CO

MIS

SIÓ

DE

DE

SC

EN

TRA

LITZA

CIÓ

I AU

TON

OM

IA LO

CA

L DE

CIU

TATS I G

OV

ER

NS

LOC

ALS

UN

ITS

DE

CE

NTR

ALIS

ATION

AN

D LO

CA

L SE

Lf-GO

VE

RN

ME

NT C

OM

MITTE

E O

f UN

ITED

CITIE

S A

ND

LOC

AL G

OV

ER

NM

EN

TS

CO

MIS

IÓN

DE

DE

SC

EN

TRA

LIZ

AC

IÓN

Y A

UTO

NO

MÍA

LO

CA

L D

E C

IUD

AD

ES

Y G

OB

IER

NO

S L

OC

ALE

S U

NID

OS

C

OM

MIS

SIO

N D

éCE

NTR

ALI

SAT

ION

ET

AU

TON

OM

IE L

OC

ALE

DE

CIT

éS E

T G

OU

VER

NE

ME

NTS

LO

CA

Ux

UN

IS

Ciutats i Governs Locals UnitsComissió de Descentralitzaciói Autonomia Local

United Cities and Local GovernmentsDecentralisation and Local Self-Government Committee

PUBLICACIÓ DE LA COMISSIÓ DE DESCENTRALITZACIÓ I AUTONOMIA LOCAL DE CIUTATS I GOVERNS LOCALS UNITS (CGLU)

DECENTRALISATION AND LOCAL SELf-GOVERNMENT COMMITTEE Of UNITED CITIES AND LOCAL GOVERNMENTS (UCLG) PUBLICATION

Creixement urbà i finançament a l’Àfrica

Urban growth and financing in Africa

URBsociAL models de cooperació a l’àmbit local

URBsociAL cooperation models at local level

Fatallah Oualalou, president Comissió Finances Locals

Fatallah Oualalou, president Local Finance Committee

Ciudades y Gobiernos Locales UnidosComisión de Descentralizacióny Autonomía LocalCités et Gouvernements Locaux UnisCommission Décentralisationet Autonomie Locale

PUBLICACIÓN DE LA COMISIÓN DE DESCENTRALIZACIÓN Y AUTONOMÍA LOCAL DE CIUDADES Y GOBIERNOS LOCALES UNIDOS (CGLU)

PUBLICATION DE LA COMMISSION DéCENTRALISATION ET AUTONOMIE LOCALE DE CITéS ET GOUVERNEMENTS LOCAUx UNIS (CGLU)

Crecimiento urbano y financiación en África

Croissance urbaine et financement en Afrique

URBsociAL modelos de cooperación en el ámbito local

URBsociAL modèles de coopération à l’échelon local

Fatallah Oualalou, presidente Comissión Finanzas Locales

Fatallah Oualalou, président Commission Finances Locales

SUMARIo

Director: Jordi CastellsEquipo de redacción: Arnau Gutiérrez, Ana Tapia y Júlia Lladós

Edita: Secretaría de la Comisión de Descentralización y Autonomía Local de CGLUDiputación de BarcelonaTravessera de les Corts, 131 Recinte Maternitat. Pavelló Mestral, pl. 4.08028 Barcelona

Tel. +34 934 020 759Fax +34 934 022 473c/e dal.cglu@diba.catwww.cities-localgovernments.org/committees/dal

Edición: Dirección de Comunicación de la Diputación de BarcelonaDiseño: Estudi Josep BagàDTP: Raó Gràfica SLImpresión: NorprintDepósito legal: B-47234-2009

Todos los derechos reservadosLa publicación no puede ser reproducida ni total ni parcialmente, ni registrada en un sistema de recuperación de información, sin el permiso previo por escrito del editor.

© de los textos: los autoresde la edición: Diputación de Barcelona

Foto portada:© Herrera / Getty Images

El Secretariado de la Comisión de Descentralización y Autonomía Local de CGLU no subscribe necesariamente las opiniones manifestadas en los artículos firmados.

Mayo de 2013

SUMARI

Director: Jordi CastellsEquip de redacció: Arnau Gutiérrez, Ana Tapia i Júlia Lladós

Edita: Secretaria de la Comissió de Descentralització i Autonomia Local de CGLUDiputació de BarcelonaTravessera de les Corts, 131 Recinte Maternitat. Pavelló Mestral, pl. 4.08028 Barcelona

Tel +34 934 020 759Fax +34 934 022 473c/e dal.cglu@diba.catwww.cities-localgovernments.org/committees/dal

Edició: Direcció de Comunicació de la Diputació de BarcelonaDisseny: Estudi Josep BagàDTP: Raó Gràfica SLImpressió: NorprintDipòsit legal: B-47234-2009

Tots els drets reservats.La publicació no pot ser reproduïda ni total ni parcialment, ni registrada en un sistema de recuperació d’informació, sense el permís previ per escrit de l’editor.

© dels textos: els autorsde l’edició: Diputació de Barcelona

Foto portada:© Herrera / Getty Images

La Secretaria de la Comissió de Descentralització i Autonomia Local de CGLU no subscriu necessàriament les opinions manifestades en els articles signats.

Maig 2013

EDIToRIAL

04 Problemes reals, obstacles imaginaris JoanCarlesGarcíaCañizares, alcalde de Tordera i diputat adjunt a la

Presidència de la Diputació de Barcelona

ACTUALITAT

08 El creixement urbà i el seu finançament, una qüestió clau per al desenvolupament a l’Àfrica

NathalieLedenmat, Comissió de Finances Locals i Desenvolupament de CGLU

16 Descentralització i democràcia local a Cambodja PokSokundara, Lliga Nacional de Municipis i Sangkas (NLC/S)

22 Associacions, governs locals i descentralització: el cas de Macedònia DusicaPerisic, directora executiva del ZELS (Associació de Governs Locals Units

de la República de Macedònia)

28 URBsociAL aposta per redefinir els models de cooperació a l’àmbit local OctavidelaVarga, coordinador de l’Oficina de Coordinació i Orientació

URB-AL III

UNA ESToNA AMB...

34 Fatallah oualalou, alcalde de Rabat i president de la Comissió de Finances Locals i Desenvolupament de CGLU

MILLoRS PRÀCTIQUES

42 DeLoG: grup de treball de socis per al desenvolupament sobre descentralització i governança local

INFoRME D’ACTIVITATS

44 Cap a una nova Constitució a Tunísia

46 Comissió de Descentralització i Autonomia Local Activitats 2012

RESSENYA DE DoCUMENTS

48 Delivering on the Europe 2020 Strategy: Handbook for Local and Regional Authorities

EDIToRIAL

04 Problemas reales, obstáculos imaginariosJoanCarlesGarcíaCañizares, Alcalde de Tordera y Diputato adjunto a la

Presidencia de la Diputación de Barcelona

ACTUALIDAD

08 El crecimiento urbano y su financiación, una cuestión clave para el desarrollo en África

NathalieLedenmat, Comisión de Finanzas Locales y Desarrollo de CGLU

16 Descentralitzación y democracia local en CamboyaPokSokundara, Liga Nacional de Municipios y Sangkas (NLC/S)

22 Asociaciones, gobiernos locales y descentralización: el caso de Macedonia

DusicaPerisic, Director Ejecytivo de ZELS (Asociación de Gobiernos Locales Unidos de la República de Macedonia)

28 URBsociAL apuesta por redefinir los modelos de cooperación a nivel localOctavidelaVarga, Coordinador de la Oficina de Coordinación y Orientación

URB-AL III

UN RATo CoN…

34 Fatallah oualalou, Alcalde de Rabat y Presidente de la Comissión de Finanzas Locales y Desarrollo de CGLU

MEJoRES PRÁCTICAS

42 DeLoG: grupo de trabajo de los socios para el desarrollo sobre descentralización y gobernanza local

INFoRME DE ACTIVIDADES

44 Hacia una nueva Constitución en Túnez

46 Comisión de Descentralización y Autonomía Local Actividades 2012

RESEÑA DE DoCUMENToS

48 Delivering on the Europe 2020 Strategy: Handbook for Local and Regional Authorities

EDITORIAL

04 Real problems, imaginary obstacles JoanCarlesGarcíaCañizares, Mayor of Tordera and Deputy Councillor in the

Presidency Cabinet of Barcelona Provincial Council (Diputació de Barcelona)

NEWS

08 Urban growth and its financing, a key development issue in Africa NathalieLedenmat, UCLG’s Local Finance and Development Committee

16 Decentralisation and local democracy in Cambodia PokSokundara, National League of Communes/Sangkats of Cambodia

22 National associations, local governments and decentralization; the case of Macedonia

DusicaPerisic, Executive Director of ZELS (Association of the Units of Local Governments of the Republic of Macedonia)

28 URBsociAL is committed to redefining cooperation models at local level OctavidelaVarga, Coordinator of the URB-AL III Office for Coordination and

Orientation

INTERVIEW WITh…

34 Fatallah Oualalou, Mayor of Rabat and President Local Finance and Development UCLG Committee

BEST PRACTICES

43 DeLoG: development partners working group on decentralisation and local governance

PROGRESS REPORT

44 Towards a new Constitution in Tunisia

46 Decentralisation and Local Self-Government Committee Activities 2012

REVIEW OF DOCUMENTS

48 Delivering on the Europe 2020 Strategy: handbook for Local and Regional Authorities

SUMMARy

Director: Jordi CastellsEditorial team: Arnau Gutiérrez, Ana Tapia and Júlia Lladós

Edit: Secretariat of the UCLG Descentralisation and Local Self-Government Committee Barcelona Provincial Council Travessera de les Corts, 131 Recinte Maternitat. Pavelló Mestral, pl. 4.08028 Barcelona

Tel. +34 934 020 759Fax +34 934 022 473E-mail: dal.cglu@diba.catwww.cities-localgovernments.org/committees/dal

Edition: Directorate of Communications Barcelona Provincial CouncilDesign: Estudi Josep BagàDTP: Raó Gràfica SLPrinting: NorprintDL: B-47234-2009

All rights reserved.The publication may not be reproduced whole or in part, nor registered in a system of information retrieval, without the prior written permission of the publisher.

© texts: the authorsOf the edition: Barcelona Provincial Council

Cover photo:© Herrera / Getty Images

The secretariat of the UCLG Descentralisation and Local Self-Government Committee does not necessary subscribe to the views expressed in signed articles.

May 2013

4

Joan Carles García Cañizares, alcalde de Tordera i diputat adjunt a la Presidència de la Diputació de Barcelona.

La crisi econòmica té conseqüències negatives per a governs i ciutadans de molts països del món, però és especialment greu a Europa. Aquesta crisi té un impacte important a tots els nivells de govern: per una banda, a nivell agregat destaca el problema del deute i els elevats nivells d’atur; per altra, en l’àmbit local els alcaldes es troben cada dia amb els proble-mes cara a cara. Als municipis aquests problemes esdevenen un drama, ja que els aturats no són un número, són persones amb noms i cognoms, veïns, amics i familiars. En aquest context es redueixen els ingressos de l’administració pública mentre creix la despesa pública. Per tant, es fa molt difícil mantenir el nivell de serveis públics en un moment en el que la ciutadania necessita més i millors polítiques.

Així doncs, no hi ha dubte que els ajuntaments d’arreu del món han de fer front a problemes reals, és a dir, a les complicacions pròpies de la governa-bilitat local agreujades en molts casos per una situ-ació econòmica deplorable. El problema s’accentua quan a aquests problemes reals hi afegim problemes imaginaris. Les pors de nombrosos governs centrals estan portant a dirigents d’arreu del món a veure els ajuntaments, les províncies i les regions com una part del problema i no com a part de la solució.

Això s’observa a través de la involució en els processos de descentralització a diverses regions del món, de l’aplicació de normatives i regulacions que limiten la capacitat de governs locals i regionals de fer front a problemes arrelats al territori. En molts casos els governs centrals fan una lectura esbiaixa-da de la qüestió i, volent-se erigir en salvadors únics de la situació actual, acaben convertint-se en els guardians d’una malentesa i retrògrada coherència.

El darrer episodi en aquest camp l’estem vivint a casa nostra, ja que aquests dies el govern central està elaborant una llei per limitar l’acció internaci-

onal dels governs locals i regionals. Si aquest tipus de normatives (en lloc de tendir a desaparèixer) guanyen adeptes, correm el risc de caminar cap a estructures de govern rígides i incapaces d’adap-tar-se a les necessitats dels nostres territoris i dels nostres ciutadans.

¿Es poden imaginar vostès un govern que no permeti que empreses, ONG o institucions de la so-cietat civil operin internacionalment? ¿Cal dedicar esforços a establir sistemes de control que limitin o coartin les iniciatives internacionals de governs de-mocràticament elegits? Possiblement la majoria dels lectors se sorprendria si el seu govern limités les pos-sibilitats d’expansió internacional d’una empresa o denegués els permisos d’una associació esportiva per anar a jugar un partit a algun altre país.

Els governs locals treballen cada dia per millorar la qualitat de vida de la ciutadania en temes tan importants com la distribució d’aigua potable, la gestió de residus, el disseny dels transports urbans, la gestió de biblioteques i parcs públics, la recollida d’impostos i taxes municipals, la cura de la gent gran, etc. La tasca dels governs locals es realitza principalment a cadascun dels nostres pobles i ciu-tats, però treballar per al nostre territori implica també conèixer les decisions que es prenen a Brus-sel·les i buscar solucions a d’altres regions. El món actual no permet que ens tanquem sobre nosaltres mateixos, de manera que la prohibició no sembla una solució coherent en un món cada vegada més obert, àgil i interconnectat.

A més, cal tenir present que si els ciutadans no estan d’acord amb alguna política pública, a la majoria de països hi ha canals de comunicació que permeten modular les activitats i els plans d’acció de les institucions que ens governen i, si ho portem a l’extrem, hi ha eleccions que permeten a la ciu-tadania decidir quina proposta política, social, eco-nòmica, cultural, etc. és la més adequada per a un determinat territori. Som molts els que creiem en el sentit comú i el bon criteri dels votants.

Això no vol dir que totes les solucions als pro-blemes actuals es trobin en l’acció internacional

Editorial

Problemes reals, obstacles imaginaris

5

Joan Carles García Cañizares, Mayor of Tordera and Deputy Councillor in the Presidency Cabinet of Barcelona Provincial Council (Diputació de Barcelona).

