City to City Barcelona FAD Award 2014

/Cover picture/Foto portada:

Mumbai/ India /Winner/Guanyador/Ganador///Gorai Dumpsite Closure

2

/Index/Índex/Índice/Presentations/Presentacions/Presentaciones

/Award organs/Òrgans del premi /Órganos del premio

/Finalists/Finalistes/Finalistas 2014

Aguascalientes/ Mexico/Línea Verde Aguascalientes. Rescuing the Public Space/Línea Verde Aguascalientes. Rescate del espacio público /Línea Verde Aguascalientes. Rescate del espacio público

Ahmedabad/ India/Janmarg - Ahmedabad Bus Rapid Transit System/Janmarg - Ahmedabad Bus Rapid Transit System /Janmarg - Ahmedabad Bus Rapid Transit System

Ahmedabad/ India/Sabarmati Riverfront Development Project/Sabarmati Riverfront Development Project /Sabarmati Riverfront Development Project

Alto Belice Corleonese/ Italia/Mention/Menció/Mención /Libera /Libera/Libera

Bangladesh/ Bangladesh/Mention/Menció/Mención /Slums, City and Education in Architecture /Slums, City and Education in Architecture /Slums, City and Education in Architecture

Barranquilla/ Colombia/Murillando, Active Citizenship /Murillando, Ciudadanía activa /Murillando, Ciudadanía activa

07

14

30

38

46

54

62

70

_TRIPA_Cataleg_CTC14.indd 2 25/06/14 18:40

3C

ity to

City

Bar

celo

na F

AD

Aw

ard

Ind

ex Ín

dex

Índ

iceBosaso/ Somalia

/Planning without budget/Planning without budget/Planning without budget

Covas do Monte/ Portugal /Terra Amada Initiative /Iniciativa Terra Amada /Iniciativa Terra Amada

Durban/ South Africa/Warwick Junction iTRUMP (inner Thekwini Regeneration & Urban Management Programme) /Warwick Junction iTRUMP (inner Thekwini Regeneration & Urban Management Programme) /Warwick Junction iTRUMP (inner Thekwini Regeneration & Urban Management Programme)

Faro/ Portugal/Estamos na Baixa! /Estamos na Baixa! /Estamos na Baixa!

Gjakova/ Kosovo/Culture Heritage without Borders /Culture Heritage without Borders/Culture Heritage without Borders

Konya/ Turkey/Smart Transport Solutions /Smart Transport Solutions /Smart Transport Solutions

Lima/ Peru/Lima Verde/Lima Verde /Lima Verde

Mazar-e-Sharif/ Afghanistan/Skateistan Mazar-e-Sharif/Skateistan Mazar-e-Sharif/Skateistan Mazar-e-Sharif

Mexico City/ Mexico/First Complete Street of Mexico City /Primer carrer complet de la ciutat de Mèxic/Primera calle completa de la Ciudad de México

78

86

94

102

110

118

126

134

142


4

Monguí/ Colombia/Quinoa and homemade organic fertilizer /Quinoa and homemade organic fertilizer/Quinoa and homemade organic fertilizer

Mumbai/ India/Winner/Guanyador/Ganador/Gorai Dumpsite Closure /Gorai Dumpsite Closure /Gorai Dumpsite Closure

Nahr El-Bared/ Lebanon/Reconstruction of the Nahr El-Bared (NBCR) Refugee Camp/Reconstrucció del camp de refugiats de Nahr El-Bared (NBCR)/Reconstrucción del campo de refugiados de Nahr El-Bared (NBCR)

Nairobi/ Kenya/Mention/Menció/Mención /Map Kibera/Map Kibera/Map Kibera

New York/ United States /Edible Schoolyard NYC/Edible Schoolyard NYC /Edible Schoolyard NYC

Porto-Novo/ Benin /Liaisons Urbaines - Manger à Porto-Novo/Liaisons Urbaines - Manger à Porto-Novo /Liaisons Urbaines - Manger à Porto-Novo

Pune/ India/In-situ slum upgradation /Millora in situ dels barris de barraques /Mejora in situ de los barrios de chabolas

Riyadh/ Saudi Arabia/Wadi Hanifa Wetlands /Aiguamolls de Uadi Hanifa /Humedales de Uadi Hanifa

150

158

166

174

182

190

198

206

5C

ity to

City

Bar

celo

na F

AD

Aw

ard

Ind

ex Ín

dex

Índ

iceSan Salvador/ El Salvador

/Rescuing the Habitable Function of San Salvador’s Historic Centre /Rescat de la funció residencial del centre històric de San Salvador /Rescate de la función residencial del centro histórico de San Salvador

Seoul/ South Korea/Project for reforming the Cheonggyecheon stream /Projecte de reforma del rierol Cheonggyecheon /Proyecto de reforma del arroyo Cheonggyecheon

Torrelodones/ Spain/Initiative for governance, transparency and good management of the public space /Iniciativa governança, transparència i bona gestió de l’espai públic /Iniciativa gobernanza, transparencia y buena gestión del espacio público

Vienna/ Austria/Vienna, A Shared City. Gender Perspective in Urban Development Planning /Viena, ciutat compartida. Perspectiva de gènere en la planificació urbanística /Viena, ciudad compartida. Perspectiva de género en la planificación urbanística

Warsaw/ Poland/Vistula Lineal Park /Parc lineal del Vístula /Parque lineal del Vístula

/Credits/Crèdits /Créditos

214

222

230

238

246

254


6


7C

ity to

City

Bar

celo

na F

AD

Aw

ard

Pre

sent

atio

n P

rese

ntac

ió P

rese

ntac

ión

Xav

ier T

riasThis year the City to City Barcelona FAD

Award reaches its fifth edition with the determination to continue recognizing on a worldwide scale any urban projects that improve people’s wellbeing and quality of life. The dynamism and determination of the people is the most powerful driving force helping cities to reinvent themselves when faced with constant challenges and changes. The candidate projects entered for this award are an excellent example of how better cities and a better world can be built by involving the people in the initiatives.

It is in fact in cities undergoing important demographic and social change, often not accompanied by the necessary improvements in their basic fit-outs and services, where projects that bring about innovative solutions can have the greatest impact. Thanks to the Gorai Dumpsite Closure project, the winner of the City to City Award, a breath of fresh air has reached the neighbours of Mumbai, who can now open the windows of their homes once again. This initiative has transformed a 19-hectare dumpsite into a great green area that contributes to cleaner air, increasing the residents’ standard of living while also developing a system to capture methane gas to prevent the danger of fire and respiratory maladies.

Urban regeneration is shared by two of the projects to which a mention or a prize has been awarded. The ideas and consolidations of the Libera (Italy) and Slums (Bangladesh) plans provide new opportunities both for urban spaces and for the people who live in them. They transform unused spaces into places of work and training as well as promoting culture and listening to the voices that result from all these activities. Both projects share the fact that reflecting on the state of our surroundings has to be profound and has to reach society as a whole.

The Map Kibera project has also won a mention for its important task.

After having trained a group of young people, it promoted the creation of an interactive map of Kibera (Nairobi) that highlights the most dangerous areas. A “simple” map thus becomes an effective tool in gaining security, representation and influence. In addition, a text message alert system has contributed to increasing the project’s effectiveness.

People’s creativity, effort and commitment turn all of these ideas into major projects for the present and the future. As Barcelona’s Mayor, I encourage everyone to continue to collaborate with ideas that create a better city. We are driving forward a new model for the 21st-century city, which we are building between us all. A pledge to make districts on a human scale in which the pedestrian takes centre stage, fostering green urban spaces, self-sufficiency in energy and social cohesion.

The award and mentions of this edition are clear examples of how we can change the world together and improve the living condition of many people.

Xavier Trias/Mayor of Barcelona

8

El City to City Barcelona FAD Award arriba enguany a la cinquena edició amb la voluntat de seguir reconeixent projectes urbans a escala mundial que milloren el benestar i la qualitat de vida de les persones. El dinamisme i la voluntat de les persones és el motor més potent que ajuda les ciutats a reinventar-se davant dels reptes i canvis constants. Els projectes candidats a aquest guardó són un exemple excel·lent de com es poden construir unes ciutats i un món millor fent participar les persones en les iniciatives.

Precisament és a les ciutats que viuen importants canvis demogràfics i socials, que sovint no van acompanyats de les millores necessàries en els equipaments i serveis bàsics, on més repercussió poden tenir els projectes que aporten solucions innovadores. Gràcies al projecte Gorai Dumpsite Closure, guanyador del premi City to City, nous aires arriben als veïns de Bombai, que ara poden tornar a obrir les finestres de casa seva. Aquesta iniciativa ha convertit un abocador de dinou hectàrees en una gran zona verda que ajuda a tenir un aire més net, la qual cosa augmenta el nivell de vida dels seus veïns, i també ha desenvolupat un sistema de captura de gas metà per evitar perills d’incendi i malalties respiratòries.

La regeneració urbana és el que comparteixen dos dels projectes als quals s’ha atorgat una menció del premi. Les idees i concrecions dels plans Libera (Itàlia) i Slums (Bangla Desh) donen noves oportunitats tant als espais urbans com a les persones que hi conviuen. Transformen espais en desús en llocs de treball i formació, a part de promoure la cultura i escoltar les veus resultants de totes aquestes activitats. Tots dos projectes comparteixen que la reflexió sobre l’estat del nostre entorn ha de ser profunda i ha d’arribar al conjunt de la societat.

El projecte Map Kibera també ha rebut una menció per la seva gran tasca. Després d’haver format un grup de joves, es va impulsar la creació d’un mapa interactiu de Kibera (Nairobi) on es destaquen les zones més perilloses. Així, un «simple» mapa es converteix en una eina eficaç per guanyar en seguretat, representació i influència. A més, un sistema d’alerta per SMS ha contribuït a augmentar l’eficàcia del projecte.

La creativitat, l’esforç i el compromís amb les persones fan de totes aquestes idees grans projectes de present i de futur. Com a alcalde de Barcelona, encoratjo tothom a seguir col·laborant amb les seves idees per crear una ciutat millor. Estem impulsant un nou model ciutat del segle XXI construïda entre tots. Una aposta per fer barris a escala humana, on el vianant sigui el protagonista, fomentant el verd urbà, l’autosuficiència energètica i la cohesió social.

El premi i les mencions d’aquesta edició són clars exemples de com es pot canviar el món entre tots i millorar les condicions de vida de moltes persones.

Xavier Trias/Alcalde de Barcelona


9C

ity to

City

Bar

celo

na F

AD

Aw

ard

Pre

sent

atio

n P

rese

ntac

ió P

rese

ntac

ión

Xav

ier T

riasEl City to City Barcelona FAD Award

llega este año a su quinta edición con la voluntad de seguir reconociendo proyectos urbanos a escala mundial que mejoren el bienestar y la calidad de vida de las personas. El dinamismo y la voluntad de las personas es el motor más potente que ayuda a reinventarse ante retos y cambios constantes. Los proyectos candidatos a este galardón son un excelente ejemplo de cómo se pueden construir unas ciudades y un mundo mejor haciendo participar a las personas en las iniciativas.

Precisamente es en las ciudades que están viviendo importantes cambios demográficos y sociales, que a menudo no van acompañados de las mejoras necesarias en los equipamientos y servicios básicos, donde más repercusión pueden tener los proyectos que aporten soluciones innovadoras. Gracias al proyecto Gorai Dumpsite Closure, ganador del premio City to City, nuevos aires llegan a los vecinos de Bombay, que ahora pueden volver a abrir las ventanas de sus casas. Esta iniciativa ha convertido un vertedero de diecinueve hectáreas en una gran zona verde que ayuda a tener un aire más limpio, lo que aumenta el nivel de vida de sus vecinos, y también ha desarrollado un sistema de captura de gas metano para evitar peligros de incendio y enfermedades respiratorias.

La regeneración urbana es lo que comparten dos de los proyectos a los que se ha otorgado una mención del premio. Las ideas y concreciones de los planes Libera (Italia) y Slums (Bangladesh) dan nuevas oportunidades tanto a los espacios urbanos como a las personas que conviven en los mismos. Transforman espacios en desuso en lugares de trabajo y formación, aparte de promover la cultura y escuchar las voces resultantes de todas estas actividades. Ambos proyectos comparten que la reflexión sobre el estado de nuestro entorno debe ser profunda y debe llegar al conjunto de la sociedad.

El proyecto Map Kibera también ha sido una mención por su gran tarea. Después de haber formado a un grupo de jóvenes, se impulsó la creación de un mapa interactivo de Kibera (Nairobi) donde se destacan las zonas más peligrosas. Así, un «simple» mapa se convierte en una eficaz herramienta para ganar en seguridad, representación e influencia. Además, un sistema de alerta por SMS ha contribuido a aumentar la eficacia del proyecto.

La creatividad, el esfuerzo y el compromiso con las personas hacen de todas estas ideas grandes proyectos de presente y de futuro. Como alcalde de Barcelona, animo a todo el mundo a seguir colaborando con sus ideas para crear una ciudad mejor. Estamos impulsando un nuevo modelo de ciudad del siglo XXI construida entre todos. Una apuesta para hacer barrios a escala humana, donde el peatón sea el protagonista, fomentando el verde urbano, la autosuficiencia energética y la cohesión social.

El premio y las menciones de esta edición son claros ejemplos de cómo se puede cambiar el mundo entre todos y mejorar las condiciones de vida de muchas personas.

Xavier Trias/Alcalde de Barcelona

10


11C

ity to

City

Bar

celo

na F

AD

Aw

ard

Pre

sent

atio

n P

rese

ntac

ió P

rese

ntac

ión

Nan

i Mar

quin

aThis year we are celebrating the fifth edition of the International City to City Barcelona FAD Award, which was founded with the aim of magnifying the social and civilizing role of cities, putting the spotlight on any exemplary initiatives undertaken in different cities around the globe. Five years later, this is a good time to take stock and draw a few conclusions.

During this period we have seen an increase in the award’s recognition if we heed the growing number of candidatures entered year after year. At this edition we had 122 candidatures, representing eighty cities on five conti-nents, all of them entered by around a hundred people appointed as scouts in different parts of the world.

We should also emphasize the diversity of origins in the formulation of initia-tives. Some of them are the result of collaboration between the private and the public sector, and many started as residents’ initiatives that later won the support of the administrations. We understand that the different management and generation models to have emerged are a response to the residents’ growing need for playing a more central role in the decisions that affect them.

We view this award as a way of giving relevance and value to any initiatives that can become a model for other cities, whether for the innovation in the procedures used or for the effective-ness and efficiency in achieving a clear improvement in people’s lives, ef-fectiveness and efficiency understood both as regards energy sustainability and from the social and economic view-point. What is at stake is making cities fairer and more respectful towards people and the resources that are used.

In the 21st century, speaking of cities means speaking of places where more than half the world population lives. However, these are cities that establish strong interdependence relations with

the rest of the territory on which they depend. This is why it is so difficult to draw a clear line between that which pertains to a city and that which does not. We wish to give value to any initia-tive capable of putting forward new, more sustainable formulas for coexis-tence, introducing changes in paradigm with regard to the inherited incremen-talist tradition.

As for this year’s edition, we should underline that among the candidatures entered there is a significant group of proposals that make reference to emer-gency situations, whether caused by armed conflict or by a lack of resources or extreme poverty. While the result of applying these initiatives is hardly comparable to projects undertaken in cities located in areas of greater economic development, it is true that the latter have much to learn from the processes launched with the aim of improving communities immersed in serious conflict.

This year’s winners feature many of the aspects we have highlighted in this introduction. The award presented to Mumbai (India) for the «Gorai Dump-site Closure» is for an innovative action in a recurrent topic in conurbations, that of waste management. Three initiatives (Alto Belice Corleonese, Italy, for «Libera»; Bangladesh, for «Slums, City and Education in Architecture»; and Nairobi (Kenya), for «Map Kibera»), have received a special mention, illus-trating new ways of taking action in cit-ies, all with a high educational content and a major capacity for reinforcing the concept of citizenship.

Nani Marquina/ Chairwoman of the FAD


12

Enguany celebrem la cinquena edició del premi internacional City to City Bar-celona FAD Award, que va néixer amb la voluntat de posar en valor el paper social i civilitzador de les ciutats fent visibles iniciatives exemplars dutes a terme en diferents ciutats del planeta. Passats aquests cinc anys, és un bon moment per fer-ne balanç i extreure’n algunes reflexions.

En aquest període, el reconeixement del premi ha anat augmentant si fem cas del creixent nombre de candida-tures presentades any rere any. En aquesta convocatòria han estat 122 candidatures, que representen vuitan-ta ciutats dels cinc continents, totes presentades per més de un centenar de persones, designades com a antenes en diferents llocs del planeta.

També cal remarcar la diversitat de procedència en la formulació de les iniciatives. Algunes són fruit de la col·laboració entre el sector privat i el públic, i moltes neixen a partir d’inici-atives ciutadanes que acaben tenint el suport de les administracions. Ente-nem que els diferents models tant de gestió com de generació que apareixen responen a la necessitat creixent que expressa la ciutadania de reivindicar un protagonisme més gran en les decisi-ons que l’afecten.

Entenem aquest premi com la manera de fer emergir i posar en valor iniciati-ves que poden esdevenir modèliques per a la resta de ciutats, tant pel que fa a la innovació dels procediments emprats com a l’eficàcia i l’eficiència en aconseguir una clara millora de la vida de les persones. Eficàcia i eficiència enteses tant des del punt de vista de la sostenibilitat energètica com des del punt de vista social i econòmic. El que està en joc és aconseguir ciutats més equitatives i respectuoses amb les per-sones i amb els recursos que s’utilitzen.

Al segle XXI, parlar de ciutats vol dir parlar del lloc on viu més de la mei-tat de la població mundial. Ciutats,

però, que estableixen fortes relacions d’interdependència amb la resta del territori del qual depenen. És, per tant, molt difícil traçar línies clares entre el que correspon a la ciutat i el que no hi correspon. Volem valorar totes les iniciatives capaces de plantejar noves fórmules més sostenibles per a la con-vivència introduint canvis de paradigma respecte a la tradició incrementalista heretada.

Pel que fa a l’edició d’enguany, cal subratllar que entre les candidatures presentades hi ha un grup significatiu de propostes que fan referència a situa-cions d’emergència, siguin provocades per conflictes bèl·lics o per situacions de manca de recursos o de pobresa extrema. Si bé el resultat de l’aplicació d’aquestes iniciatives és difícilment comparable a la realització de projectes en ciutats situades en àrees de major desenvolupament econòmic, el cert és que aquestes ciutats tenen coses a aprendre dels processos endegats en la millora de les condicions de vida de les comunitats immerses en els conflictes greus.

El guardonats d’enguany recullen molts dels aspectes posats en relleu en aquest escrit. El premi, atorgat a Bombai (Índia) per «Gorai Dumpsi-te Closure», recau en una actuació innovadora en un tema recurrent en les conurbacions com és la gestió de residus. Tres iniciatives (Alto Belice Corleonese, Itàlia, per «Libera»; Bangla Desh, per «Slums, City and Education in Architecture»; i Nairobi, Kenya, per «Map Kibera»), han rebut una menció especial exemplificant noves maneres d’actuar a les ciutats, amb un alt con-tingut educatiu i una gran capacitat de reforçar el concepte de ciutadania.

Nani Marquina/Presidenta del FAD


13C

ity to

City

Bar

celo

na F

AD

Aw

ard

Pre

sent

atio

n P

rese

ntac

ió P

rese

ntac

ión

Nan

i Mar

quin

aEste año celebramos la quinta edición del premio internacional City to City Barcelona FAD Award, que nació con la voluntad de poner en valor el papel social y civilizador de las ciudades haciendo visibles iniciativas ejemplares llevadas a cabo en diferentes ciudades del planeta. Pasados estos cinco años es un buen momento para hacer balan-ce y extraer algunas reflexiones.

En este periodo, el reconocimiento del premio ha ido en aumento si hacemos caso del creciente número de candida-turas presentadas año tras año. En esta convocatoria han sido 122 candidaturas, que representan ochenta ciudades de cinco continentes, todas ellas presen-tadas por un centenar de personas, designadas como antenas en diferen-tes lugares del planeta.

También es necesario remarcar la diver-sidad de procedencia en la formulación de iniciativas. Algunas son fruto de la colaboración entre el sector privado y el público, y muchas nacen a partir de ini-ciativas ciudadanas que acaban siendo apoyadas por las administraciones. En-tendemos que los diferentes modelos tanto de gestión como de generación que aparecen responden a la creciente necesidad que expresa la ciudadanía de reivindicar un mayor protagonismo en las decisiones que la afectan.

Entendemos este premio como la ma-nera de hacer emerger y poner en valor iniciativas que pueden ser modélicas para el resto de ciudades, tanto por la innovación de los procedimientos utili-zados como por la eficacia y eficiencia en conseguir una clara mejora en la vida de las personas. Eficacia y eficiencia entendidas tanto desde el punto de vista de la sostenibilidad energética como desde el punto de vista social y económico. Lo que está en juego es conseguir ciudades más equitativas y respetuosas con las personas y con los recursos que se utilizan.

En el siglo XXI, hablar de ciudades significa hablar del lugar donde vive

más de la mitad de la población mundial. Ciudades, sin embargo, que establecen fuertes relaciones de inter-dependencia con el resto del territorio del que dependen. Es, por tanto, muy difícil trazar líneas claras entre lo que corresponde a la ciudad y lo que no le corresponde. Queremos valorar todas aquellas iniciativas capaces de plantear nuevas fórmulas más sostenibles para la convivencia introduciendo cambios de paradigma respecto a la tradición incrementalista heredada.

En cuanto a la edición de este año, con-viene subrayar que entre las candidatu-ras presentadas hay un grupo significa-tivo de propuestas que hacen referencia a situaciones de emergencia, ya sean provocadas por conflictos bélicos o por situaciones de falta de recursos o de extrema pobreza. Si bien el resultado de la aplicación de estas iniciativas es difícilmente comparable a la realización de proyectos en ciudades situadas en áreas de mayor desarrollo económico, lo cierto es que estas ciudades tienen cosas que aprender de los procesos ini-ciados en la mejora de las comunidades inmersas en conflictos graves.

Los ganadores de este año recogen muchos aspectos puestos de relieve en este escrito. El premio, otorgado a Bombay (India) por «Gorai Dump-site Closure», recae en una actuación innovadora en un tema recurrente en las conurbaciones como es la gestión de residuos. Tres iniciativas (Alto Belice Corleonese, Italia, por «Libera»; Bangla-desh, por «Slums, City and Education in Architecture»; y Nairobi (Kenia), por «Map Kibera»), han recibido una men-ción especial ejemplificando nuevas maneras de actuar en las ciudades, con un alto contenido educativo y una gran capacidad de reforzar el concepto de ciudadanía.

Nani Marquina/Presidenta del FAD


14

/Award organs/Òrgans del premi/Órganos del premio

2014

© X

avi P

adró

s


15C

ity to

City

Bar

celo

na F

AD

Aw

ard

Aw

ard

org

ans

Òrg

ans

del

pre

mi Ó

rgan

os d

el p

rem

io


16

Council Consell Consejo 2014

The Council of the Award is the organ in charge of defining the theoretical and conceptual framework of the prize. It is formed by renowned personalities from Catalan civil society and its most notable functions are: proposing the Scouts, appointing the members of the Jury and ultimately awarding the prize to the winning candidature.

El Consell del Premi és l’òrgan encarregat de definir el marc teòric i conceptual del premi. Està format per reconegudes personalitats de la societat civil catalana i destaquen entre les seves funcions: proposar Antenes, nomenar els membres del Jurat i atorgar, en darrera instància, el premi a la candidatura guanyadora.

El Consejo del Premio es el órgano encargado de definir el marco teórico y conceptual del premio. Está formado por reconocidas personalidades de la sociedad civil catalana y destacan entre sus funciones: proponer Antenas, nombrar a los miembros del Jurado y otorgar, en última instancia, el premio a la candidatura ganadora.


17C

ity to

City

Bar

celo

na F

AD

Aw

ard

Cou

ncil

Con

sell

Con

sejo

/Members/Membres/MiembrosJordi Badia Barcelona, 1961 Architect. Principal architect at BAAS Arquitecte. Arquitecte principal a BAAS Arquitecto. Arquitecto principal en BAAS www.baas.cat

M. Teresa CabréL'Argentera, 1947Tenured professor at Pompeu Fabra University. President of the Philology Section of the Catalan Studies InstituteProfessora catedràtica (Universitat Pompeu Fabra). Presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis CatalansProfesora catedrática en la Universidad Pompeu Fabra. Presidenta de la Sección Filológica del Institut d’Estudis Catalanswww.upf.edu/pdi/dtf/teresa.cabre

Rosa M. CalafBarcelona, 1945International RTVE journalist. RetiredPeriodista internacional de RTVE. Jubilada Periodista internacional de RTVE. Jubilada

Elisabet CapdeferroGirona, 1970Architect. Founding partner of the Arquitectures Bosch.Capdeferro practice. Professor of projects in architecture studies at the universities of Gerona and Cornell – Ithaca, NYArquitecta. Sòcia fundadora d’Arquitectures Bosch.Capdeferro. Professora de projectes als estudis d’arquitectura de les universitats de Girona i Cornell – Ithaca, NYArquitecta. Socia fundadora de d’Arquitectures Bosch.Capdeferro. Profesora de proyectos en los estudios de arquitectura de las universidades de Gerona y Cornell – Ithaca, NYwww.boschcapdeferro.netwww.boschcapdeferro.net

Bonaventura Clotet Barcelona, 1953Medical doctor. Head of the HIV Unit and director of the irsiCaixa Foundation Retrovirology lab. President of the Fight Against AIDS FoundationMetge. Cap de la Unitat de VIH i director del Laboratori de Retrovirologia de la Fundació irsiCaixa. President de la Fundacio Lluita contra la SidaMédico. Jefe de la Unidad de VIH y director del Laboratorio de Retrovirología de la Fundació irsiCaixa. Presidente de la Fundación Lucha contra el Sidawww.irsicaixa.eswww.flsida.org

Manuel DelgadoBarcelona, 1956Professor of anthropology and tenured professor at the University of BarcelonaProfessor d’antropologia i catedràtic a la Universitat de BarcelonaProfesor de antropología y catedrático en la Universidad de Barcelonawww.manueldelgadoruiz.blogspot.com.es

Miquel EspinetLleida, 1948Architect and chairman of the FAD (2009–2014)Arquitecte i president del FAD (2009–2014)Arquitecto y presidente del FAD (2009–2014)www.espinet-ubach.com

Vicente GuallartValència, 1963Chief architect of Barcelona City HallArquitecte en cap de l’Ajuntament de BarcelonaArquitecto jefe del Ayuntamiento de Barcelonawww.bcn.cat

Ivan MenalEsplugues de Llobregat, 1977Civil engineer. President of the Catalan Association of Engineering Without BordersEnginyer civil. President de l’Associació Catalana d’Enginyeria sense FronteresIngeniero civil. Presidente de la Asociación Catalana de Ingeniería sin Fronteraswww.catalunya.isf.es

Toni MiserachsBarcelona, 1942Graphic designer and member of the FAD board (2009–2014)Dissenyadora gràfica i vocal de la junta del FAD (2009–2014)Diseñadora gráfica y vocal de la junta del FAD (2009–2014)

Llàtzer MoixSabadell, 1955Journalist and deputy director of La VanguardiaPeriodista i subdirector de La Vanguardia Periodista y subdirector de La Vanguardia www.llatzermoix.com

Antoni Ubach Barcelona, 1944Architect. Full professor of architectural projects at the ETSAB. Espinet / Ubach, Arquitectes i AssociatsArquitecte. Professor titular de projectes arquitectònics a l’ETSAB. Espinet / Ubach, Arquitectes i AssociatsArquitecto. Profesor titular de proyectos arquitectónicos en la ETSAB. Espinet / Ubach, Arquitectes i Associatswww.espinet-ubach.com


18

Scouts Antenes Antenas 2014

The Scouts are persons, institutions or collectives who are acquainted with the reality of cities in the different geographical areas of the world. Their function,in keeping with the conditions of the prize, is to propose candidatures that are eligible for the award.

Les Antenes són persones, institucions o col·lectius coneixedors de la realitat en matèria de ciutats de les diferents zones geogràfiques del món. La seva funció és, cenyint-se a les bases, proposar candidatures susceptibles de rebre el premi.

Las Antenas son personas, instituciones o colectivos conocedores de la realidad en materia de ciudades de las diferentes zonas geográficas del mundo. Su función es, ciñéndose a las bases, proponer candidaturas susceptibles de recibir el premio.


19C

ity to

City

Bar

celo

na F

AD

Aw

ard

Sco

uts

Ant

enes

Ant

enas/Members/Membres/Miembros

Xavier AbadiaTerrassa, 1966Civil engineer. Specialising in urban planning and mobility. Director partner of IntelligentmobilityEnginyer de camins. Especialitat urbanisme i mobilitat. Soci director a IntelligentmobilityIngeniero de caminos. Especialidad urbanismo y mobilidad. Socio director en Intelligentmobilitywww.intelligentmobility.net

Venkata Narayanan Aekbote LakshminarayananChennai, 1982Architect and urban planner. Urban development consultantArquitecte i urbanista. Consultor de desenvolupament urbàArquitecto y urbanista. Consultor de desarrollo urbano

Esther AlarcónMadrid, 1966Head of the Education Section. Madrid City Hall. Villaverde DistrictCap de la Secció d’Educació. Ajuntament de Madrid. Districte de VillaverdeJefa de la Sección de Educación. Ayuntamiento de Madrid. Distrito de Villaverdewww.madrid.es

Ricard ÁlvarezTerrassa, 1968Educator. EDAS (Social Analysis Space). PEP (Participative Energy Plan)Pedagog. EDAS (Espai d’Anàlisi Social). PEP (Pla d’Energia Participatiu)Pedagogo. EDAS (Espacio de Análisis Social). PEP (Plan de Energía Participativo)www.edas.catwww.plaenergiaparticipatiu.cat

Esther AnayaCornellà de Llobregat, 1977Consultant and researcher in cycling mobility. Doctoral researcher. Imperial College LondonConsultora i investigadora de mobilitat ciclista. Investigadora doctoral. Imperial College LondonConsultora e investigadora de movilidad ciclista. Investigadora doctoral. Imperial College Londonwww3.imperial.ac.uk/environmentalpolicywww.imperial.ac.uk/people/e.anaya14

Nora AriasBarcelona, 1984Architect. Head technician at Re-Gen SC (Nora Arias, Borja Fermoselle, Ignacio Melero and Marta Mercadal) Arquitecta. Tècnica responsable a Re-Gen SC (Nora Arias, Borja Fermoselle, Ignacio Melero y Marta Mercadal)Arquitecta. Técnica responsable en Re-Gen SC (Nora Arias, Borja Fermoselle, Ignacio Melero y Marta Mercadal) www.regenhu.wordpress.com

Sandra BestratenBarcelona, 1978Architect. Professor at the ETSAB-UPC and at the ESARQ-UIC, Bestraten Hormias Arquitectura, SLPArquitecta. Professora a l’ETSAB-UPC i a l’ESARQ-UIC, Bestraten Hormias Arquitectura, SLPArquitecta. Profesora en la ETSAB-UPC y en la ESARQ-UIC, Bestraten Hormias Arquitectura, SLPwww.bharquitectura.com

Lucelena BetancurBogotàArchitect and urban planner. Director of the Hábitat Colombia Foundation (FHC)Arquitecta urbanista. Directora de la Fundación Hábitat Colombia (FHC)Arquitecta urbanista. Directora de la Fundación Hábitat Colombia (FHC)www.fundacionhabitatcolombia.org

Paula BisauBuenos Aires, 1981Philosophy graduate. Director-General of Healthy Mobility. Sub-Secretariat for Transport. Government of the City of Buenos AiresLlicenciada en Filosofia. Directora General de Mobilitat Saludable. Subsecretaria de Transport. Govern de la Ciutat de Buenos AiresLicenciada en Filosofía. Directora General de Movilidad Saludable. Subsecretaría de Transporte. Gobierno de la Ciudad de Buenos Aireswww.movilidad.buenosaires.gob.ar/buenos-aires-multimodal

Sergio BlancoMadrid, 1970Architect. Human settlement official. UN-Habitatquitecto. Oficial de asentamientos humanos. ONU-HabitatArquitecte. Oficial d’assentaments humans. ONU-HabitatArquitecto. Oficial de asentamientos humanos. ONU-Habitatwww.unhabitat.org

Zulma BolívarCaracas, 1960Urban planner, Msc in Urban Design. Specialist in strategic urban planning and local development. President of the Metropolitan Urban Planning Institute of Caracas Metropolitan City HallUrbanista, Msc Disseny Urbà. Especialista en planificació estratègica urbana i desenvolupament local. Presidenta de l’Institut Metropolità d’Urbanisme de l’Alcaldia Metropolitana de CaracasUrbanista, Msc Diseño Urbano. Especialista en planificación estratégica urbana y desarrollo local. Presidenta del Instituto Metropolitano de Urbanismo de la Alcaldía Metropolitana de Caracaswww.imutc.org


20

Lluís BrauBarcelona, 1942President of the FIU (Latin American Federation of Urban Planners)President de la FIU (Federació Iberoamericana d’Urbanistes)Presidente de la FIU (Federación Iberoamericana de Urbanistas)www.fiurb.org

Irene BruguerasBarcelona, 1981Project architect at Luigi Rosselli ArchitectsArquitecta de projecte a Luigi Rosselli ArchitectsArquitecta de proyecto en Luigi Rosselli Architectswww.luigirosselli.com

Jadranka Veselic BruvoZagreb, 1961Architect. Head of the Strategic Planning and Development Office of ZagrebArquitecta. Cap de l’Oficina de Planificació i Desenvolupament Estratègic de ZagrebArquitecta. Jefa de la Oficina de Planificación y Desarrollo Estratégico de Zagreb

Nélida CabreraCuenca, 1971Architect. Civil servant at the CGA (Coordinator of Planning and Projects). Municipality of CuencaArquitecta. Funcionària de la CGA (Coordinadora de Planificació i Projectes). Municipalitat de CuencaArquitecta. Funcionaria de la CGA (Coordinadora de Planificación y Proyectos). Municipalidad de Cuencawww.cga.cuenca.gov.ec

Marcelo CabreraCuenca, 1951Civil engineer. Mayor of Cuenca. Municipality of CuencaEnginyer civil. Alcalde de Cuenca. Municipalitat de CuencaIngeniero civil. Alcalde de Cuenca. Municipalidad de Cuencawww.cuenca.gob.ec

Andac Erdem CakirIstanbul, 1981Engineer. Urban Renewal Specialist at the Urban Transformation Directorate of Istanbul Metropolitan MunicipalityEnginyer. Especialista en renovació urbana al Departament de Direcció de Transformació Urbana de la Municipalitat Metropolitana d’IstanbulIngeniero. Especialista en renovación urbana en el Departamento de Dirección de Transformación Urbana de la Municipalidad Metropolitana de Estambulwww.ibb.gov.tr/en-US/Pages/Home_Page.aspx

Joana CameiraPorto, 1975Architect. Water and Habitat representative for the ICRC

Arquitecta. Delegada de l’Aigua i l’Hàbitat a l’ICRCArquitecta. Delegada del Agua i el Hábitat en el ICRCwww.unhabitat.org

Joan CanéBarcelona, 1982ArchitectArquitecteArquitectowww.cane.cat/joan

José CardadorCòrdova, 1964Lawyer. General Urban Planning and Housing Coordinator and Urban Planning Director. Málaga City Hall. Territory and Housing Development Government DepartmentAdvocat. Coordinador general d’Urbanisme i Habitatge i gerent d’Urbanisme. Ajuntament de Màlaga. Àrea de Govern d’Ordenació del Territori i HabitatgeAbogado. Coordinador general de Urbanismo y Vivienda y gerente de Urbanismo. Ayuntamiento de Málaga. Área de Gobierno de Ordenación del Territorio y Viviendawww.malaga.eu Carlos CarrascoBarcelona, 1986Researcher. IESE Business SchoolInvestigador. IESE Business SchoolInvestigador. IESE Business Schoolwww.iese.edu/cim

Carles Carreras Maó, 1948Professor. Tenured professor of Human Geography. University of BarcelonaProfessor. Catedràtic de Geografia Humana. Universitat de BarcelonaProfesor. Catedrático de Geografia Humana. Universidad de Barcelonawww.ub.edu

Luís CasadoTudela, 1963Mayor of Tudela City HallAlcalde de l’Ajuntament de TudelaAlcalde del Ayuntamiento de Tudelawww.tudela.es

Daniel CidBarcelona, 1966Art historian. Scientific director of Elisava. Higher School of Design and Engineering of BarcelonaHistoriador de l’art. Director científic a Elisava. Escola Superior de Disseny i Enginyeria de BarcelonaHistoriador del arte. Director científico en Elisava. Escuela Superior de Diseño e Ingeniería de Barcelonawww.elisava.net

Joaquim ClusaSabadell, 1946Economist and urban planner. Partner of Mur&Clusa


21

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dS

cout

s A

nten

es A

nten

as

Associats, SLEconomista urbanista. Soci de Mur&Clusa Associats, SLEconomista urbanista. Socio de Mur&Clusa Associats, SLwww.murclusa.cat

Peter Cookson SmithRegne UnitArchitect and urban planner. Founder of Urbis Ltd and past president, Hong Kong Institute of PlannersArquitecte i urbanista. Fundador d’Urbis i expresident de l’Institut d’Urbanistes de Hong KongArquitecto y urbanista. Fundador de Urbis y expresidente del Instituto de Urbanistas de Hong Kong

Duncan CrowleyDublínArchitect. Architectural guide. Architecture WeekendArquitecte. Guia arquitectural. Architecture WeekendArquitecto. Guía arquitectural. Architecture Weekendwww.architectureweekend.com

José Manuel CuencaCòrdova, 1964Urban planner and geographer. Technical adviser of the Córdoba Urban Planning Service. Andalusian Government Urbanista i geògraf. Assessor tècnic del Servei d’Urbanisme de Còrdova. Junta d’AndalusiaUrbanista y geógrafo. Asesor técnico del Servicio de Urbanismo de Córdoba. Junta de Andalucía

Patrizia Di MonteFoggia, 1968Principal architect at Gravalosdimonte ArquitectosArquitecta principal a Gravalosdimonte ArquitectosArquitecta principal en Gravalosdimonte Arquitectoswww.estonoesunsolar.wordpress.com

Marifé EscobarBarcelona, 1961Fundraising Manager. Educo (Education and Cooperation Foundation)Directora de captació de fons. Educo (Fundació Educació i Cooperació)Directora de captación de fondos. Educo (Fundación Educación y Cooperación)www.ong.educo.org

Eva EspañolSaragossa, 1981Project engineer. Project manager at EdenwayEnginyera de projectes. Gestora de projectes a EdenwayIngeniera de proyectos. Gestora de proyectos en Edenwaywww.edenwaygroup.com

Javier EspinozaCuenca, 1980Executive director of the CGA. Municipality of CuencaDirector executiu de la CGA. Municipalitat de CuencaDirector ejecutivo de la CGA. Municipalidad de Cuencawww.cga.cuenca.gov.ec

