DEPARTAMENT ÍNDEX2N d’ESO Nom: Grup: S2 .... ÍNDEX La composició El color Geometria plana. 1...
71
DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA DOSSIER D’ACTIVITATS DE RECUPERACIÓ DE 2N d’ESO Nom: Grup: S2 ....
Transcript of DEPARTAMENT ÍNDEX2N d’ESO Nom: Grup: S2 .... ÍNDEX La composició El color Geometria plana. 1...
DEPARTAMENTD’EDUCACIÓ VISUAL IPLÀSTICA
DOSSIER D’ACTIVITATSDE RECUPERACIÓ DE2N d’ESO
Nom:
Grup: S2 ....
ÍNDEX
La composició
El color
Geometria plana
1APRENDRE A MIRAR
7
Copia a mà alçada aquesta figura impossible de M. Krampen: �6
Fixa’t en la figura impossible i corregeix les línies necessàries (esborra-les
o dibuixa-les) perquè la figura pugui ser construïble. Proposa dues solucions.
Dibuixa a mà alçada el “tribar” de Penrose. �7
Ara, acoloreix-lo per tal de donar més sensació de volum, més realisme. Utilitza
tres colors diferents o tres matisos d’un mateix color per acolorir el que es veu
des de la dreta, des de l’esquerra i des de sota.
ESO Educació visual i plàstica 2
9
Copia aquesta altra figura impossible a mà alçada. Després, intenta acolorir-la
per donar més sensació de volum. �8
• És possible? Sí No
• Per què?
ESO Educació visual i plàstica 2
11
Observa les figures següents. La primera és el punt de partida. La segona
és un exemple de figura impossible feta per José María Yturralde. �10
Ara, inventa quatre figures impossibles, a la manera de José María Yturralde.
Primer, copia la figura 1 en cada una de les quadrícules i, després, treu i afegeix
les línies necessàries per aconseguir les teves figures impossibles. A continuació,
acoloreix les figures que has inventat.
9
Unitat 1
No
m:
1 2
12
No
m:
Completa el dibuix inferior a partir del dibuix superior.10
Unitat 1
ESO Educació visual i plàstica 2
ESO Educació visual i plàstica 2
13
Completa el dibuix inferior a partir del dibuix superior.11
Unitat 1
No
m:
ESO Educació visual i plàstica 2
15
Completa el dibuix utilitzant només línies.13
Unitat 1
No
m:
No
m:
Quin nom rep la suma de la informació que
ens donen els sentits més la cultura?
Vista.
Percepció.
Mirada.
Quina d’aquestes expressions no és correcta?
La cultura condiciona la nostra percepció.
L’experiència personal influeix en la percepció.
Totes les persones percebem el mateix.
Quina d’aquestes espressions no és correcta?
El dibuix serveix per fer els projectes dels arquitectes i els dissenyadors.
El dibuix és una eina per a l’estudi científic.
El dibuix és una eina exclusiva dels artistes.
A què fa referència el concepte “mirada fèrtil”?
A la influència de la cultura.
A la capacitat dels artistes per veure les coses d’una manera original.
Al fet que mirar és més que veure.
Què és la “Font” de Marcel Duchamp?
Un urinari.
Una font.
Una ampolla.
Què pretenien els pintors impressionistes?
Impressionar.
Expressar sentiments.
Representar la llum natural.
6
5
4
3
2
1 Per què fugien els indis americans en veure
els espanyols muntats a cavall?
Perquè no se sabien defensar.
Perquè no coneixien la doma i la sevapercepció els feia veure un monstre.
Perquè no havien vist mai un cavall.
Per què fugien espantades les persones
durant les primeres projeccions de cinema?
Perquè el tren feia molt de soroll.
Perquè algú cridava per fer por.
Perquè confonien la imatge amb la realitat.
Què són les il·lusions òptiques?
Les imatges que es perceben diferents de com són en realitat.
Les imatges fantàstiques.
Les imatges dels somnis.
Què són les imatges ambigües?
Les imatges poc clares.
Les imatges que poden ser interpretades de més d’una manera.
Les imatges borroses.
Què són les figures impossibles?
Les que no es poden dibuixar ni construir.
Les que no es poden dibuixar però es podenconstruir.
Les que només es poden dibuixar i no es poden construir.
Què veiem en l’anomenada copa de Rubin?
Dues copes i una cara.
Dues cares i una copa.
Una cara i una copa.