The economic crisis is having a harmful effect on governments and citizens of many countries across the globe, though Europe is particularly hard hit. This crisis has a major impact on all lev-els of government: at national and regional levels, authorities are grappling with debt and high levels of unemployment, and, at local level, mayors are challenged by grass-roots problems. In municipali-ties, these problems take on a dramatic dimension because the unemployed are not just statistics; they are people with names and surnames, whether neighbours, friends or family members. In this con-text, public authorities’ income falls while public spending rises. It is therefore very hard to maintain the level of public services at a time when citizens need more and better policies.

Indeed, town and city councils all over the world have to deal with real problems, namely the inherent complications of local governance, which are often made worse by a deplorable economic situation. The predicament becomes even more pronounced when imaginary problems are added to these real problems. Furthermore, the economic crisis has sparked fears among numerous central governments, an outcome of which is that leaders worldwide now consider municipalities, provinces and regions as part of the problem and not as part of the solution.

This can be observed, for example, in the about-turns on decentralisation processes in various regions of the world, and in the application of rules and regulations that limit local and regional governments’ ability to deal with problems rooted in the territory. In many cases, central governments make a biased reading of the issue and, wishing to position themselves as the sole saviours of the cur-rent situation, end up becoming the guardians of a misconstrued and backward-looking approach.

We are experiencing the latest episode of this in Catalonia, as the central government of Spain is preparing to bring in a law to limit the interna-tional action of local and regional governments. If laws like these gain support (rather than tending to wane), we run the risk of moving towards rigid governmental structures that are unable to adapt to the needs of our territories and our citizens.

Can you conceive of a government that does not allow firms, NGOs or civil-society institutions to operate internationally? Should efforts be devoted to setting up control mechanisms that curtail or curb international initiatives driven by democrat-ically elected governments? Many readers would no doubt be shocked to find that their central gov-ernments were limiting the potential for a firm to expand internationally, or denying permits for a sporting association to go and play a game in an-other country.

Local governments work day after day to im-prove their citizens’ quality of life on matters as important as drinking-water distribution, waste management, urban transport design, libraries and public parks management, municipal rates and tax collection, care of the elderly, etc. The work of local governments is undertaken mainly in each of our towns and cities, though working for our territory also implies the need to know about decisions tak-en in Brussels and to seek solutions from other re-gions. Today’s world does not allow us to be inward looking, and that is why prohibition does not seem to be a coherent solution in a world that is more and more open, responsive and interconnected.

Moreover, it is crucial to bear in mind that most countries have open communication channels that allow the activities and action plans of the institu-tions governing them to be altered if citizens do not agree with a public policy. And, taking this to the extreme, elections enable citizens to decide which political, social, economic, cultural or other kind of proposal is best suited to a particular territory. Many of us believe in the voters’ good judgment and common sense.

Editorial

real problems, imaginary obstacles

6

dels governs locals. El que sembla clar és que afegir obstacles imaginaris als problemes reals no és una bona forma de progressar. Si l’objectiu és treballar per millorar les condicions de vida de la població de cadascun dels nostres territoris, sembla reco-manable treballar plegats. Hi ha un proverbi africà

que diu que si vols anar a algun lloc ràpid hi pots anar sol, però que si es vol anar lluny hi hem d’anar junts. Necessitem treballar plegats per poder fer el llarg camí de la recuperació econòmica i de la provi-sió de serveis de qualitat per a la ciutadania

Editorial

7

This does not mean, however, that all the solu-tions to today’s problems can be found in local gov-ernments’ international actions. Nevertheless, add-ing imaginary obstacles to real problems is clearly not a good way to move forward. If the objective is to improve the living conditions of the population in each of our territories, it would seem advisable

to work together as one. There is an African proverb that says that to get somewhere fast, you can go on your own, but to get far, we need to go together. We need to work together to walk the long path towards economic recovery and the provision of quality services for our citizens.

Editorial

© IS

TOC

KP

HO

TO /

GE

TTY

IMA

GE

S

8

ACTUALITAT

El creixement urbà i el seu finançament, una qüestió clau per al desenvolupament a l’ÀfricaEntre els reptes econòmics, socials i ambientals als quals els països africans s’enfronten, la qüestió urbana emergeix com un gran desafiament que els governs nacionals i locals han d’encarar. Així, en els propers vint anys les ciutats d’Àfrica s’han de preparar per rebre més de 300 milions de persones addicionals, un creixement urbà sense precedents.

Urban growth and its financing, a key development issue in AfricaAmong the economic, social and environmental challenges facing African countries, the urban issue emerges as a major challenge local and national governments must address. Consequently, in the next twenty years, African cities have to prepare themselves to host more than 300 million additional inhabitants, which constitutes unprecedented urban growth.

Nathalie Ledenmat, Comissió de Finances Locals i Desenvolupament de CGLU.

Nathalie Ledenmat, UCLG’s Local Finance and Development Committee.

NEws

© ISTOCKPHOTO / GETTY IMAGES

10

Els països africans s’enfronten a un creixement urbà sense precedents, que s’accelerarà considera-blement en els propers vint anys: les ciutats d’Àfri-ca s’han de preparar per rebre més de 300 milions de persones addicionals en aquest curt període de temps.

Entre els reptes econòmics, socials i ambientals als quals els països africans s’enfronten, la qüestió urbana emergeix com un gran desafiament que els governs nacionals i locals han d’encarar.

La qüestió urbana, ignorada durant molt de temps, és un factor de desenvolupament econò-mic i cultural centralEls avantatges comparatius de la qüestió urbana són notoris i la majoria dels experts coincideixen en que la globalització de l’economia mundial hauria de reforçar-los. Garantint el fàcil accés a la infrastructura i els serveis públics, al mercat de treball, a la informació (font d’innovació i creixe-ment endogen) i a oportunitats (locals, nacionals o internacionals), la concentració urbana permet la realització d’«economies d’aglomeració». Sent una il·lustració de l’impacte que aquestes externalitats positives poden tenir sobre l’economia local i na-cional, les àrees urbanes experimenten una major productivitat i ingressos per càpita per sobre de la mitjana nacional i concentren el gruix de la pro-ducció nacional.

No obstant això, en el cas africà la urbanització ha patit més que cap altre el biaix urbà, i just quan necessitava grans inversions. Una inversió insufi-cient a la ciutat minva considerablement la seva capacitat de sobreproducció. A més, la insuficiència dels serveis urbans són un pes considerable per la balança anual, així com per les activitats de les llars, en la mesura en què les deficiències es tradu-eixen en costos addicionals pels agents econòmics. Això alenteix encara més els guanys de productivi-tat de les empreses i les llars, i també el creixement de la ciutat.

African countries are facing unprecedented urban growth, which is set to accelerate significantly over the next twenty years: in fact, African cities must prepare themselves to host more than 300 million additional inhabitants in this short period of time.

Among the economic, social and environmental challenges facing African countries, the urban issue emerges as a major challenge local and national governments must address.

The long-neglected urban issue constitutes a major factor as regards economic and cultural development

The urban issue’s comparative advantages are well-known and most experts agree that the glo-balisation of the world economy should further strengthen them. Ensuring easy access to infra-structure and public services, to the labour market, to information (a source of innovation and endog-enous growth) and to job prospects (local, national and international), urban concentration allows “economies of agglomeration” to be created. Illus-trating the impact that these positive externalities may have on local and national economies, urban areas enjoy higher productivity and income per capita than the national average and concentrate the bulk of domestic production.

However, in the case of Africa, urban devel-opment has suffered from urban bias more than anywhere, and just when it needed substantial investment. Inadequate investment in cities signif-icantly diminishes their productivity, the lack of urban services adversely affects companies’ annual balance sheet, as well as household activities, to the extent that these deficiencies translate into major additional costs for economic agents. The bigger the city the more the increase in productivity yielded by companies and households is slowed down.

NEws ACTUALITAT

La concentració urbana permet la realització d’«economies d’aglomeració». Urban concentration allows «economies of agglomeration».

11

Amb previsió i una correcta gestió, la urbanit-zació és un factor positiu per a la reducció de la pobresaLes ciutats, independentment de la seva mida, ofereixen als seus habitants presents i futurs grans oportunitats per millorar les seves vides, inte-grant-los en àrees econòmiques dinàmiques i fent-los beneficiaris de serveis prestats gràcies a eco-nomies d’escala. Així, qualsevol inversió en l’àrea urbana presenta, a priori, un avantatge comparatiu en relació amb la mateixa inversió feta en les zones rurals. No obstant això, si bé és cert que l’impacte en la reducció de la pobresa és teòricament més notori, convindrà matisar el propòsit en funció de la densitat urbana i les polítiques d’integració de-senvolupades en el territori.

D’altra banda, els dèficits acumulats en matè-ria d’infrastructura urbana, equipaments i serveis essencials condueixen a un deteriorament de les condicions de vida de bona part dels ciutadans en la majoria de les ciutats, sobretot en l’àmbit subsa-harià, on pot arribar a nivells dramàtics: recordem només que si les tendències se sostenen com en l’actualitat, una de cada cinc persones viurà en

Provided that foresight and proper manage-ment are exercised, urban development is a positive factor for poverty reductionCities, regardless of their size, offer their present and future inhabitants great opportunities to im-prove their lives, integrating them into dynamic economic areas and making them the beneficiaries of the services provided thanks to economies of scale. Therefore, any investment made in urban settings presents, a priori, a comparative advantage compared to the same investment made in rural areas. However, if its impact on poverty reduction is theoretically more noteworthy, this assertion should be qualified, particularly as regards urban density and inclusion policies developed in the territory.

Moreover, accumulated deficits in urban infra-structure, facilities and basic services lead to a dete-rioration in the living conditions of many citizens in most cities, especially in Sub-Saharan Africa, where they can reach dramatic levels: let us bear in mind that if trends continue in the same vein, one in five people will live in slums by 2030. The fight against poverty will be won or lost mainly in urban areas in developing countries.

Les ciutats, independentment de la seva mida, ofereixen als seus habitants grans oportunitats per millorar les seves vides, integrant-los en àrees econòmiques dinàmiques i fent-los beneficiaris de serveis prestats gràcies a economies d’escala.

Cities, regardless of their size, offer their inhabitants great opportunities to improve their lives, integrating them into dynamic economic areas and making them beneficiaries of the services provided thanks to economies of scale.

12

NEws ACTUALITAT

Population explosion and growing urban deve-lopment also imply enlarging cities’ ecological footprintExponential growth in energy consumption, waste production, sanitation, transport and other sources of pollution will be difficult to “sustain” in the long term if adequate urban policies are not put in place today. However, the weakness shown by African gov-ernments to organise urban centres often leads to a lack of control over the urban development process.

Therefore, coordinating grassroots and govern-ment initiatives must be a focal point for “human”, “bearable” and “sustainable” urban development, taking into account the major natural risks facing the city, the adaptation to climate change and low carbon consumption.

Investment needsThe arrival of new urban inhabitants generates new investment needs in addition to the investment required for cities to upgrade their infrastructure, facilities and basic services, as well as to develop technical and strategic planning skills. Various es-timates undertaken show that the funds mobilised today to finance urban investments are clearly in-sufficient to allow cities to exploit their full poten-tial, in terms of economic growth, poverty reduc-tion and environmental initiatives.

In fact, while investment needs account for over 90 billion US dollars per year for Sub-Saharan Africa, this region mobilises only half this amount for infrastructure at present2, which is added to investments by donors (approximately 8 billion US dollars).

assentaments precaris el 2030. La lluita contra la pobresa serà guanyada o perduda principalment a les zones urbanes dels països en desenvolupament.

L’explosió demogràfica1 i la urbanització crei-xent també suposen l’ampliació de la petjada ecològica de les ciutatsEl creixement exponencial en el consum d’ener-gia, producció de residus, sanejament, transport i altres fonts de contaminació que seran difícilment «sostenibles» en el llarg termini si no es duen a terme polítiques urbanes adequades en l’actualitat. Més enllà, la debilitat que presenten els governs africans per organitzar els nuclis urbans sovint comporta una manca de control sobre el procés d’urbanització.

Per tant, la relació entre les iniciatives ciuta-danes i l’opinió pública en aquest sentit ha de ser un punt focal per a la promoció urbana «humana», «habitable» i «sostenible», tenint en compte els prin-cipals riscos naturals a què s’enfronta la ciutat, i la necessitat d’adaptació al canvi climàtic i a un con-sum moderat d’energia basada en matèries fòssils.

Necessitats d’inversióL’assentament de nous habitatges urbans implica noves necessitats d’inversió que se sumen a la inversió que cal perquè les ciutats es posin al dia en termes d’infrastructura, equipaments i serveis essencials, així com perquè desenvolupin com-petències tècniques i de planificació estratègica. Diferents estimacions realitzades mostren que les sumes mobilitzades avui en dia per finançar les inversions urbanes són clarament insuficients per permetre a les ciutats desenvolupar tot el seu po-

1 Cal també tenir present que la urbanització tendeix a reduir el creixement de la població en zones rurals.

1 It must be borne in mind that urban development tends to reduce population growth, which is expe-rienced differently in rural areas.

2 “Africa’s Infrastructures: A Time for Transformation”, Africa Infrastructure Country Diagnostic (AICD), World Bank, 2010.

© ISTOCKPHOTO / GETTY IMAGES

How can the necessary points of growth be generated to bridge the gap? “Local investment may provide part of the answer.”3 In fact, decentral-isation processes in recent decades have given rise to great progress through the transfer of powers, which allows local governments to play a key role as regards poverty reduction policies and contempo-rary global challenges which affect most countries in varying degrees, in the form of food, energy, environmental or financial crises. Out of the invest-ment of 90 billion US dollars per year which,

tencial, tant en termes de creixement econòmic, com de reducció de la pobresa o el medi ambient.

En efecte, mentre que les necessitats d’inversió es quantifiquen en més de 90 mil milions de dòlars EUA/any per l’Àfrica subsahariana, aquesta regió mobilitza només la meitat d’aquest import per infrastructures en l’actualitat,2 que se suma a les inversions privades (girant entorn dels vuit milions de dòlars EUA).

Com es poden generar els punts de creixement necessaris per resoldre la bretxa? «Potser part de la solució es trobi en la inversió local».3 En efecte,

13

2 «Infrastructures africaines, une transformation impérative », Africa Infrastructure Country Diagnostic (AICD), Banc Mundial, 2010.