Oriol EstelaBarcelona, 1969Economist and geographer. Head of the Technical Office for Economic Development Strategies. Barcelona Provincial CouncilEconomista i geògraf. Cap de l’Oficina Tècnica d’Estratègies per al Desenvolupament Econòmic. Diputació de BarcelonaEconomista y geógrafo. Jefe de la Oficina Técnica de Estrategias para el Desarrollo Económico. Diputación de Barcelonawww.diba.cat/web/promoeco/estrategies/default

Sílvia FarriolBarcelona, 1947ArchitectArquitectaArquitectawww.solerfarriol.com

Matteo FerroniPerugia, 1973Principal autonomous architect of the Matteo Ferroni Architecture practiceArquitecte autònom titular de l’estudi Matteo Ferroni ArchitectureArquitecto autónomo titular del estudio Matteo Ferroni Architecturewww.studiomatteoferroni.com

María Dolores FrancoMèxic, 1973Master in Urban Management. National Coordinator. United Nations Human Settlements Programme UN-Habitat Mexico Màster en Gestió Urbana. Coordinadora Nacional. Programa de les Nacions Unides per als Assentaments Humans ONU-Hàbitat Mèxic Máster en Gestión Urbana. Coordinadora Nacional. Programa de las Naciones Unidas para los Asentamientos Humanos ONU-Hábitat México www.unhabitat.org

Víctor Gustavo FreundtLima, 1982Industrial designer. Director of Fab Lab Met of the Metropolitan Museum of LimaDisenyador industrial. Director de Fab Lab Met del Museu Metropolità de LimaDiseñador industrial. Director de Fab Lab Met del Museo Metropolitano de Limawww.facebook.com/fablabmetwww.fablabs.io/fablabmet


22

Sergi FríasBarcelona, 1980Creative director. Media concept developerDirector creatiu. Desenvolupador de conceptes de mitjansDirector creativo. Desarrollador de conceptos de medios

Patricia FuentesSan Salvador, 1961Architect. Educator and researcher at the DOE (Space Organization Department. José Simeón Cañas Central American University, UCAArquitecta. Docent investigadora del DOE (Departament d’Organització de l’Espai). Universitat Centreamericana José Simeón Cañas, UCAArquitecta. Docente investigadora del DOE (Departamento de Organización del Espacio). Universidad Centroamericana José Simeón Cañas, UCAwww.doe.uca.edu.sv

Beth GalíBarcelona, 1950Chief architect at BB+GG, ArquitectesArquitecta en cap a BB+GG, ArquitectesArquitecta jefa en BB+GG, Arquitecteswww.bethgali.blogspot.com

Natalia GutiérrezLleó, 1986Project coordinator. Secretariat for Transport and Roadways of Mexico CityCoordinadora de projectes. Secretaria de Transports i Vialitat del DFCoordinadora de proyectos. Secretaría de Transportes y Vialidad del DFwww.setravi.df.gob.mx/index.jsp

Antoni Hernández-FernándezBarcelona, 1974Professor and researcher. School of Art and Design of Terrassa and Polytechnic University of CataloniaProfessor i investigador. Escola d’Art i Disseny de Terrassa i Universitat Politècnica de CatalunyaProfesor e investigador. Escuela de Arte y Diseño de Terrassa y Universidad Politécnica de Cataluñawww.e-ciencia.com

Ana Itzel Hernández Ciutat de Mèxic, 1987Internationalist. General Coordination of International Affairs of Mexico CityInternacionalista. Coordinació General d’Afers Internacionals de la Ciutat de MèxicInternacionalista. Coordinación General de Asuntos Internacionales de la Ciudad de Méxicowww.df.gob.mx

Andrew HonzawaBarcelona, 1985Project management. Social Trade Organisation FoundationGestió de projectes. Fundació Social Trade OrganisationGestión de proyectos. Fundación Social Trade

Organisationwww.socialtrade.org

Hrönn HrafnsdóttirReykjavík Sustainability. Project Manager, Policy and Analysis. Reykjavik CitySostenibilitat. Gerent de Projectes, Política i Anàlisi. ReykjavíkSostenibilidad. Gerente de Proyectos, Política y Análisis. Reykjavíkwww.reykjavik.is

Borja M. IglésiasMuros de Nalón, 1978Architect, urban planner and researcher at UPC-BCN Tech. CEO of Network for Strengthening the Informal City (NSIC)Arquitecte urbanista i investigador UPC-CN Tech. CEO a Network for Strengthening the Informal City (NSIC)Arquitecto urbanista e investigador UPC-BCN Tech. CEO en Network for Strengthening the Informal City (NSIC)www.nsic.pro

Yasar IncikliSeydisehir, 1970Computer programmer. Head of IT Department. Konya Metropolitan MunicipalityProgramador de sistemes. Cap del Department d’IT. Ciutat Metropolitana de KonyaProgramador de sistemas. Jefe del Departamento de IT. Ciudad Metropolitana de Konyawww.konya.bel.tr

Mercedes JackMadridCivil engineer. Director-General of Social Services and Rehabilitation. Municipal Land and Housing Enterprise of MadridEnginyera de camins. Directora general de Serveis Socials i Rehabilitació. Empresa Municipal del Sòl i l’Habitatge de MadridIngeniera de caminos. Directora general de Servicios Sociales y Rehabilitacion. Empresa Municipal del Suelo y la Vivienda de Madridwww.emvs.es

Tomás KroyerBuenos Aires, 1977Director-General of International Relations and Cooperation. Government of the Autonomous City of Buenos AiresDirector general de Relacions Internacionals i Cooperació. Govern de la Ciutat Autònoma de Buenos AiresDirector general de Relaciones Internacionales y Cooperación. Gobierno de la Ciudad Autónoma de Buenos Aireswww.buenosaires.gob.ar/internacionalesycooperacion


23

Bruno LangePortugal, 1977Environmental Engineer. President of AmbifaroEnginyer de medi ambient. President d’AmbifaroIngeniero de medio ambiente. Presidente de Ambifarowww.ambifaro.wix.com/ambifaro

Eric LegaleFrança, 1964Chief information officer. City of Issy-les-MoulineauxCap de gestió d’informació. Issy-les-MoulineauxJefe de gestión de información. Issy-les-Moulineauxwww.issy.com

Carles LlopLleida, 1958Doctor in architecture. Director of the Urban Planning and Territorial Development Department of the UPCDoctor arquitecte. Director del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori de la UPC Doctor arquitecto. Director del Departamento de Urbanismo y Ordenación del Territorio de la UPCwww.ciutatmosaicterritorial.comwww.jlp.cat

Jesús MartínBarcelona, 1982Communications technician. Communication and Social Dissemination at Nutrition Without BordersTècnic en comunicació. Comunicació i difusió social a Nutrició sense FronteresTécnico de comunicación. Comunicación y difusión social en Nutrición sin Fronteraswww.nutriciosensefronteres.org

Ivan MenalEsplugues de Llobregat, 1977Civil Engineer. President of the Catalan Association of Engineering Without BordersEnginyer civil. President de l’Associació Catalana d’Enginyeria sense FronteresIngeniero civil. Presidente de la Asociación Catalana de Ingeniería sin Fronteraswww.catalunya.isf.es

Pere MontañaTerrassa, 1955Architect. Municipal director. Terrassa City HallArquitecte. Gerent municipal. Ajuntament de TerrassaArquitecto. Gerente municipal. Ayuntamiento de Terrassawww.terrassa.cat

Zaida MuxíBuenos Aires, 1964Architect. Adjunct professor at the ETSAB-UPCArquitecta. Professora agregada a l’ETSAB-UPCArquitecta. Profesora agregada en la ETSAB-UPCwww.arquitectura-politica.org www.laboratoriovivienda21.com/blogwww.punt6.wordpress.com

Choon Hee ParkRepública de Corea, 1954Mayor of Songpa. Songpa-gu OfficeAlcalde de Songpa. Oficina de Songpa-guAlcalde de Songpa. Oficina de Songpa-guwww:english.songpa.go.kr

Martí PeranMataró, 1961Principal professor of Art Theory. University of BarcelonaProfessor titular de Teoria de l’Art. Universitat de BarcelonaProfesor titular de Teoría del Arte. Universidad de Barcelonawww.martiperan.net

Maria Victòria PlanasVilanova i la Geltrú, 1958Anthropologist specializing in development. Latin America Desk and Evaluation Focal Point. Catalan Cooperation and Development FundAntropòloga especialitzada en desenvolupament. Desk Amèrica Llatina i Punt Focal d’Avaluació. Fons Català de Cooperació al DesenvolupamentAntropóloga especializada en desarrollo. Desk América Latina y Punto Focal de Evaluación. Fons Català de Cooperació al Desenvolupamentwww.fonscatala.org

Ewa P. PorebskaVarsòviaArchitect, architectural critic. Editor-in-Chief of Architektura Murator, a Polish architectural magazine. Vice President of Murator, SA publishing houseArquitecta, crítica d’arquitectura. Editora en cap d’Architektura Murator, revista polonesa d’arquitectura. Vicepresidenta de l’editorial Muratore, SA Arquitecta, crítica de arquitectura. Editora jefa de Architektura Murator, revista polaca de arquitectura. Vicepresidenta de la editorial Muratore, SA www.architektura.muratorplus.pl

Irene QuintánsSantiago de Compostela, 1978Architect and urban planner. Director of the Ocara network. Vice President of IPA BrazilArquitecta urbanista. Directora de la xarxa Ocara. Vicepresidenta d’IPA BrasilArquitecta urbanista. Directora de red Ocara. Vicepresidenta de IPA Brasilwww.redocara.com www.ipadireitodebrincar.org.br

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dS

cout

s A

nten

es A

nten

as


24

Anna RecasensSabadell, 1961Visual artist and cultural manager. Coordinator of the Metropolitan Social Laboratory of SabadellArtista visual i gestora cultural. Coordinadora del Laboratori Social Metropolità de SabadellArtista visual y gestora cultural. Coordinadora del Laboratorio Social Metropolitano de Sabadellwww.interraincognita.org

Francesca RegniCorinaldo, 1978Businesswoman and literary translator. Direction and communication at Diastema Disegno Empresaria i traductora literària. Direcció i comunicació de Diastema DisegnoEmpresaria y traductora literaria. Dirección y comunicación de Diastema Disegno www.diastema.org

Ibai RigbySant Sebastià, 1980Architect. Coordinator at the Aga Khan Trust for CultureArquitecte. Coordinador a Aga Khan Trust for CultureArquitecto. Coordinador en Aga Khan Trust for Culturewww.akdn.org/architecture

Andrés RochaBogotà, 1979Architect. Design Director at Equilibrium Architecture Co. Ltd. (Beijing, China)Arquitecte. Director de Disseny a Equilibrium Architecture Co. Ltd. (Pequín, Xina)Arquitecto. Director de Diseño en Equilibrium Architecture Co. Ltd. (Pequín, China)www.equilibrium-architecture.com

Juan Carlos RochaBogotà, 1982Journalist. Director of Ibi-Tekoa, Aldea de la TierraPeriodista. Director d’Ibi-Teoka, Aldea de la TierraPeriodista. Director de Ibi-Tekoa, Aldea de la Tierrawww:ibitekoa.blogspot.com

Alejandra RodríguezRamos Mejía, 1958Architect. Specialist in urban planning. Habitat management at the Municipality of Moreno, Buenos Aires, ArgentinaArquitecta. Especialista en urbanisme. Gestió del Hàbitat al Municipi de Moreno, Buenos Aires, ArgentinaArquitecta. Especialista en urbanismo. Gestión del Hábitat en el Municipio de Moreno, Buenos Aires, Argentina

Marlene SilvaPorto, 1978Senior Public Relations Technician. Paredes City HallTècnica superior de Relacions Públiques. Ajuntament de ParedesTécnica superior de Relaciones Públicas. Ayuntamiento de Paredeswww.cm-paredes.pt

Sonja SocivicaZagreb, 1983Architect. Expert assistant. Strategic Planning and Development Office of the City of ZagrebArquitecta. Assistenta experta. Oficina de Planificació i Desenvolupament Estratègic de Zagreb Arquitecta. Asistenta experta. Oficina de Planificación y Desarrollo Estratégico de Zagreb

María Elvira StoneBuenos Aires, 1981Graduate in Social Communication. Institutional Relations Office. Municipality of the City of MendozaLlicenciada de Comunicació Social. Oficina de Relacions Institucionals. Municipalitat de la Ciutat de MendozaLicenciada en Comunicación Social. Oficina de Relaciones Institucionales. Municipalidad de la Ciudad de Mendozawww.ciudaddemendoza.gov.ar

Suzanne StrumNova York, 1959Architect and co-director of the Metropolis Master in Architecture and Urban CultureArquitecta i codirectora del Màster Metròpolis d’Arquitectura i Cultura UrbanaArquitecta y codirectora del Máster Metrópolis de Arquitectura y Cultura Urbana

María Teresa TapadaBarcelonaSocial and Cultural Anthropologist. Principal professor of the Autonomous University of BarcelonaAntropòloga social i cultural. Professora titular de la Universitat Autònoma de BarcelonaAntropóloga social y cultural. Profesora titular de la Universidad Autónoma de Barcelonawww.uab.cat

David ThorpeNottinghamSpecial consultant, Sustainable Cities Collective. Self-employed at Social Media TodayConsultor especial al Sustainable Cities Collective. Treballador per compte propi a Social Media TodayConsultor especial en el Sustainable Cities Collective. Trabajador por cuenta propia en Social Media Todaywww.sustainablecitiescollective.com

Miguel TorrucoMèxic, 1951Graduate in Hotel and Restaurant Administration of the Mexican Tourism School. Tourism Secretary of the Mexico City Government Llicenciat en Administració Hotelera i Restauradora per l’Escola Mexicana de Turisme. Secretari de Turisme del Govern del Districte Federal. Licenciado en Administración Hotelera y Restaurantera por la Escuela Mexicana de Turismo. Secretario de Turismo del Gobierno del Distrito Federal www.mexicocity.gob.mx


25

José Vicente ValdenebroSòria, 1970Architect. Municipal manager. Pamplona City HallArquitecte. Gerent municipal. Ajuntament de PamplonaArquitecto. Gerente municipal. Ayuntamiento de Pamplonawww.pamplona.es

Isabela VelázquezMadrid, 1956Architect and urban planner. Project director at Gea21 SLArquitecta urbanista. Directora de projectes a Gea21 SLArquitecta urbanista. Directora de proyectos en Gea21 SLwww.gea21.com

Xavier VendrellBarcelona, 1955Architect. Xavier Vendrell Studio Chicago/Barcelona. Professor at the School of Architecture of the University of Illinois at Chicago. Collaborator of Rural Studio, University of Auburn, Alabama, since 2003Arquitecte. Xavier Vendrell Studio Chicago/Barcelona. Professor a l’Escola d’Arquitectura de la Universitat d’Illinois a Chicago. Col·laborador de Rural Studio, Universitat d’Auburn, Alabama, des de 2003Arquitecto. Xavier Vendrell Studio Chicago/Barcelona. Profesor en la Escuela de Arquitectura de la Universidad de Illinois en Chicago. Colaborador de Rural Studio, Universidad de Auburn, Alabama, desde 2003www.xaviervendrellstudio.com

Anna ViaderBarcelona, 1973Architect at Anna Viader, Urbanisme, Arquitectura, Paisatge. Professor at the Technical University of Brunswick and at the School of Architecture of BremenArquitecta a Anna Viader, Urbanisme, Arquitectura, Paisatge. Docent a la Universitat Tècnica de Brunsvic i a l’Escola d’Arquitectura de BremenArquitecta en Anna Viader, Urbanisme, Arquitectura, Paisatge. Docente en la Universidad Técnica de Brunswick y en la Escuela de Arquitectura de Bremenwww.annaviader.com

Manel VilaBarcelona, 1956Civil servant of the local Administration. Promoter of the Distrito 11 City to City FoundationFuncionari a l’Administració local. Promotor de la Fundació Districte 11 City to CityFuncionario en la Administración local. Promotor de la Fundación Distrito 11 City to Citywww.districte11.org

Fernanda VilaseñorJalisco, 1988Graduate in International Relations. Coordinator of the Directorate-General for Creativity. Laboratory for the City, Government of Mexico City

Llicenciada en Relacions Internacionals. Coordinadora de la Direcció General de Creativitat. Laboratori per a la Ciutat, Govern de la Ciutat de MèxicLicenciada en Relaciones Internacionales. Coordinadora de la Dirección General de Creatividad. Laboratorio para la Ciudad, Gobierno de la Ciudad de Méxicowww.labplc.mx

Lucia ZandigiacomiRaons Públiques urban planning cooperativeCooperativa d’urbanisme Raons Públiques Cooperativa de urbanismo Raons Públiqueswww.raonspubliques.org

Irene ZibertCaracas, 1972Journalist. Head of Communication. Communities Manager at Slow FoodPeriodista. Responsable de Comunicació. Gestora de comunitats a Slow FoodPeriodista. Responsable de Comunicación. Gestora de comunidades en Slow Foodwww.slowfood.eswww.valencia.slowfood.es

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dS

cout

s A

nten

es A

nten

as


26

Jury Jurat Jurado

The jury is the organ in charge of evaluating the candidatures submitted by the Scouts. It operates communally in accordance with the conditions of the prize, selects the shortlisted candidatures and submits to the Council its proposal for the winning candidature.

El jurat és l’òrgan encarregat de valorar les candidatures presentades per les Antenes. Actua col·legiadament cenyint-se a les bases del premi, selecciona les candidatures finalistes i eleva al Consell la seva proposta de candidatura guanyadora.

El Jurado es el órgano encargado de valorar las candidaturas presentadas por las Antenas. Actúa colegiadamente ciñéndose a las bases del premio, selecciona las candidaturas finalistas y eleva al Consejo su propuesta de candidatura ganadora.


27

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dJu

ry J

urat

Jur

ado/Members/Membres/Miembros

Maria BuhigasBarcelona, 1971Urban planner at Urban FactsUrbanista a Urban FactsUrbanista a Urban Facts

Elisabet CapdeferroGirona, 1970Architect. Founding partner of the Arquitectures Bosch.Capdeferro practice. Professor of projects in architecture studies at the universities of Gerona and Cornell – Ithaca, NYArquitecta. Sòcia fundadora d’Arquitectures Bosch.Capdeferro. Professora de projectes als estudis d’arquitectura de les universitats de Girona i Cornell – Ithaca, NYArquitecta. Socia fundadora de Arquitectures Bosch.Capdeferro. Profesora de proyectos en los estudios de arquitectura de las universidades de Gerona y Cornell- Ithaca, NYwww.boschcapdeferro.net

Judit CarreraBarcelona, 1974Political scientist. Director of the European Urban Public Space Award (Contemporary Culture Centre of Barcelona – CCCB)Politòloga. Directora del Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona – CCCB)Politóloga. Directora del Premio Europeo del Espacio Público Urbano (Centro de Cultura Contemporánea de Barcelona – CCCB)www.cccb.org

Vicente GuallartValència, 1963Chief architect of Barcelona City HallArquitecte en cap de l’Ajuntament de BarcelonaArquitecto jefe del Ayuntamiento de Barcelonawww.bcn.cat

Pietro LaureanoTricarico, 1951Architect and urban planner. UNESCO consultantArquitecte i urbanista. Consultor de la UNESCOArquitecto y urbanista. Consultor de la UNESCOwww.ipogea.org

Francesc MagrinyàBarcelona, 1963Civil engineer and doctor in Urban Planning. Professor of urban planning at the Polytechnic University of CataloniaEnginyer de Camins i doctor en Urbanisme. Professor d’urbanisme a la Universitat Politècnica de Catalunya Ingeniero de Caminos y doctor en Urbanismo. Profesor de urbanismo en la Universidad Politécnica de Cataluñawww.intrascapelab.wordpress.orgwww.itt.upc.edu

Nani MarquinaBarcelona, 1952Designer and businesswoman. President of Nani Marquina. Chair of the FADDissenyadora i empresària. Presidenta de Nani Marquina. Presidenta del FADDiseñadora y empresaria. Presidenta de Nani Marquina. Presidenta del FADwww.nanimarquina.com

Francesc PlaBarcelona, 1968Architect and co-director partner of Bopbaarquitectes, SLP, and of Levenet Productora, SLArquitecte i soci codirector de Bopbaarquitectes, SLP, i de Levenet Productora, SLArquitecto y socio codirector de Bopbaarquitectes, SLP, y de Levenet Productora, SLwww.bopbaa.comwww.levenet.com

Tomeu RamisPalma de Mallorca, 1974Architect and partner of Flexoarquitectura. Associate professor at the ETSAV and member of the FAD boardArquitecte soci de Flexoarquitectura. Professor associat a l’ETSAV i vocal de la junta del FAD Arquitecto socio de Flexoarquitectura. Profesor asociado en la ETSAV y vocal de la junta del FADwww.flexoarquitectura.com

Begoña RomanPetrer, 1965Adjunct professor at the Faculty of Philosophy. University of BarcelonaProfessora agregada a la Facultat de Filosofia. Universitat de BarcelonaProfesora agregada en la Facultad de Filosofía. Universidad de Barcelonawww.ub.edu/filosofia


/Finalists/Finalistes/Finalistas

Aguascalientes/ MexicoLínea Verde Aguascalientes.

Rescuing the Public Space

Mexico City/ MexicoFirst Complete Street of Mexico City

Faro / PortugalEstamos na Baixa!

Covas do Monte / PortugalTerra Amada Initiative

Torrelodones / SpainInitiative for governance, transparency and good manage-

ment of the public space

Alto Belice Corleonese / ItaliaLibera

New York / United StatesEdible Schoolyard NYC

San Salvador/ El SalvadorRescuing the Habitable Function of San Salvador´s

Historic Centre

Barranquilla / ColombiaMurillando, Active Citizenship

Monguí / ColombiaQuinoa and homemade organic fertilizer

Lima/ PeruLima Verde

Bosaso / SomaliaPlanning without budget

Seoul / South CoreaProject for reforming the Cheonggyecheon stream

Warsaw / PolandVistula Lineal Park

Vienna / AustriaVienna, A Shared City. Gender Perspective in Urban Development Planning

Gjakova / KosovoCulture Heritage without Borders

Mazar-e-Sharif / AfghanistanSkateistan Mazar-e-Sharif

Durban / South AfricaWarwick Junction iTRUMP (inner Thekwini Regenera-tion & Urban Management Programme)

Nairobi / KenyaMap Kibera

Porto Novo / Benin Liaisons Urbaines - Manger à Porto-Novo

Bosaso / SomaliaPlanning without budget

Riyadh / Saudi ArabiaWadi Hanifa Wetlands

Konya / TurkeySmart Transport Solutions

Nahr-El-Bared / LebanonReconstructions of the Nahr-El-Bared (NBC) Refugee Camp

Pune / IndiaIn-situ slum upgradation

Ahmedabad / IndiaSabarmati Riverfront Development ProjectJanmarg - Ahmedabad Bus Rapid Transit System

Mumbai / IndiaGorai Dumpsite Closure

Bangladesh/ BangladeshSlums, City and Education in Architecture

© M

unic

ipio

Agu

asca

lient

es /

Dia

na L

omel

í

30

Aguascalientes

Agu

/Proposal by/Proposat per/Propuesto por

Lic. Rafael Ahmmed, Franco Aguilar & Maria Dolores Franco


31

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dA

guas

calie

ntes


32

Aguascalientes

Línea Verde Aguascalientes. Rescuing the Public Space

Línea Verde (Green Line) encompasses several initiatives aimed at improving the conditions of the great park of Aguascalientes. Through wastewater treatment plants and urban forests, together with the construction of sports, cultural and recreational facilities, it has succeeded in recovering the city’s social, urban and environmental fabric.

1,184,996 inhab., Mexico

Eng

lish


33

The demographic boom experienced by Aguascalientes and the oil pipeline that crosses the city’s eastern area led to overcrowding in this place, which was forgotten for years. “Línea Verde” stimulated the recovery of this unused public space, implementing a series of strategies for the park’s urban and social development. The initiative puts to use a great vertical park that accommodates 300,000 inhabitants. The infrastructures and the measures for coexistence have reduced crime by more than 20%, as it prevents imbalances and provides security and social justice. The residents currently enjoy play centres, libraries, surgeries and spaces in which to develop residents’ competences as well as civic squares and rest areas. This led to developing the “Línea Verde Coexistence Institute” to monitor and support the programme which, together with family and youth coexistence spaces, is having a positive influence on relations between families and neighbours.

Sport being one of the mainstays of the project, both young people and adults have the use of a Sports City where they can engage in different activities. The semi-Olympic-size swimming pool is one of the stars of the site, and throughout the park there are sports pitches, gyms and open-air spaces. The educational programmes are undertaken in the Oriente Cultural Animation Centre, where young people have fun while learning in workshops and artistic activities, with outdoor spaces for playing chess and finding self-expression through dance, theatre and graffiti.

Recreational activities are combined with environmental commitment, as observed in the 12 km of hiking and cycling trails, which use a material that reabsorbs rainwater into the subsoil. The “Línea Verde” initiative has been complemented

with other environmental plans such as “Línea Morada” (Purple Line), a water recovery plan for regenerating streams that has contributed to the implementation of an irrigation system using treated water from the four treatment plants. The ecological plan continues with the planting of 6,000 trees of 19 different native species and a variety of shrubs and herbaceous plants to mitigate the effect of deforestation, thus creating a green lung for the city. Commitment to sustainability is also observed in the new public lighting powered by 14 modules of solar panels.

This initiative has been welcomed like a ray of hope by the community, as the perception that crime has diminished, together with the social activities undertaken, drives young people to develop their skills and initiatives. The ecological plans have also been very important for the community, as the inhabitants have actively participated in the construction of infrastructures and in the different initiatives, promoting security and an active as well as healthy lifestyle.

More information:www.ags.gob.mx

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dA

guas

calie

ntes


34

Cat

alà

Aguascalientes

Línea Verde Aguascalientes. Rescate del espacio público

Línea Verde acull diverses iniciatives destinades a millorar les condicions del gran parc d’Aguascalientes. A través de plantes de tractament d’aigües residuals i boscos urbans, juntament amb la construcció d’instal·lacions esportives, culturals i recreatives, s’ha aconseguit la recuperació del teixit social, urbà i ambiental de la ciutat.

1.184.996 hab., Mèxic

35

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dA

guas

calie

ntesEl boom demogràfic que va patir

Aguascalientes i l’oleoducte que travessa la zona oriental de la ciutat van provocar una massificació de l’indret, que durant anys va ser oblidat. Línea Verde va incentivar la recuperació d’aquest espai públic en desús en implementar una sèrie d’estratègies per al desenvolupament urbà i social, que permetien l’ús d’un gran parc vertical que acull 300.000 habitants. Les mesures de convivència i les infraestructures han reduït la delinqüència en més d’un 20 %, atès que eviten els desequilibris i proporcionen seguretat i justícia social. Els residents gaudeixen en l’actualitat de ludoteques, biblioteques, consultoris i espais de desenvolupament de competències ciutadanes, així com de places cíviques i zones de descans. Tanmateix, es va desenvolupar l’Instituto de Convivencia Línea Verde, per al seguiment i manteniment del programa, que juntament amb espais de convivència familiar i juvenil influeix en la millora de les relacions entre famílies i veïns.

Tant joves com adults gaudeixen d’una Ciutat Esportiva —l’esport és un dels puntals del projecte— on poden fer diverses activitats i en la qual la piscina semiolímpica és una de les estrelles del recinte. No obstant això, per tot el parc es troben camps esportius, gimnasos i espais a l’aire lliure. Els programes educatius es duen a terme al Centro de Animación Cultural Oriente, on els joves s’ho passen bé alhora que aprenen en tallers i fan activitats artístiques en espais exteriors on practicar escacs i expressar-se a través de la dansa, el teatre i el grafit.

L’activitat recreativa es combina amb el compromís ambiental, com s’observa en els 12 km de rutes de senderisme i bicicleta, en les quals es fa servir un material que permet la reabsorció de les aigües pluvials. La iniciativa de Línea Verde s’ha

complementat amb altres plans relacionats amb el medi ambient, com Línea Morada, un pla de recuperació hídrica que consisteix en la regeneració dels rierols i la implantació d’un sistema de reg amb aigües procedents de quatre depuradores. El pla ecològic persisteix amb la plantació de sis mil arbres de dinou especies autòctones diferents i una gran varietat d’arbustos i herbàcies per mitigar la desforestació, la qual cosa ha creat un pulmó per a la ciutat. El compromís amb la sostenibilitat s’observa també amb el nou enllumenat públic, alimentat per catorze mòduls de panells solars.

Aquesta iniciativa ha estat rebuda com un raig d’esperança per la comunitat, ja que la percepció de la disminució dels delictes i les activitats socials dutes a terme empenyen els joves a desenvolupar les seves capacitats i iniciatives. Els plans ecològics també han estat molt importants per a la comunitat, ja que els habitants han participat activament en la construcció de les infraestructures i en les diferents iniciatives promovent la seguretat i un ritme de vida actiu i sa alhora.

Més informació:www.ags.gob.mx


36

Cas

tella

no

Aguascalientes

Línea Verde Aguascalientes. Rescate del espacio público

Línea Verde acoge diversas iniciativas destinadas a mejorar las condiciones del gran parque de Aguascalientes. A través de plantas de tratamiento de aguas residuales y bosques urbanos, juntamente con la construcción de instalaciones deportivas, culturales y de recreo, se ha logrado la recuperación del tejido social, urbano y ambiental de la ciudad.

1.184.996 hab., México


37

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dA

guas

calie

ntesEl boom demográfico sufrido en

Aguascalientes y el oleoducto que atraviesa la zona oriental de la ciudad provocaron una masificación del lugar, que durante años fue olvidado. Línea Verde incentivó la recuperación de este espacio público en desuso al implementar una serie de estrategias para el desarrollo urbano y social del parque, que permitían el uso de un gran parque vertical que acoge a 300.000 habitantes. Las medidas de convivencia y las infraestructuras han reducido la delincuencia en más de un 20 %, puesto que evitan los desequilibrios y proporcionan seguridad y justicia social. Los residentes disfrutan en la actualidad de ludotecas, bibliotecas, consultorios y espacios de desarrollo de competencias ciudadanas, así como de plazas cívicas y zonas de descanso. Así, se desarrolló el Instituto de Convivencia Línea Verde, para un seguimiento y sostén del programa, que junto con espacios de convivencia familiar y juvenil influye en la mejora de las relaciones entre familias y vecinos.

Tanto jóvenes como adultos gozan de una Ciudad Deportiva —el deporte es uno de los puntales del proyecto— donde poder realizar diferentes actividades, y en la que la piscina semiolímpica es una de las estrellas del recinto. No obstante, en todo el parque se encuentran campos deportivos, gimnasios y espacios al aire libre. Los programas educativos se llevan a cabo en el Centro de Animación Cultural Oriente, donde los jóvenes disfrutan a la vez que aprenden en talleres y hacen actividades artísticas en espacios exteriores donde practicar ajedrez y expresarse a través de la danza, el teatro y el grafiti.

La actividad recreativa se mezcla con el compromiso ambiental, como se observa en los 12 km de rutas de senderismo y bicicleta, en las que se utiliza un material que

permite la reabsorción de las aguas pluviales. La iniciativa de Línea Verde se ha complementado con otros planes relacionados con el medio ambiente, como Línea Morada, un plan de recuperación hídrica para la regeneración de los arroyos que ha contribuido a implantar un sistema de riego con aguas procedentes de cuatro plantas de tratamiento. El plan ecológico sigue con la plantación de seis mil árboles de diecinueve especies autóctonas diferentes y una variedad de arbustos y herbáceas para mitigar la deforestación, lo que ha creado un pulmón para la ciudad. El compromiso con la sostenibilidad se observa también en el nuevo alumbrado público, alimentado por catorce módulos de paneles solares.

Esta iniciativa ha sido recibida como un rayo de esperanza por la comunidad, ya que la percepción de la disminución de delitos y las actividades sociales llevadas a cabo empujan a los jóvenes a desarrollar sus capacidades e iniciativas. Los planes ecológicos también han sido muy importantes para la comunidad, puesto que los habitantes han participado activamente en la construcción de las infraestructuras y en las diferentes iniciativas promoviendo seguridad y un ritmo de vida activo y sano a la vez.

Mas información:www.ags.gob.mx


© C

entr

e of

Exc

elle

nce

in U

rban

Tra

nspo

rt, C

EPT

Uni

vers

ity,

Ahm

edab

ad

38

Ahmedabad


Venkata Narayanan Aekbote Lakshminarayanan & Borja M. Iglésias

Amd


39

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dA

hmed

abad


40

Ahmedabad

Janmarg - Ahmedabad Bus Rapid Transit System

The city of Ahmedabad has launched a broad network of public buses that structure the city thanks to the comprehensive availability of connections that reduce travel time and car dependency. The efficiency of the service, together with the safety and security it offers both passengers and pedestrians, has led to a significant increase in users.

5,500,000 inhab., India

Eng

lish


41

India’s technological development has produced very high levels of pollution and traffic and this has led to developing a bus network that rapidly and efficiently links up all the points in the city. The construction of new bridges, streets and pedestrian crossings increases the safety of walkers while reducing environmental and acoustic pollution. Focused on activating and stimulating the residents and sidelining vehicles, the Janmarg initiative undertook the redesign of a city articulated by transport which was called “Trans-vision: Ahmedabad accessible”. The construction of a designated bus lane and an efficient transfer system, with a choice of 4 different lines at each station, prevents major congestion and reduces distances.

The infrastructure of the stations facilitates accessibility and security, as the bus lacks an external stop. There are raised doors that provide direct access between the station interior and the bus itself. This is why there are increasing numbers of disabled people travelling on Janmarg, another reason being convenient access via ramps and other facilities such as the way tickets are sold. Security and convenience measures have been implemented with users in mind and year after year their numbers have increased to the current 1,250,000.

The low prices (US$ 0.05) have facilitated mobility for a large part of the population, but there is another important positive point, which is to facilitate the travel of disadvantaged people to distant destinations such as industrial estates, where they have the possibility of looking for work and of finding it, thus propitiating the development of poorer areas. Transformation has also favoured other areas such as the environs of universities and the city’s main arteries, where shopping centres, offices and convention centres have sprung up.

This economic flourishing encourages trade among all the inhabitants of Ahmedabad, as many markets are set up near the stations. This means that the city enjoys a vitality and dynamism that attracts people from everywhere. This coming and going is one of the most important points of this initiative, as this mixture of religions and individuals, enabled by transport, leads to a better understanding among them. People of all ages and from all walks of life share a space in which to exchange thoughts and viewpoints, promoting the idea of equality and respect.

The urban impact has been exceptional, as it has connected residential, commercial, industrial, educational and recreational areas. The network currently reaches suburban areas, but by 2025 it will be extended to more distant rural areas. The city’s transformation begins with the transformation of individuals, and this initiative seeks to become the catalyst for change and for the development of a brighter future.

More information:www.ahmedabadbrts.com

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dA

hmed

abad


42

Cat

alà

Ahmedabad

Janmarg - Ahmedabad Bus Rapid Transit System

La ciutat d’Ahmenabad ha posat en circulació una àmplia xarxa d’autobusos públics que estructuren la ciutat gràcies a una gran oferta de connexions i que redueixen el temps de viatge i la dependència de l’automòbil. L’eficiència del servei, juntament amb la seguretat que s’ofereix tant a passatgers com a vianants, ha provocat una gran afluència d’usuaris.

5.500.000 hab., Índia


43

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dA

hmed

abadEl desenvolupament tecnològic de

l'Índia ha produït un gran nivell de contaminació i trànsit que es vol mitigar amb el desenvolupament d’una xarxa d’autobusos que uneixi tots els punts de la ciutat d’una manera ràpida i eficient. Així, la construcció de nous ponts, carrers i passos zebra incrementa la seguretat dels vianants, alhora que disminueix la contaminació ambiental i acústica. Enfocada a activar els ciutadans i a apartar els vehicles, amb la iniciativa Janmarg es va dur a terme un redisseny de la ciutat articulant-la mitjançant el transport, que es va denominar Trans-vision: Ahmedabad accessible. La construcció d’un carril específic per a l’autobús i un sistema de transbordament eficient, amb l’opció de quatre línies diferents a cada estació, eviten grans congestions i redueixen les distàncies.

La infraestructura de les estacions facilita l’accessibilitat i la seguretat, atès que el bus no té parada exterior, així que unes portes elevades ofereixen accés directe a l’interior de l’estació i des del mateix autobús. Per aquest motiu, cada cop són més les persones amb discapacitats que viatgen amb Janmarg, i també a causa del còmode accés a través de rampes i altres facilitats, com la venda de bitllets. Així doncs, les mesures de seguretat i comoditat prevalen en favor dels usuaris, que any rere any han anat augmentant en nombre fins a arribar a 1.250.000.

Els preus reduïts (US 0,05 $) han facilitat la mobilitat d’aquesta gran part de la població, però també hi ha un altre punt positiu: el desplaçament dels sectors més desafavorits fins a les destinacions més llunyanes, com ara polígons industrial, on tenen la possibilitat de buscar i trobar feina, la qual cosa propicia el desenvolupament de les zones més pobres. Altres indrets també han resultat afavorits, com ara els voltants de la universitat i les

principals artèries de la ciutat, on s’han construït centres comercials, oficines i sales de convencions.

El creixement econòmic fomenta el mercadeig entre tots els habitants d’Ahmenabad, atès que molts mercats s’instal·len a prop de les estacions i, d’aquesta manera, la ciutat gaudeix d’una vitalitat i un dinamisme que atrauen persones de tots els punts de la ciutat. Aquest anar i venir és un dels aspectes més importants de la iniciativa, ja que la barreja de diferents religions i individus a través del transport permet una entesa més gran entre uns i altres. Persones de tota condició i edat comparteixen un mateix espai on intercanviar reflexions i perspectives, la qual cosa promou la idea d’igualtat i respecte.

L’impacte urbà ha estat excepcional, ja que ha connectat àrees residencials, comercials, industrials, educatives i d’esbarjo. Actualment la xarxa s’ha estès fins a les zones suburbanes, però cap al 2025 aquesta xarxa s’ampliarà fins a les regions rurals més allunyades. La transformació de la ciutat comença amb la transformació dels individus, i per aquest motiu la iniciativa pretén ser el catalitzador per al canvi i el desenvolupament d’un futur millor.

Més informació:www.ahmedabadbrts.com


44

Cas

tella

no

Ahmedabad

Janmarg – Ahmedabad Bus Rapid Transit System

La ciudad de Ahmedabad ha puesto en marcha una amplia red de autobuses públicos que estructuran la ciudad gracias a una gran oferta de conexiones y que reducen el tiempo del viaje y la dependencia del automóvil. La eficiencia del servicio, junto con la seguridad que ofrece tanto a pasajeros como a peatones, ha provocado una gran afluencia de usuarios.

