Climes i paisatges
Transcript of Climes i paisatges
Els climes i paisatges de la Terra
2
3.1. Els climes de la Terra
ZONA CÀLIDA ZONES TEMPERADES ZONES FREDES
Fa calor tot l'any Hi ha quatre estacions amb diferents temperatures
Fa fred tot l'any
CLIMES CÀLIDSClima equatorial
Clima tropical humitClima tropical sec
Clima desèrtic
CLIMES TEMPERATSClima mediterrani
Clima oceànicClima continental
CLIMES FREDSClima polarClima d'alta muntanya
- Entre el Tròpic de Càncer i el Tròpic de
Capricorni
- Hemisferi Nord: Entre el Cercle Polar Àrtic i el
Tròpic de Càncer
- Hemisferi Sud: Entre el Cercle Polar Antàrtic i el Tròpic de Capricorni
- Hemisferi Nord: Entre el Cercle Polar Àrtic i el Pol Nord
- Hemisferi Sud: Entre el Cercle Polar
Antàrtic i el Pol Sud - El clima d'alta
muntanya es dóna en qualsevol alta
muntanya
Classificació dels climes
Mapa dels climes del món
Climes càlids El clima equatorial es localitza a costat i costat de l’equador,
entre 5 i 10º de latitud: Àfrica central i Golf de Guinea, l’Amazònia a Sudamèrica., Indoxina a Àsia.
Els climes tropicals es localitzen entre 5 i 35º de latitud, sobretot a les zones entre l’equador i els dos tròpics: Amèrica Central, Amèrica del Sud (Brasil), sud d’Àfrica, sud-est d’Àsia i est d’Austràlia.
Els clima desèrtic ocupa el 15% de la superfície continental. Es localitza entorn als tròpics, sobretot a l’Hemisferi Nord. Els deserts més coneguts es troben a l’Àfrica: el Sàhara, el d’Aràbia i el Kalahari.
Climes càlids: clima equatorial.
Situació: zona càlida (Amazònia, Cubeta del Congo, Indonèsia). Temperatures: altes, sobre els 25º tot l'any. Precipitacions: moltes i quasi diàries. Rius: llargs i molt cabalosos.
Climograma de clima càlid equatorial
Temperatures molt elevades durant tot l’any.
Mitjana anual 25ºC. No hi ha oscil·lació tèrmica. Pluges molt abundants
superiors als 2000 mm anuals.
Tempestes diàries al capvespre.
Elevada humitat.
Climes càlids: clima tropical humit Situació: zona càlida Temperatures: altes, entre 25 i 35ºC. Segons el mes de l'any fa
més o menys calor Precipitacions: hi ha una estació humida llarga (3-4 mesos), amb
moltes i fortes pluges. Rius: Cabal abundant; porten molta aigua durant l'estació de pluges.
Climes càlids: clima tropical sec. Situació: zona càlida. Temperatures: altes, fins a 30ºC. Segons el mes de l'any fa més o
menys calor . Precipitacions: hi ha dues estacions: una seca, molt llarga ( de 9 a
11 mesos) i una humida molt curta.
Climograma del clima càlid tropical humit
Temperatures força altes tot l’any. Mitjana entre 20 i 30ºC.
Major amplitud tèrmica,que en les àrees equatorials, entre 5 i 10ºC.
Precipitacions diferents segons la zona.
Tropical humit: precipitacions abundants tot l’any.
Tropical sec: precipitacions abundants només durant una estació a l’any (juliol-octubre).
Climes càlids: clima desèrtic Situació: zona càlida Temperatures: altes, poden arribar a 50ºC durant el dia, però a la
nit fa fred. Precipitacions: no n'hi ha.
Climograma de clima càlid desèrtic.
Temperatures molt altes durant tot l’any. Mitjanes entre 17 i 22ºC.
Grans oscil·lacions tèrmiques entre el dia i la nit, de 20 a 25ºC.
Pluges inferiors als 250 mm anuals.
Sequedat extrema de l’aire. Humitats molt baixes sobre el 20%.
L’aire sec té gran capacitat d’evaporació, resseca la terra i absorbeix amb rapidesa l’aigua de la pluja.
Climes temperats El clima mediterrani es localitza a les costes orientals dels
continents situades entre 30 i 45º de latitud. La zona més àmplia és la banyada per la mar Mediterrània, que dóna nom al clima.
El clima oceànic es dóna a les costes occidentals dels continents entre 40 i 60º de latitud. A l’Hemisferi Nord comprèn la costa occidental d’Europa i Amèrica del Nord. A l’Hemisferi Sud la costa del sud de Xile i Argentina; la costa sud-est d’Austràlia i Nova Zelanda.
El clima continentals es localitza en indrets allunyats de les masses d’aigua, entre 40 i 70º de latitud. Ocupa les terres de l’interior d’Europa, d’Àsia i d’Amèrica del Nord.
