Debat Juvenil núm.84

REPTES DE LA PARTICIPACIÓ • ACCIÓ COL·LECTIVA COMPROM

TRANSFORMACIÓ • REIVINDICACIÓ • IG

UALTAT D’OPORTUNIT

EQUITAT • I

NTERCULTURALITAT • E

MANCIPACIÓ • REPTES

REPTES DE LA PARTICIPACIÓ • ACCIÓ COL·LECTIVA • E

M

COMPROMÍS • REPTES DE LA PARTICIPACIÓ • A

CCIÓ C

TIVA • COMPROMÍS • R

EIVINDICACIÓ • IGUALTA

T • EM

D’OPORTUNITATS EQUITA

T • INTERCULTURALITA

T EM

REPTES DE LA PARTICIPACIÓ • ACCIÓ COL·LECTIV

COMPROMÍS • TRANSFORMACIÓ • R

EIVINDICAC

D’OPORTUNITATS • IN

TERCULTURALITAT • E

MAN

TES DE LA PARTICIPACIÓ • ACCIÓ COL·LECTIV

REPTES DE LA PARTICIPACIÓ • ACCIÓ COL·L


EIVIND

D’OPORTUNITATS • E

QUITAT • I

NTERCULT

ACCIÓ COL·LECTIVA • REPTES DE LA PA

COL·LECTIVA • COMPROMÍS • R

EPTES

EMANCIPACIÓ • COMPROMÍS T

RANS

REIVINDICACIÓ IGUALTAT D’OPORTU

LTURALITAT EQUITAT • R

EPTES

CTIVA COMPROMÍS • TRAN

D’OPORTUNITATS EQ

REPTES DE LA

MÍS • TRAN

TATS

Entrevista a Eugeni

Villalbí, secretari de

Joventut de la Generalitat

Pàg. 18-21

Neus Català: construir i

recuperar la memòria, una

estratègia de supervivència

Pàg. 30-31

Pla Caufec: democràcia

urbanística a Esplugues de

Llobregat

Pàg. 35

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Primavera 2007 | www.cnjc.cat

som diferents

som i g u a l s

BERGA, 24 I 25DE MARÇ DE 2007

XXIX ASSEMBLEAGENERAL ORDINÀRIA

DEBAT JUVENIL | Primavera 2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

�

ENTITATSJoves i sindicalistes. Chakir el Homrani, portaveu nacional de l’Avalot – Joves de la UGT de CatalunyaEsplac, 25 anys d’esplai laic i progressista. Arcadi Corominas Baig, president d’Esplais Catalans, Esplac2007: Un salt endavant per millorar les condicions de vida juve-

nils. JERC – Jovent IndependentistaUn jove empresari català escollit el millor jove emprenedor crea-

tiu del món. Jordi Simon, director de Comunicació i imatge de Jove Cambra Internacional (JCI) CatalunyaEls joves socialistes busquem solucions a l’habitatge. Raül Moreno Montaña, primer secretari de la Joventut Socialista de Catalunya (JSC)JNC 2007: Catalunya no és Espanya. Cap al sobiranisme social

liberal. Gerard M. Figueras i Albà, vicesecretari general d’Acció política de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC)“Avui he vist que podem fer coses dignes de ser explicades”. Jordi Pardo, coordinador pedagògic de Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya (MEGSJC)Filologia catalana: el decòrum institucional. Mariona Masferrer i Fons, membre del secretariat tècnic del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC)

PORTA OBERTAConstruir i recuperar la memòria, una estratègia de supervivèn-

cia. Elisenda Belenguer Mercadé, historiadora i autora del llibre Neus Català, memòria i lluitaEls reptes de les organitzacions socials. Rafael Ruiz de Gauna, director de l’Institut de Formació de la Fundació Pere Tarrés

MEMÒRIAJacint Verdaguer, l’escriptor del segle XIX català. Josep M. Figueres, historiador

TRIBUNAPla Caufec: democràcia urbanística. Plataforma popular contra el Pla Caufec

ABSTRACTYouth Debate

> Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya > Hivern 2003 / 2004 > debat

Número 84 Primavera 2007

Direcció: Agnès Russiñol Amat

Redactora en cap: Mireia Sabartés

Secretàries de Comunicació del CNJC: Soco Mbuy i Agnès Russiñol

Consell de redacció: Dani Casanovas (JERC), Gemma Cots (MEGSJC), Jordi Espot (CJB), Jordi Moreso (JNC), Anna de los Riscos (Avalot – Joves de la UGT de Catalunya), Eva Sanahuja (Esplac), Jordi Simon (JCI Catalunya), Joan Vilaplana (Escoltes Catalans) i Soco Mbuy, Agnès Russiñol i Mireia Sabartés (CNJC)

Han col·laborat en el número: Toni Reig i Casassas, Miquel Àngel Lozano, Jaume Soler i Rios, Ousmane Mballo, Ramon Serra, Agnès Russiñol i Amat, Soco Mbuy, Marc Bret, Gerard Baró, Sílvia Abad, Chakir el Homrani, Arcadi Corominas Baig, Jordi Simon, Gerard M. Figueras i Albà, Raül Moreno Montaña, Jordi Pardo, Mariona Masferrer i Fons, Elisenda Belenguer Mercadé, Rafael Ruiz de Gauna i Josep M. Figueres.

Correcció lingüística: Antoni Estévez

Traducció: Polyglota

Fotografia: CNJC

Il·lustracions: Noè Fanlo

Disseny i maquetació: Noè Fanlo

Impressió: Gramagraf, SCCL debat juvenil Plaça Cardona, 1-2, baixos, 08006 Barcelona Tel. 93 368 30 80 / Fax 93 368 30 84 Adreça electrònica: [email protected] Web: http://www.cnjc.cat

Edita: Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) Dipòsit legal: B-22244-81

ISSN: 1139-9317

Imprès en paper ecològicEls articles signats reflecteixen l’opinió dels seus autors o les seves autores; la resta són assumits per la direcció de la revista. Se’n permet la lliure reproducció, sempre que se’n citi la procedència.

3

4

5

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

Amb la col·laboració de:

El Debat Juvenil és la revista trimestral del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), plataforma no go-vernamental que aplega les principals entitats juvenils d’àmbit nacional i els consells locals de joventut. Fundat el 1979, el CNJC promou els interessos de la gent jove a la societat i davant els poders públics. La revista Debat Juve-nil és la veu del moviment associatiu juvenil. Més de 150.000 joves catalans i catalanes estan associats i participen en alguna de les entitats membres del Consell.

Primavera / 2007

22

23

24

25

26

27

28

29

30

32

33

35

36

EDITORIALMolta feina a fer! Toni Reig, president del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC)

BREUSConcentració unitària contra la pallissa a joves associats de Ter-

rassa. Alta participació a la primera Formació en Comunicació

per a entitats del CNJC. Visita d’estudis del Consell Nacional de la

Joventut d’Eslovènia. Jornada sobre el paper de la gent jove en

el futur d’Europa

XXIX ASSEMBLEA GENERAL CNJCSom diferents, som iguals. XXIX AGO del CNJC. Miquel Àngel Lozano, director de Programes del CNJCJa som al territori. Jaume Soler i Rios, vicepresident del CNJC El Triangle Jove: un espai consolidat de col·laboració. Jaume Soler i Rios, vicepresident del CNJCL’emancipació a l’agenda de les institucions. Ousmane Mballo, secretari d’Emancipació del CNJCPer una educació participativa, pública, universal i de qualitat. Ramon Serra, secretari d’Educació formal del CNJCAmenaces, propostes i reptes en l’educació no formal. Toni Reig i Casassas, president del CNJCLa immigració i el concepte de ciutadania en l’associacionisme

juvenil. Soco Mbuy, Ousmane Mballo i Marc Bret, secretaris de Drets humans i Cohesió social del CNJCUn any especialment fructífer en Xarxes internacionals. Gerard Baró, secretari de Xarxes internacionals del CNJC Millorant la cooperació externa, millorant la coordinació entre

entitats. Marc Bret, secretari de Cooperació del CNJCLa comunicació motiva l’acció. Agnès Russiñol i Amat, vicepresidenta del CNJC

PARTICIPACIÓ TERRITORIALAbans que els núvols no ens amaguin l’astre, i acabin d’espessir

la nit sobre la vila. Grup Promotor del Consell Territorial de l’AiguabarreigEl repte del CJB: l’avaluació de les polítiques de joventut. Sílvia Abad, membre del Secretariat del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB)

PARLAMENTEntrevista a Eugeni Villalbí, secretari de Joventut de la

Generalitat de Catalunya. Miquel Àngel Lozano, director de Pro-grames del CNJC, i Mireia Sabartés, cap de Comunicació del CNJC

�

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Primavera 2007 | DEBAT JUVENIL

Amb la XXIX Assemblea General Ordinària d’aquest mes de març celebrem els 28 anys del Consell Nacional de la Joven-tut de Catalunya. Uns anys de feina feta des dels joves i per

als joves, gairebé tres dècades de treball per esdevenir un referent clar per a les institucions i les administracions d’aquest país en matèria juvenil, un espai que ha permès que el país anés avançant a partir de les propostes del moviment associatiu juvenil en el marc de les polítiques de joventut.

Hem estat, doncs, aquest referent tant pel que fa a les adminis-tracions i les institucions públiques com per al mateix associaci-onisme juvenil. Ens falta, però, ser referents en un altre espai: el dels i les joves catalans no associats i també el d’aquells que, per les distàncies geogràfiques, ens converteixen en un espai llunyà i desconegut. Aquesta és l’assignatura pendent que tenim: el co-neixement de la tasca del Consell a tot el territori i la vinculació i confluència d’aquesta diversitat juvenil.

Arran del Pla d’actuació territorial que es va aprovar ara fa un any, hem començat a treballar en aquesta direcció. Una de les claus perquè aquest pla anés endavant era la possibilitat d’incorporar tècnics al territori. En aquest aspecte ja hem avançat molt i ara mateix tenim un tècnic a les comarques barcelonines i un a les comarques gironines. També hem descentralitzat l’àrea de Progra-mes i a Girona hi ha una altra persona fent aquesta tasca, fet que ens permetrà consolidar una mínima estructura tècnica a la de-marcació i fer que les entitats gironines puguin realitzar grups de treball en aquesta ciutat. Aquesta aposta ha de veure la seva conso-lidació l’any vinent amb la incorporació paulatina de tres tècnics més al territori que ens permeti ser presents a Lleida, Tarragona i a les Terres de l’Ebre.

Aquest número us parlarà d’aquest repte, però també d’altres igual d’importants. Encetem el curs amb el lema “Som diferents, som iguals” perquè volem posar l’accent en les desigualtats socials. Des-prés d’un any treballant per consensuar un discurs de salut, de gènere i de ciutadania, cal que ara comencem a fer accions de for-mació i d’informació per fer que aquestes intencions escrites en un paper impregnin les nostres entitats. Cal que creem la necessitat de fer unes polítiques de salut que es basin en mesures de preven-ció i d’educació i cal que les entitats juvenils interioritzem que en aquest procés hem de ser uns agents de salut molt actius.

D’altra banda, aviat signarem un conveni amb l’Institut Català de les Dones que ens permetrà treballar conjuntament la complexitat de la perspectiva de gènere en el jovent i en les entitats. Durant

aquest curs volem fer un seguit de formacions en comunicació no sexista, relacions laborals, organització del temps, rols de gènere, mecanismes d’empoderament i coeducació que ens permetran ad-quirir coneixements de com hem de treballar millor aquest tema a les nostres entitats. De la mateixa manera, volem fer un bon treball amb la ciutadania, la immigració, la criminalització juvenil i la resolució de conflictes.

Finalment, també vull mencionar l’estudi que hem engegat. Da-vant d’una societat dinàmica i complexa amb dificultats perquè els i les joves participin, creiem important fer una bona anàlisi de les noves formes de participació i dels nous estímuls juvenils. Amb aquest estudi farem una fotografia ben definida i ben nítida de l’estat actual de l’associacionisme juvenil, per tal de traçar un camí que ens porti cap als reptes del moviment associatiu juvenil del segle XXI.

Tots aquests nous reptes han de ser importants a partir d’ara, però sense oblidar els principals reptes que tenim des de fa temps: cal que continuem fent un seguiment de les polítiques d’emancipació i que aconseguim que la pròxima llei de polítiques de joventut sigui realment efectiva i pragmàtica. Les polítiques d’emancipació són una de les claus més importants per aconseguir un nou model social, més cohesionat, harmònic i just. L’altra clau és l’educació i, per això, també cal que vetllem perquè es protegeixi i es doni suport a un dels agents educatius més valuosos i a la vegada més maltractats d’aquest país: l’associacionisme educatiu. Les entitats educatives no han de demostrar res que no hagin demostrat ja. El teixit social i polític català, des de batlles fins a diputats, passant per presidents, regidors i responsables de moltes associacions de la societat civil han estat, en bona part, alumnes d’aquests ensenya-ments. No hi ha cap altra escola de compromís al país. I el com-promís només s’ensenya gratuïtament. En un model social com el d’avui on es premia l’individualisme i on tot es mercantilitza, fins i tot el temps de lleure, podríem perdre un actiu molt important per al país. No badem!

I res més, com veieu, el curs s’acaba i la presidència també posa el seu punt final, però deixa oberts molts projectes i molts reptes que continuen en mans d’un bon equip per tirar-los endavant. Bona feina!

Toni Reig i CasassasPresident del Consell Nacional de la

Joventut de Catalunya (CNJC)[email protected]

EDIT

ORI

AL

BRE

US


Concentració unitària contra la pallissa a joves associats de Terrassa

Visita d’estudis del Consell Nacional de la Joventut d’EslovèniaDel 13 al 17 de desembre, membres del Consell Nacional de la Joventut d’Eslo-vènia van visitar el CNJC, en una visita d’estudis, per enfortir les relacions entre les dues plataformes d’entitats juvenils. La delegació va visitar el Parlament de Catalunya i la Secretaria de Joventut, així com diferents entitats del CNJC: Esplais Catalans – Esplac, l’Escola Lliure El Sol, la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, Ac-ció Escolta de Catalunya, l’Associació de Casals de Joves de Catalunya, Acció Jove – Joves de CCOO de Catalunya, l’Avalot – Joves de la UGT de Catalunya, el Consell de la Joventut de Barcelona, Joves d’Es-querra Verda i Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya. Durant la trobada, els consells català i eslovè van manifestar el seu interès per desenvolupar un projecte de foment de l’associacionisme juvenil a la zona dels Balcans.

Jornada sobre el paper de la gent jove en el futur d’Europa

Alta participació a la I Formació en Comunicació per a entitats del CNJC

�

El CNJC va organitzar, el 26 de gener de 2007, la I Formació en Comunicació per a les entitats, per aprendre claus i eines per a tenir més ressò a la premsa, on van participar 33 representants i personal tècnic de l’àrea de comunicació de les associacions. El formador de comunicadors Miquel Àngel Violan va impartir la sessió, posant l’accent en com s’organitzen els mitjans de comunicació, com fer de portaveu, com aprofitar les oportunitats per aparèixer a la premsa o com establir relacions públiques sòlides amb els periodistes.

Arran de la pallissa que el 17 de febrer van rebre membres de Joves d’Esquerra Verda, Joves Comunistes i Acció Jove – Joves de CCOO de Catalunya, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) va manifestar: la solidaritat amb les víctimes i les seves organitzacions, la condemna sense condicions de qualsevol tipus de violència, directa, estructural, política o cul-tural, i l’adhesió a la convocatòria de la concentració unitària de rebuig que va tenir lloc el 24 de febrer davant de l’Ajunta-ment de Terrassa.

Els eurodiputats Ignasi Guardans (CiU) i Raül Romeva (ICV-EUiA) van fer la ponència de la jornada sobre el paper de la gent jove en el futur d’Europa, el 9 de març. La jornada “Què volem els i les joves per a l’Europa del futur?”, organitzada pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), va comptar amb la col·laboració de la Secretaria de Joventut, on es va realitzar la sessió, de la representació de la Comissió Europea a Barcelona i de l’oficina del Parlament Europeu a Barcelona. Després de la ponència dels eurodiputats, els joves participants van treballar en quatre grups temàtics: “Construint democràcia i societat civil a Europa”, “Desenvolupament sostenible”, “Els i les joves i l’educació” i “La Unió Europea en un món globalitzat”. Aquest treball va desembocar en unes aportacions a la primera Cimera de Joventut de la UE (Roma, 24 i 25 de març).

El CNJC aposta per la via de l’educació a les escoles, a les famí-lies i als espais no formals, com els de les associacions juve-nils, com un dels mitjans per aconseguir una societat que no contempli la violència com una solució possible. Cal promoure l’educació com a eina per crear una cultura de pau que inclogui estils de vida, valors i comportaments que afavoreixin la reso-lució de conflictes sense necessitat de recórrer a la violència a través del diàleg i la participació. Les entitats juvenils ens com-prometem a contribuir a la construcció d’una societat no vio-lenta amb la nostra feina del dia a dia.

AGO


�

Enguany el CNJC ha fet importants passos per créixer en legitimitat, en termes de projecte i en notorietat en

l’àmbit públic. Durant tot el curs hem por-tat un missatge clar i concís, hem dit que vo-lem l’emancipació dels i les joves en l’agenda política i que aquesta ha d’entendre’s com un repte de país. El nou curs que comença ens crida a fer més passos.

Portar la veu del moviment associatiu juvenil ens demana estar atents als canvis que està experimentant la societat i, especi-alment, les condicions de vida dels i les jo-ves. Davant d’una realitat complexa, diversa i dinàmica, les entitats del CNJC ens plan-

tegem com hem de continuar arribant als i les joves per a fomentar la seva participació i implicació.

Si la societat canvia, és ben possible que les estructures i formes de participació tam-bé ho facin. Per això, aquest any donarem una important rellevància als nous reptes del moviment associatiu juvenil. Un pri-mer pas és el procés d’implantació territo-rial que estem duent a terme des del CNJC. Això està comportant un canvi en la forma de treballar del Consell. La descentralitza-ció de l’estructura tècnica amb personal a les principals demarcacions territorials de Catalunya farà possible desconcentrar la nostra activitat i tenir més proximitat a les entitats, les plataformes i els consells locals de joventut i la gent jove no associada. La

difusió de la tasca del Consell arreu i la ca-nalització de les veus plurals i diverses del territori ens ha de permetre apropar-nos als i les joves associats i no associats i esdevenir un referent.

Tanmateix, aquest esforç no serà sufici-ent si no fem una mirada introspectiva. És amb aquesta intenció que hem encarregat a l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) la realització d’un estudi que es-devingui un procés participatiu de reflexió conjunta des del propi moviment associatiu juvenil per tal de construir una diagnosi compartida al voltant dels principis i objec-tius de la nostra tasca, de les formes i les es-tratègies que poden fomentar la participació de la gent jove i consolidar el MAJ com a agent determinant en la dinamització i ca-nalització de la participació dels i les joves.

El futur de l’associacionisme juvenil, i nogensmenys el de la nostra societat, de-pendrà de la capacitat d’adaptar-nos i donar resposta a les noves situacions. Dues de les principals situacions seran, sens dubte, la revolució silenciosa més important en la his-tòria recent, el procés d’equiparació de drets i responsabilitats entre dones i homes, i l’he-terogeneïtzació (o complexització) cultural, ètnica, religiosa i lingüística de la nostra

societat, que accentua l’arribada de contin-gents migratoris.

Aquests reptes per a la cohesió social del nostre país es poden afrontar des d’una pers-pectiva participativa, acceptant-nos com a diferents però intentant trobar elements en comú i espais de reflexió per al consens, per a construir una societat més justa. Des del moviment associatiu juvenil tenim molt a analitzar, dir i a actuar en temes de gènere i ciutadania. Al cap i a la fi, els i les joves del moviment associatiu juvenil no deixem de ser un reflex de la realitat social: sentim, treballem, participem, transformem. Som diferents, som iguals.

En l’Assemblea parlarem d’això i de molt més, per això és un moment clau per al CNJC que també volem compartir amb aquelles persones, organismes i institucions amb els quals el moviment associatiu juvenil català comparteix idees i projectes; i també amb aquells que tenen especial sensibilitat i compromís amb les polítiques de joventut.

A Berga hi falta gent!

Miquel Àngel LozanoDirector de Programes del CNJC

[email protected]

SOM DIFERENTS, SOM IGUALSXXIX AGO DEL CNJCSota el lema “Som diferents, som iguals”, els dies 24 i 25 de març de 2007 el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) celebrem a Berga la nostra XXIX Assemblea General Ordi-nària. L’Assemblea és l’òrgan de màxima representació de la voluntat de les entitats membres i, per tant, l’espai de participació per a tothom. És el moment de fer balanç de la feina feta des del març de 2006 fins ara, de plantejar-nos noves línies de treball i d’escollir l’equip humà que les conduirà.

“Aquest any donarem una important rellevància als nous reptes del moviment associatiu juvenil”

“La difusió de la tasca del Consell arreu i la canalit-zació de les veus plurals i diverses del territori ens ha de permetre apropar-nos als i les joves associ-ats i no associats i esdeve-nir un referent”

“El futur de l’associacionis-me juvenil, i nogensmenys el de la nostra societat, dependrà de la capacitat d’adaptar-nos i donar res-posta a les noves situaci-ons”

AGO

�


Dissabte, 24 de març de 2007

A l’alberg:

11:00 h Inscripcions i acreditacions 11:45 h Introducció a les ponències, amb el president

del CNJC, Toni Reig 12:00 h Ponències: “Les dones sabem fer i fem saber”, a càrrec

de Mercè Otero, catedràtica d’institut “Per un nou concepte de ciutadania”, a càr-

rec de Saoka Kingolo, tècnic de Polítiques internacionals de la UGT de Catalunya

“Sobre els reptes de la participació juve-nil” i presentació dels primers resultats de l’estudi de recerca del CNJC, a càrrec de Jordi Collet i Isaac Gonzàlez, de l’Institut de Govern i de Polítiques Públiques (IGOP) de la UAB

13:00 h Ponència sobre els reptes de la participació juvenil i presentació dels primers resultats de la recerca, a càrrec de Jordi Collet i Isaac Gonzàlez, de l’Institut de Govern i de Políti-ques Públiques (IGOP)

14:00 h Torn de paraules 14:30 h Dinar16:00 h Grups de discussió per la recerca (treball en

grups)16:30 h Sortida de l’alberg amb autocar Al pavelló de Suècia:

17:00 h Punt 1: Benvinguda i constitució de l’Assem-blea General, amb els parlaments de benvin-guda de:

Toni Reig, president del CNJC Josep M. Companyó, regidor de Joventut

de Berga Eugeni Villalbí, secretari de Joventut de la

Generalitat de Catalunya17:15 h Punt 2: Elecció del moderador o moderadora

i secretari o secretària17:30 h Punt 3: Aprovació, si escau, de l’acta de la

XXVIII Assemblea General Ordinària del 25 i 26 de març de 2006

17:45 h Punt 4: Situació de les entitats membres 18:00 h Punt 5: Presentació, debat i aprovació, si es-

cau, de l’informe de gestió del Secretariat 19:00 h Pausa 19:20 h Punt 6: Presentació i aprovació, si escau, de

l’estat de comptes i del balanç de situació

LA XXIX AGO DEL CNJC, MINUT A MINUTSom diferents, som igualsBerga, 24 i 25 de març de 2007

19:45 h Punt 7: Presentació, debat i aprovació, si es-cau, del document operatiu del Pla d’actuació de l’àrea de Participació territorial 2006-2009

20:15 h Punt 8: Presentació, debat i aprovació, si escau, dels documents d’incidència política als progra-mes electorals per a les eleccions municipals

20:30 h Punt 9: Presentació, debat i aprovació, si es-cau, de les propostes de resolucions presenta-des pel Secretariat

21:30 h Fi de la sessió de dissabte

A l’Hotel Ciutat de Berga:

22:15 h Sopar

Diumenge, 25 de març de 2007

A l’alberg:

08:30 h Esmorzar 09:30 h Sortida de l’alberg amb autocar

Al pavelló de Suècia:

10:00 h Punt 10: Presentació, debat en grups i aprova-ció, si escau, del Pla de treball 2007-2008

12:30 h Punt 11: Presentació i aprovació, si escau, del pressupost de 2007

13:00 h Punt 12: Presentació, votació i aprovació, si escau, de les propostes de resolucions pre-sentades per les entitats membres

A l’Hotel Berga Park:

14:00 h Dinar

Al pavelló de Suècia:

15:30 h Punt 13: Presentació i elecció dels membres de l’equip de control i assessorament econòmic

16:00 h Punt 14: Presentació i elecció dels membres del Secretariat 2007-2008

16:30 h Punt 15: Torn obert de paraules17:00 h Cloenda, a càrrec de: Hble. Sr. Josep-Lluís Carod-Rovira, vicepre-

sident de la Generalitat de Catalunya Sr. Ramon Camps, alcalde de Berga Presidència entrant i sortint del CNJC17:00 h Desplaçament de Berga a Barcelona amb autocar

Ordre del dia i horaris (provisional)

AGO

�


Aquest any, la tasca de l’àrea de Parti-cipació territorial ha estat orientada a la posada en marxa del Pla d’actu-

ació de Participació territorial. A la passada Assemblea de Girona, les entitats van apro-var aquest pla, que posava les bases perquè el CNJC fes un esforç decidit per arribar al territori i esdevenir un veritable agent de di-namització per a les entitats juvenils de base. El Pla no és només un conjunt d’objectius i actuacions, sinó que representa també un gran acord per canviar dinàmiques i formes de fer molt consolidades en el funcionament del CNJC i, més en general, del MAJ (mo-viment associatiu juvenil). Per tant, ha de ser entès com un pla estratègic que va més enllà de les tasques que s’inclouen en el pla de tre-ball anual del CNJC. És per això que aquest any 2006 ha servit tot just per començar aquests canvis que han d’acostar el CNJC al territori i fer-lo un recurs bàsic per al foment de la participació i de l’associacionisme de base. Cal dir, però, què s’ha fet malgrat al-gunes dificultats que han anat apareixent. S’ha començat el canvi en coses ben con-cretes i són canvis que ja no tenen marxa enrere. Podem dir, com a mínim doncs, que el CNJC ha començat a fer una aposta deci-dida per la participació territorial.