3 Financer les villes d’Afrique, Thiery PAULAIS, 2012.

3 Financing Africa’s Cities, Thierry PAULAIS, 2012.

Els dèficits acumulats en matèria d’infraestructura urbana, equipaments i serveis essencials condueixen a un deteriorament de les condicions de vida de bona part de ciutadans en la majoria de ciutats, especialment les subsaharianes. Accumulated deficits in urban infrstructure, facilities and basic services lead to a deterioration in the living conditions of many citizens in most cities, specially in Sub-Saharan Africa.

14

L’assentament de nous habitatges urbans implica noves necessitats d’inversió que se sumen a la inversió que cal perquè les ciutats es posin al dia en termes d’infrastructura, equipaments i serveis essencials, així com perquè desenvolupin competències tècniques i de planificació estratègica.

Diferents estimacions mostren que les sumes mobilitzades avui dia per finançar les inversions urbanes són clarament insuficients per permetre a les ciutats desenvolupar tot el seu potencial, tant en temes de creixement econòmic com de reducció de la pobresa i el medi ambient.

The arrival of new urban inhabitants generates new investment needs in addition to the investment required for cities to upgrade their infrastructure, amenities and basic services, as well as to develop technical and strategic planning skills.

Various estimates undertaken show that the funds mobilised today to finance urban investments are clearly insufficient to allow cities to exploit their full potential, in terms of economic growth, poverty reduction and environmental initiatives.

15

els processos de descentralització de les últimes dècades han donat lloc a grans avenços mitjançant la transferència de competències, que permeten que els governs locals juguin un paper clau davant els desafiaments globals contemporanis que afecten, en diversos graus, la major part països, ja siguin en forma de crisi alimentària, energètica, ambiental, financera o política contra la pobresa. Sobre de 90 mil milions de dòlars EUA/any d’inversió que, com dèiem, seria necessària, 25 mil milions responen a la realització de competències de les autoritats locals.

No obstant això, l’estudi4 dels sistemes de fi-nançament del govern local mostra que el procés de descentralització s’enfronta avui en dia a un gran nombre de dificultats, com són l’escàs desen-volupament dels sistemes financers, la manca de capacitats de les comunitats locals i, en general, a una clara insuficiència de recursos propis. Una simple mirada a la partida de l’ingrés nacional que es destina a Àfrica local és molt aclaridora: entre 6,2 i 8,3% en mitjana - enfront d’un 25% a Europa. A conseqüència de la manca de recursos locals, la proporció de les despeses públiques gestionades pels governs locals és també molt limitada, entre el 2 i el 7%.

Les anàlisis convergeixen en constatar que el sosteniment dels valors actuals de finançament i de l’actual ritme d’inversió local porta a un carreró sense sortida. «Aquest camí no és sostenible i porta a situacions potencialment insalvables en els plans econòmic i sociopolític. El canvi d’escala en la què operar no serà fàcil, ja que els instruments estruc-turals necessaris perquè aquest canvi tingui lloc no s’han establert. Cal desenvolupar noves solucions sistèmiques capaces de satisfer necessitats relle-vants en un curt període de temps. Els sistemes de finançament s’han de replantejar».5

as we said, would be required, 25 billion US dol-lars correspond to the execution of powers by local authorities.

However, the study of local government finance systems4 shows that the decentralisation process encounters a great deal of difficulties today, such as the poor development of financial systems, lack of capacities on the part of local authorities and, in general, a clear lack of own resources. A simple glance at the item corresponding to domestic in-come allocated to local African authorities is very enlightening: between 6.2% and 8.3% on average – compared to 25% in Europe. Due to the lack of local resources, the proportion of public expenditure managed by local governments is also very limited, between 2% and 7%.

Analyses converge on noting that the mainte-nance of current financing values and the current pace of local investment leads to a dead end. “The current trajectory is unsustainable; it will result in potentially unmanageable economic, social, and political situations. This change of scale will not be easy, because the necessary structural instruments are not in place. Within a short time frame, gov-ernments […] must design new systemic solutions capable of dealing with enormous needs. […] [T]he financing systems themselves [must be rethought].”5

4 Segon Informe Mundial sobre la Descentralització i Democrácia Local (GOLD II), Ciutats i Governs Locals Units 2010.

5 Financer les villes d’Afrique, Thiery PAULAIS, 2012.

4 Second Global Report on Decentralisation and Local Democracy (GOLD II), United Cities and Local Govern-ments 2010.

5 Financing Africa’s Cities, Thierry PAULAIS, 2012.

© H

ER

RE

RA

/ G

ETT

Y IM

AG

ES

22

ACTUALITAT

Associacions nacionals, governs locals i descentralització: el cas de MacedòniaEl procés de descentralització en la República de Macedònia es va intensificar el 2002 amb l’aprovació de la Llei d’autonomia local, que va suposar la transferència de nombroses competències des del govern central al local realitzada en dues fases: primer amb la transferència de recursos limitats i competències als municipis i en segon lloc amb la descentralització fiscal.

National associations, local governments and decentralization; the case of MacedoniaThe process of decentralization in the Republic of Macedonia was intensified after the Law on Local Self-Government, enacted in 2002, that was a qualitative change, with a high number of competencies transferred from central to local government. Thus, the decentralization process is carried out in at least two phases: first transferring limited resources and competences to the municipalities, and secondly fiscal decentralization.

News

Dusica Perisic, directora executiva de ZELS (Asso-ciació de Governs Locals Units de la República de Macedònia)

Dusica Perisic, Executive Director of ZELS (Associa-tion of the Units of Local Governments of the Repu-blic of Macedonia)

24

El procés de descentralització en la República de Macedònia va començar amb l’adopció de la Reforma estratègica de l’autonomia local en 1999. El procés es va intensificar després de la signatura de l’Acord marc d’Ohrid el 2001, que és un requisit previ per a la integració del país en la Unió Europea. La Llei d’autonomia local, aprovada en 2002, va ser un canvi qualitatiu, amb un elevat nombre de competències transferides des del govern central al local. Per tant, el procés de descentralització en la República de Macedònia es va realitzar en almenys dues fases: en primer lloc transferint recursos limitats i competèn-cies als municipis, i en segon lloc amb la descentra-lització fiscal.

En els últims anys del procés de descentralitza-ció en la República de Macedònia, la primera fase va estar marcada per la transferència d’un conjunt de competències a les autoritats locals. La segona fase es va retardar a causa de la falta d’instruments de gestió financera a nivell local a més del fet que molts municipis estaven endeutats. Va ser necessari resoldre aquest problema abans d’engegar el procés de descentralització fiscal. Des de 2005, les com-petències en matèria d’urbanisme, medi ambient, educació preescolar, educació primària i secundària, els serveis socials, la cultura i altres camps han estat transferits des del nivell central al local. Per tant, la segona fase es va iniciar en 2007 amb la introducció de subvencions en bloc atorgades pel govern central als governs locals amb la finalitat de finançar les activitats de les competències descentralitzades.

Una tercera fase va començar el 2011 amb l’aplicació de la Llei de construcció de sòl (Law of Construction Land), que dóna suport als municipis per dirigir l’economia local participant activament en el seu desenvolupament a través de la creació i prestació de serveis, així com garantint inversions. Actualment, la major part de les activitats en aquesta àrea han estat transferides als municipis. Els governs locals conservaran els registres cadastrals, duran a terme subhastes, i proveiran d’infraestructures amb la finalitat d’atreure inversions.

The process of decentralization in the Republic of Macedonia began with the adoption of the Reform Strategy of local self-government in 1999. The pro-cess was intensified after signing the Ohrid Frame-work Agreement in 2001, which is a prerequisite for the country’s integration into the European Union. The Law on Local Self-Government, enacted in 2002, was a qualitative change, with a high number of competencies transferred from central to local gov-ernment. Thus, the decentralization process in the Republic Macedonia is carried out in at least two phases: first transferring limited resources and com-petences to the municipalities, and secondly fiscal decentralization.

In the past years of decentralization process in the Republic of Macedonia, the first phase had been marked by transferring a set of domains of compe-tence to local authorities. The second phase was de-layed due to the lack of financial management tools at local level and the fact that many municipalities were in debt. It was necessary to solve this problem before the starting the fiscal decentralization pro-cess. Since 2005 competencies in urban planning, environment, pre-school, primary and secondary education, social services, culture and other have been transferred from central to local level. Further-more, the second phase started in 2007 by introduc-ing block grants given by the central government to the local governments in order to finance decentral-ized competencies activities.

A third phase started in 2011 and begun with the implementation of the ‘Law of Construction Land’, which support municipalities to lead the local economy by actively participating on its devel-opment through creation and provision of services as well as guaranteeing investments. Currently most of the activities in this area have been trans-ferred to the municipalities. Local governments will keep land registries, perform auctions, and provide infrastructure with the purpose of attract-ing investment.

News ACTUALITAT

25

«ZeLs ha jugat un rol important en el procés de descentralització de Macedònia»L’Associació de Governs Locals Units de la República de Macedònia (ZELS) té responsabilitats importants per dur a terme el procés de descentralització. L’ob-jectiu principal de ZELS és advocar pels interessos dels seus membres i proveir de serveis als municipis en relació a l’autonomia local. Això es basa en dos pilars principals: l’enfortiment de les capacitats dels municipis (i per tant el procés global de descentralit-zació en la República de Macedònia), i l’enfortiment de les capacitats institucionals independents de ZELS com a proveïdor de serveis als municipis, amb la finalitat d’assegurar una base legal de qualitat i d’eficàcia de les autoritats locals com a proveïdors de serveis directes.

ZELS s’ha convertit en la veu principal dels inte-ressos i les opinions dels municipis durant l’execució de les mesures de descentralització. Per a això, s’ha fet un lobby efectiu per aconseguir modificacions que recolzin els interessos dels municipis i definir el marc polític de la descentralització. Per exemple, en

«ZeLs has played and important role in the Ma-cedonian decentralization process»The Association of the Units of Local Governments of the Republic of Macedonia (ZELS) holds impor-tant responsibilities for taking forward the decen-tralization process. The main purpose of ZELS is to advocate for the interests of its members and to provide services to the municipalities regarding local self-government. This is based on two main pillars: strengthening the capacities of municipal-ities (and thus the overall decentralization process in the Republic of Macedonia), and strengthening independent institutional capacities of ZELS as a service provider to the municipalities in order to secure a legal base of quality and effectiveness for local authorities as direct service providers.

ZELS has become the primary voice of munici-palities’ interests and opinions during the imple-mentation of decentralization measures. To do so, it has effectively lobbied for adjustments that support municipal interests and define the policy framework for decentralization. For example, in

El 2011 es va iniciar una tercera fase amb l’aplicació de la Llei de construcció de sòl que dóna suport als municipis per dirigir l’economia local participant activament en el seu desenvolupament a través de la creació i prestació de serveis, així com garantint inversions.

In 2011 began the implementation of the ‘Law of Construction Land’, which support municipalities to lead the local economy by actively participating on its development through creation and provision of services as well as guaranteeing investments.

2010 ZELS va participar activament en l’elaboració de dues lleis importants, com la Llei de construcció d’obres (Law on construction sites) i la Llei sobre la legalització de les construccions il·legals (Law on legalization of illegal constructions). Probablement, l’assoliment més important en el procés de descen-tralització recentment ha estat l’aprovació de les lleis del sòl, que són un pas més en la tercera fase del procés de descentralització. Catorze municipis ja han adquirit les competències per gestionar la construcció del sòl urbà, i setanta quatre municipis han complert amb els requisits legals i es preveu que molts d’ells gestionin la seva responsabilitat.

A més, ZELS té un paper significatiu en el pro-cés del disseny i implementació de capacitació del personal municipal i per tal ajudar-los a obtenir les llicències necessàries a través del seu Centre de For-mació. Per a això, ZELS assegura un programari per implementar un registre electrònic (e-registration) i un registre de subhastes (e-auctioning).

2010 ZELS actively participated in the preparation of two important laws such as the ‘Law on con-struction sites’ and the ‘Law on legalization of illegal constructions’. Probably the most important achievement in the decentralization process recent-ly has been the adoption of these land laws, which are a step into the third phase of the decentraliza-tion process. Fourteen municipalities have already gained the competences to manage the construc-tion urban land, and 74 municipalities have met the statutory requirements and are expected many of them also to manage this responsibility.

Furthermore, ZELS has a significant role in the process of designing and implementing training for the municipal staff and assists them obtain required licenses through the its Training Center. To do so, ZELS secures software availability to im-plement e-registration and e-auctioning.

As a result of ZELS lobbying during the past years, Macedonia has adopted and implemented a much needed Law of illegal construction; over

26

News ACTUALITAT

ZELS s’ha convertit en la principal veu dels interessos i les opinions dels municipis durant l’execució de les mesures de descentralització. Per a això, s’ha fet un lobby efectiu per aconseguir modificacions que recolzin els interessos dels municipis i definir el marc polític de la descentralització.

ZELS has become the primary voice of municipalities’ interests and opinions during the implementation of decentralization measures. To do so, it has effectively lobbied for adjustments that support municipal interests and define the policy framework for decentralization.

© ISTockpHoTo / GETTY IMAGES

Com a resultat del lobby realitzat per ZELS en els últims anys, Macedònia ha adoptat i implementat una llei sobre la construcció il·legal; s’han presentat més de 300.000 sol·licituds per legalitzar construc-cions il·legals, que s’apropa molt a la quantitat de construccions il·legals que hi ha al país. En els se-güents anys, els municipis utilitzaran totes les seves capacitats per decidir sobre les sol·licituds presen-tades després de la qual cosa no serà tolerada cap construcció il·legal.

ZELS va crear la Unitat de suport d’E-Municipis, com una altra àrea de suport als municipis. La Unitat ofereix un accés sense restriccions als serveis electrò-nics en l’àmbit de la gestió administrativa i les com-petències dels municipis establerts per la Llei, amb l’objectiu d’augmentar el grau d’eficiència i transpa-rència. A més, l’Associació desenvolupa noves solu-cions de programari, s’encarrega del manteniment de hardware i dels equips de xarxa. L’organització del treball es realitza per reduir els costos municipals en els serveis electrònics, proporcionant aplicacions unificades per a tots els municipis. ZELS s’encarrega de les aplicacions de programari per als municipis així com de la gestió de construcció de pàgines web, de l’e-registre de terres municipals, de la planificació de pressupost i de la gestió dels problemes ciutadans. D’aquesta manera, l’Associació proporciona assistèn-cia als municipis, ajudant-los a estalviar una quanti-tat significativa de fons.