5.500.000 hab., India


45

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dA

hmed

abadEl desarrollo tecnológico de la

India ha producido un gran nivel de contaminación y tráfico que se quiere mitigar impulsando el desarrollo de una red de autobuses que une todos los puntos de la ciudad de una manera rápida y eficiente. Así, la construcción de nuevos puentes, calles y pasos peatonales incrementa la seguridad de los peatones, a la vez que disminuye la contaminación ambiental y acústica. Enfocada a activar y estimular a los ciudadanos y a apartar los vehículos, con la iniciativa Janmarg se llevó a cabo un rediseño de la ciudad mediante el transporte, que fue denominado «Trans-vision: Ahmedabad accesible». La construcción de un carril específico para el autobús y un sistema de transbordo eficiente, con opción de cuatro líneas diferentes en cada estación, evitan grandes congestiones y reducen las distancias.

La infraestructura de las estaciones facilita la accesibilidad y la seguridad, pues el bus carece de parada exterior, así que unas puertas elevadas ofrecen acceso directo al interior de la estación desde el propio autobús. Por este motivo, cada vez son más las personas con discapacidades que viajan en Janmarg, debido también al cómodo acceso a través de rampas y otras facilidades, como la venta de billetes. Así pues, las medidas de seguridad y comodidad priman en favor de los usuarios, que año tras año han ido aumentando en número hasta llegar a 1.250.000.

Los reducidos precios (US 0,05 $) han facilitado la movilidad de esta gran parte de la población, pero también se encuentra otro gran punto positivo: el desplazamiento de los sectores más desfavorecidos hasta destinaciones lejanas, como polígonos industriales, donde tienen la posibilidad de buscar y encontrar empleo, lo que propicia el desarrollo de las zonas más pobres. Otras zonas también se han visto favorecidas, como son los alrededores

de la universidad y las principales arterias de la ciudad, donde se han construido centros comerciales, oficinas y salas de convenciones.

El florecimiento económico fomenta el mercadeo entre todos los habitantes de Ahmedabat, pues muchos mercados se instalan cerca de las estaciones y, de esta forma, la ciudad goza de una vitalidad y un dinamismo que atraen a gente de todas partes. Este ir y venir es uno de los puntos más importantes de la iniciativa, puesto que la mezcolanza de diferentes religiones e individuos a través del transporte permite un mejor entendimiento entre unos y otros. Personas de toda condición y edad comparten un mismo espacio donde intercambiar reflexiones y perspectivas, lo que promueve la idea de igualdad y respeto.

El impacto urbano ha sido excepcional, ya que ha conectado áreas residenciales, comerciales, industriales, educacionales y recreacionales. Actualmente la red se ha extendido hasta las zonas suburbanas, pero para el 2025 la red se ampliará hasta las zonas rurales más alejadas. La transformación de la ciudad comienza con la transformación de los individuos, y por este motivo la iniciativa pretende ser el catalizador para el cambio y el desarrollo de un futuro mejor.

Mas información:www.ahmedabadbrts.com


© S

abar

mat

i Riv

er F

ront

Dev

elop

men

t Co

rpor

atio

n Li

mit

ed &

AM

C

46

Ahmedabad


Borja M. Iglésias


47

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dA

hmed

abad


48

Sabarmati Riverfront Development Project

The development of the riverfront has the objective of socializing the river through urban regeneration which, together with economic activities, contributes to the rehousing of the poorest families and to their economy. This multidimensional project encompassed from the construction of health and educational centres to the decongestion of the main roads, transforming the riverbank into pedestrian avenues.

Ahmedabad5,500,000 inhab., India

Eng

lish


49

The great river Sabarmati crosses the city of Ahmedabad and like many rivers in India is host to the country’s poorest districts, the slums. The organization consulted and planned the project with several NGOs and citizens’ groups, which brought up challenges and situations that enriched the execution process under the supervision of entities that gave transparency to the initiative. The first measure adopted was the rehabilitation of the slums, rehousing more than 10,000 families in 26,77m² flats, moving 9,078 as a protective measure against flooding and thus giving decent, safe dwellings to the people from the slums. Given that the river is called “Mother”, another measure undertaken was to register the flats in the women’s or wives’ names to give a measure of security to women who are often forgotten.

The rehabilitation of the slums led to the relocation of the Dhobis (public washhouses) and the old market. The 172 Dhobis were situated in the Dhobi Ghat (washhouse site) in the eastern area of the river, distributed over seven blocks equipped with water supply and drainage systems, bringing potable water and hygiene to this part of town, which is in an area of 9,400m² next to a 6,000-m² area fitted out with public services such as health and educational centres.

The market denominated the Guarjari Bazaar was moved and remodelled with sanitation infrastructures and a potable water network and became the largest unregistered economy market in India with an area of almost 70,000m² and 1,600 traders, of which 40% are women, half of them belonging to the untouchables caste. This means that in addition to providing for around 200,000 people and recognizing women, it also integrates a caste that is repudiated by Indian society.

The initiative includes the forestation with different species of Gujarat plants of 27% of the land granted to the project and an area of 60,000m² on the riverbank allocated for projects and activities for the most disadvantaged residents. Retaining walls were built on the river margins to protect the city from flooding. They include a promenade immediately above the water level as well as a water channelling system to intercept the sewage network, which flowed straight into the river, and divert it to the wastewater treatment plants. These two major initiatives have transformed both the river and the air quality, creating a healthier environment.

This initiative is the result of a project for urban renovation and restructuring of the areas adjacent to the river. The Sabarmati Riverfront initiative started up the city’s total transformation through the reconnection between the river and the city, bringing strong vitality to the urban landscape. The inclusive nature of the initiative has benefited people from the lowest social strata, providing them with new residential spaces and public services.

More information:www.sabarmatiriverfront.com

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dA

hmed

abad


50

Cat

alà


El desenvolupament de la ribera del Sabarmati té com a objectiu la socialització del riu a través de la regeneració urbana, que juntament amb les activitats econòmiques contribueix al reallotjament i a l’economia de les famílies més pobres. Aquest projecte multidimensional ha anat des de la construcció de centres sanitaris i educatius fins a la descongestió de les carreteres, i ha convertit la llera en avingudes per a vianants.

Ahmedabad5.500.000 hab., Índia


51

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dA

hmed

abadEl gran riu Sabarmati recorre la ciutat

d’Ahmedabad i, com molts rius de l’Índia, la seva ribera acull els barris més pobres del país, els slums. L’organització va consultar i planificar el projecte amb diverses ONG i grups de ciutadans que van plantejar reptes i situacions que van enriquir el procés d’execució sota la supervisió d’entitats que conferien transparència a la iniciativa. La primera mesura adoptada va ser la rehabilitació dels slums per reallotjar més de deu mil famílies en pisos de 26,77 m². Es dotava així els habitants dels slums de pisos dignes i segurs i se’ls protegia de les inundacions. Atès que el riu s’anomena «Mare», els pisos es van inscriure a nom de les dones o els cònjuges, la qual cosa va proporcionar seguretat i protecció a les dones, sovint oblidades.

La rehabilitació dels slums va obligar a reubicar els dhobis (bugaderies públiques) i el vell mercat. Els 172 dhobis es van emplaçar al Dhobi Ghat (recinte de bugaderies) de la zona oriental del riu. Es van distribuir en set blocs proveïts de sistemes de subministrament i drenatge d’aigua potable, en una àrea de 9.400 m², al costat d’una altra zona de 6.000 m² habilitada amb serveis públics com ara centres sanitaris i educatius.

El mercat Bazar Guarjari es va traslladar i remodelar amb infraestructures sanitàries i una xarxa d’aigua potable, amb la qual cosa es va convertir en el mercat d’economia submergida més gran de l’Índia. Té una àrea de prop de 70.000 m² i acull 1.600 comerciants, dels quals un 40 % són dones, la meitat pertanyents a la casta dels intocables. Així doncs, el mercat no només manté unes 200.000 persones i reconeix la dona, sinó que també integra una casta repudiada per la societat índia.

La iniciativa inclou l’aforestació d’un 27 % de les terres concedides al projecte amb diferents espècies

de plantes de Gujarat, i una àrea de 60.000 m² a la llera del riu destinada a projectes i activitats per als més desafavorits. Als marges del riu es van construir murs de contenció per protegir la ciutat de les inundacions, i s’hi va incloure un passeig, just per sobre del nivell de l’aigua, i un sistema de canalització d’aigües per interceptar la xarxa del clavegueram. Aquest desembocava directament al riu i s’ha desviat cap a les depuradores. Aquestes dues grans iniciatives han transformat tant el riu com la qualitat de l’aire i han ajudat a crear un entorn més saludable.

La iniciativa va sorgir com un projecte de renovació urbana i reestructuració de les zones adjacents al riu. Sabarmati Riverfront ha dut a terme una transformació total de la ciutat a partir de la reconnexió del riu i la ciutat, la qual cosa afegeix una gran vitalitat al paisatge urbà. La naturalesa integradora de la iniciativa també ha beneficiat les persones dels estrats més baixos en proporcionar-los nous espais residencials, d’esbarjo i serveis públics.

Més informació:www.sabarmatiriverfront.com


52

Cas

tella

no


El desarrollo de la rivera del Sabarmati tiene como objetivo la socialización del río a través de la regeneración urbana, que junto con las actividades económicas contribuye al realojo y a la economía de las familias más pobres. Este proyecto multidimensional ha ido de la construcción de centros sanitarios y educativos a la descongestión de las principales carreteras, y ha convertido la orilla del río en avenidas peatonales.

Ahmedabad5.500.000 hab., India


53

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dA

hmed

abadEl gran río Sabarmati recorre la ciudad

de Ahmedabad y, como muchos ríos de la India, su rivera acoge los barrios más pobres del país, los slums. La organización consultó y planificó el proyecto con varias ONG y grupos de ciudadanos que plantearon retos y situaciones que enriquecieron el proceso de ejecución bajo la supervisión de entidades que conferían transparencia a la iniciativa. La primera medida adoptada fue la rehabilitación de los slums para realojar a más de diez mil familias en pisos de 26,77 m². Se dotaba así a las gentes de los slums de viviendas dignas y seguras y se les protegía de las inundaciones. Dado que el río se llama «Madre», se inscribieron los pisos a nombre de las mujeres o de los cónyuges, lo que proporcionó seguridad para las mujeres, a menudo olvidadas.

La rehabilitación de los slums obligó a reubicar los dhobis (lavanderías públicas) y el viejo mercado. Los 172 dhobis se emplazaron en el Dhobi Ghat (recinto de lavanderías) de la zona oriental del río. Se distribuyeron en siete bloques provistos de sistemas de suministro y drenaje de agua potable, en un área de 9.400 m², junto a un recinto de 6.000 m² habilitado con servicios públicos como centros sanitarios y educativos.

El mercado Bazar Guarjari se trasladó y remodeló con infraestructuras sanitarias y una red de agua potable, con lo que se convirtió en el mayor mercado de economía sumergida de la India. Tiene un área de cerca de 70.000 m² y acoge a 1.600 comerciantes, de los cuales un 40 % son mujeres, la mitad de ellas pertenecientes a la casta de los intocables. Así pues, además de dar sustento a unas 200.000 personas y reconocer a la mujer, se integra también una casta repudiada por la sociedad india.

La iniciativa incluye la forestación de un 27 % de las tierras concedidas

al proyecto con diferentes especies de plantas de Gujarat, y un área de 60.000 m² en la orilla del río destinada a proyectos y actividades para los más desfavorecidos. En los márgenes del río se construyeron muros de contención para proteger la ciudad de las inundaciones, y se incluyó un paseo, justo por encima del nivel del agua, y un sistema de canalización de aguas para interceptar la red de alcantarillado. Este desembocaba directamente al río y se ha desviado hacia las plantas de tratamiento de aguas residuales. Estas dos grandes iniciativas han transformado tanto los ríos como la calidad del aire y han creado un entorno más saludable.

La iniciativa surgió como un proyecto de renovación urbana y reestructuración de las zonas adyacentes al río. Sabarmati Riverfront pone en marcha una transformación total de la ciudad a partir de la reconexión del río y la ciudad, lo que añade una gran vitalidad al paisaje urbano. La naturaleza inclusiva de la iniciativa ha beneficiado a las personas de los estratos más bajos al proporcionarles nuevos espacios residenciales, de ocio y servicios públicos.

Mas información:www.sabarmatiriverfront.com


© L

iber

a

54

Alto Belice Corleonese

/MENTION/MENCIÓ/MENCIÓN


Matteo Ferroni

Alb


55

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dA

lto B

elic

e C

orle

ones

e


56


Libera

Libera Terra was founded in 1995 to recover and promote the use by the citizens of the lands seized from the Mafia with the goal of growing and harvesting high-quality produce through environmentally-friendly methods that respect people’s dignity. The initiative provides work for the residents through cooperatives, with a healthy economic system based on legality and justice.

120,000 inhab., Italy

Eng

lish


57

This project was launched in a period of cultural and social rebellion that decided to confront the campaign of violence perpetrated by the Mafia on a basis of social justice and a free-market economy. The initiative reinstates old farming traditions and knowledge with the goal of dignifying the land by creating autonomous, self-sufficient organic and artisan cooperatives that ensure the quality of the produce and boost the old flavour of Sicilian rural tradition. The project’s success led to its radius of action being extended to other southern Italian regions such as Calabria, Campania and Puglia.

The intervention in Alto Belice concerns the restoration of an area of more than 500 hectares seized from the Mafia and containing abandoned land, rural buildings and farmhouses. The farming activities involved local workers in the cultivation of the soil, with special attention being given to disadvantaged people who had the opportunity of being trained in the management tasks of the cooperatives. The project’s international scope increased pride in belonging to it and led to the determination to export not only the produce from the land but also the history of Sicily.

Volunteer camps were also created, where every year more than 5,000 young people enjoy workshops on working the land and talks with the families of Mafia victims, institutions and representatives from social cooperatives. Numerous schools participate in different initiatives to promote citizenship and cultural values to combat crime by embarking on honest economic activities. But citizens’ participation does not end here, as many other cultural initiatives have been developed that are linked to theatre, film, literature and sport.

Another essential objective is raising

awareness among public opinion on values such as solidarity and human rights, which is why Libera Terra was authorized by institutional bodies to impart courses on democracy, legality and active citizenship. An international network of popular movements has also been developed, which are committed to justice and the application of Act 109/96, which encourages citizens to reuse seized Mafia assets. These assets are not directly managed by Libera Terra; rather, their use is promoted by the cooperatives in collaboration with the National Agency for the Administration and Allocation of Seized Assets.

Libera Terra fosters legislative proposals and amendments to act against the mafias while assisting the victims of these organizations through the Legal Office of Libera Terra, providing the citizens with tools in their fight against the Mafia through justice, memory, educational activities and the development of the time-honoured local economy.

More information:www.libera.it

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dA

lto B

elic

e C

orle

ones

e


58

Cat

alà


Libera

Libera Terra es va fundar el 1995 per recuperar i promoure l’ús ciutadà de les terres confiscades a la màfia, amb l’objectiu de conrear-les i obtenir-ne productes d’alta qualitat mitjançant procediments respectuosos amb el medi ambient i la dignitat de les persones. La iniciativa procura feina als residents locals mitjançant una sèrie de cooperatives agrícoles amb un sistema econòmic sa, basat en la legalitat i la justícia.

120.000 hab., Itàlia


59

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dA

lto B

elic

e C

orle

ones

eAquest projecte va néixer en un període de rebel·lió cultural i social per enfrontar-se a la campanya de violència promoguda per la màfia siciliana, i es fonamenta en la justícia social i el mercat lliure. La iniciativa reinstaura antigues tradicions i coneixements agrícoles amb l’objectiu de dignificar el territori mitjançant la creació de cooperatives autònomes i autosuficients de cultiu biològic i artesanal. La finalitat és garantir la qualitat del producte i potenciar l’antic sabor de la tradició culinària siciliana. L’èxit del projecte va fer ampliar-ne el radi d’acció cap a altres punts del sud d’Itàlia, com Calàbria, la Campània i l’Apúlia.

La intervenció a Alto Belice consisteix en la restauració d’una àrea de més de cinc-centes hectàrees confiscades a la màfia, on hi havia abandonades terres, masies i instal·lacions rurals. Les actuals activitats agràries van involucrar els treballadors locals en el cultiu de les terres, amb especial atenció a les persones més desafavorides, que van tenir l’oportunitat de ser instruïdes en les tasques de gestió de les cooperatives, impulsades gràcies al projecte. La voluntat internacional del projecte va incrementar l’orgull de pertinença, juntament amb l’anhel d’exportar no només els productes de la terra, sinó també la història de Sicília.

D’altra banda, es van crear campaments de voluntariat, en els quals més de cinc mil joves assisteixen anualment a tallers relacionats amb el treball de la terra i a xerrades amb les famílies de les víctimes de la màfia, institucions i representants de les cooperatives socials. Nombrosos centres escolars participen en diferents iniciatives per promoure el valor ciutadà i cultural davant la delinqüència, mitjançant activitats econòmiques honestes. Però la participació ciutadana no s’atura aquí, ja que s’han desenvolupat moltes altres iniciatives

culturals relacionades amb el teatre, el cinema, la literatura i l’esport.

Un altre dels objectius fonamentals és la sensibilització de l’opinió pública pel que fa a valors com la solidaritat i els drets humans, motiu pel qual Libera Terra va ser autoritzada pels organismes institucionals a impartir cursos sobre democràcia, legalitat i ciutadania activa. També es va desenvolupar una xarxa internacional de moviments ciutadans compromesos amb la justícia i l’aplicació de la llei 109/96, que encoratja la ciutadania a reutilitzar els béns confiscats. Aquests béns no són gestionats directament per Libera Terra, sinó que en promou l’ús amb la col·laboració de l’Agència Nacional per a l’Administració i Destinació dels Béns Confiscats.

Libera Terra fomenta propostes legislatives i esmenes per actuar contra la màfia, alhora que assisteix les víctimes d’aquestes organitzacions mitjançant l’Oficina Jurídica de Libera, que proporciona eines a tota la ciutadania en la lluita contra la màfia a través de la justícia, la memòria, les activitats educatives i el desenvolupament de l’antiga economia local.

Més informació:www.libera.it


60

Cas

tella

no


Libera

Libera Terra se fundó en 1995 para recuperar y promover el uso ciudadano de las tierras confiscadas a la mafia, con el objetivo de cultivar y obtener productos de alta calidad a través de métodos respetuosos con el medio ambiente y la dignidad de las personas. La iniciativa procura trabajo a los residentes mediante cooperativas con un sistema económico sano basado en la legalidad y la justicia.

120.000 hab., Italia


61

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dA

lto B

elic

e C

orle

ones

eEste proyecto nació en un periodo de rebelión cultural y social para enfrentarse a la campaña de violencia promovida por la mafia, y se fundamenta en la justicia social y el libre mercado. La iniciativa reinstaura antiguas tradiciones y conocimientos agrícolas con el objetivo de dignificar el territorio mediante la creación de cooperativas autónomas y autosuficientes de cultivo biológico y artesanal. La finalidad es garantizar la calidad del producto y potenciar el antiguo sabor de la tradición rural siciliana. El éxito del proyecto hizo ampliar su radio de acción hacia otros puntos del sur de Italia, como Calabria, la Campania y la Apulia.

La intervención en Alto Belice consiste en la restauración de un área de más de quinientas hectáreas incautadas a la mafia, en las que se encontraban abandonadas tierras, casas de labranza e instalaciones rurales. Las actuales actividades agrícolas involucraron a los trabajadores locales en el cultivo de las tierras, con especial atención a las personas más desfavorecidas, que tuvieron la oportunidad de ser instruidas en las tareas de gestión de las cooperativas, impulsadas gracias al proyecto. La voluntad internacional del proyecto incrementó el orgullo de pertenencia, junto a la voluntad de exportar no solo los productos de la tierra, sino también la historia de Sicilia.

Por otra parte, se crearon campamentos de voluntariado, donde más de cinco mil jóvenes asisten anualmente a talleres relacionados con el trabajo de la tierra y a charlas con familiares de las víctimas de la mafia, instituciones y representantes de las cooperativas sociales. Numerosas escuelas participan en diferentes iniciativas para promover el valor ciudadano y cultural frente a la delincuencia, mediante actividades económicas honestas. Pero la participación ciudadana no acaba aquí, puesto que se han desarrollado

muchas otras iniciativas culturales relacionadas con el teatro, el cine, la literatura y el deporte.

Otro de los objetivos fundamentales es la sensibilización de la opinión pública acerca de valores como la solidaridad y los derechos humanos, motivo por el cual Libera Terra fue autorizada por los organismos institucionales a impartir cursos sobre democracia, legalidad y ciudadanía activa. También se ha desarrollado una red internacional de movimientos populares comprometidos con la justicia y la aplicación de la ley 109/96, que alienta a la ciudadanía a reutilizar los bienes mafiosos confiscados. Estos bienes no son gestionados directamente por Libera Terra, sino que esta promueve que los usen las cooperativas en colaboración con la Agencia Nacional para la Administración y Destino de los Bienes Incautados.

Libera Terra fomenta propuestas legislativas y enmiendas para actuar contra las mafias, al mismo tiempo que asiste a las víctimas de estas organizaciones mediante la Oficina Jurídica de Libera, que proporciona herramientas a toda la ciudadanía en la lucha contra la mafia a través de la justicia, la memoria, las actividades educativas y el desarrollo de la antigua economía local.

Mas información:www.libera.it


© K

hond

aker

Has

ibul

Kab

ir

62

Bangladesh


Ibai Rigby

Bgd



63

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dB

angl

ades

h


64

Bangladesh

Slums, City and Education in Architecture

Bangladesh is home to a large number of citizens who have become isolated in the marginal districts, the slums. BRAC University, through urban development plans, designs their integration into the city through educational, recreational and self-sufficiency projects. The slum community’s participation in the decision-taking on these plans is crucial and allows the clans that make up the neighbourhood to come together and thus improve their relations.

156,240,855 inhab., Bangladesh

Eng

lish


65

Bangladesh, with 156 million inhabitants, is one of the most densely populated countries in the world, with 30% of the population living in conditions of extreme poverty, though it is true that the poverty rates have been dropping year after year since 2005. BRAC University, associated with BRAC (Bangladesh Rural Advancement Commitee), one of the most important NGOs worldwide, aspires to revert this situation by promoting the participation of architecture students in the development of urbanistic plans to combat the lack of potable water, power and air in the massed streets of the slums.

The slum community plays an outstanding role in the conception of the urban development plans, as these are designed with, for and by them. They are encouraged to express their needs, aspirations and opinions. The integration of these needs begins with establishing educational and recreational measures that involve the people in different initiatives such as the cleaning of the different areas, the dreamt-of design of their home and the planting of trees and plants that provide clean and healthy air. Recreational activities focus on fishing and canoes given that the slums are situated next to rivers, thus kindling the interest of the children. Meeting spaces have also been included with the goal of boosting the neighbourliness of the community and the understanding with the platforms for hope, Aashar Macha, and educational and recreational areas have been built in which to learn and watch films.

The slum inhabitants have great capacity for innovation for their daily survival, which is put to use when working on the various initiatives with imaginative and economical proposals or solutions. The urban development plans integrate sustainable facilities to make these

communities self-sufficient, such as organic farms and fish farms, which provide eco-friendly production for their sustenance and allow them to sell the surplus in the markets. Together with the installation of water filters, recycling plants have been designed that prevent the build-up of waste, thus combating the risk of fire while creating a source of income and employment.

Through master courses and by encouraging the participation of local artisans, the residents are given the possibility of building and improving the facilities for themselves. This strengthens the feeling of effort and gratification converging on the development of a strong neighbourhood community, through houses that combine the community’s traditional knowledge and the volunteers’ professional knowledge, thus sharing knowledge between them.

Raising awareness of their city among the residents and making them participate in including the slums in it is a crucial task in the recovery of these spaces that have been segregated from the city. Inclusion will become a major social asset for the city thanks to the ingenuity of the slum population. The participation of the people in the different initiatives of BRAC University, through their contributions and ideas, sets them on an exciting path towards a change in paradigm in the evolution of these districts.

More information:www.bracu.ac.bd

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dB

angl

ades

h


66

Cat

alà

Bangla Desh


Bangla Desh acull un gran nombre de ciutadans que han estat aïllats en barris marginals (slums). La Universitat del BRAC dissenya, mitjançant plans urbanístics, la integració d’aquests barris a la ciutat amb projectes educatius, d’esbarjo i d’autosuficiència. Per poder prendre decisions, la participació de la comunitat dels slums és fonamental, ja que permet reunir els clans i millorar les seves relacions.

156.240.855 hab., Bangla Desh


67

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dB

angl

ades

hBangla Desh (més de 156 milions d’habitants) és un dels països més poblats del món, i un 30 % de la població viu en condicions d’extrema pobresa, si bé és veritat que els índexs de pobresa han anat disminuint any rere any des de 2005. La Universitat de BRAC associada amb BRAC (Bangladesh Rural Advancement Commitee), una de les ONG més importants del món, aspira a revertir aquesta situació promovent la participació d’estudiants d’arquitectura en el desenvolupament de plans urbanístics per combatre la falta d’aigua potable, d’electricitat i d’aire en els saturats carrers dels slums.

La comunitat dels slums té un paper destacat en la concepció dels plans urbanístics, ja que es dissenyen amb, per a i per ells, i se’ls anima a expressar les seves necessitats, aspiracions i opinions. La integració d’aquestes necessitats comença per l’establiment de mesures educatives i d’esbarjo que impliquen la participació en les diverses iniciatives, com ara la neteja dels slums, el disseny de la casa somiada i la plantació d’arbres i plantes, que proporcionen un aire net i sanejat. Les activitats d’esbarjo s’han enfocat cap a la pesca i les canoes, atès que els slums estan situats al costat dels rius, amb la qual cosa s’atia la il·lusió dels més petits. Tanmateix, s’han disposat espais de reunió amb la finalitat de realçar l’entesa entre tota la comunitat i Aashar Macha (Plataforma per a l’Esperança), on aprendre i organitzar cicles de cinema.

Els habitants dels slums tenen una gran capacitat d’innovació per a la seva supervivència diària, que aprofiten a l’hora de treballar en les diverses iniciatives amb propostes o solucions imaginatives i econòmiques. Els plans urbanístics integren instal·lacions sostenibles per a l’autonomia d’aquestes comunitats, com ara granges orgàniques i

piscifactories, que els proporcionen una producció ecològica per al seu manteniment, els excedents de la qual poden vendre als mercats. Juntament amb la instal·lació de filtres d’aigua, s’han projectat plantes de reciclatge que impedeixen l’acumulació de residus, amb la qual cosa combaten el risc d’incendi i creen alhora una font d’ingressos i ocupació.

A través de cursos magistrals i el foment de la participació dels artesans locals es dóna la possibilitat als residents de construir i millorar les instal·lacions per si mateixos. Això enforteix el sentiment d’esforç i gratificació, que convergeix en el desenvolupament d’una comunitat veïnal forta, de la mateixa manera que es comparteixen els coneixement entre uns i altres.

La conscienciació dels ciutadans envers la seva ciutat i la seva participació en la inclusió dels slums en aquesta és primordial per a la recuperació d’aquests espais, que havien quedat aïllats. La inclusió aportarà un gran actiu social a la ciutat a causa de l’enginy dels habitants dels slums. La il·lusionada participació d’aquesta gent en les diferents iniciatives de la Universitat del BRAC, amb les seves aportacions i idees, augura un canvi de paradigma en l’esdevenir d’aquests barris.

Més informació:www.bracu.ac.bd


68

Cas

tella

no

Bangladesh


Bangladesh acoge a un gran número de ciudadanos que han sido aislados en barrios marginales (slums). La Universidad del BRAC diseña mediante planes urbanísticos la integración de estos barrios en la ciudad con proyectos educativos, de recreo y de autosuficiencia. Para poder tomar decisiones, la participación de la comunidad del slum es fundamental, ya que permite reunir los clanes que integran la barriada y así mejorar sus relaciones.

156.240.855 hab., Bangladesh


69

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dB

angl

ades

hBangladesh (más de 156 millones de habitantes) es uno de los países más poblados del mundo y un 30 % de su población vive en condiciones de extrema pobreza, si bien es verdad que los índices de pobreza han ido disminuyendo año tras año desde 2005. La Universidad del BRAC asociada con BRAC (Bangladesh Rural Advancement Commitee), una de las ONG más importantes del mundo, aspira a revertir esta situación promoviendo la participación de estudiantes de arquitectura en el desarrollo de planes urbanísticos para combatir la falta de agua potable, electricidad y aire en las saturadas calles de los slums.

La comunidad de los slums tiene un papel destacado en la concepción de los planes urbanísticos, ya que están diseñados con, para y por ellos, y se les anima a expresar sus necesidades, aspiraciones y opiniones. La integración de estas necesidades empieza por el establecimiento de medidas educativas y de recreo, que implican la participación en diferentes iniciativas, como la limpieza de las zonas, el diseño de la casa soñada y la plantación de árboles y plantas, que proporcionan un aire limpio y saneado. Las actividades de recreo se han enfocado a la pesca y las canoas, dado que los slums están situados junto a los ríos, con lo que se aviva la ilusión de los más pequeños. También se han dispuesto espacios de reunión con el fin de realzar el entendimiento entre toda la comunidad y Aashar Macha (Plataforma para la Esperanza), donde aprender y organizar ciclos de cine.

Los habitantes de los slums tienen una gran capacidad de innovación para su supervivencia diaria, que aprovechan a la hora de trabajar en las diversas iniciativas con propuestas o soluciones imaginativas y económicas. Los planes urbanísticos integran instalaciones sostenibles para la autonomía de estas comunidades, como granjas orgánicas

y piscifactorías, que les proporcionan una producción ecológica para su sustento, cuyos excedentes pueden vender en los mercados. Junto con la instalación de filtros de agua, se han proyectado plantas de reciclaje que impiden la acumulación de residuos, con lo que combaten el riesgo de incendio y a la vez crean una fuente de ingresos y empleo.

A través de cursos magistrales y el fomento de la participación de los artesanos locales, se da la posibilidad a los residentes de construir y mejorar las instalaciones por sí mismos. Esto fortalece un sentimiento de esfuerzo y gratificación que converge en el desarrollo de una comunidad vecinal fuerte, del mismo modo que se comparten los conocimientos entre unos y otros.

La concienciación de los ciudadanos para con su ciudad y su participación en la inclusión de los slums en ella es primordial para la recuperación de estos espacios que habían quedado aislados . La inclusión proporcionará un gran activo social a la ciudad debido al ingenio de la población de los slums. La ilusionada participación de esta gente en las diferentes iniciativas de la Universidad del BRAC, con sus aportaciones e ideas, augura un cambio de paradigma en el desarrollo de estos barrios.

Mas información:www.bracu.ac.bd


© F

unda

ción

Nue

va C

iuda

d

70

Barranquilla


Irene Quintáns

Baq


71C

ity to

City

Bar

celo

na F

AD

Aw

ard

Bar

ranq

uilla


72

Barranquilla

Murillando, Active Citizenship

Murillando promotes cultural processes led by education and the development of citizenship competences in the community of Calle Murillo through the participation of the residents. Art is used to raise awareness among them on the importance of heritage as well as of the need for security on the streets for both children and adults, for encouraging a model of coexistence and progress.

1,380,425 inhab., Colombia

Eng

lish


73

The Murillando initiative forms part of the Barranquilla 2013 bicentenary that celebrates having gained city status in 1813 and proposes to recover and embellish Calle Murillo, one of Barranquilla’s main thoroughfares. This celebration was extended to all residents so that they could appropriate its history and values, with such overwhelming commitment by the communal and community organizations that it was decided to extend the institutional intervention period to 2015.

The recovery and improvement of the public space introduces urban renewal and social cohesion strategies through the use of tools and practices for good administrative and social management. The improvement of urban fit-outs, together with sustainable measures, encouraged the participation of the residents in the management of Calle Murillo. The main goal was to achieve greater local development, more efficient public services and active and responsible citizens who, through spaces for debate and reflection, promote the creation of an administrative body for Calle Murillo.

At the same time Murillando integrates other awareness-raising and civic security programmes such as PEDIBUS: SAFE PATHS aimed at 22 educational institutions and which sets out to protect, care for and watch over children between 6 and 16 years old. This integral security system has the goal of recovering the streets for the children as a revitalizing strategy, together with other strategies for public transport implementation and the protection of communal spaces. A series of sporting events have also been established that promote the values of respect and tolerance in a city, Barranquilla, with wide cultural diversity. This integration is also achieved through graffiti and mural painting in order to enhance its historical value and undertake

campaigns for civic culture and caring for the public space of Calle Murillo, generating a network of Urban NeoArt artists.

In education, learning measures have been promoted on citizens’ skills and on raising awareness on the use of the city’s spaces and their interaction with them through participation and through learning about the problems that affect residents’ quality of life. The development of an app generated from the community’s knowledge allows people to identify trends and behaviours in order to efficiently manage them as well as a programme to monitor its evolution and to formulate new local development projects.

Murillando integrates art, popular and technical knowledge, connecting society and public institutions in administrative management, improving the surroundings and recovering communal areas. Adopting a role of co-responsibility and sharing a series of values and rules generates a feeling of belonging and drives forward progress, coexistence and respect for the heritage and for people.

More information:www.nuevaciudad.org

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dB

arra

nqui

lla


74C

atal

à

Barranquilla

Murillando, ciudadanía activa

Murillando promou activitats culturals a partir de l’educació i el desenvolupament de competències ciutadanes de la comunitat del carrer Murillo mitjançant la participació ciutadana. A través de l’art es pretén conscienciar la ciutadania sobre la importància del patrimoni, així com de la necessitat de seguretat als carrers tant per a infants com per a adults, per al foment de la convivència i el progrés.

1.380.425 hab., Colòmbia


75C

ity to

City

Bar

celo

na F

AD

Aw

ard

Bar

ranq

uillaMurillando és una iniciativa

emmarcada en el bicentenari de Barranquilla 2013 que celebra el seu pas de vila a ciutat el 1813, i proposa recuperar i embellir el carrer Murillo, una de les principals arteries de Barranquilla. Aquesta celebració s’ha aprofitat en favor de tota la ciutadania per apropiar-se de la seva història i els seus valors, amb un compromís tan aclaparador per part de les organitzacions comunals i comunitàries que es va decidir ampliar el període d’intervenció institucional fins al 2015.

La recuperació i la millora de l’espai públic introdueix estratègies de renovació urbana i cohesió social a partir d’eines i pràctiques per a una bona gestió administrativa i social. La millora de l’equipament urbà, juntament amb mesures sostenibles, va encoratjar la participació ciutadana en la gestió del carrer Murillo. L’objectiu principal era assolir un desenvolupament local més gran, uns serveis públics més eficients i una ciutadania activa i responsable, que mitjançant espais de debat i reflexió promogués la creació d’un ens administratiu del carrer Murillo.

Murillando integra altres programes de conscienciació i seguretat ciutadana, com Pedibús: Caminos Seguros, adreçat a vint-i-dues institucions educatives, el propòsit del qual recau en la protecció, la cura i la vigilància d’infants d’entre sis i setze anys. Aquest sistema integral de seguretat té com a objectiu la recuperació del carrer per als més petits com a estratègia de revitalització, juntament amb altres estratègies d’implementació del transport públic i la protecció dels espais comunitaris. També s’ha instaurat una sèrie de trobades esportives que promouen els valors de respecte i tolerància en una ciutat amb una gran diversitat cultural com és Barranquilla. Aquesta integració arriba també a través de

concursos de grafits i murals amb la finalitat de ressaltar el valor històric i desenvolupar campanyes de cultura ciutadana i cura de l’espai públic del carrer Murillo, amb la qual cosa es vol conformar una xarxa d’artistes de neoart urbà.

En el camp pedagògic s’han promogut mesures educatives sobre competències ciutadanes i de sensibilització sobre l’ús dels espais i la interacció amb la ciutat a través de la participació i el coneixement de les problemàtiques que afecten la qualitat de vida dels residents. Per aquest motiu, s’ha desenvolupat una aplicació informàtica, generada pel saber de la comunitat, que permet identificar les tendències i procediments per gestionar eficientment els comportaments i fer un seguiment de l’evolució del programa que permeti formular nous projectes de desenvolupament local.

Murillando integra art, saber popular i saber tècnic, i uneix societat i institucions públiques en la gestió administrativa, la millora de l’entorn urbà i la recuperació de les zones comunitàries. El fet d’assumir un rol de coresponsabilitat i compartir una sèrie de valors i regles genera un sentiment de pertinença que impulsa el progrés, la convivència i el respecte pel patrimoni i les persones.

Més informació:www.nuevaciudad.org


76C

aste

llano

Barranquilla

Murillando, ciudadanía activa

Murillando promueve los procesos culturales a partir de la educación y el desarrollo de competencias ciudadanas de la comunidad de la calle Murillo mediante la participación ciudadana. A través del arte se pretende concienciar a la ciudadanía de la importancia del patrimonio, así como de la necesidad de seguridad en las calles tanto para niños como para adultos, para el fomento de la convivencia y el progreso.

1.380.425 hab., Colombia


77C

ity to

City

Bar

celo

na F

AD

Aw

ard

Bar

ranq

uillaMurillando es una iniciativa

enmarcada en el bicentenario de Barranquilla 2013, que celebra su paso de villa a ciudad en 1813, y propone recuperar y embellecer la calle Murillo, una de las principales arterias de Barranquilla. Esta celebración se ha aprovechado en favor de toda la ciudadanía para apropiarse de su historia y sus valores, con un compromiso tan abrumador por parte de las organizaciones comunales y comunitarias que se decidió ampliar el periodo de intervención institucional hasta 2015.

La recuperación y la mejora del espacio público introduce estrategias de renovación urbana y cohesión social a partir de herramientas y prácticas para una buena gestión administrativa y social. La mejora del equipamiento urbano, junto con medidas sostenibles, alentó a la participación ciudadana en la gestión de la calle Murillo. El objetivo principal era lograr un mayor desarrollo local, unos servicios públicos más eficientes y una ciudadanía activa y responsable, que mediante espacios de debate y reflexión promoviera la creación de un ente administrativo de la calle Murillo.

Murillando integra a la vez otros programas de concienciación y seguridad ciudadana, como Pedibús: Caminos Seguros, dirigido a veintidós instituciones educativas, cuyo propósito es proteger, cuidar y vigilar a niños de entre seis y dieciséis años. Este sistema integral de seguridad tiene como objetivo recuperar la calle para los niños como estrategia de revitalización, junto con otras estrategias de implementación del transporte público y protección de espacios comunitarios. También se ha instaurado una serie de encuentros deportivos que promueven los valores de respeto y tolerancia en una ciudad con una gran diversidad cultural como es Barranquilla. Esta integración llega también a través de concursos de grafitis y murales con el fin de

resaltar el valor histórico y desarrollar campañas de cultura ciudadana y cuidado del espacio público de la calle Murillo, con lo que se quiere conformar una red de artistas de neoarte urbano.

En el campo pedagógico se han promovido medidas educativas sobre competencias ciudadanas y de sensibilización sobre el uso de los espacios y la interacción con la ciudad a través de la participación y el conocimiento de las problemáticas que afectan a la calidad de vida de los residentes. Por este motivo se ha desarrollado una aplicación informática, generada por el saber de la comunidad, que permite identificar las tendencias y procedimientos para una gestión eficiente de los comportamientos y un control de la evolución del programa que permita la formulación de nuevos proyectos de desarrollo local.