Climes temperats: clima mediterrani
Situació: zones properes a la Mar Mediterrània; també a d'altres llocs
com Califòrnia i Sud Àfrica.
Temperatures: estius calorosos; hiverns suaus.
Precipitacions: poques i irregulars; sobretot a la primavera i a la
tardor.
Rius: cabal irregular; menys cabal a l'estiu; inundacions quan plou
molt fort.
Climograma de clima temperat mediterrani
Temperatures suaus, no molt fredes a l’hivern.
Estius força calorosos fruit de l’entrada dels anticiclons tropicals.
Precipitacions escasses a l’estiu i abundants a la primavera i tardor.
La vegetació típica és el bosc mediterrani de fulla perenne.
Arbres baixos, de tronc llenyós i fulles dures, petites i punxegudes, adaptades a l’estalvi d’aigua.
Les principals espècies són pins i alzines.
També s’hi desenvolupa el matoll espinós de fulla petita.
Climes temperats: clima oceànic Situació: és un dels climes de les regions temperades, a prop de les
costes dels oceans. Temperatures: l'oceà suavitza les temperatures: estius frescos i
hiverns suaus. Precipitacions: plou sovint de forma moderada. Rius: tenen un cabal abundant tot l'any perquè plou sovint.
Climograma de clima temperat oceànic
Temperatures suaus durant tot l’any.
Poca oscil·lació tèrmica. Pluges abundants,(més de
1000 mm anuals) sobretot a la tardor i l’hivern.
La vegetació típica és el bosc caducifoli.
Aquest bosc ocupa el 15% de la super-fície forestal del planeta
Les principals espècies són els roures, faigs i castanyers.
Climes temperats: clima continental
Situació: és el clima de l'interior dels continents, a les regions
temperades.
Temperatures: temperatures caloroses a l'estiu i molt fredes a
l'hivern.
Precipitacions: precipitacions més abundants a l'estiu. Neva a
l'hivern.
Rius: cabalosos, amb més aigua a l'estiu.
Climograma de clima temperat continental.
Temperatures extremes, molt altes a l’estiu i força baixes a l’hivern amb oscil·lacions tèrmiques de fins a 25ºC.
Les precipitacions són escasses i es concentren bàsicament a l’estiu.
A les zones més al Nord, on els estius no són tan calorosos hi trobem la taigà o bosc de coníferes.
Són arbres de fulla perenne aciculifolis.
Les principals espècies són els avets, el làrix i el pi roig.
Climes freds El clima polar es troba als dos extrems de la Terra: al nord del
Cercle Polar Àrtic i al sud del Cercle Polar Antàrtic, a més de 70º de latitud. Presenta les temperatures més baixes de la Terra. Les precipitacions són gairebé inexistents i difícilment s’arriben a els 10 °C de temperatura mitja.
El clima d’alta muntanya es localitza a les zones muntanyenques de més de 2500 m d’altitud. Presenta temperatures fredes a l’hivern i suaus a l’estiu, i té pluges abundants, amb freqüència en forma de neu a l’ hivern.
Climes freds: clima polar Situació: zona freda; al costat del Pol Nord i del Pol Sud. Temperatures: fa molt fred. Quasi sempre per sota dels 0ºC. Als
hiverns, de 10 mesos, sempre és de nit i als estius la temperatura no passa dels 10ºC i sempre és de dia (el Sol de mitjanit).
Precipitacions: poques i en forma de neu.
Climograma de clima fred polar
El clima polar presenta temperatures molt baixes, poden arribar a –40ºC.
Només a l’estiu són positives, amb màximes de 10ºC.
Gran oscil·lació tèrmica. Pluja quasi inexistent i les
escasses precipitacions que cauen són en forma de neu.
La vegetació varia en funció de tres factors: altitud, latitud i orientació.
La vegetació es disposa en estatges altitudinals.
Climes freds: clima de muntanya. Situació: a les altes muntanyes. Temperatures: freda durant tot l'any. A l'estiu no passa els 10ºC.
L'hivern és llarg i fred. Molta diferència entre el dia i la nit. Precipitacions: plou sovint i moltes vegades neva. S'hi troben neus
perpètues (neu que no es desfà mai) i geleres (gel que no es desfà mai).
Climograma de clima fred de muntanya
En els climes d’alta muntanya, les temperatures són molt baixes a l’hivern i suaus al l’estiu.
Les precipitacions es redueixen a mida que augmenta l’altitud, però acostumen a ser força abundants.
25
3.2. Els paisatges de la Terra
26
Els paisatges naturals: biomes de la Terra Paisatge: Conjunt d'elements en una part de la Terra. Estan formats per elements naturals i humans:
Elements naturals: relleu, clima, vegetació i fauna. Elements humans: camps, carreteres, cases, ciutats, ...