Més informació en www.zels.org.mk

300.000 applications for legalization of unlawful constructions have been submitted, which is very close to the amount of illegal constructions in the country. In the following years, municipalities will use all their capacities to decide upon the submit-ted requests, after which not a single unlawful con-struction shall be tolerated.

Another area of support to Macedonian munic-ipalities, ZELS established the Unit for Support of E-Municipalities. The Unit provides unrestricted access to electronic services in the domain of ad-ministrative operations within the scope and the competences of the municipalities established by Law, in order to increase of the level of efficiency and transparency. Though this, the Association develops new software solutions, provides hardware maintenance, and network equipment. The organ-ization of the work is done to reduce municipal costs on electronic services by providing unified applications for all municipalities. ZELS is in charge of software applications for the municipalities such as managing of construction sites, e-register of mu-nicipal lands, budget planning, and citizen’s prob-lem reporting. This way the Association provides assistance to the municipalities by helping them save a significant amount of funds.

More information at www.zels.org.mk

27

L’Associació de Governs Locals Units (ZELS) té reponsabilitats importants en el procés de descentralitació. The Association of the Units of Local Governments (ZELS) holds important reponsabilities for taking forward the decentralisation process.

© U

RB

-AL

III. C

oord

inac

ión

Are

zzo.

Cue

nca,

Ecu

ador

28

ACTUALITAT

URBsociAL aposta per redefinir els models de cooperació a l’àmbit localLa tercera i última edició del diàleg euro-llatinoamericà URBsociAL va concloure amb el llançament d’una declaració política, l’Agenda Bogotà 2012, que conté recomanacions i compromisos per impulsar la cohesió social i el desenvolupament inclusiu i proposa adaptar els models de cooperació al nou context internacional.

URBsociAL is committed to redefining cooperation models at local level The third and final edition of the URBsociAL Euro-Latin American Dialogue concluded with the launch of a political declaration, the Bogotá Agenda 2012, which outlines recommendations and commitments to promoting social inclusion and inclusive development, and proposes adapting cooperation models to the new international context.

news

Octavi de la Varga, coordinador de l’Oficina de Coordinació i Orientació URB-AL III.

Octavi de la Varga, coordinator of the URB-AL III Office for Coordination and Orientation.

30

Els més de 300 actors de 25 països que van parti-cipar a URBsociAL 2012, celebrat el mes d’octubre a Bogotà, van coincidir en la necessitat de buscar nous models de cooperació entre territoris que superin visions tradicionals i assistencialistes i s’adaptin a l’actual context social i econòmic. A més, van apostar per enfortir la cooperació Sud-Sud i van reivindicar el rol del governs locals llatinoa-mericans com a impulsors i no tan sols com a recep-tors d’iniciatives de cooperació.

«Posem de manifest la importància crucial de superar visions a curt termini a l’hora de construir estratègies de desenvolupament des del món local», sosté l’Agenda URBsociAL Bogotà 2012.

El diàleg euro-llatinomericà sobre cohesió social i polítiques públiques locals URBsociAL és una ini-ciativa del Programa URB-AL III de la Comissió Eu-ropea impulsada per la seva Oficina de Coordinació i Orientació (OCO), un consorci d’administracions públiques encapçalat per la Diputació de Barcelona i integrat també per la FIIAPP (Espanya), la regió Toscana (Itàlia), l’Alcaldia de Bogotà (Colòmbia), el govern de la província de Santa Fe (Argentina), la Municipalitat de San José (Costa Rica) i OICS (Obser-vatori Interregional de Cooperació al Desenvolupa-ment, Itàlia).

Les tres edicions d’URBsociAL –celebrades a Sitges (2010), Rosario (2011) i Bogotà (2012)– han concentrat prop de 1.200 polítics, tècnics, experts i represen-tants d’organismes internacionals de gairebé tots els països llatinoamericans i sis europeus interessats en la reflexió i l’intercanvi en matèria de polítiques públiques de cohesió social. Totes les trobades han donat llum a una agenda política per a impulsar la cohesió social a nivell local, que en total han estat distribuïdes entre més de 5.000 actors de la coopera-ció al desenvolupament amb Amèrica Llatina.

Si l’edició de Sitges va posar l’èmfasi en la neces-sitat de més política pública i la trobada de Rosario es va centrar en la innovació com a instrument bàsic per a avançar en matèria de cohesió social, l’Agenda Bogotà 2012 capitalitzà el llegat de les tro-bades prèvies per reivindicar «la importància dels

The more than 300 players from 25 countries taking part in URBsociAL 2012, held in Bogotá in Octo-ber, agreed on the need to seek new cooperation models among regions that transcend traditional assistance-based approaches and that adapt to the current social and economic context. Furthermore, they pledged their commitment to strengthening South-South cooperation and advocated the role of local governments in Latin America as promoters and not just recipients of cooperation initiatives.

The URBsociAL Bogotá Agenda 2012 highlights “the crucial importance of overcoming shorttermism in forming development strategies at a local level”.

The URBsociAL Euro-Latin American Dialogue on Social Cohesion and Local Public Policies is an initi-ative under the European Commission’s URB-AL III Programme, promoted by the Office for Coordina-tion and Orientation (OCO), a consortium of public administrations led by Barcelona Provincial Council (Diputació de Barcelona) and comprising the FIIAPP (International and Iberoamerican Foundation for Administration and Public Policy, Spain), the Tusca-ny region (Italy), the City of Bogotá (Colombia), San-ta Fe Provincial Council (Argentina), San José City Council (Costa Rica) and the OICS (Interregional Observatory on Development Cooperation, Italy).

The three editions of URBsociAL – held in Sitges (2010), Rosario (2011) and Bogotá (2012) – brought together almost 1,200 political leaders, technical staff, experts and representatives from internation-al organisations from almost all the Latin Ameri-can countries and six European countries interest-ed in engaging in reflection and exchange on the subject of public policies on social cohesion. The fruit of these three meetings is a political agenda to promote social cohesion at a local level, which has been distributed among more than 5,000 stake-holders involved in development cooperation with Latin America.

While the Sitges edition placed the emphasis on the need for more public policy and the Rosario meeting focussed on innovation as a basic tool for moving towards greater social cohesion, the Bogotá

news ACTUALITAT

31

governs locals i subestatals com a promotors del desenvolupament inclusiu, econòmic i social dels territoris, així com a articuladors d’actors».

Recomanacions al voltant de la cohesió social L’Agenda recull una trentena de recomanacions estructurades al voltant de les cinc dimensions de la cohesió social que s’alimenten de les conclusions dels tallers de treball d’URBsociAL 2012: institucional, cívica, social, territorial i productiva/ocupacional.

«El desenvolupament local requereix necessària-ment de l’articulació de tots els actors del territori i en particular de la generació d’aliances público-pri-vades (...). El teixit productiu local i el desenvolu-pament integral del territori s’enforteixen a través del foment de processos d’innovació, capacitació, formalització del mercat laboral i millora de les condicions socials de la població», sosté l’Agenda.

A més, el document estableix una clara aposta per un model de cooperació descentralitzada inter-territorial, horitzontal i potenciador de tots els ac-tors del territori (públics, privats i socials). L’Agenda

Agenda 2012 capitalised on the conclusions and dis-cussions of those previous meetings to assert that “local and sub-state governments play an important role in coordinating other players (…) [and fostering] inclusive economic and social development on a local and regional level.”

Recommendations concerning social cohesion The Agenda brings together some thirty recom-mendations revolving around the five dimensions of social cohesion based on the conclusions of the URBsociAL 2012 workshop: the institutional, civic, territorial, social and production and employment dimensions.

The Agenda declares that “Local economic development requires the coordination of all the local players, especially through the creation of public-private partnerships. (...) The local productive fabric and comprehensive local development are reinforced by encouraging innovation, training and employment formalisation processes and improving the social conditions of the population.”

L’Agenda Bogotà 2012 capitalitzà el llegat de les trobades prèvies per reivindicar «la importància dels governs locals i subestatals com a promotors del desenvolupament inclusiu, econòmic i social dels territoris, així com a articuladors d’actors»

The Bogotá Agenda 2012 capitalised on the conclusions and discussions of previous meetings to advocate that «for the importance of local and subnational governments as promoters of an inclusive, economic and social development, and as coordinators of actors»

© URB-AL III

32

Moreover, the document establishes a clear commitment to an inter-territorial, horizontal decentralised cooperation model that strengthens the role of all the players in the territorial system (public, private and social). The Agenda also backs cooperation that is not based on the transfer of financial resources and that combines North-South with South-South cooperation initiatives.

“When defining its priorities, international co-operation must examine and take account of the existing differences in income and welfare distri-bution between the various regions of a particular country. The concept of middle-income countries cannot be the sole criterion for selecting countries that will benefit from cooperation”, the document highlights.

The future of cooperation was also the focus of discussion workshops held within the framework of URBsociAL and in which more than 160 players took part, including elected representatives and experts from local governments that participate in URB-AL III, representatives from the OCO consortium and members of the European Commission.

These sessions concluded with a fourteen-point position statement by the URB-AL III community to contribute to the current EU debate on the future of decentralised cooperation, within the consul-tation period launched in Brussels with a view to establishing the EuropeAid programme for Latin America for 2014-2020.

Among other ideas, the position statement ad-vocates more reciprocal cooperation models, based on horizontal and territorial partnerships. Further-more, it highlights the importance of setting up theme-based networks, of continuing to promote social cohesion and of working towards strengthen-ing the institutions of local government.

Increasing regions’ social cohesion through the URB-AL III Programme As regards appropriate tools and instruments, highlighted is the value afforded by the methodol-ogy, designed and implemented by the URB-AL III

valora també una cooperació que no es centri en la transferència de recursos i que combini modalitats de cooperació Nord-Sud amb iniciatives Sud-Sud.

«En la definició de la seves prioritats, la coopera-ció internacional ha d’analitzar i tenir en compte les diferències existents en la distribució de l’ingrés i del benestar en els diferents territoris d’un mateix país. El concepte de renda mitja no pot ser un cri-teri únic de selecció per als països beneficiaris de la cooperació», subratlla el document.

El futur de la cooperació també va centrar unes sessions de debat celebrades en el marc d’URBsoci-AL i en les quals van participar més de 160 actors entre electes i tècnics dels governs locals partici-pants en URB-AL III, representants del consorci OCO i membres de la Comissió Europea.

Aquests sessions van concloure amb un posici-onament de 14 punts de la comunitat URB-AL III per a contribuir al debat vigent a la Unió Europea sobre el futur de la cooperació descentralitzada en el marc del període de consultes posat en marxa a Brussel·les de cara a la programació 2014-2020 d’Eu-ropeAid per a Amèrica Llatina.

Entre d’altres idees, el posicionament aposta per models de cooperació més recíprocs, basats en partenariats horitzontals i territorials. Tanmateix, es destaca la importància de constituir xarxes te-màtiques, continuar impulsant la cohesió social i treballar per a l’enfortiment institucional i la gover-nança local.

Incrementar la cohesió social dels territoris a través del Programa URB-AL IIIEn relació a les eines i instruments adequats, es posa de relleu el valor de la metodologia d’identi-ficació de polítiques públiques locals que contribu-eixin a incrementar la cohesió social dels territoris dissenyada i implementada pel Programa URB-AL III. També es subratlla la necessitat d’articulació en-tre els diferents actors del territori, entre diferents nivells de govern i entre diferents agents internacio-nals per a garantir la sostenibilitat de les accions.

«En el nou escenari es considera que la coopera-

news ACTUALITAT

En el nou escenari es considera que la cooperació descentralitzada és part de l’acció exterior dels governs locals. Decentralised cooperaion in this new snecario is considered a part of a external actions of local governments.

Programme, to identify local public policies that contribute towards increasing the social cohesion of territories. The need for coordination between the different players in the region, between the different levels of government and between inter-national agents so as to ensure the sustainability of measures is also emphasised.

The position statement concludes that “(…) decentralised cooperation in this new scenario is considered a part of the external action of local gov-ernments, which is seen as an opportunity in the current context. Proposals were made, within the framework of a new, more reciprocal decentralised cooperation model, for the provision of comprehen-sive studies to identify not just the requirements but also the strong points of a municipality or re-gion that could be of interest to other local govern-ments. Such studies ought to include strategic city plans that included the external initiatives.”

URB-AL III (2009-2012), the European Commis-sion’s quintessential programme for decentralised cooperation with Latin America, has involved more than 160 local players on both sides and has man-aged to promote or further bolster more than 150 public policies that contribute towards increasing social cohesion, implemented in 74 Latin American regions (the equivalent of some 500 municipalities).

All the information on URB-AL III and URBsociAL can be found at www.urb-al3.eu and www.urbsocial.eu

ció descentralitzada és part de l’acció exterior dels governs, la qual cosa es visibilitza com una opor-tunitat. En el marc d’un nou model de cooperació descentralizada més recíproc, es proposa disposar de diagnòstics integrals que identifiquin allò que es requereix però també els aspectes forts d’un muni-cipi o territori que poden ser d’interès per part d’al-tres governs locals. Aquests diagnòstics haurien de permetre comptar amb plans estratègics de ciutat que considerin també l’acció exterior», conclou el posicionament.

URB-AL III (2009-2012), el programa de coopera-ció descentralitzada de la CE amb Amèrica Llatina per excel·lència, ha involucrat més de 160 actors locals d’ambdues bandes i ha aconseguit impulsar o enfortir més de 150 polítiques públiques que con-tribueixen a incrementar la cohesió social en els 74 territoris llatinomericans d’execució (equivalents a uns 500 municipis).

Tota la informació sobre URB-AL III i URBsociAL es pot trobar a www.urb-al3.eu i www.urbsocial.eu

33

© c

glu

34

UNa estoNa amb...

Fathallah oualalou, alcalde de Rabat i president de la Comissió de Finances Locals i Desenvolupament de CGLU Fathallah Oualalou és doctor en Economia. Afiliat a la Unió Socialista de les Forces Populars (USF), entre 1998 i 2007 va ser ministre d’Economia i Finances del Marroc. El 2009 va ser elegit alcalde de Rabat i des del mateix any és també president de la Xarxa Africana de Desenvolupament Econòmic Local (LEDNA) i president de la Comissió de Finances Locals i Desenvolupament de CGLU.

