els dits criteris es trobaven sintetitzats en la taula següent:

Figura 5: Estàndards de serveis segons la magnitud dels municipis sense ferrocarril. Font: ATM

Població (habitants) In

terv

al

punt

a (m

in)

Inte

rval

va

ll (

min

)

Amplitud del servei

Dur

ada

tota

l del

se

rve

i (h)

Dur

ada

punt

a (

h)

Dur

ada

vall

(h)

Exp

/ di

a

1.000 – 2.500 120 180 7:00 – 21:00 14 3 11 10 2.500 - 5.000 30 60 6:30 – 21:30 15 6 9 42

5.000 - 10.000 20 30 6:00 – 23:00 17 6 11 80 >10.000 10 20 5:30 – 23:30 18 9 9 162

Les millores de servei dutes a terme durant el quadrienni de vigència d’aquell programa han fet que en gran part s’acomplissin aquests estàndards tal com es podrà verificar en la relació d’actuacions dutes a terme que s’esmenta en el punt següent i en detall a l’annex. Aquest, fet, junt amb l’esmentat anteriorment del context estacionari per no dir recessionista actual han fet que el pla contingut en el document present no prengui aquesta taula com a referència, tal com es va fer aleshores, atès que no és un objectiu a assolir sinó ja assolit en gran part. Tampoc no tindria sentit de millorar els estàndards que conté, ja que això només s’hauria justificat en una situació de demanda creixent i no estancada.

Per aquesta raó, el pla actual se centra en analitzar les línies ja en servei per decidir si són adients a la demanda actual i suposant implícitament que la demanda futura, a l’horitzó del termini de vigència, no serà significativament diferent de l’actual i que l’únic objectiu és servir-la tan bé com es pugui.

2.2 Revisió del grau de compliment del pdM

2.2.1 Cronologia dels canvis en l’oferta de serveis del període 2008-2012

El present capítol estudia com ha estat l’evolució de l’oferta i demanda de línies de bus interurbà d’acord amb les previsions programades pel pla de servei del pdM 2008-2012.

Tot seguit es detallen els canvis que s’han realitzat any a any durant la vigència del pdM a2008-2012 en línies interurbanes.

Actuacions realitzades l’any 2009

Les actuacions realitzades l’any 2009 són les següents:

Taula 5. Modificacions als serveis regulars l’any 2 009. Font: ATM

Línia Data de modificació Increment d'expedicions

Sant Celoni-Vallgorgina 18/05/2009 150% Sant Celoni-Montseny 18/05/2009 50% Sant Celoni-Gualba 18/05/2009 100% Hospital de Mataró-Argentona-Òrrius 14/05/2009 76% Mataró-Canyamars 22/06/2009 38% Sant Celoni-Campins-Mosqueroles 18/05/2009 Nou servei Barcelona-Polinyà-Sentmenat 01/04/2009 Nou servei Barcelona-Santa Perpètua-Polinyà-Sentmenat 01/04/2009 Nou servei Barcelona-Santa Perpètua 01/04/2009 Nou servei Teià-Alella pel Masnou 31/07/2009 Eliminació Rubí-Cerdanyola 18/03/2009 Remodelació línia A4 Sant Cugat del Vallès-Sant Quirze del Vallès 18/03/2009 Remodelació línia A4 + Perllongament

Aquell any es va incrementar l’oferta per damunt del 35% en 5 línies, es van crear 4 noves línies, es van remodelar o perllongar 2 línies i se’n va eliminar 1.

L’evolució de la demanda en aquestes línies s’ha comportat com mostra la taula següent:

Viatgers 2008

Viatgers 2009

Viatgers 2010

Viatgers 2011

Viatgers 2012

487.709 636.119 782.071 784.892 732.865

La demanda en aquestes línies entre 2008 i 2012 ha crescut un 50%.





Mataró-Granollers-Aeroport 01/07/2010 Eliminació

Hospital de Calella-Sant Cebrià de Vallalta 01/01/2010 Reducció servei

UAB-Granollers 01/03/2010 50%

Barcelona (Fabra i Puig)-Ripollet-P.I.Santiga 15/11/2010 Nou servei

Ripollet-Montcada 26/04/2010 Nou servei

Barcelona-Alella-Teià 15/11/2010 Nou servei

Barcelona-Alella-Teià 15/11/2010 Nou servei

Teià-urbanitzacions 31/07/2010 Eliminació

Vall del Tenes Expres 03/05/2010 Nou servei

Barcelona-Lliçà de Vall per autopista 03/05/2010 Nou servei

Vall de Tenes-Barcelona Expres 03/05/2010 Nou servei

Parets-Hospital de Mollet-Santa Perpètua 01/09/2010 Nou servei

Can Rull-Hospital de Terrassa-Castellbisbal 13/04/2010 Nou servei

Castellar-Can Font 01/01/2010 Reducció servei

Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

9


Sabadell-Ripollet 11/04/2010 21%

Servei Llançadora Vallsolana 20/05/2010 Nou servei

Hospital-St.Feliu-Molins de R-St. Vicenç 15/11/2010 Perllongament

Mollet-Caldes 01/09/2010 Millora línia

Santa Perpètua-Mollet-UAB 11/01/2010 Nou servei

Alternatiu de Bigues (Els Manatials) 16/04/2010 Eliminació

Alternatiu de Bigues (Saulons d'en Deu) 16/04/2010 Eliminació

Alternatiu de Bigues (Diamants del Vallès) 16/04/2010 Eliminació

Hospital-Molins de Rei-Corbera Baixa 09/02/2010 Més servei+perllongament

Barcelona(MC)-Molins de Rei-Vallirana 09/02/2010 Més servei+perllongament

UAB-Igualada 03/05/2010 300%

Aquell any es va incrementar l’oferta en 3 línies, es van crear 11 línies, es van remodelar o perllongar 4 línies, se’n va eliminar 5 i es va reduir el servei a 2.


Viatgers 2008

Viatgers 2009

Viatgers 2010

Viatgers 2011

Viatgers 2012

1.157.413 1.010.577 1.115.267 1.322.261 1.298.922






La Roca del Vallès-Granollers 01/08/2011 Reducció servei La Roca del Vallès-Granollers (reforç) 01/08/2011 Reducció servei L'Ametlla-La Garriga 03/01/2011 Reducció servei Granollers-l'Ametlla 03/01/2011 Nou servei Barcelona-Manresa 24/01/2011 Barcelona-Olesa

Més servei

Polígons Industrials-Mollet-Martorelles-Mollet-Parets 03/01/2011 Reducció Vall d'Aina-Can Sunyer-St.Andreu de la Barca 30/03/2011 Més servei+perllongament Barcelona-Polinyà-Sentmenat 02/11/2011 Eliminació Barcelona-Santa Perpètua-Polinyà-Sentmenat 02/11/2011 Eliminació Barcelona-Santa Perpètua 02/11/2011 Eliminació Barcelona-Sentmenat per C-33 02/11/2011 Més servei Barcelona-Sentmenat per C-17 02/11/2011 Reducció servei Sabadell-Badia del Vallès-UAB 09/01/2011 Més servei

Aquell any es va incrementar el servei en 4 línies, es va crear 1 línia, es va remodelar i perllongar 1 línia, es va reduir el servei en 5 línies i se’n van eliminar 3.


Viatgers 2008

Viatgers 2009

Viatgers 2010

Viatgers 2011

Viatgers 2012

817.419 800.023 879.047 988.844 1.047.027






Sant Celoni-Montseny 12/09/2012 Eliminació Canet-Hospital de Calella 02/01/2012 Més servei+perllongament Hospital de Calella-Sant Cebrià de Vallalta 02/01/2012 eliminació-comb. 1008 Santa Perpètua-La Llagosta 13/02/2012 reducció

Calella-Blanes 12/09/2012 Més servei+ perllongament Hospital de Calella-Tordera 12/09/2012 reducció servei-comb. 1019 Aeroport del Prat-Mataró-Blanes 01/04/2012 nou servei La Roca del Vallès-Granollers (reforç) 07/07/2012 Eliminació Sant Celoni-la Batlloria 29/03/2012 Eliminació Sant Celoni-Campins-Mosqueroles 09/01/2012 reducció servei Barcelona (Sagrera) express-Ripollet 29/10/2012 més servei per VAO Barcelona-Rda Litoral-Vic-Torelló (feiners) 30/01/2012 més servei Granollers-Canovelles 02/01/2012 remodelació+reducció Mataró-UAB 01/09/2012 reducció servei Mataró-Barcelona per C-32 01/06/2012 més servei Mataró (Rocafonda)-Barcelona per C-32 01/06/2012 més servei Castellterçol-Castellcir 02/01/2012 reducció servei Alternatiu Groc de Caldes de Montbui (Mas Pons) 02/01/2012 reducció servei Alternatiu Verd de Caldes de Montbui (Font dels Enamorats)

02/01/2012 reducció servei

Alternatiu de Caldes (Can Valls) 02/01/2012 reducció servei Esparreguera-Can Rial-Mas d'en Gall 01/01/2012 reducció servei Barcelona-Manresa (empresa Castellà) Barcelona-Olesa

02/04/2012 remodelació

Sabadell-Barcelona 29/10/2012 nou servei per VAO Terrassa-Barcelona 29/10/2012 nou servei per VAO UAB-Barcelona 29/10/2012 més servei per VAO Torrelles (Can Güell) - St. Vicenç dels Horts 03/06/2012 remodelació Torrelles (Can Guey) - St. Vicenç dels Horts 03/06/2012 Eliminació Torrelles (Cesalpina) - St. Vicenç dels Horts 03/06/2012 Eliminació Olesa de Montserrat-Esparreguera (serveis instats) 01/01/2012 reducció servei Terrassa-Viladecavalls 01/08/2012 reducció servei Olesa de Montserrat-Esparreguera (FGC) 01/01/2012 nou servei Vilamajor-Llinars-Sant Julià d'Alfou 16/04/2012 reducció servei Llinars-Can Ram 16/04/2012 reducció servei Granollers-Santa Eulàlia 01/01/2012 Eliminació

Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

10


Barcelona-Sta. Perpètua (Can Taió) per C-33 05/04/2012 Eliminació Barcelona-Sta. Perpètua (Can Taió) per C-17 05/04/2012 Eliminació Alternatiu de Cardedeu 06/02/2012 reducció servei Alternatiu de Vilanova del Vallès 01/02/2012 reducció servei Montornès del Vallès-Granollers 02/07/2012 reducció servei Mira-sol- Turó de Can Mates 03/09/2012 nou servei Can Sant Joan-PL Roquetes/Magí-Can Calders 31/07/2012 Eliminació Polígons Santa Margarita-Colom II 27/04/2012 Eliminació Poble Nou-Hospital 26/03/2013 remodelació+ més servei Barcelona-Vilanova-Vilafranca 03/01/2012 reducció servei Barcelona-Sant Sadurní d'Anoia-Vilafranca 03/01/2012 remodelació+reducció Barcelona-El Papiol 03/01/2012 reducció servei Terrassa-Vacarisses 03/01/2012 reducció servei Terrassa-Matadepera 03/01/2012 reducció servei Barcelona-Rubí-Terrassa-Sabadell-Barcelona 03/01/2012 unificació N61 i N64 Barcelona-Sabadell-Terrassa-Rubí-Barcelona 03/01/2012 unificació N61 i N64 Barcelona-Sabadell-Castellar 03/01/2012 reducció servei Barcelona-Granollers-Sant Celoni 03/01/2012 reducció servei Barcelona-Palau de Plegamans (Caldes) 03/01/2012 reducció servei Barcelona-Granollers-la Garriga 03/01/2012 reducció servei Barcelona-Vilassar de Mar (Vilassar de Dalt) 03/01/2012 reducció servei

El que més ressalta de les modificacions realitzades l’any 2012 és d’una banda la implementació de nous serveis exprés coordinats amb l’obertura del carril bus-VAO de la C-58 i per altra banda la reducció de molts serveis adaptant-se a l’estancament en el nombre de viatgers en els darrers anys.

Aquell any es van crear 2 nous serveis i es va ampliar l’oferta de 2 més, tots 4 vinculats a l’obertura del carril bus-VAO de la C-58.

A més, es va reduir el servei a 26 línies, es va incrementar el servei a 3 línies, es van incrementar i perllongar 2 línies, es van eliminar 11 línies, es van crear 3 nous serveis i es van remodelar 6 línies (2 amb reducció de servei i una amb increment) i 2 línies es van unificar.

La demanda d’aquest conjunt de línies ha decrescut en el període 2011 i 2012 tal i com mostra la taula següent:

Viatgers 2008

Viatgers 2009

Viatgers 2010

Viatgers 2011

Viatgers 2012

4.565.155 4.669.850 5.164.181 5.449.030 5.237.252

La demanda entre 2011 i 2012 ha decrescut en un 3,9%, inferior al 4,5% de pèrdua global de l’any 2012.

Resum

En línies generals, en els darrers 4 anys hi ha modificacions a 108 línies interurbanes de l’RMB.

Les modificacions més destacades són:

- La creació de 21 noves línies

- L’increment de servei en 17 línies

- L’eliminació de 20 línies

- La reducció de servei en 33 línies

- La remodelació de 8 línies

- Altres canvis de millora, unificació i/o perllongament en 9 línies

Aquestes línies engloben 8,3 milions de viatgers l’any 2012 (aproximadament un 27% del total de línies interurbanes de fora de la 1a corona).

L’evolució de la demanda global de les 108 línies ha estat la següent:

Viatgers 2008

Viatgers 2009

Viatgers 2010

Viatgers 2011

Viatgers 2012

7.027.696 7.116.569 7.940.566 8.545.027 8.316.066

La demanda entre 2008 i 2012 ha experimentat un creixement acumulat del 18%, quan la demanda global de les línies interurbanes de l’RMB de fora de la 1a corona han crescut un 1% en el mateix període.

2.2.2 pdM 2008-2012. Mesura EA5.07: Creació de nou s serveis exprés radials

El pdM 2008-2012 preveia la posada en servei de línies de bus exprés radials per a l’accés ràpid a Barcelona, sobretot en aquells municipis de l’RMB on no hi ha ferrocarril. L’objectiu era que, dins l’RMB, en cap cas el temps de viatge fins a Barcelona ultrapassés 1 hora. Es preveia també la creació de serveis exprés radials en recorreguts on tot i haver-hi ferrocarril, l’estació fos excèntrica i deixes zones de nucli urbà fora de l’àrea d’influència.

El nombre de línies exprés radials d’autobusos interurbans ha crescut de 56 l’any 2004 a 69 línies l’any 2012.

Taula 9. Línies exprés radials. Font: Informe de se guiment

Eix exprés Nom de la línia Actuació pdM Viatgers 2008

Viatgers 2012

Objectiu pdM

Eix de Caldes Barcelona-Sta. Maria d'Oló per C-33 238.375 253.390

Eix de Caldes Barcelona-Sant Feliu de Codines per C-33 Exprés a millorar 127.996 109.806 232.454

Eix de Caldes Barcelona-Caldes per C-33 Exprés a millorar 327.065 347.937 359.772

Eix de Caldes Barcelona-Palau Solità i Plegamans (directe)

5.727

Eix de Caldes Barcelona-Palau-Caldes (Directe) 11.361 16.899

Eix de Caldes Barcelona - Caldes (Directe i per la variant de Palau)

3.094 16.348

Eix de la N-340 Barcelona (F.Macià)-Avinyonet per autopista Exprés a millorar 286.511 262.464 378.925

Eix de l'Anoia Barcelona-Capellades-Igualada 99.710 86.193 Eix de l'Anoia Barcelona-La Llacuna 114.062 153.838

Eix de Vilafranca Barcelona-Vilafranca-Alcañiz (1) 9.240 15.400 Eix de Vilafranca Barcelona-Vilafranca del Penedès 85.336 122.671 Eix de Vilafranca Barcelona-Vilafranca-Alió-Valls 13.822 20.403

Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

11


Viatgers 2012

Objectiu pdM

Eix de Vilafranca Barcelona-Vilafranca-La Múnia-Valls 22.815 22.699 Eix de Vilafranca Barcelona-Vilafranca-Alcañiz (2) 3.176 Eix de Vilafranca Barcelona-Vilafranca-Reus 30.927 47.487 Eix de Vilafranca Barcelona-Vilafranca-Vendrell 13.808 13.400 Eix de Vilafranca Barcelona-Vilafranca-La Múnia-Reus 13 Eix de Vilafranca Barcelona-Vilafranca-Torregrossa 10.112 225 Eix de Vilafranca Barcelona-Santa Maria de Bellver 6.368 7.724

Eix del Garraf Barcelona-Sant Pere de Ribes (directe) Exprés a millorar 299.890 340.497 329.879

Eix del Garraf Barcelona-Vilanova per Pedralbes 16.228 22.801 Eix del Garraf Barcelona-Calafell 224.404 330.341

Eix del Garraf Barcelona-Vilanova i la Geltrú (directe) Exprés a millorar 7.884 52.009 234.841

Eix del Garraf Barcelona-Sitges (directe) Exprés a millorar 12.565 36.614

Eix del Llobregat Barcelona-Corbera de Dalt autopista entre 4 Camins-BCN Exprés a millorar 127.834 178.975 150.000

Eix del Llobregat Barcelona-Corbera de Dalt autopista entre Molins-BCN 421.723 378.589

Eix del Llobregat Barcelona-Castellbisbal (autopista) per Molins 78.479 52.412

Eix del Llobregat Barcelona-Castellbisbal (autopista) per St. Just

1.963 11.836

Eix del Llobregat Barcelona-Castellbisbal (autopista) directe Papiol-BCN 5.453 0

Eix del Llobregat Barcelona-Martorell-C.P. Brians 60.926 60.164 Eix del Llobregat Barcelona-Manresa 166.226 425.199 Eix del Llobregat Barcelona-Montserrat 2.779 6.821

Eix del Llobregat Barcelona (F.Macià)-St. Vicenç dels Horts-Sant Boi per autopista 29.568 36.111

Eix del Llobregat Barcelona (F.Macià)-El Palau per autopista Exprés a millorar 122.872 117.165 60.000

Eix del Llobregat Barcelona (F.Macià)-Martorell per autopista

90.946 83.221

Eix del Llobregat Barcelona (F.Macià)-Martorell directe a Quatre Camins 42.068 43.458

Eix del Maresme Barcelona-Alella 72.929 75.475

Eix del Maresme Vilassar de Dalt-Premià de Mar-Barcelona Exprés a millorar 337.268 399.721 370.995

Eix del Maresme Mataró-Barcelona per C-32 Exprés a millorar 569.475 724.308 973.417

Eix del Maresme Mataró (Rocafonda)-Barcelona per C-32 Exprés a millorar 346.494 403.456

Eix del Maresme Barcelona-Alella-Teià 13.404 Eix del Mogent Barcelona-Vallromanes 37.970 33.299

Eix del Mogent Urbà Sant Celoni Sant Hilari-Barcelona 19.574 2.041

Eix del Mogent Barcelona-Montornès del Vallès 4.217 9.512

Eix del riu Ripoll Barcelona (Sagrera) express-Ripollet Exprés a millorar 473.090 532.342 498.989

Eix del riu Ripoll Barcelona-Badia del Vallès 411.056 339.487 Eix del riu Ripoll Barcelona-Sabadell 689.819 655.561

Eix del Tenes Vall del Tenes Expres 600 Eix del Tenes Barcelona-Lliçà de Vall per autopista 11.346 Eix del Tenes Vall de Tenes-Barcelona Expres 78.918 Eix del Tenes Barcelona-Riells per autopista Exprés a millorar 238.471 179.646 393.794

Eix del Tenes Barcelona-Santa Eulàlia de Ronçana per autopista 2.233 3.445

Eix dels Brucs Barcelona-Igualada directe 63.254 74.431 Eix dels Brucs Barcelona-Martorell-Sta.Margarida 35.493 19.876 Eix dels Brucs Barcelona-Igualada-Sta.Margarida Exprés a millorar 651.685 671.127 273.052 Eix dels Brucs Barcelona-Igualada-Calaf 43.416 37.744 Eix dels Brucs Barcelona-Igualada-Guissona 42.545 49.791 Eix dels Brucs Barcelona-Igualada-Guimerà 32.694 33.526


Viatgers 2012

Objectiu pdM

Eix Granollers-Vic Barcelona-Vic (passant per tots els pobles) 152.806 152.171

Eix Granollers-Vic Barcelona-Vic-St. Pere de Torelló (feiners) 217.852 323.566

Eix Granollers-Vic Barcelona-Mollet-Granollers 6.606 5.118 Eix Granollers-Vic Bcn-Mollet-Gallecs Autopista 8.726 5.145 Eix Granollers-Vic Barcelona-Granollers per Autopista 85.981 97.482 Eix Granollers-Vic Barcelona-Granollers-Vic 49.345 49.258 Eix Granollers-Vic Barcelona-la Garriga 75.808 65.640

Eix Granollers-Vic Barcelona-Centre Penitenciari Quatre Camins

31.416 34.583

Eix Sta. Perpètua-Polinyà Barcelona-Polinyà-Sentmenat Eliminat

2/11/11

Eix Sta. Perpètua-Polinyà

Barcelona-Santa Perpètua-Polinyà-Sentmenat Eliminat

2/11/11


Barcelona-Santa Perpètua Eliminat 2/11/11


Barcelona-Sta. Perpètua (Can Taió) per C-33 Exprés a millorar 6.137 2.945 120.000


Barcelona-Caldes de Montbui per C-33 i Sentmenat Exprés a millorar 293.989 358.380 408.013

Eix Rieres St.Cugat - Rubí

Barcelona-Sant Cugat del Vallès Exprés a crear 127.072


Barcelona-Terrassa Exprés a crear 21.050 162.622


Barcelona-Rubí Exprés a crear 148.251

Apareixen en negreta les línies que el pdM proposa crear o millorar.

En números globals, el nombre de viatgers línies exprés a millorar gairebé s’ha complert. L’any 2012 aquestes línies van tenir 4,717 Mviatgers mentre l’objectiu del pdM era de 4,784 M viatgers.

El pdM tenia per objectiu arribar als 0,437 M viatgers l’any 2012 per a les línies exprés “a crear”, però només es va arribar als 0,021 M viatgers.

Els motius pels quals la demanda real encara queda lluny de l’objectiu pdM són:

- Falten per crear les línies directes de Barcelona-Rubí i Barcelona-Sant Cugat

- La línia exprés Barcelona-Terrassa va entrar en servei l’octubre de 2012 i per tant la demanda de 21.000 viatgers correspon només a un trimestre.

El quadre següent mostra l’evolució en demanda de viatgers (2004, 2008, 2012) en serveis exprés i es contrasta amb l’objectiu pdM.

Taula 10. Demanda global de Línies exprés radials. Font: Informe de seguiment

Tipologia de línia Viatgers

2004 Viatgers

2008 Viatgers

2012 Objectiu pdM

Línies exprés a millorar 3.283.364 4.229.226 4.717.392 4.784.132

Línies exprés a crear 0 0 21.050 437.946

Línies exprés a crear o millorar 3.283.364 4.229.226 4.738.442 5.222.077

Línies exprés 6.773.774 8.121.675 9.137.491 -

Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

12

2.2.3 pdM 2008-2012. Mesura EA5.08: Creació de nou s serveis perimetrals

La mesura consistia en potenciar serveis en autobús a determinades relacions perimetrals o orbitals per tal de donar resposta a la mobilitat més centrípeta de l’RMB, i com a pas previ a la seva transformació en línies d’infraestructura fixa quan el volum de demanda ho justifiqui. Es considerava que calia oferir uns serveis atractius que mallin la xarxa de transport públic amb bones condicions de viatge, com a mínim entre els principals pols d’atracció de l’RMB.

L’objectiu era incrementar el nombre de línies perimetrals de 6 (l’any 2004) a 10 (l’any 2012) i assolir una demanda de viatgers de 1,22 M de validacions.

Finalment, l’any 2012 hi havia 8 línies perimetrals en servei amb una demanda global de 0,9 M de viatgers.

Les noves línies que han aparegut en els darrers anys han estat la Mataró-Granollers-Sabadell i la Parets-Hospital de Mollet-Santa Perpètua.

Les línies previstes pel pdM i que encara no s’han creat són una línia entre Terrassa i Castellar del Vallès i una entre Sabadell, Palau, Lliça de Vall i Granollers

Taula 11. Línies perimetrals. Font: Informe de segu iment

Nom de la línia Tipus servei existent

Actuació pdM

Viatgers 2004

Viatgers 2008

Viatgers 2012

Sant Fost de Campsentelles-Sabadell Nord Perimetral 248.936 315.694 206.486

Vilanova i la Geltrú-Vilafranca del Penedès Perimetral 93.002 113.066 105.476

Sabadell-Terrassa-Martorell Perimetral 17.753 12.463 11.172

Mataró-Granollers-Sabadell Perimetral 131.028 157.357

Parets - Hospital de Mollet - Santa Perpètua Perimetral 25.844

Vilafranca del Penedès-Igualada Perimetral 18.553 20.244 11.697

Granollers-Caldes de Montbui Perimetral 196.809 285.917 247.160

Sabadell-Caldes de Montbui Perimetral 153.139 162.753 140.043

Terrassa-Castellar Perimetral Perimetral

a crear

Sabadell-Palau-Lliçà de Vall-Granollers Perimetral Perimetral

a crear

TOTAL 728.192 1.041.165 905.235

La demanda global de les línies perimetrals va incrementar de 0,7 M viatgers a 1,04 M viatgers entre els anys 2004 i 2008 però des de llavors ha anat perdent viatgers fins als 0,9 M viatgers de 2012. Es comprova doncs que les línies perimetrals han estat perjudicades de manera important degut a la conjuntura econòmica dels darrers anys.

2.2.4 pdM 2008-2012. Mesura EA5.15: Creació d’un H UB de TPC a la UAB

La mesura consistia en la creació d’un punt d’intercanvi modal de tipus “hub” a la UAB, servit per diverses línies d’autobús des de les principals ciutats de l’RMB a raó d’una expedició horària. El Campus de la UAB a Bellaterra és un important punt d’atracció de viatges, ocupa un lloc central en l’RMB, disposa d’estacions de ferrocarril tant d’FGC com d'ADIF i està ben connectat per la xarxa bàsica de carreteres.

Pel fet de no accedir a Barcelona, la seva velocitat comercial seria superior. La coordinació d’horaris de les línies permetria la correspondència entre elles i, per tant, la connexió entre dos punts de l’RMB.

L’objectiu era incrementar el nombre de línies de bus interurbanes de connexió amb la UAB. L’any 2004 hi havia 6 línies regulars d’enllaç amb la UAB.

Finalment, l’any 2012 hi havia 9 línies en servei amb funció de ròtula a la UAB.

Les noves línies han estat la de UAB-Granollers (2007), la Montcada-UAB (2006) i la Mollet-Santa Perpètua-UAB (2010).