7
8
12
11
10
9
16
ESO Educació visual i plàstica 2
2ELS ELEMENTS DEL
LLENGUATGE VISUAL
22
No
m:
Observa aquest quadre del pintor anglès John Everett Millais (“Ofèlia”, 1852). �2
Contesta aquestes preguntes:
• Per què el pintor utilitza un format horitzontal?
• Ofèlia, el personatge de la pintura de Millais, ocupa una zona d’alta o de baixa
tensió visual? Per què?
• Hi ha algun element de la composició en què el pintor hagi volgut reforçar el pes
visual?
• De quina manera ho ha fet?
• Per què creus que ho ha fet?
2
Unitat 2
ESO Educació visual i plàstica 2
ESO Educació visual i plàstica 2
23
Observa l’obra del pintor venecià Giambattista Tiepolo (“Immaculada
Concepció”, 1769). �3
Contesta aquestes preguntes:
• Per què utilitza un format vertical?
• La figura de la Mare de Déu en la pintura de Tiepolo està situada en una zona del
rectangle anivellada o de tensió visual?
• Quin recurs utilitza el pintor per donar pes visual a la figura de la Mare de Déu?
3
Unitat 2
No
m:
24
No
m:
Observa la imatge i tradueix-la a una trama de punts. Segueix els passos
següents: �6
1 Dibuixa la figura d’una manera esquemàtica per situar-hi correctament els diferentselements. Utilitza el llapis de grafit.
2 Un cop tinguis l’esquema, comença a aplicar punts utilitzant el retolador de puntafina. Procura que els punts tinguin sempre la mateixa forma. A les parts més fosques, la trama de punts haurà de ser més densa que a les zones clares.
Unitat 2
ESO Educació visual i plàstica 2
ESO Educació visual i plàstica 2
25
Fes dibuixos de línia a partir de l’observació directa de formes de l’entorn
domèstic: �7
1 Col·loca’t en un lloc que et sigui familiar (la teva habitació, davant d’una finestradel menjador de casa...).
2 Fes els dibuixos dins el rectangle. Utilitza els llapis de grafit.
5
Unitat 2
No
m:
ESO Educació visual i plàstica 2
27
Fes dibuixos de línia a partir de fotografies. �9
Dibuixa i simplifica al màxim els trets bàsics dels objectes representats en la fotografia.Utilitza els retoladors de punta fina per dibuixar les línies definitives.
Unitat 2
No
m:
30
No
m:
Fixa’t en aquesta fotografia i fes les activitats següents: �10
1 Dibuixa dins el rectangle el contorn dels dos objectes de color vermell.
2 Després, acoloreix el fons de color blau i la figura de color groc.
10
Unitat 2
ESO Educació visual i plàstica 2
ESO Educació visual i plàstica 2
31
Completa aquestes dues composicions d’una manera intuïtiva
per tal d’equilibrar-les. Utilitza només línies rectes i corbes: �12
11
Unitat 2
No
m:
32
No
m:
Fes composicions de línies rectes que causin
sensació d’equilibri estàtic. Fixa’t en la composició
de Theo van Doesburg, que et pot servir de referència.
A continuació, posa títol al teu treball. �13
12
Unitat 2
ESO Educació visual i plàstica 2
Títol:
ESO Educació visual i plàstica 2
33
Fes composicions de línies rectes que causin
sensació d’equilibri dinàmic. Fixa’t en la composició
de Kasimir Malevic, que et pot servir de referència.
A continuació, posa títol al teu treball. �13
13
Unitat 2
No
m:
Títol:
ESO Educació visual i plàstica 2
35
Fes un catàleg de textures gràfiques fregant el llapis sobre diferents superfícies.
Després, retalla-les i munta-les en aquest full. Escriu a sota de cada textura
el tipus de superfície. �17
15
Unitat 2
No
m:
Superfície: Superfície:
Superfície: Superfície:
Superfície: Superfície:
36
No
m:
Copia aquest dibuix seguint els passos següents: �19
1 Dibuixa amb llapis el contorn de les figures.
2 Aplica tres tipus diferents de textura gràfica (punts o línies) per representar els tres valors de gris. Utilitza el retolador de punta fina.
3 Quan acabis, esborra les línies del dibuix.
16
Unitat 2
ESO Educació visual i plàstica 2
No
m:
Com s’anomena la manera com s’ordenen
els elements d’una representació gràfica?
Composició.
Proporció.
Equilibri.
Com s’anomena la capacitat d’atreure
la mirada que tenen els elements gràfics
d’una composició?
Proporció.
Pes visual.
Figura.
Quins elements formen l’esquema bàsic
de la composició i l’equilibri?
Les diagonals.
L’horitzontal, la vertical i les diagonals.