Fathallah oualalou, mayor of Rabat and President of the UCLG Local Finance and Development CommitteeFathallah Oualalou is a Moroccan economist and politician. A member of the Socialist Union of Popular Forces (USFP), he was the Moroccan Minister of the Economy and Finance between 1998 and 2007. He was elected Mayor of Rabat in 2009 and since December that same year he has been president of the Local Economic Development Network of Africa (LEDNA). He is the President of the UCLG Local Finance and Development Committee.

iNteRview with...

© cglu

36

senyor oualalou, retorneu de Dakar, on ha tingut lloc la 6a Cimera de ciutats africanes. ¿Quina percepció en teniu, de la vostra partici-pació en aquesta trobada en particular? Les cimeres Africités són esdeveniments d’impor-tància mundial, organitzats cada tres anys i que tenen com a objectiu la promoció del rol de les col·lectivitats locals a Àfrica. Sempre suposen mo-ments d’impuls pels processos de descentralització a l’Àfrica.

La cimera de Dakar que acabem de viure buscava la construcció de la unitat africana a partir dels seus territoris. Fer avançar la qualitat de vida de la població a nivell local, tot promovent una visió de conjunt de l’Àfrica, era absolutament essencial. Per tant, es tractava de plantejar qüestions referents a com millorar els espais de vida de la població afri-cana i de construir un projecte d’unió, una visió en comú de l’Àfrica. Ara bé, com a nivell de gestió pública més propera al poble, les autoritats locals són les més indicades per construir aquesta visió solidària, que es basa en les realitats viscudes per la població.

senyor alcalde, vostè ostenta el càrrec de presi-dent de la Comissió de Finances Locals i Desen-volupament, òrgan de Ciutats i Governs Locals Units que té com a missió la promoció de la descentralització fiscal. ¿Quines són les línies de pensament i estratègies clau que defensa en aquest àmbit? La missió de la Comissió de Finances Locals i Desenvolupament és afavorir l’accés de les col·lec-tivitats locals al finançament; és a dir, als recursos necessaris per què puguin exercir totes les seves competències de proximitat que els han estat assig-nades en el marc del procés de descentralització. Per tant, s’exploren les quatre fonts de finançament principals per la promoció local: en primer lloc, hem de donar suport a les Associacions Nacionals d’Autoritats Locals perquè puguin accedir a una part proporcional de les arques nacionals. El nostre paper, doncs, consisteix en ajudar-los a elaborar

mr. oualalou, you have just come back from Dakar, where the sixth africities summit was held. how do you see your participation in events of this nature in general and this one in particular?The Africities summits are events of worldwide im-portance organised every three years. Their purpose is to promote the role of local authorities in Africa and they are always highpoints in the promotion of decentralisation processes in Africa.

This latest summit in Dakar focused on the building of African unity on the basis of the conti-nent’s territories. Improving the quality of life of the population at a local level, while promoting a joint vision of Africa, was essential. Consequently, the summit considered fundamental issues such as improving the people of Africa’s living spaces and building a project we can all share in, a common vision of Africa. As the tier of public administra-tion closest to the people, local authorities are best placed to build this unifying vision, which is based on the realities of people’s lives.

You are also the President of the Local Finance and Development Committee of United Cities and Local Governments, which works to promo-te financial decentralisation. what are the areas of thinking and key strategies that you advocate in this sphere?The mission of the Local Finance and Development Committee is to make it easier for local authorities to gain access to financing, in other words, to the re-sources they need to exercise the local powers and re-sponsibilities transferred to them during the process of decentralisation. As a result, the four main sources of financing for local authorities are explored.

Firstly, we have to help national associations of local authorities secure an equitable share of na-tional wealth. Our role is to support them in for-mulating and presenting arguments to ensure that the reforms to the legal and financial framework of decentralisation that are urgently required are implemented.

UNa estoNa amb... iNteRview with...

«Les cimeres Africités suposen sempre moments d’impuls pels processos de descentralització a l’Àfrica». «The Africities summits are always highpoints in the promotion of decentralisation processes in Africa».

37

i defensar els projectes de reforma essencial dels marcs jurídics i financers per donar peu a aquesta descentralització.

La segona font de finançament és externa, no-més destinada al finançament de les inversions: l’accés als préstecs. Aquest representa un impuls de primera importància, que permet el desplegament d’equipaments i infrastructures al llarg del temps.

El sòl urbà, i especialment la captació d’una partida de la plusvàlua generada per la implemen-tació dels serveis públics per part dels ens locals és la tercera font de finançament; una font endògena per la ciutat.

Finalment, les inversions locals també poden ser finançades a partir de l’establiment de partenariats público-privats. Val a dir que el model actual fa molt difícil l’atracció d’inversors a països en desen-volupament, i en particular a les zones urbanes, donada la seva baixa rendibilitat. No obstant això, existeixen experiències exitoses i que hem de com-partir per avançar en aquest àmbit.

Intended solely for investments, the second source of financing is external and consists of ac-cess to loans. These are a financial mechanism of crucial importance, as they enable amenities and infrastructure to be paid for over the long term.

Urban land and particularly the revenue raised by local authorities consisting of some of the profit generated by the provision of public services is the third source of finance, an endogenous source that enables the city to finance itself.

Lastly, local investments can also be financed by forming public-private partnerships. It should be said that the current model makes it very difficult to attract investors to developing countries, espe-cially to urban areas, given the low level of finan-cial profitability. Even so, there have been a num-ber of successful experiences that should be shared to enable us to make headway in this respect.

It is imperative that we explore and study in depth every means to stimulate financing to ensure that local authorities are able to respond to the magnitude of the problems they face.

«La missió de la Comissió de Finances Locals i Desenvolupament és afavorir l’accés de les col·lectivitats locals al finançament; és a dir, als recursos necessaris perquè puguin exercir totes les seves competències de proximitat que els han estat assignades en el marc del procés de descentralització»

«The mission of the Local Finance and Development Committee is to make it easier for local authorities to gain access to financing, in other words, to the resources they need to exercise the local powers and responsibilities transferred to them during the process of decentralisation»

38

Clearly, then, the Local Finance and Develop-ment Committee has ambitious goals. how does it set about achieving them?We have a very full programme of activities divided into three main areas: Firstly, we work to promote financial decentralisation and high-level debate on the issue, for example, by producing a body of recommendations on financial decentralisation, by organising numerous national and regional debates and, this year, by contributing to Africities, where the Committee led four workshops, a political de-bate with members and three sessions that dealt with the proposed Observatory on Local Finance.

Secondly, our initiatives are underpinned by a network of experts in local financing consisting of academics and people working in the field, among them government figures responsible for local financing in ministries of decentralisation and fi-nance, as well as cities’ financial directors, who on a daily basis assess on the ground the strengths and weaknesses of local authority financing systems in order to advance thinking concerning the debate on financial decentralisation. For example, in Da-kar, we brought together a considerable delegation of more than 35 directors of finance from African city councils in 23 countries.

The third way in which the Local Finance and Development Committee intervenes is by forging links between UCLG members and potential donors. The Committee is involved in a number of co-oper-ation projects with major technical and financial partners, enabling it to influence the strategies on financing and capacity building aimed at local au-thorities as part of these ventures.

You mentioned a project for a Global observa-tory on Local Finance. Could you tell us more about this?This is one of the Committee’s flagship projects. It will give us the ability to bring together on the same debating platform our four sub-goals on im-proving the four main sources of authority financ-ing and our three areas of action, be it reinforcing

És imperatiu que tots aquests mecanismes d’es-tímul siguin explorats i desenvolupats perquè els governs locals siguin capaços de respondre a la magnitud dels problemes als què s’enfronten.

així, la Comissió des Finances Locals i Desenvo-lupament té objectius ambiciosos. ¿Quins me-canismes utilitza per aconseguir-los? El nostre programa d’activitats és efectivament molt ocupat i comprèn tres modalitats principals d’intervenció: en primer lloc, fomentar la promoció de la descentralització fiscal i sostenir diàlegs d’alt nivell, per exemple amb la producció d’un corpus de recomanacions en matèria de descentralització fiscal, l’organització de múltiples diàlegs nacionals i regionals i, enguany, amb la nostra contribució a Africités, on la Comissió ha arranjat quatre tallers: un debat polític amb els seus membres i tres sessi-ons dedicades al projecte d’Observatori de Finances Locals.

Les nostres intervencions es duen a terme, en se-gon lloc, a través d’una xarxa d’experts en finances locals integrada per acadèmics i professionals, entre els que hi figuren representants governamentals ministerials en relació amb finances o descentralit-zació, com també directors financers de les ciutats, que mesuren quotidianament les fortaleses i debili-tats dels sistemes de finançament en el terreny, cosa que els permet avançar reflexions sobre el debat de la descentralització fiscal. Per exemple, a Dakar hem pogut reunir una gran delegació de més de 35 directors financers de ciutats africanes procedents de 23 països.

El tercer mode d’intervenció de la Comissió de Finances Locals i Desenvolupament té a veure amb la vinculació dels membres de CGLU amb els seus donants potencials. La Comissió ha emprès diversos projectes de cooperació amb grans socis tècnics i financers, cosa que li permet influir en les estratègi-es de finançament i de suport a la creació de capa-citats que s’estan portant a terme cara als governs locals.

UNa estoNa amb... iNteRview with...

© iStockphoto / getty imageS

the arguments put forward, leading the network or mobilising our technical and financial partners on local authority financing.

Elected representatives need to have an over-view of local finance in their countries if they are to be able to present a well-founded argument. In addition, the ability to draw comparisons between countries is crucial, since the experiences of other countries around the world can inform the nation-al discourse. In our globalised world, information has become a key component of regulation and it is counterproductive for local authorities not to have access to greater transparency in order to assert their rights.

President, ha fet esment d’un projecte d’obser-vatori mundial de Finances Locals. ¿Podria ex-posar-ho amb més detall?Aquest projecte és en realitat un dels projectes cen-trals de la Comissió. Permet el treball dels nostres quatre objectius específics relatius a la millora de les principals fonts de finançament esmentades, i de les tres modalitats d’intervenció, consistents en reforçar la promoció local, facilitar la xarxa, o mobilitzar els nostres associats tècnics i financers en matèria de finançament local; tot, en una sola plataforma de diàleg.

Els funcionaris electes han de tenir una visió general de les finances locals en els seus països per tenir la capacitat de presentar un al·legat argumen-tat, basat en un atestat fiable. A més, la possibilitat d’establir comparatives entre països també és cru-

39

«Les inversions locals també poden ser finançades a partir de l’establiment de partenariats público-privats». «Local investments can also be financed by forming public-private partnerships».

«La possibilitat d’establir comparatives entre països també és crucial, ja que el discurs nacional es pot enriquir de les experiències d’altres països arreu del món. En un món globalitzat, la informació s’ha convertit en un element clau per la regulació i és sorprenent que els governs locals no tinguin accés a una major transparència per fer valer els seus drets»

«The ability to draw comparisons between countries is crucial, since the experiences of other countries around the world can inform the national discourse. In our globalised world, information has become a key component of regulation and it is counterproductive for local authorities not to have access to greater transparency in order to assert their rights»

Lastly, by way of a conclusion, could you menti-on the projects that the Local Finance and Deve-lopment Committee plans to pursue in 2013?2013 should see the consolidation of the various projects that the Committee has set in motion. This year, the Committee will also gradually take on a global dimension by extending its work into other continents in collaboration with the regional sections of UCLG. The UCLG World Congress, to be held in October in Rabat, will be a highpoint in the implementation of this strategy. We are work-ing closely on this with the UCLG Secretariat, of course, but also with the Decentralisation and Local Self-Government Committee, chaired by Barcelona Provincial Council (Diputació de Barcelona), with which we have a number of issues in common, giv-en that local finance is one of the central means for implementing decentralisation. The Local Finance Observatory falls broadly within the project for the global observatory on decentralisation and the gen-eral arguments in favour of local self-government.

cial, ja que el discurs nacional es pot enriquir de les experiències d’altres països arreu del món. En un món globalitzat, la informació s’ha convertit en un element clau per la regulació i és sorprenent que els governs locals no tinguin accés a una major transparència per fer valer els seus drets.

en darrer lloc i a mode de conclusió, ens podria fer esment dels projectes que la Comissió de Finances Locals i Desenvolupament planeja desenvolupar durant 2013?L’any 2013 ha de permetre la consolidació dels di-versos projectes amb què la Comissió s’ha compro-mès, així com de la seva dimensió global estenent la seva intervenció a altres continents de forma progressiva, en vincle amb les seccions regionals de CGLU. El Congrés Mundial de CGLU, que se celebra-rà el mes d’octubre a Rabat, suposarà un moment culminant en el desplegament d’aquesta estratègia.

Estem treballant juntament amb la Secretaria de CGLU, per descomptat, però també amb la Comissió de Descentralització i Autonomia Local, presidida per la Diputació de Barcelona, amb la que com-partim un gran nombre de qüestions, atès que la hisenda local representa un dels principals mitjans en pro de la descentralització. En aquest sentit, l’Observatori de Finances Locals forma part del projecte d’observatori global de la descentralització i la promoció general de l’autonomia local.

41

MILLORS PRÀCTIQUES

Descripció

Fundadael2006,DeLoGésunaxarxainformaldesocisperaldesenvolupamentbilateralimultilateral.Elgrupdetreballvasorgird’unacreixentconsciènciaentornalfetqueésnecessàriamésaliniacióiharmonitzacióperferqueelsuportaladescen-tralitzacióialagovernançalocalsiguiméseficaç.LasevatascaesveufacilitadaperunasecretariatcoordinatperlaGIZl’agen-ciaalemanyadecooperacióambseuaBonn.Laxarxaesconcretaen:•Intercanviidifusiódeconeixementsatravésd’unespaiwebi

butlletinsinformatius.

•Realitzaciód’estudissobreqüestionsdecrucialimportànciaperalamilloradel’eficàciadeldesenvolupamentenl’àmbitdelaDescentralitzacióilaGovernançaLocal(DGL).

•GeneraciódedocumentsbasesobrelaDGLeneldebatinterna-cionalsobredesenvolupament.

•Contribucióaldissenyd’estratègiesconjuntesdesuportasocisperaldesenvolupament.