Taula 12. Línies de ròtula. Font: Informe de seguim ent

Nom de la línia Tipus servei existent

Viatgers 2004

Viatgers 2008

Viatgers 2012

UAB-Granollers Connexió UAB 7.865 6.371

Montcada-UAB Connexió UAB 72.427 65.425

Mataró-UAB Connexió UAB 75.085 68.541 96.116

UAB-Igualada Connexió UAB 12.357 10.625 13.605

Sabadell-Badia del Vallès-UAB Connexió UAB 4.897 3.067 3.113

Badia del Vallès-Cerdanyola del Vallès Connexió UAB 77.997 79.521 70.952

Barcelona-UAB Connexió UAB 881.337 727.206 675.254

Santa Perpètua-Mollet-UAB Connexió UAB 7.769

UAB-Vic Connexió UAB 836 763 775

TOTAL 1.052.509 970.015 939.380

Tot i l’increment en el nombre de línies la demanda total ha minvat un 10% en el període 2004-2012. Principalment degut a que la línia Barcelona-UAB que canalitzava el 80% de la demanda l’any 2004 ha perdut un 23% de la demanda en aquest període. Seria interessant investigar els motius d’aquesta important pèrdua de viatgers.

3. Dades de partida

S’ha disposat de les següents dades de l’oferta i demanda del transport públic per carretera:

1. Dades d’oferta:

a. El servei de cartografia de l’ATM ha facilitat dades georeferenciades del traçat de 289 línies (242 línies amb 2 sentits i 47 amb un sentit)

b. L’ATM ha facilitat dades del nombre d’expedicions en dia feiner per a 302 línies

2. Dades de demanda: l’ATM ha facilitat les següents dades provinents del SGIT en referència a la demanda de passatgers en transport públic per carretera per a 493 línies d’autobús:

a. Validacions per línia 2011

b. Validacions per hora per línia 2011

c. Validacions per zona tarifària, hora del dia i nombre de zones validades 2011

Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

13

4. Anàlisi global de les línies

S’han recollit dades de 636 línies sobre les que cal fer un procés de selecció per a definir sobre quina base de línies es desenvolupa l’estudi:

• 549 línies amb dades de demanda 2011 i/o Oferta d’expedicions 2011 i/o traçat georeferenciat

� 152 amb TOT (demanda, oferta i traçat georeferenciat)

� 135 només amb dada de demanda

� 13 només amb dada d’expedicions

� 38 només amb traçat georeferenciat

� 16 línies amb dada de demanda, expedicions i recorregut en 1 sentit (cal comprovar si són circulars)

� 115 amb dada de demanda i expedicions però sense recorregut

� 75 amb dada de demanda i recorregut però sense dada expedicions

� 5 amb dada de recorregut i expedicions però sense demanda

� 32 línies de les quals només es disposa de les posicions de les parades amb font: ALG (ni traçat digitalitzat, ni oferta d’expedicions, ni demanda)

� 55 línies de les quals només es disposa de les posicions de les parades (ni traçat digitalitzat, ni oferta d’expedicions, ni demanda) que inclouen principalment busos urbans de Sabadell, Terrassa, Mataró, Vilanova, Sant Cugat i Vilafranca.

No s’inclouen en aquesta anàlisi els busos de TMB i EMT, les línies urbanes ni els serveis nocturns.

Després d’un intens procés de filtratge a base d’agrupar línies corregir errors de codificació, eliminar línies que han desaparegut, etc. s’ha creat una base neta per a l’anàlisi que conté 253 línies de bus .

Aquestes 253 línies de bus interurbà suporten una demanda anual de 27,8 milions de viatgers i una oferta de 5.670 expedicions/dia.

La dada de demanda declarada per l’ATM al Transmet Xifres 2011 per a les línies de bus, excloent les de la 1ª corona, és de 31,1 milions de passatgers. Així, la present anàlisi es realitza sobre un 90% de la demanda total registrada pel Transmet.

Per a seleccionar quines línies es consideren d’alta, mitjana i baixa demanda s’ha realitzat el següent procés:

1. Es disposa de dades de validacions 2011 (Demanda anual de cada línia )

2. Es divideixen per un nombre de dies mitjà al llarg de l’any per obtenir la demanda diària

- 250 dies/any per a les línies que només circulen en dies feiners

- 280 dies/any per a la resta de línies

3. Una vegada obtinguda la demanda diària es divideix pel nombre d’expedicions per sentit d’un dia feiner tipus

4. S’obté el nombre mitjà de validacions de cada línia

5. El resultat oscil·la entre 0,038 validacions/dia i 59 validacions/dia

6. S’acorda amb la direcció de l’estudi que es considerarà

- Línies d’alta demanda: aquelles amb més de 30 validacions/dia per expedició

- Línies de baixa demanda : aquelles amb menys de 5 validacions/dia per expedició

Desprès d’aplicar el criteris esmentats per a alta i baixa demanda el resultat és el següent:

- 30 línies de bus amb demanda mitjana d’expedicions superior a 30 validacions/expedició que transporten 9,648 milions de viatgers (un 35% del total)

- 57 línies de bus amb demanda mitjana d’expedicions inferior a 5 validacions/expedició que transporten 0,575 milions de viatgers (un 2% del total)

5. Definició dels itineraris d’alta demanda

Una vegada seleccionades les línies d’alta demanda es procedeix a realitzar una anàlisi conjunta amb la resta de línies per a veure si les 30 línies seleccionades formen part de conjunts de línies que pel les seves característiques de recorregut han de ser tractades com una única unitat independent.

Aquests conjunts de línies amb característiques comunes s’anomenaran Itineraris d’alta demanda.

En aquesta part del procés, és possible que línies que no es considerin d’alta demanda (ja que tenen menys de 30 validacions/expedició) facin funcions complementàries a línies que sí que són d’alta demanda. En aquests casos la línia que NO és d’alta demanda s’incorpora, juntament amb la d’alta demanda, a un Itinerari d’alta demanda.

Exemple:

L’operador Autocorb té dues línies que enllacen Corbera amb Barcelona per autopista. Una des de Molins de Rei amb una demanda mitjana de 37 validacions/dia i una des de Quatre Camins amb 25 expedicions/dia.

Les dues línies formen un únic itinerari amb una demanda mitjana de 32 validacions/expedició

La taula següent mostra totes les línies finalment seleccionades i com s’agrupen per itineraris d’alta demanda. Els colors representen agrupacions de línies que formen un únic itinerari. Les files en blanc representen itineraris formats per una única línia.

Taula 13. Línies que formen els itineraris d’alta d emanda. Font: Elaboració pròpia

Nom Línia (ATM) Itinerari Validació 2011

Demanda mitjana expedició

Barcelona (F.Macià)-Avinyonet 1 - Barcelona Avinyonet 81.970 59 Barcelona (F.Macià)-Avinyonet per

autopista 1 - Barcelona Avinyonet 275.477 34

Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

14



Barcelona (Collblanc)-Avinyonet 1 - Barcelona Avinyonet 457.282 44 Barcelona-Sta. Maria d’Oló per C-

33 2 - Barcelona - Corredor de

Caldes per la C-33 263.941 52

Barcelona-Sant Feliu de Codines per C-33

2 - Barcelona - Corredor de Caldes per la C-33

110.558 39

Barcelona-Caldes per C-33 2 - Barcelona - Corredor de


Barcelona - Caldes (Directe i per la variant de Palau

2 - Barcelona - Corredor de Caldes per la C-33 15.187 27

Barcelona-Palau-Caldes (Directe) 2 - Barcelona - Corredor de


Barcelona-Igualada-Guissona 3 - Barcelona Corredor

d’Igualada 58.267 52

Barcelona-Igualada-Calaf 3 - Barcelona Corredor


Barcelona-Igualada-Sta.Margarida 3 - Barcelona Corredor


Barcelona-Igualada directe 3 - Barcelona Corredor


Barcelona-Igualada-Guimerà 3 - Barcelona Corredor


Barcelona-Martorell-Sta.Margarida 3 - Barcelona Corredor


Barcelona-Vic (passant per tots els pobles)

4 - Barcelona-Granollers-Vic 163.365 49

Barcelona-Granollers-Vic 4 - Barcelona-Granollers-Vic 54.039 48 Barcelona-Sant Feliu de Codines

per C-17 5 - Barcelona - Corredor de


Barcelona-Caldes per C-17 5 - Barcelona - Corredor de


Barcelona (F.Macià)-El Palau per autopista

6 - Barcelona El Palau Martorell

112.517 25

Barcelona (F.Macià)-Martorell 6 - Barcelona El Palau

Martorell 420.074 48

Barcelona (F.Macià)-Martorell per autopista


84.827 34

Barcelona (F.Macià)-Martorell directe a Quatre Camins

6 - Barcelona El Palau Martorell 40.468 29

Sitges-Vilanova i la Geltrú 7 - Sitges-Vilanova i la Geltrú 1.130.267 46 Barcelona (Collblanc)-Torrelles de

Llobregat 8 - Barcelona (Collblanc)-

Torrelles de Llobregat 379.488 42

Barcelona-Mollet 9 - Barcelona-Mollet 601.240 46

Barcelona-Calafell 10 - Barcelona - el Garraf

(Sitges, Vilanova, St. Pere de Ribes,...)

323.041 44

Barcelona-Vilanova per Pedralbes 10 - Barcelona - el Garraf

(Sitges, Vilanova, St. Pere de Ribes,...)

22.682 41

Barcelona-Sant Pere de Ribes (directe)

10 - Barcelona - el Garraf (Sitges, Vilanova, St. Pere de

Ribes,...) 326.002 27

Barcelona-Vilanova i la Geltrú (directe)

10 - Barcelona - el Garraf (Sitges, Vilanova, St. Pere de

Ribes,...) 55.690 10

Barcelona-Sitges (directe) 10 - Barcelona - el Garraf

(Sitges, Vilanova, St. Pere de 51.032 11



Ribes,...) Barcelona-UAB 11 - Barcelona-UAB 692.806 41

Barcelona-Sabadell 12 - Barcelona-Sabadell 701.526 38 Mataró-Granollers 13 - Mataró-Granollers 301.055 37

Barcelona-Corbera de Dalt autopista entre Molins-B

14 - Barcelona-Corbera de Dalt autopista entre Molins-B

390.186 37

Barcelona-Corbera de Dalt autopista entre Quatre Camins


185.478 25

Mataró-Barcelona per C-32 15 - Mataró-Barcelona per C-

32 697.171 37

Mataró (Rocafonda)-Barcelona per C-32

15 - Mataró-Barcelona per C-32

396.013 29

Barcelona-Parets-Lliçà d’Amunt per carretera

16 - Barcelona-Parets-Lliçà d’Amunt per carretera

432.205 34

Badalona-Sabadell per Tiana i Montgat

17 - Badalona-Sabadell per Tiana i Montgat

52.418 31

Barcelona-Vilafranca del Penedès 18 - Barcelona-Vilafranca del

Penedès 115.606 29

Barcelona-Vilafranca-Reus 18 - Barcelona-Vilafranca del

Penedès 37.089 26

La taula següent mostra els 18 itineraris i la demanda total de cadascun:

Taula 14. Itineraris d’alta demanda. Font: Elaborac ió pròpia

Viatgers 2011

Exp/dia feiner

Demanda mitjana

expedició

1 - Barcelona - Avinyonet 814.729 71 41 2 - Barcelona - Corredor de Caldes per la C-33 756.296 83 33 3 - Barcelona - Corredor d’Igualada 918.520 90 36 4 – Barcelona - Granollers-Vic 217.404 16 49 5 - Barcelona - Corredor de Caldes per la C-17 941.641 73 46 6 - Barcelona El Palau Martorell 657.886 61 39 7 – Sitges - Vilanova i la Geltrú 1.130.267 88 46 8 - Barcelona (Collblanc)-Torrelles de Llobregat 379.488 32 42 9 - Barcelona-Mollet 601.240 47 46 10 - Barcelona - el Garraf (Sitges, Vilanova, St. Pere R) 778.447 107 26 11 - Barcelona-UAB 692.806 61 41 12 - Barcelona-Sabadell 701.526 66 38 13 - Mataró-Granollers 301.055 29 37 14 - Barcelona-Corbera de Dalt autopista entre Molins-B 575.664 64 32 15 - Mataró-Barcelona per C-32 1.093.184 116 34 16 - Barcelona-Parets-Lliçà d’Amunt per carretera 432.205 46 34 17 - Badalona-Sabadell per Tiana i Montgat 52.418 6 31 18 - Barcelona-Vilafranca del Penedès 152.695 19 29

Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

15

Figura 6: Demanda de viatgers 2011 dels itineraris d’alta demanda Font: Elaboració pròpia

Demanda anual 2011 dels itineraris d'alta demanda

0 200.000 400.000 600.000 800.000 1.000.000 1.200.000

1 - Barcelona Avinyonet


3 - Barcelona Corredor d'Igualada

4 - Barcelona-Granollers-Vic



7 - Sitges-Vilanova i la Geltrú

8 - Barcelona (Collblanc)-Torrelles de Llobregat

9 - Barcelona-Mollet 10 - Barcelona - el Garraf (Sitges, Vilanova, St Pere de

Ribes,...)11 - Barcelona-UAB

12 - Barcelona-Sabadell

13 - Mataró-Granollers



16 - Barcelona-Parets-Lliçà d'Amunt per carretera


18 - Barcelona-Vilafranca del Penedès

Validacions any 2011

Figura 7: Itineraris d’alta demanda Font: Elaboració pròpia

Descripció del perfil dels itineraris d’alta demanda analitzats:

El 85% dels itineraris analitzats d’alta demanda (15 itineraris de 18) connecten Barcelona amb la resta de l’RMB.

Els itineraris que no enllacen amb Barcelona són:

- Sitges-Sant Pere de Ribes-Vilanova i la Geltrú

- Mataró-Granollers

- Badalona-Sabadell per Tiana i Montgat

Territorialment, els 18 itineraris es reparteixen de la següent manera:

- 6 itineraris comuniquen Barcelona amb les comarques del Baix Llobregat, l’Anoia i l’Alt Penedès a través de l’eix del Llobregat

- 5 itineraris comuniquen Barcelona amb les comarques del Vallès Oriental, i Osona a través de l’eix del Besos (C-33 i C-17)

Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

16

- 3 itineraris comuniquen el Barcelonès amb el Vallès Occidental (bàsicament Sabadell i la UAB)

- 1 itinerari comunica Barcelona amb el Maresme

- 1 itinerari comunica Barcelona amb el Garraf i el Baix Penedès

- 1 itinerari comunica el Maresme amb el Vallès Oriental a través de l’eix de Parpers

Pel que fa a la competència amb el transport de viatgers en ferrocarril, hi ha 10 itineraris que competeixen directament amb serveis de Rodalies de Renfe o FGC. Els altres poden competir en algun tram però no de manera tan directa com els esmentats a continuació:

- 3 - Barcelona - Corredor d’Igualada

- 4 - Barcelona – Granollers - Vic

- 6 - Barcelona - Martorell El Palau

- 7 - Sitges - Vilanova i la Geltrú

- 9 - Barcelona - Mollet

- 10 - Barcelona - el Garraf (Sitges, Vilanova, St. Pere R)

- 11 - Barcelona - UAB

- 12 - Barcelona - Sabadell

- 15 - Mataró - Barcelona per C-32

- 18 - Barcelona - Vilafranca del Penedès

En termes de demanda, els itineraris de major demanda amb més d’1 milió de passatgers anuals són el Sitges-Sant Pere de Ribes-Vilanova i el Barcelona-Mataró directe per la C-32 (1,130 Mviatgers/any i 1,093 Mviatgers/any respectivament).

Altres itineraris amb demanda propera al milió de viatgers anuals són el Barcelona-Vallirana-Avinyonet, El Barcelona-Corredor d’Igualada i el Barcelona Caldes per la C-17 amb 0,814 Mviatgers, 0,918 Mviatgers i 0,941 M viatgers respectivament.

Seguidament es troben els itineraris de Barcelona-Corredor de Caldes per la C-33, Barcelona-Garraf i Barcelona-Sabadell amb demandes de 0,756 Mviatgers, 0,778 Mviatgers i 0,701 Mviatgers respectivament.

Destaca que el conjunt entre els itineraris de Barcelona-Corredor de Caldes, tant per la C-17 com per la C-33, engloba una demanda total de 1,7 Milions de viatger/any.

L’itinerari de menor demanda dins d’aquest grup és el Badalona-Sabadell per Tiana i Montgat que transporta 52.000 viatgers/anuals. Aquest itinerari destaca per la seva eficiència ja que canalitza aquesta demanda amb només 6 expedicions al dia. Això és ja una elevada taxa de renovació del passatge al llarg del seu recorregut

Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

17

6. Itineraris d’alta demanda

6.1 Barcelona – Avinyonet

6.1.1 Descripció del itinerari

Itinerari format per 3 línies servit per l’empresa SOLER I SAURET S.A . (segons CODI i nomenclatura SGIT):

1450 Barcelona (Collblanc)-Avinyonet 1457 Barcelona (F.Macià)-Avinyonet 1458 Barcelona (F.Macià)-Avinyonet per autopista

L’oferta global de l’itinerari engloba 71 expedicions en dia feiner.

L’itinerari connecta Barcelona amb Avinyonet del Penedès passant pels municipis de Esplugues, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, Sant Vicenç dels Horts, Cervelló, Vallirana i Subirats.

En termes de corones tarifàries, l’itinerari enllaça les zones 1, 2B i 3B i el recorregut queda representat a la figura següent:

Figura 8: Esquema de l’itinerari en el marc tarifar i ATM. Font: Elaboració pròpia

Es tracta d’un itinerari amb forta demanda ja que cobreix un territori no cobert per línies de ferrocarril.

6.1.2 Anàlisi de la demanda

L’itinerari Barcelona-Avinyonet canalitza 814.729 viatgers l’any 2011 amb una demanda mitjana per expedició de 41 viatgers .

La següent taula mostra les dades de demanda total anual per hores del dia i línia. Inclou també el nombre d’expedicions en dia feiner de cada línia i la demanda mitjana.

Taula 15. Demanda horària de l’itinerari per línies . Font: Elaboració pròpia

Demanda Total Anual Codi Línia 1450 1457 1458 Total

Nom Línia Barcelona

(Collblanc)-Avinyonet

Barcelona (F.Macià)-Avinyonet


per autopista


0 1 0 0 1 1 0 0 0 0 2 0 0 0 0 3 0 0 0 0 4 0 0 0 0 5 6.232 10 0 6.242 6 19.741 580 13.002 33.323 7 32.750 3.965 17.265 53.980 8 21.127 3.507 10.343 34.977 9 16.482 2.641 8.527 27.650 10 11.300 2.260 6.410 19.970 11 10.523 1.958 6.464 18.945 12 13.204 2.114 6.412 21.730 13 16.208 4.996 9.382 30.586 14 18.925 4.434 13.656 37.015 15 17.136 1.126 11.384 29.646 16 16.473 1.078 7.845 25.396 17 19.151 2.359 11.191 32.701 18 18.994 2.224 10.638 31.856 19 14.931 2.492 10.006 27.429 20 14.814 9.050 5.947 29.811 21 10.786 1.549 1.908 14.243 22 4.623 2.336 7 6.966 23 618 1.741 0 2.359

Validacions 2011 457.282 81.970 275.477 814.729

Demanda Mitjana per expedició

44 59 34 41

Suma demanda horària

284.019 50.420 150.387 484.826

Expedicions/dia 37 5 29 71

Nota:La suma de demanda horària no coincideix amb el nombre total de validacions perquè no inclou els bitllets senzills i títols propis.

La demanda horària mitjana de l’itinerari (en viatgers/hora d’un dia mitjà) és la següent:

nota:La

Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

18

Figura 9: Histograma de demanda horària de les líni es de l’itinerari Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ATM

Histograma de demanda

0

50

100

150

200

250

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

Hora

Glo

bal d

e l'la

ny d

e pa

x/ho

ra

1450 Barcelona (Collblanc)-Avinyonet

1457 Barcelona (F.Macià)-Avinyonet

1458 Barcelona (F.Macià)-Avinyonet per autopista

Total 1 - Barcelona Avinyonet

Tot seguit s’analitza la demanda de l’itinerari segons la zona de validació i el tipus de bitllet o nombre de zones validades.

Taula 16. Dades de demanda segons les zones validad es. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ATM

Codi Línia 1450 1457 1458 Total





per autopista


Bitllets senzills i altres

151.863 27.549 112.204 291.616

1 Zona 204.910 31.709 30.063 266.682 2 Zones 94.721 21.843 129.976 246.540 3 Zones 1.966 320 1.443 3.729 4 Zones 668 88 541 1.297 5 Zones 407 113 310 830 6 Zones 2.747 348 940 4.035

Total 457.282 81.970 275.477 814.729

Gràficament:

Figura 10: Validacions de les línies de l’itinerari segons les zones validades Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ATM

Nombre de validacions segons nombre de zones valida des

0 100.

000

200.

000

300.

000

400.

000

500.

000

600.

000

700.

000

800.

000

900.

000

Barcelona (Collblanc)-Avinyonet


Barcelona (F.Macià)-Avinyonet per

autopista

1 - BarcelonaAvinyonet

validacions/2011

Billets senzills i altres

1 Zona

2 Zones

3 Zones

4 Zones

5 Zones

6 Zones

Les dades anteriors presentades en percentatge per cada línia sobre la seva demanda total són les següents:

Taula 17. Percentatge de demanda segons les zones v alidades. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ATM

Codi Línia 1450 1457 1458 Total





per autopista



33% 34% 41% 36%

1 Zona 45% 39% 11% 33% 2 Zones 21% 27% 47% 30% 3 Zones 0% 0% 1% 0% 4 Zones 0% 0% 0% 0% 5 Zones 0% 0% 0% 0% 6 Zones 1% 0% 0% 0%

Total 100% 100% 100% 100%

Per a caracteritzar el tipus de demanda d’aquest itinerari i veure quins són els recorreguts principals que s’hi realitzen s’analitzen les dades de demanda del SGIT quantificant la demanda segons la zona en què valida el bitllet i el nombre de zones que valida. El resultat és el següent:

Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

19

Figura 11: Demanda de l’itinerari segons zona de va lidació i nombre de zones validades. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ATM

Bitllet senzill i altres 1 Zona 2 Zones 3 Zones 4 Zones 5 Zones 6 Zones Suma

1 114.391 167.575 79.826 1.499 414 198 2.488 366.391 2B 176.436 98.549 166.162 2.147 853 630 1.436 446.213 3B 789 558 552 83 30 2 111 2.125

Gràficament:


Anàlisi de la demanda per zona de validació i zones validades

0 100.000 200.000 300.000 400.000 500.000

1

2B

3BZona

on

es p

rodu

eix

la

valid

ació

Validacions/any 2011

Billet senzill i altres

1 Zona

2 Zones

3 Zones

4 Zones

5 Zones

6 Zones

Caracterització de la demanda de l’itinerari:

Les validacions es reparteixen en un 45% a la zona 1, un 55% a la zona 2B i un 0,3% a la zona 3.

No hi ha demanda a la zona 3. Així, tot i que alguns busos arriben fins a Avinyonet la demanda principal es queda a Vallirana, Cervelló, Sant Vicenç dels horts i Molins de Rei.

El fet que hi hagi més demanda a la zona 2 que a la zona 1 indica que hi ha una part important de demanda interna en aquesta zona entre els municipis citats al paràgraf anterior.

Sembla que hi ha més frau sortint de Barcelona, ja que hi ha moltes menys validacions de 2 zones a la zona 1 que a la zona 2B.

El nombre de bitllets senzills i títols propis és més gran a la zona 2 que a la zona 1. Aquest tipus de bitllets no es troben integrats. Part d’aquests bitllets correspondran a moviments interns de la zona 2.

És possible que hi hagi usuaris que utilitzin TMB a la zona 1 i transbordin als busos de Soler i Sauret per a continuar el desplaçament aprofitant bitllets d’1 zona i cometent frau.

Càlcul de la càrrega del tram de major demanda en hora punta:

Una vegada analitzada la demanda global de la línia i el seu comportament, es procedeix a estimar quin és el tram més carregat en hora punta del present itinerari i quina demanda canalitzen els busos més carregats en aquesta hora.

Per a fer-ho es realitza el següent:

1. S’identifica l’hora punta de demanda a partir de les dades de demanda horària exposades anteriorment en el present capítol.

2. S’obté de la base de dades del SGIT la demanda segons la zona on valida el bitllet i el nombre de zones que valida per a aquesta hora punta

Taula 18. Demanda a l’hora punta per zona on es val ida i nombre de zones validades. Font: Elaboració pròpia

Demanda Hora Punta (7:00-8:00) (No es disposa d’informació de bitllets senzills i altres per a les validacions horàries)

1 Zona 2 Zones 3 Zones 4 Zones 5 Zones 6 Zones 1 18.797 3.944 76 12 4 3

2B 8.705 21.898 353 35 71 21 3B 30 31 0 0 0 0

3. Aquesta demanda no inclou els bitllets senzills i títols propis, per tant cal aplicar un factor de maximització d’acord amb el % d’ús d’aquest tipus de bitllets del present itinerari.

4. Tot seguit, i d’acord amb les dades observades de demanda hora punta i la tipologia d’usuaris al llarg del recorregut analitzada anteriorment, s’estima el sentit de la línia de major càrrega a l’hora punta del matí.

5. Una vegada decidit el sentit de major càrrega s’estima quanta demanda tindrà cada tram en hora punta d’acord amb la informació de zona d’origen i nombre de zones validades. Les validacions d’1 zona carregaran només la zona d’origen de la validació mentre que les validacions de 2 zones carregaran la zona d’origen i les zones limítrofes i així successivament amb les validacions de 3 o més zones. Es realitza la hipòtesi que entre un 60% i un 100% de les validacions de més d’una zona realitzen el trajecte en el sentit més carregat del flux en hora punta.

6. D’acord amb les dades disponibles, es presenten els resultats de càrrega d’usuaris en hora punta en el sentit més carregat per zones tarif àries .

Figura 13: Demanda en hora punta en el sentit més c arregat. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ATM

Demanda en hora punta en el sentit més carregat en un dia feiner tipus(per zones tarifaries)

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

200

1 2B 3Bzona tarifaria

pax/

h

Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

20

Una vegada coneguda la càrrega dels trams en hora punta cal dividir-la pel nombre d’expedicions que circulen en aquella hora per sentit. Com que no es disposa d’informació de nombre d’expedicions en hora punta es divideixen el nombre d’expedicions del dia per 16 hores de servei i s’arrodoneix a l’alça per a maximitzar l’oferta del període.

El resultat de demanda per expedició és el següent:

Demanda hora punta dia mitjà 183 Pax/h·sentit

Número d’expedicions hora punta 6 (aproximació)

Demanda per expedició 30 Viatgers/exp

El tram d’entrada a Barcelona té una càrrega mitjana a l’hora punta de 30 viatgers per expedició.

6.2 Barcelona - Corredor de Caldes per la C-33


Itinerari format per 5 línies servit per l’empresa FERROCARRILES Y TRANSPORTES S.A. DEL GRUP SAGALES (segons CODI i nomenclatura SGIT):

1210 Barcelona-Sta. Maria d’Oló per C-33 1211 Barcelona-Sant Feliu de Codines per C-33 1216 Barcelona-Caldes per C-33 1230 Barcelona - Caldes (Directe i per la variant de Palau) 1228 Barcelona-Palau-Caldes (Directe)


L’itinerari connecta Barcelona amb Santa Maria d’Oló passant pels municipis de l’eix de Caldes, principalment: Santa Perpetua de Mogoda, Palau-Solità, Caldes de Montbui, Sant Feliu de Codines, Castellterçol i Moià.