L’horitzontal.
Què és una composició equilibrada?
La que té tots els elements visuals al centre.
És aquella en què tots els elements visualssón a la part inferior.
La que té els diferents pesos visualscompensats entre si.
Què és una composició d’equilibri estàtic?
És aquella en què els elements visualss’ordenen sobre l’horitzontal i la vertical.
És aquella en què els elements visuals es reparteixen per tot el rectangle.
És aquella en què els elements visuals són a la part inferior.
5
4
3
2
1 Què és una composició d’equilibri dinàmic?
És aquella en què els elements visualss’ordenen sobre l’horitzontal i la vertical.
És aquella en què els elements visuals són a la part inferior.
És aquella en què els elements visualss’equilibren seguint les diagonals i les líniesobliqües i corbes.
Quin tipus de composició té el frontal
d’Esquius?
Dinàmica.
Estàtica.
Descentrada.
Quin tipus de composició té l’obra
“Davallament” de Caravaggio?
Dinàmica.
Estàtica.
Descentrada.
Com s’anomena la relació que hi ha
entre els diferents elements gràfics
d’una representació?
Pes visual.
Proporció.
Composició.
Per quin aspecte es va preocupar Munch
en la pintura “El crit”?
Per la proporció natural.
Per una proporció simbòlica.
Per la desproporció per crear dramatisme.
10
9
8
7
6
ESO Educació visual i plàstica 2
37
No
m:
Per què en el frontal d’Esquius la figura
central de Crist és més gran?
Perquè té més importància simbòlica que la resta de figures.
Perquè és més a prop.
Perquè els apòstols eren més baixos que Crist.
Quin pes visual té la part superior
del rectangle?
El mateix que la inferior.
Més que la inferior.
Menys que la inferior.
Quin pes visual té la part dreta del rectangle?
Menys que l’esquerra.
El mateix que l’esquerra.
Més que l’esquerra.
On hem de situar un objecte en una
composició perquè tingui el màxim pes visual?
A la part superior dreta.
A la part superior esquerra.
A la part inferior dreta.
Quines formes tenen més pes visual,
les grans o les petites?
Totes dues igual.
Les grans.
Les petites.
Quines formes es perceben més properes,
les grans o les petites?
Totes dues igual.
Les grans.
Les petites.
11
12
16
15
14
13
Quantes dimensions té el punt
com a concepte geomètric?
Cap.
Una.
Dues.
Què és un punt gràfic?
Un punt que té una dimensió.
Un punt fet amb llapis.
La traça mínima que es pot fer en una superfície.
Quantes dimensions té la línia
com a concepte geomètric?
Una.
Dues.
Cap.
Com s’anomena el traç que deixa un punt
en desplaçar-se?
Pla.
Línia.
Punt gràfic.
Com es perceben les línies geomètriques?
Més expressives que les fetes a mà alçada.
Més impersonals i fredes que les fetes a màalçada.
Més càlides que les fetes a mà alçada.
Com es perceben les línies fetes a mà alçada?
Igual que les geomètriques.
Més càlides i expressives que les geomètriques.
Més fredes i impersonals que les geomètriques.
17
18
22
21
20
19
38
ESO Educació visual i plàstica 2
No
m:
Com pot ser la línia recta, segons la seva
direcció?
Corba i trencada.
Horitzontal, vertical i trencada.
Horitzontal, vertical i obliqua.
Què transmet la línia horitzontal?
Sensació de tensió.
Sensació de tranquil·litat i quietud.
Sensació d’elevació i estabilitat.
Què transmet la línia vertical?
Sensació de tensió.
Sensació d’elevació i estabilitat.
Sensació de tranquil·litat i quietud.
Què transmet la línia corba?
Sensació d’estabilitat.
Sensació de dinamisme.
Sensació de quietud.
Quantes dimensions té el pla?
Una.
Dues.
Tres.
Com es diu la línia que delimita el pla?
Forma.
Contorn.
Superfície.
Com són fetes les formes planes
geomètriques?
A mà alçada.
Amb ordinador.
Amb regle i compàs.
23
24
29
28
27
26
25
Com són fetes les formes orgàniques?
A mà alçada.
Amb regle i compàs.
Amb ordinador.
Quines formes tenen més pes visual?
Les formes orgàniques.
Les formes geomètriques.
Totes dues igual.
Què és la textura?
La forma dels objectes.
El tacte dels objectes.
La mesura dels objectes.
30
32
31
ESO Educació visual i plàstica 2
39
ESO Educació visual i plàstica 2
45
Fes mescles de colors utilitzant els colors primaris: �1
Fes les mescles agafant cada vegada dos colors primaris. Fes la gradació correctament,de manera que el secundari quedi al centre i els primaris, lògicament, als extrems.