•DireccióifacilitaciódeformacionsconjuntesperaconseguirunsuportméseficaçenmatèriadeDGL.

Objectius

Amblafinalitatd’aprofitarelpotencialdelaDGLal’horadeferfrontalsdesafiamentsdeldesenvolupament,DeLoGbuscapro-mourelacooperacióentreelssocisperaldesenvolupamentenaquestàmbit.S’esperaqueambintervencionsharmonitzadesi

coordinades,ienlíniaambelsacordsinternacionalssobrel’eficà-ciadel’Ajut,esmilloril’eficàciadeldesenvolupamentenmatèriadeDGL.

Socis clau

ElsprincipalsactorsisocisdelSecretariatDeLoGsónelsmem-bresbilateralsimultilateralsdelpropigrupdetreball(peraunallistacompletadelsmembres,visitiwww.delog.org).Amés,De-LoGtambééspartdelearn4dev(www.learn4dev.net),unaxarxadedesenvolupamentdecapacitatsquetractad’harmonitzari

millorarl’efectivitatdelespropostesdeldesenvolupament.ElsprincipalssocisestratègicssónCGLU(CiutatsiGovernsLocalsUnits),CLGF(CommonwealthLocalGovernmentForum),laUni-versitatdeNovaYorkil’UrbanInstitute.

Conclusions

LeslíniesestratègiquesdeDeLoG2012/2013consisteixenaaug-mentarelssocisperaldesenvolupament,recolzarlaDGLiposi-cionar-loenelsdebatssobreeficàciadel’ajutalesagendespostODM.Lesactivitatsconcretesrealitzadesenelsegonsemestrede2012,vanincloureuntallerperalpersonaldelssocisperaldesenvolupamentsobreeficàciadel’ajutidescentralitzacióaSuïssa,aixícomuntalleraBenínquevareuniratotselsactorsrellevantsenelprocésdedescentralitzacióperadiscutirelsèxits,

elsobstaclesielcamíaseguir.DeLoGtambévadonarsuportalarecercasobreelpossiblepaperdelsgovernslocalsenunmarcpostODMivaorganitzarunasessióespecialsobreelsODMil’agendapost-2015:suportalssocisperaldesenvolupamentdelsgovernslocalsenla6ªcimerad’Afri-citésalmesdedesembreaDakar(Senegal).

DeLoG: grup de treball de socis per al desenvolupament sobre Descentralització i Governança Local

Lesexpectativesrelacionadesamblesreformesdedescentralitza-cióinclouenlamilloradelaprestaciódeserveisbàsics,l’augmentdelaparticipacióciutadanaenlesdecisionslocals,aixícomeldesenvolupamenteconòmiclocalatravésdepolítiqueseconò-miquesajustadesalescondicionslocals.Enelpassat,aquestesexpectativesnosempres’hancomplert.Ladescentralitzacióilesreformesdegovernlocalssónprocessosaltamentpolítics.Involucrenalsdiferentsnivellsdegoverniunamultitudd’actorsambdiferentsinteressosiincentius.AmblafinalitatdemaximitzarelpotencialdelesreformessobreDGL,caltenirencompteaquestesdinàmiquesd’economiapolítica.Had’establir-seunmarcjurídiciinstitucionaladientihad’estar

coherentmentintegratenunprocésmésamplidereformadelsectorpúblic.Tambéhandeproveiralsgovernsdenivellsinferiorsambsufi-cientsrecursosfinancers,idealmentpermitjàdetransferènciesintergovernamentalsid’unaccéssignificatiuarecursoslocalsd’ingressos.Elssocisperaldesenvolupamenthandetenirencomptetotsaquestsaspectesal’horadedonarsuportainiciativesdereforçdelaDGL.Pertant,l’intercanvid’experiènciesilacoordinaciódelesdiferentsactivitatsperrecolzaraquestesreformeshandemostratsermoltútils.

Àmbit d’aplicació / Importància

BEST PRACTICES

Description

Foundedin2006,DeLoGisaninformalnetworkofbi-andmulti-lateraldevelopmentpartners.Theworkinggroupemergedfromagrowingawarenessthatmorealignmentandharmonisationisneededifsupporttodecentralisationandlocalgovernanceistobecomemoreeffective.ItsworkisfacilitatedbyaSecretariathostedbyGIZbasedinBonn.Thecooperationtakestheformof•Sharinganddisseminatingknowledgethroughawebsiteand

newsletters•Conductingstudiesonissuesofcrucialimportanceforthe

improvementofdevelopmenteffectivenessintheareaofde-centralisationandlocalgovernance(DLG)

•Generatingevidence-basedadvocacyforDLGintheinternatio-naldevelopmentdebate;

•Contributingtothedesignofjointdevelopmentpartnersupportstrategies

•ConductingandfacilitatingjointtrainingformoreeffectivesupporttoDLG

Objectives

Inordertofullyunlockthepotentialofdecentralisationandlocalgovernancewithregardstotacklingdevelopmentalchallen-ges,DeLoGseekstopromotethecooperationbetweendevelop-mentpartners(DP)inthatparticulararea.Better-harmonisedand

coordinatedinterventionsareexpectedtoimprovedevelopmenteffectivenessinthefieldofDLGandareinlinewithinternationalagreementsonaideffectiveness.

Scope/ Importance

Expectationsconnectedtodecentralisationreformsincludeim-provingbasicservicedelivery,increasingcitizenparticipationandvoiceinlocaldecision-makingaswellaslocaleconomicdeve-lopmentthrougheconomicpoliciesadjustedtolocalconditions.Inthepast,theseexpectationshavenotalwaysbeenfulfilled.Decentralisationandlocalgovernance(DLG)reformsarehighlypoliticalprocesses.Theyinvolvedifferentgovernmentlevelsandamultitudeofactorswithdifferentinterestsandincentives.InordertofullyunlockthepotentialofDLGreforms,thesepoliticaleconomydynamicsneedtobetakenintoaccount.Anappropriate

legalandinstitutionalframeworkneedstobeestablishedandmustbeembeddedcoherentlyinawiderpublicsectorreformprocess.Theyalsoneedtoprovidelowertiersofgovernmentwithadequatefinancialresources,ideallythroughintergovernmentaltransfersandaccesstomeaningfullocalsourcesofrevenue.De-velopmentpartnersneedtotakealloftheseaspectsintoaccountwhenprovidingsupportforDLG.Thus,theexchangeofexperien-cesandthecoordinationofdifferentactivitiestosupporttheseDLGreformshaveproventobeinvaluable.

Key Partners

ThemainactorsandpartnersoftheDeLoGSecretariatarethebilateralandmultilateralmembersoftheworkinggroupitself(forafulllistofmembers,pleasevisitwww.delog.org).Inad-dition,DeLoGalsoispartoflearn4dev(www.learn4dev.net),aDPcapacitydevelopmentnetworkthatseekstoharmoniseand

improvethedevelopmenteffectivenessofcapacitydevelopmentapproaches.MainstrategicpartnersareUCLG(theGlobalLocalGovernmentNetwork),CLGF(CommonwealthLocalGovernmentForum),theNewYorkUniversityandtheUrbanInstitute.

DeLoG’sstrategiclinesfor2012/2013consistofincreasingeffecti-vedevelopmentpartners’(DP)supporttoDLGandofpositioningthetopicintheaideffectivenessandpostMDGagendas.Concreteactivitiesconductedinthesecondhalfof2012thereforeincludedaworkshopfordevelopmentpartnerstaffonaideffectivenessanddecentralisationinSwitzerlandaswellasanin-countryworkshopinBeninthatbroughttogetherallrelevantactorsin

theBeninesedecentralisationprocesstodiscusssuccesses,bott-lenecksandthewayforward.DeLoGalsosupportedresearchonthepossibleroleoflocalgovernanceinapostMDGframeworkandhostedaspecialsessiononMDGsandthePost-2015Agenda:DevelopmentPartners´SupporttoLocalGovernmentsatthe6thAfricitésSummitinDakar(Senegal)inDecember.

Conclusions

DeLoG: Development Partners Working Group on Decentralisation and Local Governance

44

© iStockphoto / Getty imaGeS

Despite recent events, Tunisia has probably been the most stable country in the region since the Arab Spring. This stability has enabled it to embark on a series of reforms with a view to consolidating democracy. In the light of these circumstances and as part of the programme of work of the Decen-tralisation and Local Self-Government Committee, chaired by Barcelona Provincial Council (Diputació de Barcelona), an international conference entitled “Decentralisation: strong instrument for democracy and local development” was held in Tunis in 2012.

Organised in conjunction with the National Federation of Tunisian Cities (FNVT), United Cities and Local Governments (UCLG), the International Association of French-Speaking Mayors and the Arab Towns Organization, and with the support of FIIAPP-Goberna, the Mediterranean Commission of UCLG and the Cities Alliance, this event was atten-ded by more than 200 experts and representatives from local authorities, central government and the National Constituent Assembly, the body responsi-ble for drafting Tunisia’s new constitution.

Present at the conference were a number of lea-ding dignitaries, among them the Mayor of Tunis and President of the FNVT, Seifallah Lasram, the Mayor of Istanbul and President of the UCLG, Kadir Topbas, the President of the Constituent Assembly Commission on Public Local and Regional Autho-rities, Imed Hammami, and the Secretary of State for the Interior in charge of constitutional reform, Said Mechichi.

The opening of the conference featured the pre-sentation of the principles to be incorporated into the new constitution to boost the role of local autho-rities and to consolidate democracy in the process of national construction following the Arab Spring. Three parallel workshops were then held on the following themes: 1. Towards a Balance between De-centralisation and Deconcentration; 2. Local Govern-ment as a Vector for Growth; and 3. Local Authorities and Civil Society: Towards a New Social Contract.

The conclusions of the workshops included the need to enshrine the processes of political, ad-

Després de la «primavera àrab» i malgrat els recents esdeveniments, Tunísia probablement ha estat el país més estable de la regió. Aquesta estabilitat ha permès emprendre una sèrie de reformes encami-nades a consolidar la democràcia. Tenint en comp-te aquesta conjuntura, i en el marc del programa de treball de la Comissió de Descentralització i Autonomia Local, presidida per la Diputació de Barcelona, durant 2012 es va celebrar a Tunis una conferència internacional sota el títol «Descentra-lització: instrument per a la democràcia i el desen-volupament local».

Aquesta trobada –organitzada conjuntament amb la Federació Nacional de Municipis Tunisencs (FNVT), Ciutats i Governs Locals Units, l’Associació Internacional d’Alcaldes Francòfons i l’Organització de Ciutats Àrabs i amb el suport de FIIAPP-Goberna, la Comissió Mediterrània de CGLU i Cities Allian-ce– va reunir més de 200 experts i representants de governs locals, del govern central, com també de l’Assemblea Nacional Constituent, òrgan responsa-ble de l’elaboració de la nova constitució de Tunísia.

La conferència va comptar amb la presència de destacades personalitats, entre les que hi trobem l’alcalde de Tunis i president de la FNVT, Saifallah Lasram, l’alcalde d’Istanbul i president de CGLU, Kadir Topbas, el president de la Comissió de Col·lectivitats Locals de l’Assemblea Constituent, Imed Hammami, i el secretari d’Estat del Ministeri d’Interior responsable de la Reforma Constitucio-nal, Said Mechichi.

Durant la inauguració de la conferència es van presentar els principis que caldria incorporar a la nova Constitució per tal de reforçar el rol dels go-verns locals i consolidar la democràcia en el procés de construcció nacional després de la «primavera àrab». A continuació es van celebrar tres tallers paral·lels sobre els següents temes: 1. Vers un equi-libri entre descentralització i desconcentració, 2. El govern local com a vector de desenvolupament, i 3. Societat civil i el nou contracte social local.

Entre les conclusions dels tallers, destaca la ne-cessitat de fixar els processos de descentralització

Cap a una nova Constitució a Tunísia

Towards a new Constitution in Tunisia

44

Progress rePorTINForMe D’ACTIVITATs

Tunis va acollir la conferència internacional «Descentralització: instrument per a la democràcia i el desenvolupament local». Tunis held the international conference «Decentralization: strong instrument for democracy and local development».

45

ministrative and financial decentralisation in the new constitution and to establish the principles of local self-government that will make it possible for different tiers of government to be established. In addition, the importance of ensuring an appropria-te distribution of powers and resources and of en-couraging citizens’ participation was underscored. In each of the workshops, international partners offered to support the process of transition and the strengthening of local governance as a formula for growth in Tunisia.

The seminar was applauded by Tunisian actors as well as the international partners supporting the initiative. From the point of view of local authori-ties, the considerable involvement of technocrats and politicians from the governing team of Tunis guaranteed the organisational success of the event. In addition, the FNVT went to enormous efforts to bring on board other major cities in the country, such as Sousse and Sfax, and smaller municipali-ties. Consequently, the seminar served to reinforce the position of the FNVT as a co-ordinating plat-form for Tunisian local authorities.

In addition, the involvement of representati-ves of the Ministry of the Interior, the Centre for Training and Support for Decentralisation (CFAD, a central government body) and particularly the National Constituent Assembly guarantees that the conclusions of the seminar will have an impact on the process of constitutional reform underway.

Lastly, the support of a number of international organisations made it possible for the seminar to be held and contributed experiences in other countries that helped to illustrate the path that decentralisa-tion might follow in Tunisia. It should also be men-tioned that after the event, a working seminar or-ganised by the Cities Alliance was held to establish a programme of joint action between the Cities Alliance, a World Bank body, UCLG and the Marsei-lle Center for Mediterranean Integration (CMI).

política, administrativa i financera a la nova Consti-tució, així com establir els principis de l’autonomia local que permetin la creació de diferents nivells d’administració. A més, es va subratllar la importàn-cia d’assegurar un repartiment adequat de compe-tències i recursos i afavorir la participació ciutadana. En el marc de cadascun dels tallers, els socis interna-cionals van oferir el seu suport al procés de transició i al reforç de la governabilitat local com a fórmula per construir el desenvolupament de Tunísia.

El seminari ha estat valorat molt positivament tant pels actors tunisencs com pels socis interna-cionals que acompanyen la iniciativa. Des del punt vista dels governs locals, la gran implicació de l’equip de govern de Tunis, tant tècnic com polític, va garantir l’èxit organitzatiu de la trobada. A més, la FNVT va fer un gran esforç per incorporar altres ciutats importants del país (com Soussa i Sfax) i municipis més petits. Així doncs, el seminari va servir també per reforçar la posició de la FNVT com a plataforma de coordinació dels governs locals tunisencs.