En termes de corones tarifàries, l’itinerari enllaça les zones 1, 2D, 3D, 4F, 5F, i 6E i el recorregut queda representat a la figura següent:

Figura 14: Esquema de l’itinerari en el marc tarifa ri ATM. Font: Elaboració pròpia

Es tracta d’un itinerari amb forta demanda ja que cobreix un territori no cobert per línies de ferrocarril.

Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

21


L’itinerari Barcelona-Corredor de Caldes per la C-33 canalitza 756.296 viatgers l’any 2011 amb una demanda mitjana per expedició de 36 viatgers .



Demanda Total Anual Codi Línia 1210 1211 1216 1230 1228 Total

Nom Línia

Barcelona-Sta. Maria d’Oló per

C-33

Barcelona-Sant Feliu

de Codines per C-33

Barcelona-Caldes per

C-33

Barcelona - Caldes

(Directe i per la

variant de Palau)

Barcelona-Palau-Caldes

(Directe)

2 - Barcelona - Corredor de Caldes per la

C-33

0 34 0 0 0 0 34 1 0 0 0 0 0 0 2 0 0 0 0 0 0 3 0 0 0 0 0 0 4 0 0 0 0 0 0 5 0 0 690 0 0 690 6 11.536 7.482 31.938 0 985 51.941 7 17.895 19.457 38.044 9.541 1.750 86.687 8 5.471 7.268 37.797 47 1.317 51.900 9 15.334 4.078 12.404 0 962 32.778 10 5.520 2.154 1.341 0 0 9.015 11 5.301 5.522 3.744 0 0 14.567 12 3.103 6.498 1.521 0 0 11.122 13 14.009 6.279 13.884 0 2.944 37.116 14 17.152 3 29.907 0 873 47.935 15 19.702 0 17.194 0 6.029 42.925 16 10.591 0 12.612 0 10 23.213 17 14.759 7.006 23.177 0 6 44.948 18 20.957 687 29.226 2 23 50.895 19 14.176 9.024 11.027 3.175 0 37.402 20 12.551 9.189 9.110 0 0 30.850 21 931 1.187 6.016 0 0 8.134 22 4 271 23 0 0 298 23 0 0 19 0 0 19

Validacions 2011 263.941 110.558 348.815 15.187 17.795 756.296


59 44 29 30 14 36


189.026 86.105 279.674 12.765 14.899 582.469

Expedicions/dia 18 10 48 2 5 83



Figura 15: Histograma de demanda horària de les lín ies de l’itinerari Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ATM


0

50

100

150

200

250

300

350

400

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23Hora

Glo

bal d

e l'la

ny d

e pa

x/ho

ra

1210 Barcelona-Sta. Maria d'Oló per C-331211 Barcelona-Sant Feliu de Codines per C-331216 Barcelona-Caldes per C-331230 Barcelona - Caldes (Directe i per la variant de PaTotal 2 - Barcelona - Corredor de Caldes per la C-33



Codi Línia 1210 1211 1216 1230 1228 Total

Nom Línia


C-33


de Codines per C-33


C-33

Barcelona - Caldes (Directe i

per la variant de

Pa


(Directe)

2 - Barcelona

- Corredor de Caldes per la C-

33 Bitllets senzills i

altres 67.520 19.761 53.511 1.651 1.882 144.325

1 Zona 32.174 13.700 19.318 281 1.014 66.487 2 Zones 61.632 37.645 176.802 336 9.811 286.226 3 Zones 44.229 26.297 92.935 12.642 4.725 180.828 4 Zones 35.322 12.553 3.366 226 155 51.622 5 Zones 20.040 187 539 12 10 20.788 6 Zones 3.024 415 2.344 39 198 6.020

Total 263.941 110.558 348.815 15.187 17.795 756.296

nota:La

Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

22

Gràficament:



0 100.

000

200.

000

300.

000

400.

000

500.

000

600.

000

700.

000

800.

000

Barcelona-Sta. Mariad'Oló per C-33

Barcelona-Sant Feliu deCodines per C-33

Barcelona-Caldes per C-33

Barcelona - Caldes(Directe i per la variant

de Pa

Barcelona-Palau-Caldes(Directe)

2 - Barcelona - Corredorde Caldes per la C-33

validacions/2011


1 Zona2 Zones

3 Zones

4 Zones

5 Zones

6 Zones



Codi Línia 1210 1211 1216 1230 1228 Total

Nom Línia


C-33


de Codines per C-33


C-33

Barcelona - Caldes (Directe i

per la variant de

Palau)


(Directe)

2 - Barcelona



altres 26% 18% 15% 11% 11% 19%

1 Zona 12% 12% 6% 2% 6% 9% 2 Zones 23% 34% 51% 2% 55% 38% 3 Zones 17% 24% 27% 83% 27% 24% 4 Zones 13% 11% 1% 1% 1% 7% 5 Zones 8% 0% 0% 0% 0% 3% 6 Zones 1% 0% 1% 0% 1% 1%

Total 100% 100% 100% 100% 100% 100%




1 58.367 608 141.191 85.023 25.289 10.592 3.208 324.278 2D 26.267 18.006 129.791 2.344 679 100 713 177.900 3D 30.178 24.240 8.378 89.686 2.432 461 956 156.331 4F 20.632 19.034 5.613 2.921 22.714 253 212 71.379 5F 8.144 4.279 1.159 818 489 9.267 395 24.551 6E 737 320 94 36 19 115 536 1.857

Gràficament:



0 50.000 100.000 150.000 200.000 250.000 300.000 350.000

1

2D

3D

4F

5F

6E

Zona

on

es p

rodu

eix

la

valid

ació



1 Zona

2 Zones

3 Zones

4 Zones

5 Zones

6 Zones


Es tracta d’una demanda molt esglaonada que va creixent a mesura que la línia s’acosta a Barcelona

El perfil de demanda fa intuir que totes la majoria de relacions són amb Barcelona ja que s’observa com les validacions per nombre de zones a la zona 1 es corresponen bastant amb les validacions del mateix nombre de zones a la resta del recorregut (el nombre de validacions de 2 zones de la zona 2 és similar al de 2 zones de la zona 1 i així successivament a les zones 3,4 i 5)

El 43% de les validacions són a la zona 1, el 24% a la zona 2, el 21% a la zona 3, el 8% a la zona 4 i el 3% a la zona 5.

A la zona 1 no hi ha validacions d’una zona ja que el recorregut no té cap parada intermèdia fins a la zona 2D i per tant no és pot cometre frau en aquest sentit

En canvi en sentit Barcelona sí que pot haver-hi frau de gent que valida una sola zona però viatja fins a Barcelona

Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

23





2. S’obté de la base de dades del SGIT la demanda segons la zona en què valida el bitllet i el nombre de zones que valida per a aquesta hora punta


Demanda Hora Punta (7:00-8:00) (No es disposa d’informació de bitllets senzills i altres per a les validacions horàries) 1 Zona 2 Zones 3 Zones 4 Zones 5 Zones 6 Zones

1 15 16.420 3.828 1.455 171 100 2D 2.135 29.501 253 13 2 38 3D 2.271 1.273 18.339 236 15 21 4F 3.300 929 766 4.521 27 17 5F 190 18 41 20 675 30 6E 10 14 0 0 0 43



Demanda en hora punta en el sentit més carregat en un dia feiner tipus (per zones tarifaries)

0

50

100

150

200

250

300

1 2D 3D 4F 5F 6E

zona tarifaria

pax/

h






Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

24

6.3 Barcelona - Corredor d’Igualada


Itinerari format per 6 línies servit per l’empresa HISPANO IGUALADINA S.A . (segons CODI i nomenclatura SGIT):

1242 Barcelona-Igualada directe 1282 Barcelona-Martorell-Sta.Margarida 1283 Barcelona-Igualada-Sta.Margarida 1302 Barcelona-Igualada-Calaf 1304 Barcelona-Igualada-Guissona 1308 Barcelona-Igualada-Guimerà


L’itinerari connecta Barcelona amb Igualada i Santa Margarida de Montbui passant pels municipis de el Bruc, Collbató, Esparreguera, Abrera i Martorell.

En termes de corones tarifàries, l’itinerari enllaça les zones 1, 2B, 3B, 4D, 5D i 6 B i el recorregut queda representat a la figura següent:


Es tracta d’un itinerari amb forta demanda, principalment generada als municipis d’Esparreguera, Abrera i Igualada on el servei de Bus és més competitiu que els servei de FGC, amb temps de viatge força superiors al bus.


L’itinerari Barcelona-corredor d’Igualada canalitza 918.520 viatgers l’any 2011 amb una demanda mitjana per expedició de 36 viatgers .



Demanda Total Anual Codi Línia 1242 1282 1283 1302 1304 1308 Total

Nom Línia

Barcelona-

Igualada directe

Barcelona-Martorell-

Sta.Margarida

Barcelona-Igualada-

Sta.Margarida

Barcelona-Igualada-

Calaf

Barcelona-Igualada-Guissona

Barcelona-

Igualada-Guimerà

3 - Barcelona Corredor

d’Igualada 0 0 0 1 0 0 42 43 1 0 0 34 0 0 1 35 2 0 0 50 0 0 0 50 3 0 0 122 0 0 0 122 4 0 0 75 0 0 0 75 5 2 0 4.009 0 0 0 4.011 6 26.095 3.765 41.679 1.559 10 0 73.108 7 20.702 1.412 47.683 5.806 12.924 2.120 90.647 8 1.298 128 27.083 5.365 1.918 5.759 41.551 9 776 1.454 30.203 2.626 13 150 35.222 10 183 459 19.870 1.994 0 492 22.998 11 0 418 21.474 962 63 3.556 26.473 12 0 13 24.818 710 4.637 959 31.137 13 0 217 41.999 0 311 72 42.599 14 6.700 3.331 50.758 18 0 0 60.807 15 210 2.859 38.383 2.255 0 1.167 44.874 16 4.191 263 22.719 3.819 2.166 2.576 35.734 17 706 66 19.950 12.931 6.098 708 40.459 18 12 463 26.913 1.175 13.948 8.211 50.722 19 1.559 322 37.266 525 1.859 2.459 43.990 20 6.910 65 29.424 0 28 248 36.675 21 1 136 22.441 0 0 2 22.580 22 22 44 9.516 0 0 12 9.594 23 0 1 213 0 0 0 214

Validacions 2011

81.891 19.958 664.234 56.628 58.267 37.542 918.520


42 14 36 51 52 34 36


69.367 15.416 516.683 39.745 43.975 28.534 713.720

Exp/dia 7 5 66 4 4 4 90


nota:La

Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

25

La demanda horària mitjana de l’itinerari (en viatgers/hora d’un dia) és la següent:



0

50

100

150

200

250

300

350

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23Hora

Glo

bal d

e l'la

ny d

e pa

x/ho

ra1242 Barcelona-Igualada directe1282 Barcelona-Martorell-Sta.Margarida1283 Barcelona-Igualada-Sta.Margarida1302 Barcelona-Igualada-Calaf1304 Barcelona-Igualada-Guissona1308 Barcelona-Igualada-GuimeràTotal 3 - Barcelona Corredor d'Igualada



Codi Línia 1242 1282 1283 1302 1304 1308 Total

Nom Línia Barcelona-

Igualada directe


Sta.Margarida

Barcelona-Igualada-

Sta.Margarida

Barcelona-Igualada-

Calaf


Barcelona-Igualada-Guimerà


d’Igualada Bitllets

senzills i altres

6.643 3.534 114.381 14.761 10.549 7.124 156.992

1 Zona 0 3.026 26.792 3.353 2.226 4.485 39.882 2 Zones 0 305 12.711 4.657 476 508 18.657 3 Zones 0 9.570 263.102 19.860 13.126 12.448 318.106 4 Zones 0 669 38.888 2.591 1.956 1.511 45.615 5 Zones 0 129 10.654 549 560 1.006 12.898 6 Zones 75.649 2.725 200.445 10.857 29.374 10.468 329.518

Total 82.292 19.958 666.973 56.628 58.267 37.550 921.668

Gràficament:



0 100.

000

200.

000

300.

000

400.

000

500.

000

600.

000

700.

000

800.

000

900.

000

1.00

0.00

0

Barcelona-Igualadadirecte

Barcelona-Martorell-Sta.Margarida

Barcelona-Igualada-Sta.Margarida

Barcelona-Igualada-Calaf



3 - Barcelona Corredord'Igualada

validacions/2011


1 Zona

2 Zones

3 Zones

4 Zones

5 Zones

6 Zones



Codi Línia 1242 1282 1283 1302 1304 1308 Total

Nom Línia Barcelona-

Igualada directe


Sta.Margarida

Barcelona-Igualada-

Sta.Margarida

Barcelona-Igualada-

Calaf




d’Igualada Bitllets

senzills i altres

8% 18% 17% 26% 18% 19% 17%

1 Zona 0% 15% 4% 6% 4% 12% 4% 2 Zones 0% 2% 2% 8% 1% 1% 2% 3 Zones 0% 48% 39% 35% 23% 33% 35% 4 Zones 0% 3% 6% 5% 3% 4% 5% 5 Zones 0% 1% 2% 1% 1% 3% 1% 6 Zones 92% 14% 30% 19% 50% 28% 36%

Total 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%


Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

26


Bitllet

senzill i altres

1 Zona 2 Zones 3 Zones 4 Zones 5 Zones 6 Zones Suma

1 62.057 41 2 156.040 12.616 6.609 161.080 398.445 2B 2 26 1 2 19 1 3 54 3B 41.229 26.643 3.192 147.726 12.365 621 2.781 234.557 4D 7.611 5.747 1.132 4.308 9.031 350 203 28.382 5D 5.652 1.295 4.710 2.339 469 4.768 943 20.176 6B 37.450 5.446 7.079 7.661 11.093 547 162.629 231.905 6C 2.991 684 2.541 30 22 2 1.879 8.149

Gràficament,



0 50.000 100.000 150.000 200.000 250.000 300.000 350.000 400.000 450.000

1

2B

3B

4D

5D

6B

6C

Zona

on

es p

rodu

eix

la

valid

aci

ó



1 Zona

2 Zones

3 Zones

4 Zones

5 Zones

6 Zones


El 43% de les validacions són a la zona 1, el 25% a la zona 3B i el 25% a la zona 6B

La major part de la demanda és entre les zones 3B (Esparreguera, Abrera) i 6B (Igualada) amb la zona 1

Només un 6% de la demanda és genera a les zones 2,4,5 i 6C

Les demandes entre les zones 1 i 3B i entre les zones 1 i 6B són força equivalents (aproximadament uns 300.000 viatgers/any en els dos sentits per cada OD)








1 0 0 7.054 918 603 3.701 2B 0 0 1 1 0 0 3B 2.676 511 27.232 2.861 113 40 4D 511 247 658 1.135 41 7 5D 260 1.213 178 73 877 62 6B 872 472 958 926 67 35.382 6C 80 530 2 2 0 383




0

50

100

150

200

250

300

350

400

1 2B 3B 4D 5D 6B 6C

zona tarifaria

pax/

h






Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

27

6.4 Barcelona – Granollers - Vic


Itinerari format per 2 línies servit per l’empresa SAGALES S.A . (segons CODI i nomenclatura SGIT):

1060 Barcelona-Vic (passant per tots els pobles) 1571 Barcelona-Granollers-Vic


L’itinerari connecta Barcelona amb Vic passant pels municipis del corredor de la C-17, principalment: Granollers, les Franqueses del Vallès, la Garriga, el Figaró, Tagamanent, Aiguafreda, Centelles, Balenyà i Tona.

En termes de corones tarifàries, l’itinerari enllaça les zones 1, 2D, 3D, 4F, 5F i 6F i el recorregut queda representat a la figura següent:


En aquest cas es tracta d’un itinerari que sí està servit per la línia R3 de Rodalies Renfe. Tanmateix connecta bé el territori i ajuda a la cobertura a la zona del Vallès Oriental.


L’itinerari Barcelona-Granollers-Vic canalitza 102.217 viatgers l’any 2011 amb una demanda mitjana per expedició de 49 viatgers .



Demanda Total Anual Codi Línia 1060 1571 Total

Nom Línia

Barcelona-Vic

(passant per tots

els pobles)

Barcelona-Granollers-

Vic

4 - Barcelona-Granollers-

Vic

0 0 0 0 1 0 0 0 2 0 0 0 3 0 0 0 4 0 0 0 5 0 0 0 6 691 2.422 3.113 7 8.852 3.876 12.728 8 14.298 541 14.839 9 7.233 2.879 10.112 10 2.143 2.140 4.283 11 2.552 1.092 3.644 12 4.008 30 4.038 13 6.874 932 7.806 14 5.433 4.631 10.064 15 3.718 1.519 5.237 16 3.699 638 4.337 17 7.665 266 7.931 18 5.353 93 5.446 19 5.192 738 5.930 20 2.333 372 2.705 21 3 0 3 22 0 0 0 23 0 1 1

Validacions 2011 163.365 54.039 217.404


49 48 49


80.047 22.170 102.217

Expedicions/dia 12 4 16


nota:La

Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

28




0

10

20

30

40

50

60

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23Hora

Glo

bal d

e l'la

ny d

e pa

x/ho

ra1060 Barcelona-Vic (passant per tots els pobles)

1571 Barcelona-Granollers-Vic

Total 4 - Barcelona-Granollers-Vic



Codi Línia 1060 1571 Total

Nom Línia

Barcelona-Vic

(passant per tots

els pobles)


Vic


Vic


78.589 30.283 108.872

1 Zona 27.409 7.871 35.280 2 Zones 9.286 3.828 13.114 3 Zones 38.949 9.294 48.243 4 Zones 5.001 1.360 6.361 5 Zones 1.490 868 2.358 6 Zones 2.641 535 3.176

Total 163.365 54.039 217.404

Gràficament:



0 50.0

00

100.

000

150.

000

200.

000

250.

000

Barcelona-Vic (passantper tots els pobles)

Barcelona-Granollers-Vic


validacions/2011


1 Zona

2 Zones

3 Zones

4 Zones

5 Zones

6 Zones




Nom Línia

Barcelona-Vic

(passant per tots

els pobles)


Vic


Vic


48% 56% 50%

1 Zona 17% 15% 16% 2 Zones 6% 7% 6% 3 Zones 24% 17% 22% 4 Zones 3% 3% 3% 5 Zones 1% 2% 1% 6 Zones 2% 1% 1%

Total 100% 100% 100%


Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

29



1 14.766 155 484 19.066 1.627 1.108 1.290 38.496 3D 39.128 22.653 4.815 26.228 1.516 150 999 95.489 4F 22.860 9.672 5.630 1.125 2.700 11 204 42.202 5F 20.821 2.492 1.371 1.279 63 1.047 374 27.447 6F 11.297 308 814 545 455 42 309 13.770

Gràficament,



0 20.000 40.000 60.000 80.000 100.000 120.000

1

3D

4F

5F

6F

Zona

on

es p

rodu

eix

la

valid

ació



1 Zona

2 Zones

3 Zones

4 Zones

5 Zones

6 Zones


El nombre de validacions es divideix en un 18% a la zona 1, un 44% a la zona 3, un 19% a la zona 4, un 13% a la zona 5 i un 6% a la zona 6.

La major part de demanda es genera a la zona 3D (Granollers) i no a la zona 1 (Barcelona) com és habitual a la majoria d’itineraris. El nombre de validacions a la zona de Barcelona és equivalent a la zona de Vic i voltants.

Això implica que la demanda generada a la zona 3D es mou tan en direcció Barcelona com en direcció Vic.

La major part de la demanda generada a Barcelona valida 3 zones (fins a Granollers)

El percentatge d’ús de Bitllet senzill o altres títols especials és alt comparat amb altres itineraris analitzats (un 50% en el global de totes les zones origen)

Per a la major part de la demanda generada a les zones 5F i 6F no és pot saber el nombre de zones tarifàries que recorre








1 70 29 69 63 1 21 3D 2.473 597 4.097 490 59 50 4F 2.430 1.514 551 1.124 0 9 5F 338 129 120 13 159 24 6F 0 213 13 160 1 21




0

10

20

30

40

50

60

70

1 3D 4F 5F 6Fzona tarifaria

pax/

h






Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

30

6.5 Barcelona - Corredor de Caldes per la C-17


Itinerari format per 2 línies servit per l’empresa FERROCARRILES Y TRANSPORTES S.A. DEL GRUP SAGALES (segons CODI i nomenclatura SGIT):

1213 Barcelona-Sant Feliu de Codines per C-17 1217 Barcelona-Caldes per C-17


L’itinerari connecta Barcelona amb Sant Feliu de Codines passant pels municipis de Caldes de Montbui, Palau Solità, Santa Perpètua, la Llagosta i Montcada i Reixac.

En termes de corones tarifàries, l’itinerari enllaça les zones 1, 2D, 3D i 4F i el recorregut queda representat a la figura següent:


Es tracta d’un itinerari amb força demanda ja que cobreix un territori no cobert per línies de ferrocarril. Complementa l’itinerari 2 (Barcelona, Corredor de Caldes per la C-17).


L’itinerari Barcelona-Corredor de Caldes per la C-17 canalitza 941.641 viatgers l’any 2011 amb una demanda mitjana per expedició de 46 viatgers .




Nom Línia


de Codines per C-17


C-17

5 - Barcelona - Corredor de Caldes per la

C-17

0 0 20 20 1 0 5 5 2 0 0 0 3 0 0 0 4 0 2.627 2.627 5 1.102 26.255 27.357 6 913 35.607 36.520 7 1.051 51.469 52.520 8 2.303 41.881 44.184 9 1.264 32.981 34.245 10 3.990 29.365 33.355 11 14.383 18.683 33.066 12 9.099 31.484 40.583 13 2.452 38.391 40.843 14 362 47.543 47.905 15 1.162 39.139 40.301 16 2.295 37.161 39.456 17 3.156 33.683 36.839 18 1.853 39.017 40.870 19 4.267 32.583 36.850 20 4.945 29.677 34.622 21 17.182 18.673 35.855 22 9.668 13.735 23.403 23 0 7.502 7.502

Validacions 2011 122.122 819.519 941.641


48 46 46


81.447 607.481 688.928



nota:La

Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

31




0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

200

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

Hora

Glo

bal d

e l'la

ny d

e pa

x/ho

ra1213 Barcelona-Sant Feliu de Codines per C-17

1217 Barcelona-Caldes per C-17

Total 5 - Barcelona - Corredor de Caldes per la C-17




Nom Línia


de Codines per C-17


C-17

5 - Barcelona



altres 34.771 171.805 206.576

1 Zona 40.069 358.721 398.790 2 Zones 31.979 238.682 270.661 3 Zones 10.819 41.348 52.167 4 Zones 3.707 2.363 6.070 5 Zones 260 480 740 6 Zones 517 6.120 6.637

Total 122.122 819.519 941.641

Gràficament:



0 100.

000

200.

000

300.

000

400.

000

500.

000

600.

000

700.

000

800.

000

900.

000

1.00

0.00

0

Barcelona-Sant Feliu deCodines per C-17

Barcelona-Caldes perC-17

5 - Barcelona - Corredorde Caldes per la C-17

validacions/2011


1 Zona

2 Zones

3 Zones

4 Zones

5 Zones

6 Zones




Nom Línia


de Codines per C-17


C-17

5 - Barcelona



altres 28% 21% 22%


Total 100% 100% 100%

Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

32




1 81.985 221.670 127.876 27.996 2.935 331 3.379 466.172 2D 91.634 141.852 128.728 2.604 506 165 2.540 368.029 3D 29.544 31.426 13.426 21.249 994 137 689 97.465 4F 3.413 3.842 631 318 1.635 107 29 9.975

Gràficament:



0 100.000 200.000 300.000 400.000 500.000

1

2D

3D

4F

Zona

on

es p

rodu

eix

la

valid

ació



1 Zona

2 Zones

3 Zones

4 Zones

5 Zones

6 Zones


La major part de la demanda de l’itinerari és produeix entre les zones 1 i 2D.

La zona 3D aporta el 10% de les validacions i la zona 4F només aporta l’1% de les validacions

Es detecta un alt frau en aquest corredor ja que hi ha un percentatge molt elevat d’ús del bitllet d’1 zona a les zones 1 i 2D. El percentatge global d’ús del bitllet d’1 zona és del 42% per un 28% de 2 zones.








1 20.756 4.027 787 124 10 7 2D 9.848 12.980 160 26 6 5 3D 2.070 734 940 35 2 1 4F 0 2 0 0 0 0




0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

1 2D 3D 4Fzona tarifaria

pax/

h






Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

33

6.6 Barcelona - El palau - Martorell


Itinerari format per 4 línies servit per l’empresa SOLER I SAURET S.A . (segons CODI i nomenclatura SGIT):

1463 Barcelona (F.Macià)-El Palau per autopista 1464 Barcelona (F.Macià)-Martorell 1467 Barcelona (F.Macià)-Martorell per autopista 1468 Barcelona (F.Macià)-Martorell directe a Quatre Camins


L’itinerari connecta Barcelona amb Martorell passant pels municipis de Sant Andreu de la Barca, Pallejà, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern.

En termes de corones tarifàries, l’itinerari enllaça les zones 1, 2B i 3B i el recorregut queda representat a la figura següent:


Es tracta d’un itinerari on el ferrocarril fa un recorregut diferent, accedint a Barcelona per l’estació de Sants mentre que el bus accedeix a través de la zona de Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern i arriba a la plaça Francesc Macià de Barcelona.


L’itinerari Barcelona-Martorell-El Palau canalitza 657.886 viatgers l’any 2011 amb una demanda mitjana per expedició de 39 viatgers .



Demanda Total Anual Codi Línia 1463 1464 1467 1468 Total

Nom Línia

Barcelona (F.Macià)-El Palau

per autopista

Barcelona (F.Macià)-Martorell

Barcelona (F.Macià)-

Martorell per autopista



0 0 1 0 0 1 1 0 0 0 0 0 2 0 3 0 0 3 3 0 0 0 0 0 4 0 0 0 0 0 5 0 1.259 0 0 1.259 6 7.694 6.466 0 0 14.160 7 28.439 4.891 0 0 33.330 8 11.804 2.733 0 0 14.537 9 6.109 3.997 587 0 10.693 10 1.102 12.338 618 0 14.058 11 0 13.205 4.769 0 17.974 12 281 12.742 5.598 0 18.621 13 3.217 21.101 354 3.149 27.821 14 4.471 18.905 3.937 4.706 32.019 15 1.304 21.440 4.841 610 28.195 16 8 15.845 6.349 34 22.236 17 10 19.326 6.822 2 26.160 18 23 13.210 3.118 4.937 21.288 19 0 16.018 507 4.557 21.082 20 0 12.334 13 2.791 15.138 21 0 12.121 3 434 12.558 22 0 6.256 0 0 6.256 23 0 762 0 0 762

Validacions 2011 112.517 420.074 84.827 40.468 657.886

Demanda Mitjana per expedició 25 48 34 29 39


64.462 214.953 37.516 21.220 338.151

Expedicions/dia 16 31 9 5 61


nota:La

Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

34




0

20

40

60

80

100

120

140

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

Hora

Glo

bal d

e l'la

ny d

e pa

x/ho

ra1463 Barcelona (F.Macià)-El Palau per autopista1464 Barcelona (F.Macià)-Martorell

1467 Barcelona (F.Macià)-Martorell per autopista1468 Barcelona (F.Macià)-Martorell directe a Quatre Cam

Total 6 - Barcelona Martorell El Palau


Taula 36. Dades de demanda segons les zones validad es.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ATM

Codi Línia 1463 1464 1467 1468 Total

Nom Línia


per autopista



per autopista




43.918 187.179 44.781 17.567 293.445

1 Zona 2.879 167.832 11.146 1.463 183.320 2 Zones 64.447 59.896 27.834 20.897 173.074 3 Zones 296 2.204 568 288 3.356 4 Zones 168 724 61 55 1.008 5 Zones 8 245 22 3 278 6 Zones 801 1.994 415 195 3.405

Total 112.517 420.074 84.827 40.468 657.886

Gràficament:



0 100.