Tal com preveia el document aprovat per les entitats, el primer dels reptes de la nova estratègia territorial ha estat portar a terme el conjunt de canvis orgànics, de planteja-ment polític, i, sobretot, aconseguir els re-cursos necessaris perquè tot plegat no quedés en una declaració d’intencions.

Estructures de participacióTambé calia crear algunes estructures orgà-niques de participació en el CNJC per do-nar espais per a la participació més activa del territori en l’activitat del Consell. Per això, tal com preveu el pla, s’ha creat una Comissió de Participació territorial. Du-rant aquest curs, la Comissió s’ha anat re-unint amb una participació irregular de les entitats i els consells locals convidats, però sí que ha estat un espai on posar sobre la taula el desplegament del Pla d’actuació. A part de la Comissió, el 7 d’octubre de 2006, en una trobada al Consell de Joventut de Sabadell, es va crear la Xarxa de Plataformes i Consells Locals de Joventut de Catalunya amb l’objectiu d’esdevenir un espai de tro-bada dels consells locals de joventut i altres plataformes interassociatives que treballés pel reconeixement dels consells i per facili-tar recursos d’utilitat per al territori. Pel que fa a l’estructura orgànica, queda pendent

Ja som al territoridesenvolupar, en aquelles demarcacions on hi ha tècnic del Consell, una estructura de participació de les entitats.

Descentralització del CNJCPotser l’aspecte més pràctic i visible de la po-sada en marxa del Pla d’actuació de Partici-pació territorial és la incorporació al CNJC de tècnics al territori. El Pla d’actuació ja preveia que la incorporació d’aquests tèc-nics es fes gradualment. En el Pla de treball, ens proposàvem incorporar inicialment dos tècnics a la primavera. La inestabilitat de la SGJ d’aquest any 2006 ha fet que el procés d’incorporació de tècnics al territori s’hagi alentit. Tot i així, a finals del mes de desem-bre, es van poder contractar dos tècnics, un per a les comarques de Barcelona i un per a les de Girona, que ja han començat a fer fei-na. A la capital gironina, el CNJC ja té una delegació, a l’Espai Jove Estació.

Evidentment, obrir seus no és un objectiu en si, sinó només un mitjà per aconseguir mo-bilitzar més gent jove i dinamitzar l’associaci-onisme juvenil a les comarques i municipis de Catalunya. Volem donar suport a les entitats i a la gent jove associada, i arribar a la que enca-ra no s’ha associat, i també a tota la població en general, perquè la territorialització ens ha de servir per fer arribar el discurs del Consell Nacional a molts més catalans i catalanes.

Jaume Soler i RiosVicepresident del CNJC

[email protected]

Els importants canvis que estem experimentant com a societat en els darrers decennis estan afectant d’una forma especial la gent jove a tots nivells: tant des d’un punt de vista material, que difi-culta l’emancipació i allarga la transició a la vida adulta, com des d’un punt de vista cultural i identitari. El moviment associatiu, com a agent determinant en la dinamització i canalització de la participació dels i les joves, fa una reflexió sobre aquests canvis i es planteja i debat quins principis i objectius fonamenten la par-ticipació de la gent jove, tot adequant les formes de participació que practiquem a les noves realitats socials, partint, si cal, de noves estratègies.

Amb aquesta voluntat, el CNJC planteja a l’IGOP (Institut de Go-vern i Polítiques Públiques de la UAB) la realització d’aquesta recerca participativa que parteix dels resultats obtinguts en l’estudi que el mateix Institut ha desenvolupat per a la Secretaria de Joventut de la Generalitat amb el títol “Joves i participació (política) a Catalunya” i que es publicarà properament.

Implicació de les entitatsLa implicació de les entitats del CNJC al llarg de l’estudi és impres-cindible. I, sobretot, té quatre moments forts:

1. Respondre l’enquesta en línia amb el màxim de rigor i de de-bat previ a les entitats (a http://enquesta.xarxajove.net/en-questa.htm, entre febrer i març de 2007).

2. Participació a l’Assemblea General del CNJC (24 de març de 2007): xerrades i grups de discussió.

3. Participació en els grups de discussió per perfilar les estratègies participatives de les entitats juvenils (abril-juny de 2007).

4. Revisió i crítica a l’informe preliminar que l’IGOP farà arribar a les entitats del CNJC (a partir de juliol de 2007). Al desembre de 2007 es farà l’informe final.

Finalment, es publicarà l’informe i es difondran els resultats (gener-febrer de 2008) per fer partícips del projecte participatiu i associatiu juvenil al màxim nombre d’actors socials.

Estudi sobre entitats, joves i noves formes de participació

AGO

�

La consolidació del Triangle Jove com a espai estable de treball entre territoris de parla catalana ha estat una tasca de treball del CNJC. L’estabilitat de la plataforma va quedar garantida amb l’aprovació en la darrera as-semblea del CNJC dels estatuts de la futura Fundació Triangle Jove, estatuts que van ser ratificats pel Consell de la Joventut de les Illes Balears (CJIB) i que actual-ment estan en procés d’aprovació per part del Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana (CJCV).

T ot i això, el Triangle ha de seguir treballant per ser cada cop més un reflex important dins del moviment associatiu juvenil i per poder començar a incorporar també altres territoris de

parla catalana. En aquesta línia ja hem fet contactes amb entitats de la Franja de Ponent i de la Catalunya Nord per buscar fórmules de treball conjunt en el marc del Triangle Jove.

Des del punt de vista més operatiu, cal destacar que a Vic, amb el lema “Eduquem en la participació, participem en l’educació”, un centenar de joves balears, catalans i valencians vam celebrar la VIII Trobada del Triangle Jove (22-24 de setembre de 2006). Durant tres dies vam debatre sobre dos temes d’actualitat molt importants per al moviment associatiu juvenil, com són la participació i l’edu-cació.

La novetat d’aquesta edició va ser el procés de dinamització de la trobada i la metodologia de debat per a l’elaboració de la Declaració Triangle, ja que vam fer diversos grups i subgrups i vam tractar la participació des de l’educació formal, la no formal i la informal. El

resultat dels debats va donar lloc a una declaració en la qual el moviment associatiu juvenil va proposar mesures per fomentar la relació entre aquests tres àmbits d’edu-cació i va fixar els reptes del propi moviment per afron-tar les noves realitats socials. Així mateix, es va organitzar una Fira d’Entitats, un espai lúdic on a través d’un joc les entitats van interaccionar, co-

nèixer els seus projectes i imaginar-ne de conjunts. La valoració de la Fira d’Entitats en la VIII Trobada Triangle a Vic ha estat molt bona per part de les entitats, ja que era un espai que propiciava la creació de xarxa entre les entitats dels tres territoris.

Pel que fa al VI Aplec de Consells Locals del Triangle (Castelló, 2 i 3 de desembre de 2006), volíem conèixer i aprofundir en les estratè-gies per fer participar aquelles entitats que no participen dels consells locals i aquelles persones que queden excloses de la participació. En definitiva, oferir estratègies als consells locals, eines per a enfortir la seva essència, la participació. Treballar perquè cada cop més entitats participin activament als consells locals és aprofundir en la pluralitat dels consells, en la riquesa de la seva diversitat i, en últim terme, afa-vorir la representativitat i la capacitat d’interlocució política.

El Triangle Jove: un espai consolidat de col·laboració

Respecte a enguany, arrenquem el 2007 amb una bona notícia per donar impuls a tota la feina del Triangle Jove: tornem a tenir tècnic Triangle, cosa que demostra el ferm compromís dels tres consells de la joventut per tirar endavant el projecte. Pablo Hernández ([email protected]) ja treballa des de la seu del CJCV per pre-parar el VII Aplec (Menorca, 5 i 6 de maig de 2007), que tractarà sobre el paper dels consells locals de joventut en la política municipal. A més a més, ja s’estan escalfant mo-tors per a la Trobada Triangle Jove, que tindrà lloc al País Valencià els dies 28, 29 i 30 de setembre de 2007 i que tractarà sobre gènere.

Podem dir, doncs, que el Triangle està molt viu i enca-ra li queden molts reptes, com la construcció de més discursos co-muns i la creació de ponts de diàleg associatiu amb els territoris de parla catalana, uns ponts que esperem consolidar en aquest proper curs 2007-2008.

Jaume Soler i RiosVicepresident del CNJC

[email protected]

“La valoració de la Fira d’Entitats en la VIII Tro-bada Triangle a Vic ha estat molt bona per part de les entitats, ja que era un espai que propiciava la creació de xarxa en-tre les entitats dels tres territoris”

“El Triangle està molt viu i encara li queden molts reptes, com la construc-ció de més discursos comuns i la creació de ponts de diàleg associ-atiu amb els territoris de parla catalana, uns ponts que esperem con-solidar en aquest proper curs 2007-2008”


AGO

�


La XXVIII Assemblea General Ordi-nària de Girona (25 i 26 de març de 2006) va introduir l’actual curs del

CNJC amb una resolució ferma i contun-dent a l’hora de tractar els problemes per a l’emancipació del jovent: “Gent jove hipote-cada = país hipotecat”. Durant aquest curs 2006-2007, les entitats del CNJC han reno-vat el seu compromís de fer xarxa treballant junts des de les diferents realitats i complexi-tats. Més enllà de les nostres preocupacions personals i socioprofessionals, hem realitzat les trobades necessàries per anar construint un projecte en comú a través dels àmbits, comitès executius i els grups de treball. En aquest sentit, hem creat el grup de treball d’Emancipació tal com ho reclamava el Pla de treball, un disseny de les entitats del CNJC. L’elaboració del projecte de campa-nya d’emancipació i la resolució en formació professional són els fruits del mateix grup de treball, entre altres.

Durant aquest curs, els actes i trobades del Secretariat han estat a l’abast dels mitjans de comunicació, dels diferents responsables de les organitzacions de la societat civil i de les institucions del país.

A les institucions, interlocutores im-prescindibles per plantejar estratègies per a l’emancipació del jovent, els hem transmès amb claredat les nostres preocupacions. En els moments preelectorals (referèndum de l’Estatut i eleccions al Parlament de Catalunya) i postelectorals, vàrem presentar als diferents partits polítics i responsables de les institucions 54 propostes marcades prin-cipalment per les dificultats que el jovent troba a l’hora d’elaborar el nostre projecte de vida.

Com diu la resolució sobre l’emancipa-ció de l’última AGO, som considerats com la generació més ben preparada de la histò-ria del nostre país, però tots els indicadors assenyalen que patim una inestabilitat que

L’emancipació a l’agenda de les institucions

ens acompanyarà durant tota la vida. Un exemple molt senzill és que les hipoteques són a 35 o 40 anys. I és impossible de tro-bar un piset de lloguer pels preus irracio-nals. Aquesta situació no fa més que posar bastons a les rodes a la disposició d’exercir els nostres drets com a ciutadanes i ciuta-dans.

Sembla que les institucions ens obren la porta quan plantegem fomentar campanyes que inciten el vot jove. Però quan presentem projectes com la campanya d’emancipació

ens trobem amb tot de traves burocràtiques. Així doncs, resulta que quan hi ha eleccions, la participació juvenil preocupa, però quan reclamem polítiques integradores a través d’una campanya d’emancipació, les coses canvien.

L’emancipació juvenil a l’agenda políti-ca: què esperem de les institucions del país?

És el moment de començar a vetllar per les aplicacions de les promeses electorals en matèria juvenil. Les 54 propostes del CNJC van ser reflectides a l’agenda política dels partits. Tothom és conscient de la situa-ció d’inestabilitat política del país del curs passat i ara ja és hora que comencem una etapa prometedora. El CNJC ha reivindicat sempre que les polítiques adreçades a la gent jove siguin integrals i transversals. Moltes són les propostes que fa el moviment associ-atiu juvenil a la societat per millorar les con-dicions de vida dels i les joves. La III Carta de la Joventut de Catalunya és el document de referència. I el fet que la Secretaria de Joventut estigui dins d’una macroconselle-ria, i no a Interior, no ha de significar treure eficiència a les polítiques de joventut. És el moment, doncs, de vetllar amb valentia per-què les institucions del país responguin a les preocupacions juvenils.

Ousmane MballoSecretari d’Emancipació del CNJC

[email protected]

“A les institucions, interlocuto-res imprescindibles per plante-jar estratègies per a l’emanci-pació del jovent, els hem trans-mès amb claredat les nostres preocupacions”

“Tothom és conscient de la si-tuació d’inestabilitat política del país del curs passat i ara ja és hora que comencem una etapa prometedora”

AGO


10

Ara és l’hora de fer balanç del grau de consecució dels objectius de l’àrea d’Educació formal, de les dificultats

amb què ens hem trobat i dels petits rep-tes assolits. Vàrem començar el curs col-laborant amb un grup de treball per impul-sar un projecte d’educació en la participació juvenil als centres educatius de secundària, conjuntament amb la Secretaria de Joven-tut, el Consell de la Joventut de Barcelona, el Departament de Relacions Institucionals i Participació i el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Actualment, ens trobem en la fase de redacció i presenta-ció de les conclusions a tots els agents impli-cats i d’interès mitjançant les anomenades comissions territorials, que tindran lloc pro-perament a cada capital de comarca.

Alhora volem potenciar al màxim l’associ-acionisme estudiantil en l’ensenyament secun-dari i les iniciatives que sorgeixen dels mateixos estudiants, de manera que l’escola esdevingui

Per una educació participativa, pública, universal i de qualitatMirar enrere de Girona cap aquí. Des d’aquell 26 de març de 2006, individualment i en equip, portem la responsabilitat de treballar pel moviment associatiu juvenil des d’aquesta plataforma, el CNJC, amb els seus límits i oportunitats. La feina que hem fet és molta i el que ens hem trobat no ha estat fàcil, i tot i així arribem a la pròxima AGO amb moltes coses a explicar.

un espai participatiu en si mateix. En aques-ta línia, hem dissenyat conjuntament amb la SGJ la campanya d’eleccions als consells esco-lars prenent part en l’elaboració del contingut i discurs de la campanya i fomentant en gran mesura la participació dels i les estudiants, no tant sols en els òrgans de decisió del centre sinó també en la promoció de la participació en l’àmbit associatiu, en el dia a dia.

Dins el marc del nou Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), vàrem proposar la sensibilització de les entitats del CNJC so-bre les implicacions que el nou sistema presen-ta, ja que considerem que és una reforma prou transversal en temes com la conciliació del temps d’estudi i de treball, la llengua i el mo-del de relació universitat-empresa, entre altres, temes que afecten més enllà de la universitat. Per aquest motiu, dins del Pla de treball 2006-2007 vàrem dissenyar una jornada de debat sobre les implicacions socials de l’adopció del procés de Bolonya per a les entitats del Consell, jornada que es realitzarà després de la propera Assemblea General, a Berga. Més endavant, en un format obert a les universitats, realitzarem un acte de difusió dels plantejaments de l’asso-ciacionisme juvenil. Tanmateix, cal remarcar que en l’àmbit europeu, precisament en el Pla de treball del Fòrum Europeu de la Joventut, i com a Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, vam aconseguir introduir una es-mena finalment acceptada: el Fòrum farà un seguiment de l’aplicació del procés de Bolonya a les universitats.

Observem també que cada cop es fan més evidents les mancances del sistema edu-catiu que afecten la qualitat de la formació de la gent jove. El sistema educatiu s’ha de definir, en conseqüència, com a públic, uni-versal i de qualitat si vol garantir l’accés a l’educació en igualtat d’oportunitats. És en

aquest sentit on la formació professional es-devé una eina fonamental per a la incorpo-ració dels i les joves al mercat de treball. Des del CNJC, estem convençuts de la neces-sitat d’accions per revaloritzar la formació professional amb la iniciativa de les entitats, sindicats de treballadors i d’estudiants i al-hora fomentar la participació de qualitat i el

foment de l’associacionisme estudiantil a la FP. També hem mantingut contactes per tal d’integrar les associacions d’estudiants d’FP al CNJC i des del grup de treball d’Emanci-pació hem observat la necessitat de consen-suar un discurs de mesures per a la formació professional. Cal apuntar que durant l’any hem estat representats al Consell Escolar de Catalunya, realitzant-ne un seguiment i participant activament.

És, doncs, en aquest moment, quan cal una petita revisió de les nostres propostes en matèria d’educació que el moviment associ-atiu juvenil ha vingut realitzant durant els últims anys per recordar que algunes d’elles segueixen sent de plena actualitat i vigència, i alhora demanar que siguin una realitat pal-pable en un futur proper.

Ramon SerraSecretari d’Educació formal del CNJC

[email protected]

“Alhora volem potenciar al mà-xim l’associacionisme estudi-antil en l’ensenyament secun-dari i les iniciatives que sorgei-xen dels mateixos estudiants, de manera que l’escola esde-vingui un espai participatiu en si mateix”

“Estem convençuts de la ne-cessitat d’accions per revalo-ritzar la formació professional amb la iniciativa de les enti-tats, sindicats de treballadors i d’estudiants i alhora fomen-tar la participació de qualitat i el foment de l’associacionisme estudiantil a la FP”

“El sistema educatiu s’ha de definir, en conseqüència, com a públic, universal i de qualitat si vol garantir l’accés a l’educa-ció en igualtat d’oportunitats”

AGO

11


Les principals amenaces tenen el seu origen en els canvis que la societat ca-talana ha experimentat en els darrers

anys i en la no-regulació per part de l’ad-ministració d’aquests nous escenaris. Els agents que tradicionalment havien tingut el monopoli de l’educació –escola, família o religió– han vist canviar les seves fonts i formes d’autoritat pedagògica. Els canvis socials, com l’entrada de la dona al mercat de treball, el retard de l’edat de nupcialitat, la fecundació, el canvi en els models famili-ars i les dificultats de conciliació de la vida laboral i familiar han portat a l’aparició d’una nova necessitat social en l’àmbit de l’educació dels infants que es corregeix amb l’augment de les activitats pedagògiques que es realitzen més enllà de l’horari escolar.

L’elevada demanda d’aquest tipus d’acti-vitats, tant durant el període de vacances, com també durant el període escolar, ha provocat l’entrada en acció de nous agents educatius, com ara les empreses de serveis de lleure, amb afany de lucre, o bé les enti-tats sense afany de lucre prestadores de ser-veis de lleure, les que realitzen la tasca amb personal remunerat o, fins i tot, les AMPA i les mateixes institucions públiques. Avui l’educació en lleure ja no s’ofereix només des de l’associacionisme educatiu sinó que s’ha mercantilitzat. Val a dir que alguns d’aquests agents estan fent una tasca exem-plar, necessària i diferenciada de l’associaci-onisme educatiu, però també és cert que ja hi ha qui parla d’activitats de lleure i obvia la paraula educació. Alguns d’aquests agents educatius han creat un nou producte: el lleure de consum, que als ulls de moltes fa-

mílies pot costar de diferenciar de l’educació en el lleure i, encara més, de l’educació que pot oferir l’associacionisme educatiu.

Durant el darrer segle, l’associacionisme educatiu no només ha realitzat una valuosa tasca pedagògica amb l’opció per l’educació integral de les persones, sinó que també ha esdevingut una important escola de demo-cràcia, una brillant escola de participació i un valuós factor d’integració i de cohesió social. Malgrat que hi ha qui pugui pen-sar que aquestes tasques també podrien ser entomades des d’aquests nous agents, hi ha una tasca que es única, genuïna, necessària i diferenciada de les altres, i és que tot aquest mestratge s’està fent des del voluntariat, i això comporta que cada monitor, des del seu compromís individual, està educant en el futur compromís de la generació que edu-ca. Aquesta tasca és clau per formar ciuta-dans compromesos i no súbdits o clients del sistema. El compromís només s’ensenya des de la gratuïtat, i no existeix cap altra escola millor que l’associacionisme educatiu per a aquesta escomesa.

Les propostes de millora que fem són ben clares. Volem una llei que ordeni el sector i que doni suport i reconeixement a l’associacionisme educatiu. I no només ho manifestem, sinó que també hem treballat per definir quines són les mesures de foment i suport que ens calen i les hem deixades es-crites en una resolució anomenada “Per unes polítiques públiques de foment i reconeixe-ment de les organitzacions d’associacionis-

me educatiu” que es va aprovar en el ple de l’Assemblea General Ordinària del CNJC, l’any 2005 a la Seu d’Urgell.

En aquestes mesures de reconeixement reclamem incrementar el reconeixement so-cial, la consideració política i institucional i que és promogui i garanteixi la nostra pre-sència internacional. Les mesures de foment

que reclamem són per millorar la nostra formació, adequar els nostres locals, acce-dir a equipaments i serveis públics, facilitar l’accés al medi natural, millorar en temes fiscals, incrementar el nostre finançament, apostar per treballar en la innovació peda-gògica i facilitar la relació amb l’educació formal.

Finalment, hem de dir els nostres reptes. Cal que reivindiquem l’aportació que estem fent en termes de capital social i de forma-ció d’individus crítics i autònoms, de cons-trucció de país i d’enriquiment de la qualitat democràtica. Si volem seguir construint un país cohesionat, cal que vetllem per l’exis-tència d’aquesta xarxa, que és referència a molts països.