1
Unitat 3
No
m:
Unitat 2
No
m:
46
No
m:
Inventa composicions geomètriques senzilles com les següents i acoloreix-les
amb les parelles de colors complementaris. �2
2
Unitat 3
ESO Educació visual i plàstica 2
50
No
m:
Fixa’t en aquestes imatges: �6
Ara, contesta quines utilitzen…
A gammes fredes de color:
B gammes càlides de color:
C gammes contrastades de color:
D gammes harmòniques de color:
E il·luminació difusa:
F il·luminació dura:
6
Unitat 3
ESO Educació visual i plàstica 2
Pluja a Yerres (1875),de Gustave Caillebotte
Un cop d’ull a Notre-Dame al capvespre (1902), d’Henri Matisse
Dues noietes amb fons groc i vermell (1947),d'Henri Matisse
Magdalena penitent (1638-43),de Georges de Latour
1 2
3 4
52
No
m:
Observa la pintura de Picasso i inventa una cara seguint aquest estil senzill.
Dibuixa-la en cada un dels rectangles. �8
1 En el rectangle de dalt, acoloreix la figura amb tons lluminosos i el fons amb tonsfoscos.
2 En el rectangle de sota, acoloreix la figura amb tons foscos i el fons amb tons lluminosos.
3 Compara els resultats i raona la diferència de percepció.
8
Unitat 3
ESO Educació visual i plàstica 2
ESO Educació visual i plàstica 2
53
Fixa’t en aquesta pintura de Vincent van Gogh. �10
Ara, contesta:
• Quins són els tons dominants?
• Hi ha algun element que destaqui de la resta?
Quin?
• De quin color és?
• Per què destaca del conjunt de la pintura?
9
Unitat 3
No
m:
54
No
m:
Acoloreix aquest dibuix utilitzant una gamma harmònica.10
Unitat 3
ESO Educació visual i plàstica 2
ESO Educació visual i plàstica 2
55
Acoloreix aquest dibuix utilitzant una gamma contrastada.11
Unitat 3
No
m:
60
No
m:
Fes que aquest rectangle es percebi com un cilindre aplicant la tècnica
del clarobscur, mitjançant gammes de gris fetes amb llapis. �19
Fes que aquesta circumferència es percebi com una esfera aplicant la tècnica
del clarobscur, mitjançant gammes de gris fetes amb llapis.
16
Unitat 3
ESO Educació visual i plàstica 2
64
No
m:
Fixa’t com la percepció d’un color està condicionada per la resta de colors que
l’envolten.
1 Acoloreix els rectangles interiors de color vermell; per fer-ho, barreja el magenta i el groc. Procura que els dos vermells siguin idèntics.
2 Acoloreix els rectangles exteriors, un amb magenta i l’altre amb groc.
• Com es perceben els colors interiors?
3 Acoloreix els rectangles interiors de color verd; per fer-ho, barreja el cian i el groc. Procura que els dos verds siguin idèntics.
4 Acoloreix els rectangles exteriors, un amb cian i l’altre amb groc.
• Com es perceben els colors interiors?
19
Unitat 3
ESO Educació visual i plàstica 2
ESO Educació visual i plàstica 2
65
Recorda el que hem comentat a l’exercici anterior: la percepció d’un color està
condicionada per la resta de colors que l’envolten.
1 Acoloreix els rectangles interiors de color blau; per fer-ho, barreja el magenta i el cian. Procura que els dos vermells siguin idèntics.
2 Acoloreix els rectangles exteriors, un amb magenta i l’altre amb cian.
• Com es perceben els colors interiors?
Ara, experimenta amb papers de colors.
1 Retalla dos papers de colors diferents i enganxa’ls en els rectangles grans.
2 Retalla dos rectangles més petits, iguals i del mateix color (diferent dels colors dels rectangles grans). Enganxa’ls en l’interior dels rectangles grans.
• Com es perceben els colors interiors?
20
Unitat 3
No
m:
No
m:
Quin tipus d’ona és la llum?
Elèctrica.
Energètica.
Electromagnètica.
Què rep el nom d’espectre electromagnètic?
El conjunt de raigs infrarojos.
El conjunt d’ones electromagnètiques.
El conjunt de raigs ultraviolats.
Què rep el nom d’espectre visible?
El conjunt d’ones electromagnètiques.
El conjunt d’ones de ràdio.
El conjunt d’ones visibles.