000

200.

000

300.

000

400.

000

500.

000

600.

000

700.

000

Barcelona (F.Macià)-ElPalau per autopista


Barcelona (F.Macià)-Martorell per autopista

Barcelona (F.Macià)-Martorell directe a Quatre

Cam

6 - Barcelona Martorell ElPalau

validacions/2011


1 Zona

2 Zones

3 Zones

4 Zones

5 Zones

6 Zones



Codi Línia 1463 1464 1467 1468 Total

Nom Línia


per autopista



per autopista




39% 45% 53% 43% 45%

1 Zona 3% 40% 13% 4% 28% 2 Zones 57% 14% 33% 52% 26% 3 Zones 0% 1% 1% 1% 1% 4 Zones 0% 0% 0% 0% 0% 5 Zones 0% 0% 0% 0% 0% 6 Zones 1% 0% 0% 0% 1%

Total 100% 100% 100% 100% 100%


Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

35



1 97.264 110.455 77.590 1.550 392 68 2.086 289.405 2B 151.724 54.603 91.229 979 342 200 1.268 300.345 3B 44.457 18.262 4.255 827 274 10 51 68.136

Gràficament:



0 50.000 100.000 150.000 200.000 250.000 300.000 350.000

1

2B

3BZona

on

es p

rodu

eix

la

valid

ació



1 Zona

2 Zones

3 Zones

4 Zones

5 Zones

6 Zones


El número de validacions és concentra de manera equitativa entre les zones 1 i 2B amb un 44% de validacions cadascuna

Aquest itinerari serveix principalment per connectar les Zones 1 i 2B

La zona 3B (Martorell) computa el 10% de les validacions de l’itinerari

El percentatge de Bitllet senzill i altres títols especials és molt alt (un 44%) ja que l’operador (Soler i Sauret) ofereix un títol propi més econòmic que el títol integrat

El volum de validacions de 2 zones és força semblant a les zones 1 i 2B i representa 173.000 viatgers anuals (el 26% de la demanda)

L’elevat ús de validacions d’1 zona a la zona 1 pot ser ja frau per viatjar a la zona 2 o per demanda interna entre Barcelona i municipis de l’àmbit de Sant Feliu, Sant Just Desvern i Esplugues.







Demanda Hora Punta (7:00-8:00) (No es disposa d’informació de bitllets senzills i altres per a les validacions horàries) 1 Zona 2 Zones 3 Zones 4 Zones 5 Zones 6 Zones 1 2.643 2.224 11 142 0 17

2B 2.823 24.992 147 56 29 202 3B 20 21 3 0 0 0




0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

1 2B 3Bzona tarifaria

pax/

h






Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

36

6.7 Sitges - Vilanova i la Geltrú


Itinerari format per 1 línia servit per l’empresa PLANA S.A . (segons CODI i nomenclatura SGIT):

1170 Sitges-Vilanova i la Geltrú


L’itinerari connecta els municipis de Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes i Sitges.

En termes de corones tarifàries, l’itinerari enllaça les zones 4a i 3A i el recorregut queda representat a la figura següent:


Com que es tracta de municipis continus el recorregut es pot realitzar validant bitllets d’1 zona encara que els extrems es trobin en zones diferents.

Es tracta d’un itinerari d’alta demanda gràcies a que dóna servei al municipi de Sant Pere de Ribes, sense servei de ferrocarril. Permet als residents de Sant Pere de Ribes accedir a la línia de Rodalies de la costa per transbordar i accedir al continu urbà de Barcelona..


L’itinerari Sitges-Vilanova i la G. canalitza 1.130.267 viatgers l’any 2011 amb una demanda mitjana per expedició de 46 viatgers .



Demanda Total Anual Codi Línia 1170 Total

Nom Línia Sitges-

Vilanova i la Geltrú

7 - Sitges-Vilanova i la

Geltrú 0 0 0 1 23 23 2 20 20 3 50 50 4 38 38 5 490 490 6 14.778 14.778 7 48.711 48.711 8 71.134 71.134 9 60.876 60.876 10 53.046 53.046 11 52.972 52.972 12 54.317 54.317 13 62.623 62.623 14 55.017 55.017 15 44.296 44.296 16 51.414 51.414 17 52.225 52.225 18 45.346 45.346 19 38.847 38.847 20 37.377 37.377 21 21.975 21.975 22 3.964 3.964 23 0 0

Validacions 2011 1.130.267 1.130.267


46 46

Suma demanda horària 769.539 769.539

Expedicions/dia 88 88


nota:La

Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

37




0

50

100

150

200

250

300

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

Hora

Glo

bal d

e l'la

ny d

e pa

x/ho

ra

1170 Sitges-Vilanova i la Geltrú




Codi Línia 1170 Total

Nom Línia

Sitges-Vilanova

i la Geltrú

7 - Sitges-

Vilanova i la

Geltrú Bitllets senzills i

altres 0 0

1 Zona 1.072.466 1.072.466 2 Zones 4.915 4.915 3 Zones 34.281 34.281 4 Zones 13.545 13.545 5 Zones 630 630 6 Zones 4.430 4.430

Total 1.130.267 1.130.267

Gràficament:



0 200.

000

400.

000

600.

000

800.

000

1.00

0.00

0

1.20

0.00

0

Sitges-Vilanova i la Geltrú

validacions/2011


1 Zona

2 Zones

3 Zones

4 Zones

5 Zones

6 Zones


Taula 41. Percentatge de demanda segons les zones v alidades.



Nom Línia

Sitges-Vilanova

i la Geltrú

7 - Sitges-

Vilanova i la

Geltrú Bitllets senzills i

altres 0% 0%

1 Zona 95% 95% 2 Zones 0% 0% 3 Zones 3% 3% 4 Zones 1% 1% 5 Zones 0% 0% 6 Zones 0% 0%

Total 100% 100%




3A 0 675.817 2.682 31.484 3.454 281 2.338 716.056 4A 0 396.649 2.233 2.797 10.091 349 2.092 414.211

Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

38

Gràficament,



0 100.000 200.000 300.000 400.000 500.000 600.000 700.000 800.000

3A

4A

Zona

on

es p

rodu

eix

la

valid

aci

ó



1 Zona

2 Zones

3 Zones

4 Zones

5 Zones

6 Zones


L’oferta d’aquesta línia serveix principalment per connectar Sant Pere de Ribes amb Sitges i Vilanova ja que entre les dues últimes ja hi ha un bon servei de Rodalies

Les validacions es reparteixen en un 63% a la zona 3 (Sitges i Sant Pere de R.) i un 37% a la zona 4 (Vilanova). Així, sabent que la zona 3 té dos municipis importants i la zona 4 només un sembla que la demanda és força equilibrada al llarg de la línia.

El 95% dels bitllets són d’1 zona ja que al ser municipis adjacents poden utilitzar bitllets d’1 zona tot i estar en zones diferents.

Les validacions de 3 o més zones corresponen a usuaris que utilitzen el bus per connectar amb Rodalies o altres serveis per seguir el seu itinerari


Una vegada analitzada la demanda global de la línia i el seu comportament, es procedeix a estimar quin és el tram més carregat en hora punta del present itinerari i quina demanda canalitzen els busos més carregats en aquesta hora. Per a fer-ho es realitza el següent:



Taula 42. Demanda a l’hora punta per zona on es val ida i nombre de zones validades.

Font: Elaboració pròpia

Demanda Hora Punta (8:00-9:00) (No es disposa d’informació de bitllets senzills i altres per a les validacions horàries) 1 Zona 2 Zones 3 Zones 4 Zones 5 Zones 6 Zones 3A 39.070 266 3.115 156 4 45 4A 25.562 402 216 2.217 37 45




0

20

40

60

80

100

120

140

160

3A 4A

zona tarifaria

pax/

h



Número d’expedicions hora punta 6 (aproximació) (aproximació)



Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

39

6.8 Barcelona (Collblanc)-Torrelles de Llobregat


Itinerari format per 1 línia servit per l’empresa SOLER I SAURET S.A . (segons CODI i nomenclatura SGIT):

1462 Barcelona (Collblanc)-Torrelles de Llobregat


L’itinerari connecta Barcelona amb Torrelles de Llobregat passant pels municipis de Sant Vicenç dels Horts, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern.

En termes de corones tarifàries, l’itinerari enllaça les zones 1 i 2B i el recorregut queda representat a la figura següent:


Es tracta d’un itinerari amb forta demanda mitjana per expedició que dóna servei a Torrelles de Llobregat (no servit per ferrocarril) i cobreix la zona entre Collblanc i Molins de Rei amb alta densitat de població i molta propera al continu urbà de Barcelona.

Així, d’una banda dóna servei a municipis sense ferrocarril i d’altra fa un servei similar als busos de l’EMT, de demanda alta per connectar Barcelona amb el seu continu urbà.


L’itinerari Barcelona-Torrelles de Llobregat canalitza 379.488 viatgers l’any 2011 amb una demanda mitjana per expedició de 42 viatgers .


Taula 43. Demanda horària de l’itinerari per línies .



Nom Línia

Barcelona (Collblanc)-

Torrelles de

Llobregat

8 - Barcelona

(Collblanc)-Torrelles

de Llobregat

0 0 0 1 0 0 2 0 0 3 0 0 4 0 0 5 847 847 6 17.314 17.314 7 19.075 19.075 8 17.501 17.501 9 12.790 12.790 10 10.064 10.064 11 10.739 10.739 12 11.716 11.716 13 15.297 15.297 14 12.468 12.468 15 11.246 11.246 16 13.039 13.039 17 14.328 14.328 18 13.736 13.736 19 12.295 12.295 20 11.202 11.202 21 6.828 6.828 22 1.739 1.739 23 71 71

Validacions 2011 379.488 379.488


42 42


212.295 212.295



nota:La

Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

40




0

10

20

30

40

50

60

70

80

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23Hora

Glo

bal d

e l'la

ny d

e pa

x/ho

ra

1462 Barcelona (Collblanc)-Torrelles de Llobregat





Nom Línia


Torrelles de

Llobregat

8 - Barcelona


de Llobregat


153.203 153.203

1 Zona 159.418 159.418 2 Zones 62.596 62.596 3 Zones 1.749 1.749 4 Zones 395 395 5 Zones 137 137 6 Zones 1.990 1.990

Total 379.488 379.488

Gràficament:



0 50.0

00

100.

000

150.

000

200.

000

250.

000

300.

000

350.

000

400.

000

Barcelona (Collblanc)-Torrelles de Llobregat

validacions/2011


1 Zona

2 Zones

3 Zones

4 Zones

5 Zones

6 Zones





Nom Línia


Torrelles de

Llobregat

8 - Barcelona


de Llobregat


40% 40%


Total 100% 100%




1 55.525 116.422 18.781 828 276 79 1.201 193.112 2B 97.673 42.995 43.806 920 119 57 789 186.359 3B 5 1 9 1 0 1 0 17

Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

41

Gràficament:



0 50.000 100.000 150.000 200.000 250.000

1

2B

3BZona

on

es p

rodu

eix

la

valid

ació



1 Zona

2 Zones

3 Zones

4 Zones

5 Zones

6 Zones


La demanda es reparteix 51/49 entre les zones 1 i 2B

El percentatge de Bitllet senzill i altres títols especials és molt alt (un 40%) ja que l’operador (Soler i Sauret) ofereix un títol propi més econòmic que el títol integrat

Hi ha un error de 17 viatges comptabilitzats a la zona 3B que deuen correspondre a algun servei especial puntual d’un dia a l’any

Només un 16,5% de les validacions són amb títols de dues zones mentre que un 42% són d’una zona

El desequilibri entre les validacions 2 zones a la zona 1 (18.800 pax/any) i la zona 2 (43.800 pax/any) fa pensar que part de la demanda d’1 zona de la zona 1 és frau.







Demanda Hora Punta (7:00-8:00) (No es disposa d’informació de bitllets senzills i altres per a les validacions horàries) 1 Zona 2 Zones 3 Zones 4 Zones 5 Zones 6 Zones 1 11.987 836 43 65 1 15

2B 2.155 3.846 112 8 0 7




0

10

20

30

40

50

60

70

1 2B

zona tarifaria

pax/

h






Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

42

6.9 Barcelona-Mollet


Itinerari format per 1 línia servit per l’empresa LA HISPANIA S.A . (segons CODI i nomenclatura SGIT):

1541 Barcelona-Mollet


L’itinerari connecta Barcelona amb Mollet del Vallès passant pels municipis de Montcada i Reixac, la Llagosta i Santa Perpètua de Mogoda.

En termes de corones tarifàries, l’itinerari enllaça les zones 1 i 2D i el recorregut queda representat a la figura següent:


És una línia d’alta demanda tot i que competeix directament amb serveis de Rodalies de Renfe. Això indica que ofereix una bona oferta amb bons temps de viatge.


L’itinerari Barcelona-Mollet canalitza 601.240 viatgers l’any 2011 amb una demanda mitjana per expedició de 46 viatgers .





Nom Línia Barcelona-Mollet

9 - Barcelona-

Mollet

0 0 0 1 0 0 2 0 0 3 0 0 4 3.792 3.792 5 16.928 16.928 6 38.127 38.127 7 42.638 42.638 8 33.472 33.472 9 25.545 25.545 10 19.293 19.293 11 18.260 18.260 12 23.076 23.076 13 23.955 23.955 14 29.054 29.054 15 26.893 26.893 16 23.813 23.813 17 26.623 26.623 18 26.220 26.220 19 21.934 21.934 20 20.442 20.442 21 23.226 23.226 22 19.759 19.759 23 649 649

Validacions 2011 601.240 601.240


46 46


463.699 463.699



nota:La

Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

43




0

20

40

60

80

100

120

140

160

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

Hora

Glo

bal d

e l'la

ny d

e pa

x/ho

ra

1541 Barcelona-Mollet






9 - Barcelona-

Mollet Bitllets senzills i

altres 106.143 106.143


Total 601.240 601.240

Gràficament:



0 100.

000

200.

000

300.

000

400.

000

500.

000

600.

000

700.

000

Barcelona-Mollet

validacions/2011


1 Zona2 Zones

3 Zones

4 Zones

5 Zones

6 Zones






9 - Barcelona-

Mollet Bitllets senzills i

altres 18% 18%


Total 100% 100%




1 28.672 178.736 71.060 1.430 274 110 3.461 283.743 2D 77.471 142.518 93.391 1.030 167 95 2.825 317.497

Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

44

Gràficament:



0 50.000 100.000 150.000 200.000 250.000 300.000 350.000

1

2D

Zona

on

es p

rodu

eix

la

valid

ació



1 Zona

2 Zones

3 Zones

4 Zones

5 Zones

6 Zones


Les validacions es produeixen en una proporció del 47/53 entre les zones 1 i 2D respectivament

Sorprèn l’elevat percentatge de validacions d’una zona (un 53%)

Hi ha molt frau o molta demanda interna a les zones.










2D 9.822 13.168 75 5 0 9




0

20

40

60

80

100

120

1 2D

zona tarifaria

pax/

h






Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

45

6.10 Barcelona - el Garraf - Baix Penedès


Itinerari format per 5 línies servit per l’empresa CINTOI BUS S.L. (segons CODI i nomenclatura SGIT):

1140 Barcelona-Sant Pere de Ribes (directe) 1147 Barcelona-Vilanova per Pedralbes 1149 Barcelona-Calafell 1502 Barcelona-Vilanova i la Geltrú (directe) 1509 Barcelona-Sitges (directe)


L’itinerari connecta Barcelona amb els municipis de la costa del Garraf i el Baix Penedès, concretament amb els municipis de Sitges, Sant Pere de Ribes, Vilanova, Cubelles, Cunit i Calafell.

En termes de corones tarifàries, l’itinerari enllaça les zones 1, 2A, 3A, 4A, 5A i 6A i el recorregut queda representat a la figura següent:


En aquest itinerari el vehicle privat es troba molt penalitzat ja que o bé utilitza els túnels del Garraf amb un peatge fort (al voltant dels 6 euros/trajecte) o la carretera de les costes del Garraf (carretera sinuosa, lenta i de poca capacitat). Aquest fet fa que el transport públic per carretera canalitzi molta demanda tot i que competeixi directament amb la línia R2 de Rodalies.


L’itinerari Barcelona-el Garraf-Baix Penedès canalitza 778.447 viatgers l’any 2011 amb una demanda mitjana per expedició de 26 viatgers .



Demanda Total Anual Codi Línia 1140 1147 1149 1502 1509 Total

Nom Línia


Barcelona-Vilanova

per Pedralbes

Barcelona-Calafell


Barcelona-Sitges

(directe)

10 - Barcelona -

Garraf – Baix Penedès

0 9 0 460 0 20 489 1 2 0 132 0 51 185 2 6 0 42 0 6 54 3 0 0 20 0 10 30 4 0 0 75 0 0 75 5 3.908 54 3.721 0 0 7.683 6 18.655 4.122 6.711 3.536 3.510 36.534 7 33.794 16.545 11.276 9.620 6.580 77.815 8 18.894 41 10.517 2.871 4.965 37.288 9 13.156 2 6.855 216 2.427 22.656 10 9.230 1 6.281 212 250 15.974 11 7.927 0 8.095 102 240 16.364 12 8.791 0 11.979 79 208 21.057 13 13.497 0 13.693 650 276 28.116 14 18.490 0 17.129 3.381 238 39.238 15 21.377 0 11.668 4.058 435 37.538 16 14.036 6 7.742 98 389 22.271 17 17.064 73 8.321 773 1.192 27.423 18 24.406 0 7.344 3.393 4.053 39.196 19 20.356 0 4.401 2.364 4.476 31.597 20 14.208 0 6.267 346 1.101 21.922 21 2.980 0 9.249 73 179 12.481 22 738 0 6.261 14 56 7.069 23 36 0 2.743 0 0 2.779

Validacions 2011 326.002 22.682 323.041 55.690 51.032 778.447


27 41 44 10 11 26


261.560 20.844 160.982 31.786 30.662 505.834

Expedicions/dia 43 2 26 20 16 107



nota:La

Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

46



0

50

100

150

200

250

300

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

Hora

Glo

bal d

e l'la

ny d

e pa

x/ho

ra

1140 Barcelona-Sant Pere de Ribes (directe)1147 Barcelona-Vilanova per Pedralbes

1149 Barcelona-Calafell1502 Barcelona-Vilanova i la Geltrú (directe)1509 Barcelona-Sitges (directe)

Total 10 - Barcelona - el Garraf (Sitges, Vilanova, St Pere de Ribes,...)



Codi Línia 1140 1147 1149 1502 1509 Total

Nom Línia


Barcelona-Vilanova

per Pedralbes

Barcelona-Calafell


Barcelona-Sitges

(directe)

10 - Barcelona -

el Garraf


0 0 0 0 0 0

1 Zona 4.732 934 60.960 1.153 1.593 69.372 2 Zones 199 4 1.426 23 55 1.707 3 Zones 311.059 16.680 195.999 579 47.410 571.727 4 Zones 5.291 4.524 54.327 47.472 1.116 112.730 5 Zones 145 50 4.648 438 98 5.379 6 Zones 4.576 490 5.681 6.025 760 17.532

Total 326.002 22.682 323.041 55.690 51.032 778.447

Gràficament:



0 100.

000

200.

000

300.

000

400.

000

500.

000

600.

000

700.

000

800.

000

900.

000

Barcelona-Sant Pere deRibes (directe)

Barcelona-Vilanova perPedralbes

Barcelona-Calafell

Barcelona-Vilanova i la Geltrú(directe)

Barcelona-Sitges (directe)

10 - Barcelona - el Garraf(Sitges, Vilanova, St Pere de

Ribes,...)

validacions/2011


1 Zona

2 Zones

3 Zones

4 Zones

5 Zones

6 Zones



Codi Línia 1140 1147 1149 1502 1509 Total

Nom Línia


Barcelona-Vilanova

per Pedralbes

Barcelona-Calafell


Barcelona-Sitges

(directe)

10 - Barcelona -

el Garraf


0% 0% 0% 0% 0% 0%

1 Zona 1% 4% 19% 2% 3% 9% 2 Zones 0% 0% 0% 0% 0% 0% 3 Zones 95% 74% 61% 1% 93% 73% 4 Zones 2% 20% 17% 85% 2% 14% 5 Zones 0% 0% 1% 1% 0% 1% 6 Zones 1% 2% 2% 11% 1% 2%

Total 100% 100% 100% 100% 100% 100%


Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

47



1 0 42.140 912 279.895 51.722 4.538 8.890 388.097 3A 0 20.652 643 285.603 6.430 443 4.124 317.895 4A 0 6.574 151 5.933 54.571 398 4.515 72.142 6C 0 6 1 296 7 0 3 313

Gràficament:



0 50.000 100.000 150.000 200.000 250.000 300.000 350.000 400.000 450.000

1

3A

4A

6C

Zon

a on

es

prod

ueix

la

valid

ació



1 Zona

2 Zones

3 Zones

4 Zones

5 Zones

6 Zones


El nombre de validacions es reparteix en un 50% a la zona 1, un 41% a la zona 3A (Sitges i Sant Pere de Ribes) i un 9% A LA ZONA 4a (Vilanova).

El 91% de les validacions són de 3 o més zones i serveixen bàsicament per connectar el Garraf amb Barcelona

Les validacions a la zona 3A (Sitges i Sant Pere de Ribes) són 4 vegades superiors a les de la zona 4A (Vilanova i Cunit)

El 42% de la demanda d’aquest itinerari correspon a usuaris directes entre Sant Pere de Ribes i Barcelona que validen 3 zones o més.

El servei Barcelona-Calafell transporta un 41% de la demanda de l’itinerari tot i que no es registren validacions a la zona 5A (on hi ha Calafell)

El serveis directes Barcelona-Sitges i Barcelona-Vilanova transporten un 7% de la demanda de l’itinerari cadascun amb validacions de 3 i 4 zones respectivament

Les zones 5A i 6C pràcticament no registren demanda tot i que hi ha expedicions que les serveixen.








1 1.313 52 5.828 684 70 31 3A 1.300 15 53.639 906 41 181 4A 1.230 20 944 9.622 170 1.755 6C 0 0 14 0 0 0




0

50

100

150

200

250

300

1 3A 4A 6C

zona tarifaria

pax/

h






Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

48

6.11 Barcelona-UAB


Itinerari format per 1 línia servit per l’empresa MARFINA BUS S.A . (segons CODI i nomenclatura SGIT):

1379 Barcelona-UAB


L’itinerari connecta Barcelona amb la Universitat Autònoma de Barcelona passant per Cerdanyola

En termes de corones tarifàries, l’itinerari enllaça les zones 1 i 2C i el recorregut queda representat a la figura següent:


Es tracta d’un itinerari d’alta demanda ja l’elevada massa crítica de la UAB (40.000 estudiants + personal de PAS) amb l’estació de Renfe de Cerdanyola i Barcelona (on resideixen la majoria dels seus estudiants)


L’itinerari Barcelona-UAB canalitza 692.806 viatgers l’any 2011 amb una demanda mitjana per expedició de 41 viatgers .




Nom Línia Barcelona-UAB

11 - Barcelona-

UAB

0 23 23 1 29 29 2 34 34 3 0 0 4 0 0 5 2.326 2.326 6 12.254 12.254 7 39.764 39.764 8 52.180 52.180 9 39.362 39.362 10 29.705 29.705 11 27.798 27.798 12 30.489 30.489 13 39.509 39.509 14 48.285 48.285 15 34.450 34.450 16 28.150 28.150 17 32.803 32.803 18 32.873 32.873 19 31.683 31.683 20 29.437 29.437 21 18.161 18.161 22 7.165 7.165 23 243 243

Validacions 2011 692.806 692.806


41 41


536.723 536.723



nota:La

Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

49




0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

200

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

Hora

Glo

bal d

e l'la

ny d

e pa

x/ho

ra

1379 Barcelona-UAB






11 - Barcelona-

UAB Bitllets senzills i

altres 121.982 121.982


Total 692.806 692.806

Gràficament:



0 100.

000

200.

000

300.

000

400.

000

500.

000

600.

000

700.

000

800.

000

Barcelona-UAB

validacions/2011


1 Zona

2 Zones

3 Zones

4 Zones

5 Zones

6 Zones





11 - Barcelona-

UAB Bitllets senzills i

altres 18% 18%


Total 100% 100%




1 44.570 174 104.719 1.118 86 234 1.719 152.620 2C 77.412 296.864 161.336 1.371 243 231 2.729 540.186

Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

50

Gràficament:



0 100.000 200.000 300.000 400.000 500.000 600.000

1

2CZona

on

es p

rodu

eix

la

valid

ació



1 Zona

2 Zones

3 Zones

4 Zones

5 Zones

6 Zones


Les validacions es reparteixen en un 78/22 entre les zones 2C i 1 respectivament

Un 42% de la demanda total és demanda interna a la zona 2C que valida amb 1 zona. Es tracta de demanda entre Cerdanyola i la UAB

Un 38% és demanda que valida 2 zones i que viatja entre les Zones 1 i 2C (entre Barcelona i Cerdanyola/UAB)









1 Zona 2 Zones 3 Zones 4 Zones 5 Zones 6 Zones 1 0 6.051 34 4 0 73

2C 23.661 22.264 56 5 5 26




0

50

100

150

200

250

300

1 2C

zona tarifaria

pax/

h






Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

51

6.12 Barcelona-Sabadell


Itinerari format per 1 línia servit per l’empresa MARFINA BUS S.A (segons CODI i nomenclatura SGIT):

1383 Barcelona-Sabadell


L’itinerari connecta els municipis de Barcelona, Barberà del Vallès, Sabadell i Matadepera.

En termes de corones tarifàries, l’itinerari enllaça les zones 1, 2C i 3C i el recorregut queda representat a la figura següent:


Es tracta d’un itinerari d’alta demanda tot i que competeix amb el servei de Rodalies de la R4. Gran part de la demanda es canalitza entre Sabadell i Barberà, que també esta servida pel tren però que amb el bus disposa de moltes més parades que donen més cobertura territorial.


L’itinerari Barcelona-Sabadell canalitza 701.526 viatgers l’any 2011 amb una demanda mitjana per expedició de 38 viatgers .