Cal que treballem per aconseguir que s’ordeni el sector, es diferenciï i es doni su-port i reconeixement a les associacions edu-catives juvenils i perquè es regulin els altres agents educatius. Això ho aconseguirem si el nostre Parlament fa una bona llei de re-coneixement i foment de l’associacionisme educatiu i també si es reconeix aquesta tasca en la futura llei de l’educació. A banda del Parlament, també hem de parlar amb el Go-vern català, amb la Secretaria de Joventut i amb el Departament d’Educació, i exigir-los que des del Govern apliquin unes bones po-lítiques de suport a tot aquest teixit abans no sigui massa tard. Fer política ha de ser imaginar escenaris de futur i no només ges-tionar el dia a dia.

Toni Reig i CasassasPresident del CNJC

[email protected]

Amenaces, propostes i reptes en l’educació no formalDes del moviment associatiu ju-venil ja hem analitzat en diverses ocasions quines són les princi-pals amenaces que actualment té el nostre sector i fins i tot hem fet propostes per tal de solucio-nar-les.

“Alhora volem potenciar al mà-xim l’associacionisme estudi-antil en l’ensenyament secun-dari i les iniciatives que sorgei-xen dels mateixos estudiants, de manera que l’escola esde-vingui un espai participatiu en si mateix”

“El sistema educatiu s’ha de definir, en conseqüència, com a públic, universal i de qualitat si vol garantir l’accés a l’educa-ció en igualtat d’oportunitats.”

AGO

1�


I és que la immigració esdevé una reali-tat que no es pot obviar. El moviment associatiu juvenil sempre ha intentat

ser un ref lex de la societat catalana amb el foment de la participació democràtica i la interacció amb els poders públics de la gent jove i, en aquest sentit, no pot ignorar una qüestió com la immigració i l’extensió dels drets de ciutadania al conjunt de jo-ves del nostre país. El mateix Secretariat del CNJC és una bona mostra d’aquest fet perquè dos dels seus membres no po-den exercir el dret de vot, tot i que són membres actius del moviment associatiu juvenil, responsabilitzats en el futur de la societat catalana.

Ara bé, com aconseguir un posiciona-ment ric i plenament legítim en tota aquesta matèria i envers l’objectiu mencionat? A tra-vés d’una metodologia que hem pensat i que definim a continuació:

Exploració dels discursos de les entitats en matèria d’immigracióPer tal de conèixer el que diuen les enti-tats membres del CNJC en relació amb els temes de ciutadania, immigració i inter-culturalitat, hem dut a terme ja una pri-mera aproximació a través dels webs de les entitats. Al mateix temps, els hem fet arribar una enquesta sobre com treballen la immigració.

En aquesta primera fase hem pogut de-tectar el grau d’importància que les asso-ciacions juvenils del CNJC atorguen a les qüestions relacionades amb la immigració, almenys en la seva política de comunicació externa i, concretament, en un mitjà com Internet.

Pel que fa al retorn de l’enquesta, el nombre de respostes ha estat, malaurada-ment, molt limitat. Això ens fa plantejar la conveniència de tornar a enviar l’enquesta a les entitats i un cop revisada, si escau, o de fer-les per altres mitjans, com el telefò-nic o presencial.

Contactes amb els responsables en matèria de ciutadania i immigració de les entitatsUn cop obtinguda una visió global, aquesta ens ha de permetre identificar quines entitats afronten i treballen de manera més directa els temes d’immigració, el seu discurs, les que fan d’aquestes qüestions una de les seves principals àrees d’incidència i aquelles que defensen explícitament l’extensió dels drets de ciutadania al conjunt dels i les joves.

En aquest sentit, cal també localitzar i contactar els responsables en matèria de ciutadania, immigració o interculturalitat de cadascuna de les entitats destacades per poder realitzar la següent fase de recerca.

Entrevistes als i les responsables de les entitatsFeta la primera aproximació, ens plante-gem entrevistar els responsables d’aquelles entitats que estiguin treballant el tema de la immigració, per poder veure com ho fan, quines eines utilitzen, quin és el seu discurs i si se sentirien còmodes a l’hora de participar en la campanya de SOS Racisme.

El buidatge posterior dels contingutsEl resultat d’aquesta primera fase d’estudi ha de ser un document de conclusions sobre el treball i el discurs de les entitats en temes d’immigració.

La campanya internaA partir del document de conclusions, plan-tegem fer una reunió amb totes les entitats interessades i constituir el grup de treball de Ciutadania que defineixi les actuacions de la campanya interna per tal d’elaborar un marc comú per al discurs de les entitats en temes d’immigració i, específicament, en la qües-tió del dret de vot.

A la vegada, s’ha de valorar, si es conside-ra necessari, el disseny de les actuacions del CNJC en relació amb la Campanya “1=1” de SOS Racisme. Una de les principals actuaci-ons proposades serà l’organització de taules de debat sobre el dret de sufragi dels i les immi-grants amb la col·laboració de SOS Racisme.

I finalment, un posicionament, consolidat, plenament legítim i que es converteixi en referentEl grup de treball tractarà d’elaborar una pro-posta de resolució sobre els drets de ciutada-nia a partir de les conclusions de la campanya interna i, concretament, de l’organització de les taules de debat, que haurà de ser sotmesa a l’aprovació de la XXIX AGO del CNJC.

Confiem en la participació de les mà-ximes associacions possibles per tal que tot això esdevingui reeixit i afrontem després, amb encara més confiança de treball, qüesti-ons de drets humans i de cohesió social molt importants que estaran definides en el pla de treball que sortirà del consens de les associa-cions que participin en l’AGO.

Soco Mbuy, Ousmane Mballo i Marc BretSecretaris de Drets humans i Cohesió social del CNJC

[email protected]@cnjc.cat

[email protected]

La immigració i el concepte deciutadania en l’associacionisme juvenilDes del CNJC hem mirat de començar a fer un treball d’aproximació a les entitats del CNJC per saber si es plantegen el tema de la immigració, com l’estan treballant i quins projectes o accions porten o volen portar a terme. El principal punt de partida és el discurs originat per la III Carta en temes d’immigració, la qual recull la proposta de garantir, abans de dos anys, el dret de sufragi actiu i passiu de les persones d’origen immigrant a les eleccions municipals i a les del Parlament de Catalunya. L’objectiu és articular un discurs sobre immigració de totes les entitats i, un cop aconseguit aquest discurs, poder portar a ter-me una acció conjunta ben definida com a CNJC en el marc de la campanya de SOS Racisme “1=1”.

AGO


1�

Assemblea YFJComençaré pel més important, el moviment associatiu juvenil català, del qual parlem en totes les activitats, i penso que ens reforça dia a dia com a consell i com a país. Part del gruix de feina del CNJC es desenvolupa en el marc del Fòrum Europeu de la Joventut (YFJ). Aquest curs es va celebrar l’Assem-blea General al mes de novembre a Lituània, on es va aprovar el nou pla de treball 2007-2008 i les línies estratègiques 2007-2012. Durant l’Assemblea es va escollir el nou se-cretariat per als pròxims dos anys, on va ser escollit el català Ernest Urtasun (portaveu de FYEG – Federació dels Joves Verds Euro-peus i membre de Joves d’Esquerra Verda).

Trobades YFJAltres activitats en les quals hem participat han estat la trobada juvenil de la presidència europea de Finlàndia, la de comunicació a Lituània o la de joves líders europeus i asi-àtics a Corea del Sud. També hem estat a diferents cursos de formació del YFJ.

Consell d’EuropaTambé ha estat molt importat el nostre tre-ball en el Consell Assessor de Joventut del

Un any especialment fructíferen Xarxes internacionalsResumir en unes poques línies tota l’activitat internacional que desenvolupa el CNJC és una tasca més que difícil. I més si tenim en compte que aquest curs ha estat especialment fructífer pel que respecta a la nostra àrea de treball. Així doncs, em permetreu que faci grans pinzellades.

Consell d’Europa. Els eixos de treball han estat el llibre blanc sobre polítiques de jo-ventut en l’àmbit del Consell d’Europa, els pressuposts de joventut i la campanya eu-ropea “Som diferents, som iguals”, reedició de la campanya de 1996 contra el racisme i la xenofòbia (la d’enguany té com a eixos la diversitat, els drets humans i la participació i democràcia).

Consells del Sud El CNJC tenim com a eix prioritari la coor-dinació amb la resta de consells de joventut del sud d’Europa i aprofundir en la relació entre els consells i les entitats membres. Així, hem realitzat visites d’estudi a Itàlia, Eslovènia o Bèlgica.

“Dialogue Across the Sea”Un altre gruix de feina és el relatiu als cur-sos de formació que organitza el Consell. El curs de formació sobre Drets Humans “Di-

alogue Across the Sea” va tractar sobre el diàleg intercultural i interreligiós. La tercera edició del curs ha comptat amb 22 joves de 10 països de l’àrea euromediterrània, tot i que finalment els joves d’Egipte no hi van poder assistir per problemes amb els visats. La mobilitat juvenil és un problema molt gran a Europa, però encara més per als pro-cedents de països del sud del Mediterrani.

Cap a l’Argentina!També, en matèria de formació internacio-nal, des del CNJC hem volgut estrènyer els llaços amb els i les joves llatinoamericans. Així, durant el mes de desembre d’enguany tindrà lloc un curs de formació sobre Edu-cació global (en especial sobre sostenibilitat) a l’Argentina, amb participants de cinc pa-ïsos llatinoamericans i cinc països europeus (del sud i del nord d’Europa).

Feina internacional també sense sortir de casaPerò no tota la feina que fem es fa fora de Catalunya. Aquí també en fem molta. Hem mantingut el nostre treball conjunt amb l’Àrea Internacional de la Secretaria Gene-ral de Joventut (ara Secretaria de Joventut), hem establert relacions amb l’Institut Euro-peu de la Mediterrània (IEMed) amb motiu de la col·laboració en la trobada de joves a Barcelona anomenada “La jove aliança de civilitzacions”. També s’ha participat en el Consell Català del Moviment Europeu i en el Patronat Català Pro Europa.

El nostre cor: la Comissió d’Internacional del CNJCNo voldria acabar aquestes línies sense par-lar del cor de l’àrea internacional: la Co-missió d’Internacional del CNJC, un espai obert a tothom que ha anat creixent al llarg del curs i que ha servit com a punt de troba-da i de debat i per enfortir el nostre treball internacional com a Consell, a més d’enfor-tir la feina de les entitats. Us animo que hi participeu, hi sereu molt ben rebuts!

Gerard BaróSecretari de Xarxes internacionals del CNJC

[email protected]

1�

AGO

1�

Les persones que estem al Secretariat del CNJC “cooperem”, doncs, entre nosal-tres per executar tasques que ens facultin

per aconseguir materialitzar els objectius del pla de treball de cada any –o si més no apro-par-nos-hi! Les persones de les entitats del CNJC, per la seva banda, “cooperen” entre elles per aconseguir objectius específics de les associacions; i moltes altres persones, d’enti-tats no vinculades o de cap entitat, “coope-ren” en un o altre camp d’acció específica.

La cooperació, per tant, és una cosa ele-mental, està a la base de qualsevol relació entre persones, entre entitats, entre institu-cions, etc. I tots n’hauríem de ser “experts” per dur a bon port els esdeveniments dels quals ens fem responsables.

Però, tornant al principi, si a la parau-la fi del diccionari li afegim l’adjectiu hu-manitari i a més a més posem coses com “que ajudi un sector poblacional desfavorit, li proporcioni eines per a desenvolupar-se, etc.” tindrem ja una definició més sonada. Si a més a més, afegim discurs, tot dient que volem que certes entitats juvenils catalanes

(les màximes possibles) intervinguin en tot això de forma directa i responsable, i que tanmateix s’hi puguin coordinar, aleshores estarem definint cooperació des de la pers-pectiva del CNJC i alhora també autodefi-nint el nostre rol.

Promoure projectes cooperatius i facili-tar o animar les entitats a fer activitats de cooperació són objectius als quals creiem que ens hem acostat mitjançant l’execució d’una jornada de formació en cooperació adreçada a les entitats (desembre 2006), una

sessió que volem repetir el curs següent, ate-sa la bona receptivitat i crítica que va tenir.

El concurs de cooperació del CNJC que fem cada any, al qual destinem l’1% del pres-supost del Consell, a més de ser una ajuda concreta a un projecte, és un reconeixement del valor que suposa treballar la cooperació i de la importància especial de l’activitat coo-perativa que cogeneren les entitats juvenils.

Pel que fa a la promoció d’una major co-ordinació entre entitats, aquí és on més ens cal aconseguir avenços. Certament, trobem que són poques les associacions que s’ave-nen a participar en els grups de treball, que hem de generar mecanismes logístics que comportin, per exemple, bones sinergies, les quals reverteixen de forma clara i més útil en les entitats quan aquestes decideixen en-carar un objectiu i compartir-lo amb altres dins un grup de treball del Consell Nacio-nal. Creiem que si aconseguim fer xarxa en aquest àmbit el potencial de la cooperació en el si de cada entitat es multiplicarà per molt! Les dificultats, tant com els reptes, es-tan en nosaltres mateixos.

Finalment, el rol del CNJC en matèria de cooperació inclou uns altres aspectes singu-lars; bàsicament tres. Per una banda, el po-sicionament envers determinades situacions de conflicte (generalment internacional) i el suport a algun organisme, entitat o institu-ció que representa la part més afectada d’un conflicte; és el tipus de suport que donem

per exemple a la UJsario, del Sàhara Occi-dental. Per una altra banda, el compromís de col·laboració o, com a mínim, de suport a tot un ventall d’actors diversos que s’ajunten per afrontar solucions a un altre problema; és aquest el cas del nostre suport a la platafor-ma d’ONG i institucions que configuren la Taula per Colòmbia. I arribem ja a un últim aspecte: el de la relació institucional, interlo-cució i coordinació amb organismes socials o polítics que tenen un gran paper en la ges-tió de recursos humanitaris i en la creació de marcs legals que possibiliten millor o pitjor el desenvolupament de la cooperació de les ONG. Aquí el Consell Nacional té sovint coses a dir quan els secretaris o tècnics ens reunim amb el Consell Català de Coopera-ció al Desenvolupament, l’Agència Catalana de Cooperació, el Consell Català de Foment de la Pau i, com no, també les reunions i entrevistes que tenim de tant en tant amb alguns líders polítics. El CNJC va adreçar tot un conjunt de propostes en matèria de cooperació a tots els principals líders polítics per tal que incorporessin aquestes propostes i recomanacions del CNJC a les seves agendes de govern i les apliquin. Ho faran? La nostra responsabilitat és seguir pressionant externa-ment perquè ho facin, treballar internament tots els altres eixos i afrontar els nous reptes que ens plantejarem en el nou pla de treball del 2007-2008 que ja tenim enfocat.

Marc BretSecretari de Cooperació del CNJC

[email protected]

Millorant la cooperació externa, millorant la coordinació entre entitats

Segons diu el Gran diccionari de la llengua catalana la paraula cooperació significa simplement ‘acció concertada entre els mem-bres d’un grup social per a la consecució d’un fi’. Des d’aquesta definició senzilla, sembla que “cooperar” sigui una cosa que fem regularment totes les persones quan ens unim mínimament envers un objectiu determinat.

“Promoure projectes coope-ratius i facilitar o animar les entitats a fer activitats de coo-peració són objectius als quals creiem que ens hem acostat mitjançant l’execució d’una jor-nada de formació en coopera-ció adreçada a les entitats (de-sembre 2006), una sessió que volem repetir el curs següent, atesa la bona receptivitat i crí-tica que va tenir”


1�

AGO

1�


Comunicació dinàmica, plural i valenta. Extracció de discurs en forma de campanyes potents i mediàtiques. Aquestes han estat les dues línies claus que els se-cretaris i secretàries de Comu-nicació i Campanyes hem volgut seguir amb l’objectiu de fer, del CNJC, un interlocutor vertadera-ment conegut per la gent jove.

L’obsessió ha estat la mateixa en les dues àrees: arribar als joves associats, però sobretot ser coneguts entre els

no associats. En l’àrea de Comunicació hem generat més de 20 notes de premsa, tant so-bre posicionament propis com reaccions de fets i esdeveniments que no ens podien dei-xar indiferents. Com el suport a la concen-tració que es va fer a Terrassa per condemnar la violència davant l’agressió que van rebre joves associats, la protesta sobre la prohibi-ció del CAC d’emetre l’anunci de foment del vot jove del CNJC durant la campanya de les eleccions catalanes (1 de novembre de 2006) o la condemna de la violència de gè-nere. De la mateixa manera s’ha participat, d’una manera regular, en diferents debats i tertúlies a Ràdio 4 i a Els Matins de TV3.

Per transmetre els posicionaments del CNJC de forma més valenta, recordem que el Pla de treball 2006-2007 preveia la creació d’una àrea específica de Campanyes. Un any després de la seva creació, Campanyes s’ha consolidat com una àrea imprescindible. Les

La comunicació motiva l’accióEl CNJC aposta per una comunicació més agosarada

característiques polítiques del 2006 han obli-gat a variar la programació de les campanyes que teníem previstes per a les línies d’actua-ció. Tot i això, el desenvolupament de dues campanyes de foment del vot jove, primer en el referèndum sobre l’Estatut, amb el lema “Voti, voti, voti” i després en les eleccions al Parlament de Catalunya, amb “Guanya tu”, ens han donat els coneixements i energies ne-cessàries per apostar per aquestes noves formes de comunicació i mediatització. Insistim en això: la comunicació motiva l’acció, com diu el gran mestre de la comunicació Joan Costa. La comunicació aporta forces i creativitat per seguir treballant, per continuar superant-nos. Creiem i apostem, doncs, per la comunicació com a motor de l’acció.

L’exteriorització i extracció del discurs del CNJC s’ha produït sobre la base d’aques-tes potents campanyes i d’una presència me-diàtica, cada cop més, basada en la bilatera-litat. Durant aquest curs han estat molts –i encara seran més a partir d’ara– els mitjans

de comunicació que han acudit a buscar la nostra opinió a l’hora de donar cobertura als fets més rellevants que impliquen direc-tament o indirecta la gent jove, perquè cada dia donem més motius per fer-nos escoltar.

Tot i saber que el futur del CNJC pas-sa per la seva obertura a l’exterior, i després d’haver realitzat campanyes que volien inci-dir, sobretot, en els i les joves associats, som conscients que encara ens queda molt camp per córrer. El repte de passar de ser un con-sell “reconegut” a un de “conegut” ha de ser una prioritat en les línies estratègiques dels propers responsables polítics del CNJC. Al reconeixement que tenim per part de les ins-titucions públiques, cal sumar-li el factor de coneixement total per part de la ciutadania. Només així aconseguirem ser un veritable actor representatiu del jovent del país.

Agnès Russiñol i AmatVicepresidenta del CNJC

[email protected]

L’ Equip d’Assessorament i Control Econòmic (EAE) s’ha reunit amb una periodi-citat trimestral i ha fet un seguiment continu de les finances del CNJC i de l’exe-cució del pressupost del 2006. L’EAE ha emprat eines de comptabilitat analítica

per fer un seguiment més exhaustiu i entenedor de l’execució de les activitats. El Secretariat del CNJC valora molt positivament la tasca de l’EAE, format per: Ricard Garcia (Escoltes Catalans), David Boleda (Jove Cambra Internacional Catalunya), Tània Pérez (Acció Jove – Joves de CCOO de Catalunya) i Àlex Forasté, gerent del CNJC, en qualitat de secretari. Una tasca que ha fet que l’auditoria hagi resultat favorable, imatge fidel del patrimoni de l’entitat.

EAE: la responsabilitat i estabilitat financera del CNJC

1�1�

ELS ORÍGENS:

la Franja es mou i el naixement de Batiscaf!

L’any 1999, l’activisme cultural a la Franja de Ponent fa un salt exponencial cap endavant. Una bona colla de mequinensans creen el primer casal en defensa de la cultura catalana, i a partir d’aquí té lloc el punt i a part del que ha estat la defensa de la llen-gua, cultura i identitat catalana de la Franja de Ponent. Com a resultat, Mequinensa fou seu de desenes d’actes. Fins aleshores molts pensaven que la Franja ja era un territori irrecuperable.

A inicis de l’actual dècada van fer circular per primera ve-gada el Correllengua per tota la Franja, van crear, a imitació de Mallorca, la primera gran festa juvenil en defensa de la identitat catalana a la Franja, l’Acampallengua, que s’inicià l’estiu de 2002 a Arenys de Lledó (Matarranya) i, entre un extens reguitzell d’iniciatives, també van crear la Nit de la Franja de Ponent, les jornades culturals i els guardons més prestigiosos de la cultura catalana a les terres de Ponent. L’organització va passar a aplegar totes les persones i en-titats que treballen per aquesta fita dins i fora de la Franja de Ponent, amb un total de tretze organitzacions al seu voltant, entre elles el Col·lectiu de Jo-ves “Enfranja’t!” Quatre anys després de les primeres accions franjolines, un grup de joves de diferents viles i pobles del Baix Segre creen la plataforma d’acció

Abans que els núvols no ens amaguin l’astre, i acabin d’espessir la nit sobre la vila

Aquesta adaptació en vers està inspirada en Camí de sirga, obra amb la qual Jesús Moncada, un ca-talà de Mequinensa, malgrat alguns i algunes no puguin digerir-ho, ha difós l’essència d’aquelles contrades arreu del planeta. El territori descrit, la Franja de Ponent més propera al Baix Segre i el

cultural Batiscaf! Trencant els esquemes, la plataforma organit-za un acte reivindicatiu en plena jornada de reflexió de les elecci-ons municipals. Aquell acte, en el qual van participar, entre d’altres, l’escriptor Joan Manel Bueno o els Pomada, l’antic grup de Carles Belda, a part d’alimentar la mala consciència veïnal, va servir per demostrar-nos que, malgrat ser jo-ves, ens podíem fer escoltar. Des-prés van venir més accions i, ara mateix, els membres de Batiscaf! continuen la seva tasca des d’as-sociacions veïnals i departaments consistorials. Activitats com les

Jornades de Tardor i les Jornades de Primavera de Seròs, accions promogudes per l’Associació Fem Poble de Llardecans, la primera edició del premi literari El Temps de les Cireres, són els exemples d’un seguit d’activitats de notable rellevància amb l’objectiu de des-capitalitzar la cultura.

Consolidació: Aiguabarreig i Universitat Catalana d’Estiu de Ciències de la Natura (UCECN)

Des del 2003 Seròs acull la Uni-versitat Catalana d’Estiu de Ci-ències de la Natura, la branca més nova de la UCE. Aquesta

iniciativa valenta neix amb l’es-perit d’estudiar l’entorn i les pos-sibilitats de l’Aiguabarreig, així com la voluntat de difondre’n el concepte i la marca. Aiguabar-reig no és, només, un paratge natural únic entorn de la con-fluència dels rius Ebre, Cinca i Segre. Aiguabarreig és el reco-neixement d’un territori amb una mateixa realitat econòmica, social i cultural. L’Aiguabarreig esborra fronteres artificials im-posades des de l’Estat espanyol, i és l’excusa que ha permès ressor-gir la necessitat de sumar esfor-ços a banda i banda de la Franja. L’Aiguabarreig és un nou àmbit d’actuació que interessa dina-

mitzar des de les institucions i, de sobte, Franja i Baix Segre són considerats en el mapa.

Baixa al carrer i participa

Finalment, i arran de contactes amb membres del CNJC en les Jornades d’Opinió de 2006 a Manresa, els joves de l’Aigua-barreig, amb el recolzament de la Fundació Cultura, comen-cen un seguit de trobades per definir la manera de treballar plegats per una mateixa causa des de diferents vessants. Actu-alment, els membres del futur Consell Territorial de l’Aigua-barreig són peces clau en mo-viments d’acció i gestió cultu-ral, i en l’àmbit de l’empresa, la comunicació, l’ecologisme i la política. Nous temps per a un territori en moviment.