Murillando integra arte, saber popular y saber técnico, y une sociedad y instituciones públicas en la gestión administrativa, la mejora del entorno urbano y la recuperación de las zonas comunitarias. El hecho de asumir un rol de corresponsabilidad y compartir una serie de valores y reglas genera un sentimiento de pertenencia e impulsa el progreso, la convivencia y el respeto por el patrimonio y las personas.

Mas información:www.nuevaciudad.org


© Jo

ana

Cam

eira

78

Bosaso


Joana Cameira

Bso


79C

ity to

City

Bar

celo

na F

AD

Aw

ard

Bos

aso


80

Bosaso

Planning without budget

The goal of this initiative is the integration of all the sectors of the population by restructuring the city into a more orderly and habitable space. This task takes place within the framework of legal and institutional reforms, personnel training in different spheres and the creation of public-private partnerships for the city’s economic and social development.

700,000 inhab., Somalia

Eng

lish


81

Under Bosaso’s more than 40-degree heat, thousands of families fled the war to take refuge in the city and created overpopulated districts in the largest city on Somalia’s north-western coast. In 2006 an innovative project was developed, one that without financial means embarked on a major humanitarian task, designing the districts into groupings of shelters, small alleys and squares and organizing urban planning training courses for young community leaders. This is how the districts left behind their labyrinthine, stifling streets and opened up to the city.

This project was later denominated Horn of Africa and Yemen 2013, which planned the creation of a compact city with a consolidated urban grid to allow for the efficient and cost-effective maintenance of public services. To achieve this, negotiations were initiated with the government and with personalities, who donated land for the refugees where local companies built basic hubs of shelters which were completed by the residents themselves, who then obtained landholding documents. The construction of new districts implies building a new community in an atmosphere of respect and social cohesion that thanks to recreational facilities allows the different groups to interact, thus reducing social segregation.

UN-Habitat, together with local institutions and businesses, drew up various urban development plans with durable solutions covering resettlement, reintegration and the protection of the agricultural reserve, which was crucial to ensure a sustainable source of food. Another strategy is to increase access to education and healthcare, refurbishing and building schools, faculties, health centres and latrines, training teachers and doctors and building a network to supply potable water and electricity. Thanks to the new planning, the risk

of fire was reduced by establishing an efficient public-private waste collection system that allows waste to be recycled and reused.

In order to build a solid citizenship base, technical, economic and legal advice was given to the leaders and representatives of local consortiums to strengthen their capabilities and create a pact between sustainable management and economic as well as social benefit. These measures can only be implemented through negotiation and the participation of stakeholder groups, seeking to find an agreement that entails commitment and action, one in which both women and young people have a vote.

The initiative launched in 2006 boosted the confidence of the refugee families, who confronted landowners and called for regulatory legislation from the government. This attracted investment from different organizations, leading to the 2013 project that included other countries such as Ethiopia, Kenya, Djibouti and Yemen, shining a light of humanity and optimism for the future.

More information:www.unhabitat.org

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dB

osas

o


82

Cat

alà

Bosaso


L’objectiu d’aquesta iniciativa és la integració de tots els sectors de la població mitjançant la reestructuració de la ciutat en un espai més ordenat i habitable. Aquesta tasca s’ha desenvolupat en el marc de reformes legals i institucionals, la formació de personal en diferents àmbits i la creació d’associacions publicoprivades per al desenvolupament econòmic i social de la ciutat.

700.000 hab., Somàlia


83

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dB

osas

oSuportant els més de 40 ºC de Bossaso, milers de famílies es van refugiar a la ciutat fugint de la guerra i van crear barris superpoblats a la ciutat més gran de la costa nord-oest de Somàlia. El 2006 es va desenvolupar un projecte innovador que sense possibilitats econòmiques va permetre dur a terme una gran tasca humanitària en projectar els barris en agrupacions de refugis, petits carrerons i places, i organitzar cursos formatius de planificació urbana per als joves líders de la comunitat. D’aquesta manera els barris van deixar enrere els seus laberíntics carrers asfixiants i es van obrir a la ciutat.

Aquest projecte va ser recollit més tard, el 2013, sota el nom de Horn of Africa and Yemen, i presentava la creació d’una ciutat compacta amb una trama urbana consolidada que permetia un manteniment eficaç i rendible dels serveis públics. Per a aquesta comesa es van iniciar negociacions amb el Govern i diverses personalitats que van donar terres en favor dels refugiats, on empreses locals van construir nuclis bàsics de refugis que van ser conclosos pels mateixos residents, els quals finalment van obtenir els documents de tinença. La construcció d’aquests nous barris implicava la construcció d’una nova comunitat en un entorn de respecte i cohesió social, que gràcies a les instal·lacions recreatives construïdes permet la interacció entre els diferents grups, la qual cosa redueix, així, la segregació social.

UN-Habitat, juntament amb institucions i empreses locals, va dissenyar diferents plans urbanístics amb solucions duradores en el reassentament, la reintegració i la protecció de la reserva agrària, fonamental per garantir una font sostenible d’aliments. Una altra estratègia va ser incrementar les possibilitats d’accés a l’educació i la sanitat rehabilitant i construint

escoles, facultats, centres sanitaris i latrines, entrenant professors i metges, i construint una xarxa distribuïdora d’aigua potable i electricitat. Gràcies a la nova planificació, el risc d’incendis es va reduir a causa de l’establiment d’un eficaç sistema de recol·lecció de residus publicoprivat, que en permet el reciclatge.

Per construir una base ciutadana sòlida es va facilitar orientació tècnica, econòmica i jurídica als líders i representants dels consorcis locals per enfortir les seves capacitats i crear un pont entre la gestió sostenible i el benefici economicosocial. Aquestes mesures només es poden obtenir mitjançant la negociació i la participació de tots els grups involucrats i intentant arribar a acords que impliquin compromís i acció ciutadana, i en els quals tant dones com joves puguin expressar el seu vot.

El projecte iniciat el 2006 va fomentar la confiança de les famílies refugiades que es van enfrontar als terratinents i van reclamar al Govern lleis reguladores. Aquest fet va atraure inversions de diferents organitzacions i va desembocar en el projecte de 2013, que va incloure altres països, com Etiòpia, Kenya, Djibouti i el Iemen, i va proporcionar una llum d’humanitat i optimisme per al futur.

Més informació:www.unhabitat.org


84

Cas

tella

no

Bosaso


El objetivo de esta iniciativa es la integración de todos los sectores de la población mediante la reestructuración de la ciudad en un espacio más ordenado y habitable. Este cometido se desarrolla en el marco de reformas legales e institucionales, la formación de personal en diferentes ámbitos y la creación de asociaciones publico-privadas para el desarrollo económico y social de la ciudad.

700.000 hab., Somalia


85

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dB

osas

oSoportando los más de 40 ºC de Bossaso, miles de familias se refugiaron en la ciudad huyendo de la guerra y crearon barrios superpoblados en la mayor ciudad de la costa noroeste de Somalia. En 2006 se desarrolló un proyecto innovador que sin posibilidades económicas permitió llevar a cabo una gran labor humanitaria al proyectar los barrios en agrupaciones de refugios, pequeños callejones y plazas, y organizar cursos formativos de planificación urbana para jóvenes líderes de la comunidad. Fue así cómo los barrios dejaron atrás sus laberínticas calles asfixiantes y se abrieron a la ciudad.

Este proyecto fue recogido más tarde, en 2013, bajo el nombre de Horn of Africa and Yemen, y presentaba la creación de una ciudad compacta con una trama urbana consolidada que permitiera un eficiente y rentable mantenimiento de los servicios públicos. Para este cometido se iniciaron negociaciones con el Gobierno y varias personalidades que donaron tierras en favor de los refugiados, donde empresas locales construyeron núcleos básicos de refugios que fueron concluidos por los propios residentes, los cuales obtuvieron los documentos de tenencia. La construcción de nuevos barrios implica la idea de construir una nueva comunidad, en un entorno de respeto y cohesión social, que gracias a instalaciones recreativas permite la interacción entre los diferentes grupos, lo que reduce la segregación social.

UN-Habitat, junto con las instituciones y empresas locales, preparó varios planes urbanísticos con soluciones duraderas en el reasentamiento, la reintegración y la protección de la reserva agrícola, fundamental en la garantía de una fuente sostenible de alimentos. Otra estrategia es incrementar el acceso a la educación y la sanidad rehabilitando y construyendo escuelas,

facultades, centros sanitarios y letrinas, entrenando a profesores y médicos, así como construyendo una red distribuidora de agua potable y electricidad. Gracias a la nueva planificación, el riesgo de incendios se redujo debido al establecimiento de un eficiente sistema de recolección de desechos público-privado, que permite su reciclaje y reutilización.

Para construir una base ciudadana sólida se suministró orientación técnica, económica y jurídica a los líderes y representantes de los consorcios locales para fortalecer sus capacidades y crear un entendimiento entre gestión sostenible y beneficio económico-social. Estas medidas solo se pueden obtener mediante la negociación y la participación de los grupos implicados e intentando llegar a un acuerdo que conlleve compromiso y acción, y en el cual tanto las mujeres como los jóvenes tengan su voto.

La iniciativa de 2006 fomentó la confianza de las familias refugiadas que se enfrentaron a los terratenientes y reclamaron al Gobierno leyes reguladoras. Este hecho atrajo la inversión de diferentes organizaciones y desembocó en el proyecto de 2013, que incluyó otros países, como Etiopía, Kenia, Yibuti y Yemen, y proporcionó una luz de humanidad y optimismo para el futuro.

Mas información:www.unhabitat.org


© T

erra

Am

ada

Vol

unte

ers

86

Covas do Monte

Cdm


Ibay Rigby


87

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dC

ovas

do

Mon

te


88

Covas do Monte

Terra Amada Initiative

Terra Amada, an initiative of the Catholic University in Viseu, Portugal, has the goal of recovering Portugal’s architectural heritage. The contribution of local students, residents and authorities makes it possible to restore and boost the quality of life and appeal of a Portuguese inland village, Covas do Monte.

45 inhab., Portugal

Eng

lish


89

The Terra Amada initiative was launched as part of the Architecture Course of the Catholic University of Portugal at Viseu with the goal of rescuing and preserving the rural heritage, improving the quality of life of its inhabitants and boosting local development. Covas do Monte was chosen for its architectural wealth and urbanistic value, for its potential in the development of new activities to bring the village to life, for the need for intervention and for its proximity to Viseu, allowing work to be undertaken throughout the course.

In the summer of 2013 the 45 inhabitants of the village, mostly elderly with mobility and self-sufficiency problems and closely attached to the land, met 60 volunteer students (who filled the places in just over three days). The experience had 0 cost, as the students were lodged in the homes of the villagers, and the contribution of the region’s construction companies was sought for the materials, in total 100,000€ for materials and logistical expenses.

A total of seven buildings have been restored. Particularly noteworthy is the intervention on the farming heritage, which comprises an oil mill dating from 1819 and the water mill, which is still in use. Both have been fully restored, machinery included, to enable them to be visited. A barn has also been restored as well as a stable that was in very poor condition. The tracks to the mills and a path connecting two parts of the village via a cliff, which was not safe for neighbours and herds, have been restored.

The homes of two elderly women without resources now enjoy running water and electricity, are less cold in winter, have restored or new furniture and easier access. The old school, the only village meeting point, has seen

an improvement in its circumstance for the enjoyment of all the residents.

The project’s benefits have been economic, social and cultural. Firstly, tourist activity is starting to develop, as the most noteworthy elements can now be visited. Secondly, the intergenerational value is considerable: future Portuguese or foreign architects acquire the experience of having entered into contact with the country’s society and rural heritage (four students are using the experience in their Master’s degree thesis). For the residents of Covas do Monte, it is very important to observe how their village is visited by school groups to grasp the region’s landscape heritage. Culturally, Covas do Monte has become a part of the country’s heritage map.

Following the success of this first edition, Terra Amada is setting out on the second edition near Viseu, in the municipality of Vale de Papas, and a team has been formed in Lisbon to open up new projects. More information:www.terramada.PT

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dC

ovas

do

Mon

te


90

Cat

alà

Covas do Monte

Iniciativa Terra Amada

Terra Amada, una iniciativa de la Universitat Catòlica Portuguesa de Viseu, té com a objectiu la recuperació de l’herència arquitectònica del país lusità. La contribució d’estudiants, residents i autoritats locals fa possible restaurar i potenciar la qualitat de vida i l’atractiu d’una vila interior de Portugal, Covas do Monte.

45 hab., Portugal


91

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dC

ovas

do

Mon

teLa iniciativa Terra Amada va néixer en el si del Curs d’Arquitectura de la Universitat Catòlica Portuguesa de Viseu amb l’objectiu de rescatar i preservar el patrimoni rural, millorar la qualitat de vida dels seus habitants i potenciar el desenvolupament local. Es va escollir Covas do Monte per la seva riquesa arquitectònica i el seu valor urbanístic, pel seu potencial en el desenvolupament de noves activitats que donin vida al poble, per la necessitat d’intervenció i per la proximitat amb Viseu, la qual cosa va permetre un treball continuat al llarg del curs.

L’estiu de 2013 va tenir lloc la trobada dels quaranta-cinc habitants de la localitat, la majoria gent gran, amb problemes de mobilitat i autonomia, i molt lligats al camp, amb seixanta estudiants voluntaris (que van omplir les places en poc més de tres dies). L’experiència ha tingut un cost zero, ja que els estudiants es van allotjar a casa dels habitants del poble i es va buscar la contribució d’empreses de construcció de la regió per als materials. En conjunt, materials i logística valorats en 100.000 €.

En total s’han restaurat set edificis. Destaca la intervenció en el patrimoni agrícola, compost pel molí d’oli, que data de 1819, i el molí d’aigua, encara en ús, que s’han restaurat completament, maquinària inclosa, per permetre visites. També s’han restaurat un graner i una quadra en molt mal estat. Així mateix, s’han condicionat els camins als molins i un camí que connecta dues parts del poble per un penya-segat i que no era segur ni per als veïns ni per als ramats.

Els habitatges de dues ancianes sense recursos disposen ara d’aigua corrent i d’electricitat, de mobiliari restaurat o nou i d’accessos més fàcils. S’ha millorat l’estat de l’antiga escola, únic punt de trobada del poble, perquè en puguin gaudir tots els veïns.

Els beneficis del projecte han estat econòmics, socials i culturals. En primer lloc, l’activitat turística comença a desenvolupar-se en poder ser visitats els elements més destacables. En segon lloc, el valor intergeneracional és destacable: futurs arquitectes portuguesos o estrangers incorporen l’experiència d’haver entrat en contacte amb la societat i el patrimoni rural del país (quatre estudiants utilitzen aquesta experiència per al seu projecte de final de màster). Per als residents de Covas do Monte és molt important observar que grups escolars visiten el seu poble per comprendre l’herència paisatgística de la regió. Culturalment, Covas do Monte ha passat a formar part del mapa patrimonial del país.

Arran de l’èxit d’aquesta primera edició, Terra Amada inicia la segona edició a prop de Viseu, al municipi de Val de Papas, i a Lisboa ha sorgit un equip per obrir nous projectes.

Més informació:www.terramada.PT


92

Cas

tella

no

Covas do Monte

Iniciativa Terra Amada

Terra Amada, una iniciativa de la Universidad Católica Portuguesa de Viseu, tiene como objetivo la recuperación de la herencia arquitectónica del país luso. La contribución de estudiantes, residentes y autoridades locales hace posible restaurar y potenciar la calidad de vida y el atractivo de una villa interior de Portugal, Covas do Monte.

45 hab., Portugal


93

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dC

ovas

do

Mon

teLa iniciativa Terra Amada nació en el seno del Curso de Arquitectura de la Universidad Católica Portuguesa de Viseu con el objetivo de rescatar y preservar el patrimonio rural, mejorar la calidad de vida de sus habitantes y potenciar su desarrollo local. Se escogió Covas do Monte por su riqueza arquitectónica y su valor urbanístico, por su potencial en el desarrollo de nuevas actividades que den vida al pueblo, por la necesidad de intervención y por la proximidad con Viseu, lo que permitió un trabajo continuado a lo largo del curso.

En verano de 2013 tuvo lugar el encuentro de los cuarenta y cinco habitantes de la localidad, en su mayoría gente mayor, con problemas de movilidad y autonomía y muy ligados al campo, con sesenta estudiantes voluntarios (que llenaron las plazas en poco más de tres días). La experiencia ha tenido un coste cero, ya que los estudiantes se hospedaron en las casas de los habitantes del pueblo y se buscó la contribución de empresas de construcción de la región para los materiales. En conjunto, 100.000 € para gastos de material y logística.

En total se han restaurado siete edificios. Destaca la intervención en el patrimonio agrícola, compuesto por el molino de aceite, que data de 1819, y el molino de agua, todavía en uso, que se han restaurado completamente, maquinaria incluida, para posibilitar visitas. También se han restaurado un granero y una cuadra en muy mal estado. Asimismo se han acondicionado los caminos a los molinos y un camino que conecta dos partes del pueblo por un acantilado y que no era seguro ni para los vecinos ni para los rebaños.

Las viviendas de dos ancianas sin recursos cuentan ahora con agua corriente y electricidad, mobiliario restaurado o nuevo y accesos más fáciles. Se ha mejorado el estado de

la antigua escuela, único punto de encuentro del pueblo, para el disfrute de todos los vecinos.

Los beneficios del proyecto han sido económicos, sociales y culturales. En primer lugar, la actividad turística empieza a desarrollarse al poder ser visitados los elementos más destacables. En segundo lugar, el valor intergeneracional es notable: futuros arquitectos portugueses o extranjeros incorporan la experiencia de haber entrado en contacto con la sociedad y el patrimonio rural del país (cuatro estudiantes utilizan esta experiencia para su proyecto de fin de máster). Para los residentes de Covas do Monte, es muy importante observar que grupos escolares visitan su pueblo para comprender la herencia paisajística de la región. Culturalmente, Covas do Monte ha pasado a formar parte del mapa patrimonial del país.

A raíz del éxito de esta primera edición, Terra Amada inicia la segunda edición cerca de Viseu, en el municipio de Vale de Papas, y en Lisboa ha surgido un equipo para abrir nuevos proyectos.

Mas información:www.terramada.PT


© D

enni

s G

ilber

t

94

Durban


Ibai Rigby

Dur


95

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dD

urb

an


96

Durban

Warwick Junction iTRUMP (inner Thekwini Regeneration & Urban Management Programme)

The renovation of the market is the star of Warwick Junction iTRUMP, combining efficient infrastructures that incorporate the black economy into urban development plans. The project gives the traders the opportunity of participating in negotiations on their needs and aspirations in regard to the market and the district, integrating other security- and hygiene-related initiatives.

595,061 inhab., South Africa

Eng

lish


97

The district of Warwick Junction has made of the street traders one of the symbols of the city. Whilst in the rest of South Africa and in other countries the aim is to banish this type of sale, Warwick integrates it and facilitates its business opportunities. Thus the aim is to leave behind the marginalization suffered during the apartheid period and to integrate a very important economic asset through the market. The iTRUMP project was put forward as an urban regeneration programme focused on integrating the black economy and on security, which in economic terms has benefited in regard to employment and trade. The renovation of the market facilities, with public services, health centres and schools, has transformed this area.

This prosperous historic market accommodates street sellers and other black economy workers, who bring a vibrant bustle to the district. It is divided into different zones: an area for herbs and traditional medicines to attract local tourism; a food and fresh produce area with infrastructures adapted to conserving them and ensuring their quality; an area for cooking bovine heads (a traditional dish) fitted with hobs and flues to evacuate smoke; a centre for repurchasing materials for recycling them and the central street area of the market, intended for the Muslim community.

The creation of a fresh produce space gave work to many local farmers and stockbreeders, who supply food at low cost and therefore make it affordable for all social strata in the area. In addition to the obvious implicit job opportunities, it provides a sustainable food production method that is not dependent on imports, thus collaborating in local development and in sustainability.

The project led to other related initiatives such as Traders Against

Crime. They were trained by the South African police service, who taught the traders how to make arrests, resulting in a drop in both small-scale crime and in more serious crime. With this level of gain and security, the traders were able to invest and develop their businesses, with the opportunity to prosper and maintain the long-term sustainability of their business.

This initiative was an example of creativity and union between citizens and city council, empowering the residents, blending utilitarianism and aesthetics. The city, far from ignoring its citizens, welcomes them, listens to them and responds to their needs, in a safe environment. The financial returns represent a constant process of urban regeneration and social quality thanks to the adoption of the Black Economic Empowerment Policy. The non-punitive measures applied have ensured the thrust of this initiative, creating essential confidence between administration and traders.

More information:www.marketsofwarwick.co.za

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dD

urb

an


98

Cat

alà

Durban


La renovació del mercat és l’objectiu de Warwick Junction iTRUMP combinant unes bones infraestructures amb la incorporació de l’economia submergida en els plans urbanístics. El projecte dóna l’oportunitat als comerciants de participar en les negociacions sobre les seves necessitats i aspiracions envers el mercat i el barri integrant altres iniciatives relacionades amb la seguretat i la higiene.

595.061 hab., Sud-àfrica


99

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dD

urb

anEl districte de Warwick Junction ha convertit els comerciants ambulants en un dels símbols de la ciutat; mentre que a la resta de Sud-àfrica i altres països es pretén eliminar aquest tipus de venda, Warwick la integra i facilita les seves possibilitats de negoci. D’aquesta manera, s’ambiciona deixar enrere la marginació patida durant el període de l’apartheid i integrar un actiu econòmic molt important a través del mercat. El projecte iTRUMP es va proposar com un programa de regeneració urbana centrat en la integració de l’economia submergida i la seguretat, que en termes econòmics s’ha vist beneficiat en concepte d’ocupació i comerç. La renovació de les instal·lacions del mercat amb serveis públics, centres sanitaris i escoles ha transformat completament aquesta zona.

Aquest pròsper mercat històric allotja venedors ambulants i altres treballadors de l’economia submergida que proporcionen un vibrant enrenou al districte. Aquest es divideix en diferents seccions: la zona d’herbes i medicines tradicionals, per atraure el turisme intern; la zona de menjars i productes frescos, amb infraestructures adaptades per garantir-los i conservar-los; la zona de cuines de caps de boví (exquisidesa tradicional), proveïda de plaques de cuina i xemeneies per evacuar el fum; el centre de recompra de materials per reciclar-los, i la zona del carrer central del mercat, destinada a la comunitat musulmana.

La creació d’un espai de productes frescos va donar feina a molts agricultors i ramaders locals, que subministren aliments a baix cost i, per tant, accessibles a tots els estrats socials de la zona. Tret de les evidents oportunitats de feina implícites que proporciona un mitjà sostenible i independent de la importació, també es col·labora amb el desenvolupament local i la sostenibilitat.

El projecte va comportar altres iniciatives, com ara Comerciants Contra el Crim, que van ser entrenats pel servei de policia sud-africana en matèria de detencions i primers auxilis, amb el resultat d’una disminució tant dels delictes menors com dels més greus. Amb aquest nivell de lucre i seguretat, els comerciants van ser capaços d’invertir en els seus negocis i desenvolupar-los amb oportunitats de prosperar i mantenir la sostenibilitat del negoci a llarg termini.

Aquesta iniciativa ha estat un exemple de creativitat i unió entre ciutadans i Ajuntament, que ha possibilitat la presa de la ciutat per part dels seus habitants fusionant utilitarisme i estètica. La ciutat, lluny d’ignorar els seus ciutadans, els acull, els escolta i respon a les seves demandes en un entorn segur. El retorn econòmic suposa un constant procés de regeneració urbana i qualitat social gràcies a l’adopció de la política econòmica submergida. Les mesures aplicades, no punitives, han assegurat l’assoliment d’aquesta iniciativa i han creat una confiança primordial entre l’Administració i els comerciants.

Més informació:www.marketsofwarwick.co.za


100

Cas

tella

no

Durban


La renovación del mercado es el objetivo de Warwick Junction iTRUMP combinando unas eficientes infraestructuras con la incorporación de la economía sumergida a los planes urbanísticos. El proyecto da la oportunidad a los comerciantes de participar en las negociaciones acerca de sus necesidades y aspiraciones para con el mercado y el barrio integrando otras iniciativas relacionadas con la seguridad y la higiene.

595.061 hab., Sudáfrica


101

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dD

urb

anEl distrito de Warwick Junction ha convertido a los comerciantes ambulantes en uno de los símbolos de la ciudad. Mientras que en el resto de Sudáfrica y en otros países se quiere eliminar este tipo de venta, Warwick la integra y facilita sus posibilidades de negocio. De esta manera, se pretende dejar atrás la marginación sufrida durante el período del apartheid e integrar un activo económico muy importante a través del mercado. El proyecto iTRUMP fue propuesto como un programa de regeneración urbana, centrado en la integración de la economía sumergida y la seguridad, que en términos económicos se ha visto beneficiado en concepto de empleo y comercio. La renovación de las instalaciones del mercado con servicios públicos, centros sanitarios y escuelas ha transformado completamente esta zona.

Este próspero mercado histórico aloja a vendedores ambulantes y otros trabajadores de la economía sumergida que proporcionan un vibrante ajetreo al distrito. Este se divide en diferentes zonas: un área de hierbas y medicinas tradicionales para atraer el turismo local; un área de comidas y productos frescos con infraestructuras adaptadas para la conservación y garantía de estos; un área de cocinas de cabezas de bovino (manjar tradicional), provista de placas de cocina y chimeneas para evacuar el humo; un centro de recompra de materiales para su reciclaje, y el área de la calle central del mercado, destinada a la comunidad musulmana.

La creación de un espacio de productos frescos dio trabajo a muchos agricultores y ganaderos locales que suministran alimentos a bajo coste y, por tanto, accesible a todos los estratos sociales de la zona. Aparte de las evidentes oportunidades de empleo implícitas, proporciona un método sostenible independiente de

la importación, con lo que se colabora al desarrollo local y la sostenibilidad.

El proyecto conllevó otras iniciativas a su alrededor, como Comerciantes Contra el Crimen, que fueron entrenados por el servicio de policía de Sudáfrica en materia de detenciones y primeros auxilios, con el resultado de una disminución tanto de los delitos menores como de los más graves. Con este nivel de lucro y seguridad, los comerciantes fueron capaces de invertir en sus negocios y desarrollarlos con oportunidades de prosperar y mantener la sostenibilidad del negocio a largo plazo.

Esta iniciativa ha sido un ejemplo de creatividad y unión entre ciudadanos y Ayuntamiento, que ha posibilitado la toma de la ciudad por parte de sus habitantes fusionando utilitarismo y estética. La ciudad, lejos de ignorar a sus ciudadanos, los acoge y escucha y responde a sus necesidades en un entorno seguro. El retorno económico supone un constante proceso de regeneración urbana y calidad social gracias a la adopción de la política económica sumergida. Las medidas aplicadas, no punitivas, han asegurado el impulso de esta iniciativa y han creado una confianza primordial entre Administración y comerciantes.

Mas información:www.marketsofwarwick.co.za


© P

alac

io d

o Te

nent

e©

Sar

dinh

a de

Pap

el

102

Faro


Bruno Lage

Fao


103

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dFa

ro


104

Faro

Estamos na Baixa!

The initiative is a wake-up call for the centre of Faro against depopulation and has led to opening up new stores that revitalize both the area’s economic activity and its streets. The new neighbours participate in this project, which is committed to sustainability, the arts, innovation and local identity. It has activated the centre of Faro, which seeks to become a model for other cities with youth unemployment.

65,000 inhab., Portugal

Eng

lish


105

The centre of Faro had become a ghost town owing to the so-called “Doughnut Effect” phenomenon. Social and urban desertification had led to the deterioration of buildings and an imbalance in the city’s general competitiveness. This is why a strategy was designed in 2013 to combat this dilapidation process through “Estamos na Baixa!”. The resounding success of the initiative was the trigger for other initiatives, and so at the start of this year it was repeated in a more officialised way under the name of “Activar a Baixa!”. This project brought together five local agents to give shape to a network of cooperation and revitalization of the centre with the aim of strengthening Faro’s identity and culture by disseminating its roots and traditions.

Thanks to the voluntary work of the leaders of FARO 1540, the initiative did not generate any costs and so seeks to become a model for urban revitalization and for encouraging economic activity. The goal is to ensure the competitiveness of the businesses and to combat youth unemployment in the Algarve by driving forward initiatives promoted by young people and creating jobs that contribute to greater social cohesion within the city of Faro.

A competition facilitated the opening of 5 stores in empty premises in the centre of Faro, giving priority to shops that were innovative, creative, cultural and concerned with the environment and Faro’s identity. The winners of this competition benefited from gradually escalating rents of between 200-300€/month, leading to the creation of seven jobs. This gave the young people of Faro the opportunity of making their dreams come true, helping them to create their own businesses and awakening an entrepreneurial mentality

among them. The 5 winning shops dealt in crafts, recycling and businesses dedicated to the sale and repair of musical instruments. Another important point was the rehabilitation of the “Palácio do Tenente”, a stately home that was converted for use as a museum space in which to stage concerts, parties and exhibitions. These initiatives attracted many young people, who settled in the centre and brought a new dynamic to the streets of Faro.

The aim is to open another 5 stores during 2014. This will give further economic thrust to the area as well as its residents. Fostering youth initiatives also brings about an improvement in the entire city’s mood when observing the possibilities entailed by “Estamos na Baixa!”. This spurs on the residents to make the most of their capabilities and encourages initiative, imbuing the city with an energetic, bold entrepreneurial spirit that has translated into an increase in social cohesion thanks to the citizens’ achievements. The ease of application and low cost is an accomplishment in urban regeneration that has already been implemented by many other Algarve town councils in their respective towns.

More information:www.faro1540.org

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dFa

ro


106

Cat

alà

Faro

Estamos na Baixa!

La iniciativa és un revulsiu contra la despoblació del centre de Faro, amb l’obertura de nous comerços que revitalitzen tant l’activitat econòmica com els seus carrers. Els nous veïns participen en aquest projecte compromès amb la sostenibilitat, les arts, la innovació i la identitat local per mitjà d’una activació del centre de Faro que pretén ser el model per a altres ciutats amb un elevat índex d’atur juvenil.

65.000 hab., Portugal


107

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dFa

roEl centre de Faro s’ha convertit en un poble fantasma a causa del fenomen anomenat «efecte dònut». La desertificació social i urbana ha provocat el deteriorament d’edificis i el desequilibri en la competitivitat general de la ciutat. Per aquest motiu, el 2013 es va dissenyar una estratègia per combatre aquest procés de desgast a partir d’Estamos na Baixa!. L’èxit aclaparant de la iniciativa el va convertir en el percussor d’altres iniciatives, motiu pel qual a principis d’aquest any es va repetir l’experiència d’una manera més oficialitzada sota el nom d'Activar a Baixa! Aquest projecte va unir cinc agents locals que conformen una xarxa de cooperació i revitalització del centre, amb la finalitat de refermar la identitat de Faro a través de la difusió de les seves arrels i tradicions.

Gràcies al treball voluntari dels líders de Faro 1540, la iniciativa no va generar cap cost, motiu pel qual vol esdevenir un model de revitalització urbana i foment de l’activitat econòmica. L’objectiu és assegurar la competitivitat dels negocis i combatre la desocupació juvenil de l’Algarve impulsant iniciatives promogudes per joves i creant llocs de treball que contribueixin a incrementar la cohesió social dins la ciutat de Faro.

Mitjançant un concurs es va facilitar l’obertura de cinc botigues en locals buits del centre de Faro. Es va donar prioritat a comerços innovadors, creatius, culturals i preocupats pel medi ambient i la identitat cultural de Faro. Els guanyadors d’aquest concurs es van beneficiar d’un lloguer gradual d’entre 200–300 €/mes, cosa que va permetre la creació de set llocs de treball. Aquest fet va donar l’oportunitat als joves de Faro de realitzar els seus somnis, ja que els va ajudar a crear els seus propis negocis i els va despertar la mentalitat emprenedora. Les

cinc botigues guanyadores estaven relacionades amb l’artesania, el reciclatge i els negocis dedicats a la venda i reparació d’instruments musicals. Un altre punt important va ser la rehabilitació del Palácio do Tenente, una casa senyorial que es va convertir en un espai museístic on celebrar concerts, festes i exhibicions. Aquestes iniciatives van atraure molta gent jove que es va instal·lar al centre i que va aportar dinamisme i vitalitat als carrers de Faro.

Durant l’any 2014 es pretén obrir cinc botigues més, que suposaran un altre revulsiu econòmic per a la zona i per als seus residents. El foment de la iniciativa juvenil també suposarà una millora de l’estat d’ànim de tota la ciutat en observar les possibilitats que existeixen mitjançant Estamos na Baixa! Això impulsa la ciutadania a esprémer les seves capacitats i fomenta l’emprenedoria, la qual cosa imbueix la ciutat d’un esperit enèrgic, agosarat i emprenedor que s’ha traduït en un augment de la cohesió social gràcies als èxits dels mateixos ciutadans. La facilitat d’aplicar aquesta iniciativa i el seu baix cost suposen un èxit en la regeneració urbana, per la qual cosa ja l’han implementant altres ajuntaments de l’Algarve a les seves ciutats respectives.

Més informació:www.faro1540.org


108

Cas

tella

no

Faro

Estamos na Baixa!

La iniciativa es un revulsivo para el centro de Faro contra la despoblación, con la apertura de nuevos comercios que revitalizan tanto la actividad económica como sus calles. Los nuevos vecinos participan en este proyecto, comprometido con la sostenibilidad, las artes, la innovación y la identidad local, mediante una activación del centro de Faro que quiere ser modelo para otras ciudades con paro juvenil.

65.000 hab., Portugal


109

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dFa

roEl centro de Faro se ha convertido en un pueblo fantasma debido al fenómeno llamado «efecto dónut». La desertificación social y urbana ha provocado el deterioro de edificios y un desequilibrio en la competitividad general de la ciudad. Por este motivo, en 2013 se diseñó una estrategia para combatir este proceso de desgaste a partir de Estamos na Baixa! El éxito arrollador de la iniciativa lo convirtió en el percutor de otras iniciativas, por lo que a principios de este año se repitió de una manera más oficializada bajo el nombre de Activar a Baixa! Este proyecto unió cinco agentes locales que conforman una red de cooperación y revitalización del centro, con el fin de fortalecer la identidad y la cultura de Faro a través de la difusión de sus raíces y tradiciones.

Gracias al trabajo voluntario de los líderes de Faro 1540, la iniciativa no generó ningún coste, por lo que quiere convertirse en un modelo de revitalización urbana y fomento de la actividad económica. El objetivo es asegurar la competitividad de los negocios y combatir el desempleo juvenil del Algarve impulsando iniciativas promovidas por jóvenes y creando puestos de trabajo que contribuyan a una mayor cohesión social dentro de la ciudad de Faro.

A través de un concurso se facilitó la apertura de cinco tiendas en locales vacíos del centro de Faro. Se dio prioridad a los comercios innovadores, creativos, culturales y preocupados por el medio ambiente y la identidad cultural de Faro. Los ganadores de este concurso se beneficiaron de un alquiler gradual de entre 200–300 €/mes, lo que permitió la creación de siete puestos de trabajo. Esto dio la oportunidad a los jóvenes de Faro de realizar sus sueños, ya que les ayudó a crear sus propios negocios y despertó en ellos una mentalidad emprendedora. Las cinco tiendas ganadoras eran de artesanía,

reciclaje y negocios dedicados a la venta y reparación de instrumentos musicales. Otro punto importante fue la rehabilitación del Palácio do Tenente, una casa señorial que fue convertida en un espacio museístico donde celebrar conciertos, fiestas y exhibiciones. Estas iniciativas atrajeron a mucha gente joven que se instaló en el centro y aportó dinamismo a las calles de Faro.

Durante el año 2014 se pretende abrir cinco tiendas más, lo que supondrá otro revulsivo económico para la zona y para sus residentes. El fomento de la iniciativa juvenil supone también una mejora del estado de ánimo de toda la ciudad al observar las posibilidades que existen mediante Estamos na Baixa! Esto impulsa a la ciudadanía a exprimir sus capacidades y fomenta la iniciativa, lo que imbuye la ciudad de un espíritu emprendedor, enérgico y osado que se ha traducido en un aumento de la cohesión social gracias a los logros de los propios ciudadanos. La facilidad de aplicar esta iniciativa y su bajo coste suponen un éxito en la regeneración urbana, por lo que ya la han implementado otros muchos ayuntamientos del Algarve en sus respectivas ciudades.

Mas información:www.faro1540.org


© C

Hw

B K

osov

o, 2

013

110

Gjakova


Ibai Rigby

Gjk


111

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dG

jako

va


112

Gjakova

Culture Heritage without Borders

In Kosovo, Cultural Heritage Without Borders promotes the preservation and restoration of the cultural and architectural heritage, formerly a symbol of society’s division and still in decadence owing to the recent civil conflict. Involving the citizens in the process, heritage becomes a tool for fostering respect, reconciliation, dialogue and the country’s multicultural identity.

94,577 inhab., Kosovo

Eng

lish


113

Kosovo, owing to its central position in the Balkans, has a long history of diversity and cultural mix that 15 years ago ended in a devastating war between ethnic groups. However, what was earlier a symbol of cultural difference can today become the driving force behind transformation and development for all. Recovering the rich and varied heritage can bring about peace, democracy and pride in a young country presenting itself to the world.

The Swedish organization Cultural Heritage without Borders (CHwB), by starting up a four-year programme, seeks to rehabilitate Albanian mosques as well as Serbian orthodox churches and rural 19th-century constructions. CHwB works towards fostering respect and dialogue between cultures. This is why it has implemented seven municipal forums that involve the residents and contribute to everyone’s greater understanding of the process involving the selection of the assets that have to be restored and to learning to value them for their architectural and artistic qualities or for their historico-cultural interest. Based on these encounters, an official document, authorized by local governments, has been drafted to establish a list of cultural heritage that henceforth has to be protected and restored. A total of 241 priority heritage elements have been identified. Work is currently underway on 33% of the projects listed in the document.

An example of a newly restored space is the city of Gjakova. The Loma e Drithit project, completed in 2013, rehabilitated a square from the 17th-century Ottoman period, traditionally dedicated to trade but destroyed in 1999 during the war. It was a central square reduced to a car park where pedestrians could not walk, and so nothing was happening in this space. To maintain its traditional character, the cobblestones were restored

and functional and modern urban infrastructure was added. In a few months the businesses that were still operating have seen their clientele grow and the opening of many new shops has been observed.

Another initiative that will set an example of how to use the heritage to benefit the region by generating eco-friendly and environmentally responsible tourism is the restoration of an ensemble of fifteen rural houses, Albanian Kullas dating from the 18th and 19th centuries, in Dranoc. Also noteworthy is the protection of Vushtrri castle for the territory’s tourist regeneration or the restoration of the church of Saint Saviour in Prizren.

This ambitious project, once the buildings due to be protected have been listed, has succeeded in putting the heritage issue on the agenda of the Kosovo municipalities. Moreover, the channels of dialogue opened between citizens are forging long-term democratic strategies that foster peace and economic growth. It also promotes the acceptance of multi-ethnicity, an indispensable condition for Kosovo’s possible future joining of the EU.