Nom Línia Barcelona-Sabadell


0 44 44 1 30 30 2 0 0 3 0 0 4 25 25 5 7.053 7.053 6 24.465 24.465 7 41.153 41.153 8 34.712 34.712 9 27.681 27.681 10 22.373 22.373 11 22.396 22.396 12 26.367 26.367 13 35.739 35.739 14 36.313 36.313 15 36.616 36.616 16 28.113 28.113 17 32.646 32.646 18 31.384 31.384 19 30.995 30.995 20 30.943 30.943 21 21.283 21.283 22 8.151 8.151 23 188 188

Validacions 2011 701.526 701.526


38 38


498.670 498.670



nota:La

Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

52




0

20

40

60

80

100

120

140

160

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

Hora

Glo

bal d

e l'la

ny d

e pa

x/ho

ra

1383 Barcelona-Sabadell








164.524 164.524


Total 701.526 701.526

Gràficament:



0 100.

000

200.

000

300.

000

400.

000

500.

000

600.

000

700.

000

800.

000

Barcelona-Sabadell

validacions/2011


1 Zona

2 Zones

3 Zones

4 Zones

5 Zones

6 Zones







Bitllets senzills i altres 23% 23%


Total 100% 100%




1 67.554 169 192.891 1.560 177 75 2.109 264.535 2C 96.970 151.821 183.825 1.374 232 129 2.480 436.831 3C 0 4 151 4 0 0 1 160

Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

53

Gràficament:



0 100.000 200.000 300.000 400.000 500.000

1

2C

3CZona

on

es p

rodu

eix

la

valid

ació



1 Zona

2 Zones

3 Zones

4 Zones

5 Zones

6 Zones


Les validacions es reparteixen en un 38/62 entre les zones 1 i 2C respectivament

Un 21% de la demanda són validacions d’1 zona a la zona 2C que es tracta de demanda interna de la zona a l’àmbit entre Barberà i Sabadell.

Les validacions de 2 Zones representen el 53% de la demanda i estan ben repartides entre les zones 1 i 2C. Això fa pensar és demanda entre les dues zones amb un baix % de frau.

La demanda validada a la Zona 3C només representa el 0,2%. Probablement es tracta de expedicions puntuals d’algun dia concret










2C 10.028 21.794 52 9 2 142 3C 0 25 1 0 0 0




0

20

40

60

80

100

120

140

160

1 2C 3C

zona tarifaria

pax/

h






Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

54

6.13 Mataró-Granollers


Itinerari format per 1 línia servit per l’empresa CINGLES BUS S.A . (segons CODI i nomenclatura SGIT):

1001 Mataró-Granollers


L’itinerari connecta Granollers amb Mataró passant pels municipis de la Roca del Vallès i Argentona.

En termes de corones tarifàries, l’itinerari enllaça les zones 3D i 3E i el recorregut queda representat a la figura següent:


És un dels pocs itineraris d’alta demanda que no connecta amb Barcelona. La línia permet enllaçar dues ciutats de la segona corona no servides per ferrocarril. A més enllaça dues capitals comarcals (Granollers i Mataró) amb municipis de la seva àrea d’influència (la Roca i Argentona respectivament)


L’itinerari Mataró-Granollers canalitza 301.055 viatgers l’any 2011 amb una demanda mitjana per expedició de 37 viatgers .





Nom Línia Mataró-Granollers

13 - Mataró-

Granollers

0 23 23 1 6 6 2 0 0 3 0 0 4 0 0 5 0 0 6 3.480 3.480 7 11.813 11.813 8 18.286 18.286 9 15.169 15.169 10 9.547 9.547 11 8.769 8.769 12 11.594 11.594 13 15.002 15.002 14 14.490 14.490 15 14.008 14.008 16 11.870 11.870 17 11.570 11.570 18 12.500 12.500 19 11.983 11.983 20 10.436 10.436 21 9.078 9.078 22 3.055 3.055 23 21 21

Validacions 2011 301.055 301.055


37 37


192.700 192.700



nota:La

Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

55




0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

18.000

20.000

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23Hora

Glo

bal d

e l'la

ny d

e pa

x/ho

ra

1001 Mataró-Granollers






13 - Mataró-

Granollers Bitllets senzills i

altres 97.607 97.607

1 Zona 139.034 139.034 2 Zones 40.245 40.245 3 Zones 22.060 22.060 4 Zones 1.509 1.509 5 Zones 154 154 6 Zones 446 446

Total 301.055 301.055

Gràficament:



0 50.0

00

100.

000

150.

000

200.

000

250.

000

300.

000

350.

000

Mataró-Granollers

validacions/2011


1 Zona

2 Zones

3 Zones

4 Zones

5 Zones

6 Zones






13 - Mataró-

Granollers Bitllets senzills i

altres 32% 32%


Total 100% 100%




1 0 12 3 3 0 0 0 18 3D 40.792 40.277 18.090 7.528 411 86 161 107.345 3E 56.815 98.745 22.152 14.529 1.098 68 285 193.692

Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

56

Gràficament:



0 50.000 100.000 150.000 200.000 250.000

1

3D

3EZona

on

es p

rodu

eix

la

valid

ació



1 Zona

2 Zones

3 Zones

4 Zones

5 Zones

6 Zones


Les validacions es reparteixen en un 36/64 entre les zones 3D i 3E respectivament.

Un 46% de les validacions són amb bitllets d’1 zona mentre que un 13% són de 2 zones.

Hi ha una part important de demanda interna a les dues zones, entre Mataró i Argentona a la zona 3E i entre Granollers i la Roca a la zona 3D.

Les validacions d’1 zona a la zona 3E (Mataró-Argentona) són més del doble que les validacions d’1 zona de la zona 3D (Granollers-La Roca)

Hi ha poca demanda (un 13%) que faci el recorregut punt a punt entre Mataró i Granollers

Les validacions a la zona 1 són un error de la base de dades.

L’any 2012 ja es va reforçar el tram Argentona - Mataró però encara no es disposa de dades d’aquest servei








1 Zona 2 Zones 3 Zones 4 Zones 5 Zones 6 Zones 3D 1.667 2.608 461 2 0 0


1 Zona 2 Zones 3 Zones 4 Zones 5 Zones 6 Zones 3E 7.765 3.981 1.729 36 5 33




0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

3D 3E

zona tarifaria

pax/

h






Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

57

6.14 Barcelona-Corbera de Llobregat


Itinerari format per 2 línies servit per l’empresa AUTOCORB S.A . (segons CODI i nomenclatura SGIT):

1100 Barcelona-Corbera de Llobregat autopista entre 4 Camins-Barcelona 1101 Barcelona-Corbera de Llobregat autopista entre Molins-Barcelona


L’itinerari connecta Barcelona amb Corbera de Llobregat passant pels municipis de la Palma de Cervelló i Molins de Rei.

En termes de corones tarifàries, l’itinerari enllaça les zones 1 i 2B i el recorregut queda representat a la figura següent:


Es tracta d’un itinerari amb forta demanda ja que cobreix un territori no cobert per línies de ferrocarril. A més, l’itinerari presenta bons temps de viatge ja que gran part del seu recorregut és per autopista i sense parades intermèdies.


L’itinerari Barcelona-Corbera de Llobregat canalitza 575.664 viatgers l’any 2011 amb una demanda mitjana per expedició de 32 viatgers .




Nom Línia

Barcelona-Corbera de

Dalt autopista

entre 4 Camins


Dalt autopista

entre Molins-B

14 - Barcelona-Corbera de

Dalt autopista entre Molins-B

0 0 0 0 1 0 0 0 2 0 0 0 3 0 0 0 4 0 2 2 5 0 2.179 2.179 6 18.639 10.065 28.704 7 33.452 15.880 49.332 8 9.886 22.582 32.468 9 2.055 21.551 23.606 10 554 17.122 17.676 11 3.298 13.063 16.361 12 6.698 13.900 20.598 13 11.725 12.813 24.538 14 5.699 31.588 37.287 15 3.348 29.023 32.371 16 4.067 20.897 24.964 17 4.843 22.533 27.376 18 15.067 15.407 30.474 19 11.908 15.128 27.036 20 14.605 8.155 22.760 21 4.633 9.987 14.620 22 36 7.007 7.043 23 20 27 47

Validacions 2011 185.478 390.186 575.664

Demanda Mitjana per expedició 25 37 32


150.533 288.909 439.442



nota:La

Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

58




0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

200

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

Hora

Glo

bal d

e l'la

ny d

e pa

x/ho

ra

1100 Barcelona-Corbera de Dalt autopista entre 4 Camins

1101 Barcelona-Corbera de Dalt autopista entre Molins-B

Total 14 - Barcelona-Corbera de Dalt autopista entre Molins-B





Nom Línia

Barcelona-Corbera de Dalt

autopista entre 4 Camins

Barcelona-Corbera de Dalt

autopista entre

Molins-B

14 - Barcelona-

Corbera de Dalt

autopista entre

Molins-B Bitllets senzills i

altres 295 0 295

1 Zona 18.915 106.929 125.844 2 Zones 164.161 277.489 441.650 3 Zones 734 2.017 2.751 4 Zones 274 374 648 5 Zones 116 511 627 6 Zones 983 2.866 3.849

Total 185.478 390.186 575.664

Gràficament:



0 100.

000

200.

000

300.

000

400.

000

500.

000

600.

000

700.

000

Barcelona-Corbera de Daltautopista entre 4 Camins

Barcelona-Corbera de Daltautopista entre Molins-B

14 - Barcelona-Corbera de Daltautopista entre Molins-B

validacions/2011


1 Zona

2 Zones

3 Zones

4 Zones

5 Zones

6 Zones





Nom Línia

Barcelona-Corbera de Dalt autopista entre

4 Camins


Dalt autopista entre Molins-B

14 - Barcelona-Corbera de Dalt autopista entre

Molins-B Bitllets senzills i

altres 0% 0% 0%


Total 100% 100% 100%




1 0 885 205.706 1.182 182 39 1.456 209.450 2B 295 124.959 235.944 1.569 466 588 2.393 366.214

Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

59

Gràficament:



0 50.000 100.000 150.000 200.000 250.000 300.000 350.000 400.000

1

2B

Zona

on

es p

rodu

eix

la

valid

ació



1 Zona

2 Zones

3 Zones

4 Zones

5 Zones

6 Zones


Les validacions es reparteixen en un 36/64 entre les zones 1 i 2B respectivament

El 21% de les validacions són d’una zona mentre que el 76% són de dues zones

Com que el servei és directe per autopista es limita el frau dels usuaris a la zona 1 que no pot validar amb targetes d’1 zona

La demanda d’aquest itinerari és composa bàsicament en un 80% d’aquells que es desplacen entre la zona de Corbera i Barcelona i un 20% d’interns a la zona 2










2B 7.803 36.963 138 120 32 27




0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

1 2B

zona tarifaria

pax/

h






Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

60

6.15 Barcelona - Mataró per C-32


Itinerari format per 2 línies servit per l’empresa EMPRESA CASAS S.A . (segons CODI i nomenclatura SGIT):

1195 Mataró-Barcelona per C-32 1196 Mataró (Rocafonda)-Barcelona per C-32


L’itinerari connecta Barcelona amb Mataró directament per autopista sense parades intermèdies.

En termes de corones tarifàries, l’itinerari enllaça les zones 1 i 3E i el recorregut queda representat a la figura següent:


Es tracta d’un itinerari que presenta bons resultats de demanda mitjana per expedició tot i competir amb una línia de Rodalies ja que ofereix un servei directe per autopista, sense parades intermèdies i amb temps de viatge molt competitius: 45 minuts entre Mataró (pl. Tereses) i Ronda Universitat mentre que el temps de viatge en Rodalies és de 40 minuts fins a plaça Catalunya.


L’itinerari Barcelona-Mataró per C-32 canalitza 1.093.184 viatgers l’any 2011 amb una demanda mitjana per expedició de 34 viatgers .




Nom Línia Mataró-

Barcelona per C-32

Mataró (Rocafonda)-

Barcelona per C-32

15 - Mataró-

Barcelona per C-32

0 6 0 6 1 0 0 0 2 2 0 2 3 0 0 0 4 4 0 4 5 47 0 47 6 35.827 35.947 71.774 7 57.087 42.616 99.703 8 40.325 19.932 60.257 9 24.219 14.926 39.145 10 18.721 6.705 25.426 11 17.130 7.863 24.993 12 20.677 9.535 30.212 13 28.948 13.482 42.430 14 40.102 25.771 65.873 15 42.276 16.698 58.974 16 28.113 11.253 39.366 17 34.947 22.222 57.169 18 43.573 28.538 72.111 19 37.456 27.262 64.718 20 28.621 22.405 51.026 21 24.760 9.803 34.563 22 14.111 169 14.280 23 231 1 232

Validacions 2011 697.171 396.013 1.093.184


37 29 34

Suma demanda horària 537.183 315.128 852.311



nota:La

Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

61




0

50

100

150

200

250

300

350

400

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23Hora

Glo

bal d

e l'la

ny d

e pa

x/ho

ra1195 Mataró-Barcelona per C-32

1196 Mataró (Rocafonda)-Barcelona per C-32

Total 15 - Mataró-Barcelona per C-32





Nom Línia Mataró-

Barcelona per C-32


Barcelona per C-32

15 - Mataró-

Barcelona per C-32

Bitllets senzills i altres 124.496 60.842 185.338

1 Zona 24 1 25 2 Zones 1 0 1 3 Zones 556.231 328.542 884.773 4 Zones 7.114 3.594 10.708 5 Zones 632 181 813 6 Zones 8.673 2.853 11.526

Total 697.171 396.013 1.093.184

Gràficament:



0 200.

000

400.

000

600.

000

800.

000

1.00

0.00

0

1.20

0.00

0

Mataró-Barcelona per C-32

Mataró (Rocafonda)-Barcelonaper C-32


validacions/2011


1 Zona2 Zones

3 Zones4 Zones

5 Zones

6 Zones





Nom Línia Mataró-

Barcelona per C-32


Barcelona per C-32

15 - Mataró-

Barcelona per C-32

Bitllets senzills i altres 18% 15% 17%


Total 100% 100% 100%




1 94.746 16 1 467.011 6.010 377 5.634 573.795 3E 90.592 9 0 417.762 4.698 436 5.892 519.389

Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

62

Gràficament:



0 100.000 200.000 300.000 400.000 500.000 600.000 700.000

1

3E

Zona

on

es p

rodu

eix

la

valid

ació



1 Zona

2 Zones

3 Zones

4 Zones

5 Zones

6 Zones


Les validacions es reparteixen en un 52/48 entre les zones 1 i 3E respectivament

És una línia que funciona com un punt a punt entre Mataró i Barcelona sense renovació de passatge. Així, es tracta d’una demanda entre Mataró i Barcelona ja que el 81% del passatge valida 3 zones, el 17% valida bitllets especials i un 2% valida més de 3 zones.

Les validacions de més de 3 zones provenen probablement d’usuaris que transbordaran a un altre mode de transport per seguir l’itinerari cap a una altra zona.

El fet que hi hagi més validacions a les zona 1 que a la zona 3E fa pensar que pot haver-hi usuaris que utilitzen el bus de Barcelona a Mataró i el ferrocarril de Mataró a Barcelona. Aquest fet és degut probablement a coordinacions entre el serveis de transport públic i les entrades i sortides del lloc de treball, centre educatiu o altres.









1 Zona 2 Zones 3 Zones 4 Zones 5 Zones 6 Zones 1 0 0 18.536 205 13 178

3E 0 0 79.833 573 30 335




0

50

100

150

200

250

300

350

400

1 3E

zona tarifaria

pax/

h






Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

63

6.16 Barcelona-Parets-Lliçà d’Amunt per carretera


Itinerari format per 1 línia servit per l’empresa SAGALES S.A . (segons CODI i nomenclatura SGIT):

1537 Barcelona-Parets-Lliçà d’Amunt per carretera


L’itinerari connecta Barcelona amb Lliçà d’Amunt passant pels municipis de Mollet, Parets del Vallès i Lliçà de Vall.

En termes de corones tarifàries, l’itinerari enllaça les zones 1, 2D i 3D i el recorregut queda representat a la figura següent:


16 -Barcelona-Parets-Lliçà


L’itinerari Barcelona-Parets-Lliçà d’Amunt canalitza 432.205 viatgers l’any 2011 amb una demanda mitjana per expedició de 34 viatgers .




Nom Línia

Barcelona-Parets-

Lliçà d’Amunt

per carretera

16 - Barcelona-Parets-Lliçà d’Amunt per

carretera

0 0 0 1 0 0 2 0 0 3 0 0 4 0 0 5 0 0 6 8.477 8.477 7 33.702 33.702 8 33.456 33.456 9 15.935 15.935 10 15.126 15.126 11 14.868 14.868 12 14.774 14.774 13 26.850 26.850 14 27.494 27.494 15 22.580 22.580 16 21.636 21.636 17 25.091 25.091 18 20.183 20.183 19 20.136 20.136 20 16.539 16.539 21 15.282 15.282 22 3 3 23 1 1

Validacions 2011 432.205 432.205


34 34


332.133 332.133



nota:La

Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

64




0

20

40

60

80

100

120

140

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23Hora

Glo

bal d

e l'la

ny d

e pa

x/ho

ra1537 Barcelona-Parets-Lliçà d'Amunt per carretera





Nom Línia

Barcelona-Parets-Lliçà d’Amunt per

carretera


carretera Bitllets senzills i

altres 77.903 77.903


Total 432.205 432.205

Gràficament:

Figura 100: Validacions de les línies de l’itinerar i segons les zones validades Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ATM


0 50.0

00

100.

000

150.

000

200.

000

250.

000

300.

000

350.

000

400.

000

450.

000

500.

000

Barcelona-Parets-Lliçàd'Amunt per carretera

validacions/2011


1 Zona

2 Zones

3 Zones

4 Zones

5 Zones

6 Zones





Nom Línia

Barcelona-Parets-Lliçà d’Amunt per

carretera


carretera Bitllets senzills i

altres 18% 18%


Total 100% 100%


Figura 101: Demanda de l’itinerari segons zona de v alidació i nombre de zones validades. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ATM

Bitllet senzill i

altres 1 Zona 2 Zones 3 Zones 4 Zones 5 Zones 6 Zones Suma 1 22.051 115.243 55.936 4.377 339 81 1.724 199.751

2D 52.130 101.813 58.837 998 283 32 1.532 215.625 3D 3.722 7.153 2.867 3.001 33 1 52 16.829

Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

65

Gràficament:



0 50.000 100.000 150.000 200.000 250.000

1

2D

3DZona

on

es p

rodu

eix

la

valid

ació



1 Zona

2 Zones

3 Zones

4 Zones

5 Zones

6 Zones


Les validacions es reparteixen en un 46% a la zona 1, un 50% a la zona 2D i un 4% a la zona 3D

Un 26% de les validacions es realitzen amb bitllets de 2 zones que es desplacen entre la zona 1 (Barcelona) i la zona 2D (Mollet)

Hi ha un elevada utilització del Bitllet d’1a zona (50% repartit força equitativament entre les zones 1 i 2D) que pot ser deguda a demanda interna de les zones o a frau.

La zona 3D aporta poca demanda a l’itinerari (un 4%)









1 9.988 1.516 240 45 1 0 2D 9.018 11.467 90 23 11 2 3D 730 249 320 2 0 0


Figura 103: Demanda en hora punta en el sentit més carregat. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ATM


0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

1 2D 3D

zona tarifaria

pax/

h






Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

66

6.17 Badalona-Sabadell per Tiana i Montgat


Itinerari format per 1 línia servit per l’empresa CRA LA HISPANIA S.A . (segons CODI i nomenclatura SGIT):

1423 Badalona-Sabadell per Tiana i Montgat


L’itinerari connecta Badalona amb Sabadell passant pels municipis de Montgat, Tiana, Sant Fost de Campsentelles, Mollet, la Llagosta, Santa Perpètua i el polígon de Santiga.

En termes de corones tarifàries, l’itinerari enllaça les zones 1, 2B i 3C i el recorregut queda representat a la figura següent:

Figura 104: Esquema de l’itinerari en el marc tarif ari ATM. Font: Elaboració pròpia

Es tracta d’un itinerari amb demanda molt més baixa que la resta dels itineraris d’alta demanda analitzats però que amb poques expedicions (6 exp/dia) té una demanda mitjana per expedició molt alta principalment per la demanda interna al Vallès a la zona de Mollet, Santa Perpètua i Sabadell.


L’itinerari Badalona-Sabadell per Tiana i Montgat canalitza 52.418 viatgers l’any 2011 amb una demanda mitjana per expedició de 31 viatgers .




Nom Línia

Badalona-Sabadell

per Tiana i Montgat

17 - Badalona-Sabadell per

Tiana i Montgat

0 0 0 1 0 0 2 0 0 3 0 0 4 0 0 5 3 3 6 1.520 1.520 7 4.182 4.182 8 4.294 4.294 9 2.513 2.513 10 2.806 2.806 11 3.759 3.759 12 5.614 5.614 13 2.409 2.409 14 920 920 15 330 330 16 0 0 17 2.829 2.829 18 2.601 2.601 19 1.082 1.082 20 1.019 1.019 21 623 623 22 0 0 23 0 0

Validacions 2011 52.418 52.418


31 31

Suma demanda horària 36.504 36.504

Expedicions/dia 6 6


nota:La

Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

67


Figura 105: Histograma de demanda horària de les lí nies de l’itinerari Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ATM


0

5

10

15

20

25

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

Hora

Glo

bal d

e l'la

ny d

e pa

x/ho

ra

1423 Badalona-Sabadell per Tiana i Montgat




Nom Línia




13.593 13.593

1 Zona 28.281 28.281 2 Zones 10.031 10.031 3 Zones 405 405 4 Zones 15 15 5 Zones 3 3 6 Zones 90 90

Total 52.418 52.418

Gràficament:



0 10.0

00

20.0

00

30.0

00

40.0

00

50.0

00

60.0

00

Badalona-Sabadell per Tiana iMontgat

validacions/2011


1 Zona

2 Zones

3 Zones

4 Zones

5 Zones

6 Zones




Nom Línia




26% 26%


Total 100% 100%



Bitllet senzill i

altres 1 Zona 2 Zones 3 Zones 4 Zones 5 Zones 6 Zones Suma 1 1.217 3.109 1.312 227 1 2 4 5.872

2C 4.130 9.001 2.605 108 6 1 25 15.876 2D 8.246 16.171 6.114 70 8 0 61 30.670

Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

68

Gràficament:



0 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000 30.000 35.000

1

2C

2DZona

on

es p

rodu

eix

la

valid

ació



1 Zona

2 Zones

3 Zones

4 Zones

5 Zones

6 Zones


Les validacions es reparteixen en un 11% a la zona 1 (Badalona), un 30% a la zona 2C (Sabadell) i un 59% a la zona 2D (Mollet)

El percentatge més important de demanda (un 31%) el formen les validacions d’1 zona a la zona 2D (Mollet)

Probablement es tracta de demanda interna de la zona entre els municipis de Mollet, Sant Fost i Santa Perpètua.

Les validacions de 3 zones només representen el 0,7% de la demanda, així que gairebé ningú fa el recorregut de la línia de punta a punta










2C 9.018 11.467 90 23 11 2 2D 730 249 320 2 0 0




0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

1 2C 2D

zona tarifaria

pax/

h






Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

69

6.18 Barcelona-Vilafranca del Penedès


Itinerari format per 2 línies servit per l’empresa HISPANO IGUALADINA S.A . (segons CODI i nomenclatura SGIT):

1250 Barcelona-Vilafranca del Penedès 1269 Barcelona-Vilafranca-Reus


L’itinerari connecta Barcelona amb Vilafranca per autopista sense parades intermèdies. Realitza alguna parada més enllà de Vilafranca.

En termes de corones tarifàries, l’itinerari enllaça les zones 1i 4B i el recorregut queda representat a la figura següent:

Figura 110: Esquema de l’itinerari en el marc tarif ari ATM. Font: Elaboració pròpia

Es tracta d’un itinerari que presenta bons resultats de demanda mitjana per expedició tot i competir amb una línia de Rodalies ja que ofereix un servei directe per autopista, sense parades intermèdies i amb temps de viatge molt competitius: 40 minuts fins a Maria Cristina i 50 minuts fins a Sants mentre que el temps de viatge en Rodalies és de 53 min fins a Sants-Estació


L’itinerari Barcelona-Vilafranca del Penedès canalitza 152.695 viatgers l’any 2011 amb una demanda mitjana per expedició de 29 viatgers .




Nom Línia

Barcelona-Vilafranca

del Penedès

Barcelona-Vilafranca-

Reus

18 - Barcelona-

Vilafranca del Penedès

0 11 0 11 1 1 40 41 2 0 0 0 3 0 0 0 4 0 0 0 5 0 0 0 6 12.574 9.700 22.274 7 16.935 3.914 20.849 8 7.841 5.015 12.856 9 5.389 3 5.392 10 515 1.395 1.910 11 125 2.529 2.654 12 2.463 86 2.549 13 12.276 188 12.464 14 5.772 92 5.864 15 8.686 45 8.731 16 2.304 126 2.430 17 5.092 1.291 6.383 18 5.503 6.517 12.020 19 9.104 76 9.180 20 3.267 688 3.955 21 3.184 488 3.672 22 4 0 4 23 0 0 0

Validacions 2011 115.606 37.089 152.695


29 26 29


101.046 32.193 133.239



nota:La

Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

70


Figura 111: Histograma de demanda horària de les lí nies de l’itinerari Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ATM


0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

Hora

Glo

bal d

e l'la

ny d

e pa

x/ho

ra

1250 Barcelona-Vilafranca del Penedès

1269 Barcelona-Vilafranca-Reus

Total 18 - Barcelona-Vilafranca del Penedès





Nom Línia Barcelona-Vilafranca

del Penedès


Reus

18 - Barcelona-

Vilafranca del Penedès


7.445 2.708 10.153

1 Zona 15 34 49 2 Zones 0 0 0 3 Zones 0 0 0 4 Zones 102.630 32.373 135.003 5 Zones 374 112 486 6 Zones 6.597 2.262 8.859

Total 117.061 37.489 37.489

Gràficament:



0 20.0

00

40.0

00

60.0

00

80.0

00

100.

000

120.

000

140.

000

160.

000

180.

000

Barcelona-Vilafranca delPenedès

Barcelona-Vilafranca-Reus

18 - Barcelona-Vilafranca delPenedès

validacions/2011


1 Zona

2 Zones

3 Zones

4 Zones

5 Zones

6 Zones





Nom Línia

Barcelona-Vilafranca

del Penedès


Reus

18 - Barcelona-Vilafranca

del Penedès


6% 7% 27%


Total 100% 100% 100%




1 4.608 8 0 0 59.058 213 4.320 68.207 4B 5.545 41 0 0 75.945 273 4.539 86.343

Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

71

Gràficament:



0 10.000 20.000 30.000 40.000 50.000 60.000 70.000 80.000 90.000 100.000

1

4B

Zona

on

es p

rodu

eix

la

valid

ació



1 Zona

2 Zones

3 Zones

4 Zones

5 Zones

6 Zones


Les validacions es reparteixen en un 44/56 entre les zones 1 i 4B respectivament

El 87% de les validacions són amb targetes de 4 Zones, el 5,5% són de 6 Zones i el 6% són bitllets senzills i altres

La demanda d’aquesta línia és al 100% punt apunt entre Vilafranca i Barcelona.