Grup Promotor del Consell Territorial de l’Aiguabarreig

“Activitats com les Jornades de Tardor i les Jorna-des de Primavera de Seròs, accions promogudes per l’Associació Fem Poble de Llardecans, la primera edi-ció del premi literari El Temps de les Cireres, són els exemples d’un seguit d’activitats de notable relle-vància amb l’objectiu de descapitalitzar la cultura”

PART

ICIP

ACIÓ

TER

RITO

RIAL

mateix Baix Segre, ha estat una zona històrica-ment descuidada. Una espècie de terra de ningú on la manca d’atenció institucional ha generat una boira de conformisme permanent, i on el fenomen cultural i la reivindicació social i nacional, en gran mesura, resulten estranys a la seva gent.


1�


PART

ICIP

ACIÓ

TER

RITO

RIAL

El 2006 va ser l’any de la in-terlocució en majúscules: es van fer multitud de reu-

nions per concretar les propostes que la gent jove de la ciutat feia, a través del procés participatiu del Projecte Jove, per a l’elabo-ració del Pla director de joven-tut de Barcelona (o Plajovebcn) 2006-2010. Des de l’endemà de l’aprovació del Pla, sorgia un nou gran repte per a l’associaci-onisme juvenil de la ciutat i, per tant, del CJB: aprendre a avalu-ar les polítiques públiques. Això és, conèixer amb deteniment de quina manera s’estan desplegant aquestes polítiques, valorar-ne

l’efectivitat i avaluar com es per-ceben o de quina manera són protagonitzades per la gent jove. Per dur a terme aquest repte el CJB s’havia dotat, amb l’Ob-servatori Barcelona Ciutat Jove (www.cjb.org), d’un mecanisme transparent, obert i participatiu d’avaluació de les polítiques de joventut, amb l’objectiu d’apro-par la tasca de seguiment a les associacions juvenils i a la gent jove de la ciutat.

El repte del CJB: l’avaluació de les polítiques de joventutUn cop aprovat el Plajovebcn, que estableix les po-lítiques de joventut de l’Ajuntament de Barcelona per al període 2006-2010 (i que incorpora nom-broses propostes fetes pel Consell de la Joventut de Barcelona –CJB-), l’Assemblea del CJB, celebrada el passat 24 de febrer al Casal d’Associacions Juve-nils de Barcelona, es va marcar, com a eix prioritari de treball dels propers anys, el repte de fer-ne un seguiment rigorós, i va escollir Núria Galan com a nova presidenta, en substitució de Fabian Moheda-no, president durant els darrers tres anys.

D’altra banda, a l’Assemblea del CJB també s’hi van decidir d’altres temes importants com, per exemple, els relleus al Secreta-riat: Fabian Mohedano, president del CJB els tres darrers anys, així com bona part dels i les membres de la direcció del CJB, donaven pas a nous i noves membres de noves entitats, els i les quals, al seu torn, van escollir Núria Ga-lan com a nova presidenta. Núria Galan, de 29 anys, és membre del Centre d’Informació i Ser-veis a l’Estudiant de Catalunya (CISEC) des del 1999, entitat de la qual és directora tècnica. Va ser membre del Secretariat del CJB

l’any 2006 i va assumir la respon-sabilitat del programa d’Educa-ció. El nou Secretariat també va escollir, com a vicepresidenta, Marta Cots, que té 28 anys i és comissària de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya – Demarca-ció del Barcelonès.

Carles Martí, cinquè ti-nent d’alcalde de Barcelona, va participar de l’acte públic de l’Assemblea (en substitució de

l’alcalde Jordi Hereu, que no va poder assistir-hi per motius per-sonals) juntament amb Eugeni Villalbí, secretari de Joventut de la Generalitat de Catalunya; Xavier Florensa, regidor de Joventut de l’Ajuntament de Barcelona, i de Toni Reig, president del CNJC. A l’acte també hi van acudir repre-sentants de tots els grups munici-pals amb representació al Ple, els i les quals van poder escoltar el pri-mer discurs de Núria Galan com a presidenta, en què va destacar que el CJB és un espai d’unitat en la diversitat de les entitats juvenils de Barcelona, i el discurs final d’aco-miadament de Fabian Mohedano, en què va fer un balanç de la tasca feta els darrers tres anys.

Finalment, recordem que el proper repte del CJB és el d’afrontar la campanya de par-ticipació a les eleccions muni-cipals del proper mes de maig. En aquest cas, l’objectiu serà implicar les entitats juvenils en el procés de definició dels programes previs als comicis i fer visible la seva importàn-cia estratègica en la vida de la ciutat. A més, òbviament, de fomentar la participació de la gent jove en aquestes eleccions tan importants per al futur de la ciutat.

Sílvia AbadMembre del Secretariat del Consell de la

Joventut de Barcelona (CJB)

“Per dur a terme aquest repte el CJB s’havia dotat, amb l’Observatori Barcelona Ciutat Jove (www.cjb.org), d’un mecanisme transparent, obert i participatiu d’avaluació de les polítiques de joventut, amb l’objectiu d’apropar la tasca de seguiment a les associacions juvenils i a la gent jove de la ciutat”

“Van escollir Núria Galan com a nova presiden-ta. Galan, de 29 anys, és membre del Centre d’Informació i Serveis a l’Estudiant de Catalunya (CISEC) des del 1999, entitat de la qual és direc-tora tècnica”


Eugeni Villalbí, secretari de Joventut de la Generalitat de Catalunya:

PARL

AMEN

T

Sacsejada cortès a Calàbria

Per als que participem al CNJC, Eugeni Villalbí és una cara coneguda i gentil, ja si-gui per haver compartit el Festival Mundial de la Joventut Barcelona 2004, la Troba-da Triangle Jove a Eivissa el 2005 o algun grup de treball. Comprovem que el des-patx de Calàbria no l’ha canviat i que, això sí, l’Eugeni vol sacsejar Calàbria. Torna al Govern català per “bastir”, com diu ell, la Secretaria de Joventut, després de ser el responsable del programa de polítiques per a gais, lesbianes i transsexuals de la Generalitat de Catalunya durant l’anterior legislatura, cosa que li dóna “un cert co-neixement de l’Administració”.

Nascut el 25 de juny de 1978, va inten-tar fer-se de les Joventuts d’Esquerra Re-publicana de Catalunya (JERC) a 1r de BUP, però els seus pares no el van deixar: “El criteri era la no-militància política”, expli-ca, “però als 18 anys vaig afiliar-m’hi”. Ens explica que ara acaba de “jubilar-se”. A les JERC, hi ha tingut una implicació orgànica important en l’àmbit nacional i al barri de les Corts de Barcelona i n’ha sigut el repre-sentant al Consell Nacional de la Joventut de Catalunya o al Consell de la Joventut de Barcelona. Remarca que s’ha encarregat de la interlocució amb entitats, cosa impor-tant, ja que “a Secretaria hem de comptar amb tot el teixit associatiu per impulsar les polítiques de joventut”, ens recalca.

L’Eugeni està, ara, “posant ordre a casa”, a Calàbria, i emprenent accions que facilitin l’emancipació juvenil, treballant des de la transversalitat i amb l’associaci-onisme juvenil.

“El que hem de fer d’immediat és posar ordre a casa i dibuixar una estructura que ens permeti treballar durant aquests quatre anys”

1�

1�


Abans que res, felicitats.Moltes gràcies.

És el tercer secretari de Jo-ventut que entrevistem en poc temps. Com va trobar la Secre-taria de Joventut quan va pren-dre possessió del càrrec, el 4 de desembre de 2006, i com la vol deixar?Bé, d’entrada, internament la vam trobar en una situació con-seqüència d’això que acabes de dir: de ser el tercer secretari que fa poc que ha passat per la casa. Com sabeu, l’últim any a Secre-taria de Joventut ha sigut una mica complicat per dos motius. Per un costat, per la conflicti-vitat interna que ha enrarit una mica l’ambient, i per un altre costat, perquè el propi ambient polític ha desembocat en una secretaria amb un equip de gent molt potent en uns moments una mica de desmotivació i amb moltes coses encara per fer. Pas-sats aquests quatre anys vinents, el que m’agradaria és poder do-tar la Secretaria de l’estructu-ra i pressupost que necessita i, sobretot, garantir un equip de gent més que preparada i amb molt d’entusiasme, molta il·lusió i moltes ganes de treballar. Amb el bon equip i els grans projectes que tenim al davant, farem molt bona feina.

Acció Social i Ciutadania

Com es fa perquè els temes de joventut no perdin capaci-tat d’influència i centralitat en dependre d’una conselleria es-pecífica, com és la d’Acció So-cial i Ciutadania, per comptes d’un departament central com Presidència?Tots teníem molta por quan es va saber que canviàvem de departa-ment, por de caure en l’àrea de les polítiques d’assistència i de serveis socials. Però jo crec que la por està fomentada sempre que el departament allà on va, que és el Departament d’Acció Social i Ciutadania, es mantingués una visió i un disseny com en el De-

partament de Benestar i Família. Abans del 2003, era poc més que l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS), uns valors de família, uns valors conservadors i amb un discurs molt moralista. El Departament d’Acció Social i Ciutadania ha superat aquest discurs i ara és el discurs de famílies, en plural, és el discurs de models socials di-ferents, i ha introduït l’eix de les polítiques transversals i drets de ciutadania. Més enllà del Depar-tament d’on penja Secretaria de Joventut, hi ha l’autonomia i la importància quant a pressupost, les persones que l’estan dirigint i la capacitat d’interlocució amb la resta de l’Administració. La Secretaria de Joventut continu-arà sent tan interdepartamental, amb unes polítiques tan inte-grals i un caràcter tan interins-titucional com abans. Aquesta voluntat i necessitat d’autono-mia, de capacitat de lideratge, que ha de tenir la Secretaria de Joventut hi era a Presidència i hi continuarà sent a Acció Social i Ciutadania. Jo, com a secretari, ho tinc molt clar, i la consellera Carme Capdevila també ho té molt clar.

L’Agència Catalana de Joventut

Quina prioritat té sobre la taula ara mateix?El que hem de fer prèviament, d’immediat, és la creació de l’Agència Catalana de Joventut; és posar ordre a casa i dibuixar una estructura que ens permeti treballar durant aquests quatre anys.

Què serà l’Agència Catalana de Joventut?L’Agència serà un paraigua que comprendrà dues funcions. En primer lloc, serà una eina molt vàlida per treballar les políti-ques de joventut durant aquests quatre anys, ja que ens perme-trà adaptar-nos a totes aquestes necessitats: nous programes, impuls de noves polítiques, in-fraestructura, recursos humans,

etc. En segon lloc, farà una fun-ció estructural i laboral, de reso-lució de tot el que seria la casa, ja que fins ara estàvem treballant moltes coses fora de la Secreta-ria a través d’una empresa, que és Turisme Juvenil de Catalunya (Tujuca).

Si Tujuca passa a la història, es deixarà una mica enrere també la imatge de joventut com a etapa de diversió i oci que difon el Carnet Jove?Com a gent jove també ens per-toca divertir-nos i gaudir amb propostes interessants d’oci. El problema és quan només es fa proposta d’oci. És a dir, el pro-blema que ha tingut la Secre-taria de Joventut durant molts anys, abans de l’actual color del Govern, és que segurament només hi havia polítiques d’in-auguració d’un alberg i del Car-net Jove. El Carnet Jove és un servei per a la gent jove i hem de garantir que no només inciti la gent jove al consum. Per això hi ha un treball adreçat a vin-cular-lo amb les línies de treball de la pròpia Secretaria, que és el programa “Connecta’t” del Carnet Jove, i un seguit d’acci-ons d’acord amb el Pla nacional de joventut. Sobre els albergs, al nostre país sembla que estiguin oblidats. Treballarem per mi-llorar la qualitat i el contingut social de la xarxa. Tenim com a objectiu les entitats, els i les jo-ves i les famílies.

Però per què fa falta el Car-net Jove per tenir avantatges si tenim un carnet d’identitat que ens diu l’edat?El Carnet Jove és un carnet que no el tens pel fet de ser jove, sinó que l’has d’adquirir, i et dóna uns serveis. Podria ser un club més amb avantatges. Una altra qüestió és discutir si pel fet de ser jove hauríem de tenir aquests avantatges directament. De fet, hauríem de tenir moltes més facilitats per desenvolupar el nostre projecte de vida, i això el Carnet Jove no ens ho resol amb un descompte per anar al teatre. Existeixen altres tipus

de carnets amb avantatges, però ens continuem qüestionant com hauria de ser l’accés a la cultu-ra. El que sí que crec és que el Carnet Jove s’ha de bastir, més enllà del propi consum pel con-sum. Hem de defugir d’aquesta imatge. I sobretot, insisteixo, el problema del Carnet Jove és que, en el seu moment, era l’eina i la cara visible de les polítiques de joventut. Avui en dia ningú ho pot dir. S’està treballant per la seva actualització. El Carnet Jove és ara una eina més d’ajuda a la gent jove.

Quines seran les línies del pla d’actuació de les polítiques de joventut durant la legislatura? La legislatura anterior, tot i el soroll, va significar una cosa im-portant: vam començar a bastir un edifici que només tenia faça-na, que no tenia res per dins, i se li va començar a donar con-tingut. Se li va començar a donar una capa de pintura diferent a la Secretaria. Nosaltres tindrem dos vessants. Per una part, la consolidació de tots aquests can-vis en les polítiques de joventut i d’emancipació, tot això serà de continuïtat. Per l’altra part, hi haurà un impuls i una innovació en, per exemple, les borses joves d’habitatge i les oficines joves de treball. Tot això haurà d’estar englobat dins d’un pacte nacio-nal per l’emancipació, com ens marca el pacte de govern.

Pacte nacional per l’emancipació

En què consistirà el Pacte na-cional per l’emancipació?Aquest primer any ha de ser de situació i desenvolupament de projectes que necessiten una revi-sió, com les borses joves d’habi-tatge (que per si soles funcionen), la mateixa Llei de polítiques de joventut, l’Agència Catalana de Joventut, projectes que vénen de la legislatura anterior o que són necessaris per tenir la casa orde-nada. Si entenem l’emancipació com un criteri totalment trans-versal, no seria lògic començar el

PARL

AMEN

T

Pacte nacional de l’emancipació abans que altres qüestions com el Pla nacional d’ocupació. I ja du-rant l’any vinent, en el marc del Pacte nacional per l’emancipació, es farà un treball interdeparta-mental dins del mateix Govern, i, per un altre costat, treballarem de forma participativa i involucra-rem a tothom, no només quan ja estiguin les decisions preses, sinó prèviament, amb el Consell Naci-onal de la Joventut de Catalunya i el moviment associatiu.

Si som la generació més ben formada, per què hi ha sous de tres xifres i costa tant tenir pis? En resum, per què és tan difícil emancipar-se?Des de Joventut hem de treballar sense frustrar les expectatives de ningú. Això vol dir que hem de ser conscients que les borses joves d’habitatge per si soles no solucio-naran el problema d’habitatge del nostre país. En habitatge, hem de fer que el lloguer sigui una alter-nativa clara i vàlida a la compra i que desgravi en la declaració de la renda. En treball, és clar que la situació laboral de la gent jove es defineix clarament per preca-rietat, en molts àmbits, des de la temporalitat, sous baixos, tipus de contracte, condicions de tre-ball, sinistralitat… i més tenint en compte la preparació de molts joves per accedir a aquests llocs de treball. L’acord nacional per l’ocupació juvenil identificarà i ajudarà a resoldre situacions de sous precaris, i establirà ponts entre educació i món laboral, i sobretot centrat en la gent jove. De fet, ja hi ha pactes d’ocupació, hi ha acords i cal implicar patro-nals, sindicals, departaments, etc., per identificar problemes i intentar posar-hi solució.

Malgrat que les borses d’ha-bitatge jove no siguin una re-cepta màgica per solucionar el preocupant problema de l’ha-bitatge, creu que són una bona eina per trobar pis?Les borses d’habitatge jove són una bona via per trobar pis i, sobretot, per fer una cosa que nosaltres ja feia temps que està-vem fent –i que ara sembla que amb aquesta llei d’habitatge hi ha algú que ha descobert la sopa d’all–, que és posar pisos buits als mercats. En poblacions com

Amposta o altres ciutats on hi ha veïnatge i coneixement entre les persones, es demostra que no hi ha casos de morositat ni des-trucció de pisos: tothom paga, tothom compleix, ni el propietari ni l’usuari s’han de preocupar ab-solutament de res, no hi ha costos de gestió, les coses es fan amb to-tal transparència i servei per les dues bandes. Per això cada cop més persones estan disposades a posar el seu habitatge buit de lloguer al mercat, mitjançant les borses joves d’habitatge, encara que ingressin una mica menys en concepte de lloguer. En el cas de Barcelona, el preu és un 8,5% in-ferior. Per tant, funciona, i també el servei d’assessorament.

De quina forma treballen amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge?Hi ha els crèdits de l’emancipació, línies de suport als ajuntaments o ajuts per arreglar un pis. Ja que l’habitatge és un dels principals problemes de la joventut, també cal dir que les relacions entre la Secretaria d’Habitatge i la Se-cretaria de Joventut eren i són excel·lents i que les possibilitats de treball aniran tan enllà com la voluntat política, que hi és tota, de les dues parts, i, sobretot, tan enllà com el pressupost ens per-meti arribar. Cal destacar, doncs, que la coordinació en gran part de les dues àrees és excel·lent.

L’okupació

Què en pensa de l’okupació?L’okupació com a tal ha de res-pondre al marc legal en què es-tem. Jo crec que els propietaris tenen uns drets que s’han de res-pectar. No tenim més eines ac-tualment per donar-hi volta. Per tant, els i les okupes han d’enten-dre que hi ha un marc legal que s’ha de complir i les institucions tenim l’obligació de complir-lo, però no pot ser que ens quedem només amb el discurs estètic per-què al cap i a la fi l’okupació ens està plasmant que tenim un pro-blema d’accés a l’habitatge. No estic gens d’acord amb aquells sectors conservadors que agafen l’okupació des d’un punt de vista de la criminalització i simple-ment es queden amb el discurs estètic de la criminalització de les persones que okupen, ja que l’okupació respon a una situació que va més enllà, que és la man-ca d’accés a l’habitatge i l’ús de l’habitatge com a eina d’especu-lació i no com un dret social. La llei de l’habitatge tendeix cap a aquesta línia amb la qual la Se-cretaria de Joventut estem total-ment d’acord: l’habitatge ha de ser un dret, realment, i no una eina d’especulació.

I tenim un altre problema que és la falta d’equipaments juvenils.I també hi ha el problema de la falta de pressupost per poder donar-hi resposta, perquè a ve-gades sembla que les regidories de Joventut o la Secretaria de Joventut no vulguin donar-hi

Llei de polítiques de joventutL’esborrany de la Llei de polítiques de joventut és sobre la taula del nou se-cretari de Joventut de la Generalitat de Catalunya, Eugeni Villalbí, que vol re-cuperar la feina feta fins ara, valorar-la i revisar-la: “Entenem que hi va haver un procés de treball terri-torial i amb entitats que lògicament no tornarem a obrir, però sí que mirarem si amb les principals enti-tats municipalistes hi ha encara un debat obert.” Assegura que “tampoc engegarem la Llei sense acabar el debat d’esme-nes fetes pel Consell Na-cional de la Joventut de Catalunya. Fet tot això, enguany la Llei entrarà al Parlament per a la seva aprovació”.

Un cop aprovada, “la Llei ens permetrà, primer que res, desenvolupar le-galment l’única compe-tència exclusiva de l’Es-tatut d’Autonomia que ens quedava per legislar. Per altra banda, posa-rem ordre en polítiques de joventut als ajunta-ments, a les entitats, als equipaments juvenils i a les actuacions de la Ge-neralitat, per deixar clar quin és el marc d’actuació de cadascú i quins nivells d’interlocució hi haurà.” A l’últim, Villalbí creu que “la Llei també ha de servir per a tots aquells profes-sionals de la joventut, per dignificar el seu treball i el seu perfil professional”.

�0

PARL

AMEN

T

“La legislatura anterior, tot i el soroll, va signifi-car una cosa important: vam començar a bastir un edifici que només tenia façana, que no te-nia res per dins, i se li va començar a donar con-tingut”


�1


PARL

AMEN

T

resposta. No no, sí que en vo-lem donar i de fet aquests dies hem estat treballant les prime-res propostes de pressupost per al 2007 i ens hi hem esmerçat. També cal ser realistes i, arran de l’estudi de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia sobre els equi-paments de les entitats juvenils a Barcelona, podem afirmar que la majoria d’associacions (per poc, però la majoria) sí que contaven amb espais suficients. És veritat que hi ha una mancança d’espais i d’equipaments i en part seria fà-cil de respondre si hi hagués una flexibilització d’hores d’obertura i ús d’espais municipals.

La participació juvenil

Ara fa unes setmanes es feia públic l’estudi sobre l’abstenció a les eleccions del Parlament de Catalunya de l’1 de novem-bre de 2006 que assenyalava la gent jove com el col·lectiu més significatiu d’abstencionistes: més del 46,5% dels que no van votar eren menors de 34 anys. Com es pot fer participar aquesta gent?D’entrada, el que es pot fer és que les campanyes de participa-ció que el Consell Nacional de la Joventut impulsa surtin als mit-jans públics de comunicació en un procés electoral, ja que crec

que seria un bon punt d’inici i de treball perquè es reconegués també la tasca des del mateix sector juvenil del nostre país que sí que està implicat i motivat per-

què hi hagi participació en cada cita electoral. La veritat és que és preocupant, que estem carregats de raó, que hem de continuar treballant més en les polítiques de joventut i que la feina del Consell Nacional de la Joventut és una bona feina. A més a més, cada vegada hi ha més gent jove que participa però que no ho fa a través de les entitats juvenils, i tenim el repte de saber com ar-ticulem tot aquest moviment, sense deixar de donar suport al teixit associatiu.

Si milloren les condicions de vida dels i les joves, es reduirà l’abstenció?Els polítics hem de començar a fer una mica d’autocrítica i ens hem de començar a preocupar. Jo no crec que els polítics i les institucions no estiguem fent feina, però hem de preocupar-nos també de com la traslla-dem, comuniquem, a tothom. No hem de caure en el discurs criminalitzador de la gent jove perquè segurament hi ha hagut una caiguda de la participació que haurà sigut en totes les fran-ges d’edat. No només no va anar a votar la gent jove. No va anar a votar molta gent. Suposo que això respon a la conjuntura po-lítica del moment i a l’actuació dels partits polítics, que ajuden que de vegades la gent tingui ga-nes de quedar-se a casa.

Massa soroll.Durant aquests tres anys va ha-ver-hi molta feina a la Secretaria, no només molt soroll. Però la fei-na no va sortir enlloc.

Abans parlava que les entitats han de buscar com canalitzar les noves formes de participa-ció juvenil. Quins altres reptes creu que té el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i, en general, l’associacionisme juvenil?Crec que hi ha un repte que per part de la Secretaria ja el té su-perat, i és que les institucions a les quals s’adrecen i treballen en-tenguin que és la millor eina de la qual disposem per treballar: gent jove compromesa, educada amb valors i capacitat d’enten-dre què és això de la implicació. Em comprometo a fer amb el Consell Nacional de la Joventut aquesta pedagogia: què repre-

senten les entitats juvenils. Totes tenen un paper de compromís amb la democràcia i de forma-ció de ciutadans. Ara no sabem ben bé si estem en un moment de crisi com a entitats juvenils. La implicació de la gent en una organització està en un moment de canvi i en el moviment juvenil també ens ressentim, d’aquesta situació, però hem de poder tre-ballar amb això.