More information:www.chwb.org/kosovo

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dG

jako

va


114

Cat

alà

Gjakova


A Kosovo, Cultural Heritage without Borders promou la preservació i restauració del patrimoni cultural i arquitectònic, antigament símbol de la divisió entre la societat i, a causa del recent conflicte civil, encara en decadència. Involucrant els ciutadans en el procés, el patrimoni esdevé una eina per fomentar el respecte, la reconciliació, el diàleg i la identitat multicultural del país.

94.577 hab., Kosovo


115

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dG

jako

va

Kosovo, per la seva posició central als Balcans, té una llarga història de diversitat i barreja de cultures que fa quinze anys va acabar amb una guerra sagnant entre ètnies. No obstant això, el que abans era símbol de diferència cultural, avui pot ser motor de transformació i desenvolupament per a tothom. Recuperar el patrimoni, ric i variat, pot fomentar la pau, la democràcia i l’orgull d’un país jove que es mostra al món.

L’organització sueca Cultural Heritage without Borders (CHwB) amb un programa de quatre anys pretén rehabilitar tant mesquites albaneses com esglésies ortodoxes sèrbies o construccions rurals del segle XIX. CHwB treballa fomentant el respecte i el diàleg entre les cultures. Per això ha implementat set fòrums municipals que hi involucren els ciutadans i fan que tothom comprengui millor el procés de selecció dels béns que s’han de restaurar i aprengui a valorar-los per les seves qualitats arquitectòniques i artístiques o pel seu interès historicocultural. A partir d’aquestes trobades s’ha elaborat un document oficial i autoritzat pels governs locals que estableix una llista del patrimoni cultural que cal protegir i restaurar d’ara endavant. En total s’han identificat 241 elements patrimonials prioritaris. Actualment ja s’ha iniciat un 33 % dels projectes estipulats.

Un exemple d’espai recentment restaurat el trobem a la ciutat de Gjakova. El projecte Loma e Drithit, finalitzat el 2013, va rehabilitar una plaça del període otomà del segle XVII, tradicionalment dedicada al comerç però destruïda el 1999 durant la guerra. Era una plaça cèntrica reduïda a pàrquing i per on no circulaven els vianants, per la qual cosa en aquest espai no hi passava res d’interessant. Per mantenir el caràcter tradicional del lloc se’n van restaurar les llambordes i s’hi va afegir infraestructura urbana

funcional i moderna. En pocs mesos, els negocis que encara quedaven han vist créixer la clientela i s’ha observat l’obertura de molts comerços nous.

Una altra iniciativa que donarà exemple de com utilitzar el patrimoni per beneficiar una regió generant turisme ecològic i responsable amb el medi ambient és la restauració d’un conjunt de quinze cases rurals, kullas albanes dels segles XVIII i XIX a Dranoc. També podem destacar la protecció del castell de Vushtrri per a la regeneració turística del territori o la restauració de l’església de Sant Salvador a Prizren.

Amb aquest ambiciós projecte i un cop estipulats els edificis que s’han de protegir a partir d’ara, s’ha aconseguit que els municipis de Kosovo tinguin a l’ordre del dia el tema del patrimoni. A més, els canals de diàleg oberts entre els ciutadans forgen estratègies democràtiques de llarga durada, amb la qual cosa es fomenta la pau i el creixement econòmic. També es promou l’acceptació de la multietnicitat, una condició sine qua non per a la possible futura entrada de Kosovo a la UE.

Més informació:www.chwb.org/kosovo


116

Cas

tella

no

Gjakova


En Kosovo, Cultural Heritage without Borders promueve la preservación y restauración del patrimonio cultural y arquitectónico, antaño símbolo de la división entre la sociedad y aún en decadencia debido al reciente conflicto civil. Involucrando a los ciudadanos en el proceso, el patrimonio se convierte en una herramienta para fomentar el respeto, la reconciliación, el diálogo y la identidad multicultural del país.

94.577 hab., Kosovo


117

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dG

jako

vaKosovo, por su posición central en los Balcanes, tiene una larga historia de diversidad y mezcla de culturas, que hace quince años terminó con una guerra sangrienta entre etnias. Sin embargo, lo que antes era símbolo de diferencia cultural hoy puede ser motor de transformación y desarrollo para todos. Recuperar el patrimonio, rico y variado, puede fomentar la paz, la democracia y el orgullo de un país joven que se muestra al mundo.

La organización sueca Cultural Heritage without Borders (CHwB) con un programa de cuatro años pretende rehabilitar tanto mezquitas albanas e iglesias ortodoxas serbias como construcciones rurales del siglo XIX. CHwB trabaja fomentando el respeto y el diálogo entre las culturas. Por eso ha implementado siete foros municipales que involucran a los ciudadanos y contribuyen a que todos comprendan mejor el proceso de selección de los bienes que deben restaurarse y aprendan a valorarlos por sus cualidades arquitectónicas y artísticas o por su interés histórico-cultural. A partir de estos encuentros se ha elaborado un documento oficial y autorizado por los gobiernos locales que establece una lista del patrimonio cultural que hay que proteger y restaurar de ahora en adelante. En total se han identificado 241 elementos patrimoniales prioritarios. Actualmente se ha puesto en marcha un 33 % de los proyectos estipulados en el documento.

Un ejemplo de espacio recién restaurado lo encontramos en la ciudad de Gjakova. El proyecto Loma e Drithit, finalizado en 2013, rehabilitó una plaza del período otomano del siglo XVII, tradicionalmente dedicada al comercio pero destruida en 1999 durante la guerra. Era una plaza céntrica reducida a aparcamiento y donde los peatones no circulaban, con lo cual en este espacio no ocurría nada. Para mantener el carácter tradicional del lugar se restauraron los adoquines

y se añadió infraestructura urbana funcional y moderna. En pocos meses, los negocios que aún quedaban han visto crecer su clientela y se ha observado la apertura de muchos nuevos comercios.

Otra iniciativa que dará ejemplo de cómo utilizar el patrimonio para beneficiar a la región generando turismo ecológico y responsable con el medio ambiente es la restauración de un conjunto de quince casas rurales, kullas albanas de los siglos XVIII y XIX, en Dranoc. También podemos destacar la protección del castillo de Vushtrri para la regeneración turística del territorio o la restauración de la iglesia de San Salvador en Prizren.

Con este ambicioso proyecto, y una vez estipulados los edificios que deben protegerse de ahora en adelante, se ha logrado que los municipios de Kosovo tengan a la orden del día el tema del patrimonio. Además, los canales de diálogo abiertos entre los ciudadanos forjan estrategias democráticas de larga duración, con lo que se fomenta la paz y el crecimiento económico. También se promueve la aceptación de la multietnicidad, una condición sine qua non para la posible futura entrada de Kosovo en la UE.

Mas información:www.chwb.org/kosovo


© K

onya

Met

ropo

litan

Mun

icip

alit

y

118

Konya


Yasar Incikli

Kya


119

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dK

onya


120

Konya

Smart Transport Solutions

Konya sets an example to follow in the smart cities map and is beginning to reduce traffic and pollution by making metropolitan public transport more attractive and practical for the citizens. The city hall has implemented devices that allow users to pay with contactless bank cards and with their mobile, together with new applications to stay informed and plan journeys more efficiently.

2,079,225 inhab., Turkey

Eng

lish


121

The main goal of Smart Transport Solutions is to make the use of metropolitan public transport more attractive, practical and convenient for the residents in order to popularize its use and thus decongest the city of Konya and its metropolitan area and reduce pollution levels. Konya City Hall considers that public transport, thanks to its advantages in urban life, is not just an alternative or an additional service but a requirement in modern cities. But any obstacle, whether physical or psychological, between public transport and the citizens limits its use.

If matters such as which transport or combinations lead more quickly, economically and conveniently to a destination, or when the next vehicle is due to arrive, are not quickly addressed, the user will chose other private means of transport. With this idea in mind, the City Hall chose to implement new technologies in the public metropolitan transport system. It created a website that helps users to plan their route as well as a version for smartphones, and also installed screens in stations and in the vehicles, which are constantly informing and accompanying the users.

The City Hall also considered that it was necessary to offer the highest possible number of payment options when using public transport. Now coins, banknotes and tickets give way to mobiles and contactless bank cards to validate and pay in a single step. The differential factor in this project is being able to pay with cards from any bank, whether national or foreign. The project thus also values the city’s tourist potential and seeks to become a useful tool to anticipate and facilitate the mobility of this collective, as currently 2.5 million tourists visit Konya every year, a figure expected to rise to 5 million in the near future.

In February 2012 a one-month pilot trial was launched on 12 buses of the metropolitan area and by April 2013 users could already pay for their journeys through a new, far speedier and practical system. They were also able to consult the website and mobile apps developed by the City Hall. Since then, all users can pay with their bank cards and with any smartphones having NFC technology by downloading an e-wallet. For those who do not have latest-generation mobiles, a text messaging system was put in place through which to receive the desired information, and the traditional payment system continues to be available.The City Hall and BKM Bank, in coordination with Turkish financial entities, have worked together on the development of this new system.

Thanks to these highlighted features, the initiative attracted the attention of industry professionals at London’s “Transport Ticketing 2013”, where it gained prominence in the “Best Governmental Payment System” category, and at the 2013 “International Card and Payment Systems Conference and Exhibition” of Dubai.

The result of the project is greater user satisfaction with public transport, which is now more convenient and efficient.

More information:www.atus.konya.bel.tr

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dK

onya


122

Cat

alà

Konya


Konya marca un exemple a seguir en el mapa de les ciutats intel·ligents i comença a reduir el trànsit i la contaminació, la qual cosa fa el transport públic metropolità més atractiu i pràctic per al ciutadà. L’Ajuntament ha implementat dispositius que permeten pagar amb targetes bancàries sense contacte i amb el mòbil, així com també noves aplicacions per estar informat i planejar els viatges més eficaçment.

2.079.225 hab., Turquia


123

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dK

onyaL’objectiu principal de Smart Transport

Solutions és fer més atractiva, pràctica i còmoda la relació entre el ciutadà i el transport públic metropolità per popularitzar-ne l’ús i, així, poder descongestionar la ciutat de Konya i la seva àrea metropolitana i reduir els nivells de contaminació. L’Ajuntament de Konya considera que el transport públic, pels beneficis que comporta per a la vida urbana, no és només una alternativa o un servei addicional, sinó també una necessitat per a les ciutats modernes. Però qualsevol obstacle —físic o psicològic— entre el transport públic i el ciutadà en limitarà l’ús.

Si simples qüestions com ara quin transport o combinacions permeten arribar d’una manera més ràpida, econòmica i còmoda a la destinació o quan passa el vehicle següent no es resolen fàcilment, l’usuari optarà per mitjans de transport privats. Amb aquesta idea, l’Ajuntament va decidir aplicar les noves tecnologies al sistema de transport públic metropolità. Va crear una pàgina web que ajuda a planificar trajectes, així com una versió per a mòbils intel·ligents, i també va instal·lar pantalles a les estacions i als vehicles per informar i acompanyar el ciutadà constantment.

L’Ajuntament va considerar que també era necessari oferir la major quantitat d’opcions possibles per fer el pagament en el moment d’utilitzar el transport públic. Ara, monedes, bitllets i tiquets deixen pas al mòbil i a les targetes bancàries sense contacte per validar i pagar en un mateix gest. El punt diferencial d’aquest projecte és poder pagar amb targetes de qualsevol entitat bancària, sigui nacional o estrangera. Així, el projecte també valora la potencialitat turística de la ciutat i vol ser una bona eina per anticipar-se i facilitar la mobilitat d’aquest col·lectiu, ja que actualment 2,5 milions de turistes visiten Konya cada any i es preveu que siguin 5 milions en un futur pròxim.

El febrer de 2012 s’iniciava una prova pilot d’un mes en dotze autobusos de l’àrea metropolitana i l’abril de 2013 els usuaris ja podien pagar els seus trajectes amb el nou sistema, molt més ràpid i pràctic, a més de consultar la pàgina web i les aplicacions per a mòbil desenvolupades per l’Ajuntament. Tots els usuaris poden des de llavors pagar amb les seves targetes bancàries i els seus telèfons intel·ligents que disposin de tecnologia NFC després de descarregar-se una cartera electrònica (e-wallet). Per a aquells que no disposin de mòbils d’última generació s’ha disposat un sistema de SMS per rebre la informació desitjada i el sistema de pagament tradicional segueix disponible. L’Ajuntament i el BKM, coordinats amb les entitats financeres turques, han treballat plegats en el desenvolupament d’aquest nou sistema.

Per tots els punts destacats, la iniciativa va captar l’atenció dels professionals del sector al Transport Ticketing 2013 de Londres, on va destacar en la categoria Best Governamental Payement System, i a la 2013 International Card and Payement Systems Conference and Exhibition de Dubai.

El resultat del projecte és un usuari més satisfet amb el transport públic, que ara és més còmode i eficaç.

Més informació:www.atus.konya.bel.tr


124

Cas

tella

no

Konya


Konya marca un ejemplo a seguir en el mapa de las ciudades inteligentes y empieza a reducir el tráfico y la contaminación, lo que hace el transporte público metropolitano más atractivo y práctico para el ciudadano. El Ayuntamiento ha implementado dispositivos que permiten pagar con tarjetas bancarias sin contacto y con el móvil, así como también nuevas aplicaciones para estar informado y planear los viajes más eficazmente.

2.079.225 hab., Turquía


125

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dK

onyaEl principal objetivo de Smart

Transport Solutions es hacer más atractiva, práctica y cómoda la relación entre el ciudadano y el transporte público metropolitano para popularizar su uso y así poder descongestionar la ciudad de Konya y su área metropolitana y reducir los niveles de contaminación. El Ayuntamiento de Konya considera que el transporte público, por las ventajas que conlleva para la vida urbana, no es solo una alternativa o un servicio adicional, sino también una necesidad para las ciudades modernas. Pero cualquier obstáculo —físico o psicológico— entre el transporte público y el ciudadano limita su uso.

Si meras cuestiones como qué transporte o combinaciones permiten llegar más rápida, económica y cómodamente al destino o cuándo pasa el siguiente vehículo no se resuelven con facilidad, el usuario optará por medios de transporte privados. Con esta idea, el Ayuntamiento decidió aplicar las nuevas tecnologías al sistema de transporte público metropolitano. Creó una página web que ayuda a planificar trayectos, así como una versión para móviles inteligentes, y también instaló pantallas en las estaciones y en los vehículos que informan y acompañan al ciudadano constantemente.

El Ayuntamiento también consideró que era necesario ofrecer la mayor cantidad de opciones posibles para realizar el pago en el momento de utilizar el transporte público. Ahora, monedas y billetes dan paso al móvil y a las tarjetas sin contacto para validar y pagar en un mismo gesto. El punto diferencial de este proyecto es poder pagar con tarjetas de cualquier entidad bancaria, ya sea nacional o extranjera. Así, el proyecto también valora la potencialidad turística de la ciudad y quiere ser una buena herramienta para anticiparse y facilitar la movilidad de ese colectivo, ya que actualmente 2,5 millones de turistas

visitan Konya cada año y se prevé que sean 5 millones en un futuro próximo.

En febrero de 2012 se iniciaba una prueba piloto de un mes en doce autobuses del área metropolitana y en abril de 2013 los usuarios ya podían pagar sus trayectos con el nuevo sistema, mucho más rápido y práctico, además de consultar la página web y las aplicaciones para móvil desarrolladas por el Ayuntamiento. Todos los usuarios pueden desde entonces pagar con sus tarjetas bancarias y sus teléfonos inteligentes que dispongan de tecnología NFC tras descargarse una cartera electrónica (e-wallet). Para aquellos que no dispongan de móviles de última generación se dispuso un sistema de SMS para recibir la información deseada y el sistema de pago tradicional sigue disponible. El Ayuntamiento y el banco BKM, en coordinación con las entidades financieras turcas, han trabajado juntos en el desarrollo de este nuevo sistema.

Por todos los puntos destacados, la iniciativa captó la atención de los profesionales del sector en el Transport Ticketing 2013 de Londres, donde destacó en la categoría Best Governamental Payement System, y en la 2013 International Card and Payement Systems Conference and Exhibition de Dubái.

El resultado del proyecto es un usuario más satisfecho con el transporte público, que ahora es más cómodo y eficaz.

Mas información:www.atus.konya.bel.tr


© S

ERP

AR

126

Lima


Carles Llop

Lim


127

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dLi

ma


128

Lima

Lima Verde

Lima Verde (Green Lima) seeks to change the colour of Peru’s capital. Through neighbourhood actions involving tree planting, urban vegetable gardens, new local parks and areas for conserving local ecosystems, since 2011 the city of Lima has embarked on an ambitious environmental management and citizen’s participation project to address the city’s multiple needs for green spaces.

9,751,717 inhab., Peru

Eng

lish


129

Lima’s growth in recent decades was so rapid that it hindered the implementation of plans that stipulated which services the city would need in the future. This problem is easily perceived in the lack of green spaces in the city, which do not cover the environmental and recreational demands of the urban population. The Lima Verde project was launched with the goal of redirecting urban development towards a more sustainable model.

The actions for going green were launched in 2011. It was estimated that Lima needs to plant 20 million trees to meet the requirements for shade, air decontamination and the sustainability of biodiversity. The City Hall observed that given the water restrictions and limited municipal resources for maintaining the trees, it needed the help of the residents to make the city greener. It thus began with the Adopt a Tree programme, which proposed to plant 400,000 trees in 4 years. Through the participation of the municipalities, grassroots social organizations, schools, businesses and volunteers, it has almost reached the target. The forest rangers are in charge of monitoring the growth of the 350,000 trees through a computer system for registration and reporting.

In order to replant and make the most of the multiple abandoned or underused spaces in the city, such as school playgrounds, private homes, communal areas, the zones underneath high-voltage power lines, etc., the Mi Huerta (My Vegetable Patch) programme was launched to transform them into productive vegetable gardens. To date there are more than 1,000 vegetable gardens that are also improving the nutrition of some 800 families.

Parks and recreational areas play a decisive role in a green city. This is why Lima, through the Park For

Everyone Plan, has implemented a new park model that views parks as service centres so that the neighbours in the most popular areas can enjoy extensive sports and cultural facilities next to the green spaces. The aim in diversifying the services is that these environmental asset spaces can act as the trigger for urban regeneration, for national or international tourism and for training and culture sites for the citizens. 8 parks have already been remodelled and there are plans to create a further 23, 6 of which are already being built. The project is timely given Lima’s designation as the site of the 2019 Pan American Games.

The Lomas de Lima (Hills of Lima) initiative protects and rehabilitates the ecosystems that form the city’s green belt. A Regional Conservation Area has been created and eco-tourist circuits are being set up. This provides not only job opportunities and a more natural setting but also prevents the risk of the hillsides falling into the hands of land traffickers.

These projects to make a greener Lima a reality have resulted from the collaboration between the residents and a sizable multidisciplinary team that is on a quest for technical, urban, social and integral solutions.

More information:www.serpar.gob.pe

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dLi

ma


130

Cat

alà

Lima

Lima Verde

Lima Verde vol canviar de color la capital peruana. Amb accions veïnals d’arborització, horts urbans, nous parcs zonals i àrees de conservació dels ecosistemes locals, la ciutat de Lima ha posat en marxa des de 2011 un projecte ambiciós de gestió ambiental i participació ciutadana per fer front a les múltiples necessitats d’espais verds que té la ciutat.

9.751.717 hab., Perú


131

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dLi

maEl creixement de Lima de les últimes

dècades ha estat tan ràpid que no ha permès seguir els plans que estipulaven quins serveis necessitaria la ciutat en el futur. Aquest problema es percep fàcilment amb la manca d’espais verds de la ciutat, que no cobreixen la demanda ambiental i de recreació de la població urbana. Amb la finalitat de reorientar el desenvolupament urbà cap a un model més sostenible es va iniciar el projecte Lima Verde.

El 2011 arrenquen les accions d’enverdiment de la ciutat. Es va estimar que Lima necessitava plantar vint milions d’arbres per satisfer les necessitats d’ombra, descontaminació de l’aire i sostenibilitat de la biodiversitat. L’Ajuntament va observar que, ateses les restriccions d’aigua i els limitats recursos municipals per al manteniment dels arbres, es necessitava l’ajuda de la ciutadania per fer la ciutat més verda. Per això es va començar amb el programa Adopta un Árbol, amb el qual es va proposar plantar 400.000 arbres en quatre anys. Amb la participació dels municipis, organitzacions socials de base, escoles, empreses i voluntaris, gairebé ja s’ha aconseguit l’objectiu. Els guardes forestals s’encarreguen de monitorar el creixement dels 350.000 arbres amb un sistema informàtic de registre i report.

Per poder enverdir i aprofitar els múltiples espais abandonats o infrautilitzats de la ciutat, com ara els patis d’escola, les zones sota les línies d’alta tensió, etc., es va començar el programa Mi Huerta per tal de convertir-los en horts productius. Actualment hi ha més de mil horts conreats que alhora milloren l’alimentació d’unes vuit-centes famílies.

Els parcs i zones d’esbarjo tenen un paper decisiu en una ciutat verda. Per aquesta raó, Lima, amb el Plan

Parque Para Todos, ha aplicat un nou model de parcs entesos com a centres de serveis perquè els veïns de les zones més populars puguin disposar de grans equipaments esportius i culturals al costat dels espais verds. Diversificant els serveis es pretén que aquests espais de patrimoni ambiental siguin detonants de la regeneració urbana, del turisme nacional o internacional i nuclis de formació i cultura per als ciutadans. S’han remodelat vuit parcs i s’ha previst crear-ne vint-i-tres de nous, sis dels quals ja estan en obres. El projecte resulta oportú atesa la designació de Lima com a seu dels Jocs Panamericans de 2019.

Amb la iniciativa Lomas de Lima es protegeixen i rehabiliten els ecosistemes que conformen el cinturó verd de la ciutat. S’ha creat l’Àrea de Conservació Regional i s’han habilitat circuits ecoturístics. Amb això no només s’ofereixen oportunitats laborals i un entorn més natural, sinó que també s’evita el risc que els turons caiguin en mans dels traficants de terres.

Aquests projectes per fer real una Lima més verda sorgeixen de la col·laboració entre la ciutadania i un gran equip multidisciplinari que busca solucions tècniques, urbanes, socials i integrals.

Més informació:www.serpar.gob.pe


132

Cas

tella

no

Lima

Lima Verde

Lima Verde quiere cambiar de color la capital peruana. Con acciones vecinales de arborización, huertos urbanos, nuevos parques zonales y áreas de conservación de los ecosistemas locales, la ciudad de Lima ha puesto en marcha des de 2011 un ambicioso proyecto de gestión ambiental y participación ciudadana para hacer frente a las múltiples necesidades de espacios verdes que tiene la ciudad.

9.751.717 hab., Perú


133

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dLi

maEl crecimiento de Lima de las últimas

décadas fue tan veloz que no permitió seguir los planes que estipulaban qué servicios necesitaría la ciudad en un futuro. Este problema se percibe fácilmente con la escasez de espacios verdes de la ciudad, que no cubren la demanda ambiental y de recreación de la población urbana. Con la finalidad de reorientar el desarrollo urbano hacia un modelo más sostenible se inició el proyecto Lima Verde.

En 2011 arrancan las acciones de reverdecimiento de la ciudad. Se estimó que Lima necesita plantar veinte millones de árboles para satisfacer las necesidades de sombra, descontaminación del aire y sostenibilidad de la biodiversidad. El Ayuntamiento observó que, dadas las restricciones de agua y los limitados recursos municipales para el mantenimiento de los árboles, necesitaba la ayuda de la ciudadanía para hacer la ciudad más verde. Por esto empezó con el programa Adopta un Árbol, con el cual se propuso plantar 400.000 árboles en cuatro años. Con la participación de los municipios, organizaciones sociales de base, escuelas, empresas y voluntarios, ya casi se ha logrado el objetivo. Los guardas forestales se encargan de monitorear el crecimiento de los 350.000 árboles con un sistema informático de registro y reporte.

Para poder reverdecer y aprovechar los múltiples espacios abandonados o subutilizados de la ciudad, como pueden ser los patios de las escuelas, las viviendas particulares, las áreas comunales, las zonas bajo las líneas de alta tensión, etc., se empezó el programa Mi Huerta para convertirlos en huertos productivos. Actualmente hay más de mil huertos cultivados que a la vez mejoran la alimentación de unas ochocientas familias.

Los parques y zonas de recreación tienen un papel decisivo en una ciudad verde. Por esta razón, Lima,

con el Plan Parque para Todos, ha aplicado un nuevo modelo de parques entendidos como centros de servicios para que los vecinos de las zonas más populares puedan disponer de grandes equipamientos deportivos y culturales junto a los espacios verdes. Diversificando los servicios, se pretende que estos espacios de patrimonio ambiental sean detonantes de la regeneración urbana y del turismo nacional o internacional y núcleos de formación y cultura para los ciudadanos. Ya se han remodelado ocho parques y está previsto crear otros veintitrés, seis de los cuales ya están en obras. El proyecto resulta oportuno en vista de la designación de Lima como sede de los Juegos Panamericanos de 2019.

Con la iniciativa Lomas de Lima se protegen y rehabilitan los ecosistemas que conforman el cinturón verde de la ciudad. Se ha creado el Área de Conservación Regional y se han habilitando circuitos ecoturísticos. Con ello no solo se ofrecen oportunidades laborales y un entorno más natural, sino que también se evita el riesgo de que las lomas caigan en manos de traficantes de tierras.

Estos proyectos para hacer real una Lima más verde surgen de la colaboración entre la ciudadanía y un gran equipo multidisciplinar que busca soluciones técnicas, urbanas, sociales e integrales.

Mas información:www.serpar.gob.pe


© S

kate

ista

n

134

Mazar-e-Sharif


Borja M. Iglésias & Ibai Rigby

Mzr


135

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dM

azar

-e-S

hari

f


136

Mazar-e-Sharif

Skateistan Mazar-e-Sharif

Skateistan demonstrates to the world the power of skateboarding as a tool for educating and empowering children and young people and for breaking down ethnic, social and gender barriers. After the successful skate parks and schools in Kabul, Cambodia and Pakistan, the largest Skateistan facilities have been inaugurated in Mazar-e-Sharif.

368,000 inhab., Afghanistan

Eng

lish

133


137

Skateistan has its roots in the Sport for Development project launched in 2007 on the streets of Kabul by Olivier Percovich. This young skater was able to find in his sport a powerful hook to attract and enable boys, girls and young people from different ethnic groups and social status to gather and have fun together. After this successful project Skateistan was created, the first NGO to propose combining skateboarding and education for social purposes, creating a skate school and park in Kabul and later exporting the project to Cambodia and Pakistan.

The latest and largest Skateistan project is located in Mazar-e-Sharif, the fourth most populous city in Afghanistan. In May 2013 a 9000-m2 complex was inaugurated, with skate tracks, a multi-sports centre and spaces for educational projects (classrooms, an iron and wood workshop, a library and a place for praying). The design and construction of the facility was carried out by local agents, thinking of its long-term potentialities and applying simple and sustainable architectural solutions. The classrooms and small homes for the staff were built from recycled shipping containers and some old military constructions were also transformed. The Skateistan pupils and staff were allowed to participate in the process.

In Mazar-e-Sharif, Skateistan works with pupils from 5 to 25 years old. Many of them belong to marginalized collectives and hundreds of them, even though minors, work on the streets. It also accepts disabled pupils. In Afghanistan girls cannot ride bicycles but they are allowed on skateboards. One of the project’s most outstanding features is the participation of the girls, who represent 40% of the 1000 pupils that pass through the facilities every week. The centre offers separate spaces for the boys to get in shape and

strengthen their self-esteem. Once they feel ready, they share the skate tracks and the different activities with the rest of the pupils.

Three projects operate in Skateistan on empowering young people and offering them alternatives. The programme “The youth comes for the skateboarding and stays for the education” consists of using art and multimedia to explore geography, history, sciences or nutrition and hygiene, creating a favourable climate in which they can express themselves, develop their creativity, critical thought and make friends from other ethnic groups, breaking down social barriers. ‘When you are out of school and want to go back’ prepares pupils who did not start school or dropped out for re-entering the official educational system. Finally, ‘Creating leaders who change the world’ is one of the programmes that is having the greatest impact, as it seeks to give the pupils an active role in organizing events or assisting in class to develop skills that will stand them in good stead in their professional future and in becoming positive models for their community.

More information:www.skateistan.org

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dM

azar

-e-S

hari

f

138

Cat

alà

Mazar-e-Sharif


Skateistan demostra al món el poder de l’skateboarding (patinatge de monopatí) com a eina per a l’educació i l’apoderament de la infància i la joventut, com també per trencar barreres ètniques, socials i de gènere. Després de l’èxit dels parcs i escoles de monopatí a Kabul, Cambodja i el Pakistan, s’inauguren les instal·lacions més grans de Skateistan a Mazar-e-Sharif.

368.000 hab., Afghanistan


139

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dM

azar

-e-S

hari

fSkateistan té les arrels en el projecte Sport for Development iniciat el 2007 als carrers de Kabul per Oliver Percovich. Aquest jove patinador va saber trobar en el seu esport un poderós ham perquè nens, nenes i joves de diferents ètnies i condicions socials s’agrupessin i divertissin plegats. Després de l’èxit del projecte es va crear Skateistan, la primera ONG que proposava combinar el patinatge de monopatí i l’educació amb fins socials. Es va crear una escola i un parc de patinatge a Kabul i més endavant es va exportar el projecte a Cambodja i el Pakistan.

L’últim i més gran projecte de Skateistan el trobem a Mazar-e-Sharif, la quarta ciutat més poblada de l’Afganistan. El maig de 2013 es va inaugurar un complex de 9.000 m2 amb pistes de skate, un poliesportiu i espais per desenvolupar projectes educatius (aules, un taller de ferro i fusta, una biblioteca i un espai per resar). El disseny i la construcció de les instal·lacions els van fer agents locals pensant en les seves potencialitats a llarg termini i buscant solucions arquitectòniques senzilles i sostenibles. Les aules i els petits habitatges per al personal es van construir amb contenidors de transport reciclats i també es van transformar antigues construccions militars. Durant el procés es va deixar que hi participessin els alumnes i el personal de Skateistan.

A Mazar-e-Sharif, Skateistan treballa amb alumnes de 5 a 25 anys, molts dels quals pertanyen a col·lectius marginals i centenars d’ells, tot i ser menors, treballen al carrer. També s’acullen alumnes amb discapacitats. A l’Afganistan les nenes no poden anar amb bicicleta però si amb monopatí. Una de les particularitats més destacades del projecte és la participació de les noies, que representen un 40 % dels mil alumnes que setmanalment passen per les instal·lacions. Al centre se’ls ofereixen

espais separats dels nois per posar-se en forma i enfortir la seva autoestima. Quan se senten preparades, comparteixen les pistes de skate i les activitats amb els altres alumnes.

A Skateistan funcionen tres projectes per apoderar els joves i oferir-los alternatives. El programa «La joventut ve per l’skateboarding i es queda per l’educació» consisteix a utilitzar l’art i els suports multimèdia per explorar la geografia, la història, les ciències o la nutrició i higiene, i crear un clima favorable per expressar-se, desenvolupar la seva creativitat, un pensament crític i fer amics d’altres ètnies trencant barreres socials. «Quan no ets a l’escola i vols tornar-hi» prepara els alumnes que no van començar l’escola o la van abandonar per reintroduir-se al sistema educatiu oficial. Finalment, «Crear líders que canvien el món» és un dels programes amb més impacte. Es tracta de donar als alumnes un paper actiu en l’organització d’esdeveniments o com a ajudants a les classes, per desenvolupar habilitats que els serveixin en el seu futur professional i ser models positius per a la seva comunitat.

Més informació:www.skateistan.org


140

Cas

tella

no

Mazar-e-Sharif


Skateistan demuestra al mundo el poder del skateboarding (patinaje en monopatín) como herramienta para la educación y el empoderamiento de la infancia y la juventud, así como para romper barreras étnicas, sociales y de género. Después del éxito de los parques y escuelas de monopatín en Kabul, Camboya y Paquistán, se inauguran en Mazar-e-Sharif las mayores instalaciones de Skateistan.

368.000 hab., Afganistán


141

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dM

azar

-e-S

hari

fSkateistan tiene sus raíces en el proyecto Sport for Development iniciado en 2007 en las calles de Kabul por Oliver Percovich. Este joven patinador supo encontrar en su deporte un poderoso anzuelo para que niños, niñas y jóvenes de distintas etnias y condiciones sociales se agrupasen y divirtiesen juntos. Después del éxito del proyecto se creó Skateistan, la primera ONG en proponer combinar el patinaje en monopatín y la educación con fines sociales. Se creó una escuela y un parque de patinaje en Kabul y más adelante se exportó el proyecto a Camboya y Paquistán.

El último y más grande proyecto de Skateistan lo encontramos en Mazar-e-Sharif, la cuarta ciudad más poblada de Afganistán. En mayo de 2013 se inauguró un complejo de 9.000 m2 con pistas de skate, un polideportivo y espacios para desarrollar proyectos educativos (aulas, un taller de hierro y madera, una biblioteca y sitio para rezar). El diseño y la construcción de las instalaciones fueron realizados por agentes locales, pensando en sus potencialidades a largo plazo y buscando soluciones arquitectónicas sencillas y sostenibles. Las aulas y pequeñas viviendas para el personal se construyeron con contenedores de transporte reciclados y se transformaron también antiguas construcciones militares. Durante el proceso se dejó participar a los alumnos y al personal de Skateistan.

En Mazar-e-Sharif, Skateistan trabaja con alumnos de 5 a 25 años, muchos de los cuales pertenecen a colectivos marginados y centenares de ellos, aun siendo menores, trabajan en la calle. También se acogen alumnos con discapacidades. En Afganistán las niñas no pueden montar en bici pero sí ir en monopatín. Una de las particularidades más destacadas del proyecto es la participación de las chicas, que representan un 40 % de los mil alumnos que semanalmente

pasan por sus instalaciones. En el centro se les ofrecen espacios separados de los chicos para ponerse en forma y fortalecer su autoestima. Una vez se sienten preparadas, comparten las pistas de skate y las distintas actividades con los demás alumnos.

En Skateistan funcionan tres proyectos para empoderar a los jóvenes y ofrecerles alternativas. El programa «La juventud viene por el skateboarding y se queda por la educación» consiste en utilizar el arte y los soportes multimedia para explorar la geografía, la historia, las ciencias o la nutrición e higiene, y crear un clima favorable para expresarse, desarrollar su creatividad, un pensamiento crítico y hacer amigos de otras etnias rompiendo barreras sociales. «Cuando no estás en la escuela y quieres volver» prepara a los alumnos que no empezaron la escuela o la abandonaron para reintroducirse en el sistema educativo oficial. Finalmente, «Crear líderes que cambian el mundo» es uno de los programas que tiene un mayor impacto. Se trata de dar a los alumnos un papel activo en la organización de eventos o como asistentes en las clases, para desarrollar habilidades que les sirvan en su futuro profesional y ser modelos positivos para su comunidad.

Mas información:www.skateistan.org


© G

obie

rno

del D

istr

ito

Fede

ral

142

Mexico City


Natalia Gutiérrez & Ana Itzel Hernández

Mex


143

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dM

exic

o C

ity


144

Mexico City

First Complete Street of Mexico City

Through La Primera Calle Completa (The First Complete Street), Mexico City seeks to integrally transform the city to make it safer, more functional, passable, inclusive and less polluted. Having installed the Metrobús as a new public transport system, it now proposes to improve its streets. The first one to be reformed is the one traversed by Line 5 of the Metrobús, one of the busiest in the city.

8,851,080 inhab., Mexico

Eng

lish

145

Mexico City is undergoing an in-depth urban transformation process and is committed to integral solutions to bring about true change in urban mobility. Its main objective is to move people and not just cars. This was the idea behind creating a new public transport system, the Metrobús. Once the five lines were in operation and helping to decongest the city, the next step was to launch the Complete Street project in Mexico City, which consists of integrally redesigning all the streets along which the Metrobús travels. They began with Line 5, the Axis 3 East from Río Remedios to San Lázaro, that is, the 10 km of one of the principal avenues connecting residential and industrial areas with the city centre.

Following up on the government’s mission of reducing conflicts over the use of the space, the First Complete Street project is committed to giving priority to public transport and bicycles. Having introduced the Metrobús, which drastically decongested the streets and led to a 12,000-ton drop in polluting gas emissions every year, a space for cyclists was still lacking. The new project provides for an exclusive cycle lane to ensure cycling safety and to promote the use of this mode of transport in the eastern part of the city.

The avenue has also been greened up by planting native plant species on the slopes and vertical walls of the recently created Metrobús stations. The nearby sports and leisure areas have also been integrated and operate as a lineal park which, in addition to environmentally favouring and embellishing the urban setting, reactivates social life on the streets. If people can stroll in peace, the perception of safe streets improves and this is reinforced with the installation of video surveillance cameras in the stations.

When the Metrobús was created, a Smart Transport Information Centre was set up to monitor road operations and report on any incidents affecting the transport service. The information obtained by the CITI was used by the Complete Street project to identify hazardous crossings, as one of the most important parts of the project is the redesign of pedestrian pavements, corners and crossings to make them safer and better adapted for people with reduced mobility and to incorporate touchpads for the blind. The project also improves lighting and signage and adds audible traffic lights.

The street reform gives priority to more sustainable modes of transport and the residents gain in quality of life because their city is now greener, more functional, safe and accessible. This integral street reform is a model to be followed for the City Hall which, as already mentioned, is planning to continue redesigning its city.

More information:www.metrobus.df.gob.mx/L5

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dM

exic

o C

ity


146

Cat

alà

Ciudad de México

Primer carrer complet de la ciutat de Mèxic

Amb el primer carrer complet, la Ciutat de Mèxic vol reformar-se integralment per esdevenir més segura, funcional, transitable, inclusiva i menys contaminada. Després d’haver instal·lat el Metrobús com a nou sistema de transport públic, ara es proposa millorar els carrers i el primer a ser reformat és el que recorre la Línia 5 del Metrobús, una de les més concorregudes de la ciutat.

8.851.080 hab., Mèxic


147

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dM

exic

o C

ityLa ciutat de Mèxic es troba en un procés de transformació urbana de fons i ha apostat per solucions integrals per aconseguir un canvi real en la mobilitat urbana. L’objectiu principal és moure persones, no només automòbils. Amb aquesta idea, van començar creant un nou sistema de transport públic, el Metrobús. Un cop ja funcionaven les cinc línies, calia iniciar el projecte del carrer complet de la Ciutat de Mèxic, que consisteix a redissenyar integralment tots els carrers per on circula el Metrobús. Van començar per la Línia 5, l’Eix 3 Orient de Río Remedios fins a San Lázaro, és a dir, els 10 km d’una de les principals avingudes que uneix zones residencials i industrials amb el centre de la ciutat.

Seguint amb la missió del Govern de reduir els conflictes per l’ús de l’espai, el projecte del primer carrer complet aposta per donar prioritat al transport públic i a la bicicleta. Havent introduït el Metrobús, que descongestionava dràsticament els carrers i es deixaven d’emetre anualment 12.000 tones de gasos contaminants, faltava que els ciclistes tinguessin el seu espai. Per això, amb el nou projecte es disposa d’una ciclovia confinada per garantir la seguretat dels ciclistes i impulsar l’ús d’aquest mitjà de transport a la part oriental de la ciutat.