El fet que hi hagi més validacions a les zona 4B que a la zona 1 fa pensar que pot haver-hi usuaris que utilitzen el bus de Vilafranca a Barcelona i el ferrocarril de Barcelona a Vilafranca. Aquest fet és degut probablement a coordinacions entre el serveis de transport públic i les entrades i sortides del lloc de treball, centre educatiu o altres.









1 Zona 2 Zones 3 Zones 4 Zones 5 Zones 6 Zones 1 0 0 0 1.246 3 68

4B 0 0 0 18.575 49 908

3. D’acord amb les dades disponibles, es presenten els resultats de càrrega d’usuaris en hora punta per trams (zones tarifàries) en el senti t més carregat .



0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

1 4B

zona tarifaria

pax/

h


Demanda hora punta dia mitjà 83 Pax/h·sentit Número d’expedicions hora punta 2 (aproximació)



Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

72

7. Càrrega mitjana de les línies d’alta demanda

En el capítol anterior s’ha estimat la càrrega mitjana a l’hora punta per a l’expedició i el tram més carregats de cada línia.

El resultat per als 18 itineraris és el següent:

Taula 87 . Càrrega mitjana en el tram més carregat en hora pun ta. Font: Elaboració pròpia

Itinerari Càrrega tram i expedició més carregats

1 - Barcelona Avinyonet 30 2 - Barcelona - Corredor de Caldes per la C-33 34 3 - Barcelona Corredor d'Igualada 34 4 - Barcelona-Granollers-Vic 31 5 - Barcelona - Corredor de Caldes per la C-17 26 6 - Barcelona El Palau Martorell 31 7 - Sitges-Vilanova i la Geltrú 24 8 - Barcelona (Collblanc)-Torrelles de Llobregat 31 9 - Barcelona-Mollet 34 10 - Barcelona - el Garraf (Sitges, Vilanova, St. Pere de Ribes,...) 30 11 - Barcelona-UAB 26 12 - Barcelona-Sabadell 28 13 - Mataró-Granollers 22 14 - Barcelona-Corbera de Dalt autopista entre Molins-B 34 15 - Mataró-Barcelona per C-32 47 16 - Barcelona-Parets-Lliçà d'Amunt per carretera 28 17 - Badalona-Sabadell per Tiana i Montgat 48 18 - Barcelona-Vilafranca del Penedès 42

Figura 116: Càrrega mitjana en el tram més carregat en hora punta

Font: pdI, ATM

Càrrega mitjana en hora punta al tram més carregat

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50



3 - Barcelona Corredor d'Igualada



6 - Barcelona Martorell El Palau

7 - Sitges-Vilanova i la Geltrú


9 - Barcelona-Mollet 10 - Barcelona - el Garraf (Sitges, Vilanova, St Pere de

Ribes,...)11 - Barcelona-UAB


13 - Mataró-Granollers





18 - Barcelona-Vilafranca del Penedès

Demanda mitjana/expedició

Les línies amb major càrrega en el tram de major demanda i el material mòbil que utilitzen són:

Taula 88 . Itineraris amb major càrrega mitjana estimada en el tram més carregat.


Itinerari Càrrega tram i expedició més

carregats Material mòbil

15 - Mataró-Barcelona per C-32 47 Articulat de 70

places assegudes

17 - Badalona-Sabadell per Tiana i Montgat 48 12 metres de 45

places assegudes

18 - Barcelona-Vilafranca del Penedès 42 13 metres de 49

places assegudes

Així, s’observa que en els itineraris 17 i 18 la càrrega màxima estimada és gairebé igual o fins i tot superior a la capacitat del material mòbil. Caldria comprovar amb treball de camp que realment hi hagi trams amb aquests problemes de capacitat.

8. Relació amb les propostes del Pla Director d’Inf raestructures (PDI)

L’objecte d’aquest capítol es relacionar les actuacions previstes en el pdI amb les actuacions que es proposen en el present pla de serveis del pdM.

8.1 Plataformes i carrils reservats per a bus propo sats al PDI

El primer objectiu és comprovar com poden beneficiar les noves infraestructures de plataformes i carrils reservats per a bus previstos en el pdI a les línies d’alta demanda identificades en el present estudi.

El pdI de l’RMB preveu les següents actuacions en matèria de carrils bus a l’RMB, entre les quals es troben també dues plataformes reservades per a bus i VAO

Figura 117: Programa de transport públic del pdI Font: pdI, ATM

TPC 04

TPC 05

TPC 06

TPC 07

TPC 08

Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

73

Al mapa següent es presenten altres carrils bus previstos en el pdI.

Figura 118: Programa de transport públic del pdI. A ltres actuacions Font: pdI, ATM

En resum, els carrils/plataformes reservades per a bus proposats són:

Taula 89 . Actuacions previstes al pdI en carrils i plataforme s reservades per a bus .


Actuació pdI Descripció TPC 04 Plataforma Reservada a la C-245 entre Cornellà - Sant Boi - Castelldefels TPC 05 Plataforma reservada Eix de Caldes TPC 06 Plataforma Reservada per a Bus al Marge esquerre del Besós TPC 07 Carril bus-VAO a la C-58 TPC 08 Carril bus-VAO a la B-23

La Pau - Montgat (C-31) Barberà-Sabadell (N-150)

Mollet (C-59) Granollers (BV-1432)

Vilanova Eduard Toldrà Castelldefels - L'Hospitalet de LL. (C-31)

Altres carrils bus

UAB (AP-7)

La taula següent mostra quines d’aquestes infraestructures podrien utilitzar cadascun dels 18 itineraris d’alta demanda analitzats:

Taula 90 . Correlació entre itineraris d’alta demanda i actuac ions del pdI .


Itinerari Exp. dia

feiner

Infraestructures potencialment utilitzables

1 - Barcelona Avinyonet 71 bus-VAO B-23 -

2 - Barcelona - Corredor de Caldes per la C-33 83 PR Bus Eix de Caldes Mollet (C-59)

3 - Barcelona Corredor d'Igualada 90 bus-VAO B-23 -

4 - Barcelona-Granollers-Vic 16 - -

Itinerari Exp. dia

feiner

Infraestructures potencialment utilitzables

5 - Barcelona - Corredor de Caldes per la C-17 73 PR Bus Eix de Caldes -

6 - Barcelona El Palau Martorell 61 bus-VAO B-23 -

7 - Sitges-Vilanova i la Geltrú 88 - -

8 - Barcelona (Collblanc)-Torrelles de Llobregat 32 bus-VAO B-23 -

9 - Barcelona-Mollet 47 - -

10 - Barcelona - el Garraf (Sitges, Vilanova, St. Pere de Ribes,...)

107 Castelldefels - L'H.de

LL (C-31)

Vilanova Eduard Toldrà

11 - Barcelona-UAB 61 bus-VAO C-58 UAB (AP-7)

12 - Barcelona-Sabadell 66 bus-VAO C-58 Barberà-Sabadell (N-150)

13 - Mataró-Granollers 29 - - 14 - Barcelona-Corbera de Dalt autopista entre

Molins-B 64 bus-VAO B-23 -

15 - Mataró-Barcelona per C-32 116 La Pau - Montgat

(C-31) -


46 - -

17 - Badalona-Sabadell per Tiana i Montgat 6 - - 18 - Barcelona-Vilafranca del Penedès 19 bus-VAO B-23 -

El 66,6% dels itineraris d’alta demanda (12/18) podran utilitzar algun dels carrils/plataformes reservades previstos al pdI.

Globalment, el nombre d’itineraris i expedicions d’alta demanda que podrien utilitzar les infraestructures reservades previstes al pdI és:

Taula 91 . Correlació entre actuacions del pdI i itineraris d’ alta demanda.


Actuació pdI Descripció

Nombre d’itineraris que

el poden utilitzar

Expedicions dels itineraris

d’alta demanda

TPC 04 Plataforma Reservada a la C-245 entre

Cornellà - Sant Boi - Castelldefels 0 0

TPC 05 Plataforma reservada Eix de Caldes 2 156

TPC 06 Plataforma Reservada per a Bus al Marge

esquerre del Besós 0 0

TPC 07 Carril bus-VAO a la C-58 2 127 TPC 08 Carril bus-VAO a la B-23 6 337

La Pau - Montgat (C-31) 1 116 Barberà-Sabadell (N-150) 1 66

Mollet (C-59) 1 83 Granollers (BV-1432) 0 0

Vilanova Eduard Toldrà 1 107 Castelldefels - L'Hospitalet de LL. (C-31) 1 107

Altres carrils bus

UAB (AP-7) 1 61

Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

74

Gràficament,

Figura 119: Expedicions de línies d’alta demanda qu e poden utilitzar carrils/plataformes de bus previstes en el pdI.


0 50 100 150 200 250 300 350 400

Plataforma Reservada a la C-245 entre Cornellà - Sant Boi -Castelldefels

Plataforma reservada Eix de Caldes

Plataforma Reservada per a Bus al Marge esquerre delBesós

Carril Bus-VAO a la C-58

Carril Bus-VAO a la B-23

La Pau - Montgat (C-31)

Barberà-Sabadell (N-150)

Mollet (C-59)

Granollers (BV-1432)

Vilanova Eduard Toldrà

Castelldefels - L'Hospitalet de LL. (C-31)

UAB (AP-7)

Es conclou que el carril bus-VAO de la B-23 és el que encaminarà més expedicions corresponents a itineraris d’alta demanda amb unes 350 diàries, a les que caldria afegir tota la resta de línies que no siguin d’alta demanda.

Després d’aquest, la plataforma reservada de l’eix de Caldes amb 150 busos al dia dels itineraris d’alta demanda.

8.2 Altres propostes

Hi ha altres actuacions previstes en el pdI que podrien condicionar l’oferta de transport públic per carretera. La majoria d’aquestes actuacions estan previstes més enllà de l’horitzó del pla de serveis del pdM i per tant no s’analitzaran en detall.

Les actuacions proposades pel pdI que influiran en el transport de viatgers per carretera són:

AX10: FGC Terrassa Rambla-Can Roca

El perllongament de FGC permetria modificar certes línies de bus interurbà com les línies entre Matadepera i el centre de Terrassa que podrien finalitzar a Can Roca on els usuaris transbordarien a FGC.

AX11: FGC Sabadell Can Feu-Ca n’Oriac

La reflexió feta per l’AX10 seria també vàlida a Sabadell amb línies que vinguin de Castellar del Vallès.

XT05 Nova línia UAB Cerdanyola – Montcada

La nova connexió que donarà servei a la UAB podria substituir altres línies de bus que donin un servei equivalent

XE 03: Línia Orbital Ferroviària

Aquesta línia podria substituir el servei que ofereixen ara línies de bus d’alta demanda com la línia Mataró-Granollers. Tanmateix, el pdI preveu que el 2015 s’hagin licitat projectes constructius i la seva posada en funcionament es preveu a molt llarg termini.

XE04 Desdoblament R3 Montcada-Vic

Una millora de freqüències i de temps de viatge en aquesta línia podria captar demanda de línies de bus d’alta demanda que circulen per aquest corredor.

TPC 11: Aparcaments de dissuasió a terminals i parades de bus

El pdI preveu aparcaments dissuasoris en àmbits periurbans, on la densitat de població és baixa i estan situats en eixos de carretera principalment radials a Barcelona:

- Parets - Caldes de Montbui (2 aparcaments) - Premià - Llicà - Palau Solità (2 aparcaments) - Cervelló (2 aparcaments) - Bigues i Riells - Alella - Vallirana - Palma

Molts d’aquests aparcaments donarien servei a línies d’alta demanda i per tant podrien aportar nous viatgers a aquestes línies destacades.

9. Relació amb el programa expres.cat del Pla de tr ansport de Viatgers de Catalunya (PTVC)

En aquest capítol s’analitza el lligam que hi ha entre la proposta de serveis Exprés del Pla de Transport de Viatgers de Catalunya i que ja té algunes línies operatives, amb les línies d’alta demanda identificades en el pla de serveis del pdM.

El servei 'Exprés.cat' estarà formada per 40 línies interurbanes a tot Catalunya que són les que actualment concentren una major demanda de viatgers. Concretament transporten anualment 21,32 milions de passatgers, la qual cosa suposa el 40% de la demanda total, amb ocupacions mitjanes de 30 viatgers/expedició (font: dades de la presentació de la xarxa Exprés.cat del Departament de Territori i Sostenibilitat)

Aquest tipus de xarxa de bus exprés, que ja funciona a altres ciutats com París, Istanbul, Hamburg o Nantes, presenta avantatges respecte les línies convencionals, com ara una reducció notable del temps del trajecte del recorregut, atès que els busos circulen a velocitats comercials més competitives. Això implica que s’aprofitaran infraestructures com carrils bus o prioritats semafòriques a les cruïlles, i compten amb poques parades al llarg del recorregut, per tal d’oferir un servei atractiu a l’usuari, amb millors freqüències de pas, informació en temps real dins i fora dels vehicles i una imatge corporativa comuna. (font: Xarxa Exprés.cat, TES)

Les quatre primeres línies que van entrar en servei a la tardor de 2012, coincidint amb l’obertura del carril bus-VAO de la C-58 foren: Barcelona - Ripollet, Barcelona- Sabadell (nova línia directa), Barcelona- Terrassa (nova línia directa), Barcelona- Cerdanyola del Vallès- UAB. La parada de sortida a Barcelona de les quatre línies és a Sagrera-Meridiana on hi ha correspondència amb el

Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

75

Metro i Rodalies de Catalunya. El mes de juny de 2013 va entrar en servei la línia exprés e5 Barcelona-Igualada.

La xarxa Exprés.cat preveu 19 línies a l’àmbit gestionat per l’ATM de l’RMB que il·lustren la següent infografia:

Figura 120: xarxa proposada Exprés.cat a l’àmbit de l’ATM de l’RMB Font: Exprés.cat, TES

La relació entre els itineraris d’alta demanda identificats en el present estudi i les línies proposades a la xarxa Exprés.cat és la següent:

Taula 92 . Correlació entre itineraris d’alta demanda i servei s Exprés.cat


Itinerari d’Alta Demanda Línia exprés

1 - Barcelona Avinyonet e10 Barcelona-

Corbera de Llobregat e13 Barcelona-Vallirana


e12 Barcelona-Caldes de Montbui

3 - Barcelona Corredor d'Igualada e5 Barcelona-Igualada 4 - Barcelona-Granollers-Vic* e11 Barcelona-Vic*



6 - Barcelona El Palau Martorell - 7 - Sitges-Vilanova i la Geltrú -

8 - Barcelona (Collblanc)-Torrelles de Llobregat -

9 - Barcelona-Mollet e18 Barcelona-Mollet e17 Barcelona-Mollet-Parets-Bigues i Riells


e8 Barcelona-Sitges-Sant Pere de Ribes

11 - Barcelona-UAB e3 Barcelona-Cerdanyola del V.-UAB 12 - Barcelona-Sabadell e1 Barcelona-Sabadell 13 - Mataró-Granollers e15 Sabadell-Granollers-Mataró

Itinerari d’Alta Demanda Línia exprés 14 - Barcelona-Corbera de Dalt autopista

entre Molins-B e10 Barcelona-Corbera de Llobregat

15 - Mataró-Barcelona per C-32 e7 Barcelona-Mataró 16 - Barcelona-Parets-Lliçà d'Amunt per

carretera e17 Barcelona-Mollet-Parets-Bigues i Riells


-

18 - Barcelona-Vilafranca del Penedès e9 Barcelona-Vilafranca

La majoria dels itineraris d’alta demanda identificats en el present estudi disposen o disposaran d’una línia de bus Exprés que els complementi.

*Nota: La línia exprés e11/Barcelona-Vic cobreix una part de l’itinerari d’alta demanda 4-Barcelona-Granollers-Vic ja que no passa per Granollers.

Els 4 itineraris que no disposaran explícitament d’una línia de bus Exprés són:

1. Barcelona - El Palau - Martorell: l’itinerari disposa de dues línies de reforç directes per autopista (Barcelona-Martorell i Barcelona-el Palau). Aquests serveis directes podrien incorporar-se a la xarxa Exprés.cat però cal analitzar amb detall la demanda per comprovar amb exactitud quina part de la demanda es mou entre el Palau i Martorell.

2. Sitges - Vilanova: no és una línia exprés sinó d’aportació i, per tant, sembla raonable que aquesta línia, més curta que les altres i amb un caràcter més local, no disposi d’una línia de bus exprés específica sinó d’un reforç d’oferta.

3. Barcelona-Torrelles de Llobregat: línia d’alta demanda gràcies a que recull passatgers en diversos municipis i no pas per transportar-los d’un extrem a l’altre de la línia. Per tant, sembla més recomanable millorar el servei que no pas un exprés punt a punt.

4. Badalona-Sabadell (per Tiana i Montgat): es tracta d’una línia amb una demanda mitjana per expedició força alta ja que el nombre d’expedicions és reduït. Tanmateix, la demanda en valor absolut (52.000 viatgers/any) és molt inferior a la resta d’itineraris d’alta demanda. Es tracta d’una línia on la demanda es desplaça entre parelles de municipis propers com Mollet, Sant Fost, Santa Perpètua o Sabadell i per tant sembla més adient un reforç en el nombre d’expedicions abans que una línia exprés.

Analitzant-ho des de l’altre punt de vista, la següent taula mostra la correspondència entre les línies exprés proposades per TES i els itineraris d’alta demanda detectats en el present estudi:

Taula 93 . Correlació entre serveis Exprés.cat i itineraris d’ alta demanda


Línia exprés Línia d’alta demanda

e1 Barcelona-Sabadell 12 - Barcelona-Sabadell

e2 Barcelona-Terrassa -

e3 Barcelona-Cerdanyola del V.-UAB 11 - Barcelona-UAB

e4 Barcelona-Ripollet - e5 Barcelona-Igualada 3 - Barcelona Corredor d'Igualada

e6 Barcelona-Manresa-Berga -

e7 Barcelona-Mataró 15 - Mataró-Barcelona per C-32

e8 Barcelona-Sitges-Sant Pere de Ribes 10 - Barcelona - el Garraf (Sitges, Vilanova, St.

Pere de Ribes,...)

Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

76

Línia exprés Línia d’alta demanda

e9 Barcelona-Vilafranca 18 - Barcelona-Vilafranca del Penedès

e10 Barcelona-Corbera de Llobregat 14 - Barcelona-Corbera de Dalt autopista entre

Molins-B e11 Barcelona-Vic 4 - Barcelona-Granollers-Vic

e12 Barcelona-Caldes de Montbui 2 - Barcelona -

Corredor de Caldes per la C-33

5 - Barcelona - Corredor de Caldes

per la C-17 e13 Barcelona-Vallirana 1 - Barcelona Avinyonet

e14 Barcelona-Alella - e15 Sabadell-Granollers-Mataró 13 - Mataró-Granollers

e16 Barcelona-Sant Sadurní d'Anoia -

e17 Barcelona-Mollet-Parets-Bigues i Riells 16 - Barcelona-Parets-Lliçà d'Amunt per

carretera e18 Barcelona-Mollet 9 - Barcelona-Mollet

e19 Barcelona-Sentmenat-Polinyà -

La majoria de línies exprés (13 línies de 19 totals) cobreixen itineraris d’alta demanda del present estudi.

Les 6 línies exprés que no es corresponen amb itineraris d’alta demanda són:

1. e2 Barcelona-Terrassa: es tracta d’una nova línia ja en funcionament dissenyada per aprofitar el carril bus-VAO de la C-58.

2. e4 Barcelona-Ripollet: línia en funcionament dissenyada per aprofitar el carril bus-VAO de la C-58. La línia Barcelona-Ripollet tenia una demanda de 360.000 viatges l’any 2011 amb una mitjana de 18 validacions per expedició. Tot i que la demanda mitjana és més baixa que les considerades d’alta demanda, el valor absolut global de viatgers i la proximitat amb el carril bus-VAO justifiquen seva existència.

3. e6 Barcelona-Manresa-Berga: la línia actual té una demanda de 369.000 viatgers l’any 2011 amb una mitjana de 25 viatgers/expedició (proper a les 30 validacions utilitzades en el present estudi per a identificar les línies d’alta demanda). A més, la línia ha experimentat un increment de demanda important en els darrers anys. Tot i així, la línia queda fora de l’abast de l’estudi del pdM i per tant no s’analitza amb més profunditat.

4. e14 Barcelona-Alella: la línia actual té una demanda de 73.000 viatgers l’any 2011 que amb 20 expedicions/dia té una ocupació mitjana del voltant de les 13 validacions/expedició. Tanmateix, la seva proximitat amb Barcelona i al carril bus de la C-31 (que es veurà ampliat fins a Montgat segons el PDI) justifiquen que pugui funcional com un bus exprés (similar al cas de Barcelona-Ripollat).

5. e16 Barcelona-Sant Sadurní d'Anoia: la línia actual Barcelona-Sant Sadurní-Vilafranca té una demanda de 16.000 viatgers l’any 2011 amb una demanda mitjana de 15 validacions/expedició. Tot i així el programa Exprés.cat la considera una línia estratègica que pot guanyar demanda amb la millora de servei. El futur carril bus de la B-23 li pot permetre guanyar força temps de viatge.

6. e19 Barcelona-Sentmenat-Polinyà: la línia actual Barcelona-Caldes per Sentmenat té una demanda de 266.000 validacions l’any 2011 a la que cal afegir 18.000 validacions de la línia Barcelona-Polinyà-Sentmenat i 11.000 validacions de la línia Barcelona-Sta. Perpètua-Polinyà-Sentmenat. En global les tres línies canalitzen 295.000 viatgers any i una demanda mitjana de 16 validacions/expedició. Es tracta d’una línia amb volums de demanda

importants en un corredor sense ferrocarril i per tant es considera adequat potenciar-la per intentar incrementar el nombre de viatgers.

10. Línies de bus de mitja demanda amb elevades tax es de creixement

Els itineraris d’alta demanda analitzats pel Pla de Serveis són aquells on operen línies amb una volum de validacions per expedició superior a 30 validacions/expedició.

Tanmateix, hi ha altre línies que, tot i no assolir aquests valors, han experimentat creixements importants de demanda en els darrers anys.

Per a identificar aquestes línies s’utilitzen els següents criteris:

1. Línies amb una demanda mitjana superior a les 20 validacions/expedició

2. Línies que entre el 2008 i el 2011 hagin experimentat un creixement mitjà superior al 5% anual de mitjana

Aquestes línies són:

Taula 94 . Línies de bus amb taxes elevades de creixement. Fon t: Elaboració pròpia

Nom Línia Exp. 2011

Demanda mitjana

expedició

Validacions 2008

Validacions 2011

Incr. 2008/2011

Incr. 2008/2012 interanual

Mataró-UAB 12 27 68.541 90.205 32% 10%

Barcelona-Manresa 52 25 166.226 369.302 122% 30%

Barcelona-La Llacuna 21 25 114.062 148.242 30% 9%

Vilassar de Dalt - Premià de Mar -

Barcelona 59 24 337.268 391.974 16% 5%

Barcelona-Granollers-Sant Celoni

8 22 23.550 50.108 113% 29%

Barcelona-UAB-Sant Cugat 2 22 8.486 12.490 47% 14%

Barcelona-Sabadell-Castellar 8 22 34.840 49.912 43% 13%

Barcelona (F.Macià)-St. Vicenç dels Horts-

Sant Boi 30 22 162.212 185.922 15% 5%

Barcelona-Vilafranca-Alió-Valls

3 22 13.822 18.382 33% 10%

Mataró-Granollers-Sabadell

28 22 131.028 169.940 30% 9%

Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

77


Demanda mitjana

expedició

Validacions 2008

Validacions 2011

Incr. 2008/2011


Barcelona-Granollers 8 21 28.459 46.612 64% 18%

11. Relació amb els principals fluxos de mobilitat identificats al PTMB

El present capítol té per objectiu la comprovació que els principals fluxos de viatges de l’RMB disposin d’una oferta adequada de transport públic d’acord amb els que es recull en el present pla de serveis

Per a realitzar aquesta tasca es s’analitzen els principals fluxos de viatgers identificats en el PTMB i es detalla quina oferta de transport públic disposa cadascun d’ells. Són els següents:

Taula 95 . Principals fluxos de mobilitat entre àmbits de l’RM B.

Font: PTMB

Rànquing Àmbits dels fluxos Comarques Flux radial

amb Barcelona

Mobilitat intermunicipal

total

1 Barcelona - Barcelona Barcelonès 1.002.309

2 Barcelona - Castelldefels/el Prat Baix Llobregat x 314.285

3 Baix Maresme - Baix Maresme Maresme 151.803

4 Barcelona - Baix Maresme Maresme x 185.036

5 Sabadell - Sabadell Vallès

Occidental 121.710

6 Barcelona - Molins de Rei/Sant Feliu Baix Llobregat x 144.430

7 Castelldefels/el Prat -Castelldefels/el Prat

Baix Llobregat 104.438

8 Granollers - Granollers Vallès Oriental 92.656

9 Penedès - Penedès Alt Penedès 76.616

10 Barcelona - Rubí/Sant Cugat Eix B-30 x 117.122

11 Barcelona - Cerdanyola/Montcada Eix B-30 x 126.674

12 Barcelona - Sabadell Vallès

Occidental x 102.099

13 Alt Maresme - Alt Maresme Maresme 73.047

14 Garraf - Garraf Garraf 72.134

15 Terrassa - Sabadell Vallès

Occidental 61.624

23 Barcelona - Martorell Baix Llobregat x 58.059

24 Barcelona - Terrassa Vallès

Occidental x 52.079

Rànquing Àmbits dels fluxos Comarques Flux radial

amb Barcelona

Mobilitat intermunicipal

total

31 Barcelona - Corbera Baix Llobregat x 34.448

34 Barcelona - Garraf Garraf x 50.080

39 Barcelona - Alt Maresme Maresme x 34.008

55 Cerdanyola/Montcada - Terrassa Vallès

Occidental 14.815

56 Castelldefels/el Prat - Martorell Baix Llobregat 11.154

59 Castelldefels/el Prat - Garraf Baix Llobregat 11.196

L’oferta de transport públic a cadascuna de les relacions seleccionades pel PTMB és la següent:

1. Barcelona - Barcelona

- Disposa d’una amplia oferta en metro, TMB, FGC i Rodalies. Cap d’aquests serveis és objecte d’estudi del pla de serveis del pdM

2. Barcelona - Castelldefels/el Prat

- Disposa de les línies de l’AMB del Baix Llobregat i de serveis de Rodalies. Cap d’aquests serveis és objecte d’estudi del pla de serveis del pdM

3. Baix Maresme - Baix Maresme

- Disposa de la línia de rodalies que enllaça els pobles de costa i de les línies d’aportació a les estacions de ferrocarril que comuniquen els municipis de muntanya amb els municipis de costa. Aquestes línies sí que són objecte del pla de serveis del pdM però no se n’ha detectat cap d’alta demanda.