Ara estem davant d’una de les millors formes de treball que podem fer i que espero que du-rant aquests quatre anys puguem treballar conjuntament. El Con-sell Nacional de la Joventut és una eina molt vàlida i ara tenim un gran repte i crec que en som conscients: hem de poder treba-llar directament amb les insti-tucions (ajuntaments, consells comarcals i diputacions) i sobre-tot amb aquell teixit associatiu juvenil que és a tot el territori.

Tenim un projecte de territori-alització del Consell Nacional de la Joventut, amb els consells locals de joventut, una eina valu-osíssima per millorar la salut del teixit associatiu. Un procés de territorialització que pot ser molt important, pot ser clau, per tei-xir per primera vegada una visió real de territori i de país quant a associacionisme juvenil. Em comprometo a agafar de la mà el Consell Nacional de la Joventut per fer tot el que estigui al nos-tre abast per garantir que durant aquests quatre anys, o abans, pu-guem completar aquesta conso-lidació del Consell Nacional de la Joventut realment en un àmbit

nacional, que és el que li pertoca: estar a tot arreu per poder teixir el territori.

Injuve

Quina relació manté Secre-taria de Joventut amb l’Insti-tuto de la Juventud de España (Injuve)?Tenim una relació cordial.

No hi ha invasió de compe-tències?Sí, hi ha invasió de competències. És preocupant que quan estem treballant amb altres instituci-ons estem parlant més de l’àmbit competencial que del contingut de les actuacions. Cal insistir que això no és un problema català, és un problema de l’Estat, que s’en-testa a fer actuacions i promoure plans que sobrepassen les pròpies competències de què disposen. Jo crec que el marc legal està més que definit i intentarem treballar sense deixar passar cap cas d’inva-sió de competències, defensant el nostre àmbit, de la mateixa forma que no podem tenir certs espais de representació internacional. És l’Estat qui els té, i les comunitats autònomes tenim l’espai de joc que tenim. Així, el mínim que es pot demanar a l’Estat és que respecti aquestes regles del joc en l’àmbit competencial i al mateix temps que respongui quant a re-cursos. Per desenvolupar les com-petències exclusives, necessitem el corresponent traspàs econòmic, i això afecta el Consell Nacional de la Joventut. Si som Espanya, per dir-ho així, ho som per a tot, i no és lògic que l’Injuve doni suport d’una forma desproporcionada al Consejo de la Juventud de Es-paña, ja que el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i els i les joves que en formen part també són part d’aquest Estat i han de re-bre suport econòmic. Quant a les relacions estatals, espero que pu-guin ser cordials i de col·laboració mútua sempre que hi hagi aquest respecte cap a la població jove i el teixit associatiu català i a les com-petències exclusives i pressupostà-ries del Govern català.

Miquel Àngel LozanoDirector de Programes del CNJC

Mireia SabartésCap de Comunicació del CNJC

“Em comprometo a aga-far de la mà el Consell Nacional de la Joven-tut per fer tot el que estigui al nostre abast per garantir que durant aquests quatre anys, o abans, puguem comple-tar aquesta consolidació del Consell Nacional de la Joventut realment en un àmbit nacional, que és el que li pertoca: es-tar a tot arreu per poder teixir el territori”

“El que es pot fer és que les campanyes de par-ticipació que el Consell Nacional de la Joventut impulsa surtin als mit-jans públics de comuni-cació en un procés elec-toral, ja que crec que seria un bon punt d’inici i de treball perquè es re-conegués també la tas-ca des del mateix sector juvenil del nostre país que sí que està implicat i motivat perquè hi hagi participació en cada cita electoral”

ENTI

TATS


��

L’habitatge ha sigut un dels nostres grans fronts en aquests úl-tims anys i ho seguirà sent. Els i les joves volem solucions per aquest problema de primera magnitud, necessitem polítiques

valentes i agosarades i no pas l’abdicació que ha caracteritzat aquestes polítiques, massa façana i poc fons. Per això, des de l’Avalot hem cre-gut que és l’hora que els i les joves prenguem el protagonisme, aportant solucions i més de 50.000 signatures que els donin suport. És l’hora de polítiques valentes amb capacitat d’incidència sobre un mercat ab-solutament descontrolat, per això, des de l’Avalot demanem la reserva del 65% del sòl urbà i urbanitzable. També pensem que és l’hora d’un canvi de model on el lloguer social prengui el protagonisme; així, de-manem que de l’habitatge de protecció social que es realitzi, el 70% sigui en lloguer. Ara, també fa falta canviar el model de lloguer social que s’ha realitzat al nostre país, el lloguer social ha de deixar de ser una transició cap a la compra, hem de poder tenir lloguer social més enllà de cinc anys. Per últim, la ILP fa referència a la necessitat d’una veritable aposta pressupostària i destinar una partida no inferior al 7% dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya.

Joves i sindicalistesL’Avalot – Joves de la UGT de Catalunya vam celebrar la nostra V Assemblea Nacional el passat 24 de febrer. Com a joves i sindicalistes, volem denunciar tots els nostres problemes i mantenir així una de les nos-tres senyes d’identitat. És a dir, denunciar, proposar i treballar en les solucions d’aquests problemes. Per aquest motiu, sortim d’aquesta assemblea amb dues grans campanyes: la iniciativa legislativa popular “Signa, per un habitatge digne” i “Posa’t a 1000, cap conveni per sota”.

Posa’t a 1.000, cap conveni per sota

L’altra campanya que tirarem endavant, conjuntament amb la UGT de Catalunya, és el “Posa’t a 1.000, cap conveni per sota”. La precarietat laboral juvenil té moltes cares: temporalitat, sinistralitat, distribució irregular de la jornada, subocupació i salaris baixos. O millor dit, sa-laris indignes: amb sous entre 600€ i 900€ no es pot viure dignament. El compromís pres per la UGT d’anar a totes les taules de negociació de convenis amb aquest objectiu és una mostra de valentia i decisió. Des de l’Avalot volem impulsar i donar a conèixer aquesta campanya a la ciutadania en general i als joves en particular, volem que sigui una reivindicació de gran part de la nostre societat. Perquè els companys i companyes que participen de les taules de negociació sentin el suport de gran part de la nostre societat.

L’Avalot continuarà treballant els dos propers anys perquè els joves no normalitzem la precarietat i no la interioritzem. No volem que ens diguin que “és el que us toca”. La precarietat mai ha de ser normal.

Chakir el HomraniPortaveu nacional de l’Avalot – Joves de la UGT de Catalunya

E splac, en una radiografia breu dels darrers vint-i-cinc anys, compta amb

un centenar d’esplais federats, uns 8.000 infants i joves inscrits, 3.000 monitors i monitores i uns 300 socis i sòcies col·laboradors. Esplac, a més de l’activitat habi-tual dels seus esplais (activitats de dissabte durant el curs i colò-nies, campaments, rutes, activi-tats internacionals i casals d’estiu durant l’estiu) ha recolzat la cre-ació de nous projectes educatius i associatius. Uns bons exemples d’això són l’Escola Lliure El Sol, l’Associació de Casals de Joves de Catalunya o el mateix Moviment Laic i Progressista.

Cent esplais, cent escoles de ciutadania

Els esplais som escoles de ciu-tadania, espais de participació liderats pels equips de monitors i monitores, on els infants aprenen a decidir i ser coresponsables del seu procés educatiu. Escoles, per tant, de formació de ciutadans actius, compromesos, crítics, lliurepensadors, emancipats, as-sociats, feliços.

Aquesta societat, massa sovint, obvia i oblida els infants. Simple-

ment per no ser majors d’edat, la societat no crea espais on els in-fants puguin opinar sobre aquells temes que els interessen i sobre els quals tenen opinions formades; per exemple, els infants són un dels col·lectius que gaudeix més de les places dels nostres barris i, en canvi, a l’hora de dissenyar-ne una, mai se’ls consulta sobre com els agradaria que fos.

Els infants són ciutadania i la seva opinió hauria de comptar igual que la dels adults en alguns aspectes. Cal reivindicar el paper dels esplais, ja que són veritables altaveus dels infants i del jovent i cal el reconeixement de les insti-tucions, tot fomentant-ne aquest paper.

I qui lidera aquestes escoles de ciutadania, qui exerceix la tasca d’educador? Els i les Jo-ves, amb majúscules i amb ne-greta perquè tothom ho sàpiga. Els i les joves dels esplais lideren aquests projectes compromesos amb la construcció d’un món més just, més lliure i més feliç. I ho fan des del desinterès eco-nòmic, perquè no cobren, i ho fan des de la militància activa i compromesa amb uns projectes i amb els seus esplais, i ho fan educant-se, perquè per educar, ens eduquem!

El dia 4 de març de 2007 Esplac va celebrar l’Assemblea General Ordinària al Museu de Badalona, el mateix espai que ens va veure néixer. L’Assemblea va ser el punt de partida de la nostra celebració, que tindrà un vessant festiu i un de treball.

El festiu conté concerts, una excursió al Matagalls des de la casa de colònies del Mas Pujo-lar (Viladrau), una jornada en la qual cada esplai plantarà un arbre a la seva ciutat, una celebració conjunta de la Diada dels Drets dels Infants. I s’edita-ran materials en com-memoració de l’efe-mèride per part dels esplais, els infants i els monitors i monito-res, una pàgina web (www.esplac.org/25anys)…

I el de treball és l’obertura d’un procés congressual que ens haurà de servir per actualitzar el Projecte educatiu d’Esplac i per aportar eines i formació als equips de monitors i monitores i als esplais amb vista a millorar la seva activitat amb els infants. Aquest procés culminarà d’aquí un any amb l’edició d’un nou lli-bre de la col·lecció “L’Esmolet”.

En fi, a Esplac estem contents de poder celebrar aquest aniver-sari i ens agradaria compartir-lo amb vosaltres, hi esteu convidats i convidades!

Arcadi Corominas BaigPresident d’Esplais Catalans, Esplac

[email protected]

www.esplac.org/25anys

��


ENTI

TATS

El 31 de gener de 1982 naixia a Badalona Esplais Catalans (ESPLAC), amb la voluntat d’aplegar els es-plais laics i progressistes de Catalunya sota un ma-teix aixopluc ideològic i de treball per a la trans-formació social a partir de l’educació dels infants i joves. Enguany celebrem els 25 anys. Més enllà de la mera celebració, és una bona ocasió per posar

en relleu el treball que els esplais fem a la societat i donar a conèixer els nombrosos projectes, qui els duu a terme i de quina manera ho fan. I, tam-bé, per explicar que l’associacionisme educatiu no gaudeix del reconeixement social i institucional que mereix ni tampoc dels recursos econòmics, infraestructurals ni materials que necessita.

Esplac, 25 anys d’esplai laic i progressista

“Cal reivindicar el paper dels esplais, ja que són verita-bles altaveus dels

infants i del jovent i cal el reconeixement de les institucions, tot fomentant-ne

aquest paper”

El treball de base realitzat en els anys anteriors i les eleccions al Parlament de

Catalunya, amb la formació d’un nou govern d’esquerres i catalanista, han configurat un nou panorama polític que situa les JERC com a l’organització capdavantera en l’àmbit polític juvenil. Situació que ens ator-ga una gran responsabilitat, ja que ara més que mai tenim a les mans les eines per avançar en la construcció nacional dels Països Catalans i en l’emancipació del jovent català.

De Salses a Guardamar i de Fraga a MaóEn els darrers anys, les JERC han experimentat un creixement i consolidació territorial que ha permès estendre el projecte de l’esquerra independentista a molts pobles i comarques del país. L’augment de la dinàmica territorial, la renovada presència al País Valencià, a la Catalunya Nord, a Andorra i a les Illes es veurà reflectida en les properes eleccions municipals, on el crei-xement de joves regidors de l’es-querra independentista serà una realitat.

El jovent independentista, doncs, serà clau en molts ajun-taments per a la conformació de majories i, el que és més impor-tant, per a l’aplicació de políti-ques que han de centrar-se en l’emancipació juvenil, la redis-tribució de la riquesa, l’equilibri mediambiental i la construcció nacional.

Un salt endavant en les polítiques de joventutLa conformació d’un nou govern al Principat de Catalunya, que ha obtingut el suport dels tres grups parlamentaris d’esquerres

2007: un salt endavant per millorar les condicions de vida juvenils

Per les JERC, el jovent independentista, el 2007 és l’any que ha de suposar un salt endavant de l’organització, en la seva capacitat d’incidència política i en la millora de les condicions de vida dels i les joves.

i catalanistes, ha permès la im-plicació de les JERC en la defi-nició i l’acció diària de les polí-tiques de joventut a Catalunya. Eugeni Villalbí, secretari general de Joventut, impulsarà noves po-lítiques de joventut centrades en l’emancipació. La recuperació i millora de projectes com la Llei de polítiques de joventut, l’exten-sió de les borses d’habitatge jove i més i millor suport a l’associaci-onisme han de ser els pilars d’un nou projecte en les polítiques de joventut de la Generalitat. Des de l’any 2003 Xavier Florensa ja era, a més, regidor de Joventut de Barcelona.

L’accés a l’habitatge, en el centre de l’agenda políticaLes JERC han renovat la re-presentació al Parlament de Catalunya, i Pere Aragonès ha estat escollit diputat, responsa-bilitzant-se, en el marc del grup

parlamentari independentista, de les polítiques de joventut i d’ha-bitatge. L’aprovació de la nova Llei pel dret a l’habitatge ha de facilitar l’accés dels i les joves a un habitatge digne i assequible, i ha de proporcionar les eines a les administracions públiques per tirar endavant polítiques d’habi-tatge millors i concebudes com a polítiques d’interès general. Catalunya no pot quedar enrere en l’oferta d’habitatge protegit respecte a altres territoris, i en el pas pel Parlament caldrà apro-fundir en la llei per ampliar el parc d’habitatges amb protecció oficial.

Plantant cara al centralisme políticEl jovent independentista també és present, des del passat novem-bre, al Congrés de Diputats. Les dues diputades de les JERC (Laia Cañigueral i Georgina Oliva) són una peça clau per intervenir en

aquelles polítiques. La millora del subsidi per maternitat per a joves treballadores o la inclusió del di-ferencial territorial del cost de la vida en les beques universitàries són els primers èxits del jovent in-dependentista en aquest àmbit.

Per tots els mitjans, independència i socialismeEl jovent independentista dispo-sa de nous mitjans al seu abast per avançar cap a uns Països Ca-talans independents i socialistes. La presència institucional és una nova forma de lluita important, però que no pot substituir la pre-sència al carrer. La mobilització juvenil que impulsen les JERC ha de continuar per dotar d’un suport social les iniciatives que impulsin els joves independen-tistes des del govern, els ajunta-ments o les cambres parlamen-tàries.

El 2007 té les millors pers-pectives per fer un salt endavant com a joves i com a país. Només d’aquesta manera aconseguirem una emancipació menys difícil per al jovent, perquè emanci-pació nacional és emancipació social, i emancipació social és emancipació juvenil.

JERC – Jovent Independentista

ENTI

TATS

��


Eugeni Villalbí

Laia Cañigueral

Georgina Oliva

Xavier Florensa

Pere Aragonès

ENTI

TATS

��


Catalunya és un país amb una important vocació emprenedora, un veritable

planter de joves treballadors que arrisquen recursos per empren-dre negocis i que són el motor d’aquest país. En aquest sentit, les Joves Cambres de Catalunya estan portant a terme al nostre país, des de fa més de quaranta anys, una important tasca en fa-vor de la joventut emprenedora. Per reconèixer el paper dels joves emprenedors, la Jove Cambra Internacional de Catalunya va escollir entre una quarantena de joves representants de tot el territori català, el Millor Empre-nedor Creatiu de Catalunya. En la primera edició d’aquest premi,

realitzada el passat mes de juny, va resultar guanyador el jove llei-datà Amadeu Roig, de 39 anys, amb l’empresa Indumix, especi-alitzada en l’alimentació d’ani-mals de ramaderia. Aquest pre-mi compta al nostre país amb el reconeixement de la Generalitat de Catalunya, a través del Cidem i de la Secretaria de Relacions In-ternacionals, ja que ha conside-rat la trajectòria i experiència de la Jove Cambra en l’organització de premis i concursos d’aquest tipus i, sobretot, per considerar important que es reconegui l’es-forç dels joves emprenedors, que són els que generen bona part de la riquesa al nostre país.

Posteriorment, Amadeu Roig va ser escollit com el Millor Jove Emprenedor Creatiu del Món, en proclamar-se guanyador del premi Creative Young Entre-preneur Award (CYEA), que organitza la Junior Chamber International. La proclamació va ser al Congrés Mundial de la Junior Chamber International, que es va fer a Seül (Corea), el mes de novembre passat. Aquest premi reconeix la creativitat i la innovació a les empreses de les regions més creatives del món. El guanyador de l’edició d’en-guany és propietari de diverses empreses, entre elles Indumix. El gran èxit de la companyia ha estat mantenir el negoci famili-

ar a través de l’especialització i crear una diferenciació que li ha permès ser líder. Així, de ser un integrador de porcs amb fàbrica de pinsos a expenses del mer-cat a l’àrea de Lleida, ha passat a convertir-se en un expert en nutrició de remugants, especi-alista en vaques lleteres, vedells d’engreixament i de xais, capaç d’aportar solucions i experiències en know-how del més alt nivell mundial a països en creixement de clima semiàrid, com són els de l’Arc Mediterrani i l’Orient Mitjà. Amb Amadeu Roig vam estar parlant i aquesta entrevista és el resultat de la conversa que vam mantenir.

Què representa haver guanyat el premi al Millor Emprene-dor Creatiu del Món?Primer de tot, un orgull. Poder representar el nostre país a aquest nivell és un orgull i després poder correspondre de la millor ma-nera possible.

Quines característiques creus que et fan destacar de la resta d’emprenedors que hi ha al món?Potser per la manera de ser, la tenacitat i les ganes de tirar els pro-jectes endavant. La sistemàtica en la planificació i intentar buscar coses innovadores dins de sectors ja tradicionals, en els quals estem immersos. Passar d’una empresa familiar de caire productiu a una empresa més internacional i de caire més innovador i en expansió.

Aquest seria el teu cas, una empresa familiar que creix i s’especialitza.Sobretot, el que he volgut és centrar les meves activitats. Hem intentat aportar solucions als nostres clients. Intentem buscar el que ells poden necessitar i donar-los la solució, perquè a partir de la nostra experiència puguin millorar. Jo no podria vendre un producte en el qual no cregués i pensés que estic donant el millor de mi mateix.

Com es dirigeixen tres empreses a la vegada?Amb molta dificultat. El sector primari és molt dur. El pinso és a vegades un sector complicat de l’economia primària. Es treballa amb ramaders amb marges molt ajustats i estem obligats a sortir fora perquè les tendències polítiques a vegades no corresponen amb les tendències del mercat. Això obliga a buscar nous reptes. I aquests nous reptes els hem buscat en la internacionalització. A la vegada, també ens ha pogut servir per tenir empreses que treba-llessin amb altres sectors que estiguessin relacionats.

Quin és el projecte de futur més immediat que tens?Amb Indumix, a més de consolidar-nos en el mercat que tenim aquí, hem volgut créixer internacionalment. Vam crear una filial al Marroc que ja la tenim consolidada, i hi continuem creixent. Properament, crearem una a Tunis en el mateix sector dels remu-gants en aquell país i partint del model que ja tenim clar, que és el que ens funciona.

Jordi SimonDirector de Comunicació i imatge de

Jove Cambra Internacional (JCI) [email protected]

http://www.jci.cat

Un jove empresari catalàescollit el millor jove emprenedor del mónL’emprenedor lleidatà Amadeu Roig va guanyar el premi el passat mes de novembre a Corea

“Aquest premi compta al nostre país amb el re-coneixement de la Generalitat de Catalunya, a través del Cidem i de la Secretaria de Relacions Internacionals, ja que ha considerat la trajectòria i experiència de la Jove Cambra en l’organització de premis i concursos d’aquest tipus i, sobre-tot, per considerar important que es reconegui l’esforç dels joves emprenedors, que són els que generen bona part de la riquesa al nostre país”

ENTI

TATS


��

El model, en conjunt posi-tiu, ha significat la incor-poració de la gestió pública

del mercat privat d’habitatge de lloguer. En molts casos, direc-tament des de les regidories de joventut dels Ajuntaments, his-tòricament condemnades a fes-tes, casals de joves, informació i dinamització juvenil.

Els bons resultats de les bor-ses joves reforcen la idea de la intervenció pública en el mer-cat privat i la capacitat de les administracions locals de dina-mitzar el seu parc immobiliari. Per aquest motiu, cal renovar constantment les oportunitats

que donem a joves i propietaris per continuar fent de les borses la punta de llança en la creació de noves fórmules que facilitin l’emancipació juvenil.

Els regidors i regidores de joventut han de proposar noves reformes fiscals. Esforços muni-cipals encaminats a alleugerir i millorar les condicions fiscals de propietaris i inquilins. Des de la Joventut Socialista de Catalunya en proposem algunes, que tenen a veure amb avantatges fiscals per a propietaris i millors con-dicions per a inquilins. Els ajun-taments han de poder bonificar el 100% de l’IBI als propietaris que posin el seu pis al servei de la borsa, a canvi que el cost de lloguer no superi el preu mitjà de la zona.

La Generalitat de Catalunya i la conselleria de Medi Ambient i Habitatge han de poder garantir el cobrament de la mensualitat a tots els propietaris, no durant un any, sinó durant 5, com fa amb els pisos gestionats a través de la Xarxa Social. D’aquesta manera, la recerca de la seguretat en el lloguer permetrà la incorporació de més habitatges en les borses públiques. I, a més, aquesta ha de ser una mesura únicament per a les oficines públiques de lloguer i no pas per API privats.

Per una altra banda, cal que el govern d’entesa apliqui fór-mules que permetin obtenir una hipoteca jove, com d’altres co-munitats autònomes han fet, i que han tingut resultats positius, mitjançant l’acord amb les cai-xes i bancs, com ja ha fet amb els Crèdits d’Emancipació Juvenil.

Totes les administracions, municipals, supramunicipals i autonòmiques han de posar tots els seus recursos per garantir un millor accés dels i les joves a l’habitatge de lloguer. Existeixen fórmules que, per menys del que costa asfaltar un carrer, podrien beneficiar milers de joves en cada municipis. La Joventut Socialis-ta de Catalunya fa política amb propostes concretes, amb menys pancartes i prenent-nos seriosa-ment un problema que ens afecta a tothom. Som el jovent de l’ha-bitatge. Us convido a participar del debat i les solucions.

Raül Moreno MontañaPrimer secretari de la Joventut Socialista

de Catalunya (JSC)

www.lafactoriasocialista.orghttp://raulmorenoblog.blogspot.com

Els joves socialistes busquem solucions a l’habitatge

S’han endegat en diversos ajuntaments polítiques que faciliten l’accés dels i les joves a habitatges de lloguer. Els convenis amb la Secretaria General de Joventut, Adigsa, consells comarcals i altres entitats supramunicipals han pro-curat la creació de les conegudes borses joves d’habitatge de lloguer.

“Els bons resultats de les borses joves re-forcen la idea de la

intervenció pública en el mercat privat i la

capacitat de les admi-nistracions locals de

dinamitzar el seu parc immobiliari”

“La Generalitat de Catalunya i la conse-lleria de Medi Ambi-ent i Habitatge han de poder garantir el cobrament de la

mensualitat a tots els propietaris, no durant un any, sinó durant 5, com fa amb els pisos gestionats a través de

la Xarxa Social”

ENTI

TATS

��


En la Catalunya postnacio-nal del tripartit, on el presi-dent del país és un dirigent

del PSOE, la Joventut Naciona-lista de Catalunya es prepara per afrontar una etapa on les institu-cions catalanes no tindran com a objectiu principal el progrés na-cional i social de Catalunya, sinó practicar una política de baix ni-vell, de fer poc soroll i, sobretot, de no incomodar el partit mare, el PSOE, i el seu president.