D’altra banda, la implicació de representants del Ministeri d’Interior, del Centre de Formació i Suport a la Descentralització (CFAD, òrgan del govern central) i especialment de l’Assemblea Na-cional Constituent garanteixen l’impacte de les conclusions del seminari en el procés de reforma constitucional en curs.

Finalment, el suport de diverses organitzacions internacionals va fer possible la realització del se-minari i va aportar experiències d’altres països que van contribuir a il·lustrar el camí que la descentra-lització pot prendre a Tunísia. A més, cal destacar que a continuació del seminari es va celebrar una jornada de treball organitzada per Cities Alliance per tal de configurar un programa d’actuació con-junt entre aquest organisme del Banc Mundial, CGLU i el Centre per a la Integració al Mediterrani.

46

The UCLG Decentralisation and Local Self-Govern-ment Committee, whose objective is to strengthen decentralisation and local self-government to im-prove local governability in all regions of the world, is currently carrying out the activities programmed in the 2010-13 work plan presented at the World Council in Mexico. This document summarises the Committee’s activities during 2012 in the five priority areas of action highlighted by the UCLG: Leadership and governability; Representation; Inte-lligence; Cooperation; and Organisation.

Leadership and governabilityIn this field we find the Committee’s efforts to help build a global strategy through its joint work in the World Organisation. Leadership in writing and dis-seminating the World Report on Decentralisation and Local Democracy is an evidence of this com-mitment. It is also worth highlighting the collabo-ration in consolidating the World Decentralisation Observatory, as a world leader in these fields (new website).

RepresentationThe Committee has consolidated its position

as a reference in the field of decentralisation and governability. An example of this is its participa-tion in the Steering Committee of the UN Habitat project ‘Identification of best practices, policies and enabling legislation in the local delivery of basic urban services’.

Participation in the World Urban Forum in Naples (September 2012), presenting the conclusion of the 2nd Global Report on Decentralisation and Local Democracy also confirms the Committee’s work in terms of representation.

IntelligenceThe Committee produces D+, publication you

have in your hands, a magazine focussing on cu-rrent topics linked to decentralisation in the world. During 2012, the fourth issue of D+ was published.

La Comissió de Descentralització i Autonomia Local de CGLU –que té com a objectiu reforçar els processos de descentralització i autonomia local amb la finalitat de millorar la governabilitat local en totes les regions del món– està desenvolupant actualment les activitats previstes en el Pla de treball 2010-2013 presentat en el Consell Mundial de Mèxic. El present document resumeix les ac-tivitats de la Comissió durant el 2012 en els cinc àmbits destacats per CGLU com a eixos prioritaris d’acció: Lideratge i governabilitat, Representació, Intel·ligència, Cooperació i Organització.

Lideratge i governabilitat En aquest àmbit destaquen els esforços de la Comis-sió per contribuir a la construcció d’una estratègia global mitjançant el treball conjunt en el marc de l’Organització Mundial. El lideratge en el procés d’elaboració i disseminació de l’Informe Mundial sobre Descentralització i Democràcia Local forma part d’aquest compromís. Així mateix, cal destacar la col·laboració en la consolidació de l’Observatori Mundial de la Descentralització, com a punt de referència sobre aquests temes a nivell mundial (llançament nova web)

RepresentacióLa Comissió s’ha consolidat com un element de

referència en matèria de descentralització i gover-nabilitat. Un exemple d’això és la participació en el Comitè de pilotatge del projecte d’ONU-Habitat «Identificació de bones practiques, polítiques públi-ques i legislació facilitadora per a la provisió local de serveis urbans bàsics».

La participació en el Fòrum Urbà Mundial de Nàpols (setembre 2012) presentant les conclusions del 2on Informe Global sobre Descentralització i Democràcia Local també confirma els esforços de representació de la Comissió.

Intel·ligènciaLa Comissió edita D+, la publicació que té a les mans, centrada en els temes d’actualitat vinculats

46

PRogRess RePoRtINFoRMe D’ACtIVItAts

Comissió de Descentralització i Autonomia Local Activitats 2012

Decentralisation and Local self-government CommitteeActivities 2012

© jupiterimages / getty images

47

The Committee publishes and distributes a monthly electronic newsletter on decentralisation.

Finally, the Committee organises an Online Course on Decentralisation and Local Governance. The third edition (available in Spanish and English) took places September - December 2012.

CooperationBarcelona Provincial Council, the organisation that currently holds the Presidency of the Committee, is highly active in the field of decentralised coope-ration.

As well as the Observatory for Decentralised Cooperation, its activities include several projects associated with decentralisation, especially in Latin America and the Mediterranean (among them, the support for the Central American Institute of Gover-nance, the Central American and Caribbean Confe-rence on Decentralisation and Local Development (CONFEDELCCA) and, in particular, the project to promote local democracy in Tunisia).

organisationWith the aim of strengthening the World Organisa-tion, the Committee is involved in the UCLG gover-ning bodies in its role of President of the Decentra-lisation and Local Self-Government Committee. In this context, it will take part in the World Council in Dakar and organise a Committee meeting (De-cember 2012). Also of note is its work with other committees and work groups, especially the Medite-rranean Committee, the Local Finance Committee and the working group on Capacity and Institution Building.

a la descentralització al món. Durant el 2012 ha aparegut el quart número de D+. La Comissió ela-bora i distribueix un Butlletí mensual amb notícies vinculades a la descentralització.

Finalment, la Comissió organitza un curs on-line sobre Descentralització i Governabilitat Local. La tercera edició (disponible en espanyol i anglès) es va dur a terme del 25 de setembre al 16 de desembre de 2012.

CooperacióLa Diputació de Barcelona, organització que osten-ta la presidència de la Comissió, és molt activa en matèria de cooperació descentralitzada.

A més de l’Observatori de Cooperació Descentra-litzada, destaca la realització de diversos projectes vinculats a la descentralització, especialment a Amèrica Llatina i la Mediterrània (entre els quals hi trobem el suport a l’Institut Centreamericà de Governabilitat, la Conferència Centreamericana i del Carib per a la Descentralització i el Desenvolu-pament Local -CONFEDELCCA, i molt especialment el projecte de suport a la creació d’instàncies per a la promoció de la democràcia local a Tunísia).

organitzacióAmb la finalitat de reforçar la Organització Mun-dial, la Comissió participa en els òrgans de govern de CGLU en qualitat de Presidència de la Comissió DAL. En aquest sentit, es participà en el Consell Mundial de Dakar (desembre 2012), on es celebrà una reunió de la Comissió. Així mateix, destaca la col·laboració amb altres comissions i grups de treball, especialment la Comissió Mediterrània, la Comissió de Finances Locals i el grup de treball sobre Enfortiment Institucional.

En el Consell Mundial de Mèxic es van presentar les activitats de la Comissió del 2012. In the World Council of Mexico presented the Commission’s activities in 2012.

48 48

This publication, aimed specifically at local and regional authorities, is intended to apprise them of the Europe 2020 strategy to ensure that cities and regions have all the information and details of sources of financing available for this purpose and to encourage them to adopt the strategy.

Set up in 2010, Europe 2020 is the EU’s main strategy for setting Europe back on the path to growth by fostering a new smart, sustainable and inclusive economy. These three priorities have been set to help the EU and member states raise employment rates, achieve higher productivity and build greater social cohesion. The National Reform Programmes (NRPs) issued annually by states detail their specific initiatives and new goals in keeping with the new EU strategy.

Europe 2020: what is it and what role do local authorities play in it?Europe 2020 accords local and regional authorities a key role, firstly through the Committee of the Regions (CoR), which ensures that they are repre-sented in the defining of strategic objectives, and secondly because they are described as fundamen-tal to the implementation and development of the strategy. The CoR Monitoring Platform collects and circulates information concerning the contribution made at a local level to the design and implemen-tation of Europe 2020. Consequently, it is essential for cities and regions to formulate their own plans related to this EU project. To draft these plans, the following reports may prove useful: • «The Regions 2020 Report – An Assessment of future

challenges for EU regions»• «Cities of Tomorrow – Challenges, visions, ways

forward»• «Specific trends in densely and thinly populated areas» • «The crisis and the fiscal situation declined at regional

level»However, multi-tier administrative structures must be established to enable all actors to achieve the objectives and reach the targets laid out in the NRP and to enable cities and regions to play an active

Aquesta publicació, dirigida específicament a les autoritats locals i regionals, busca fer extensiva l’estratègia Europa 2020 per tal de proporcionar a ciutats i regions tota la informació i fonts de finan-çament disponibles a tal efecte i promoure la seva participació en la mateixa.

Establerta l’any 2010, Europa 2020 és la prin-cipal estratègia de la UE per resituar Europa en la línia del creixement, tot fomentant una nova eco-nomia intel·ligent, sostenible i inclusiva. Aquestes tres prioritats han estat definides per ajudar la UE i els Estats membres a augmentar les taxes d’ocupa-ció, aconseguir més productivitat i construir més cohesió social. Els Programes de Reforma Nacional (PRN), documents emesos pels Estats anualment, especifiquen les accions específiques i nous objec-tius nacionals en línia amb la nova estratègia comu-nitària.Europa 2020: què és i quin paper hi juguen els ens localsEuropa 2020 atorga un paper clau als governs locals i regionals. Primer, a través del Comitè de les Regi-ons (CdR), que garanteix la seva representativitat en la definició dels objectius estratègics; i, en segon lloc, atès que es defineix com un escenari fonamen-tal per la implementació i desenvolupament de l’estratègia. La Plataforma de Seguiment del CdR recull i difon informació referent a la contribució de l’àmbit local en el disseny i implementació d’Europa 2020. Així doncs, és imprescindible que ciutats i regions defineixin plans propis vinculats al projecte comunitari. Per aquesta tasca, els següents informes poden ser d’ajuda:• «The Regions 2020 Report – An Assessment of future

challenges for EU regions»• «Cities of Tomorrow – Challenges, visions, ways

forward»• «Specific trends in densely and thinly populated are-

as» • «The crisis and the fiscal situation declined at regional

level»No obstant això, l’establiment d’estructures ad-ministratives multinivell serà clau perquè tots els

REVIEW OF DOCUMENTSRESSENYA DE DOCUMENTS

Delivering on the Europe 2020 Strategy: Handbook for Local and Regional Authorities

Delivering on the Europe 2020 Strategy: Handbook for Local and Regional Authorities

49 49

part in the political process of drafting, implement-ing, monitoring and evaluating the NRP. The most recent proposal of the CoR in this respect was for Territorial Pacts on Europe 2020 to be established, accords between the various tiers of government to promote the co-ordination and synchronisation of their political agendas.

Steps for defining a local strategy in line with Europe 2020According to this manual, the formulation of a local or regional plan in line with the Europe 2020 strategy must begin with a SWOT analysis. This will enable a map to be drawn of the territory’s Strengths, Weaknesses, Opportunities and Threats. Secondly, a consideration of which actions will meet the needs of the territory, in accordance with the guidance given in the NRP and taking into ac-count multi-tier governance, will make it possible to lay the foundations for smart, sustainable and inclusive growth.

Having reached this point, we will be capable of setting strategic objectives. In order to implement these, the initial investment required must be made in the necessary human and technological re-

actors puguin assolir els objectius i fites establertes en el PRN, i perquè ciutats i regions puguin ser part activa del procés polític relatiu a la redacció, im-plementació, seguiment i avaluació del mateix. En aquest sentit, la darrera proposta del CdR ha estat l’establiment de Pactes Territorials sobre Europa 2020: acords entre els diferents nivells administra-tius per promoure la coordinació i sincronització de les seves agendes polítiques.

Passos per la definició d’una estratègia local en línia amb Europa 2020Seguint les indicacions d’aquest manual, el desen-volupament d’un pla local o regional alineat amb l’estratègia Europa 2020 ha de començar amb una anàlisi DAFO. Aquesta permet posar de manifest en un mapa les Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Opor-tunitats del territori. En segon lloc, preguntar-se quines accions poden servir a les necessitats terri-torials, seguint la guia establerta pel PRN i des de la perspectiva de governança multinivell, permetrà establir les bases per un desenvolupament intel·li-gent, sostenible i inclusiu.

Si s’arriba a aquest punt, hem estat capaços de definir objectius estratègics. Per implementar-los,

Europa 2020 atorga un paper clau als governs locals i regionals. Primer, a través del Comitè de les Regions (CdR), que garanteix la seva representativitat en els objectius estratègics, i en segon lloc perquè es defineixen com un escenari fonamental pel desenvolupament de l’estratègia.

Europe 2020 accords local and regional authorities a key role, firstly trough the Committee of the Regions (CoR), which ensures that they are represented in the definig of strategic objectives, and secondly because they are described as fundamental to the development of the strategy.

50 50

sources. The second tranche of spending will derive from the work to attain the objectives themselves. In addition to the resources available at a local, re-gional or national level that may be allocated to the regional strategy that is part of Europe 2020, there is a series of EU policies that can be used to this end (for example, the Public Procurement Policy and the Structural and Cohesion Funds). The EU also has the following mechanisms:• INTERREG IVC Programme of the European Re-

gional Development Fund: aimed at financing institutional capacity building.

• INTERACT Programme: this provides practical support and assistance to European territorial co-operation programmes on management tech-niques, financing, European regulation, strategic direction, etc.

• European Grouping of Territorial Cooperation: this enables public bodies in different European states to join together to form a new body with a legal status under European law.

• Erasmus Programme for Local and Regional Elected Representatives: this offers elected representatives the opportunity to increase their knowledge and experience related to the EU’s Cohesion Policy through transnational training and learning activities.

una primera inversió necessària anirà dirigida als recursos humans i tècnics necessaris. La segona despesa derivarà de la realització dels objectius per se. Més enllà dels recursos disponibles a nivell local, regional o nacional que es poden destinar a la realització de l’estratègia regional emmarcada en Europa 2020, existeixen una sèrie de polítiques comunitàries de les que fer ús amb aquest fi (la Po-lítica de Contractació Pública o els Fons de Cohesió Estructural en són exemples). A més, la UE facilita els següents mecanismes: • Programa INTERREG IVC del Fons de Desenvolu-

pament Regional Europeu: dirigit al finança-ment de desenvolupament de capacitat institu-cional.