- Les principals línies de bus interurbà d’aquest àmbit són Cabrils-Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt-Premia de Mar-Barcelona, el Masnou-Alella, Teià-el Masnou, Premià de Mar-Premià de Dalt

4. Barcelona - Baix Maresme

- Disposa de servei de Rodalies amb la R1 que comunica Barcelona amb els pobles de costa i de línies de bus interurbà que la comuniquen amb els pobles del costat muntanya. Aquestes línies sí que són objecte del pla de serveis del pdM

- Les principals línies de bus interurbà d’aquest àmbit són Vilassar de Dalt-Premià de Mar-Barcelona, Barcelona-Alella-Teià.

- També cal tenir en compte que les línies d’aportació al ferrocarril del punt anterior (Baix Maresme-Baix Maresme) serveixen indirectament per enllaçar els pobles de muntanya amb Barcelona

- A més, el pla Exprés.cat contempla una línia exprés entre Alella i Barcelona

5. Sabadell - Sabadell

- La demanda interurbana d’aquesta relacions correspon principalment a desplaçaments entre Sabadell i els municipis del voltant (Sant Quirze, Castellar)

Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

78

- Disposa de 3 estacions de Rodalies a Sabadell i 2 estacions d’FGC a Sabadell i 1 a Sant Quirze. A més, Sabadell disposa d’una important xarxa de servei urbà per superfície gestionada per TUS i de bones connexions amb Castellar en bus.

- Les principals línies de bus interurbà d’aquest àmbit són Castellar-Sabadell, que destaca amb 750.000 usuaris l’any 2011, i Sabadell-Sant Llorenç Savall.

6. Barcelona - Molins de Rei/Sant Feliu de Ll.

- Disposa de serveis de Rodalies, autobusos de l’AMB i el Tramvia en part de les relacions.

- L’àmbit disposa de línies interurbanes amb l’itinerari d’alta demanda de Barcelona-Corbera per autopista fins a Molins de Rei.

- Altres línies interubanes de l’àmbit són les de Sant Feliu-Molins-Sant Vicenç, Barcelona-Molins-Vallirana o Barcelona-Castellbisbal per Molins entre d’altres.

7. Castelldefels/el Prat - Castelldefels/el Prat

- Disposa de les línies de l’AMB del Baix Llobregat i de serveis de Rodalies. Cap d’aquests serveis és objecte d’estudi del pla de serveis del pdM

8. Granollers - Granollers

- La demanda interurbana d’aquesta relacions correspon principalment a desplaçaments entre Granollers i els municipis del voltant (La Roca, Canovelles, les Franqueses, Montmeló, la Garriga... )

- Disposa de servei de rodalies entre Granollers i les Franqueses, la Garriga, i Montmeló i de diversos serveis busos interurbans.

- De fet, tal i com es detalla a l’explicació de l’itinerari d’alta demanda 4- Barcelona-Granollers-Vic, la major part de la demanda d’aquest itinerari es desplaça per la zona del voltant de Granollers i no amb Barcelona com és habitual en línies radials.

- A més, gran part dels viatgers de l’itinerari d’alta demanda Mataró-Granollers es desplacen entre Granollers i la Roca.

- Les principals línies de bus interurbà d’aquest àmbit són: Barcelona-Vic (passant per tots els pobles), Granollers-la Garriga, Granollers-la Roca, Mataro-Granollers (passant per la Roca), Barcelona-Granollers-la Garriga, l’Ametlla-la Garriga (de baixa demanda) o Granollers-Cànoves (de baixa demanda) entre d’altres

9. Penedès - Penedès

- La demanda interurbana d’aquesta relacions correspon principalment a desplaçaments entre Vilafranca i els municipis del voltant (Santa Margarida, Sant Sadurní, Gèlida, Subirats,...)

- Disposa de servei de Rodalies amb la R4 que té estacions als Monjos, Vilafranca, la Granada, Subirats, Sant Sadurní i Gelida i de diverses línies interurbanes tot i que cap és d’alta demanda.

- Algunes de les línies de bus interurbà d’aquest àmbit són Barcelona-Vilafranca-Vendrell, Vilafranca-Pontons, Barcelona-Sant Sadurní-Vilafranca, Vilafranca-Igualada, Vilafranca-Sant Quintí de Mediona, Ordal-Vilafranca (de baixa demanda),

Vilafranca Font-Rubí (de baixa demanda), Sant Sadurní-Vilafranca directe (de baixa demanda), Olesa de B.-Vilafranca del P.-Moja (de baixa demanda).

10. Barcelona - Rubí/Sant Cugat

- Disposa del servei d’FGC Metro del Vallès que dóna una bona cobertura i oferta d’expedicions. Hi ha també alguna línia de bus interurbà però FGC canalitza pràcticament la totalitat de la demanda. De fet, una línia de bus Barcelona-Sant Cugat de Marfina va ser suprimida l’any 2009 i la línia Barcelona-Sabadell-Terrassa-Rubí-Barcelona es va suprimir l’any 2012.

- No hi ha cap itinerari d’alta demanda que cobreixi aquestes relacions.

- Alguna línia de bus interurbà d’aquest àmbit és la Barcelona-UAB-Sant Cugat, Barcelona-Cerdanyola-Sant Cugat, Barcelona-Sant Cugat (per l’arrabassada)

11. Barcelona - Cerdanyola/Montcada

- En matèria de transport ferroviari Cerdanyola disposa de la línia R4 de rodalies i Montcada de les línies R4, R3 i R2. La línia Barcelona-UAB forma part dels itineraris d’alta demanda del present pla de serveis mentre que Montcada disposa de línies de TMB i altres línies interurbanes, inclosa la línia Montcada-UAB.

- A més, el programa Exprés.cat ofereix des de l’octubre de 2012 un servei exprés entre la UAB, Cerdanyola i Barcelona que utilitza el carril bus-VAO de la C-58.

12. Barcelona - Sabadell

- Disposa de servei de Rodalies amb la R4, d’FGC amb el Metro del Vallès i de línies de bus interurbà. La línia de bus Barcelona-Sabadell forma part dels itineraris d’alta demanda del present pla de serveis

- A més, el programa Exprés.cat ofereix des de l’octubre de 2012 un servei exprés entre Sabadell i Barcelona que utilitza el carril bus-VAO de la C-58.

13. Alt Maresme - Alt Maresme

- Disposa de la línia de rodalies que enllaça els pobles de costa i de línies d’aportació a les estacions de ferrocarril que comuniquen els municipis de muntanya amb els municipis de costa. Aquestes línies sí que són objecte del pla de serveis del pdM però no se n’ha detectat cap d’alta demanda.

- Les principals línies de bus interurbà d’aquest àmbit són Malgrat-Santa Susanna, Calella (Hospital)-Pineda i Santa Susana-Palafolls

14. Garraf - Garraf

- Disposa de servei de Rodalies amb la R2 que comunica els pobles de la costa i de serveis interurbans que fan funció d’aportació entre els pobles del costat muntanya i la línia de rodalies. La línia Sitges-Sant Pere-Vilanova forma part dels itineraris d’alta demanda del present pla de serveis

- Les principals línies de bus interurbà d’aquest àmbit és la de Sitges-Sant Pere-Vilanova.

15. Terrassa - Sabadell

Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

79

- Disposa de servei de Rodalies amb 3 estacions a Sabadell i 2 a Terrassa i diversos busos interurbans tot i que no n’hi ha cap d’alta demanda segons els criteris del present pla de serveis.

- Les línies de bus interurbà d’aquest àmbit destaquen la de Terrassa-Sabadell de la Vallesana amb 224.000 viatgers l’any 2011 o la de Sabadell-Terrassa-Martorell

16. Barcelona - Martorell

- Disposa de servei de Rodalies amb la R4, d’FGC amb el Metro del Baix Llobregat i de línies de bus interurbà. L’itinerari Barcelona-Palau-Martorell forma part dels itineraris d’alta demanda del present pla de serveis.

- Aquest itinerari inclou la línia de Barcelona (F. Macià)-Martorell, la línia de Barcelona (F. Macià)-Martorell per autopista i la línia de Barcelona (F. Macià)-Martorell directa fins a Quatre Camins.

17. Barcelona - Terrassa

- Disposa de servei de Rodalies amb la R4, d’FGC amb el Metro del Vallès.

- A més, el programa Exprés.cat ofereix des de l’octubre de 2012 un servei exprés entre Terrassa i Barcelona que utilitza el carril bus-VAO de la C-58.

18. Barcelona - Corbera

- Disposa de serveis de bus interurbà. La línia Barcelona-Corbera per autopista fins a Molins forma part dels itineraris d’alta demanda del present pla de serveis.

- Aquest itinerari inclou la línia de Barcelona-Corbera per autopista fins a Molins i la línia de Barcelona-Corbera per autopista fins a Quatre Camins.

19. Barcelona - Garraf

- Disposa de servei de Rodalies amb la R2 i de línies de bus interurbà. El conjunt de línies entre Barcelona i el Garraf conformen un dels itineraris d’alta demanda del present pla de serveis.

- Aquest itinerari inclou les línies Barcelona-Sitges (directe), Barcelona-Calafell, Barcelona-Vilanova per Pedralbes, Barcelona-Sant Pere de Ribes (directe) i Barcelona-Vilanova (directe)

- A més, el programa Exprés.cat preveu línies exprés a Sitges i Sant Pere de Ribes.

20. Barcelona - Alt Maresme

- Disposa de servei de Rodalies amb la R1 que comunica Barcelona amb els pobles de costa i d’alguna línia de bus interurbà com la de Barcelona-Blanes amb parades a Calella, Pineda, Sant Pol, Santa Susanna, Malgrat i Palafolls.

- També cal tenir en compte que les línies d’aportació al ferrocarril serveixen indirectament per enllaçar els pobles de muntanya amb Barcelona

21. Cerdanyola/Montcada - Terrassa

- Disposa de servei de Rodalies amb la R4 i la línia de bus interurbà entre Montcada i la UAB.

22. Castelldefels/el Prat - Martorell

- Aquests desplaçaments no disposen de serveis directes de ferrocarril. Els usuaris han de fer transbordament a Sants.

- Es el desplaçament més penalitzat de la llista.

23. Castelldefels/el Prat - Garraf

- Disposa de servei de Rodalies amb la R2 amb estacions a Cubelles, Vilanova, Sitges, Castelldefels, Gavà, Viladecans i el Prat del Llobregat.

- Les línies interurbanes que comuniquen Barcelona amb el Garraf no tenen parades a la zona el Prat-Castelldefels.

El quadre següent mostra de manera sintètica quina és l’oferta de transport públic per modes a les 22 relacions d’alta demanda identificades al PTMB.

Àmbits dels fluxos Renfe FGC Busos AMB i TMB

Busos Interurbans

Itinerari alta demanda

(bus interurbà)

Exprés.cat (programa complet)

Barcelona - Barcelona x x x Barcelona - Castelldefels/el Prat x x Baix Maresme - Baix Maresme x x Barcelona - Baix Maresme x x x Sabadell - Sabadell x x x Barcelona - Molins de Rei/Sant Feliu x x x x Castelldefels/el Prat -Castelldefels/el Prat x x Granollers - Granollers x x x Penedès - Penedès x x Barcelona - Rubí/Sant Cugat x x Barcelona - Cerdanyola/Montcada x x x x Barcelona - Sabadell x x x x x Alt Maresme - Alt Maresme x x Garraf - Garraf x x x Terrassa - Sabadell x x Barcelona - Martorell x x x x Barcelona - Terrassa x x x x Barcelona - Corbera x x x Barcelona - Garraf x x x x Barcelona - Alt Maresme x x Cerdanyola/Montcada - Terrassa x Castelldefels/el Prat - Martorell x Castelldefels/el Prat - Garraf x Resum 21 6 4 17 8 6

En resum:

- 21/22 relacions tenen oferta de rodalies (només la relació entre Castelldefels/el Prat i Martorell ha de fer un transbordament)

- 6/22 relacions tenen servei d’FGC

Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

80

- 4/22 relacions tenen servei de bus de l’AMB o TMB

- 17/22 relacions tenen servei de bus interurbà, d’aquestes:

� 8 tenen un itinerari d’alta demanda dels del present estudi

� 6 tenen operativa o prevista una línia exprés del programa Exprés.cat

La relació amb mes modes de transport possibles és la de Barcelona-Sabadell amb 5 (Renfe, FGC, bus interurbà, itinerari d’alta demanda i bus exprés) seguida de les relacions Barcelona - Molins de Rei/Sant Feliu, Barcelona - Cerdanyola/Montcada, Barcelona – Martorell, Barcelona – Terrassa i Barcelona – Garraf amb 4 modes cadascuna respectivament.

12. Itineraris de baixa demanda

S’identifiquen 58 línies de baixa demanda (menys de 5 validacions per expedició de mitjana) que es divideixen en tres tipologies:

1. 6 Línies que donen servei a polígons industrials

2. 5 Línies que donen servei a hospitals

3. 47 altres línies

12.1 Línies de baixa demanda que donen servei a pol ígons industrials

Les línies de baixa demanda que donen servei a polígons industrials són les següents:

Taula 96 . Línies de baixa demanda que donen servei a polígons industrials.


Línia Expedicions/dia 2011

Validacions 2011

Validacions dia mitjà

Demanda mitjana

expedició

Granollers-Canovelles 22 11.441 46 2

Vallsolana 72 18.695 75 1

Parets-Montmeló-Montornès-Parets 7 10.009 40 6

Polígons Industrials-Mollet-Martorelles-Mollet-Parets

19 23.490 94 5

Montmeló-Parets-Montornès-Montmeló 14 16.202 65 5

Barcelona (Fabra i Puig)-Ripollet-P.I.Santiga

6 6.771 27 5

En general les línies de baixa demanda que donen servei a polígons industrials tenen entre 6.000 i 23.500 viatgers anuals i entre 6 i 72 expedicions al dia.

El cas de Vallsolana és el més exagerat ja que ofereix 72 expedicions al dia per una demanda de 75 viatgers al dia que significa que té tantes expedicions com viatgers.

El gràfic següent mostra el volum de validacions en un dia mitjà (en blau) contrastat amb el nombre d’expedicions (en vermell).

Figura 121: Demanda de les línies de baixa demanda que serveixen polígons Font: Elaboració pròpia

Línies de bus de baixa demanda que serveixen polígo ns industrals

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Granollers-Canovelles

Vallsolana Parets-Montmeló-Montornès-Parets

Polígons Industrials-Mollet-Martorelles-

Mollet-Par

Montmeló-Parets-Montornès-Montmeló

Barcelona (Fabra iPuig)-Ripollet-

P.I.Santiga

valid

acio

ns/d

ia m

ig

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

Exp

edic

ions

dia

fein

er

Validacions dia mitjà Expedicions 2011

A partir de dades de demanda horària obtingudes del SGIT pel global de l’any 2011 i dividint per 250 dies laborables (les línies de polígons no funcionen els dies festius) s’obtenen les corbes de demanda horàries d’un dia feiner tipus per a les 6 línies analitzades.

Tot seguit es presenten les gràfiques amb els resultats de demanda horària d’un dia mitjà de les 6 línies de polígons analitzades:

Barcelona (Fabra i Puig)-Ripollet-P.I.Santiga

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

20

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

Hora

Glo

bal d

e l'la

ny d

e pa

x/ho

ra

Granollers-Canovelles

0

1

2

3

4

5

6

7

8

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

Hora

Glo

bal d

e l'la

ny d

e pa

x/ho

ra

Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

81

Vallsolana

0

5

10

15

20

25

30

35

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

Hora

Glo

bal d

e l'la

ny d

e pa

x/ho

ra

Polígons Industrials-Mollet-Martorelles-Mollet-Parets

0

5

10

15

20

25

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

Hora

Glo

bal d

e l'la

ny d

e pa

x/ho

ra

Montmeló-Parets-Montornès-Montmeló

0

2

4

6

8

10

12

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

Hora

Glo

bal d

e l'la

ny d

e pa

x/ho

ra

Parets-Montmeló-Montornès-Parets

0

2

4

6

8

10

12

14

16

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

Hora

Glo

bal d

e l'la

ny d

e pa

x/ho

ra

Els resultats obtinguts indiquen el següent per a cada línia

1. Barcelona (Fabra i Puig)-Ripollet-P.I.Santiga

- Té la demanda concentrada en tres hores del dia (a les 5:00, a les 13:00 i a les 14:00). Tot i que la demanda a les 5:00 és de 18 viatgers/h l’oferta diària d’aquesta línia de 6 expedicions ja s’ajusta força a la demanda servida.

2. Granollers-Canovelles

- L’hora de màxima demanda és a les 7:00 amb 7 viatgers. Al tenir 22 expedicions/dia es recullen dades de demanda en diverses franges horàries però es troben entre 2 i 7 viatgers/hora (la demanda mitjana és de 2 viatgers per expedició)

3. Vallsolana

- Vallsolana presenta volums de demanda a l’hora punta matí que arriben als 30 viatgers/h a les 8:00. El problema d’aquesta línies són les condicions de negociació amb les empreses quan es va posar en servei que la obliguen a oferir un nombre exagerat d’expedicions (72

exp/dia). Es podria reduir el nombre d’expedicions al llarg del dia i concentrar-les en els períodes d’entrada i sortida dels treballadors i la línia guanyaria eficiència.

4. Polígons Industrials-Mollet-Martorelles-Mollet-Parets

- Presenta demandes entre 12 i 24 viatgers/h a les hores punta del matí però 19 expedicions/dia sembla exagerat. En els períodes de tarda la demanda horària disminueix radicalment. Caldria ajustar la oferta per mirar d’incrementar l’eficiència a través d’eliminar expedicions i ajustar les que quedin als horaris d’entrada i sortida dels treballadors.

5. Montmeló-Parets-Montornès-Montmeló

- Té períodes del dia amb demandes màximes entre 8 i 10 viatgers/hora. La demanda es troba força repartida al llarg del dia, fet que fa difícil concentrar expedicions sense perdre una part important de demanda. Així, es veu complicat de poder ajustar l’oferta i millorar l’eficiència de la línia.

6. Parets-Montmeló-Montornès-Parets

- Com en el cas de Vallsolana i Santiga, concentra molt la demanda en hora punta matí amb demandes entre 11 i 13 viatgers/hora. A la tarda la demanda baixa radicalment. La línia té 7 expedicions/dia i per tant, la oferta ja està força adaptada a les puntes de demanda. Tot i així, es podria estudiar si es podrien concentrar millor les expedicions per a adaptar-les millor a les hores d’entrada i sortida dels treballadors.

12.2 Línies de baixa demanda que donen servei a hos pitals

Les línies de baixa demanda que donen servei a hospitals són les següents:

Taula 97 . Línies de baixa demanda que donen servei a hospital s.


Línia Expedicions /dia 2011

Validacions /any 2011



Hospital de Mataró-Argentona-Òrrius

30 30.028 107 4

Canet-Hospital de Calella 20 26.724 95 5

Mollet-Caldes 21 27.365 98 5

Can Rull-Hospital de Terrassa-Castellbisbal

14 13.193 47 3

Parets-Hospital de Mollet-Santa Perpètua 22 20.630 74 3

En general les línies de baixa demanda que donen servei a hospitals tenen entre 13.000 i 30.000 viatgers anuals i entre 14 i 30 expedicions al dia.

Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

82

Figura 122: Demanda de les línies de baixa demanda que serveixen hospitals Font: Elaboració pròpia

Línies de bus de baixa demanda que serveixen hospit als

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

110

120


Canet-Hospital deCalella

Mollet-Caldes Can Rull-Hospital deTerrassa-Castellbisbal

Parets-Hospital deMollet-Santa Perpètua

valid

acio

ns/d

ia m

ig

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

110

120

Exp

edic

ion

s d

ia f

ein

er

Validacions dia mitjà Expedicions 2011

A partir de dades de demanda horària obtingudes del SGIT per al global de l’any 2011 i dividint per 280 dies s’obtenen les corbes de demanda horàries d’un dia feiner tipus per a les 5 línies analitzades.

Tot seguit es presenten les gràfiques amb els resultats de demanda horària d’un dia mitjà de les 5 línies d’hospitals analitzades:

Canet-Hospital de Calella

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23Hora

Glo

bal d

e l'la

ny d

e pa

x/ho

ra


0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23Hora

Glo

bal d

e l'la

ny d

e pa

x/ho

ra

Parets-Hospital de Mollet-Santa Perpètua

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23Hora

Glo

bal d

e l'la

ny d

e pa

x/ho

ra

Can Rull-Hospital de Terrassa-Castellbisbal

0

1

1

2

2

3

3

4

4

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23Hora

Glo

bal d

e l'la

ny d

e pa

x/ho

ra

Mollet-Caldes

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23Hora

Glo

bal d

e l'la

ny d

e pa

x/ho

ra

Els resultats obtinguts indiquen el següent per a cada línia

1. Canet-Hospital de Calella

a. Té una demanda força uniforme al llarg del dia amb volums que es mouen entre les 2 i les 8 validacions per hora. Té una oferta de 20 expedicions/dia (10 exp per sentit) que cobreixen les diferents hores així que sembla difícil poder reduir expedicions i mantenir la demanda assolint nivells de demanda mitjana rendible. Es podria reduir alguna expedició en hores de mínima demanda

2. Hospital de Mataró-Argentona-Òrrius

a. En aquests cas la demanda és encara més estable que a la línia anterior. Entre les 7:00 i les 19:00 la línia té demandes horàries entre 4 i 9 viatgers/hora. La línia té un total de 30 expedicions (15 exp/ dia i sentit que representen aproximadament una expedició per hora). Així, reduir expedicions difícilment mantindrà la demanda i, per tant, no sembla que reduir expedicions augmenti l’eficiència de la línia.

3. Parets-Hospital de Mollet-Santa Perpètua

Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

83

a. Aquesta línia té un període punta entre les 8:00 i les 12:00 amb demandes horàries entre 6 i 8 passatgers/hora. Entre les 15:00 i les 19:00 la demanda horària és entre 1 i 3 pax/hora. La línia té 22 expedicions/dia. En aquets cas, on sí que hi ha un període punta més pronunciat, es podrien concentrar les expedicions d’acord amb la demanda i eliminar-ne alguna de períodes de baixa demanda per a millorar l’eficiència.

4. Can Rull-Hospital de Terrassa-Castellbisbal

a. Aquesta línia presenta demandes màximes de 4 passatgers/hora a l’hora punta i té 14 expedicions/dia. Difícilment es podrà millorar l’eficiència fins a assolir demandes mitjanes raonables.

5. Mollet-Caldes

a. La línia té dos períodes punta: un període de matí (de 7:00 a 13:00) amb demandes del voltant dels 7,5 pax/hora i un període de tarda amb demandes del voltant de 5 pax/hora. L’oferta diària és de 21 expedicions/dia (aproximadament una per hora i sentit). Amb la demanda així repartida sembla difícil que es pugui concentrar en menys expedicions per a millorar l’eficiència.

12.3 Resta de línies de Baixa demanda

La resta de línies de baixa demanda són les següents:

Taula 98 . Resta de l ínies de baixa demanda. Font: Elaboració pròpia

Codi Línia Expedicions /dia 2011




1057 Ripollet-Montcada 32 27.850 99 3 1555 Llinars-Can Ram 20 26.815 96 5

1349 Castellar del Vallès-Sant Feliu

del Racó 28 25.078 90 3

1508 Vilanova-El Prat-Cubelles 20 24.052 86 4 1361 Santa Susanna-Palafolls 24 23.600 84 4 1220 Granollers-l'Ametlla 18 19.485 70 4 1550 Vilamajor-Llinars-Sant Pere 10 13.778 49 5

1552 Vilamajor-Llinars-Sant Julià

d'Alfou 12 11.878 42 4

1538 Cardedeu-Cànoves 14 10.502 38 3

1533 Llinars del Vallès-St. Pere de

Vilamajor 8 9.206 33 4

1043 UAB-Parets-Granollers 6 8.988 32 5

1401 Arenys de Mar-Sant Iscle de

Vallalta 22 8.541 31 1

1469 Vall Daina - Can Sunyer - Sant

Andreu de la Barca 15 8.534 30 2

1542 Barcelona-Montornès del Vallès 6 7.471 27 4

1253 Vilafranca del Penedès- Font-

rubí 8 6.890 25 3

1548 Granollers-Cànoves 6 6.665 24 4 1003 Caldes-Castellar 10 6.077 22 2

1272 Olesa de B.-Vilafranca del P.-

Moja 11 5.981 21 2

1481 Martorell-Abrera 5 5.548 20 4 1433 Barcelona-Alella-Teià 10 5.473 20 2

Codi Línia Expedicions /dia 2011




1177 Barcelona-Alella-Teià 10 5.395 19 2

1385 Barcelona-Sant Cugat del

Vallès 6 4.602 16 3

1091 Ordal-Vilafranca del Penedès 5 4.447 16 3 1085 L'Ametlla-La Garriga 8 4.435 16 2 1004 Sant Celoni-Vallgorgina 10 3.913 14 1 1235 Molins de Rei-Rubí 6 3.721 13 2 1239 Vilafranca del Penedès-Moja 8 3.103 11 1 1025 Arenys de Mar-Sant Celoni 10 2.977 11 1 1347 Sabadell-Badia del Vallès-UAB 5 2.966 11 2 1047 Sant Celoni-Gualba 8 2.894 10 1 1015 Barcelona-Blanes-Hostalric 2 2.584 9 5 1019 Calella-Blanes 4 2.078 7 2 1484 Terrassa-Castellbell i el Vilar 4 1.854 7 2

1090 Sant Sadurní d'Anoia-Vilafranca

del Penedès directe 3 1.772 6 2

1551 St. Feliu de Codines-Gallifa 4 994 4 1

1299 Barcelona-Vilafranca-

Torregrossa 2 917 3 2

1402 Arenys de Munt-Torrentbó 7 814 3 0 1215 Castellterçol-Castellcir 10 811 3 0

1051 Barcelona (Fabra i Puig)-

Baricentro 7 769 3 0

1053 el Masrampinyo-Ripollet 6 730 3 0

1384 Cerdanyola del Vallès-

Barcelona 4 633 2 1

1045 Sant Celoni-Campins-

Mosqueroles 6 577 2 0

1527 L'Ametlla-Garriga 2 419 1 1 1005 Sant Celoni-Montseny 2 304 1 1 1191 Vilassar de Mar-Argentona 2 249 1 0 1528 Samalús-la Garriga 2 43 0 0

1052 Barcelona (Fabra i Puig)-Santa

Maria de Montcada 4 43 0 0

El següent gràfic representa d’una banda el nombre de validacions en un dia mitjà de cada línia (en barres blaves) i el nombre d’expedicions/dia (en vermell).

Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

84

Figura 123: Demanda de les línies de baixa demanda. Font: Elaboració pròpia

Una vegada demostrada la poca demanda mitjana per expedició d’aquestes línies s’analitza si seria possible concentrar el màxim de demanda en un nombre més reduït d’expedicions. Així, es podria reduir el nombre d’expedicions de la línia per a reduir-ne els costos però intentant mantenir el màxim de demanda (beneficiaris) per a incrementar la rendibilitat de la línia.

Es realitza una primera aproximació considerant un escenari irreal on es poguessin reduir les expedicions sense reduir la demanda. Hi haurà casos on la demanda és tan baixa que es comprovarà com la línia no seria rendible ni que es concentrés tota la demanda en una sola expedició.