En aquesta conjuntura, on l’aliança dels membres del tripar-tit i de la majoria de mitjans de comunicació intenten accentuar el debat polític exclusivament en l’eix esquerra-dreta, la JNC renuncia a jugar a aquest joc, que resulta del tot estèril per a les aspiracions i anhels del nostre poble, i assumeix el rol de força central del nacionalisme i l’inde-pendentisme juvenil català.

D’altra banda, però, la JNC ha de seguir fent camí després de trenta anys d’història. Aquest camí passa per mirar al futur amb dos horitzons clars: seguir treballant per construir la na-ció catalana i fer-ho amb la mi-rada posada a Europa i el món. Tot això amb un agreujant que es deriva de la situació actual de Catalunya: no només hem de treballar en la reconstrucció nacional i social del nostre país, sinó que hem de vetllar perquè el grau d’autogovern aconseguit fins avui no retrocedeixi amb la complicitat del govern català. I em refereixo al model d’immer-sió lingüística, al dret de definir i executar un model de prestaci-ons socials des de casa nostra o

al desenvolupament de l’Estatut amb la màxima ambició, per exemple.

Aquest seguir fent camí de la JNC l’hem definit l’any 2007 com el sobiranisme social liberal. En què consisteix? A posar un nom clar quan expliquem què és la JNC: som joves sobiranistes que lluitem pel progrés nacional i social de Catalunya i que cre-iem en l’esforç individual de les persones. Aquest és un concepte clar i ampli alhora, i que permet que els milers de militants i sim-patitzants de la nostra organitza-ció s’hi sentin còmodes al mateix temps que obre les portes a tots aquells joves que s’hi vulguin sumar.

Fem, però, una breu mirada retrospectiva. Paraules com com-promís, progrés, pàtria, progrés nacional i social, justícia social, llibertat o independència han estat presents al llarg de trenta anys en el corpus ideològic de

la nostra organització. Hem aconseguit fites com la desapa-rició del servei militar obligatori i hem dut a terme campanyes d’activisme amb ressò interna-cional. El “Freedom for Catalo-nia” del 92 s’ha transformat en el “Catalonia is not Spain” dels darrers anys.

Ara que el món sap quina és la situació de Catalunya i sense deixar d’explicar-ho arreu, cal que ens atrevim a fer aquesta afir-mació de portes endins i que fem un exercici pedagògic entre tota la gent de casa nostra. No pas com

una contraposició negativa vers Espanya, sinó entesa com una manera positiva de ser. A més, ho podem fer amb la legitimitat que ens dóna un text refrendat pel poble de Catalunya i votat per les Corts espanyoles que reconeix que Catalunya és una nació. Si Catalunya és una nació, aleshores Catalunya no és Espanya.

Partint d’aquestes premisses, la JNC seguirà treballant al ser-vei del país amb una manera de fer i de ser pròpies: som gent pre-parada, treballem amb rigorosi-tat i fem la feina ben feta. Som una màquina d’energia per fer avançar el país.

Amb la mirada posada a les eleccions municipals, des d’ara fins al maig concentrarem tots els esforços a revalidar la nostra posició com a primera força ju-venil també als municipis. Ho

JNC 2007: Catalunya no és EspanyaCap al sobiranisme social liberalFa tot just uns mesos que a la JNC celebràvem el nostre 14è Congrés a la ciutat de Tarragona sota el lema “Construïm la nació”. A més de l’elecció de la nova direcció nacional amb Jordi Cuminal al capdavant, vàrem dur a terme dues apostes contundents que marcaran una nova etapa en el rumb de la primera organització política juvenil del país: una nova estructura territorial i la defini-ció ideològica d’un nou concepte de sobiranisme.

“No només hem de treballar en la reconstrucció na-cional i social del nostre país, sinó que hem de vetllar perquè el grau d’autogovern aconseguit fins avui no retrocedeixi amb la complicitat del govern català. I em refereixo al model d’immersió lingüística, al dret de definir i executar un model de prestacions socials des de casa nostra o al desenvolupament de l’Estatut amb la màxima ambició, per exemple”

farem ajudant Convergència a guanyar el màxim nombre de pobles i ciutats, encapçalats per Xavier Trias com a alcalde de l’ajuntament de la capital de Catalunya. I ho farem assolint el màxim nombre de regidors i alcaldes de la JNC, liderats per Albert Batalla com a nou alcalde de la Seu d’Urgell.

Gerard M. Figueras i AlbàVicesecretari general d’Acció política de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC)

[email protected]

www.jnc.cat

Per què laXarxa?Massa sovint la nostra societat ens genera la imatge que res no pot canviar. Que l’educació ha de ser una escola de resignació i d’acceptació de la situació actu-al. Però des de l’associacionisme juvenil ens plantegem que vo-lem un món millor, una societat diferent, i eduquem els nostres nois i noies a treballar per a la

transformació social. LaXar-xa és una aposta per no deixar aquestes llavors de transforma-ció tancades entre les quatre pa-rets dels nostres locals. La trans-formació cal fer-la directament a la societat.

Què és laXarxa?LaXarxa és un espai compartit, dirigit d’entrada als 700 joves

d’entre 17 i 19 anys d’arreu de Catalunya que estan a la nostra associació, però obert a tots els i les joves que comparteixen el somni de transformar el món. Volem que sigui un punt de tro-bada entre aquelles mogudes, idees i projectes que volen trans-formar el món i els i les joves que tenen l’energia i la il·lusió per fer-ho. Però també volem que

laXarxa sigui un espai de forma-ció, de debat, de discussió i –per què no?– d’oci.

Com funciona?LaXarxa és un espai que combi-na trobades presencials amb un espai virtual que serveix com a plataforma per a generar pro-jectes de transformació social. Un espai per treballar en xarxa, entre trucaires i altres persones i associacions que ja estan fent fei-na. Però volem que aquest sigui un espai dels trucaires, un espai de joves per a joves i gestionat també per joves.

L’espai de treball de laXarxa s’estructura en tres grans àmbits: justícia social, acció cultural i medi natural. Dins de cada àm-

bit s’articulen els projectes que els trucaires volen dur a terme. Vinculats en aquests àmbits es promouen formacions, trobades i fòrums per gestionar aquests projectes i viure noves propos-tes.

Assemblea de laXarxaAquest febrer es va fer la primera trobada de laXarxa. Dues-centes persones d’arreu de Catalunya es van trobar a la Conreria, prop de Tiana. Després d’un dissabte intens d’aprofundir en les seves inquietuds i de participar en se-minaris formatius, el diumenge ens vam centrar a compartir, crear i articular projectes. A par-tir de les inquietuds i neguits de cadascú, ens vam anar dividint fins trobar aquell espai de treball que satisfeia les nostres expecta-tives i que ens obria una finestra a la transformació del nostre en-torn.

Necessitat i motivacióSegurament, res del que hem proposat és nou ni aliè al que fan altres entitats del Consell Naci-

“Avui he vist que podem fer coses dignes de ser explicades”LaXarxa, un espai de Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya per a la transformació social“Avui he vist que podem fer coses dignes de ser explicades als nostres néts una nit d’hivern davant d’una llar de foc, coses de les quals podem sen-tir-nos orgullosos; i, sobretot, avui m’he sentit, per primer cop en tota la vida, un trucaire (sonarà molt filosòfic, però és així).” Aquesta és una de les re-flexions que feia un dels 200 participants de la pri-

mera trobada de laXarxa de Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya. Sentir-se trucaire vol dir formar part de la unitat de Truc, la branca de joves de 17 a 19 anys de la nostra associació que té per objectiu fer servei. “Fer servei” és, en poques pa-raules, deixar el món una mica millor de com l’hem trobat.

onal de Joventut de Catalunya. Però creiem que aquesta experi-ència és una manera de generar motivació entre el jovent i de cre-ar projectes que siguin transfor-madors i autogestionats. Perquè el nostre objectiu no és només crear projectes transformadors, sinó que aquests generin alhora un aprenentatge significatiu en les persones que els permeti ac-tuar en la societat com a ciuta-dans compromesos i crítics.

Jordi PardoCoordinador pedagògic de Minyons

Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya (MEGSJC)

http://laxarxa.escoltesiguies.cat/

“LaXarxa és un espai compartit, dirigit d’en-trada als 700 joves d’entre 17 i 19 anys d’arreu de Catalunya que estan a la nostra associació, però obert a tots els i les joves que compartei-xen el somni de transformar el món”

ENTI

TATS

��


��


ENTI

TATS

És així com els estudiants dels Països Catalans presenciem aquesta nova reforma de la universitat: ignorats com a agent important del món de l’ensenyament i desarmats

per aquesta ocultació de dades i intencions. Obligats, doncs, a especular, és difícil ser optimistes quan vivim immersos en ten-dències que ens duen cap a campanyes de desprestigi dels estudis humanístics, decisions polítiques que desemparen el català, crite-ris de rendibilitat…

És en aquest context que augmenta la incertesa sobre el futur dels estudis de Filologia Catalana. L’aplicació del procés de con-vergència europea ha estat caracteritzat per la manca de concreció i per la presentació de propostes, posteriorment matisades i fins i tot desmentides, que han provocat un clima de desconfiança entre els estudiants que veuen com es qüestiona la importància de les se-ves titulacions. Una reunió de l’Agència Nacional per a la Qualitat i l’Acreditació, realitzada l’any 2003, va servir per a assentar les bases del que seria el llibre blanc de les filologies, que esta-blia l’impartiment de la llengua i literatura catalanes. Aquesta proposta, tot i estar realitzada per un òrgan al servei del ma-teix Ministeri d’Educació i Ci-ència i de tenir com a principal objectiu garantir la qualitat de l’ensenyament superior, no es va veure ratificada. D’aquesta ma-nera, doncs, una comissió d’experts del MEC anunciava una reduc-ció de títols amb el Catàleg de titulacions: hi constaven “Llengües i literatures modernes” i “Llengua espanyola i les seves literatures”, amb una clara discriminació positiva (científicament incompren-sible) vers la llengua castellana. Ben aviat, la proposta va quedar oblidada.

Talment com una malifeta infantil, les accions del govern en re-lació al procés de Bolonya es porten endavant amb un obscurantisme maquillat de bones paraules i falses promeses. Un cert sentit del decò-rum ha portat als diversos governs a negar reiteradament l’eliminació de titulacions (especialment de l’àmbit humanístic) i prometre, per tant, la conservació dels estudis científics de la llengua i la literatura catalanes. El cert és, però, que amb el que s’ha anomenat Registre de Titulacions, pel qual les universitats tindrien una certa autonomia en la presentació d’oferta universitària (necessitarien del consentiment previ de la comunitat autònoma), els criteris no acadèmics i de ren-dibilitat podrien predominar en les reflexions entorn de l’oferta de títols. D’aquesta manera, amb arguments numèrics sobre la taula i ig-

norades les raons científiques, socials i culturals, el futur de Filologia Catalana no queda garantit.

És per això, que des del SEPC fa sis anys que situem aquesta qüestió en el nostre ordre del dia amb la realització, any rere any, del Congrés d’Estudiants de Filologia Catalana (enguany a València). Perquè no només volem el manteniment de la titulació, sinó que aquesta es faci amb garanties de qualitat. Per això, s’hauria d’invertir la tendència actual, segons la qual les noves promocions veiem reduït el nivell dels nostres estudis i som testimonis de la reducció del professorat, de l’oferta d’assignatures, de les be-ques d’investigació…

Una societat del segle XXI ne-cessita perfils humanístics amb capacitat crítica per aconsellar en els passos accelerats que pren el nostre món; un país necessita un vitalisme cultural que garan-teixi la supervivència de les seves tradicions i la innovació cama-leònica d’aquestes; una llengua necessita teòrics que la defen-sin i la situïn en els paràmetres pertinents. En definitiva, doncs, s’ha de començar a creure fermament en la necessitat i la importància d’uns estudis com els de Filologia Catalana per als Països Catalans, s’han de deixar de banda les bones paraules i fer-hi una aposta atre-vida i convençuda.

Mariona Masferrer i FonsMembre del secretariat tècnic del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC)

Filologia Catalana: el decòrum institucionalSovint no n’hi ha prou amb afirmacions amables que duen les consciències a un somort silenci d’acceptació involuntària. No n’hi ha prou quan aquestes afirmacions es fan en un context de desinformació premeditada i d’intencions encobertes com el que ha caracteritzat la posada en marxa de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior.

“Les accions del govern en relació al procés de Bolonya es porten en-davant amb un obscu-rantisme maquillat de bones paraules i falses promeses”

“S’hauria d’invertir la tendència actual, se-gons la qual les noves promocions veiem re-duït el nivell dels nos-tres estudis i som tes-timonis de la reduc-ció del professorat, de l’oferta d’assignatures, de les beques d’inves-tigació...”

Crec que prendre exemple d’aquesta fermesa ideolò-gica és el millor homenatge

que els podem fer. “S’ha de tre-ballar més i ens hem de posar les piles per mirar de canviar la so-cietat, perquè el món se’n va tot en orris, t’ho dic de veritat!”, em deia Neus Català, supervivent del camp nazi de Ravensbrück, Catalana de l’Any 2006 i Creu de Sant Jordi 2005. “La gent, perquè tenen una casa, un cotxe

i una feina, es pensen que ja ho han fet tot! Avui en dia, s’ha per-dut molt moviment social, ja que la gent no volen ni estan consci-enciats”, exclamava un altre dia quan, fent les seves memòries, vam aturar-nos a parlar del mo-ment actual.

Un dia la vaig acompanyar a una de les moltes xerrades que fa per les escoles. Allà li van fer una pregunta força habitual, trac-

tant-se d’una dona que ha lluitat des de petita per la llibertat i la justícia social: “–Neus, quin mis-satge donaries a la joventut i a les noves generacions? –Jo els diria que s’ha de fer més treball soci-al i que ser jove no està renyit, no està barallat, amb fer coses, estudiar i alhora gaudir i passar-s’ho bé!”, va dir la Neus a aquells noiets i noietes embadalits per la seva presència. Ràpidament, m’ho vaig apuntar a la llibreta,

En els darrers anys, s’està produint una mena de se-gona “transició democràti-ca” al nostre país, centrada sobretot en una clara volun-tat de recuperar la memòria històrica, a través de llibres, xerrades i homenatges, en-tre altres, a persones que van combatre el feixisme i que sofriren la repressió. Però, un cop més, aquests esfor-ços s’han vist estroncats per un projecte de llei de la me-mòria històrica, elaborat pel Govern espanyol, que conti-nua sense declarar il·legal la dictadura franquista i totes les decisions repressives del seu entramat. Deixant a part que cal reivindicar una nova llei més justa, que repari jurídicament, materialment i moralment les víctimes del franquisme, res de tot això no té sentit si no ens pa-rem a pensar que elles van posar en perill la seva vida per combatre una injustícia i una repressió que es man-té actualment en altres ver-sions.

Construir i recuperar la memòria, una estratègia de supervivència

PORT

A OBER

TA

�0


era una idea senzilla i clara, però vaig pensar que no es podia dir res més encertat. Aquesta mena d’autoritat moral que té la Neus pel fet d’haver estat víctima de la bèstia nazi l’ha portada a es-tar sempre en els moviments de dones i a ser un referent a seguir. Actualment, dóna un missat-ge clar: “Fa anys hi va haver un moviment de dones que sembla-va que ens havíem de menjar el món i ara estem una mica ador-mides... Militeu, participeu i feu-vos un lloc allà on hi ha els homes i sigueu considerades pel que feu. Això és tot. No us poseu ni al davant ni al darrere, sinó al costat. Nosaltres soles no farem res, hem d’anar tots junts.”

A més a més, per les seves circumstàncies vitals, no perd mai cap ocasió per recordar i homenatjar les seves companyes mortes als camps de la mort i re-ivindicar el paper que van jugar milers i milers de dones de tots

els indrets d’Espanya davant el feixisme. De fet, Neus Català ha dedicat els darrers 40 anys de la seva vida a la recuperació de la memòria històrica de les dones espanyoles que van participar a la Resistència francesa i també

de les que, a més, foren deporta-des als camps nazis. Tota aquesta tasca ens l’ha deixada, en part, escrita en el seu propi llibre De la Resistencia y la deportación. 50 testimonios de mujeres españo-las (1a edició a L’Eina, 2a edició a Edicions 62) que inicia amb el seu propi testimoni i que inclou un gran nombre d’entrevistes a testimonis recollits per ella ma-teixa, que parlen de les “oblida-des” dels oblidats, és a dir de les dones espanyoles i el seu paper

Construir i recuperar la memòria, una estratègia de supervivència

“Militeu, participeu i feu-vos un lloc allà on hi ha els homes i si-gueu considerades pel que feu. Això és tot. No us poseu ni al davant ni al darrere, sinó al cos-tat. Nosaltres soles no farem res, hem d’anar tots junts”

“Una de les seves fites, com a representant es-panyola del Comitè In-ternacional de Ravens-brück, fou la d’acon-seguir, en els darrers temps de la República Democràtica Alemanya, i després de 30 anys d’insistència, que es dediqués una cel·la de l’antiga presó del camp en honor a les espanyo-les mortes a Ravens-brück”

durant la Segona Guerra Mundi-al. Una de les seves fites, com a representant espanyola del Comi-tè Internacional de Ravensbrück, fou la d’aconseguir, en els darrers temps de la República Democrà-tica Alemanya, i després de 30 anys d’insistència, que es dedi-qués una cel·la de l’antiga presó del camp en honor a les espanyo-les mortes a Ravensbrück. Avui en dia, aquest antic camp d’ex-termini dissenyat especialment per a dones i nens, s’ha convertit en museu-memorial i en escola internacional per a l’estudi de la deportació en general.

Darrerament, i amb la força i tenacitat que la caracteritzen, la Neus també ha impulsat, juntament amb altres persones sensibilitzades amb el tema, el naixement de la nova Associació L’Amical de Ravensbrück, amb la qual pretén traspassar el seu compromís i la seva lluita a les noves generacions (www.amical-ravensbruck.org). El proper mes de maig, L’Amical té prevista la celebració a Barcelona de la reu-nió anual del Comitè Internacio-nal de Ravensbrück, que compta amb el suport del Programa per al Memorial Democràtic del De-partament de Relacions Institu-cionals i Participació del Govern de la Generalitat de Catalunya i de la Regidoria de la Dona i els Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona.

Penso que totes aquelles persones que van defensar afer-rissadament la II República es-panyola i els seus valors enfront del feixisme, participarien, i al-gunes encara ho fan, de manera destacada en les actuals lluites contra el model capitalista actu-al. De fet, quasi totes les que he conegut m’han dit: “Si tornés a néixer, tornaria a fer el mateix. Vam fer el que havíem de fer per defensar la pau, la llibertat i la justícia social”.

Elisenda Belenguer MercadéHistoriadora. Autora del llibre Neus

Català, memòria i lluita (editat per la Fundació Pere Ardiaca)

La petita lluitadora pagesa

La Neus Català és filla de cam-

perols del Priorat. En esclatar la

Guerra Civil, organitza les JSUC del

seu poble i entra a militar al PSUC

per implicar-se en la defensa de

la República davant el cop d’es-

tat feixista del 36. Infermera de

professió, acabarà sent la cap sa-

nitària d’una colònia de nens re-

fugiats a Premià de Dalt, amb qui

travessarà la frontera cap a l’exili

en el mes de febrer del 39. Refu-

giada a França, un cop començada

la II Guerra Mundial, reempendrà

la lluita a la Resistència francesa

amb l’organització d’un maquis.

Arran de ser denunciada, el 1943

és detinguda per la Gestapo i re-

closa primer a la presó de Limoges

i més tard, deportada als camps

d’extermini nazi, d’on sortirà en

vida gràcies evidentment a la sort

però sobretot per l’esperit de llui-

ta i l’organització, la cultura i la

solidaritat entre les companyes.

Des d’aleshores va continuar im-

plicada en la lluita clandestina

contra el règim franquista, por-

tant propaganda pel partit comu-

nista des de l’exterior i militant a

la Unión de Mujeres Antifascistas

Españolas i a la Unió de Dones de

Catalunya, organitzant activitats

sobretot en foment de la pau i en

defensa de la infància i els drets

humans.

Ha dedicat els darrers anys

de la seva vida a la recuperació

de la memòria històrica de les

dones espanyoles que van par-

ticipar a la Resistència francesa

i que van patir la deportació als

camps nazis. Avui en dia, con-

tinua militant al Partit dels i les

Comunistes de Catalunya i és

sòcia-fundadora de la Funda-

ció Pere Ardiaca. Participa com

a representant espanyola del

Comitè Internacional de Ravens-

brück en la defensa, conservació

i memòria dels camps nazis i per

aquesta raó ha creat recentment

una Amical nacional, l’Amical de

Ravensbrück, de la qual n’és la

presidenta.

E.B.M

PORT

A OBER

TA


�1

PORT

A OBER

TA


��

Amb tot, estem assistint a un moment històric en la configuració de l’Estat

de benestar a Catalunya. Pre-cisament, el Ple del Congrés de Diputats ha aprovat recentment la Llei de dependència, mentre a Catalunya estem immersos en el debat sobre la Llei de serveis so-cials, que ha de consagrar drets i deures universals i ha d’oferir una cartera de serveis per a la ciutadania.

Ara bé, en aquest escenari, quin ha de ser el paper de les or-ganitzacions socials, tant les pro-veïdores de serveis com aquelles amb un component més reivin-dicatiu? A banda de la millora de les relacions amb les administra-cions i de les condicions de pres-tació dels serveis clarament insu-ficients i inestables, quins són els aspectes culturals o d’actuació a desenvolupar internament?

Algunes línies que les organitzacions socials haurien de potenciar:

1 Aposta per la cultura del tre-ball en xarxa. En un estat re-lacional és necessària la com-plicitat de totes les organitza-cions per abordar els múltiples i complexos problemes socials. La societat i les institucions desconfien d’iniciatives en so-litari.

2 La cultura de la qualitat i de la transparència, juntament amb l’eficiència (adequació dels ob-jectius als recursos) en l’actua-ció de les organitzacions soci-als. L’origen d’aquestes entitats i els seus importants valors no han de contraposar-se a tenir un impacte social notable, fet de manera ajustada.

3 La generació de mecanismes interns i externs de reflexió i

de sistematització dels apre-nentatges i del valor de la seva actuació, de manera que es permeti acumular coneixe-ment i mostrar socialment i científicament les aportacions insubstituïbles d’aquest sector a la cohesió social. Per tant, és imprescindible la recerca i la publicació en revistes. I és que, sovint, a causa de la pre-carietat econòmica, les orga-nitzacions socials estan exces-sivament orientades a l’acció directa sense mantenir la ne-cessària distància i una visió reflexiva de la intervenció i de l’entitat.

4 Mantenir els valors de denún-cia i transformació social que han estat en l’origen de mol-tes d’aquestes entitats i que, sovint, els donen sentit.

5 Desenvolupar i potenciar els equips humans que hi treba-llen. A banda de la formació clàssica, oferir noves formaci-ons més ajustades a les neces-

sitats dels treballadors i amb un alt impacte, acompanyar els i les professionals interna-ment i externament (coaching i mentoring), oferir serveis de supervisió…

6 Desenvolupar les organitzaci-ons i els instruments de ges-tió de manera que siguin més ajustats a les exigències actu-als i futures.