Igualment s’enverdeix l’avinguda plantant flora autòctona als vessants i als murs verticals de les noves estacions de Metrobús. També s’integren les àrees properes d’esport i esbarjo, que funcionen com un parc lineal que, a més d’afavorir el medi ambient i embellir l’entorn urbà, reactiva la vida social als carrers. Si la gent pot passejar amb més tranquil·litat es millora la percepció de la seguretat dels carrers, i això es reforça amb la instal·lació de càmeres de videovigilància a les estacions.

Quan es va crear el Metrobús es va incorporar un Centre Informatiu de

Transport Intel·ligent per monitorar les operacions vials i informar de les diferents afectacions del servei de transport. La informació obtinguda pel CITI va ser aprofitada per al projecte del carrer complet per identificar les cruïlles perilloses, ja que una de les parts més importants del projecte és redissenyar les voreres per als vianants, les cantonades i les cruïlles per fer-les més segures i adaptades a les persones amb mobilitat reduïda, i incorporar taulers tàctils per a les persones invidents. Amb el projecte també es millora la il·luminació i la senyalització i s’afegeixen semàfors auditius.

Amb la reforma del carrer es dóna prioritat als mitjans de transport més sostenibles i els ciutadans guanyen en qualitat de vida, perquè la seva ciutat és ara una mica més verda, funcional, segura i accessible. Aquesta reforma integral del carrer és un model per a l’Ajuntament, que com ja hem dit té previst continuar redissenyant la ciutat.

Més informació:www.metrobus.df.gob.mx/L5


148

Cas

tella

no

Ciudad de México

Primera calle completa de la Ciudad de México

Con la primera calle completa, la Ciudad de México quiere reformarse integralmente para hacerse más segura, funcional, transitable, inclusiva y menos contaminada. Tras haber instalado el Metrobús como nuevo sistema de transporte público, ahora se propone mejorar sus calles y la primera en ser reformada es la que recorre la Línea 5 del Metrobús, una de las más concurridas de la ciudad.

8.851.080 hab., México


149

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dM

exic

o C

ityLa Ciudad de México se encuentra en un proceso de transformación urbana de fondo y ha apostado por soluciones integrales para lograr un verdadero cambio en la movilidad urbana. Su objetivo principal es mover personas, no solo automóviles. Con esta idea, empezaron por crear un nuevo sistema de transporte público, el Metrobús. Una vez las cinco líneas se encontraban en funcionamiento y ayudaban a descongestionar la ciudad, hacía falta iniciar el proyecto de la calle completa de la Ciudad de México, que consiste en rediseñar integralmente todas las calles por donde circula el Metrobús. Empezaron por la Línea 5, el Eje 3 Oriente de Río Remedios hasta San Lázaro, es decir, los 10 km de una de las principales avenidas que une zonas residenciales e industriales con el centro de la ciudad.

Siguiendo con la misión del Gobierno de reducir los conflictos por el uso del espacio, el proyecto de la primera calle completa apuesta por dar prioridad al transporte público y a la bicicleta. Habiendo introducido el Metrobús, que descongestionaba drásticamente las calles y se dejaban de emitir anualmente 12.000 toneladas de gases contaminantes, faltaba que los ciclistas tuvieran su espacio. Por esto, con el nuevo proyecto se dispone de una ciclovía confinada para garantizar la seguridad de los ciclistas e impulsar el uso de este medio de transporte en la parte oriente de la ciudad.

Igualmente se enverdece la avenida plantando flora autóctona en las laderas y en muros verticales para las recientemente creadas estaciones de Metrobús. También se integran las áreas cercanas de deporte y esparcimiento, que funcionan como un parque lineal que, además de favorecer el medio ambiente y embellecer el entorno urbano, reactiva la vida social en las calles. Si la gente puede pasearse con más tranquilidad se mejora la percepción de seguridad de las calles, lo que se refuerza

con la instalación de cámaras de videovigilancia en las estaciones.

Cuando se creó el Metrobús se incorporó un Centro Informativo de Transporte Inteligente para monitorear las operaciones viales e informar de las diversas afectaciones del servicio de transporte. La información obtenida por el CITI fue aprovechada para el proyecto de la calle completa para identificar cruces peligrosos, ya que una de las partes más importantes del proyecto es el rediseño de las aceras peatonales, esquinas y cruces para hacerlos más seguros y adaptados a las personas con movilidad reducida, e incorporar tableros táctiles para las personas invidentes. Con el proyecto también se mejora la iluminación y la señalización y se añaden semáforos auditivos.

Con la reforma de la calle se da prioridad a los medios de transporte más sostenibles y los ciudadanos ganan en calidad de vida, porque su ciudad es ahora un poco más verde, funcional, segura y accesible. Esta reforma integral de la calle es un modelo para el Ayuntamiento, que como ya hemos mencionado tiene previsto seguir rediseñando su ciudad.

Mas información:www.metrobus.df.gob.mx/L5


© Ju

an C

arlo

s R

ocha

150

Monguí

Mng


Andres Rocha


151

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dM

ongu

í


152

Monguí

Quinoa and homemade organic fertilizer

In the midst of Colombia’s current agricultural crisis, in Monguí the farmers have joined forces to revive the land and give its inhabitants new opportunities. They have recovered the ancestral Andean custom of planting quinoa and other vegetables and enrich their fields with ecological worm fertilizer obtained from using and transforming the domestic waste produced by the municipality.

5,002 inhab., Colombia

Eng

lish


153

In the past few years, and immersed in an agricultural crisis, Colombia has been on a quest for solutions to improve the quality of its land, which has been devastated by ongoing erosion. In Monguí we find a successful example of how to bring the land to life and provide opportunities for its people. A group of farmers has united to create the AgroSolidarity Agri-Ecological Prosumer Association, Monguí section, to improve the quality of life of the members and their families by resuming ancestral customs and working on common projects to pool efforts. They decided to plant several vegetables and reintroduce the cultivation of quinoa, a traditional Andean cereal that had been forgotten for a long time but has gained worldwide popularity in recent decades thanks to its exceptional nutritional qualities.

Quinoa growing follows a production system involving organic farming. To make the entire process truly eco-friendly, it was decided to enrich the land with natural fertilizer. Thus, while fertilizing the land, a solution was found for domestic organic waste management. Colombia generates 27,000 tons of waste per day, of which only 10% is exploited by so-called informal recyclers. The remaining 90% is accumulated in landfill sites that are near capacity owing to a lack of staging areas. In Monguí they started to reduce this waste and reuse it to transform it into organic fertilizer for use on their quinoa and vegetable plantations.

The project began in 2008 with an educational environmental campaign on separating organic waste in all of the town’s domestic units. AgroSolidaria, whose initiative it was and which is currently developing the project, coordinated with the Town council, the public waste treatment services and the region’s schools to reach the entire population. Solid

waste from Monguí’s 800 kitchens is collected weekly and transported to the processing plant. Cattle waste from livestock ranches is also taken here. The members of AgroSolidaria begin the selection, pre-composting and feeding process of the worm beds, a natural and very economical process. With the help of millions of red Californian worms (Eisenia Foetida), which voraciously accept all kinds of farming and livestock waste, in about three months the waste is transformed into 100% biodegradable, natural humus.

Since the year 2009 the natural compost is distributed to the members of AgroSolidaria for fertilizing their quinoa and vegetable fields. This initiative fosters typically Andean eco-friendly farming that brings prosperity to the community and employs around 60 families, curbing the use of chemical fertilizers, which are very expensive and harmful to the land and to consumer health.

More information:www.uniboyaca.edu.co

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dM

ongu

í


154

Cat

alà

Monguí


Enmig de l’actual crisi agrícola de Colòmbia, a Monguí els agricultors han unit esforços per fer reviure la terra i donar noves oportunitats als seus habitants. Han recuperat l’ancestral costum andí de plantar quinoa i altres hortalisses i nodreixen els camps amb fertilitzant ecològic de cuc de terra aprofitant i transformant els residus domèstics que produeix el municipi.

5.002 hab., Colòmbia


155

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dM

ongu

íDurant els últims anys i en plena crisi agrícola, Colòmbia ha buscat solucions per millorar la qualitat de les seves terres, devastades per l’erosió continuada. A Monguí trobem un exemple d’èxit per donar vida a les seves terres i oportunitats a la seva gent. Un grup d’agricultors es va unir i va crear l’Asociación de Prosumidores Agroecológicos Agrosolidaria seccional Monguí per millorar la qualitat de vida dels associats i les seves famílies tot recuperant costums ancestrals i treballant en projectes comuns per sumar esforços. Van decidir plantar diferents hortalisses i reintroduir el cultiu de quinoa, un cereal tradicional de les terres andines i que ha estat oblidat durant molt de temps, però que en les últimes dècades ha guanyat popularitat arreu del món per les seves excepcionals qualitats nutritives.

La producció de quinoa s’ha dut a terme amb un sistema de producció orientat a l’agricultura orgànica. Per tal que tot el procés fos realment ecològic, es va optar per adobar les terres amb fertilitzant natural. Així, alhora que es nodrien els camps, se solucionava la gestió dels residus orgànics domèstics. A Colòmbia es generen 27.000 tones de residus al dia, dels quals només un 10 % s’aprofiten pels anomenats recicladors informals. El 90 % restant dels residus s’acumula en dipòsits sanitaris que es troben al límit de les seves capacitats per la manca de zones de deposició. A Monguí van començar reduint aquests residus i reutilitzant-los per transformar-los en adob orgànic destinat a les plantacions de quinoa i hortalisses.

El projecte va començar el 2008 amb una campanya educativa ambiental per separar els residus orgànics a totes les unitats domèstiques de la ciutat. AgroSolidaria, que va tenir la iniciativa i desenvolupa el projecte en l’actualitat, es va coordinar amb l’Ajuntament, els

serveis públics de tractament de residus i les escoles de la regió per poder arribar a tota la població. Els residus sòlids procedents de les vuit-centes cuines de Monguí es recullen setmanalment i es transporten a la planta de transformació, on també arriben els residus ruminals, procedents de les plantes de bestiar. Els socis d’AgroSolidaria comencen el procés de selecció, precompostatge i alimentació de les capes de cucs de terra, un procés natural i molt econòmic. Gràcies a l’ajuda dels milions de cucs de terra vermells (Eisenia foetida), que accepten amb voracitat tot tipus de restes agropecuàries, al cap d’uns tres mesos els residus s’han transformat en humus 100 % biodegradable i natural.

L’adob natural es distribueix des de l’any 2009 als membres d’AgroSolidaria perquè fertilitzin els seus camps de quinoa i hortalisses. Amb aquesta iniciativa es fomenta una agricultura típicament andina que dóna prosperitat a la comunitat i feina a unes seixanta famílies, i a més frena l’ús de fertilitzants químics, que són molt cars i nocius per a la terra i la salut dels consumidors.

Més informació:www.uniboyaca.edu.co


156

Cas

tella

no

Monguí


En medio de la actual crisis agrícola de Colombia, en Monguí los agricultores han unido sus fuerzas para hacer revivir la tierra y dar nuevas oportunidades a sus habitantes. Han recuperado la ancestral costumbre andina de plantar quínoa y otras hortalizas y nutren sus campos con fertilizante ecológico de lombriz aprovechando y transformando los residuos domésticos que produce el municipio.

5.002 hab., Colombia


157

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dM

ongu

íDurante los últimos años y en plena crisis agrícola, Colombia ha buscado soluciones para mejorar la calidad de sus tierras, devastadas por la erosión continuada. En Monguí encontramos un exitoso ejemplo para dar vida a sus tierras y oportunidades a sus gentes. Un grupo de agricultores se unió y creó la Asociación de Prosumidores Agroecológicos AgroSolidaria seccional Monguí para mejorar la calidad de vida de los asociados y sus familias retomando costumbres ancestrales y trabajando en proyectos comunes para sumar esfuerzos. Decidieron plantar varias hortalizas y reintroducir el cultivo de quínoa, un cereal tradicional de las tierras andinas que fue olvidado durante mucho tiempo, pero que en las últimas décadas ha ganado popularidad en todo el mundo por sus excepcionales cualidades nutricionales.

La producción de quínoa se ha realizado con un sistema de producción enfocado a la agricultura orgánica. Para que todo el proceso fuera realmente ecológico, se optó por abonar las tierras con fertilizante natural. Así que, a la vez que se nutrían los campos, se daba solución a la gestión de los residuos orgánicos domésticos. En Colombia se generan 27.000 toneladas de residuos al día, de los cuales solo un 10 % es aprovechado por los denominados recicladores informales. El 90 % restante de los residuos se acumula en depósitos sanitarios que se encuentran al límite de sus capacidades por la falta de zonas de deposición. En Monguí empezaron por reducir estos residuos y reutilizarlos para transformarlos en abono orgánico destinado a sus plantaciones de quínoa y hortalizas.

El proyecto empezó en 2008 con una campaña educativa ambiental para separar los residuos orgánicos en todas las unidades domésticas de la ciudad. AgroSolidaria, que

tuvo la iniciativa y desarrolla el proyecto en la actualidad, se coordinó con el Ayuntamiento, los servicios públicos de tratamiento de residuos y los colegios de la región para poder llegar a toda la población. Los residuos sólidos procedentes de las ochocientas cocinas monguiseñas son recogidos semanalmente y transportados a la planta de transformación, a donde también llegan los residuos ruminales procedentes de las plantas de ganado. Los socios de AgroSolidaria empiezan el proceso de selección, precompostaje y alimentación de las camas de lombrices, un proceso natural y muy económico. Gracias a la ayuda de los millones de lombrices rojas californianas (Eisenia foetida), que aceptan con voracidad todo tipo de desechos agropecuarios, en unos tres meses los residuos se han transformado en humus 100 % biodegradable y natural.

El abono natural se distribuye desde el año 2009 a los miembros de AgroSolidaria para que fertilicen sus campos de quínoa y hortalizas. Con esta iniciativa se fomenta una agricultura ecológica típicamente andina que da prosperidad a la comunidad y trabajo a unas sesenta familias, y además frena el uso de fertilizantes químicos, que son muy caros y dañinos para la tierra y la salud de los consumidores.

Mas información:www.uniboyaca.edu.co


158

Mumbai


Borja M. Iglésias

Bom

/WINNER/GUANYADOR/GANADOR


159

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dM

umb

ai


160

Mumbai

Gorai Dumpsite Closure

The neighbours of Mumbai can once again open their windows, which had been closed for more than two decades, thanks to the closure of the Gorai landfill site and the methane capture project. 19 hectares on which tons of waste were dumped have been transformed into a large green space, the air is decontaminated and the citizens’ quality of life has increased. The closure of the landfill site is an example of urban rejuvenation.


Eng

lish


161

Since 1972, in Gorai, a suburb to the west of Mumbai, there had been a giant 19-hectare landfill site immediately adjacent to a residential area, blighting the lives of the neighbours. Owing to the pollution and the fetid air, many of them suffered respiratory problems and the hygienic and aesthetic conditions degraded the life of the district and the city. The Gorai Landfill Closure and Gas Capture has put an end to this situation.

Mumbai, with its 12,6 million inhabitants, is one of India’s main generators of solid waste. Every day since the Gorai landfill site opened, 1,200 tons of waste were deposited there. In 2009 the accumulation of 2.34 million tons reached a height of 26 metres. However, until very recently, environmentally- and citizen-friendly waste management was not a municipal priority. This changed in the year 2000 with the Municipal Solid Waste Rules that made it compulsory to collect, transport and treat solid waste in hygienic, sanitary sites and not in open-air landfills.

In 2007 the Mumbai Supreme Court ordered the ambitious task of closing down the Gorai landfill site and transforming it into a green space to improve the neighbours’ quality of life and move forward towards a more environmentally friendly city. Over the years the waste rotted and the site emitted toxic gases that spontaneously combusted, leading to major fires and also poisonous liquids that polluted the groundwater and the surroundings. A major team of scientists was required to lead the project. Over the next two years the Municipal Brihanmumbai Corporation planned the closure, decontaminated the area and transformed the space. Methane and lixiviate emissions were brought to an end and once the surface was covered in vegetation the bad odours, rodents and insects

that populated the site disappeared, improving its hygiene. A project, which is still underway, was also started up to burn landfill waste and to generate electrical energy to supply the entire suburb with the evolved methane gas.

A great green 19-hectare park was inaugurated in 2009. This is a truly charming space affording the best views of the city and of the Vipassana Buddhist Pagoda. The quality of life in Gorai is better and has pushed up the price of housing. The temperature in the area has dropped by several degrees and the clean air no longer reveals the history of this place nor the reasons why the neighbours used to complain.

The execution of the project is a good example of how scientific urban waste management is viable and decisively contributes to the construction of more sustainable urban models. Mumbai is currently starting to close down Deonar, the city’s oldest landfill site.

More information:www.mcgm.gov.in

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dM

umb

ai


162

Cat

alà

Bombai


Els veïns de Bombai poden tornar a obrir les finestres, que feia més de dues dècades que eren tancades, gràcies a la clausura de l’abocador de Gorai i al projecte de captura de gas metà. S’han transformat dinou hectàrees que contenien tones de residus en un gran espai verd, l’aire s’ha descontaminat i ha augmentat la qualitat de vida dels ciutadans. El tancament de l’abocador representa un exemple de rejoveniment urbà.

12.596.019 hab., Índia


163

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dM

umb

aiDes de 1972, a Gorai, un suburbi a l’oest de Bombai, hi havia un abocador gegantí de dinou hectàrees just al costat de la zona residencial, que feia la vida impossible als veïns. A causa de la contaminació i l’aire fètid, molts d’ells patien problemes respiratoris i les condicions higièniques i estètiques degradaven la vida al barri i a la ciutat. Amb el projecte Gorai Landfill Closure and Gas Capture s’ha posat fi a aquesta situació.

Bombai, amb 12,6 milions d’habitants, és un dels principals generadors de residus sòlids de l’Índia. Des que es va inaugurar, cada dia es dipositaven a l’abocador de Gorai 1.200 tones de residus, i el 2009 l’acumulació de 2,34 milions de tones arribava als 26 metres d’altura. Tot i això, fins fa molt poc temps, la gestió dels residus respectuosa amb el medi ambient i amb els ciutadans no era una prioritat municipal. Això va canviar l’any 2000 amb el Reglament de Residus Sòlids Municipals, que fa obligatoris la recollida, el transport i el tractament dels residus sòlids en dipòsits sanitaris higiènics i no en abocadors a l’aire lliure.

El 2007, el Tribunal Superior de Bombai va ordenar l’ambiciosa tasca de tancar l’abocador de Gorai i transformar-lo en un espai verd per millorar la qualitat de vida dels veïns i avançar cap a una ciutat més respectuosa amb el medi ambient. Amb el pas dels anys els residus es van podrir i van fer que l’abocador desprengués gasos tòxics que espontàniament van combustionar i van provocar grans focs i també líquids verinosos que van contaminar les aigües subterrànies i els voltants. Era necessari que un gran equip de científics liderés el projecte. Durant els dos anys següents, la Corporació Municipal Brihanmumbai va planificar el tancament de l’abocador, va descontaminar la zona i va reconvertir l’espai. Es va posar fi a les emissions de metà i als lixiviats un cop la

superfície es va cobrir de vegetació. Les pudors, els animals rosegadors i els insectes que es concentraven a l’abocador van desaparèixer i va millorar la higiene del lloc. També es va iniciar un projecte, que actualment encara està en procés, per cremar els residus de l’abocador i, amb el gas metà desprès, generar energia elèctrica i abastir tot el suburbi.

El 2009 es va inaugurar un gran parc verd de dinou hectàrees, que s’ha convertit en un dels espais amb més encant i que ofereix les millors vistes de la ciutat i de la pagoda budista Vipassana. La qualitat de vida a Gorai és millor i s’ha revalorat el preu dels habitatges. La temperatura de la zona ha baixat uns quants graus i l’aire net ja no deixa intuir la història del lloc ni els motius de queixa que al seu dia van tenir els veïns.

L’execució del projecte és un bon exemple per demostrar que és viable una gestió científica dels residus urbans i contribuir decisivament a la construcció de models urbans més sostenibles. Actualment Bombai està començant a tancar Deonar, l’abocador més antic de la ciutat.

Més informació:www.mcgm.gov.in


164

Cas

tella

no

Bombay


Los vecinos de Bombay pueden volver a abrir las ventanas, que llevaban más de dos décadas cerradas, gracias al cierre del vertedero de Gorai y al proyecto de captura de metano. Se han transformado diecinueve hectáreas que albergaban toneladas de residuos en un gran espacio verde, el aire se ha descontaminado y ha aumentado la calidad de vida de los ciudadanos. El cierre del vertedero representa un ejemplo de rejuvenecimiento urbano.

12.596.019 hab., India


165

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dM

umb

aiDesde 1972, en Gorai, un suburbio al oeste de Bombay, había un vertedero gigante de diecinueve hectáreas justo al lado de la zona residencial, que hacía la vida imposible a los vecinos. Debido a la contaminación y al aire fétido, muchos de ellos padecían problemas respiratorios y las condiciones higiénicas y estéticas degradaban la vida en el barrio y en la ciudad. Con el proyecto Gorai Landfill Closure and Gas Capture se ha puesto fin a esta situación.

Bombay, con sus 12,6 millones de habitantes, es uno de los principales generadores de residuos sólidos de la India. Desde su inauguración, todos los días se depositaban en el vertedero de Gorai 1.200 toneladas de residuos, y en 2009 la acumulación de 2,34 millones de toneladas alcanzaba los 26 metros de altura. Sin embargo, hasta hace muy poco tiempo, la gestión de los residuos respetuosa con el medio ambiente y los ciudadanos no era una prioridad municipal. Esto cambió en el año 2000 con el Reglamento de Residuos Sólidos Municipales, que hace obligatorios la recogida, el transporte y el tratamiento de los residuos sólidos en rellenos sanitarios higiénicos y no en vertederos al aire libre.

En 2007, el Tribunal Supremo de Bombay ordenó la ambiciosa tarea de cerrar el vertedero de Gorai y transformarlo en un espacio verde para mejorar la calidad de vida de los vecinos y avanzar hacia una ciudad más respetuosa con el medio ambiente. Con el paso de los años, los residuos se pudrieron e hicieron que el vertedero desprendiese gases tóxicos que espontáneamente combustionaron y provocaron grandes fuegos y también líquidos venenosos que contaminaron las aguas subterráneas y los alrededores. Era necesario que un gran equipo de científicos liderase el proyecto. Durante los dos años siguientes, la Corporación Municipal Brihanmumbai

planificó el cierre del vertedero, descontaminó la zona y transformó el espacio. Se puso fin a las emisiones de metano y a los lixiviados una vez la superficie se cubrió de vegetación. Los malos olores, los animales roedores y los insectos que se concentraban en el vertedero desaparecieron y mejoró la higiene del lugar. También se inició un proyecto, que actualmente aún está en proceso, para quemar los residuos del vertedero y, con el gas metano desprendido, generar energía eléctrica y abastecer todo el suburbio.

En 2009 se inauguró un gran parque verde de diecinueve hectáreas, que se ha convertido en uno de los espacios con más encanto y que ofrece las mejores vistas de la ciudad y de la pagoda budista Vipassana. La calidad de vida en Gorai es mejor y se ha revalorizado el precio de las viviendas. La temperatura de la zona ha bajado unos cuantos grados y el aire limpio ya no deja intuir la historia del lugar ni los motivos de queja que en su día tuvieron los vecinos.

La ejecución del proyecto es un buen ejemplo para demostrar que es viable una gestión científica de los residuos urbanos y contribuir decisivamente a la construcción de modelos urbanos más sostenibles. Actualmente Bombay está empezando a cerrar Deonar, el vertedero más antiguo de la ciudad.

Mas información:www.mcgm.gov.in


© U

nite

d N

atio

n R

elei

f and

Wor

ks A

genc

y (U

NR

WA

)

166

Nahr El-Bared


Ibai Rigby

Nah


167

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dN

ahr E

l-B

ared


168

Nahr El-Bared

Reconstruction of the Nahr El-Bared (NBCR) Refugee Camp

This post-war reconstruction project entails the rebuilding of the Nahr el-Bared Refugee Camp (NBCR) in its original location after its destruction. The goal is the preservation of the Palestine social and identity structures that were previously in place in the camp through a specific neighbourhood design while implementing improvements in the urban surroundings.

33,000 inhab., Lebanon

Eng

lish

169

The camp housed around 27,000 Palestine refugees that had been displaced in 2007 by the conflict between the Lebanese Armed Forces and the extremist Fatah Al-Islam group that was established in the camp, destroying 95% of the installations. In the same year, the inhabitants of Nahr el-Bared organized a series of demonstrations demanding their return, initiating a community action that materialized in the creation of the Nahr el-Bared Reconstruction Commission for Civil Action and Studies (NBCR) comprised of volunteers and activists from the Palestinian community in Lebanon and some external volunteers. Thanks to this commission the project was launched with the collaboration of the United Nations Relief and Works Agency for Palestine Refugees in the Near East (UNRWA) which, jointly with the Palestine-Lebanese Committee for Dialogue, negotiated the donation of land with the Government.

The UNRWA commission engaged to aid the 27,000 displaced inhabitants, relocating 17,000 of them in areas adjacent to the camp. Around 8,000 were transferred to other camps in temporary accommodation, while the remainder dispersed throughout Lebanon. The project has the goal of rebuilding 5,223 homes, 1,696 shops and several health and educational centres, to a large extent driven by the community according to a participative methodology of eight UNRWA design and implementation phases. For this task the NBCR drafted the Nahr el-Bared Reconstruction Principles that ensured a specific urban design and architectural concept that incorporates the specific political and spatial conditions inherent to Near East societies. For this reason the reconstruction is intimately linked to the historic situation, its customs and religion, an example of which we see in the reconstruction of

the Souq (market), which launched and speeded up the economic reactivation of Nahr el-Bared, reinforcing the feeling of community and transforming it into an essential centre for the villagers who come to it from the whole of northern Lebanon. The mission made it necessary to embark on the camp’s mapping and registration, including the location of each family as the basis on which to lay the reconstruction foundations. The UNRWA was in charge of ensuring the participation of the entire community, the delivering of aid to the families and the collaboration in the reconstruction of local businesses and of the refugees, who had been trained for the purpose.

Currently, 80% of the camp’s population works on the reconstruction as a first step towards the gradual normalization of the area. Concern for the demands of the inhabitants, and listening to them, has facilitated the reconstruction of a complex that recreates and enhances the economic, social and political centres of this great Palestine community. Respecting their traditions and customs has fostered understanding and cohesion between all the parties, both internal and external, as well as the reconstruction process, which by late 2013 had rebuilt more than 40% of the urban fabric.

More information:www.unrwa.org

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dN

ahr E

l-B

ared


170

Cat

alà

Nahr El-Bared

Reconstrucció del camp de refugiats de Nahr El-Bared (NBCR)

Aquest projecte de reconstrucció de postguerra suposa la reedificació del camp de refugiats de Nahr el-Bared (NBCR) a l’emplaçament original després d’haver estat destruït. L’objectiu és la preservació de les estructures socials i identitàries palestines existents anteriorment en el campament mitjançant un disseny específic del veïnatge, alhora que ofereix la millora de l’entorn urbà.

33.000 hab., Líban


171

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dN

ahr E

l-B

ared

El camp acollia prop de 27.000 refugiats palestins, que van ser desplaçats el 2007 a causa del conflicte entre les Forces Armades Libaneses i el grup extremista Fatah Al-Islam, que es va establir al campament. En el conflicte va resultar destruït el 95 % de les instal·lacions. Aquell mateix any, els habitants de Nahr el-Bared van organitzar mobilitzacions per exigir que tornessin i van iniciar una acció comunitària que es va materialitzar amb la creació de la Comissió de Reconstrucció de Nahr el-Bared per a l’Acció i Estudis Civils, formada per voluntaris i activistes de la comunitat palestina del Líban i de tot el món. Gràcies a la Comissió, el projecte es va posar en marxa amb la col·laboració de l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient (UNRWA), que juntament amb el Comitè de Diàleg Palestinolibanès va negociar amb el Govern la donació de les terres.

La comissió de la UNRWA es va comprometre a auxiliar els 27.000 desplaçats, dels quals uns 17.000 van ser reubicats a les zones adjacents al camp, uns 8.000 van ser traslladats a allotjaments temporals en altres camps, i la resta es va dispersar per tot el Líban. El projecte té com a objectiu la reconstrucció de 5.223 habitatges, 1.696 comerços i diversos centres sanitaris i educatius. Va ser en gran mesura impulsat per la comunitat seguint una metodologia participativa a través de vuit etapes de disseny. Per a aquesta tasca, l’NBCR va desenvolupar els Principis de Reconstrucció de Nahr el-Bared, que garantien un disseny urbà i un concepte arquitectònic concret que incorporava les específiques condicions polítiques i espacials pròpies de les societats del Pròxim Orient. Per aquest motiu, la reconstrucció està íntimament lligada a la situació històrica, els costums i la religió. Un exemple el trobem en la reedificació del soc (mercat), que va iniciar i accelerar la reactivació

econòmica de Nahr el-Bared, va reforçar el sentiment de comunitat i el va transformar en un centre vital, on acudeixen els habitants de tot el nord del Líban. La missió va obligar a emprendre un procés de mapeig i registre del campament, incloent-hi la ubicació de cada família com a base sobre la qual fonamentar la reconstrucció. La UNRWA es va encarregar d’assegurar la participació de tota la comunitat, la prestació d’auxili a les famílies i la col·laboració d’empreses locals i de refugiats, formats en aquest àmbit, en la reedificació.

Actualment, un 80 % de la població del campament treballa en la reconstrucció com un primer pas cap a la normalització progressiva de la zona. La preocupació per les demandes dels desplaçats ha facilitat la reedificació d’un complex que dóna valor als centres econòmics, socials i polítics d’aquesta gran comunitat palestina. El fet de respectar-ne les tradicions i costums ha fomentat l’entesa i la cohesió entre totes les parts, tant internes com externes. A finals de 2013, més del 40 % del teixit urbà ja s’havia reconstruït.

Més informació:www.unrwa.org


172

Cas

tella

no

Nahr El-Bared

Reconstrucción del campo de refugiados de Nahr El-Bared (NBCR)

Este proyecto de reconstrucción de posguerra supone la reedificación del campo de refugiados de Nahr el-Bared (NBCR) en su emplazamiento original después de su destrucción. El objetivo es la preservación de las estructuras sociales e identitarias palestinas existentes anteriormente en el campo a través de un diseño específico del vecindario, a la vez que la mejora del entorno urbano.

33.000 hab., Líbano


173

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dN

ahr E

l-B

ared

El campo acogía en torno a 27.000 refugiados palestinos, que fueron desplazados en 2007 a causa del conflicto entre las Fuerzas Armadas Libanesas y el grupo extremista Fatah Al-Islam, que se estableció en el campo. En el conflicto resultó destruido el 95 % de las instalaciones. Ese mismo año, los habitantes de Nahr el-Bared organizaron movilizaciones para exigir su regreso, e iniciaron una acción comunitaria que se materializó en la creación de la Comisión de Reconstrucción de Nahr el-Bared para la Acción y Estudios Civiles, formada por voluntarios y activistas de la comunidad palestina del Líbano y de todo el mundo. Gracias a esta comisión, el proyecto se puso en marcha con la colaboración de la Agencia de las Naciones Unidas para los Refugiados de Palestina en Oriente Próximo (UNRWA), que juntamente con el Comité de Diálogo Palestino-Libanés negoció con el Gobierno la donación de las tierras.

La comisión de la UNRWA se comprometió a auxiliar a los 27.000 desplazados, de los cuales unos 17.000 fueron reubicados en zonas adyacentes al campamento, unos 8.000 fueron trasladados a alojamientos temporales en otros campos, y los restantes se dispersaron por todo el Líbano. El proyecto tiene como objetivo la reconstrucción de 5.223 viviendas, 1.696 comercios y varios centros sanitarios y educativos. Fue en gran medida impulsado por la comunidad siguiendo una metodología participativa a través de ocho etapas de diseño. Para este cometido, la NBCR desarrolló los Principios de Reconstrucción de Nahr el-Bared, que garantizaban un diseño urbano y un concepto arquitectónico concreto que incorporaba las específicas condiciones políticas y espaciales propias de las sociedades del Oriente Próximo. Por este motivo, la reconstrucción está íntimamente ligada con la situación histórica, sus costumbres y su religión. Un ejemplo

lo vemos en la reconstrucción del zoco (mercado), que inició y aceleró la reactivación económica de Nahr el-Bared, reforzó el sentimiento de comunidad y lo transformó en un centro vital, donde acuden pueblos de todo el norte del Líbano. La misión obligó a emprender un proceso de mapeo y registro del campamento, incluyendo la ubicación de cada familia como una base sobre la cual fundamentar la reconstrucción. La UNRWA fue la encargada de asegurar la participación de toda la comunidad, la prestación de socorro a las familias y la colaboración de empresas locales y de refugiados, formados en este ámbito, en la reconstrucción.

Actualmente, un 80 % de la población del campo trabaja en su reconstrucción como un primer paso en la normalización progresiva de la zona. La preocupación por las demandas de los habitantes ha facilitado la reconstrucción de un complejo que da valor a los centros económicos, sociales y políticos de esta gran comunidad palestina. El hecho de respetar sus tradiciones y costumbres ha fomentado el entendimiento y la cohesión entre todas las partes, tanto internas como externas. A finales de 2013, más del 40 % del tejido urbano ya se había reconstruido.

Mas información:www.unrwa.org


© M

ap K

iber

a Tr

ust

© M

illic

ent

Ach

ieng

174

Nairobi

Nbo


Borja M. Iglésias


175

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dN

airo

bi


176

Nairobi

Map Kibera

Kibera, one of the most densely populated and marginalized suburbs of Nairobi, was a gaping void on the map until 2009, when a group of young people from this region created the first digital map, free of charge and open to the world of its own community. Map Kibera has grown to become a complete interactive network for sharing and disseminating information of interest on their locality.

170,000 inhab., Kenya

Eng

lish


177

Kibera is one of Nairobi’s most highly populated settlements, but being in a poor region without resources, this great community has been marginalized in many aspects. The Map Kibera project sought to give a voice to this invisible and silenced community by creating a map of the suburb and digitally putting it in the world. Once the digital platform initiative was launched, it has served to amplify the community’s voices, raising awareness of the tough life in Kibera through its news items.

Map Kibera was started up in the year 2009 by Mikel Maron and Erica Hagen, collaborating with local grassroots organizations such as Carolina for Kibera. They decided to creatively use digital tools to increase the community’s influence and representation, empowering a group of local young people. They selected, trained and equipped around 15 youngsters to introduce them to the world of ICTs and teach them to formulate the programmes and use GPS devices. Once they were able to handle the computer and the applications, they were shown how to collect their community’s points of interest, and they were encouraged to put on the map whatever they considered suitable. With this information a map was produced by using the OpenStreetMap.org website, which permits creating and sharing maps in a simple way and free of charge.

Once the suburb’s streets were mapped, additional information on Kibera was added according to the topics that the youngsters wished to highlight in their community. One of the issues that was most important to them was security. On the map they entered the least safe points and those with the highest crime rates. The map was thus made more useful for the neighbours and reported to government agents any aspects that needed improving in the district.

The map was printed to enable ongoing discussions on topics. It was distributed around the community and was also painted on street walls.They then began to write small news items on events relating to discussed topics, establishing a text messaging system to instantly issue notifications on events. They were put on the map and illustrated with photos or video reports. The project thus began to grow, going from being a digital map to a dissemination platform called Voice of Kibera. Its website had special repercussion during the 2013 elections, as different volunteers came forward to follow and critically comment on the election campaign.

Through Map Kibera the suburb’s residents have gained in security, representation and influence. The project uncovered the district’s specific needs and pressure was brought to bear to promote urban planning changes such as the installation of an additional police office or the rehabilitation of public toilets. The project will be exported to other parts of Nairobi such as Mathare and Mukuru, as it has been a successful example of how new technologies can pull a community out of marginalization.

More information:www.mapkibera.org

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dN

airo

bi


178

Cat

alà

Nairobi

Map Kibera

Kibera, un dels suburbis més poblats i marginats de Nairobi, era un punt buit en el mapa fins al 2009, quan un grup de joves d’aquesta regió va crear el primer mapa de la seva pròpia comunitat, digital, gratuït i obert al món. Map Kibera ha crescut fins a convertir-se en una completa xarxa interactiva per compartir i difondre informació d’interès sobre la seva localitat.

170.000 hab., Kenya


179

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dN

airo

biKibera és un dels assentaments més

poblats de Nairobi. No obstant això, en tractar-se d’una regió pobra i sense recursos, aquesta gran comunitat ha estat marginada en molts aspectes. El projecte Map Kibera vol donar veu a aquesta comunitat invisible i silenciada creant un mapa del suburbi per situar-la digitalment al món. Un cop posada en marxa la iniciativa, la plataforma digital serveix per amplificar les veus dels ciutadans i donar a conèixer la dura vida de Kibera a través de la redacció de notícies.

Map Kibera va començar l’any 2009 amb l’ajuda de Mikel Maron i Erica Hagen, que col·laboraven amb organitzacions locals de base com ara Carolina for Kibera. Van decidir utilitzar creativament les eines digitals per incrementar la influència i representació de la comunitat apoderant un grup de joves locals. Van seleccionar, formar i equipar una quinzena de joves per introduir-los en el món de les TIC i ensenyar-los a elaborar programari i utilitzar dispositius GPS. Quan van ser capaços d’utilitzar l’ordinador i les aplicacions, se’ls va indicar que havien de col·leccionar els punts d’interès de la seva comunitat i se’ls va animar a situar al mapa tot allò que consideressin oportú. Amb aquesta informació es va editar un mapa utilitzant la web OpenStreetMap.org, que permet crear i compartir mapes d’una manera senzilla i gratuïta.

Un cop mapats els carrers del suburbi, s’hi va afegir informació addicional de Kibera en funció dels temes que els joves volien destacar sobre la seva localitat. Una de les qüestions que van considerar més importants va ser l’assumpte de la seguretat. Van introduir al mapa els punts menys segurs i amb índexs més alts de criminalitat. D’aquesta manera el mapa es feia més útil per als veïns i donava a conèixer als agents del govern els aspectes que calia millorar del barri. El mapa es va imprimir per

poder continuar discutint els temes, es va repartir per la comunitat i també es va pintar a les parets dels carrers.

A continuació es van començar a redactar petites notícies de successos relacionats amb els temes tractats y es va establir un sistema de SMS per notificar els esdeveniments instantàniament. Es van situar al mapa i es van il·lustrar amb fotografies o videoreportatges. Així va començar a créixer el projecte, que va passar del mapa digital a la plataforma de difusió anomenada Voice of Kibera. El seu web va tenir una repercussió especial durant les eleccions de 2013, ja que diferents voluntaris es van encarregar de seguir i comentar críticament la campanya electoral.

Amb Map Kibera els ciutadans del suburbi han guanyat en seguretat, representació i influència. Amb el projecte es van detectar necessitats concretes del barri i es va fer pressió per promoure canvis urbanístics, com la instal·lació d’una oficina de policia addicional o la rehabilitació d’uns banys públics. El projecte s’exportarà a altres regions de Nairobi, com ara Mathare i Mukuru, ja que ha estat un exemple molt bo de com les noves tecnologies poden treure una comunitat de la marginació.