L’objectiu és estimar quantes expedicions al dia caldrien per a concentrar la demanda de manera que s’obtingués una demanda mínima de 15 validacions per expedició.

El resultat, ordenat de manera descendent segons el nombre de validacions anuals, és el següent:

Taula 99 . Resta de l ínies de baixa demanda. Font: Elaboració pròpia

Línia Validacions

dia mitjà

Expedicions necessàries per a obtenir una

demanda mitjana de 15 validacions per expedició

(suposant demanda constant al llarg del dia)

Ripollet-Montcada 99 6,6 Llinars-Can Ram 96 6,4 Castellar del Vallès-Sant Feliu del Racó 90 6,0 Vilanova-El Prat-Cubelles 86 5,7 Santa Susanna-Palafolls 84 5,6 Granollers-l'Ametlla 70 4,6 Vilamajor-Llinars-Sant Pere 49 3,3 Vilamajor-Llinars-Sant Julià d'Alfou 42 2,8 Cardedeu-Cànoves 38 2,5 Llinars del Vallès-St. Pere de Vilamajor 33 2,2 UAB-Parets-Granollers 32 2,1 Arenys de Mar-Sant Iscle de Vallalta 31 2,0 Vall Daina - Can Sunyer - sant Andreu de la Barca 30 2,0 Barcelona-Montornès del Vallès 27 1,8 Vilafranca del Penedès- Font-rubí 25 1,6 Granollers-Cànoves 24 1,6 Caldes-Castellar 22 1,4 Olesa de B.-Vilafranca del P.-Moja 21 1,4 Martorell-Abrera 20 1,3 Barcelona-Alella-Teià 20 1,3 Barcelona-Alella-Teià 19 1,3 Barcelona-Sant Cugat del Vallès 16 1,1 Ordal-Vilafranca del Penedès 16 1,1 L'Ametlla-La Garriga 16 1,1 Sant Celoni-Vallgorgina 14 0,9 Molins de Rei-Rubí 13 0,9 Vilafranca del Penedès-Moja 11 0,7 Arenys de Mar-Sant Celoni 11 0,7 Sabadell-Badia del Vallès-UAB 11 0,7 Sant Celoni-Gualba 10 0,7 Barcelona-Blanes-Hostalric 9 0,6 Calella-Blanes 7 0,5 Terrassa-Castellbell i el Vilar 7 0,4 Sant Sadurní d'Anoia-Vilafranca del Penedès 6 0,4 St. Feliu de Codines-Gallifa 4 0,2 Barcelona-Vilafranca-Torregrossa 3 0,2 Arenys de Munt-Torrentbó 3 0,2 Castellterçol-Castellcir 3 0,2

Línies de bus de baixa demanda

(excloses les que serveixen a Hospitals i polígons

industrials)

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90

100

110

120

Ripollet-Montcada

Llinars-Can Ram

Castellar del Vallès-Sant Feliu del Racó

Vilanova-El Prat-Cubelles

Santa Susanna-Palafolls

Granollers-l'Ametlla

Vilamajor-Llinars-Sant Pere

Vilamajor-Llinars-Sant Julià d'Alfou

Cardedeu-Cànoves

Llinars del Vallès-St. Pere de Vilamajor

UAB-Parets-Granollers

Arenys de Mar-Sant Iscle de VallaltaVALL DAINA - CAN SUNYER - SANT ANDREU DE LA

BARCABarcelona-Montornès del Vallès

Vilafranca del Penedès- Font-rubí

Granollers-Cànoves

Caldes-Castellar

Olesa de B.-Vilafranca del P.-Moja

Martorell-Abrera

Barcelona-Alella-Teià

Barcelona-Alella-Teià

Barcelona-Sant Cugat del Vallès

Ordal-Vilafranca del Penedès

L'Ametlla-La Garriga

Sant Celoni-Vallgorgina

Molins de Rei-Rubí

Vilfranca del Penedès-Moja

Arenys de Mar-Sant Celoni

Sabadell-Badia del Vallès-UAB

Sant Celoni-Gualba

Barcelona-Blanes-Hostalric

Calella-Blanes

Terrassa-Castellbell i el Vilar

Sant Sadurní d'Anoia-Vilafranca del Penedès direct

St. Feliu de Codines-Gallifa

Barcelona-Vilafranca-Torregrossa

Arenys de Munt-Torrentbó

Castellterçol-Castellcir

Barcelona (Fabra i Puig)-Baricentro

el Masrampinyo-Ripollet

Cerdanyola del Vallès-Barcelona

Sant Celoni-Campins-Mosqueroles

L'Ametlla-Garriga

Sant Celoni-Montseny

Vilassar de Mar-Argentona

Samalús-la Garriga

Barcelona (Fabra i Puig)-Santa Maria de Montcada

Validacions/dia mig

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

110

120

Expedicions dia feiner

Valid

acions d

ia mig

Exp

edicion

s 2011

Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

85

Línia Validacions

dia mitjà

Expedicions necessàries per a obtenir una

demanda mitjana de 15 validacions per expedició

(suposant demanda constant al llarg del dia)

Barcelona (Fabra i Puig)-Baricentro 3 0,2 el Masrampinyo-Ripollet 3 0,2 Cerdanyola del Vallès-Barcelona 2 0,2 Sant Celoni-Campins-Mosqueroles 2 0,1 L'Ametlla-Garriga 1 0,1 Sant Celoni-Montseny 1 0,1 Vilassar de Mar-Argentona 1 0,1 Samalús-la Garriga 0 0,0 Barcelona (Fabra i Puig)-Santa Maria de Montcada 0 0,0

Les primeres 8 línies (en verd clar) tenen una demanda que es podria mirar de concentrar en 3-7 expedicions dia per tal d’assolir una demanda mitjana per expedició acceptable.

Les darreres 23 línies (en verd més fosc) tenen una demanda mitjana diària inferior a les 15 validacions. Així, ni concentrant tota la demanda en una sola expedició s’obtindrien demandes mitjanes acceptables.

El gràfic següent mostra, per cada línia, el nombre d’expedicions reals del 2011 (en vermell) i el nombre d’expedicions que haurien de tenir per a obtenir demandes mitjanes acceptables sempre que amb la reducció d’expedicions no es perdés demanda.

Es recorda que s’està estudiant un cas ideal on es considera que no es reduiria demanda tot i reduir expedicions. L’objectiu és seleccionar aquelles línies on val la pena aprofundir per veure si val la pena reduir expedicions i descartar aquelles on la demanda és tan baixa que ni en el millor dels casos reduint expedicions passarien a ser rendibles.

Figura 124: Expedicions de les línies de menor dema nda mitjana Font: Elaboració pròpia

Expedicions de les línies de menor demanda mitjana

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10111213141516171819202122232425262728293031323334

Ripollet-MontcadaLlinars-Can Ram

Castellar del Vallès-Sant Feliu del RacóVilanova-El Prat-CubellesSanta Susanna-Palafolls

Granollers-l'AmetllaVilamajor-Llinars-Sant Pere

Vilamajor-Llinars-Sant Julià d'AlfouCardedeu-Cànoves

Llinars del Vallès-St. Pere de VilamajorUAB-Parets-Granollers

Arenys de Mar-Sant Iscle de VallaltaVall Daina - can Sunyer - sant Andreu de la Barca

Barcelona-Montornès del VallèsVilafranca del Penedès- Font-rubí

Granollers-CànovesCaldes-Castellar

Olesa de B.-Vilafranca del P.-MojaMartorell-Abrera

Barcelona-Alella-TeiàBarcelona-Alella-Teià

Barcelona-Sant Cugat del VallèsOrdal-Vilafranca del Penedès

L'Ametlla-La GarrigaSant Celoni-Vallgorgina

Molins de Rei-RubíVilfranca del Penedès-MojaArenys de Mar-Sant Celoni

Sabadell-Badia del Vallès-UABSant Celoni-Gualba

Barcelona-Blanes-HostalricCalella-Blanes

Terrassa-Castellbell i el VilarSant Sadurní d'Anoia-Vilafranca del Penedès direct

St. Feliu de Codines-GallifaBarcelona-Vilafranca-Torregrossa

Arenys de Munt-TorrentbóCastellterçol-Castellcir

Barcelona (Fabra i Puig)-Baricentroel Masrampinyo-Ripollet

Cerdanyola del Vallès-BarcelonaSant Celoni-Campins-Mosqueroles

L'Ametlla-GarrigaSant Celoni-Montseny

Vilassar de Mar-ArgentonaSamalús-la Garriga

Barcelona (Fabra i Puig)-Santa Maria de Montcada

Expedicions 2011

Expedicions necessàries per a obtenir una demanda mitjana de 15 validacions per expedició (suposant demanda constant)

Així, es procedeix a analitzar el perfil de demanda horària de les línies de major demanda (dins de les de baixa demanda) per a comprovar si reestructurant la oferta podrien passar a ser més eficients.

A partir de dades de demanda horària obtingudes del SGIT per al global de l’any 2011 i dividint per 280 dies s’obtenen les corbes de demanda horàries d’un dia feiner tipus per a les 8 línies analitzades que porten més demanda dins de les de baixa demanda.

Tot seguit es presenten les gràfiques amb els resultats de demanda horària d’un dia mitjà de les 5 línies de polígons analitzades:

Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

86

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23Hora

Glo

bal d

e l'la

ny d

e pa

x/ho

ra

1057 Ripollet-Montcada

0

2

4

6

8

10

12

14

16

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23Hora

Glo

bal d

e l'la

ny d

e pa

x/ho

ra

1555 Llinars-Can Ram

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23Hora

Glo

bal d

e l'la

ny d

e pa

x/ho

ra

1349 Castellar del Vallès-Sant Feliu del Racó

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23Hora

Glo

bal d

e l'la

ny d

e pa

x/ho

ra

1508 Vilanova-El Prat-Cubelles

0

1

2

3

4

5

6

7

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23Hora

Glo

bal d

e l'la

ny d

e pa

x/ho

ra

1361 Santa Susanna-Palafolls

0

2

4

6

8

10

12

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23Hora

Glo

bal d

e l'la

ny d

e pa

x/ho

ra

1220 Granollers-l'Ametlla

0

1

2

3

4

5

6

7

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23Hora

Glo

bal d

e l'la

ny d

e pa

x/ho

ra

1550 Vilamajor-Llinars-Sant Pere

0

2

4

6

8

10

12

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23Hora

Glo

bal d

e l'la

ny d

e pa

x/ho

ra

1552 Vilamajor-Llinars-Sant Julià d'Alfou

Els resultats obtinguts indiquen que les úniques línies que tenen puntes de demanda importants són la de Llinars-Can Ram, Granollers-L’Ametlla i Vilamajor-Llinars amb demandes entre 10 i 13 passatgers en hora punta.

En aquestes línies la demanda la resta del dia és molt més reduïda. Així, es podria estudiar el perfil d’usuari que fa servir la línia en aquestes hores puntes per a saber quan necessita el bus per a fer el trajecte de tornada i concentrar les expedicions per a servir aquests usuaris.

Les línies de Ripollet-Montcada, Castellar-Sant Feliu i Santa Susanna-Palafolls tenen 32, 28 i 24 expedicions respectivament i les demandes no superen els 8 passatgers a l’hora punta. Sembla que aquestes línies tenen una oferta d’expedicions excessiva per a cobrir les seves necessitats de demanda.

La línia de Vilamajor-Llinars-Sant Pere té 10 expedicions/dia (5 per sentit) i la demanda per cada expedició es troba generalment entre 4 i 6 viatgers. Així sembla difícil que ajustant l’oferta pugui millorar l’eficiència d’aquesta línia.

La línia de Vilanova-El Prat-Cubelles té 20 expedicions/dia i demandes que generalment es mouen entre els 4 i 8 viatgers per hora al llarg del dia. Es podria reduir alguna de les expedicions i concentrar demanda però no es preveu que representin millores significatives de l’eficiència de la línia.

Reflexió general per a les línies de baixa demanda:

El document de l’Eix 5 del pdM analitza en profunditat les diferents possibilitats de servir àrees de baixa densitat amb sistemes de transport públic alternatius a les línies regulars.

Caldria realitzar un estudi en detall per a les línies de baixa demanda aquí especificades per analitzar en quins casos seria convenient substituir-les per sistemes de transport a la demanda com els que s’expliquen en el citat document de l’eix 5.

Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

87

13. Síntesi i conclusions

En els darrers anys hi ha hagut un increment de l’oferta mentre que la demanda l’any 2012 va ser similar a la de l’any 2008. En aquest període, la demanda de viatgers ha crescut un 1,0% mentre que els veh·km han crescut un 23,1%.

És en aquest context que el pla de serveis del pdM 2013-2018 no és centra en una ampliació de l’oferta sinó més aviat en millorar l’adequació a la demanda actual. No s’incrementarà la flota sinó que es reordenarà i tan sòls hi haurà increments puntuals allà on calgui.

El pla de serveis del pdM 2013-2018 no analitza els serveis nocturns ja que aquests ja van experimentar una forta remodelació l’any 2012 d’acord amb les recomanacions de l’estudi Proposta de modificació de les línies nocturnes de la xarxa TPC Nit de la RMB.

Per a analitzar l’escenari actual d’oferta i demanda del bus interurbà a l’RMB s’ha creat una base amb 253 línies de bus que suporten una demanda anual de 27,8 milions de viatgers i una oferta de 5.670 expedicions/dia.

La dada de demanda declarada per l’ATM al Transmet Xifres 2011 per a les línies de bus excloent les de la 1a corona és de 31,1 milions de passatgers. Així, la present anàlisi es realitza sobre un 90% de la demanda total registrada pel Transmet.

L’objectiu de l’estudi és seleccionar aquelles línies amb millors i pitjors dades de demanda per expedició i analitzar en quins casos pot se convenient reforçar la línia i en quins altres reduir-ne el servei o fins i tot eliminar-les.

S’acorda amb la direcció de l’estudi que es considerarà:

1. Línies d’alta demanda: aquelles amb més de 30 validacions/dia per expedició

- 30 línies de bus amb demanda mitjana d’expedicions superior a 30 validacions/expedició que transporten 9,648 milions de viatgers (un 35% del total)

2. Línies de baixa demanda : aquelles amb menys de 5 validacions/dia per expedició

- 57 línies de bus amb demanda mitjana d’expedicions inferior a 5 validacions/expedició que transporten 0,575 milions de viatgers (un 2% del total)

Una vegada seleccionades les línies d’alta demanda es procedeix a realitzar una anàlisi conjunt amb la resta de línies per a veure si les 30 línies seleccionades formen part de conjunts de línies que per les seves característiques de recorregut han de ser tractades com una única unitat independent.

Aquests conjunts de línies s’agrupen en 18 agrupacions que s’anomenen Itineraris d’alta demanda que engloben:

- 41 línies (16% de les 253 línies analitzades)

- 1.075 expedicions/dia feiner (19% de les 5.670 analitzades)

- 11,2 milions de demanda l’any 2011 (40% dels 27,8 milions analitzats)

La taula següent mostra els 18 itineraris i la demanda total de cadascun:

Taula 100. Itineraris d’alta demanda. Font: Elabora ció pròpia

Viatgers 2011

Exp/dia feiner

Demanda mitjana

per expedició

Càrrega del tram i expedició

més carregats

1 - Barcelona - Avinyonet 814.729 71 41 30 2 - Barcelona - Corredor de Caldes per la C-33 756.296 83 33 34 3 - Barcelona - Corredor d’Igualada 918.520 90 36 34 4 - Barcelona - Granollers-Vic 217.404 16 49 31 5 - Barcelona - Corredor de Caldes per la C-17 941.641 73 46 26 6 - Barcelona - El Palau - Martorell 657.886 61 39 31 7 - Sitges - Vilanova i la Geltrú 1.130.267 88 46 24 8 - Barcelona (Collblanc)-Torrelles de Llobregat 379.488 32 42 31 9 - Barcelona-Mollet 601.240 47 46 34 10 - Barcelona - el Garraf 778.447 107 26 30 11 - Barcelona-UAB 692.806 61 41 26 12 - Barcelona-Sabadell 701.526 66 38 28 13 - Mataró-Granollers 301.055 29 37 22 14 - Barcelona-Corbera de Dalt autopista entre Molins-B 575.664 64 32 34

15 - Mataró-Barcelona per C-32 1.093.184 116 34 47 16 - Barcelona-Parets-Lliçà d’Amunt 432.205 46 34 28 17 - Badalona-Sabadell per Tiana i Montgat 52.418 6 31 48 18 - Barcelona-Vilafranca del Penedès 152.695 19 29 42

El 66,6% dels itineraris d’alta demanda (12/18) podran utilitzar algun dels carrils/plataformes reservades previstos al pdI.

Globalment, el nombre d’itineraris i expedicions d’alta demanda que podrien utilitzar les infraestructures reservades previstes al pdI és:

Taula 101 . Relació entre propostes pdI i itineraris d’alta dem anda . Font: Elaboració pròpia

Actuació pdI Descripció

Número d'itineraris que

el poden utilitzar

Expedicions dels itineraris

d’alta demanda

TPC 04 Plataforma Reservada a la C-245 entre Cornellà - Sant Boi - Castelldefels

0 0

TPC 05 Plataforma reservada Eix de Caldes 2 156

TPC 06 Plataforma Reservada per a Bus al Marge esquerre del Besós 0 0

TPC 07 Carril bus-VAO a la C-58 2 127 TPC 08 Carril bus-VAO a la B-23 6 337

Altres carrils bus La Pau - Montgat (C-31) 1 116 Altres carrils bus Barberà-Sabadell (N-150) 1 66 Altres carrils bus Mollet (C-59) 1 83 Altres carrils bus Granollers (BV-1432) 0 0 Altres carrils bus Vilanova Eduard Toldrà 1 107 Altres carrils bus Castelldefels - L'Hospitalet de LL. (C-31) 1 107 Altres carrils bus UAB (AP-7) 1 61

Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

88

La xarxa Exprés.cat preveu 19 línies a l’àmbit gestionat per l’ATM de l’RMB. El 77,8% dels itineraris d’alta demanda (14/18) identificats en el present estudi disposen o disposaran d’una línia de bus Exprés que els complementi.

La relació entre els itineraris d’alta demanda identificats en el present estudi i les línies proposades a la xarxa Exprés.cat és la següent:

Taula 102 . Relació entre serveis Exprés.cat i itineraris d’alt a demanda . Font: Elaboració pròpia

Itinerari d’Alta Demanda Línia exprés

1 - Barcelona Avinyonet e10 Barcelona-

Corbera de Llobregat e13 Barcelona-Vallirana

2 - Barcelona - Corredor de Caldes per la C-33 e12 Barcelona-Caldes de Montbui

3 - Barcelona Corredor d'Igualada e5 Barcelona-Igualada 4 - Barcelona-Granollers-Vic* e11 Barcelona-Vic*



6 - Barcelona El Palau Martorell - 7 - Sitges-Vilanova i la Geltrú -


-

9 - Barcelona-Mollet e18 Barcelona-Mollet e17 Barcelona-Mollet-Parets-Bigues i Riells


e8 Barcelona-Sitges-Sant Pere de Ribes

11 - Barcelona-UAB e3 Barcelona-Cerdanyola del V.-UAB 12 - Barcelona-Sabadell e1 Barcelona-Sabadell 13 - Mataró-Granollers e15 Sabadell-Granollers-Mataró


e10 Barcelona-Corbera de Llobregat

15 - Mataró-Barcelona per C-32 e7 Barcelona-Mataró 16 - Barcelona-Parets-Lliçà d'Amunt per

carretera e17 Barcelona-Mollet-Parets-Bigues i Riells


-

18 - Barcelona-Vilafranca del Penedès e9 Barcelona-Vilafranca

*Nota: La línia exprés e11/Barcelona-Vic cobreix una part de l’itinerari d’alta demanda 4-Barcelona-Granollers-Vic ja que no passa per Granollers.

Els 4 itineraris que no disposaran explícitament d’una línia de bus Exprés són:

1. Barcelona - El Palau - Martorell: l’itinerari disposa de dues línies de reforç directes per autopista (Barcelona-Martorell i Barcelona-el Palau). Aquests serveis directes podrien incorporar-se a la xarxa Exprés.cat.

2. Sitges - Vilanova: sembla raonable que aquesta línia, més curta que les altres, i amb un caràcter més local, no disposi d’una línia de bus exprés específica sinó d’un reforç d’oferta.

3. Barcelona-Torrelles de Llobregat: línia d’alta demanda gràcies a que recull passatgers en diversos municipis i no pas per transportar-los d’un extrem a l’altre de la línia. Per tant, sembla més recomanable millorar el servei que no pas un exprés punt a punt.

4. Badalona-Sabadell (per Tiana i Montgat): es tracta d’una línia amb una demanda mitjana per expedició força alta ja que el nombre d’expedicions és reduït. Tanmateix, la demanda en

valor absolut (52.000 viatgers/any) és molt inferior a la resta d’itineraris d’alta demanda i per tant sembla més adient un reforç en el nombre d’expedicions abans que una línia exprés, ja que es tracta d’una línia on la demanda es desplaça entre parelles de municipis propers com Mollet, Sant Fost o Santa Perpètua .

Analitzant-ho des de l’altre punt de vista, el 69% de línies exprés (13/19) cobreixen itineraris d’alta demanda del present estudi. Les 6 línies exprés que no es corresponen amb itineraris d’alta demanda són:

- e2 Barcelona-Terrassa.

- e4 Barcelona-Ripollet

- e6 Barcelona-Manresa-Berga

- e14 Barcelona-Alella

- e16 Barcelona-Sant Sadurní d'Anoia

- e19 Barcelona-Sentmenat-Polinyà

A banda dels itineraris d’alta demanda, s’han identificat altres línies que tinguin demandes mitjanes superiors a les 20 validacions per expedició i que hagin experimentat creixements importants en els darrers anys (superiors al 5% mitjà anual des de 2008)

Aquestes línies són:

Taula 103 . Relació amb elevades taxes de creixement en els dar rers anys . Font: Elaboració pròpia


Demanda mitjana

expedició

Validacions 2008

Validacions 2011

Incr. 2008/2011


Mataró-UAB 12 27 68.541 90.205 32% 10% Barcelona-Manresa 52 25 166.226 369.302 122% 30%

Barcelona-La Llacuna 21 25 114.062 148.242 30% 9% Vilassar de Dalt - Premià

de Mar - Barcelona 59 24 337.268 391.974 16% 5%

Barcelona-Granollers-Sant Celoni

8 22 23.550 50.108 113% 29%

Barcelona-UAB-Sant Cugat 2 22 8.486 12.490 47% 14% Barcelona-Sabadell-

Castellar 8 22 34.840 49.912 43% 13%

Barcelona (F.Macià)-St. Vicenç dels Horts-Sant Boi

30 22 162.212 185.922 15% 5%

Barcelona-Vilafranca-Alió-Valls

3 22 13.822 18.382 33% 10%

Mataró-Granollers-Sabadell 28 22 131.028 169.940 30% 9% Barcelona-Granollers 8 21 28.459 46.612 64% 18%

S’ha comprovat que els 22 fluxos de mobilitat principals identificats pel PTMB disposin d’una oferta adequada de transport públic en qualsevol mode.

L’objectiu és comprovar que no hi ha bosses de demanda importants que no es trobin servides pel transport públic.

El resultat ha estat:

Ass

istè

ncia

tècn

ica

per

a l’e

labo

raci

ó de

l pla

de

serv

eis

de l’

RM

B

89

- 21/22 relacions tenen oferta de rodalies (només la relació entre Castelldefels/el Prat i Martorell ha de fer un transbordament)

- 6/22 relacions tenen servei d’FGC

- 4/22 relacions tenen servei de bus de l’AMB o TMB

- 17/22 relacions tenen servei de bus interurbà, d’aquestes:

� 8 tenen un itinerari d’alta demanda dels del present estudi

� 6 tenen operativa o prevista una línia exprés del programa Exprés.cat

Es conclou doncs que les principals bosses de demanda queden ben cobertes pel sistema global de transport públic.

Una vegada analitzats els itineraris d’alta ocupació i les principals relacions OD de l’RMB, s’identifiquen 58 línies de baixa demanda (menys de 5 validacions per expedició de mitjana) que es divideixen en tres tipologies:

1. 6 Línies que donen servei a polígons industrials

2. 5 Línies que donen servei a hospitals

3. 47 altres línies

En general les línies de baixa demanda que donen servei a polígons industrials tenen entre 6.000 i 23.500 viatgers anuals i entre 6 i 72 expedicions al dia. Aquestes línies són:

1. Barcelona (Fabra i Puig)-Ripollet-P.I.Santiga:

2. Granollers-Canovelles:

3. Vallsolana

4. Polígons Industrials-Mollet-Martorelles-Mollet-Parets

5. Montmeló-Parets-Montornès-Montmeló

6. Parets-Montmeló-Montornès-Parets

Les línies de Vallsolana i dels Polígons Industrials-Mollet-Martorelles-Mollet-Parets podrien adaptar la oferta i incrementar la demanda mitjana per expedició. Les altres 4 línies ja tenen l’oferta ajustada i difícilment podran incrementar l’ocupació.

En general les línies de baixa demanda que donen servei a hospitals tenen entre 13.000 i 30.000 viatgers anuals i entre 14 i 30 expedicions al dia. Aquestes línies són:

1. Canet-Hospital de Calella

2. Hospital de Mataró-Argentona-Òrrius

3. Parets-Hospital de Mollet-Santa Perpètua

4. Can Rull-Hospital de Terrassa-Castellbisbal

5. Mollet-Caldes

La línia de Parets-Hospital de Mollet-Santa Perpètua té un període punta més pronunciat i es podrien concentrar les expedicions d’acord amb la demanda i eliminar alguna de períodes de baixa demanda per a millorar l’eficiència. Les altres 4 línies ja tenen l’oferta ajustada i difícilment podran incrementar l’ocupació.

Entre les línies de baixa demanda les úniques que tenen puntes de demanda importants són la de Llinars-Can Ram, Granollers-L’Ametlla i Vilamajor-Llinars amb demandes entre 10 i 13 passatgers en hora punta.

En aquestes línies la demanda la resta del dia és molt més reduïda. Així, es podria estudiar el perfil d’usuari que fa servir la línia en aquestes hores puntes per a saber quan necessita el bus per a fer el trajecte de tornada i concentrar les expedicions per a servir aquests usuaris.

Les línies de Ripollet-Montcada, Castellar-Sant Feliu i Santa Susana-Palafolls tenen 32, 28 i 24 expedicions respectivament i les demandes no superen els 8 passatgers a l’hora punta. Sembla que aquestes línies tenen una oferta d’expedicions excessiva per a cobrir les seves necessitats de demanda.

Entre les altres 47 línies de baixa demanda n’hi ha 23 que no arriben a una demanda mitjana de 15 validacions al dia.

El document de l’Eix 5 del pdM analitza en profunditat les diferents possibilitats de servir àrees de baixa densitat amb sistemes de transport públic alternatius a les línies regulars.

Caldria realitzar un estudi en detall per substituir aquestes línies de baixa demanda i analitzar en quins casos seria convenient substituir-les per sistemes de transport a la demanda com els que s’expliquen en el citat document de l’eix 5.

Desplegament de l’eix 5 -...

Documents

Transcript of Desplegament de l’eix 5 -...