En passar la llum blanca pel prisma de
Newton, la llum es descompon en set colors.
Quins dels colors següents són erronis?
Vermell.
Taronja.
Groc.
Verd.
Blau.
Indi.
Violeta.
Magenta.
Marró.
De quin color veiem la llum si veiem,
al mateix temps, tot l’espectre visible?
Groc.
Vermell.
Blanc.
1
2
3
4
5
Què s’obté en una mescla additiva?
Una pintura més clara.
Una llum més clara que les llums barrejades.
Una llum més fosca que les llums barrejades.
Quines són les llums primàries?
La vermella, la verda i la blava.
La magenta, la groga i la cian.
La vermella, la groga i la blava.
Quines són les llums secundàries?
La vermella, la verda i la blava.
La vermella, la groga i la blava.
La cian, la magenta i la groga.
Quina llum dóna una parella de llums
complementàries?
Llum groga.
Llum blanca.
Llum grisa.
Quina és la llum complementària de la llum
vermella?
La llum groga.
La llum cian.
La llum magenta.
Quina és la llum complementària de la llum
verda?
La llum cian.
La llum magenta.
La llum groga.
Quina és la llum complementària de la llum
blava?
La llum cian.
La llum magenta.
La llum groga.
7
8
9
10
11
6
12
ESO Educació visual i plàstica 2
67
No
m:
Què és un pigment?
La substància que dóna consistència a la pintura.
La substància que dóna impermeabilitat a la pintura.
La substància que dóna color a la pintura.
Què és un aglutinant?
La substància que dóna color a la pintura.
La substància que dóna consistència a la pintura.
La substància que dóna impermeabilitat a la pintura.
Què s’obté en una mescla subtractiva?
Una llum més fosca.
Un color més clar que els colors barrejats.
Un color més fosc que els colors barrejats.
Quins són els colors primaris?
El vermell, el groc i el blau.
El cian, el magenta i el groc.
El vermell, el verd i el blau.
Quins són els colors secundaris?
El cian, el magenta i el groc.
El vermell, el verd i el blau.
El vermell, el groc i el blau.
Quin és el color complementari del cian?
El vermell.
El verd.
El blau.
Quin és el color complementari del magenta?
El vermell.
El verd.
El blau.
14
15
16
17
13
18
19
Quin és el color complementari del groc?
El vermell.
El verd.
El blau.
De què és sinònim el terme “to”?
Lluminositat.
Textura.
Color.
Com s’anomena la puresa del color?
To.
Saturació.
Lluminositat.
Quan perd puresa un color?
En barrejar-lo amb el groc o el blau.
En barrejar-lo amb el verd o el vermell.
En barrejar-lo amb el blanc o el negre.
Com s’anomena la lluminositat d’un color?
Valor.
To.
Saturació.
Quins colors tenen més pes visual?
Els foscos.
Els lluminosos.
Els complementaris.
A quina qualitat psicològica fa referència
la temperatura del color?
A la lluminositat.
A la calor o la fredor.
A la textura.
20
21
22
23
24
25
26
68
ESO Educació visual i plàstica 2
No
m:
Quins colors tenen més pes visual?
Els càlids.
Els freds.
Tots dos igual.
Quin d’aquests colors no es considera càlid?
El groc.
El vermell.
El blau.
Quin d’aquests colors no es considera fred?
El blau.
El verd blau.
El magenta.
Com s’anomena una gamma formada
per colors propers al cercle cromàtic?
Contrastada.
Complementària.
Harmònica.
Com s’anomena una gamma formada
per colors distants del cercle cromàtic?
Harmònica.
Contrastada.
Complementària.
Com s’anomena el tipus d’il·luminació que
crea efectes de contrast i dramatisme?
Clarobscur.
Dura.
Difusa.
28
29
30
31
32
27 Com s’anomena el tipus d’il·luminació que té
una funció més descriptiva, que mostra
l’escena representada?
Dura.
Difusa.
Clarobscur.
Com s’anomena la tècnica que permet crear
l’efecte de volum en un dibuix o una pintura?
Clarobscur.
Degradat.
Lluminositat.