Més informació:www.mapkibera.org


180

Cas

tella

no

Nairobi

Map Kibera

Kibera, uno de los suburbios más poblados y marginados de Nairobi, era un punto vacío en el mapa hasta 2009, cuando un grupo de jóvenes de esta región creó el primer mapa de su propia comunidad, digital, gratuito y abierto al mundo. Map Kibera ha crecido hasta convertirse en una completa red interactiva para compartir y difundir información de interés sobre su localidad.

170.000 hab., Kenia


181

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dN

airo

biKibera es uno de los asentamientos

más poblados de Nairobi. No obstante, al tratarse de una región pobre y sin recursos, esta gran comunidad ha sido marginada en muchos aspectos. El proyecto Map Kibera quiere dar voz a esta comunidad invisible y silenciada creando un mapa del suburbio para situarla digitalmente en el mundo. Una vez puesta en marcha la iniciativa, la plataforma digital sirve para amplificar las voces de los ciudadanos y dar a conocer la dura vida de Kibera a través de la redacción de noticias.

Map Kibera empezó en el año 2009 de la mano de Mikel Maron y Erica Hagen, que colaboraban con organizaciones locales de base como Carolina for Kibera. Decidieron utilizar creativamente las herramientas digitales para incrementar la influencia y representación de la comunidad empoderando a un grupo de jóvenes locales. Seleccionaron, formaron y equiparon a una quincena de jóvenes para introducirlos en el mundo de las TIC y enseñarles a elaborar software y utilizar dispositivos GPS. Cuando fueron capaces de manejar el ordenador y las aplicaciones, se les indicó que tenían que coleccionar los puntos de interés de su comunidad y se les animó a poner en el mapa todo lo que considerasen oportuno. Con esta información se editó un mapa utilizando la web OpenStreetMap.org, que permite crear y compartir mapas de un modo sencillo y gratuito.

Una vez mapeadas las calles del suburbio, se añadió información adicional de Kibera en función de los temas que los jóvenes querían destacar de su comunidad. Una de las cuestiones que consideraron más importantes fue el asunto de la seguridad. Introdujeron en el mapa los puntos menos seguros y con más altos índices de criminalidad. De este modo, el mapa se hacía más útil para los vecinos y daba a conocer a los agentes del gobierno los aspectos

que había que mejorar en el barrio. El mapa se imprimió para poder seguir discutiendo los temas. Se repartió por la comunidad y también se pintó en las paredes de las calles.

A continuación se empezaron a redactar pequeñas noticias de sucesos relacionados con los temas tratados y se estableció un sistema de SMS para notificar instantáneamente los acontecimientos. Se situaron en el mapa y se ilustraron con fotos o videorreportajes. Así empezó a crecer el proyecto, que pasó del mapa digital a la plataforma de difusión llamada Voice of Kibera. Su web tuvo especial repercusión durante las elecciones de 2013, ya que distintos voluntarios se encargaron de seguir y comentar críticamente la campaña electoral.

Con Map Kibera los ciudadanos del suburbio han ganado en seguridad, representación e influencia. Con el proyecto se detectaron necesidades concretas del barrio y se hizo presión para promover cambios urbanísticos, como la instalación de una oficina de policía adicional o la rehabilitación de aseos públicos. El proyecto se exportará a otras regiones de Nairobi, como Mathare y Mukuru, ya que ha sido un exitoso ejemplo de cómo las nuevas tecnologías pueden sacar de la marginación a una comunidad.

Mas información:www.mapkibera.org


183

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dN

ew Y

ork


184

New York

Edible Schoolyard NYC

The first schoolyard vegetable garden inspired in Alice Waters’ Californian project has been built in Brooklyn. The aim was to combat the alarming child obesity rates in the city of New York by teaching the pupils healthier eating habits, making them participants in a playful and educational way in the process of harvesting their own fruit and vegetables and cooking and eating them together.

8,836,000 inhab., United States

Eng

lish


185

Approximately 40% of the pupils in New York’s state schools are obese or overweight. Only 14% of the children eat the recommended daily portion of fruit and only 20% eat their portion of vegetables. These data are significantly worse in communities with fewer financial resources. Because of child obesity, the United States has given birth to the first generation with a lower life expectancy than its parents.

To remedy this situation, the non-profit organization Edible Schoolyard NYC (ESYNYC) began in 2010 to build vegetable gardens and to impart cookery lessons in the city’s state schools, exporting the project created by Alice Waters in 1995 in Berkeley, California. This activist was a pioneer in maintaining that schools were the best place for educating children in healthy eating habits and in raising environmental awareness and that it was therefore necessary for schoolyards to have a vegetable garden tended by the children themselves.

It was in Public School 216, in Brooklyn, where the first edible schoolyard and kitchen classroom was installed, designed by the architects of WORKac. The kitchen is fitted out to enable 30 pupils to cook and eat fresh produce from the eco-friendly vegetable patch. On one side of the kitchen is the greenhouse, where the crops are protected during the coldest months. On the other side are solar panels, a rainwater collection tank, a chicken run, space for storing the tools and a composting corner.

ESYNYC is in charge of providing a multidisciplinary and experimental curricular programme for teachers and pupils and also designs proposals and activities for the families, thus opening up the garden to the community. The organization sends in gardening and cookery professionals to impart classes in the

school, during which the students prepare their recipes and eat them together. The surplus produced in the vegetable garden is sold by the pupils themselves after school.

The initiative not only offers the children and their families the opportunity of coming into contact with fresh and varied produce and of acquiring knowledge on food that they would not otherwise have; it also has the vocation of changing this generation’s eating habits and reversing an alarming trend. This is why a vegetable garden has recently been built in Public School 7 of Harlem in NY. This is one of the city’s poorest boroughs, with the highest obesity and malnutrition rates and with the fewest green spaces in the city. The project does not end in Harlem, as in future the plan is to have at least one vegetable garden for each one of the city’s five districts. The ESYNYC organization has launched a pilot training programme comprised of 100 educators working with 35,000 children from all over the city on different healthy eating projects.

More information:www.work.ac

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dN

ew Y

ork


186

Cat

alà

Nova York


S’instal·la a Brooklyn el primer hort escolar inspirat en el projecte californià d’Alice Waters. Per combatre els alarmants percentatges d’obesitat infantil de la ciutat, Nova York vol apropar els alumnes a hàbits nutritius més saludables fent-los participar d’una forma lúdica i educativa en el procés de conrear les seves pròpies verdures i fruites, fins a cuinar-les i menjar-les plegats.

8.836.000 hab., Estats Units


187

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dN

ew Y

orkAproximadament el 40 % dels

alumnes de les escoles públiques de Nova York són obesos o tenen sobrepès. Només un 14 % dels infants mengen la ració diària recomanada de fruita i només un 20 % mengen la seva ració de verdura. Aquestes dades empitjoren significativament a les comunitats amb menys recursos econòmics. A causa de l’obesitat infantil, als Estats Units ha nascut la primera generació amb una esperança de vida inferior a la dels seus pares.

Per tal de resoldre aquesta situació, l’organització sense ànim de lucre Edible Schoolyard NYC (ESYNYC) el 2010 va començar a construir horts i a impartir classes de cuina a les escoles públiques de la ciutat, seguint el projecte que Alice Waters va crear el 1995 a Berkeley, Califòrnia. Aquesta activista va ser pionera a defensar que el millor lloc per educar els infants en els hàbits alimentaris saludables i la consciència respecte al medi ambient és a les escoles, i que per tant és necessari que els patis escolars tinguin un hort cultivat pels mateixos nens.

A l’escola pública 216, a Brooklyn, s’hi ha instal·lat el primer hort i aula de cuina, dissenyats pels arquitectes de WORKac. La cuina està preparada perquè trenta alumnes puguin cuinar i menjar els aliments frescos procedents de l’hort ecològic. En un costat de la cuina hi ha l’hivernacle, on es protegeixen els cultius durant els mesos més freds. A l’altre costat hi ha plaques d’energia solar, una cisterna per recollir l’aigua de la pluja, un corral de gallines, espai per guardar eines i un racó per fer compostatge.

ESYNYC s’encarrega de proveir un programa curricular multidisciplinari i experimental per als mestres i alumnes, com també de dissenyar propostes i activitats per a famílies per obrir l’hort a la comunitat. L’organització envia professionals de la jardineria i de la cuina perquè imparteixin les classes a l’escola,

durant les quals els estudiants preparen les seves receptes i comparteixen el moment de menjar. Els mateixos alumnes venen els excedents produïts a l’hort en sortir de l’escola.

La iniciativa no només ofereix l’oportunitat als infants i a les seves famílies de tenir accés a aliments frescos i variats i uns coneixements sobre el menjar que altrament no rebrien, sinó que també té vocació de canviar les pautes alimentàries d’aquesta generació i revertir l’alarmant tendència. Per aquesta raó, recentment s’ha instal·lat un altre hort a l’escola pública 7 de Harlem. Aquest barri és un dels més pobres de la ciutat, és el que presenta els índexs d’obesitat i malnutrició més alts i el que té menys espais verds. A Harlem no acaba el projecte, ja que és previst que en el futur hi hagi com a mínim un hort a cada un dels cinc districtes de la ciutat. L’organització ESYNYC ha posat en marxa un programa pilot de formació de cent educadors per treballar amb 35.000 infants de tota la ciutat en diferents projectes d’alimentació saludable.

Més informació:www.work.ac


188

Cas

tella

no

Nueva York


Se instala en Brooklyn el primer huerto escolar inspirado en el proyecto californiano de Alice Waters. Para combatir los alarmantes porcentajes de obesidad infantil de la ciudad de Nueva York, se quiere acercar a los alumnos a hábitos nutritivos más saludables haciéndoles partícipes de forma lúdica y educativa del proceso de cultivar sus propias verduras y frutas, hasta cocinarlas y comerlas juntos.

8.836.000 hab., Estados Unidos


189

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dN

ew Y

orkAproximadamente el 40 % de los

alumnos de las escuelas públicas de Nueva York son obesos o tienen sobrepeso. Solo un 14 % de los niños comen la ración diaria recomendada de fruta y únicamente un 20 % toman su ración de verdura. Estos datos empeoran significativamente en las comunidades con menos recursos económicos. Debido a la obesidad infantil, en Estados Unidos ha nacido la primera generación con una esperanza de vida inferior a la de sus padres.

A fin de remediar esta situación, la organización sin ánimo de lucro Edible Schoolyard NYC (ESYNYC) en 2010 empezó a construir huertos y a impartir clases de cocina en las escuelas públicas de la ciudad, siguiendo el proyecto que Alice Waters creó en 1995 en Berkeley, California. Esta activista fue pionera en defender que el mejor lugar para educar a los niños en los hábitos alimentarios saludables y la conciencia respecto al medio ambiente son las escuelas, y que por tanto es necesario que los patios escolares tengan un huerto cultivado por los propios niños.

En la escuela pública 216, en Brooklyn, se ha instalado el primer huerto y aula de cocina, diseñados por los arquitectos de WORKac. La cocina está preparada para que treinta alumnos puedan cocinar y comer los alimentos frescos procedentes del huerto ecológico. A un lado de la cocina se encuentra el invernadero, donde se protegen los cultivos durante los meses más fríos. En el otro lado se encuentran placas de energía solar, una cisterna para recoger el agua de la lluvia, un corral de gallinas, espacio para guardar las herramientas y un rincón para hacer compostaje.

ESYNYC se encarga de proveer un programa curricular multidisciplinar y experimental para los maestros y alumnos, así como de diseñar propuestas y actividades para

las familias y abrir el huerto a la comunidad. La organización envía profesionales de la jardinería y de la cocina para que impartan las clases en la escuela, durante las cuales los estudiantes preparan sus recetas y comparten el momento de comer. Los propios alumnos venden los excedentes producidos en el huerto al salir de la escuela.

La iniciativa no solo ofrece la oportunidad a los niños y sus familias de tener acceso a alimentos frescos y variados y unos conocimientos sobre la comida que de otro modo no recibirían, sino que también tiene vocación de cambiar las pautas alimentarias de esta generación y revertir la alarmante tendencia. Por esta razón, recientemente se ha instalado un huerto en la escuela pública 7 de Harlem. Este barrio, uno de los más pobres de la ciudad, es el que presenta los más altos índices de obesidad y malnutrición y el que tiene menos espacios verdes. En Harlem no acaba el proyecto, ya que está previsto que en un futuro haya al menos un huerto en cada uno de los cinco distritos de Nueva York. La organización ESYNYC ha puesto en marcha un programa piloto de formación de cien educadores para trabajar con 35.000 niños de toda la ciudad en diferentes proyectos de alimentación saludable.

Mas información:www.work.ac


191

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dP

orto

-Nov

o


192

Porto-Novo

Liaisons Urbaines - Manger à Porto-Novo

In Porto-Novo and other African cities several rapid and economical interventions are being undertaken that experiment with and transform urban spaces while respecting their historic uses and their identity. The entire community is involved, mixing urban management, design, art and heritage. The first project consists of reforming the square given over to the market and to voodoo practices.

234,168 inhab., Benin

Eng

lish


193

The Liaisons Urbaines project is comprised of the French institutions Institut Français, la Cité de l’Architecture et du Patrimoine and the VIA (Paris), together with the local École du Patrimoine Africain of Porto-Novo. They work in coordinated fashion to undertake small-scale transformations of the public spaces of African cities and to improve their aesthetic and functional qualities while always respecting the uses and identities of the places.

The programme centres on reforming public sites such as squares, courtyards, pavements or communal green spaces, which are very important for everyday life in the city but are often forgotten when planning major infrastructures, fit-outs and residential areas. However, it is important to maintain this local urban heritage in a good state of repair because these are the social spaces that underpin everyday urban life and help create a community. This is why, and taking into account the scarcity of municipal financial resources, brief low-cost interventions are being undertaken. These are projects that arise from research and documentation carried out in situ, using local techniques and materials to avoid having to depend on external agents.

The first intervention undertaken by Liaisons Urbaines was Manger à Porto-Novo through the remodelling of Agonsa Honto square, a space that has been given over to an outdoor market and to the practice of voodoo for a long time. The aim was to improve the hygiene conditions of the food stalls and to rehabilitate the adjacent buildings, including a voodoo temple. The square covers 1000 m2 and its market attracts people from the entire city.

Liaisons Urbaines means «urban relations», as the project’s idea is to create relations within civil society,

involving agents that are normally left outside any city planning, in order to make them feel co-creators and co-responsible for the maintenance and evolution of the urban spaces. Artists, architects, designers, neighbours and cultural associations have shared their know-how and skills to plan the new square. This integrates the work of the artists into urban life and uncovers the talent hidden within the community.

The improvement of the square has involved cleaning and refurbishing it in its entirety, improving the system of drainage and transition between the earthen floor and the road. Strong structures have also been created for the outdoor market stalls and convenience has been improved for customers and neighbours with spaces in which to store products and places in which to eat. Urban furniture such as benches have been installed. Finally, the portico and peripheral walls of the Zangbeto temple were restored.

The second project, which is now underway, is that of N’Djamena, in Chad, where water distribution spaces are being renovated. Liaisons Urbaines seeks to raise awareness in cultural institutions, the community and urban designers and involve them in local urban planning.

More information:www.liaisonsurbaines.com

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dP

orto

-Nov

o


194

Cat

alà

Porto-Novo

Liaisons Urbaines – Manger à Porto-Novo

A Porto-Novo i altres ciutats africanes s’estan duent a terme diverses intervencions ràpides i econòmiques d’experimentació i transformació dels espais urbans respectant-ne els usos històrics i la identitat. S’hi involucra tota la comunitat barrejant la gestió urbana, el disseny, l’art i el patrimoni. El primer projecte consisteix a reformar la plaça dedicada al mercat i al vudú.

234.168 hab., Benín


195

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dP

orto

-Nov

oEl projecte Liaisons Urbaines està format per les institucions franceses Institut Français, la Cité de l’Architecture et du Patrimoine i el VIA (París), juntament amb l’École du Patrimoine Africain de Porto-Novo. Treballen coordinades per transformar a petita escala els espais públics de les ciutats africanes i millorar-ne les qualitats estètiques i funcionals, sempre respectant els usos i la identitat del lloc.

El programa se centra a reformar espais públics com ara places, patis, voreres o espais verds comunitaris, molt importants per a la vida quotidiana a la ciutat, però sovint oblidats en pro de la planificació de grans infraestructures, equipaments i zones residencials. No obstant això, és important mantenir en bon estat aquest patrimoni urbà local perquè són espais socials que vertebren la vida urbana quotidiana i ajuden a crear comunitat. Per això, tenint en compte els pocs recursos econòmics municipals, s’estan duent a terme breus intervencions de baix cost. Són projectes que sorgeixen de la investigació i la documentació in situ i s’utilitzen tècniques i materials locals per no dependre d’agents externs.

La primera intervenció que va desenvolupar Liaisons Urbaines va ser Manger à Porto-Novo amb la remodelació de la plaça d’Agonsa Honto, un espai que des de fa molt temps es dedica al mercat exterior i a la pràctica del vudú. Es tracta de millorar les condicions higièniques dels punts de venda de menjar i de rehabilitar els edificis contigus, incloent-hi un temple vudú. La plaça té 1.000 m2 i el mercat que s’hi fa atrau gent de tota la ciutat.

Liaisons Urbaines significa «relacions urbanes», ja que la idea del projecte és crear relacions entre la societat civil involucrant-hi agents que normalment queden al marge de la planificació de la ciutat, per fer-los sentir cocreadors

i coresponsables del manteniment i l’evolució dels espais urbans. Artistes, arquitectes, dissenyadors, veïns i associacions culturals han compartit els seus sabers i habilitats per planificar la nova plaça. Així s’integra la feina dels artistes a la vida urbana i es detecta el talent amagat en la comunitat.

Per millorar la plaça s’ha netejat i rehabilitat globalment i s’ha millorat el sistema de drenatge i de transició entre el sòl de terra i la carretera. També s’han creat estructures resistents per a les parades de mercat a l’aire lliure, s’ha millorat el confort per als clients i veïns amb espais per emmagatzemar productes i llocs on menjar, i s’ha instal·lat mobiliari urbà com ara bancs. Finalment s’han restaurat el pòrtic i les parets perifèriques del temple de Zangbeto.

El segon projecte, ja en curs, és el de N’Djamena, al Txad, on s’estan renovant els espais de distribució d’aigua. Liaisons Urbaines pretén sensibilitzar i comprometre les institucions culturals, la comunitat i els dissenyadors urbans amb una planificació urbana de proximitat.

Més informació:www.liaisonsurbaines.com


196

Cas

tella

no

Porto-Novo

Liaisons Urbaines – Manger à Porto-Novo

En Porto-Novo y otras ciudades africanas se están llevando a cabo varias intervenciones rápidas y económicas de experimentación y transformación de los espacios urbanos respetando sus usos históricos y su identidad. Se involucra a toda la comunidad, mezclando la gestión urbana, el diseño, el arte y el patrimonio. El primer proyecto consiste en reformar la plaza dedicada al mercado y al vudú.

234.168 hab., Benín


197

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dP

orto

-Nov

oEl proyecto Liaisons Urbaines está formado por las instituciones francesas Institut Français, la Cité de l’Architecture et du Patrimoine y el VIA (París), junto con la École du Patrimoine Africain de Porto-Novo. Trabajan coordinadas para transformar a pequeña escala los espacios públicos de las ciudades africanas y mejorar sus cualidades estéticas y funcionales, siempre respetando los usos y la identidad del lugar.

El programa se centra en reformar sitios públicos como pueden ser plazas, patios, aceras o espacios verdes comunitarios, muy importantes para la vida cotidiana en la ciudad pero a menudo olvidados en pro de la planificación de grandes infraestructuras, equipamientos y zonas residenciales. No obstante, es importante mantener en buen estado este patrimonio urbano local porque son espacios sociales que vertebran la vida urbana cotidiana y ayudan a crear comunidad. Por eso, teniendo en cuenta los pocos recursos económicos municipales, se están llevando a cabo breves intervenciones de bajo coste. Son proyectos que surgen de la investigación y la documentación in situ y se utilizan técnicas y materiales locales para no depender de agentes externos.

La primera intervención que llevó a cabo Liaisons Urbaines fue Manger à Porto-Novo con la remodelación de la plaza Agonsa Honto, un espacio que desde hace mucho tiempo está dedicado al mercado exterior y a la práctica del vudú. Se trata de mejorar las condiciones higiénicas de los puntos de venta de comida y rehabilitar los edificios colindantes, incluyendo un templo de vudú. La plaza tiene 1.000 m2 y su mercado atrae a gente de toda la ciudad.

Liaisons Urbaines significa «relaciones urbanas», pues la idea del proyecto es crear relaciones entre la sociedad

civil involucrando agentes que normalmente quedan al margen de la planificación de la ciudad, para hacerlos sentir cocreadores y corresponsables del mantenimiento y la evolución de los espacios urbanos. Artistas, arquitectos, diseñadores, vecinos y asociaciones culturales han compartido su saber y sus habilidades para planificar la nueva plaza. Así se integra el trabajo de los artistas a la vida urbana y se detecta el talento escondido en la comunidad.

Para mejorar la plaza, se ha limpiado y rehabilitado globalmente y se ha mejorado el sistema de drenaje y de transición entre el suelo de tierra y la carretera. También se han creado estructuras resistentes para los puestos de mercado al aire libre, se ha mejorado el confort para los clientes y vecinos con espacios para almacenar productos y sitios donde comer, y se ha instalado mobiliario urbano como bancos. Finalmente, se han restaurado el pórtico y las paredes periféricas del templo de Zangbeto.

El segundo proyecto, ya en curso, es el de N’Djamena, en el Chad, donde se están renovando los espacios de distribución de agua. Liaisons Urbaines pretende sensibilizar y comprometer a las instituciones culturales, la comunidad y los diseñadores urbanos en una planificación urbana de proximidad.

Mas información:www.liaisonsurbaines.com


199

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dP

une


20

0

Pune

In-situ slum upgradation

In Pune, India, they are putting a new methodology in practice to improve the situation of thousands of people in self-built districts: the inhabitants become involved by discussing the final project while acquiring ownership of the land they have been inhabiting for years. Four thousand new dwellings with basic services that are lifting thousands of people out of the most abject penury.


Eng

lish


20

1

Slums are becoming the «B side» of emerging countries such as India, which concentrates 17% of the world population residing in these poor districts. Pune, a city of 2.5 million inhabitants, is no exception. Between 30% and 40% of the city’s inhabitants live in the 564 slums, in other words, in the middle of urbanistic chaos, with no water, power or other basic services. Intervening in this reality is the way to confront it in order to improve it. Pune has been sensitive to preventing the pain of losing the only thing that dozens of families could call “their home”, even if only an illegal, fragile construction. To recognize them this right was the first step.

Sanitation and public health was another major priority in the intervention. Without running water, the population of these districts turn to community services if there are any and if they have water available. Without toilets or light, many women preferred to hold in urine for hours rather than risk going out of their home during the night, which led to infections. Ending this situation was the overriding task. Work has been carried out on 4000 “kuccha”-style dwellings distributed around seven slums in the city. The City Hall’s project has been undertaken between 2009 and 2012 and received the cooperation of the Ministry of Urban Development, the Society for the Promotion of Area Resource Centers (SPARC), CHF-International and was undertaken by the architects Prassana Desai.

But the communities were the other major agent in the project. Firstly, it was they which provided detailed information on the districts’ residents, who were hitherto a statistical void. Secondly, the people affected met up with the architects to visualize the project and discuss it according to each family’s needs. Two types of dwellings were presented,

terraced and a block type. The latter encountered strong rejection and in some cases entailed months of negotiation if the land made this option advisable. The main hurdle was that many neighbours did not accept having a property above that of the floor-level owner. Another element for participation was to take responsibility for 10% of the construction cost.

The three modes of participation meant that the process was slower than if the initiative had been developed by the City Hall. But at the completion of the project the council makes the following judgement: improving the dwellings as a process and not as a defined plan, together with the residents’ co-responsibility, enriches the final result, especially in its more intangible aspects, as they feel they have taken control of their own lives despite the difficulties. The logical consequence of this is to deliver ownership to the families, thus ending decades of illegality, defencelessness and fear of expulsion.

More information:www.prasannadesaiarchitects.blogspot.com

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dP

une


20

2C

atal

à

Pune

Millora in situ dels barris de barraques

A Pune, Índia, posen en pràctica una nova metodologia per millorar la situació de milers de persones de barris autoconstruïts: els habitants es fan partícips de la iniciativa discutint el projecte final i alhora aconsegueixen la propietat dels terrenys que habiten des de fa anys. S’han construït quatre mil nous habitatges amb serveis bàsics que treuen milers de persones de la penúria més absoluta.

8.242.142 hab., Índia


20

3C

ity to

City

Bar

celo

na F

AD

Aw

ard

Pun

eEls barris de barraques s’estan convertint en «la cara B» dels països emergents, com l’Índia, que concentra el 17 % de la població mundial resident en aquest tipus de barris pobres. Pune, una ciutat de 2,5 milions d’habitants, no n’és una excepció. Entre el 30 i el 40 % dels habitants d’aquesta ciutat viuen en els 564 barris de barraques, és a dir, enmig del caos urbanístic, sense aigua, ni llum, ni altres serveis bàsics. Intervenir en aquesta realitat és la manera d’enfrontar-s’hi per millorar-la. Pune ha evitat el dolor de la pèrdua de l’única cosa que desenes de famílies podien anomenar «casa seva», encara que fos una construcció il·legal i fràgil. Reconèixer-los aquest dret ha estat el primer pas.

La sanitat i la salubritat han estat les altres grans prioritats de la intervenció. Sense aigua corrent, la població d’aquests barris acudeix als serveis comunitaris si n’hi ha i si n’hi ha amb aigua. A la nit, el risc de patir atacs obliga les dones a aguantar-se l’orina, la qual cosa els pot provocar infeccions. Posar fi a aquesta situació era una tasca imperiosa. S’ha intervingut en quatre mil habitatges estil kuccha repartits en set barris marginals de la ciutat. El projecte de l’Ajuntament s’ha desenvolupat entre 2009 i 2012, amb la col·laboració del Ministeri de Desenvolupament Urbà, la Society for the Promotion of Area Resource Center (SPARC) i CHF-International, i l’ha dut a terme l’estudi d’arquitectura Prassana Desai.

Però les comunitats han estat l’altre gran agent del projecte. En primer lloc, han proporcionat la informació detallada dels residents del barri, fins aleshores en un buit estadístic. En segon lloc, els afectats es reunien amb els arquitectes per visualitzar el projecte i discutir-lo segons les necessitats de cada família. Es presentaven dos tipus d’habitatge: un de tipus adossat i un altre de tipus bloc. El segon ha estat molt rebutjat i en alguns casos ha significat mesos

de negociació si el terreny impedia l’altra opció. L’escull principal era que molts veïns no acceptaven tenir una propietat damunt del propietari del nivell del sòl. Un altre element d’implicació ha estat responsabilitzar-se del 10 % del cost de construcció.

Els tres modes de participació han fet que el procés fos més lent que si la iniciativa hagués estat desenvolupada als despatxos de l’Ajuntament. No obstant això, en finalitzar el projecte el consistori n’ha fet la valoració següent: la millora dels habitatges com un procés, no com un pla definit, i la corresponsabilitat dels residents enriqueixen el resultat final, especialment en allò més intangible: sentir que duen les regnes de la pròpia vida malgrat les dificultats. La conseqüència lògica de tot això és lliurar la propietat a les famílies i acabar, així, amb dècades d’il·legalitat, indefensió i por d’expulsió.

Més informació:www.prasannadesaiarchitects.blogspot.com


20

4C

aste

llano

Pune

Mejora in situ de los barrios de chabolas

En Pune, India, ponen en práctica una nueva metodología para mejorar la situación de miles de personas en barrios de autoconstrucción: los habitantes se hacen partícipes de la iniciativa discutiendo el proyecto final y a la vez consiguen la propiedad de los terrenos que habitan desde hace años. Se han construido cuatro mil nuevas viviendas con servicios básicos que sacan a miles de personas de la penuria más absoluta.

8.242.142 hab., India


20

5C

ity to

City

Bar

celo

na F

AD

Aw

ard

Pun

eLos barrios de chabolas se están convirtiendo en la «cara B» de países emergentes como la India, que concentra el 17 % de la población mundial residente en ese tipo de barrios pobres. Pune, una ciudad de 2,5 millones de habitantes, no es una excepción. Entre el 30 y el 40 % de los habitantes de esta ciudad viven en los 564 barrios de chabolas, es decir, en medio del caos urbanístico, sin agua, sin luz y sin otros servicios básicos. Mediar con esa realidad es la manera de enfrentarse a ella para mejorarla. Pune ha evitado el dolor de la pérdida de lo único que decenas de familias podían llamar «su casa», aunque fuera una construcción ilegal y frágil. Reconocerles ese derecho ha sido lo primero.

La sanidad y la salubridad ha sido la otra gran prioridad de la intervención. Sin agua corriente, la población de estos barrios acude a los servicios comunitarios si los hay y si los hay con agua. Por la noche, el riesgo de sufrir ataques obliga a las mujeres a aguantarse los orines, lo que les puede provocar infecciones. Poner fin a esta situación era una tarea imperiosa. Se ha intervenido en cuatro mil viviendas estilo kuccha repartidas en siete barrios marginales de la ciudad. El proyecto del Ayuntamiento se ha desarrollado entre 2009 y 2012, con la colaboración del Ministerio de Desarrollo Urbano, la Society for the Promotion of Area Resource Center (SPARC) y CHF-International, y lo ha llevado a cabo el estudio de arquitectura Prassana Desai.

Pero las comunidades han sido el otro gran agente del proyecto. En primer lugar, han proporcionado la información detallada de los residentes del barrio, hasta entonces en un vacío estadístico. En segundo lugar, los afectados se reunían con los arquitectos para visualizar el proyecto y discutirlo según las necesidades de cada familia. Se presentaban dos tipos de vivienda: una de tipo

adosada y otra de tipo bloque. La segunda ha sido muy rechazada y en algunos casos ha significado meses de negociación si el terreno recomendaba esta opción. El principal escollo era que muchos vecinos no aceptaban tener una propiedad encima del propietario del nivel del suelo. Otro elemento de participación ha sido responsabilizarse del 10 % del coste de construcción.

Los tres modos de participación han hecho que el proceso fuera más lento que si la iniciativa hubiera sido desarrollada por el Ayuntamiento. No obstante, al término del proyecto el consistorio ha hecho la siguiente valoración: la mejora de las viviendas como un proceso, no como un plan definido, y la corresponsabilidad de los residentes enriquecen el resultado final, especialmente en lo más intangible: sentir que llevan las riendas de su propia vida a pesar de las dificultades. La consecuencia lógica de todo esto es entregar la propiedad a las familias y acabar, así, con décadas de ilegalidad, indefensión y miedo a la expulsión.

Mas información:www.prasannadesaiarchitects.blogspot.com


20

7C

ity to

City

Bar

celo

na F

AD

Aw

ard

Riy

adh


20

8

Riyadh

Wadi Hanifa Wetlands

Riyadh has recovered the vast wetlands of Wadi Hanifa, the most important ones in the country, the motor of the city for centuries and forgotten and mistreated during the 20th century. The recovery of the water has been undertaken with biological methods and the establishment of parks recreates the oasis of former times. A transformation of importance and weight for this desert metropolis.

5,188,286 inhab., Saudi Arabia

Eng

lish


20

9

Wadi is an Arabic word to designate a river valley in an arid or desert territory. This river can be testimonial, seasonal or, on very few occasions, stable. In the case of the Wadi Hanifa, centuries ago it produced wetlands of more than 120 km and vegetable gardens that are the origin of the city and of its name, Riyadh. But in the 1960s Riyadh tripled its population and in the 1970s and ‘80s twice doubled it. The pressure on the wetlands became unbearable and desalinized seawater began to be consumed. This led to a change in function for Wadi Hanifa: from supplying water to evacuating water and waste. The ecological vitality of the wetlands dropped to very dangerous levels.

In the year 1994 the Authority for the Development of Arriyadh (ADA) launched the first initiative for its recovery, the Strategy for Wadi Hanifa, which served to halt urbanistic advance and the extraction of materials for construction in the valley but not to curb the discharge of faecal or polluted water and the dumping of general waste and rubble. It was not until 2001 that a coordinated plan was approved, proposing solutions for the clean-up and restoration of the water quality and the vegetation.

The ADA obtained the advice of the Buro Happold consultancy team and of the Canadian architects’ practice Moriyama & Teshima. The first step of the Wadi Hanifa Comprehensive Development Plan (WHCDP) was to list 71 km of wetlands as the Wadi Hanifa Reserve. The works have been undertaken in the course of a decade and have been divided into two main parts: the Restoration Programme and the Development Programme.

The Restoration Programme sought to return to the start of the ecosystem. To achieve this, 1.25m3 of rubble and other waste had to

be removed. The riverbed was then channelled and strengthened and the banks were repopulated with native vegetation and wildlife. But the most important aspect was the improvement in water quality. Along the course of the Wadi, rocky areas and a huge pool aerate the water, which is decontaminated through biological means. With this water Riyadh aspires to recycle by 2020 up to a third of the city’s general consumption for farming and industrial use.

Once the ecological needs were resolved, the Development Programme has served to transform a dump into a sign of identity of the country’s capital and into one of Riyadh’s best outdoor spaces. Archaeological remains have been restored, five river parks have been created around five artificial lakes and accesses such as roads, emblematic bridges, tram stations and others have been urbanized. Riyadh’s inhabitants observe the change and enjoy the multiple possibilities of these new and ample spaces in their city. The next step is to succeed in transforming Wadi Hanifa into a sustainable source of wealth for Riyadh, as it used to be centuries ago.

More information:www.akdn.org

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dR

iyad

h


210

Cat

alà

Riyadh

Aiguamolls de Uadi Hanifa

Riad ha recuperat els enormes aiguamolls de Uadi Hanifa, els més importants del país, motor de la ciutat durant segles i que havien estat oblidats i maltractats durant el segle XX. La recuperació de les aigües s’ha fet amb mètodes biològics i la creació de parcs recrea l’oasi de l’antiguitat. Una transformació d’envergadura i profunditat per a aquesta metròpoli al desert.

5.188.286 hab., Aràbia Saudita


211

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dR

iyad

hUadi és una paraula àrab per designar la vall d’un riu d’un territori àrid o desèrtic. Aquest riu pot ser testimonial, estacional o, molt poques vegades, estable. És el cas de Uadi Hanifa, que segles enrere va donar lloc a uns aiguamolls de més de 120 km de llarg i una horta que és l’origen de la ciutat i del seu nom, Riad. Però als anys seixanta, Riad va triplicar la població i en els setanta i vuitanta la va doblar dues vegades. La pressió sobre els aiguamolls es va fer insuportable i es va començar a consumir aigua dessalinitzada del mar. Això va provocar que Uadi Hanifa canviés la seva funció: de subministrament d’aigua a evacuació de deixalles. La vitalitat ecològica dels aiguamolls va desaparèixer fins a límits molt perillosos.

L’any 1994, l’Autoritat per al Desenvolupament de Riad (ADA) va posar en marxa la primera iniciativa de recuperació, l’Estratègia per a Uadi Hanifa, que va servir per aturar l’avanç urbanístic i l’extracció de materials per a la construcció, però no per frenar l’abocament d’aigües fecals o contaminades i d’escombraries i runes. Fins al 2001 no es va aprovar un pla coordinat que aportava solucions per a la neteja i la restauració de la qualitat de l’aigua i la vegetació.

L’ADA va estar assessorada per l’equip de consultors de Buro Happold i pel despatx d’arquitectes canadencs Moriyama & Teshima. El primer pas del Pla de Desenvolupament Global per a Uadi Hanifa va ser declarar 71 km d’aiguamolls Reserva Natural de Uadi Hanifa. Els treballs han continuat durant una dècada i s’han dividit en dues parts principals: el Programa de Restauració i el Programa de Desenvolupament.

El Programa de Restauració ha volgut tornar a l’inici de l’ecosistema. Per fer-ho, s’han hagut de retirar 1,25 M m3 de runes i altres materials. Després, s’ha canalitzat i assegurat

la llera i s’han repoblat els marges amb vegetació i fauna autòctones. Però el més important ha estat la millora de la qualitat de l’aigua. Al llarg del recorregut del uadi, zones de roques i una enorme piscina oxigenen les aigües i les descontaminen amb mitjans biològics. Amb aquesta aigua, Riad aspira a reciclar per a usos agrícoles i industrials fins a un terç del consum general de l’urbs el 2020.

Un cop solucionades les necessitats ecològiques, el Programa de Desenvolupament ha servit per convertir un abocador en un element d’identitat de la capital del país i un dels millors espais oberts de Riad. S’han restaurat restes arqueològiques, s’han creat cinc parcs fluvials al voltant de cinc llacs artificials i s’han urbanitzat accessos com carreteres, ponts emblemàtics, estacions de tramvies, etc. Els habitants de Riad observen el canvi i gaudeixen de les múltiples possibilitats d’aquests nous i amplis espais de la ciutat. El pas següent és aconseguir que Uadi Hanifa sigui una font de riquesa sostenible per a Riad, com va ser-ho fa segles.

Més informació:www.akdn.org


212

Cas

tella

no

Riyadh

Humedales de Uadi Hanifa

Riad ha recuperado los enormes humedales de Uadi Hanifa, los más importantes del país, motor de la ciudad durante siglos y que habían sido olvidados y maltratados durante el siglo XX. La recuperación de las aguas se ha hecho con métodos biológicos y la creación de parques recrea el oasis de antaño. Una transformación de envergadura y calado para esta metrópolis en el desierto.

5.188.286 hab., Arabia Saudí


213

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dR

iyad

hUadi es una palabra árabe para designar el valle de un río de un territorio árido o desértico. Este río puede ser testimonial, estacional o, en muy contadas ocasiones, estable. Es el caso de Uadi Hanifa, que siglos atrás dio lugar a unos humedales de más de 120 km y a unas huertas que son el origen de la ciudad y de su nombre, Riad. Pero en los años sesenta, Riad triplicó su población, y en los setenta y ochenta, la dobló dos veces. La presión sobre los humedales se hizo insoportable y se empezó a consumir agua desalinizada del mar. Eso provocó que Uadi Hanifa cambiara su función: de suministro a evacuación de aguas y deshechos. La vitalidad ecológica de los humedales desapareció hasta límites muy peligrosos.

En el año 1994 la Autoridad para el Desarrollo de Riad (ADA) puso en marcha la primera iniciativa de recuperación, la Estrategia para Uadi Hanifa, que sirvió para detener el avance urbanístico y la extracción de materiales para la construcción en el valle, pero no para frenar el vertido de aguas fecales o contaminadas y basura y escombros en general. Hasta 2001 no se aprobó un plan coordinado que aportaba soluciones para la limpieza y restauración de la calidad del agua y la vegetación.