• Programa INTERACT: dóna suport pràctic i as-sistència a programes de cooperació territorial europea en qüestions de tècniques de direcció, finançament, regulació europea, orientació es-tratègica, etc.

• «European Grouping of Territorial Cooperation»: permet a entitats públiques de diferents estats europeus unir-se per crear un nou ens amb per-sonalitat legal sota la llei europea.

• Programa Erasmus per representants electes locals i regionals: ofereix a càrrecs electes la possibilitat d’ampliar el seu coneixement i experiència en

REVIEW OF DOCUMENTSRESSENYA DE DOCUMENTS

La primera prioritat de l’estratègia Europa 2020 en l’àmbit local és l’assoliment d’un creixement intel·ligent, basat en una millora de resultats en educació, recerca i innovació i en el desenvolupament d’una societat digital.

The Europe 2020 strategy first priority at a local level is to achieve a smart growth founded on improved results in education, research and innovation, as well as the creation of digital society.

51 51

Europe 2020 priorities at a local level: financing strategies The first priority is to achieve smart growth found-ed on improved results in education, research and innovation, as well as the creation of a digital soci-ety. The EU has designed three specific initiatives to achieve this:• Digital Agenda for Europe: this seeks to maximise

the social and economic potential of the ITCs. Europe 2020 offers a guide (Guide to Research and Innovation Strategies for Smart Specialisa-tion) for local authorities and a platform (S3Plat-form) to guide policy formulators in their work.

• Innovation Union: this is intended to improve the conditions and access to financing for research and innovation to ensure that innovative ideas lead to products and services, generating growth and employment. The Practical Guide to EU funding opportunities for research and innova-tion gives further information on the subject. In addition, the European Commission funds Knowledge Alliances (between universities and companies) and offers the Regions of Knowledge Programme to finance innovative regional pro-jects.

• Youth on the Move: this is intended to improve the work of the education system and to make it easier for young people to join the employ-ment market. For example, programmes such as the Lifelong Learning Programme promote educational and job exchanges between mem-ber states (through the well-known Comenius, Erasmus, Leonardo da Vinci and Grundtvig pro-grammes). In addition, eTwinning is a tool avail-able for teachers throughout Europe to share ideas and best practices.

The second aspect of Europe 2020, sustainable growth, focuses on making the European economy the most efficient in terms of the consumption of resources, as well as a mainstay in the preservation of the environment. Two specific initiatives have been set up to this end: the «resource-efficient Eu-rope» flagship initiative and the «industrial policy

referència a la Política de Cohesió de la UE a través de formació i activitats d’aprenentatge transnacional.

Prioritats de l’Europa 2020 en l’àmbit local: es-tratègies de finançament La primera de les prioritats és l’assoliment d’un creixement intel·ligent, basat en una millora de resultats en educació, recerca i innovació, així com del desenvolupament d’una societat digital. Per aquest propòsit, la UE ha dissenyat tres iniciatives concretes:• Agenda Digital per Europa: busca maximitzar el

potencial social i econòmic de les TIC. Europa 2020 posa a disposició dels ens locals una guia («Guide to Research and Innovation Strategies for Smart Specialisation») i una plataforma (S3Platform) per guiar els dissenyadors de políti-ques en la tasca.

• Innovation Union: pretén millorar les condicions i accés a finançament per recerca i innovació per assegurar que les idees innovadores arriben a materialitzar-se en productes i serveis, gene-rant creixement i ocupació. La «Practical Guide to EU funding opportunities for research and innovation» us proporcionarà més informació al respecte. Més enllà, la Comissió finança les Aliances de Coneixement (entre universitats i companyies) i ofereix el Programa de Coneixe-ment de Regions pel finançament de projectes innovadors regionals.

• «Youth on the Move»: vol millorar l’actuació del sistema educatiu i facilitar l’entrada al mercat laboral de la joventut. Així, programes com el Li-felong Learning Programme promou l’intercanvi educatiu i laboral entre els Estats membres (a través dels ben coneguts Comenius, Erasmus, Lo-nardo da Vinci i Grundvig). L’eTwinnig és, a més, una eina a disposició de professors de tot Europa per compartir idees i millors pràctiques.

El segon pilar d’Europa 2020 és el creixement sos-tenible centrat en un eficient consum de recursos, així com garantista amb la preservació del medi

52 52

for the globalisation era» flagship initiative. The first of these is intended to promote the leap to ef-ficient consumption of resources and an economy with low carbon consumption, proposed through strategies such as Sustainable Development and platforms such as the Covenant of Mayors (in which signatories undertake to reduce CO2 emis-sions in accordance with the targets set for 2020). There are, however, many other mechanisms in place for laying the foundations of the new model for growth. Detailed below are some of the tools and sources that may be of use to any local or re-gional authority interested in setting specific goals along these lines:• Covenant of Mayors <www.eumayors.eu>• ISLE-PACT for the development of local sustain-

able energy plans on islands <www.europeanis-lands.net>

• Istanbul Water Consensus on adopting specific plans and targets on saving water to meet the challenges of climate change <www.istanbulwa-terconsensus.org>

• URBACT, a programme for sharing learning be-tween European cities, for identifying joint solu-tions and sharing best practices on sustainable urban development <http://urbact.eu>

• CIVITAS, an initiative to put in place more sus-tainable measures on mobility in cities

<www.civitas-initiative.org>• Reference Framework for European Sustainable Cities

is a guide to promote sustainable urban develop-ment <www.rfsustainablecities.eu/>

• ELENA (European Local ENergy Assistance) for investments in sustainable energy at a local level <www.eib.org/products/technical_assistance/ele-na/index.htm>

• LIFE Programme to contribute to the implemen-tation, updating and development of European environmental policy by means of funding for pilot projects <http://ec.europa.eu/environment/life/about/index.htm>

• Intelligent Energy – Europe for a Sustainable Future (IEE) to promote creative clean-energy projects

ambient. En aquest sentit, s’han establert dues ini-ciatives concretes: Una Europa eficient en recursos, i una política industrial per l’era de la globalització. La primera vol promoure el salt al consum eficient de recursos i a una economia baixa en consum de carbó, hi ho proposa a través d’estratègies com la de Desenvolupament Sostenible; o plataformes com el Pacte dels alcaldes (a través de la qual els signataris es comprometen a reduir les seves emissions de CO2 d’acord amb els objectius previstos pel 2020). No obstant, són molts més els mecanismes que s’han establert per assentar les bases del nou model de creixement. A continuació presentem algunes de les eines i fons que poden ser d’interès per tot ens local i regional que vulgui adoptar objectius concrets en aquesta línia:

• Pacte dels alcaldes <www.eumayors.eu>• ISLE-Pact pel desenvolupament de plans locals

d’energia sostenible en illes <www.europeanis-lands.net >

• Pacte d’Istanbul per l’aigua per l’adopció de plans i targets concrets en estalvi d’aigua, per fer front als desafiaments del canvi climàtic < www.is-tanbulwaterconsensus.org >

• URBACT, programa d’intercanvi d’aprenentatge entre ciutats europees, per la definició de soluci-ons conjuntes i l’intercanvi de bones pràctiques en desenvolupament urbà sostenible <http://urbact.eu >

• CIVITAS, iniciativa per establir mesures de mobi-litat més sostenibles a la ciutat

<www.civitas-initiative.org >• Marc de referència per ciutats europees sostenibles és

una guia per la promoció del desenvolupament urbà sostenible < www.rfsustainablecities.eu/ >

• ELENA (European Local ENergy Assistance) per inversions en energia sostenible a nivell local < www.eib.org/products/technical_assistance/ele-na/index.htm >

• Programa LIFE per contribuir a la implementació, actualització i desenvolupament de la política ambiental europea mitjançant el finançament

REVIEW OF DOCUMENTSRESSENYA DE DOCUMENTS

53

© fotosearch / age fotostock

53

<http://ec.europa.eu/eaci/iee_en.htm>• JESSICA, which enables the Structural Fund to

be used for investing in projects that are part of an integrated plan on sustainable urban devel-opment <www.eib.org/products/technical_assis-tance/jessica/index.htm>

The industrial policy established as a flagship initi-ative by the EU aims to create a more sustainable, diversified and competitive industry. Since 2011, the Small Business Act for Europe, in line with Eu-rope 2020, has proposed a series of actions to meet the challenges faced by small companies, and the Enterprise Europe Network, among others, helps them by keeping them abreast of legislation and

de projectes pilot < http://ec.europa.eu/environ-ment/life/about/index.htm >

• Intelligent Energy – Europe for a Sustainable Future (IEE) per promocionar projectes creatius d’ener-gia neta < http://ec.europa.eu/eaci/iee_en.htm >

• JESSICA, que permet fer ús del Fons Estructural per fer inversions en projectes que formin part d’un pla integral de desenvolupament urbà sos-tenible <www.eib.org/products/technical_assis-tance/jessica/index.htm >

La política industrial que la UE ha establert com a iniciativa va dirigida a la creació d’una indústria més sostenible, diversificada i competitiva. En aquest sentit, des de 2011 l’Acta europea per petits

El segon pilar d’Europa 2020, el creixement sostenible, se centra en fer de l’economia europea la més eficient en el consum de recursos, així com garantista en la preservació del medi ambient. The second aspect of Europe 2020, sustainable growth, focuses on making European economy the most efficient in terms of the consumption of resources, as well as a mainstay in the preservation of the environment.

54 54

REVIEW OF DOCUMENTSRESSENYA DE DOCUMENTS

programmes, as well as by identifying financing opportunities.

Inclusive growth is understood to mean the modernisation of labour markets and welfare sys-tems. The European Social Fund is directed towards the realm of employment. The Mutual Learning programme, for its part, enables member states to learn from the experiences and best practices of other countries through seminars open to local and regional authorities (www.mutual-learning-employ-ment.net/). In the sphere of welfare, a number of guides are available (www.socialinnovationeurope.eu/), as is information concerning examples of so-cial innovation projects in the urban space (www.cor.europa.eu/socialinnovation). In addition, the European Fund for the Integration of Third-Country Nationals provides support for national initiatives to integrate immigrants into European society, and there are a number of other mechanisms aimed at integrating minorities or helping the elderly.

Towards the continuity of a local Europe 2020 strategyOnce a course of local or regional action has been established in accordance with the Europe 2020 strategy, it must of course be promoted and main-tained. Three options on how to achieve this are posited: firstly, the region or city that wishes to do so can make ad hoc use of the European Week of Regions and Cities, part of the Open Days event, to present its case; secondly, participation in the platforms set up by the CoR (such as the above-men-tioned Monitoring Platform) or those that exist at a territorial level (such as the Arco Latino*) or which focus on a specific issue (e.g. the ICC [Intercultural Cities]) is key to the interaction and renewal of strategies in accordance with the overall progress of Europe 2020. The handbook closes with a final chapter that details the prizes that projects can apply for in recognition of their work done within the framework of Europe 2020.

To sum up, this handbook is essential for those local and regional actors (in Europe or elsewhere)

negocis, en línia amb Europa 2020, proposa accions per respondre als seus reptes; i la Xarxa Europa Em-presa, entre d’altres, els serveix per actualitzar-los sobre legislació i programes, així com per identifi-car oportunitats de finançament.

Entenem el creixement inclusiu com la moder-nització dels mercats laborals i els sistemes de ben-estar social. En l’àmbit laboral, doncs, el Fons Social Europeu es destina a aquest fi. El programa Mutual Learning, d’altra banda, serveix per què els Estats membres puguin aprendre de les experiències i bones pràctiques d’altres països a través de semina-ris oberts a la participació de les autoritats locals i regionals (www.mutual-learning-employment.net/). En benestar, s’ofereixen guies (www.socialin-novationeurope.eu/) i exemples (www.cor.europa.eu/socialinnovation) de projectes d’innovació social en l’espai urbà. Més enllà, el Fons europeu per la integració de nacionals de tercers països dóna su-port a les iniciatives nacionals per la integració de la immigració a la societat europea, a més d’altres eines dedicades a la integració de minories o ajuda a la tercera edat.

Vers la continuïtat d’una estratègia Europa 2020 localCom és evident, un cop establerta, tota línia de treball local o regional d’acord amb l’estratègia Europa 2020 ha de ser promocionada i mantinguda, i per això es plantegen tres opcions. Primerament, la regió o ciutat que ho desitgi pot fer ús puntual de la Setmana Europea de Regions i Ciutats, dins l’event Open Days, per exposar el seu cas. En segon lloc, la participació en les plataformes creades pel CdR (com l’esmentada Plataforma de Seguiment), o en les existents a nivell territorial (com pot ser Arc Llatí*) o temàtic (p.ex. l’ICC – InterCultural Cities) és clau per la interacció i renovació d’estratègies d’acord amb el progrés global d’Europa 2020. Final-ment, el document conclou amb un darrer capítol on es pot trobar un llistat de premis als què optar, com a reconeixement d’una feina ben feta en el marc d’Europa 2020.

55 55

who wish to take the first steps on the path of smart, sustainable and inclusive growth, a deter-mining factor when it comes to keeping up-to-date and coping with the current crisis.

En resum, aquesta publicació representa un manual imprescindible per aquells actors locals i re-gionals (dins o fora del marc europeu) que vulguin iniciar-se en el camí del desenvolupament intel·li-gent, sostenible i inclusiu – quelcom determinant per modernitzar-se i fer front a l’escenari de crisi present.

* La present publicació presenta per error Arc Llatí sota la llista temàtica. El mateix succeeix amb Alpe-Adria, Arge Alps, Arge Donauländer, BSSSC (Baltic Sea States Subreguional Co-operation), CTP (Comunitat de Treball dels Pirineus) i UBC (Union of the Baltic Cities).

* Arco Latino is presented by mistake in this handbook under the thematic list. The same error is made with the Alpe Adria (Alps-Adriatic Working Community), Arge Alp (Working Community of Alpine Regions), Arge Donauländer (Working Community of the Danube Regions), BSSSC (Baltic Sea States Subregional Co-ope-ration), CTP (Working Community of the Pyrenees) and the UBC (Union of the Baltic Cities).

56

Ciutats i Governs Locals UnitsComissió de Descentralitzaciói Autonomia Local

United Cities and Local GovernmentsDecentralisation and Local Self-Government Committee