L’any 1960, l’actual Institut de Formació de la Fundació Pere Tarrés iniciava un viatge de suport a les organitzacions socials, i als seus voluntaris i professionals. Inicialment, es-tava molt centrat en l’educació en el lleure, però gradualment es va anar obrir al món social alhora que oferia activitats for-matives. Amb la missió de do-nar suport a aquestes entitats, la Fundació ha ampliat el seu ventall formatiu amb la varie-tat en les modalitats de cursos i intentant cercar recursos al seu abast.

També la mateixa institució ha posat en funcionament un nou servei, Projectes Socials, que es constitueix com el centre de trans-ferència del coneixement en l’ac-ció social de la Universitat Ramon Llull, dedicat a la investigació aplicada, estudi i consultoria per a la millora dels serveis de promoció a les persones. Projectes Socials ha posat en marxa experiències com l’Inserqual (eina virtual per garantir la qualitat en la inserció laboral, Conred (projecte europeu sobre menors migrants no acom-panyats), Capses de Vida (per al desenvolupament de la memòria amb gent gran i persones amb dis-capacitat) o Néts i Avis (sobre les relacions intergeneracionals).

Així, en aquest difícil però apassionant camí de desenvolu-par persones i organitzacions so-cials trobareu com a company la Fundació Pere Tarrés.

Rafael Ruiz de GaunaDirector de l’Institut de Formació de la

Fundació Pere Tarrés

Els reptes de les organitzacions socials Les necessitats socials estan canviant de manera molt ràpida. Els canvis en

l’estructura familiar, l’envelliment de la població, la immigració, les noves for-mes de pobresa i exclusió social són només algunes manifestacions d’aquesta nova situació. D’altra banda, cada vegada són més superiors les exigències de serveis d’atenció a les persones per part de la ciutadania, tant en quantitat com en qualitat. Possiblement, darrere d’aquestes elevades exigències podrí-em trobar la necessitat de compatibilitzar la vida familiar i professional, així com la delegació de responsabilitats de les famílies en l’Estat.

��

MEM

ÒRI

A


La manca de lectura i de reconeixement, però, de la pròpia cul-tura, ha fet considerar-lo més com a autor del Virolai, o sigui, “Mossèn Cinto”, una mena de toc folklòric de l’excels escriptor

d’obres cabdals com Canigó o L’Atlàntida, semblant, i en alguns aspectes superior, a Balzac, Hugo o Zola, per esmentar tres escriptors de relleu. Escriví fonamentalment poesia però com tots els grans escriptors, i ell ho és plenament, conreà gèneres com el periodisme de denúncia; els articles aplegats en llibre esdevenen un fris de la prosa de combat més coratjosa: En defensa pròpia (edició molt assequible a Tusquets, 2002). El perio-disme de viatges: De Tànger a Sant Petersburg (Tusquets, 2003), etc., sense oblidar l’extens epistolari o els avui gairebé desconeguts discursos.

Si en la poesia, tanmateix, és el deliri dels amants de la paraula amb les citades Canigó i L’Atlàntida, obres mestres i de lectura forçada en qualsevol formació de qualitat, també excel·leix Verdaguer en l’ora-tòria i la prosa narrativa, entre d’altres. Una escriptura que esdevindrà encara avui model a conèixer i de la qual aprendre, com palesa l’actual edició múltiple de l’obra completa pel grup Enciclopèdia Catalana, amb títols puntuals en edicions d’actualització revisades per Narcís Garolera com Flors de Calvari (2003), Al cel (2003), Idil·lis i cants místics (2005), les tres a Columna molt ben editades. Dues obres especialment aptes per a ser llegides per la gent jove, totes ho són tanmateix, són Pàtria i Aires del Montseny (les dues a Edicions de 1984, 2002).

El domini de Verdaguer de la prosa és perfecte i Canigó serà la seva millor obra poètica que dedica als “Catalans de França” i no fa pas referència als emigrats, sinó als que ara en diem Catalunya del Nord i canta l’origen d’una Catalunya centrada, no limitada, pel Pi-rineu. Hi apareix fantasia i màgia i profunditat. Ens diu l’esmentat estudiós: “Un dels millors passatges del poema és el “Cant de gentil” on el protagonista conclou, romànticament, que la felicitat humana és impossible:

“Mes, si jo et tinc, per què m’enyoro?;si tu em somrius, doncs, de què ploro?Lo cor de l’home és una mar,tot l’univers no l’ompliria...”

Temes vius i actuals, de la solitud a la vida de parella, física o mental, compartida. Una vegada llençat l’embolcall de la disfressa del polsim o resclosit de sagristia rància que ha segrestat sovint la imatge (i l’obra, ai las!) de Verdaguer apareix un home, ras i curt, amb les seves tensions i anhels, amb els desigs i il·lusions i qui pugui podrà gaudir de l’alta literatura, plaer reservat a esperits especials com la literatura de best-seller és reservada als alfabetitzats consumistes: La poètica de Verdaguer és autoritzada només per als esperits especials que sàpiguen entendre els versos, el que valen.

La seva obra, de variats registres, del popular de sentit disciplent –“Lo tafetà”, un romanç anònim– a l’èpic culte –com Canigó−, dis-posa així d’una alta qualitat. Ha estat molt traduït arreu d’Europa, ja en vida, i els avatars polítics de Catalunya han fet minvar la seva pre-sència intel·lectual al conjunt de les lletres internacionals i en el món

Jacint Verdaguer, l’escriptor del segle XIX catalàVerdaguer (Folgueroles, 1845 – Barcelona, 1902) fou, sense discussió, l’escriptor més important, re-presentatiu, simbòlic i universal de tot el segle XIX català. L’ús precís del mot, la riquesa lingüística, la qualitat formal, l’elaboració intel·lectual d’alta volada, l’amplitud de l’obra feta, el rigor del tre-ball resultant, tot un conjunt de dades que carac-teritzen la seva producció i honorarien qualsevol literatura i, per elles soles, enlairarien la literatura catalana al rang de qualsevol de les millors de les europees. La seva contribució a la Renaixença fou, així, decisiva per a donar prestigi social a la cultura catalana, aleshores sota l’opressió estructural del poder centralista, i situar la llengua, discriminada políticament, a un nivell d’extraordinària qualitat.

-------------------“Dues obres especial-ment aptes per a ser llegides per la gent

jove, totes ho són tan-mateix, són Pàtria i Ai-

res del Montseny”-------------------

��

MEM

ÒRI

A


acadèmic, tot i que ha tingut una enorme difusió popular amb poe-mes com “L’emigrant”, cançons o bé oracions, i ha esdevingut clàssic com escriu el professor Garolera. Verdaguer ha estat citat i respec-tat tant pels franquistes genocides de la cultura catalana i la llibertat que odiaven i Verdaguer estimava i pels anarquistes o cremaesglésies de l’estiu-tardor del 1936, que no aterraren el monument que tenia. Naturalment, per als republicans liberals i per als catalanistes esde-venia igualment punt de referèn-cia.

Per conèixer una visió general de l’autor disposem d’una molt notable síntesi que edità la Generalitat a la sèrie «Catalans il·lustres», i titulada Jacint Verdaguer. Esbós bio-gràfic i antologia publicada l’any del centenari de la mort (2002). Col-lecció de la qual, per cert, ara que en podrien aparèixer més i donar-lo a conèixer a la ciutadania absent de referents –com fan tots els governs del món que governen després de les opressions postbèl·liques–, ara, estranyament per l’il·lús, no n’apareixen, com si tots els catalans cone-guessin Ferrer Guàrdia, Casals, Claret, Carner, Layret o Irla, per citar només cinc noms.

Josep M. FigueresHistoriador

Per on baixa el Llobregatdels Pirineus a la plana,don Guillem de Mont-rodona trenc de dia davalla,voltat de comtes i ducsen ufanosa colcada.

De l’alta sella en l’arçó,sobre arabesca gualdrapa,seu en Jaume nostre rei;no du més corona encaraque la de son cabell d’orque algun àngel li ha deixada.

Lo tenia presonerNarbona dins sa muralla:al vencedor de MuretMont-rodon lo demanava;Monfort no l’hi vol donar,per gendre diu que se’l guarda.

Quan lo sant Pare en té esment,que a corre-cuita, li mana,torne son rei a Aragói al Pirineu la seva àliga.

Catalunya, aixeca el front,doble sol avui t’aguaita,lo sol que et surt a orienti el que t’ix a tramuntana.

Lo que et surt al Pirineute vol donar una ullada;mes, infantó de sis anys,no vol ésser vist encara,ja el veuran a Lleida proudavant la cort catalana.

Abans d’arribar a Bergas’enfilen per la muntanya,per entre Estela i Queraltde Campllong envers la plana;quan són al mig de Campllongla nit fosca és arribada.

Lo Campllong té com un bresdues serres per barana,per coberta un bosc de pinsverds tot l’any com l’esmeragda.Corona immensa de totsés una hermosa pinassa,

pinetells semblen los pinsentorn de llur sobirana,geganta dels Pirineusque per sang té rius de saba.Com una torre és son troncque s’esbadia en tres branquescom tres titans rabassutsque sobre els núvols s’abracen,per sostenir en lo celuna cúpula de ramaque fa ombra a tot lo placom una nova muntanya.(...)

En dolça contemplaciólo sorprèn lo bes de l’alba;al bes de l’alba i al seudon Jaume se desvetllava;-He somiat que era grani d’un bell país monarca,d’un bell país com aqueixentre la mar i la muntanya.Com eix pi meravellós,mon regne posà tres branques,foren tres regnes en un,ma corona els coronava.Esbrinant somni tan dolçlo sol li dóna a la carai esporuguida a ponentla mitja lluna s’amaga.Lo somni del rei infantlo vell templari l’acaba en extàtica oració,espill de visió més clara.Veu Catalunya la granfer-se més gran i més ampla,robant als moros València,prenent-los l’Illa Daurada.Unides veu a les trescom les tres cordes d’una arpacom les tres nimfes d’eixa mar,d’aqueix jardí les tres Gràcies.Mes al veure desvetllarlo lligador d’eixa garba,profeta, al Conqueridorsols li diu eixa paraula:-Preguem, que sols Déu és gran,los hòmens són ombra vana;preguem que sia aqueix pi

l’arbre sagrat de la pàtria.

Jacint Verdaguer (1845-1902)

Lo pi de lestres branques

-------------------“Qui pugui podrà gau-dir de l’alta literatura, plaer reservat a espe-rits especials com la

literatura de best-se-ller és reservada als

alfabetitzats consumis-tes: La poètica de Ver-daguer és autoritzada només per als esperits especials que sàpiguen entendre els versos, el

que valen”-------------------

��

TRIB

UN

A

F a 16 anys que les associa-cions de veïns (AV) s’opo-sen al Pla Caufec fins que

no es tingui en compte l’opinió veïnal i es resolguin tots els pro-blemes d’impacte ambiental, edificatori, viari, d’habitatge so-cial i d’equipaments. L’objectiu és la rehabilitació de les zones degradades i la construcció dels necessaris pisos i equipaments. Però l’ajuntament porta 15 anys desoint les crítiques, silenciant les protestes i menyspreant la pobla-

ció que s’hi oposa. Així, es crea la Coordinadora d’AV contra el Pla Caufec (totes les AV d’Esplu-gues menys dues) que intenta in-formar la població i, mitjançant al·legacions, reduir la superfície construïda. El Pla Caufec no es rebaixa ni un sol metre i les AV

se senten enganyades per la falsa disposició a dialogar.

Al setembre de 2004 es veu necessari treure el conflicte al carrer i diferents col·lectius del poble es coordinen per difondre les repercussions del Pla Caufec

A Esplugues de Llobregat, des de fa 16 anys s’està aturant un projecte urbanístic conegut com a Pla Caufec, que pretén cimentar 40 hectàrees al peu de Collserola. El Pla Caufec, promogut per la constructora Sacresa, planeja 600 vivendes d’alt standing i de luxe, dos gratacels de 105 metres d’alçada amb el seu parc em-presarial, hotel i el centre comercial més gran del vessant nord de Barcelona. Per maquillar, hi col·loquen dos equipaments de gestió privada i 120 pisos a preu taxat.

“A dia d’avui les obres no han començat, però més important que això és el fet que a Esplu-gues s’ha teixit una xarxa de col·lectius i per-sones de diferents ideologies, edats, maneres de fer i entendre l’urbanisme, que han decidit que tenen dret a participar i a ser escoltats més enllà dels partits i les eleccions”

i realitzar accions de denúncia al carrer. L’activitat de la platafor-ma s’accelera: edició de revistes informatives, esmorzars, concen-tracions, talls d’autopistes i vials, pintada de murals, acampades, berenars, aparicions als mitjans d’informació, encadenament al balcó de l’ajuntament i al saló de plens, pancartes, rodes de prem-sa, penjada de pancartes, mani-festació activa, acompanyament d’autoritats a actes institucio-nals, encadenament a les portes de Sacresa, xerrades, quiosquets, concerts… i sempre mantenint la lluita encetada ja per les AV, la judicial.

Pla Caufec: democràcia urbanística

A dia d’avui les obres no han començat, però més important que això és el fet que a Esplugues s’ha teixit una xarxa de col·lectius i persones de diferents ideologies, edats, maneres de fer i entendre l’urbanisme, que han decidit que tenen dret a participar i a ser es-coltats més enllà dels partits i les eleccions. D’alguna manera, s’han trencat rols i tòpics, i ja no hi cap distància politicogeneracional. A Esplugues ara podem trobar un jove que porta el tema legal, fa una revista o una al·legació, i un de més gran que promou accions, s’encadena a l’ajuntament o encap-çala una mani. Potser ara és el mo-ment que els partits es plantegin la democràcia representativa, que les constructores es plantegin escoltar la gent i que les persones (joves i grans) s’impliquin i decideixin conjuntament el seu futur, en una democràcia participativa. Per això seguirem aturant el Pla Caufec, i si cal aturarem les màquines.

Plataforma Popular contra el Pla Caufec

[email protected]

Més informació al telèfon 685 26 97 87


Lo pi de lestres branques


YOUTH DEBATE 84SPRING 2007Youth Debate is the quarterly magazine of the National Youth Council of Catalonia (CNJC), a non-governmental platform that groups together the principal youth associations at national level and the territorial youth councils. Founded in 1979, the CNJC promotes the interests of young people in society and with regard to the authorities. The mag-azine Youth Debate is the voice of the associative youth movement. Over 150,000 young Catalans are associated and take part in one of the groups affiliated to the Council.

Contents

Editorial

• A Lot of Work to Be Done!

29th ordinary general assembly of the cnjc• All different, all equal• Youth Triangle: A Consolidated Space for Collaboration• Emancipation on the Institutional Agenda• Immigration and the Concept of Citizenry in Youth Organi-

zations• A Particularly Productive Year for International Networks• Improving External Cooperation, Improving Coordination

Among Organizations

Territorial participation• Changing Times for the Western Strip• The Challenge for CJB: Evaluating Youth Policies

Parliament• Eugeni Villalbí, New Youth Secretary of the Catalan

Government

Associations• Young and Trade Unionists • Esplac, 25 Years of Secular and Progressive Recreation• 2007: A Leap Forward in Improving Young People’s Quality

of Life• Young Catalan Businessman Declared the World’s Most Cre-

ative Young Entrepreneur• JNC 2007: Catalonia is not Spain. Towards Liberal Social

Sovereignty• Young Socialists Seeking Solutions to the Housing Problem• “Today I realized we could do something…”• Catalan Philology: Institutional Decorum

Open house• Building Memory and Rescuing it from Oblivion, a Survival

Strategy• The Challenges of Social Organizations

Memory• Jacint Verdaguer, a Catalan 19th Century Writer

Tribune• The Caufec Plan: Urban Planning and Democracy

EDITORIAL

A Lot of Work to Be Done!At this 29th Ordinary General Assembly in March 2007 we are celebrating the 28th anni-versary of the National Youth Council of Ca-talonia—years of work done by youth and for youth, nearly three decades of work to become a reference point for this nation’s institutions and various levels of government on youth issues, a space that has allowed the nation to progress through the initiatives of the youth civil society movement within the framework of youth policies. Hence we have served as a reference point both for the government and public institutions and for the youth civil society movement itself. Ne-vertheless, we need to work towards becoming a reference point for others, namely young Ca-talans who are not members, as well as young people for whom geographical distance makes us a remote, obscure body. These are our pen-ding missions: to make the Council’s work known throughout the land and to connect and bring together this diversity of youth.Moreover, among many other things, we must continue to monitor policies of emancipation and manage to get the next law on youth poli-cies to be truly effective and pragmatic. Eman-cipation policies are one of the most important keys to achieving a new social model that is more cohesive, harmonious and just. The other key is education, and we must therefore also see to it that one of the most valuable yet mis-treated educational agents in this country—in other words educational civil society—recei-ves protection and support.

Toni Reig i CasassasCNJC President

29TH ORDINARY GENERAL ASSEMBLY OF THE CNJC

All different, all equalBy the motto of “All different, all equal”, bor-rowed from a European Council campaign, the CNJC is holding its 29th Ordinary Gene-ral Assembly in the town of Berga on the 24th and 25th March 2007. This year, the CNJC has taken significant steps to gain legitimacy in terms of projects and becoming known in the public sphere. Throughout the year, we have proclaimed a clear, concise message, namely that we want the emancipation of youth on the political agenda and that this must be unders-tood as a challenge for the nation. This year we will emphasize the new challenges of the youth organizational movement. The future of the youth organizations, as well as that of our society, depends on our capacity to adapt and respond to new situations. Two of the major new situations are: the process of attaining equality of rights and responsibilities between women and men, the most important silent revolution of recent years; and the cultural, ethnic, religious and linguistic heterogeniza-tion (or increasing complexity) of our society, which is accentuated by the arrival of migra-tory flows.These challenges to the social cohesion of our nation can be approached from a participative perspective, accepting the fact that we are all different, but attempting to find elements in common and spaces for reflection to seek con-sensus and build a more just society.

Miquel Àngel LozanoCNJC Programme Director

Youth Triangle: A Consolidated Space for CollaborationThe consolidation of the Youth Triangle as a stable work area among Catalan-speaking ter-ritories has been a priority of CNJC efforts. The stability of the platform was strengthened by the approval of the statutes of the future Fundació Triangle Jove (Youth Triangle Foun-dation) at the last CNJC Assembly. They have already been ratified by the Balearic Islands Youth Council (CJIB) and that are currently in the process of being approved by the Valen-cian Community Youth Council (CJCV).

Nonetheless, the Triangle must continue to work to become an increasingly important part of the youth civil society movement and to include other Catalan-speaking areas. Along these lines, we have already contacted organizations in the Franja de Ponent area (bordering Catalonia in Aragon) and in Nort-hern Catalonia (in France) to seek formulas for joint collaboration within the framework of the Youth Triangle.

Jaume Soler i RiosCNJC Vice-president

Emancipation on the Institutional AgendaOur 28th Ordinary General Assembly, held in Girona on 25th and 26th March 2006, started off the CNJC year with a firm, categorical re-solution on the issue of youth emancipation: “mortgaged youth = a mortgaged country”. During this 2006-2007 CNJC year, CNJC member organizations have renewed their ne-tworking commitment by working together from their different perspectives and situati-ons. Going beyond our personal and socio-pro-fessional concerns, we have held the necessary meetings to start building a joint project, with different areas, Executive Committees and task forces. Along these lines, we have created the Emancipation Task Force, as per the work plan drawn up by the CNJC member organi-zations. Over the course of this past year, the Emancipation Secretariat has been available at events and meetings with the media, directors of civil society organizations and government institutions.We have clearly informed the institutions of our concerns, as they are essential actors in the process of youth emancipation. We are consi-dered the most well prepared generation in the history of our nation, but everything indicates that we suffer an instability that will accom-pany us throughout our lives. A very simple example is that mortgages take 35 to 40 years to pay off. And it is impossible to find even a small apartment for rent at a reasonable price. This situation only hampers us, keeping young people from being able to fully exercise the-ir rights as citizens. Thus, it is time for us to struggle boldly in such a way that the country’s institutions respond to young people’s con-cerns for independence.

Ousmane MballoCNJC Emancipation Secretary

Immigration and the Concept of Citizenry in Youth OrganizationsThe CNJC has undertaken an initiative to as-certain whether CNJC member organizations have considered the issue of immigration, how they are dealing with it, and what projects or initiatives they are carrying out or intend to carry out. The main premise is the discourse originated by the 3rd Charter on immigra-tion issues, which includes the proposal of attaining, within two years, the active and passive suffrage rights of people of immigrant origin in municipal elections and the election to the Parliament of Catalonia. The aim is to structure a discourse on immigration with the participation of all organizations and then to undertake a well-defined joint initiative such as the one the CNJC carried out as part of the SOS Racism 1=1 campaign. It is worth reca-lling that two members of the CNJC Secreta-riat cannot exercise their right to vote, despite being active members of the youth civil society movement and co-responsible for the future of Catalan society.

Soco Mbuy, Ousmane Mballo and Marc Bret

CNJC Cooperation Secretaries

A Particularly Productive Year for International NetworksA significant part of CNJC international work is carried out within the framework of the European Youth Forum (YFJ). Last year the General Assembly was held in November in Lithuania, where a Catalan participant, Ernest Urtasun, spokesperson for the FYEG (Federation of Young European Greens) and member of Green Left Youth, was chosen as a member of the Secretariat. We also partici-

ABST

RACT

��

ABST

RACT

��


��

pated in the youth meeting in Finland during Finland’s EU Presidency, and the meeting of young European and Asian leaders in South Korea, as well as in YFJ workshops on par-ticipation and communication. By the same token, we were also involved in the European Council’s Advisory Council on Youth and have built a network with Southern European Youth Councils.Another significant part of our work involves organizing training courses. The “Dialogue Across the Sea” workshop on Human Rights dealt with intercultural and inter-religious dialogue. Twenty-two young people from 10 different countries of the Mediterranean-Eu-ropean area registered to take the third edition of the course, although the young people from Egypt were unable to attend due to visa pro-blems. Youth mobility is a major problem in Europe, but even more so for those from sout-hern Mediterranean countries.Continuing with the topic of international training, the CNJC has attempted to build closer ties with young Latin Americans. There will be a course on global education (with a special emphasis on sustainability) in Argenti-na in December 2007, with participants from five Latin American and five southern and northern European countries.And lastly, we must mention another impor-tant issue at the heart of the international area: the CNJC’s International Committee, a space open to everyone that has grown over the past year and has served as a meeting point and a focus for debate. It has contributed to strengt-hening our international efforts as a council as well as reinforce the work done by member organizations.

Gerard BaróCNJC International Networks Secretary

Improving External Cooperation, Improving Coordination Among OrganizationsPromoting cooperation projects and facilita-ting or encouraging organizations to carry out cooperation activities are objectives to which we feel we have contributed by organizing a cooperation training session for associations (December 2006), a session that we would like to repeat this year, given its positive reception and reviews. The annual CNJC cooperation contest, to which we allocate 1% of the Coun-cil’s budget, apart from providing concrete support for projects, serves to recognize the value involved in working for cooperation and the particular importance of the cooperative activity jointly generated by youth organiza-tions.With regard to fostering greater coordination among organizations, this is a point we need to work on. We feel there are few associations willing to participate on task forces and that we need to generate logistic mechanisms that would lead, for instance, to good synergies, which would clearly benefit organizations and be more useful to them when they decide to undertake a goal and share it with others wit-hin a task force of the National Council. We believe that if we manage to network in this sphere, the cooperation potential of each orga-nization would be multiplied greatly! The diffi-culties as well as the challenges lie within us.