34
33
ESO Educació visual i plàstica 2
69
5LA GEOMETRIA PLANA
ESO Educació visual i plàstica 2
137
Dibuixa una circumferència de 2 cm de radi i traça-hi un radi, un diàmetre,
una corda i un arc. �1
Dibuixa una circumferència de 2 cm de radi. A continuació, traça-hi un diàmetre
horitzontal i un radi que formi un angle de 30º amb el diàmetre. �2
Resol l’activitat amb els escaires: Resol l’activitat amb el compàs:
Dibuixa una circumferència de 2 cm de radi. Situa-hi una corda que comprengui un
quart de circumferència i un arc que sigui la sisena part de la circumferència. �3
Resol l’activitat amb els escaires: Resol l’activitat amb el compàs:
1
2
3
Unitat 7
No
m:
138
No
m:
Classifica aquests triangles en funció dels costats i dels angles. �44
Unitat 7
ESO Educació visual i plàstica 2
1 2
3 4
5 6 7
Segons els costats, el triangle és: Segons els angles, el triangle és:
1
2
3
4
5
6
7
ESO Educació visual i plàstica 2
139
Fes un quadrat de 6 cm de costat i divideix-lo en quatre quadrats iguals.
Dibuixa-hi la figura següent començant per l’angle de 60º. �5
Resol l’activitat amb els escaires i, després, amb el compàs i el regle.
5
Unitat 7
No
m:
45°
60°
30°
90°
45°
90°45°
140
No
m:
Traça una recta s que formi 30º amb la recta r i que passi pel punt P tal com
indica el dibuix. A continuació, fes rectes perpendiculars a la recta s que passin
pels punts A, B i C. �6
Traça una recta s que formi 45º amb la recta r i que passi pel punt P, tal com
indica el dibuix. A continuació, fes rectes perpendiculars i rectes paral·leles
a la recta s que passin pels punts A, B i C. �6
6
7
Unitat 7
ESO Educació visual i plàstica 2
30°
C
s
r
A
P
B
45°
C
s
r
A
P
B
C
r
A
P
B
C
r
A
P
B
ESO Educació visual i plàstica 2
141
Fes rectes perpendiculars a la recta r que estiguin a 1 cm de distància entre si.
Fixa’t en l’esquema.
Fes rectes que formin 60º amb la recta r i que estiguin a 1 cm de distància entre si.
Fixa’t en l’esquema.
8
9
Unitat 7
No
m:
r
r
142
No
m:
Traça una recta paral·lela a la recta r que passi pel punt P. Utilitza el compàs.
Fes la mediatriu del segment AB.
Fes una perpendicular a la recta r que passi pel punt P. Utilitza el compàs.
10
11
12
Unitat 7
ESO Educació visual i plàstica 2
ESO Educació visual i plàstica 2
143
Traça la perpendicular a la semirecta r per l’extrem P. Utilitza el compàs.
Fes la bisectriu dels angles.
Divideix l’angle recte en tres angles iguals. Utilitza el compàs.
13
14
15
Unitat 7
No
m:
144
No
m:
Fes angles de 60º, 30º i 45º. Utilitza el compàs.
Divideix l’angle en quatre parts iguals.
Construeix sobre la semirecta r un angle de vèrtex V’ igual al de vèrtex V.
16
17
18
Unitat 7
ESO Educació visual i plàstica 2
’
ESO Educació visual i plàstica 2
145
Dibuixa els polígons regulars indicats inscrits en les circumferències.19
Unitat 7
No
m:
triangle quadrat
pentàgon
hexàgon octàgon
decàgon dodecàgon
146
No
m:
Dibuixa un hexàgon regular inscrit en una circumferència de 2,5 cm de radi i
amb centre en el punt C del full. A continuació, dibuixa sis hexàgons regulars
de manera que cada un tingui un costat comú amb el primer hexàgon. �7
20
Unitat 7
ESO Educació visual i plàstica 2
C
ESO Educació visual i plàstica 2
151
Dibuixa amb els escaires un triangle equilàter de 4 cm de costat. �11
Dibuixa amb els escaires un quadrat de 3 cm de costat. �11
Dibuixa amb els escaires un hexàgon regular de 2 cm de costat.
25
26
27
Unitat 7
No
m:
152
No
m:
Dibuixa un triangle equilàter de 4 cm de costat amb el compàs i el regle. �11
Dibuixa un quadrat de 3 cm de costat amb el compàs i el regle.
Dibuixa un hexàgon regular de 2 cm de costat amb el compàs i el regle.
28
29
30
Unitat 7
ESO Educació visual i plàstica 2
ESO Educació visual i plàstica 2
155
Dibuixa una figura A’B’C’D’E’F’ igual a la donada ABCDEF pel mètode
de les perpendiculars.
Dibuixa una figura A’B’C’D’E’F’G’ igual a la donada ABCDEFG pel mètode
de les coordenades.
33
34
Unitat 7
No
m:
156
No
m:
Fes una figura A’B’C’D’E’F’G’H’I’J’ semblant a la ABCDEFGHIJ amb una raó
de semblança 2:1. Utilitza el mètode de la quadrícula.