Biomes: Comunitats d'animals i vegetals que viuen adaptades a un lloc i que la seva vida depèn de què hi siguin els altres.
En el paisatge influeix és el clima.
27
28
Els paisatges naturals: biomes de la Terra Paisatge: Conjunt d'elements en una part de la Terra. Estan formats per elements naturals i humans:
Elements naturals: relleu, clima, vegetació i fauna. Elements humans: camps, carreteres, cases, ciutats, ...
Biomes: Comunitats d'animals i vegetals que viuen adaptades a un lloc i que la seva vida depèn de què hi siguin els altres.
En el paisatge influeix és el clima.
Els paisatges de la zona càlida
Es dóna a zones de clima equatorial.
Boscos molt frondosos. Gran diversitat d’espècies. Vegetació s’esglaona per altures. Arbres alts i exuberants. Fulles grans i molt verdes. Sotabosc inexistent. Gran reserva d’humitat. Pulmó de la terra. Molt despoblada. L’Amazònia és la selva més gran
del món.
La selva.
Paisatges equatorials
La sabana Situada a la zona de clima tropical. És una enorme plana coberta d’herbes, alguns
arbustos i arbres dispersos de fulla caduca (acàcia i baobab).
A les ribes dels rius hi creixen arbres propis de la selva (bosc en galeria).
Fauna: molts animals herbívors (girafes, gaseles o zebres), però també carnívors (lleons).
La població es concentra a la costa i a les ribes dels rius. Al camp subsisteixen poblats tradicionals, els podoko
(Camerun), els serer (Senegal) o els kikuiu (Kenya). Més de la meitat de la població es dedica a la agricultura.
Paisatges tropicals
Són regions àrides. Tipus de deserts:
Els deserts càlids (als voltants dels tròpics).
Els deserts amb estació freda (a la zona temperada).
Gran varietat de paisatges: deserts de sorra i deserts pedregosos i rocallosos.
Existència de uadis. Poques espècies animals i vegetals
(dromedaris i cactus) i escàs poblament humà, molt concentrat als oasis,
Deserts més importants: Càlids: Sàhara, desert d'Aràbia,
Gran Desert de Victòria i desert de Kalahari.
Freds: Gran Conca, Gobi i Atacama.
El desert
Paisatges desèrtics
Els paisatges de la zona temperadaEl bosc mediterrani
Predomina en tota la zona del clima mediterrani.
Predominen arbres de fulla perenne (pi, alzina i l'alzina surera).
Zones més humides i fresques: arbres de fulla caduca (avellaner, roure).
Matolls i arbustos (romaní, farigola, espígol...).
Paisatge molt transformat (conreus i turisme).
Paisatges mediterranis
Bosc boreal o taigà Propi del clima continental.
Representa el bioma terrestre més gran.
Subsòl és prim, pobre de nutrient, i acídic.
Flora: coníferes perennes fredes amb fulles acícules (pi i l'avet). A més líquens i molses.
Fauna: pica-soques, falcons, ratolins, linxs, guineus, llops, cérvols, llebres, rat-penats, etc.
L'actual deforestació i explotació dels recursos pot provocar la seva desaparició.
Praderia
És l’altra formació pròpia del clima continental.
Es desenvolupa en zones humides i menys fredes.
Està formada per herbes altes.
És característica de les planes de l’interior.
A les zones càlides i seques hi apareix l’estepa, formada per herbes de medida petita.
Paisatges oceànicsBosc boreal o taigà. Praderia.
Bosc d’arbres de fulla caduca Propi del clima oceànic o atlàntic.
S’estén, sobretot, per les costes occidentals de les zones temperades.
Vegetació abundant i molt verda.
Prats extensos a les costes i a les zones muntanyoses.
A les zones d’altitud mitjana hi predominen els boscos d’arbres de fulla caduca (faigs, roures i freixes).
A les zones de sòls poc fèrtils es dóna la landa: formació vegetal d’arbustos, herbes i matolls.
És un medi molt poblat i, per tant, molt transformat.
Paisatges oceànics
Els paisatges de la zona fredaEl paisatge polar El clima polar és el més
fred de la Terra. Precipitacions escasses
i en forma de neu. Paisatge perpètuament
glaçat → absància de vegetació.
Només alguns animals (foques, óssos polars i pingüins) .
Als indrets més propers a la zona temperada, creix la tundra.
A la tundra hi viuen rens, guineus, llops,...
Paisatges polars
El paisatge d’alta muntanya Amb l'altitud disminueix la temperatura i augmenten
les precipitacions → la muntanya altera les característiques de la zona climàtica en la qual se situa.
Vegetació: varia molt d’unes parts a unes altres de la muntanya.
En general, però, la vegetació està formada per boscos d'avets i pins a la part més baixa, i prats i molses a la part més alta.
Fauna: poques espècies animals (escurçons, marmotes, isards, óssos, llames, iacs i insectes).
Paisatges d’alta montanya