Soco Mbuy, Ousmane Mballo and Marc Bret

CNJC Cooperation Secretaries

TERRITORIAL PARTICIPATION

Changing Times for the Western StripThe part of the Franja de Ponent (the western strip of land bordering Catalonia in Aragon) closest to the Baix Segre, as well as this county, is an area that has been historically neglected. In 1999, cultural activism in the Franja de Po-nent took an exponential leap forward through the creation of the first “Casal en defensa de la cultura catalana” (Centre in Defence of Catalan Culture). Two groups were founded: the Enfranja’t! Youth Association; and the Batiscaf ! Platform for Cultural Action. Since 2003, the town of Seròs has hosted the Cata-lan Summer University for Natural Sciences,

constituting the newest location of the Cata-lan Summer University. This daring initiative was born of the spirit to study the environment and the possibilities of the Aiguabarreig (area at the confluence of the Segre, Cinca and Ebre Rivers), as well as the desire to disseminate the name as a concept and emblem. The Aiguabar-reig is not only a unique natural area at the confluence of three rivers; it is also the recog-nition of a territory that shares an economic, social and cultural reality. The Aiguabarreig does away with artificial borders imposed by the State of Spain, and it has allowed the resur-gence of the will to join efforts on either side of the Franja’s border with Catalonia. The Aigua-barreig is a new sphere of action that should be fostered by institutions. The first results are that suddenly, the Franja and Baix Segre are considered as existing on the map.Through contacts with members of the CNJC at the 2006 Opinion Seminar in Manresa, young people from the Aiguabarreig, with the support of Fundació Cultura, are beginning a series of meetings to define how they will work together for a single cause on various fronts.

Grup Promotor del Consell Territorial de l’Aiguabarreig (Group in favour of the

Aiguabarreig Regional Council)

The Challenge for CJB: Evaluating Youth PoliciesOnce the Plajovebcn, the plan establishing Barcelona City Council’s youth policies for the 2006-2010 period—including many pro-posals put forth by the Barcelona Youth Coun-cil (CJB)—was approved, the CJB Assembly, held on 24th February 2007 at the Barcelona Youth Association Centre, decided to take up the challenge, as a work priority over the next few years, of thoroughly monitoring its deployment. Núria Galan was elected as the new President, taking over from Fabian Mo-hedano, who had served as President for the previous three years.The next challenge facing the CJB is to under-take a participation campaign for the municipal elections, to be held in May. In this case, the goal is to get youth organizations involved in the process of defining their pre-election pro-grammes and raise awareness on their strategic importance for life in the city. In addition, the aim is to encourage the participation of young people in the forthcoming elections, which are so important to the future of our city.

Sílvia AbadMember of the Barcelona

Youth Council Secretariat

PARLIAMENT

Eugeni Villalbí, New Youth Secretary of the Catalan GovernmentFor those of us active in the CNJC, Eugeni Villalbí is a familiar, friendly face, whether we’ve seen him at the Barcelona 2004 World Yo-uth Festival, the Youth Triangle Meeting in Ibi-za in 2005, or at different task force meetings. We can confirm that his position at the Calàbria office in Barcelona has not changed him, but we’re certain that Eugeni will revolutionize the office. He’s rejoining the Catalan government to “build”, as he puts it, the Youth Secretariat after having been in charge of the Catalan Govern-ment’s policy on gays, lesbians and transsexuals during the previous legislature, which gives him “a certain knowledge of the government”.Born on 25th June 1978, he tried to join the Youth Section of Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) when he was thirteen or so, but his parents would not let him: “Their criteria was for me not to be politically mili-tant”, he explains, “but at 18 I joined”. He tells us that he has just “retired”. In JERC, he was thoroughly involved on the national level and in the Parliament of Catalonia, and he was the representative to the CNJC and the Barcelona Youth Council. He remarks that he was in charge of communication with organizations, which was important because “the Secretariat needs the support of the entire civil society fa-bric to further youth policies”.

Eugeni is now “tidying up the house” at Calà-bria, after which he will take action to facilita-te youth emancipation, working in a cross-dis-ciplinary approach in conjunction with youth associations. He is clearly motivated and can count on our full support.

Miquel Àngel LozanoCNJC Programme Director

Mireia SabartésCNJC Head of Communications

ASSOCIATIONS

Young and Trade UnionistsAvalot – UGT Youth Section, Catalonia held its 5th National Assembly on 24th February 2007. As young people and trade unionists, we want to denounce our problems while maintaining our identity; in other words, de-nounce these problems, make proposals and work towards solutions. We therefore emerge from this assembly with two major campaigns to carry out: the popular legislative initiative (ILP), “Sign for Decent Housing” and “No Labour Agreements for Under €1,000”.It is time for daring policies with a capacity to influence the market, which is absolutely out of control. Therefore, we at Avalot demand that 65% of urban land earmarked for deve-lopment be reserved. We also feel its time for a change in models, whereby subsidized rental housing should take the fore. We thus demand that 70% of all subsidized housing being built be for rent. Finally, the ILP refers to the need for a true budgetary commitment, allocating not less than 7% of the Catalan Government’s budgets to this area.The other campaign we will carry out in con-junction with UGT Catalonia is that of “No Labour Agreements for Under €1,000”. With wages of between €600 and €900, you cannot lead a decent life. We at Avalot will continue efforts over the next two years to ensure that young people do not accept precarious em-ployment. Job instability should never be con-sidered normal.

Chakir el HomraniNational Spokesman of Avalot – UGT Youth

Section, Catalonia

Esplac, 25 Years of Secular and Progressive RecreationBadalona Esplais Catalans (Esplac) was founded on 31st January 1982 with the aim of uniting the secular, progressive children’s and youth recreational centres of Catalonia under a single ideology to work towards social trans-formation through the education of children and young people. This year is our 25th anni-versary. Beyond the opportunity to celebrate, it is a good opportunity to emphasize the work that recreational centres do for society and rai-se awareness about the many projects we carry out and the people behind them. It is also a appropriate moment to explain that educatio-nal civil society does not enjoy the social and institutional recognition it deserves, nor does it receive the economic, infrastructure and material resources it needs.Recreational centres are schools for civic beha-viour. And who exercises the task of educator? YOuNG PEOPLE, in capital letters and bol-dface, in case you didn’t know! Young people direct these recreation centre projects—pro-jects that are dedicated to building a better, more just, freer and happier world. And they do it selflessly, because they do not get paid; they do it with an attitude of activism and commitment to different projects and recrea-tional centres; and they learn while doing so, because it is through teaching that we learn!

Arcadi Corominas BaigPresident, Esplais Catalans (Esplac)

2007: A Leap Forward in Improving Young People’s Quality of LifeFor the JERC, a youth group seeking Catalan independence, 2007 will be a year of great progress for our organization and its capacity to influence politics and bring about improved living conditions for youth. The foundation

work carried out in previous years and the re-sults of the elections to Catalan Parliament—i.e. a new left-wing, Catalan-oriented govern-ment—have created a new political scenario in which JERC is the leading organization on a youth political level. This situation lends us a great deal of responsibility, as now, more than ever before, we have an opportunity to advance towards the national construction of the Cata-lan-speaking Countries and the emancipation of Catalan youth.The secessionist youth will be a key factor in many town councils in building majority co-alitions and, more importantly, in applying policies focused on youth emancipation, the redistribution of wealth, environmental sustai-nability and the construction of the nation.

JERC – Republican Left Youth of Catalonia

Young Catalan Businessman Declared the World’s Most Creative Young EntrepreneurCatalonia is a nation with a significant entre-preneurial spirit and hard-working young pe-ople who risk resources to start businesses and are the driving force behind the region’s eco-nomy. In this regard, the Junior Chambers of Catalonia have been doing important work in support of young entrepreneurs in our region for over forty years now. To acknowledge the role of these young entrepreneurs, the Catalo-nia Chapter of Junior Chamber International (JCI), at its first meeting last June, chose the Most Creative Young Entrepreneur of Catalo-nia from among some forty people. This was Amadeu Roig, a 39-year-old from Lleida with a company called Indumix that specializes in livestock feed. Later, Amadeu Roig was decla-red the most creative young entrepreneur in the world, receiving the Creative Young Entre-preneur Award (CYEA) from Junior Chamber International. The decision was made at the Junior Chamber International World Con-gress in Seoul, Korea, last November. This award recognizes creativity and innovation in companies from the most creative regions of the world.

Jordi SimonDirector of Communication and Image, Junior Chamber International Catalonia

JNC 2007: Catalonia is not Spain. Towards Liberal Social SovereigntyJust two months ago, the JNC held its 14th Congress in the city of Tarragona with the slogan “Let’s Build the Nation”. In addition to electing the new national executive commit-tee, with Jordi Cuminal as Secretary General, we carried out two conclusive initiatives that marked a new stage in the orientation of the le-ading political youth organization of the nati-on: a new territorial structure and the ideologi-cal definition of a new concept of sovereignty. The JNC continues to advance, and has set its sights for 2007 on daily work towards liberal social sovereignty. What does this involve? Clearly defining what JNC is. We are young people who believe in sovereignty, we are fighting for national and social progress for Catalonia, and we believe in the importance of individual effort. This is a clear yet broad concept that allows thousands of activists and sympathizers of our organization to feel com-fortable while opening the door to any young people who may wish to join us.

Gerard M. Figueras i AlbàJNC Deputy Secretary General

for Political Action

Young Socialists Seeking Solutions to the Housing ProblemSeveral town councils have instituted policies facilitating access to rented accommodation for young people. Agreements among the General Secretariat for Youth, Adigsa, County Coun-cils and other supramunicipal entities have led to the creation of the well-known Borses Joves d’Habitatge de Lloguer (Youth Rental Housing Resources). The model, with generally positive results, has entailed the involvement of various levels of government in the private rental hou-sing market. In many cases, this was handled


��

ABST

RACT directly by Town Council Youth Secretariats,

traditionally relegated to parties or festivals, youth centers, information and promotion of youth.The youth secretaries have proposed fiscal re-forms. Municipals efforts have been oriented towards alleviating and improving fiscal con-ditions for both landlords and tenants. We at the Socialist Youth of Catalonia have made some of these proposals involving fiscal advan-tages for landlords and improved conditions for tenants. One of these would involve town councils’ discounting 100% of the property tax for owners placing their apartments on the Youth Rental Housing listings. In exchange, the rent would not be allowed to exceed the average rate in the area. The Catalan Govern-ment and the Department of the Environment and Housing should guarantee the payment of rent to all landlords, not for 1 year as is the case with apartments administered through the Pu-blic Network, but for 5 years.

Raül Moreno MontañaSecretary, Socialist Youth of Catalonia (JSC)

“Today I realized we could do something…”“Today I realized we could do something wort-hy of being recounted to our grandchildren in front of the fireplace on a winter’s night, things we can be proud of; but above all, for the first time in my life, I felt like a trucaire (it sounds very philosophical, but it’s true).” This was a thought expressed by one of the 200 partici-pants in the first meeting of the network of Mi-nyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya (Catalan Scouts). Being a trucaire means you are a member of the Truc Unit, the branch of young people between 17 and 19 of our associ-ation, whose goal is to serve. “To serve” essen-tially means leaving the world a little bit better than we found it.All too often, our society generates the im-pression that nothing can change, and that education should be a school of resignation and acceptance of the status quo. But youth civil society wants a better world, a different society, and we educate our girl and boy scouts to work towards social change. Our network attempts to prevent these seeds of change from remaining enclosed within the four walls of our meeting places. Change must be made di-rectly in society. Our aim is not only to deve-lop projects for change, but also to have these projects generate a significant learning process in people allowing them to actively engage in society as critical citizens.

Jordi PardoEducational Coordinator, Minyons Escoltes

Guies Sant Jordi de Catalunya

Catalan Philology: Institutional DecorumThe future of Catalan Philology Studies is in-creasingly uncertain. Government action with regard to the Bologna Process is being carried out with obscurantism, smoothed over with words of good faith and false promises. The fact is, though, that with the so-called Register of Degree Programmes, by which universities will supposedly have a certain degree of inde-pendence in the courses they offer (in Spain, they will need the previous consent of their

Autonomous Community), non-academic and profit criteria could predominate in decisions on the degree programmes offered. Thus, with numerical arguments on the table and scienti-fic, social and cultural reasons relegated to the background, the future of Catalan Philology is not guaranteed. We do not only want the degree programme to continue to exist; we also want quality to be guaranteed in the programme. A society in the twenty-first century needs humanist knowled-ge and a critical capacity to advice on the ac-celerated changes of our world; a nation needs cultural vitality to guarantee the survival of its traditions and their chameleonic innovations; a language needs scholars that can defend it and place it within the correct parameters. In conclusion, we must begin to firmly believe in the necessity and importance of such studies as Catalan Philology for the Catalan-speaking Countries. Enough words—we must take a da-ring, determined stance to ensure continuity.

Mariona Masferrer i FonsMember of the Technical Secretariat, Ca-talan-speaking Countries Students Union

(SEPC)

OPEN HOUSE

Building Memory and Rescuing it from Oblivion, a Survival StrategyOver the past few years, a sort of second “tran-sition to democracy” has been taking place in our nation, primarily centring on the clear will to recover our historical memory through bo-oks, talks and tributes to people who fought against fascism and suffered repression. But once again, these efforts have been truncated by a bill on historical memory drafted by the Spanish government, which still refuses to declare the Franco dictatorship illegal, along with all the repressive sentences passed under its aegis. Apart from the fact that we must de-mand a new, more just law that would legally, materially and morally compensate the victims of the Franco regime, none of this makes sense if we do not stop to think that they risked their lives to fight the injustice and repression that continue to exist today in different versions.I believe that taking this ideological firmness as an example is the best tribute we can give them. “We must work harder and get cracking to try to change society, because the world is going to rack and ruin, I’m telling you!”, I was once told by Neus Català, survivor of the Nazi concentration camp of Ravensbrück, Catalan of the Year in 2006 and holder of the Catalan Government’s highest distinction, the Saint George Cross (2005). Neus Català was born to a family of farmers in the Priorat Region. When the Spanish Civil War broke out, she organized the JSUC (Unified Socialist Youth of Catalonia) of her town and became politica-lly active in the PSUC (Unified Socialist Party of Catalonia), getting involved in defending the Republic against the fascist coup d’état of 1936. A nurse by profession, she became health director for a refugee children’s camp in Premià de Dalt. She crossed the border into exile with the inmates in February 1939. A re-

fugee in France when the Second World War broke out, she took up the struggle again as a member of the French Resistance, organi-zing a maquis (guerrilla) force. In 1943, she was betrayed by an informant, arrested by the Gestapo and confined first to a prison in Li-moges and later deported to a Nazi extermina-tion camp, where she was to survive, obviously through good luck, but above all due to her fighting spirit and solidarity among fellow pri-soners. After that, she continued to be involved in the clandestine struggle against the Franco Regime, bringing Communist propaganda to Spain from abroad, militating in the Union of Antifascist Spanish Women and the Women’s Union of Catalonia and organizing activities, above all to foster peace and defend children’s and human rights.I believe that all of those people who fiercely defended the Second Spanish Republic and its values in the face of fascism, would participate (and some still do) in an outstanding manner in today’s struggles against the current capi-talist model. In fact, nearly all of those I have met have said something akin to: “If I were born again, I would do the same thing. We did what we had to do to defend peace, liberty and social justice”.

Elisenda Belenguer MercadéHistorian and author of the book Neus Cata-

là, memòria i lluita

The Challenges of Social OrganizationsSocial needs are changing rapidly. Changes in the family structure, an ageing population, immigration, new forms of poverty and social exclusion are only some of the phenomenon arising from this new situation. By the same token, people increasingly demands more and better social services. These demands are pos-sibly caused by the need to reconcile family life and work, as well as the delegation of family responsibilities to the government.In 1960, the Training Institute of the Pere Tarrés Foundation began its long voyage of support to social organizations and to their volunteers and professionals. This Institute has also launched a new service, called Soci-al Projects, which is a centre for the transfer of knowledge on social action at Ramon Llull University, dedicated to applied research, stu-dy and consultation for improving human ser-vices. Hence, on this difficult yet fascinating path of developing human beings and social organizations, you will find a colleague in the Fundació Pere Tarrés.

Rafael Ruiz de GaunaDirector of the Training Institute, Fundació

Pere Tarrés

MEMORY

Jacint Verdaguer, a Catalan 19th Century WriterVerdaguer (Folgueroles, 1845 – Barcelona, 1902) was certainly the most important, repre-sentative, symbolic and universal writer of Ca-talan literature of the nineteenth century. His output was characterized by a precise use of

each word, linguistic richness, formality and rigour, high intellectual content, and a broad range of topics, and he greatly contributed to lifting Catalan literature to the ranks of the finest in Europe. Hence, his contribution to the nineteenth century Catalan Renaissance (Renaixença) was decisive in lending social prestige to Catalan culture, then under the structural oppression of the centralist Spanish State, and to elevating the language, which suffered from political discrimination, to an extraordinary level of quality.

Josep M. FigueresHistorian

TRIBUNE

The Caufec Plan: Urban Planning and DemocracyIn Esplugues de Llobregat, people have been fighting to stop an urban development plan for 16 years now. Known as the Caufec Plan, the intention is to put 40 hectares at the foot of Collserola Mountain under cement. The Cau-fec Plan, promoted by the development agency Sacresa (which belongs to the Sanahuja fami-ly), involves the construction of 600 luxury homes and two 105-meter-high skyscrapers, with a business park, hotel and the largest shopping centre on the northern outskirts of Barcelona. To make a good impression, they have added two privately run facilities and 120 apartments at a fixed price to the plan.The construction work has not yet begun, but the most important thing is that in Esplu-gues, a network of associations and people of different ideologies, ages and ways of unders-tanding town planning have come together. They decided they had the right to participate and be heard, going beyond political parties and elections. In a way, roles and stereotypes have been broken and there is no longer any political-generational gap. In Esplugues you can now find a young person taking care of legal matters, putting out a magazine or filing a claim, and older people launching initia-tives, chaining themselves to the city hall or leading a protest. Maybe now is the time for parties to consider representative democracy, for development agencies to consider listening to the people, and for the people (both young and old) to get involved and jointly decide on their future in a participative democracy. This is why we will continue to struggle against the Caufec Plan—if necessary, we will even stop the excavators!

Popular Platform Against the Caufec Plan

ENTITATS DEL CNJC. De Ple Dret: Acció Escolta de Catalunya, Acció Jove – Joves de CCOO de Catalunya, Associació Internacional d’Estudiants de Ciències Econòmiques i Empresarials, Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya, Associació de Joves Estudiants de Catalunya, Associació dels Estats Generals dels Estudiants d’Europa, Associació d’Estudiants i Joves de Guinea Equatorial, Associació d’Estudiants Progressistes, Associació d’Estudiants de Ciències de la Salut, Avalot – Joves de la UGT de Catalunya, Bloc d’Estudiants Independentistes – Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans, Bloc d’Estudiants Nacionalistes, Casal Lambda, Centre Marista d’Escoltes, Col·lectius de Joves Comunistes, Coordinació Catalana de Colònies, Casals i Clubs d’Esplai, Coordinació Rural de Catalunya, Creu Roja Joventut Catalunya, DONA – Joves Nacionalistes per la Igualtat, Escoltes Catalans, Espai Jove de la Intersindical – CSC, Esplais Catalans (Esplac), Federació Catalana de l’Esplai, Federació de Centres Juvenils Don Bosco de Catalunya, Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya, Joventut Europea Federalista de Catalunya, Joventut Nacionalista de Catalunya, Joventut Obrera Cristiana Nacional de Catalunya i les Illes, Joventut Socialista de Catalunya, Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya, Joves Cambres de Catalunya Joves de la Unió Sindical Obrera de Catalunya, Joves d’Esquerra Unida i Alternativa, Joves d’Esquerra Verda – Joves amb Iniciativa, Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya, Moviment de Joves Cristians de Comarques, Movi-ment d’Universitaris i Estudiants Cristians de Catalunya i les Illes, Moviment Infantil i Juvenil d’Acció Catòlica de Catalunya i les Balears, Moviment per la Pau, Noves Generacions del Partit Popular de Catalunya, Organització Juvenil Espanyola, Recursos d’Animació Intercultural, Secretariat de Joves La Salle Catalunya, Servei Civil Internacional, Unió de Joves, Unió de Joves Pagesos, Unió Excursionista de Catalunya – Vocalia de Jovent, Veterinaris Sense Fronteres-Vetermón. Adherides: Alternativa Jove per la Interculturalitat, Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana, Associació Diomira, Associació Internacional de Joves de Casals Catalans, Associació Internacional Joventut Idente, Centre Cristià dels Universitaris, Centre d’Estudis Carles Cardó, Col·lectiu l’Esbarzer, Consell de la Joventut de Barcelona, Consell de la Joventut de Tarragona, Consell de la Joventut i Esplai de l’Hospitalet, Escola Lliure el Sol, Federació de Persones Sordes de Catalunya, Federació ECOM, Fundació Escolta Josep Carol, Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, Fundació Privada per a la Promoció de l’Autoocupació de Catalunya, Grup Jove de la coordinadora Gai – Lesbiana, IBN Batuta, Maulets, Món-3, Rialles – Moviment Rialles de Catalunya. Col·laboradores: Associació Catalana de Professionals, Associació Catalana d’Integració i Desenvolupament Humà, Associació Empresarial de la Iniciativa Social de Catalunya, Associació Sociocultural Nous Temps, Associació de Joves Immigrants Centre d’Estudis de Temes Contemporanis, Centre Unesco de Catalunya, Fundació Autònoma Solidària, Fundació Catalunya Segle XXI, Fundació per la Pau, Fundació Solidaritat Universitat de Barcelona, Grup d’Advocats Joves, Institut de Govern i Polítiques Públiques, Institut Joan Lluís Vives, Observatori del Tercer Sector, Òmnium Cultural, Projecte Home, SOS Racisme.

��


DE

BAT

A B

AT

REPTES DE LA PARTICIPACIÓ • ACCIÓ COL·LECTIVA COMPROM

TRANSFORMACIÓ • REIVINDICACIÓ • IG

UALTAT D’OPORTUNIT

EQUITAT • I

NTERCULTURALITAT • E

MANCIPACIÓ • REPTES

REPTES DE LA PARTICIPACIÓ • ACCIÓ COL·LECTIVA • E

M

COMPROMÍS • REPTES DE LA PARTICIPACIÓ • A

CCIÓ C

TIVA • COMPROMÍS • R

EIVINDICACIÓ • IGUALTA

T • EM

D’OPORTUNITATS EQUITA

T • INTERCULTURALITA

T EM

REPTES DE LA PARTICIPACIÓ • ACCIÓ COL·LECTIV


EIVINDICAC

D’OPORTUNITATS • IN

TERCULTURALITAT • E

MAN

TES DE LA PARTICIPACIÓ • ACCIÓ COL·LECTIV

REPTES DE LA PARTICIPACIÓ • ACCIÓ COL·L


EIVIND

D’OPORTUNITATS • E

QUITAT • I

NTERCULT

ACCIÓ COL·LECTIVA • REPTES DE LA PA

COL·LECTIVA • COMPROMÍS • R

EPTES

EMANCIPACIÓ • COMPROMÍS T

RANS

REIVINDICACIÓ IGUALTAT D’OPORTU

LTURALITAT EQUITAT • R

EPTES

CTIVA COMPROMÍS • TRAN

D’OPORTUNITATS EQ

REPTES DE LA

MÍS • TRAN

TATS

Entrevista a Eugeni

Villalbí, secretari de

Joventut de la Generalitat

Pàg. 18-21

Neus Català: construir i

recuperar la memòria, una

estratègia de supervivència

Pàg. 30-31

Pla Caufec: democràcia

urbanística a Esplugues de

Llobregat

Pàg. 35

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Primavera 2007 | www.cnjc.cat

som diferents

som i g u a l s

BERGA, 24 I 25DE MARÇ DE 2007

XXIX ASSEMBLEAGENERAL ORDINÀRIA

Debat Juvenil núm.84

Documents

Transcript of Debat Juvenil núm.84