Fes la figura A’B’C’D’E’ semblant a la figura ABCDE aplicant una homotècia
de centre O, donat el punt A’.
35
36
Unitat 7
ESO Educació visual i plàstica 2
No
m:
Què és un arc de circumferència?
És el segment limitat per dos punts de la circumferència.
És la meitat d’una circumferència.
És una porció de circumferència.
Com és un angle obtús?
Més petit de 90º.
Igual a 180º.
Més gran de 90º.
Com són els angles d’un triangle rectangle?
Un és recte, un altre és agut i l’altre és obtús.
Un és recte i els altres dos són aguts.
Dos són rectes i l’altre és agut.
Com són els angles d’un triangle acutangle?
Tots tres angles són de 60º.
Un angle és agut i els altres dos són obtusos.
Els tres angles són aguts.
Com són els angles d’un triangle obtusangle?
Un angle és obtús i els altres dos són aguts.
Un angle és agut i els altres dos són obtusos.
Els tres angles són obtusos.
Quin d’aquests angles es pot fer
amb els escaires?
Un angle de 80º.
Un angle de 75º.
Un angle de 20º.
Què és la mediatriu d’un segment?
La línia que divideix el segment en duesparts iguals.
La recta perpendicular al segment que el divideix en dues parts iguals.
La recta que passa pel punt mitjà del segment.
1
2
3
4
5
6
7
Què és la bisectriu d’un angle?
La recta que, passant pel vèrtex, divideixl’angle en dos angles iguals.
La recta perpendicular a un costat de l’angle.
L’arc amb centre en el vèrtex que talla els costats.
En quantes parts es pot dividir
la circumferència amb la mesura del radi?
En sis.
En cinc.
En deu.
Quan es diu que un polígon està inscrit
en una circumferència?
Quan està dins de la circumferència.
Quan els seus vèrtexs són punts de la circumferència.
Quan els costats tallen la circumferència.
A quin element de la circumferència és igual
la diagonal d’un quadrat inscrit en aquesta?
Al radi.
Al diàmetre.
A un quart de circumferència.
Quan es diu que dues figures són iguals?
Quan tenen la mateixa forma i la mateixagrandària.
Quan tenen els costats iguals.
Quan tenen els angles iguals.
Quan es diu que dues figures són semblants?
Quan tenen la mateixa forma i diferentgrandària.
Quan tenen els costats iguals.
Quan tenen els angles iguals.
9
10
11
12
13
8
ESO Educació visual i plàstica 2
157
6REPRESENTAR L’ESPAI
ESO Educació visual i plàstica 2
161
Unitat 8
No
m:
Copia en la pauta de sota el dibuix en perspectiva militar i acaba de dibuixar
la muralla. Després, acoloreix les cares amb llapis de colors. Utilitza tres colors
diferents, un per cadascuna de les direccions de les cares. �1
1
162
No
m:
Copia en la pauta de sota el dibuix en perspectiva militar i acaba de dibuixar els
merlets, els murs i les finestres. Després, acoloreix les cares amb llapis de colors.
Utilitza tres colors diferents, un per cadascuna de les direccions de les cares. � 2
2
Unitat 8
ESO Educació visual i plàstica 2
ESO Educació visual i plàstica 2
165
Dibuxa les dues profunditats que falten als dibuixos en perspectiva cònica. �5
Dibuixa en perspectiva cònica les figures següents. Segueix el model
de la pàgina 131 del llibre. Dibuixa-les a mà alçada. �6
5
6
Unitat 8
No
m:
166
No
m:
Seguint els esquemes següents, dibuixa l’interior d’una habitació. Comença
per situar-hi la línia de l’horitzó i el punt P i dibuixa el rectangle que representa
la paret del fons. Després, dibuixa les parets, una porta i una finestra. Fes tres
interiors diferents. �7
7
Unitat 8
ESO Educació visual i plàstica 2
Interior 1
Interior 2
Interior 3
ESO Educació visual i plàstica 2
167
Busca fotografies semblants als exemples de la pàgina 135 del llibre i enganxa-les
en aquest full. Dibuixa sobre les fotos rectes que tinguin P com a punt de fuga
i situa-hi la línia de l’horitzó. �8
8
Unitat 8
No
m:
ESO Educació visual i plàstica 2
169
Quina és la representació en dièdric que correspon a la perspectiva? �10
Ara, dibuixa sobre les pautes la perspectiva i les vistes correctes i acoloreix
cada cara d’un color diferent.
10
Unitat 8
No
m:
1 2 3
170
No
m:
Observa els dibuixos en perspectiva i en sistema dièdric. �11
Ara, respon:
• Quina de les tres representacions en dièdric correspon a la perspectiva?
• Quina de les tres representacions en dièdric correspon a la perspectiva?
• Quina de les tres representacions en dièdric correspon a la perspectiva?
Ara, dibuixa a mà alçada, sobre la pauta, les perspectives que corresponen a les
dues representacions dièdriques de la figura A que no són la resposta correcta.
• Perspectiva corresponent al dièdric • Perspectiva corresponent al dièdric
11
Unitat 8
ESO Educació visual i plàstica 2
1 2 3A
1 2 3B
1 2 3C
ESO Educació visual i plàstica 2
171
Descobreix la representació en dièdric que correspon a cada perspectiva. �12
Ara, copia a mà alçada les quatre perspectives de l’activitat.
12
Unitat 8
No
m:
A B C D
1 2 3 4
ESO Educació visual i plàstica 2
173
Acoloreix en la perspectiva cadascun dels cercles situats als vèrtexs amb un
color diferent. Després, acoloreix amb el mateix color els vèrtexs corresponents
en planta, alçat i perfil.
14
Unitat 8
No
m:
Dibuixa la vista que hi falta. �1315
174
No
m:
Unitat 8
ESO Educació visual i plàstica 2
A
B
C
176
No
m:
Dibuixa, sobre la pauta quadriculada, les tres vistes de cada una de les figures
següents: �14
17
Unitat 8
ESO Educació visual i plàstica 2
A
B
C
ESO Educació visual i plàstica 2
177
Dibuixa, sobre la pauta quadriculada, les tres vistes de cada una de les figures
següents: �14
18
Unitat 8
No
m:
A
B
C
ESO Educació visual i plàstica 2
179
Dibuixa, sobre la pauta quadriculada, les tres vistes de cada una de les figures
següents: �14
20
Unitat 8
No
m:
A
B
C
180
No
m:
Dibuixa, sobre la pauta quadriculada, les tres vistes de cada una de les figures
següents: �14
21
Unitat 8
ESO Educació visual i plàstica 2
A
B
C
ESO Educació visual i plàstica 2
181
Dibuixa, sobre la pauta quadriculada, les tres vistes de cada una de les figures
següents: �14
22
Unitat 8
No
m:
A
B
C
No
m:
Què són els sistemes de representació?
Dibuixos a mà alçada.
Les diferents tècniques de dibuix.
Mètodes que permeten representar en duesdimensions l’espai i les formestridimensionals.
Quins són els sistemes de representació?
El sistema dièdric, les perspectivesaxonomètriques i la perspectiva cònica.
Els plànols tècnics i els dibuixos a mà alçada.
La planta, l’alçat i el perfil.
Quin dels sistemes de representació ens
dóna més dades objectives de l’objecte
representat?
La perspectiva cònica.
El sistema dièdric.
La perspectiva isomètrica.
Quina perspectiva s’acosta més al que veu
l’ull humà?
La perspectiva isomètrica.
La perspectiva cavallera.
La perspectiva cònica.
Quant mesuren els angles que formen
els eixos d‘una perspectiva isomètrica?
L’eix Z forma un angle de 90º amb l’eix Y.
Els tres eixos formen angles de 120º.
Els eixos X i Y formen un angle de 90º.
Com són en una perspectiva isomètrica dues
arestes que en la realitat són paral·leles?
Paral·leles.
Obliqües.
Perpendiculars.
1
2
3
4
5
6
Quin d’aquests arquitectes pertany
al Renaixement?
Jean Nouvel.
Filippo Brunelleschi.
Arata Isozaki.
Què és la línia de l’horitzó en perspectiva
cònica?
Una línia horitzontal que està a l’altura de l’ullde l’espectador.
Una línia horitzontal on convergeixen totesles línies de la perspectiva.
Una línia paral·lela a la persona que dibuixa.
En el sistema dièdric, quines de les tres
dimensions queden reflectides en la planta?
L’amplada i l’altura.
La profunditat i l’altura.
L’amplada i la profunditat.
En el sistema dièdric, quines de les tres
dimensions queden reflectides en l’alçat?
L’amplada i l’altura.
L’amplada i la profunditat.
La profunditat i l’altura.
En el sistema dièdric, quines de les tres
dimensions queden reflectides en el perfil?
L’amplada i l’altura.
La profunditat i l’altura.
L’amplada i la profunditat.
7
8
9
10
11
ESO Educació visual i plàstica 2
183