La ADA contó con el asesoramiento del equipo de consultores de Buro Happold y del despacho de arquitectos canadienses Moriyama & Teshima. El primer paso del Plan de Desarrollo Global para Uadi Hanifa fue declarar 71 km de humedales como la Reserva de Uadi Hanifa. Los trabajos se han sucedido durante una década y se han dividido en dos partes principales: el Programa de Restauración y el Programa de Desarrollo.

El Programa de Restauración ha querido volver al inicio del ecosistema. Para ello han tenido que retirarse 1,25 M m3 de escombros

y otros deshechos. Después, se ha canalizado y robustecido el cauce y se han repoblado los márgenes con vegetación y fauna autóctonas. Pero lo más importante ha sido la mejora de la calidad del agua. A lo largo del recorrido del uadi, zonas de rocas y una enorme piscina oxigenan las aguas y las descontaminan con medios biológicos. Con esta agua, Riad aspira a reciclar para usos agrícolas e industriales hasta un tercio del consumo general de la urbe para 2020.

Una vez solventadas las necesidades ecológicas, el Programa de Desarrollo ha servido para convertir un vertedero en un signo de identidad de la capital del país y uno de los mejores espacios abiertos de Riad. Se han restaurado restos arqueológicos, se han creado cinco parques fluviales alrededor de cinco lagos artificiales y se han urbanizado accesos como carreteras, puentes emblemáticos, estaciones de tranvías, etc. Los habitantes de Riad observan el cambio y disfrutan de las múltiples posibilidades de estos nuevos amplios espacios de la ciudad. El siguiente paso es conseguir que Uadi Hanifa sea una fuente de riqueza sostenible para Riad, como lo fuera hace siglos.

Mas información:www.akdn.org


215

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dS

an S

alva

dor


216

San Salvador

Rescuing the Habitable Function of San Salvador’s Historic Centre

San Salvador’s historic centre has recovered its strong pulse. In a scenario in which retail and transport were gaining ground over the residential function and the few neighbours were languishing in buildings in poor condition, the Mutual Aid Residence Cooperatives decided to do battle: inception of a collaborative spirit, improvement in the quality of life, creation of urban diversity and architectural conversion.

6,183,000 inhab., El Salvador

Eng

lish


217

The historic centre of San Salvador has experienced a process of mono-functionalism, that is, the gradual eradication of urban functions owing to the predominance of one of them, in this case the commercial one. When the Salvadorian Foundation for Development and Minimum Housing (FUNDASAL) conducted a survey on residential habits in 2003, the lid was lifted on the pressure to which the few neighbours were subjected and the low quality of the buildings was revealed. The mesones – traditional residential buildings with a communal inner courtyard – with residents had dropped by 50% in only three years.

Given the powerlessness of the authorities, 50 families joined forces to create a neighbours’ cooperative, the Mutual Aid Housing Cooperative Association of the Historic Centre of San Salvador (ACOVICHSS), with legal and technical advice from FUNDASAL. In just over a year, in 2005, a further two mesones in the historic centre became involved and established another two cooperatives.

In 2008 the tenacity of the neighbours bore fruit. The first cooperative mesón was built on a plot in the district of San Esteban, which housed 12 families from the cooperative. It was funded by the Spanish Agency for International Cooperation and Development (AECID), but it was the cooperative members who erected it with their own hands. The second one to be completed, in 2009, was “El Renacer” (The Rebirth), with a graphically descriptive name and nine families in its apartments. Three years later, the ACOVIVAMSE, in the district of San Esteban, houses 40 families.

In total, more than 60 families have gone from living in dwellings in poor condition in a hostile environment to mesones built and inhabited by communities that have mutually helped each other and governed

themselves to improve their situation. While their means continue to be precarious, they feel tied to the cooperatives and solidarity and responsibility govern coexistence: decisions are taken collectively (with women, incidentally, enjoying majority participation) and the arrears rate stands at 0%.

But the impact can be perceived beyond the courtyards and walls of the new mesones. The “showcase effect” was swift: around 25 housing cooperatives have been formed in El Salvador and numerous town councils have set out to rescue the residential function of their historic centres. Cooperatives are crossing borders and are being reproduced in Guatemala, Nicaragua, Honduras and Costa Rica. Precarious housing has gone from neglect to taking its place on the local and national agenda.

More information:www.fundasal.org.sv

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dS

an S

alva

dor


218

Cat

alà

San Salvador

Rescat de la funció residencial del centre històric de San Salvador

El centre històric de San Salvador torna a bategar amb força. En un escenari en què comerços i transports guanyaven terreny a la funció residencial i els pocs veïns malvivien en edificacions en mal estat, les Cooperatives de Residència d’Ajuda Mútua planten batalla: creació d’esperit col·laborador, millora de la qualitat de vida, creació de diversitat urbana i adequació arquitectònica.

6.183.000 hab., El Salvador


219

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dS

an S

alva

dorEl centre històric de San

Salvador ha patit un procés de monofuncionalisme, és a dir, l’eliminació progressiva de funcions urbanes pel predomini d’una, en aquest cas, la comercial. Quan la Fundación Salvadoreña para el Desarrollo y la Vivienda Mínima (Fundasal) va fer una enquesta sobre hàbits residencials el 2003, es va destapar la pressió a la qual es veien sotmesos els pocs veïns i la poca qualitat dels immobles. Els mesones —edificis residencials tradicionals, amb pati comunitari a l’interior— habitats s’havien reduït un 50 % en només tres anys.

Davant la indefensió per part de les autoritats, cinquanta famílies es van unir per crear una cooperativa de veïns, l’Asociación Cooperativa de Vivienda por Ayuda Mutua del Centro Histórico de San Salvador (Acovichss), que Fundasal va assessorar legalment i tècnicament. En poc més d’un any, el 2005, dos mesones més del centre històric es van interessar per fundar les seves cooperatives.

L’any 2008 va arribar la materialització dels esforços dels veïns. En un solar del barri de San Esteban es va construir el primer mesón cooperatiu, que dóna habitatge a dotze famílies de la cooperativa. Va ser finançat per l’Agència Espanyola per a la Cooperació Internacional al Desenvolupament (AECID), però els mateixos socis de la cooperativa es van encarregar de bastir-lo amb les seves pròpies mans. L’Ajuntament va cedir el solar i va millorar-ne l’entorn. El 2009 es va construir el segon, «El Renacer», amb un nom força gràfic i nou famílies residint-hi. Tres anys després, l’Acovivamse, al barri de San Esteban, acull quaranta famílies.

En total, més de seixanta famílies han passat de viure en residències en mal estat en un entorn hostil a viure en habitatges construïts i habitats per comunitats que s’han

ajudat mútuament i autogestionat per millorar la seva situació. Tot i que la seva posició econòmica continua sent precària, se senten units a les cooperatives i la solidaritat i la responsabilitat regeixen la convivència: les decisions es prenen de forma col·lectiva (les dones, per cert, hi tenen una participació majoritària) i la taxa de morositat se situa en el 0 %.

Però l’impacte es deixa veure més enllà dels patis i els murs dels nous mesones. L’efecte vitrina no ha trigat: s’han format unes vint-i-cinc cooperatives d’habitatge a El Salvador i nombrosos ajuntaments s’han proposat rescatar la funció residencial dels centres històrics. Les cooperatives salten fronteres i es reprodueixen per Guatemala, Nicaragua, Hondures i Costa Rica. Els habitatges precaris han passat de l’oblit a l’agenda local i nacional.

Més informació:www.fundasal.org.sv


22

0C

aste

llano

San Salvador

Rescate de la función habitacional de centro histórico de San Salvador

El centro histórico de San Salvador vuelve a latir con fuerza. En un escenario en que comercios y transportes ganaban terreno a la función residencial y los pocos vecinos malvivían en edificaciones en mal estado, las Cooperativas de Residencia de Ayuda Mutua plantan batalla: creación de espíritu colaborador, mejora de la calidad de vida, creación de diversidad urbana y adecuación arquitectónica.

6.183.000 hab., El Salvador


22

1C

ity to

City

Bar

celo

na F

AD

Aw

ard

San

Sal

vad

orEl centro histórico de San Salvador ha sufrido un proceso de monofuncionalismo, esto es, la progresiva eliminación de funciones urbanas por el predominio de una de ellas, en este caso, la comercial. Cuando la Fundación Salvadoreña para el Desarrollo y la Vivienda Mínima (Fundasal) hizo una encuesta sobre hábitos residenciales en el 2003, se destapó la presión a la que se veían sometidos los pocos vecinos y la poca calidad de los inmuebles. Los mesones —edificios residenciales tradicionales con patio comunitario en el interior— con habitantes se habían reducido un 50 % en solo tres años.

Frente a la indefensión por parte de las autoridades, cincuenta familias se unieron para crear una cooperativa de vecinos, la Asociación Cooperativa de Vivienda por Ayuda Mutua del Centro Histórico de San Salvador (Acovichss), que Fundasal asesoró legal y técnicamente. En poco más de un año, en 2005, otros dos mesones del centro histórico se interesaron para fundar otras dos cooperativas.

En el año 2008 llegó la materialización de todos los empeños de los vecinos. En un solar del barrio de San Esteban se construyó el primer mesón cooperativo, que da vivienda a doce familias de la cooperativa. Fue financiado por la Agencia Española para la Cooperación Internacional al Desarrollo (AECID), pero los mismos socios de la cooperativa se encargaron de levantarlo con sus propias manos. El Ayuntamiento, por su lado, cedió el solar y mejoró los entornos. En 2009 se construyó el segundo, «El Renacer», con un nombre bien gráfico y nueve familias en sus apartamentos. Tres años después, el Acovivamse, en el barrio de San Esteban, alberga a cuarenta familias.

En total, más de sesenta familias han pasado de vivir en residencias en mal estado en un entorno hostil a vivir en mesones construidos y habitados por

comunidades que se han ayudado mutuamente y autogestionado para mejorar su situación. Aunque su posición económica continúa siendo precaria, se sienten unidos a las cooperativas y la solidaridad y la responsabilidad rigen la convivencia: las decisiones se toman de forma colectiva (las mujeres, por cierto, tienen una participación mayoritaria) y la tasa de morosidad se sitúa en el 0 %.

Pero el impacto se deja ver más allá de los patios y los muros de los nuevos mesones. El efecto vitrina no se ha hecho esperar: se han formado unas 25 cooperativas de vivienda en El Salvador y numerosos ayuntamientos se han propuesto rescatar la función residencial de sus centros históricos. Las cooperativas saltan fronteras y se reproducen por Guatemala, Nicaragua, Honduras y Costa Rica. Las viviendas precarias han pasado del olvido a la agenda local y nacional.

Mas información:www.fundasal.org.sv


22

2

Seoul


Peter Cookson Smith

Sel


22

3C

ity to

City

Bar

celo

na F

AD

Aw

ard

Seo

ul


22

4

Seoul

Project for reforming the Cheonggyecheon stream

From underneath an old, collapsed and polluting highway, a new habitat has emerged for many plant and animal species and literally provided a breather for the district’s inhabitants. A 6-kilometre-long park that follows a stream is an invitation to calm and strolling. The Cheonggyechen stream has become a touchstone for all of Seoul’s residents and visitors.

10,440,000 inhab., South Korea

Eng

lish


22

5

During the so-called Korean miracle, the construction of highways was a priority. Covering up a stream filled with rubble and waste to build a raised highway was considered an achievement at the time, in the late 1970s. However, three decades later, the highway needed to be rebuilt and the place had become permanently clogged up with traffic and filled with noise and pollution. The works to demolish the old highway and build the new channelling began in the year 2003.

The Cheonggyecheon stream had barely any water when it was recovered. It was necessary to pump in water from the river Han to ensure a minimum flow of 118mm/h. With a more than 200-year-old history of flooding, channelling works were also undertaken. In its laterals, almost six kilometres of lineal parkland with much vegetation and decorative elements that give each section of the park its own personality. In addition, 22 bridges connect both sides of the stream, 12 of them exclusively for pedestrian use.

The spot where the stream flows into an affluent of the river Han has turned into wetlands now protected as an area of environmental importance, given that the biodiversity indicators point to an increase of 640% in the number of species in the entire green corridor area. When the project was completed in 2008, there were 308 species of vegetation, 25 of fish, 36 of birds and 192 of insects (previously there were 62, 4, 6 and 15 respectively). The ambient temperature has dropped by an average of four degrees and there is better ventilation, favouring the reduction of pollution (a drop of 35% in polluting particles in the air) and an increase in wellbeing (before the reform, the residents of this area suffered double the risk of respiratory illnesses than the rest of Seoul).

In an inverted Braess’s Paradox, removing the highway used by 169,000 cars per day has had a positive effect on the area’s traffic, though rapid bus lines and connections with the nearby metro stations have been started up. The use of Seoul’s metro system increased by 3.3% and that of the bus by 15% between 2003 and 2008. In addition, the price of buildings less than 50 metres from the park has increased between 30% and 50%, double the general increase in Seoul. It is estimated that 64,000 people use the park every day, of which 1500 are tourists.

The project’s cost was somewhat controversial, as it stands at around 400M$. However, remodelling the old highway would have cost more than half that of the park project and would not have brought any of the mentioned benefits. The park enhances business in the area and has become a tourist attraction. Moreover, the benefits for the environment, health, quality of life and spatial quality are difficult to translate into monetary terms.

More information:www.english.seoul.go.kr

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dS

eoul


22

6C

atal

à

Seül

Projecte de reforma del rierol Cheonggyecheon

Sota una autopista vella, col·lapsada i contaminant ha sorgit un nou hàbitat per a moltes espècies de plantes i animals i una alenada d’aire fresc per als habitants del barri. Un parc de sis quilòmetres de llarg que persegueix un rierol i que convida a la calma i el passeig. El rierol Cheonggyechen ha esdevingut una referència per als habitants i els visitants de Seül.

10.440.000 hab., Corea del Sud


22

7C

ity to

City

Bar

celo

na F

AD

Aw

ard

Seo

ulDurant l’anomenat miracle coreà, la construcció d’autopistes era una prioritat. A finals dels setanta, cobrir un rierol ple de runes i escombraries per bastir una autopista elevada es va considerar tot un èxit. No obstant això, al cap de tres dècades, l’autopista necessitava reconstruir-se i el lloc s’havia convertit en un espai permanentment col·lapsat de trànsit, amb molt de soroll i contaminació. L’any 2003 van començar els treballs d’enderrocament de la vella autopista i la construcció de la nova canalització.

El rierol Cheonggyecheon amb prou feines tenia aigua quan es va recuperar. Es va haver de bombar aigua del riu Han per assegurar un cabal mínim de 118 mm/h. També es van haver de fer obres de canalització atès l’historial d’inundacions registrades els últims dos-cents anys. Als laterals, gairebé sis quilòmetres de parc lineal amb molts elements vegetals i decoratius fan que cada tram del parc sigui un espai amb personalitat pròpia. A més, 22 ponts connecten ambdós costats del rierol, 12 dels quals són exclusius per a vianants.

La desembocadura del rierol en un afluent del riu Han s’ha convertit en uns aiguamolls que han estat protegits com a àrea d’importància ecològica. I és que els indicadors de biodiversitat mostren un augment del 640 % en el nombre d’espècies a tota la zona del corredor verd. Quan es va acabar el projecte el 2008, s’havia passat de 62 a 308 espècies vegetals, de 4 a 25 tipus de peixos, de 6 a 36 espècies d’aus i de 15 a 192 espècies d’insectes. La temperatura ambient ha baixat uns quatre graus de mitjana i la ventilació és millor, la qual cosa afavoreix la reducció de contaminació (un 35 % de les partícules contaminants a l’aire) i el benestar (abans de la reforma, els habitants d’aquesta zona duplicaven el risc de contraure malalties respiratòries respecte de la resta de Seül).

En una paradoxa de Braess invertida, suprimir el vial utilitzat per 169.000 automòbils diaris ha repercutit positivament en el trànsit de la zona, això sí, posant en funcionament línies ràpides de bus i connexions amb les estacions de metro properes. L’ús del metro a Seül ha augmentat un 3,3 % i el del bus, un 15 % entre 2003 i 2008. A més, el preu dels immobles a menys de cinquanta metres del parc ha augmentat entre un 30 i un 50 % respecte de Seül en general. Es calcula que 64.000 persones utilitzen el parc cada dia, de les quals un miler i mig són turistes.

El cost del projecte ha estat una mica polèmic, ja que se situa al voltant dels quatre-cents milions de dòlars. No obstant això, remodelar l’antiga autopista hauria costat més que el projecte del parc i no hauria aportat cap dels beneficis esmentats. El parc beneficia els negocis de la zona i ha esdevingut una atracció turística. A més, les millores en medi ambient, salut, qualitat de vida i qualitat d’espai difícilment es poden traduir en termes monetaris.

Més informació:www.english.seoul.go.kr


22

8C

aste

llano

Seúl

Proyecto de reforma del arroyo Cheonggyecheon

Bajo una autopista vieja, colapsada y contaminante han surgido un nuevo hábitat para muchas especies de plantas y animales y un respiro literal para los habitantes del barrio. Un parque de seis kilómetros de largo que recorre un arroyo y que invita a la calma y el paseo. El arroyo Cheonggyechen se ha convertido en una referencia para los habitantes y los visitantes de Seúl.

10.440.000 hab., Corea del Sur


22

9C

ity to

City

Bar

celo

na F

AD

Aw

ard

Seo

ulDurante el llamado milagro coreano, la construcción de autopistas era una prioridad. A finales de los setenta, cubrir un arroyo lleno de escombros y basura para levantar una autopista elevada fue considerado todo un logro. Sin embargo, pasadas tres décadas, la autopista necesitaba rehacerse y el lugar se había convertido en un espacio permanentemente colapsado de tráfico, lleno de ruido y contaminación. En el año 2003 empezaron los trabajos de derribo de la vieja autopista y la construcción de la nueva canalización.

El arroyo Cheonggyecheon apenas tenía agua cuando fue recuperado. Fue necesario bombear agua del río Han para asegurar un caudal mínimo de 118 mm/h. También tuvieron que realizarse obras de canalización dado el historial de inundaciones registradas en los últimos doscientos años. En sus laterales, casi seis kilómetros de parque lineal con muchos elementos vegetales y decorativos hacen que cada tramo del parque sea un espacio con personalidad propia. Además, 22 puentes conectan ambos lados del riachuelo, 12 de ellos exclusivos para peatones.

La desembocadura del riachuelo en un afluente del río Han se ha convertido en unos humedales que han sido protegidos como área de importancia ecológica. Y es que los indicadores de biodiversidad muestran un aumento del 640 % del número de especies en toda la zona del corredor verde. Al finalizar el proyecto en 2008, se había pasado de 62 a 308 especies vegetales, de 4 a 25 tipos de peces, de 6 a 36 especies de aves y de 15 a 192 especies de insectos. La temperatura ambiente ha bajado unos cuatro grados de media y hay mejor ventilación, lo que favorece la reducción de contaminación (un 35 % de las partículas contaminantes en el aire) y el bienestar (antes de la reforma, los habitantes de esta

zona duplicaban el riesgo de contraer enfermedades respiratorias con respecto al resto de habitantes de Seúl).

En una paradoja de Braess invertida, suprimir el vial utilizado por 169.000 automóviles diarios ha repercutido positivamente en el tráfico de la zona, eso sí, poniendo en funcionamiento líneas rápidas de bus y conexiones con las estaciones de metro cercanas. El uso del metro en Seúl ha aumentado un 3,3 % y el del bus, un 15 % entre 2003 y 2008. Además, el precio de los inmuebles a menos de cincuenta metros del parque ha aumentado entre un 30 y un 50 % con respecto a Seúl en general. Se calcula que 64.000 personas usan el parque todos los días, de las cuales un millar y medio son turistas.

El coste del proyecto ha sido algo polémico, ya que se sitúa alrededor de cuatrocientos millones de dólares. Sin embargo, remodelar la antigua autopista habría costado más que el proyecto del parque y no habría aportado ninguno de los beneficios citados. El parque beneficia los negocios de la zona y se ha convertido en una atracción turística. Además, las mejoras en medio ambiente, salud, calidad de vida y calidad de espacio difícilmente pueden traducirse en términos monetarios.

Mas información:www.english.seoul.go.kr


© A

yunt

amie

nto

de T

orre

lodo

nes

/ Sa

ntia

go F

erná

ndez

Muñ

oz

23

0

Torrelodones


Isabela Velázquez

Tor


23

1C

ity to

City

Bar

celo

na F

AD

Aw

ard

Torr

elod

ones


23

2

Torrelodones

Initiative for governance, transparency and good management of the public space

Torrelodones, a municipality to the north of Madrid, has experienced a radical change in the Council’s transparency and participation policies and a change in the city’s urban development priorities: since 2011 the new Mobility Plan, the new Urban Development Plan and numerous improvement interventions on the public space of Torrelodones are being undertaken.

22,782 inhab., Spain

Eng

lish


23

3

The new team in Torrelodones City Hall, which came to power in 2011, presented an urban development programme that abandoned the construction model and focused on planning and urban quality. User-friendly mobility, austerity and participation are the priorities of the party that governs this municipality of Madrid. The drop in income, or polling the residents, has not prevented the undertaking of several plans and projects.

The Mobility Plan has put emphasis on school runs. Torrelodones has its primary school, its secondary school and another subsidized school. Walking accesses to the area were poor in quality and this meant that the majority of pupils went to their school by car (51%). Streets have been pedestrianized and pavements have been widened, and an agreement has been reached with an owner to open up a path through his land because that path shortens the route to the secondary school by more than 5 minutes. To disseminate the new routes, awareness-raising actions have been undertaken in the schools and the “ciclobús” initiative has been launched, in which the local police escorts any children who wish to ride their bicycles to school. And they get there faster than by car.

The Mobility Plan also includes the pedestrianization of the municipality’s two urban centres. To begin with, they are closed to traffic on weekends and significant days. The project competition, organized by the Architects’ Association of Madrid, has ended with notable levels of citizens’ participation and invitations to tender will go out this 2014. Several pavements have been widened, for example those of the Outarelo bridge which crosses the A5 and is the spot in the city most frequently crossed by pedestrians, or several road verges lacking in the minimum indispensable space for pedestrian safety. For

this plan, Torrelodones has won the Ciudades que Caminan (Walking Cities) 2013 prize.

Some remarkable remodelling works have been undertaken on the surroundings of several public fit-outs, which have gone from being half-built, low-quality spaces to calming, pleasant entrances to the different facilities such as health and social services, the language school and the train station. An urban vegetable garden project has also been launched with 45 allotments, two new parks have been opened and the natural environment has been enhanced through the creation or recovery of tracks, the routes having been disseminated among the neighbours through a map distributed to them and an app for digital devices.

The urban planning tasks will finalize with the drafting of the new Urban Development Plan and the Strategic Plan for Torrelodones, which is being undertaken with total transparency and the participation of the residents, another innovation of Torrelodones City Hall. Broadcasting plenary meetings via Twitter, opening a citizens’ bureau or publishing City Hall expenses were some of the measures that have transformed Torrelodones into an example of good municipal practices in transparency and communication.

More information:www.torrelodones.es

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dTo

rrel

odon

es


23

4C

atal

à

Torrelodones

Iniciativa governança, transparència i bona gestió de l’espai públic

Torrelodones, municipi del nord de Madrid, ha viscut un canvi radical en les polítiques de transparència i participació en el Consistori i un canvi en les prioritats urbanístiques de la ciutat: des de 2011 que es desenvolupen el nou pla de Mobilitat, el nou Pla Urbanístic i nombroses intervencions de millora de l’espai públic del municipi.

22.782 hab., Espanya


23

5C

ity to

City

Bar

celo

na F

AD

Aw

ard

Torr

elod

onesEl nou equip de l’Ajuntament de

Torrelodones, que va arribar al poder el 2011, va presentar un programa urbanístic que abandonava el model del totxo i se centrava en l’ordenació, la planificació i la qualitat urbana. La mobilitat amable, l’austeritat funcional i la participació són les prioritats de la formació que dirigeix aquest municipi madrileny. La caiguda d’ingressos o la consulta a la ciutadania no han impedit portar a terme diversos plans i projectes amb celeritat.

El Pla de Mobilitat ha posat l’èmfasi en els itineraris escolars. Torrelodones té adjacents l’escola primària, l’institut i un altre centre concertat. Els accessos a peu a la zona eren de poca qualitat i això feia que la major part dels alumnes accedissin al centre amb cotxe (51 %). Hi ha carrers només per a vianants, s’han ampliat voreres i s’ha arribat a un acord amb un propietari per obrir un camí pel seu terreny, ja que, així, el temps per anar a l’institut s’escurça més de cinc minuts. Per difondre els nous recorreguts, s’han dut a terme actes de conscienciació als centres i s’han creat els «ciclobusos», en què la policia local acompanya el grup dels que volen anar amb bici. I arriben abans que amb cotxe.

El Pla de Mobilitat també inclou la conversió en zona de vianants dels dos centres urbans del municipi. Per començar, s’ha prohibit la circulació durant els caps de setmana i dates assenyalades. El concurs de projectes, realitzat pel Col·legi d’Arquitectes de Madrid, ha finalitzat amb una destacada participació ciutadana i la licitació es farà aquest 2014. També s’han ampliat diverses voreres, com per exemple la del pont d’Outarelo, que creua l’A5 i és el punt amb més trajectes a peu de la ciutat, o diversos marges de vials que no tenien un mínim espai de seguretat per als

vianants. Per aquest pla, Torrelodones ha rebut el premi Ciutats que Caminen 2013.

La remodelació dels entorns de diversos equipaments públics ha estat notable: s’ha passat d’espais a mig fer i de molt poca qualitat a entrades pacífiques i agradables als diferents serveis, com els centres de salut i de serveis socials, l’escola d’idiomes i l’estació de trens. També s’ha iniciat un projecte d’horts urbans amb 45 parcel·les, s’han obert dos parcs nous i s’ha posat en valor l’entorn natural amb la creació o recuperació de camins i la seva difusió als veïns, a qui s’ha repartit un mapa i una aplicació per a dispositius digitals.

La labor urbanística acabarà amb la redacció del nou Pla d’Ordenació Urbanística i el Pla Estratègic de Torrelodones, que s’estan redactant amb total transparència i participació dels veïns, que és l’altra innovació de l’Ajuntament de Torrelodones. Retransmetre els plens per Twitter, tenir una regidoria d’Atenció al Veí o publicar les despeses de l’Ajuntament són algunes de les mesures que han convertit Torrelodones en un exemple de bones pràctiques municipals en transparència i comunicació.

Més informació:www.torrelodones.es


23

6C

aste

llano

Torrelodones

Iniciativa gobernanza, transparencia y buena gestión del espacio público

Torrelodones, municipio del norte de Madrid, ha vivido un cambio radical en las políticas de transparencia y participación en el Consistorio y un cambio en las prioridades urbanísticas de la ciudad: desde 2011 que se llevan desarrollando el nuevo plan de Movilidad, el nuevo Plan Urbanístico y numerosas intervenciones de mejora del espacio público torrelodonense.

22.782 hab., España


23

7C

ity to

City

Bar

celo

na F

AD

Aw

ard

Torr

elod

onesEl nuevo equipo del Ayuntamiento

de Torrelodones, que llegó al poder en 2011, presentó un programa urbanístico que abandonaba el modelo del ladrillo y se centraba en la ordenación, la planificación y la calidad urbana. La movilidad amable, la austeridad y la participación son las prioridades de la formación que dirige este municipio madrileño. La caída de ingresos o la consulta a la ciudadanía no han impedido llevar a cabo varios planes y proyectos con celeridad.

El Plan de Movilidad ha puesto énfasis en los itinerarios escolares. Torrelodones tiene adyacentes su escuela primaria, su instituto y otro centro concertado. Los accesos a pie a la zona eran de poca calidad y eso hacía que la mayor parte de sus alumnos fuera a su centro en coche (51 %). Se han peatonalizado calles y ampliado aceras y se ha llegado a un acuerdo con un propietario para abrir una senda por su terreno porque de este modo se acorta el tiempo para ir al instituto más de cinco minutos. Para difundir los nuevos recorridos, se han llevado a cabo actos de concienciación en los centros y se han creado los «ciclobuses», en que la policía local escolta al grupo de aquellos que quieren ir en bici. Y llegan antes que en coche.

El Plan de Movilidad también incluye la peatonalización de los dos centros urbanos del municipio. Para empezar, se ha cerrado la circulación los fines de semana y fechas señaladas. El concurso de proyectos, realizado por el Colegio de Arquitectos de Madrid, ha finalizado con una participación ciudadana destacable y su licitación se llevará a cabo este 2014. También se han ampliado varias aceras, como por ejemplo la del puente de Outarelo, que cruza la A5 y es el punto con más trayectos a pie de la ciudad, o varios márgenes de viales que carecían de un mínimo espacio de seguridad para los peatones. Por este plan, Torrelodones

ha recibido el premio Ciudades que Caminan 2013.

La remodelación de los entornos de diversos equipamientos públicos ha sido notable: se ha pasado de espacios a medio hacer y de muy poca calidad a entradas pacíficas y agradables a los diferentes servicios, como los centros de salud y de servicios sociales, la escuela de idiomas y la estación de trenes. También se ha iniciado un proyecto de huertos urbanos con 45 parcelas, se han abierto dos nuevos parques y se ha puesto en valor el entorno natural con la creación o recuperación de sendas y su difusión a los vecinos, a quienes se ha repartido un mapa y una aplicación para dispositivos digitales.

La labor urbanística acabará con la redacción del nuevo Plan de Ordenación Urbanística y el Plan Estratégico de Torrelodones, que se están redactando con total transparencia y participación de los vecinos, que es la otra innovación del Ayuntamiento de Torrelodones. Retransmitir los plenos por Twitter, tener una concejalía de Atención al Vecino o publicar los gastos del Ayuntamiento son algunas de las medidas que han convertido Torrelodones en un ejemplo de buenas prácticas municipales en transparencia y comunicación.

Mas información:www.torrelodones.es


23

9C

ity to

City

Bar

celo

na F

AD

Aw

ard

Vie

nna


24

0

Vienna

Vienna, A Shared City. Gender Perspective in Urban Development Planning

Vienna is a standard in gender-sensitive urban development planning, with more than 20 years’ experience in the design of homes, public spaces, transport and mobility, which translates into more than 50 projects. What in the past was an expectation is today cross-sectionally integrated into all urban policies and has comprehensively transformed the city.

1,741,246 inhab., Austria

Eng

lish


24

1

Feminist analysis in the 1980s questioned the urban planning and architecture that had hitherto been practised. The 1991 exhibition in Vienna, “Who Owns the Public Space? Women’s Everyday Life in the City” showed the disparity in quotidian life and the differences in uses and possessions of the public space. In 1992, Vienna opened the Women’s Office, headed by Eva *Kail, an urban planner.

One of the first projects was the construction of a gender-sensitive housing block, which was opened for international competition in 1995 and inaugurated in 1997, the “Frau-Werk-Stadt I”. With 357 flats, it is still the largest in Europe in its category. Rooms with natural light, adaptable to the different stages in life, easy to monitor if children live in them, or spacious communal areas for manoeuvring children’s buggies are some of the innovations. The internal courtyard has a playground that is visible from the flats’ kitchens and working areas. The “Frau-Werk-Stadt II” was finished in 2004 with 140 flats and intended for the elderly, and the “Frauenwohnprojekt [ro*sa] Donaustadt”, inspired in the other two, in 2009 with 41 flats.

Parks have been another field of action. It was detected that the use and appropriation of the public space fell abruptly among girls from 10 years onwards. When consulted, groups of girls asked for spaces (for sport or other uses) that would not be dominated by boys, intimate spaces and more open areas where they could meet up with more groups of young people. Two parks have been restored, another one has been created and a further three have already been designed according to these criteria. This has also been done with other collectives such as the elderly.

In regard to mobility, the data points to the fact that most women walk

to almost all the places where they usually go, as do the elderly, children and teenagers. All efforts have been focused on putting walking mobility centre stage. The Mariahilf district, with 27,000 inhabitants, was chosen in 2002 as the “Gender-perspective pilot district”. Its streets were studied and improved in detail by 30 technicians from seven departments so that walking in this district would be as safe and convenient as possible.

There are many other projects driven by this way of thinking, such as the design of a new campus, educational centres or the extension of line 1 of the metro. Since 2010, gender perspective is no longer only a Council department; instead, gender-perspective design techniques can be found in all areas and have been incorporated into all facets of Vienna’s planning and design of urban elements. The good practices guides published during these 22 years serve as a standard for Vienna, Austria and the entire world.

More information:www.wien.gv.at

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dV

ienn

a


24

2C

atal

à

Viena

Viena, ciutat compartida. Perspectiva de gènere en la planificació urbanística

Viena és un referent en planificació urbanística amb sensibilitat de gènere, amb més de vint anys d’experiència en el disseny d’habitatges, espai públic, transport i mobilitat, que es tradueixen en més de mig centenar de projectes. El que al seu moment va ser una perspectiva avui s’ha integrat transversalment en totes les polítiques urbanes i ha transformat la ciutat globalment.

1.741.246 hab., Àustria


24

3C

ity to

City

Bar

celo

na F

AD

Aw

ard

Vie

nnaL’anàlisi feminista dels anys

vuitanta va qüestionar l’urbanisme i l’arquitectura practicats fins aleshores. L’exposició de 1991 a Viena «A qui pertany l’espai públic? La quotidianitat de les dones a la ciutat» mostrava la disparitat del dia a dia i les diferències d’usos i dominis de l’espai públic. El 1992, Viena obria l’Oficina de la Dona amb Eva Kail, una urbanista, com a responsable.

Un dels primers projectes va ser la construcció d’un bloc de cases amb sensibilitat de gènere, que es va obrir a concurs internacional el 1995 i es va inaugurar el 1997: el Frau-Werk-Stadt I. Amb 357 habitatges, continua sent encara avui el més gran d’Europa en la seva categoria. Algunes de les innovacions que presenta són habitacions amb llum natural, adaptables a les diferents etapes de la vida i que faciliten la vigilància si hi ha infants a l’habitatge, o espais comuns amplis per maniobrar amb cotxet. Al pati interior hi ha un parc infantil visible des de les cuines i les zones de treball dels habitatges. L’any 2004 es va acabar el Frau-Werk-Stadt II, amb 140 habitatges i orientat a persones de la tercera edat, i l’any 2009, el Frauenwohnprojekt [ro*sa] Donaustadt, amb 41 habitatges i que sorgeix a partir dels altres dos blocs.

Els parcs han estat un altre camp d’actuació. Es va detectar que l’ús i l’apropiació de l’espai públic queia abruptament en les noies a partir dels deu anys. En ser consultades, les noies demanaven espais (esportius o no) que no fossin dominats pels nois, espais íntims i zones més obertes on veure’s amb altres grups de joves. Amb aquests criteris s’han restaurat dos parcs, se n’ha creat un altre i ja se n’han dissenyat tres més. El mateix s’ha fet amb altres col·lectius, com el de la tercera edat.

Quant a la mobilitat, les dades indiquen que la majoria de dones van a peu a gairebé tots els llocs on solen

anar, igual que la gent gran, els infants i els adolescents. Tots els esforços s’han destinat a fer que la mobilitat a peu sigui la protagonista. El districte de Mariahilf, de 27.000 habitants, va ser escollit el 2002 «Districte pilot en la perspectiva de gènere». Trenta tècnics de set departaments en van estudiar els carrers i els van millorar perquè caminar per aquest districte sigui el màxim de segur i confortable.

Altres projectes segueixen aquesta idea, com ara el disseny d’un campus nou, centres educatius o l’ampliació de la línia 1 del metro. Des de 2010 que la perspectiva de gènere no és un aspecte d’un sol departament de l’Ajuntament, sinó que també es té en compte en d’altres i s’ha incorporat a totes les facetes de la planificació i disseny dels elements urbans de Viena. Les guies de bones pràctiques publicades durant aquests vint-i-dos anys serveixen per a Viena, Àustria i la resta del món.

Més informació:www.wien.gv.at


24

4C

aste

llano

Viena

Viena, ciudad compartida. Perspectiva de género en la planificación urbanística

Viena es un referente en planificación urbanística con sensibilidad de género, con más de veinte años de experiencia en el diseño de viviendas, espacio público, transporte y movilidad, que se traducen en más de medio centenar de proyectos. Lo que en su día fue una perspectiva hoy se ha integrado transversalmente en todas las políticas urbanas y ha transformado la ciudad en su globalidad.

1.741.246 hab., Austria


24

5C

ity to

City

Bar

celo

na F

AD

Aw

ard

Vie

nnaEl análisis feminista de los años

ochenta cuestionó el urbanismo y la arquitectura practicados hasta entonces. La exposición de 1991 en Viena «A quién pertenece el espacio público? La cotidianidad de las mujeres en la ciudad» mostraba la disparidad del día a día y las diferencias de usos y dominios del espacio público. En 1992, Viena abría la Oficina de la Mujer con Eva Kail, una urbanista, como responsable.

Uno de los primeros proyectos fue la construcción de un bloque de viviendas con sensibilidad de género, que se abrió a concurso internacional en 1995 y se inauguró en 1997: el Frau-Werk-Stadt I. Con 357 viviendas, sigue siendo el más grande de Europa en su categoría. Algunas de las innovaciones que presenta son habitaciones con luz natural, adaptables a las diferentes etapas de la vida y que facilitan la vigilancia si hay niños en la vivienda, o espacios comunes amplios para maniobrar con cochecito. En el patio interior hay un parque infantil visible desde las cocinas y las zonas de trabajo de las viviendas. En el año 2004 se acabó el Frau-Werk-Stadt II, con 140 viviendas, orientado a personas de la tercera edad, y en el año 2009, el Frauenwohnprojekt [ro*sa] Donaustadt, con 41 viviendas y que surge a partir de los otros dos bloques.

Los parques han sido otro campo de actuación. Se detectó que el uso y apropiación del espacio público caían abruptamente en las chicas a partir de los diez años. Al ser consultadas, las chicas pedían espacios (deportivos o no) que no estuvieran dominados por los chicos, espacios íntimos y zonas más abiertas donde verse con otros grupos de jóvenes. Con estos criterios se han restaurado dos parques, se ha creado otro y ya se han diseñado tres más. Lo mismo se ha hecho con otros colectivos, como el de la tercera edad.

En cuanto a la movilidad, los datos

indican que la mayoría de mujeres van a pie a casi todos los sitios donde suelen ir, al igual que la gente mayor, los niños y los adolescentes. Todos los esfuerzos se han destinado a hacer que la movilidad a pie sea la protagonista. El distrito de Mariahilf, de 27.000 habitantes, fue escogido en 2002 «Distrito piloto en la perspectiva de género». Treinta técnicos de siete departamentos estudiaron sus calles y las mejoraron para que andar por este distrito sea lo máximo de seguro y confortable.

Otros proyectos siguen esta idea, como el diseño de un nuevo campus, centros educativos o la ampliación de la línea 1 del metro. Desde 2010 la perspectiva de género no es un aspecto de un solo departamento del Ayuntamiento, sino que también se tiene en cuenta en otros y se ha incorporado a todas las facetas de la planificación y diseño de los elementos urbanos de Viena. Las guías de buenas prácticas publicadas durante estos veintidós años sirven para Viena, Austria y el resto del mundo.

Mas información:www.wien.gv.at


24

7C

ity to

City

Bar

celo

na F

AD

Aw

ard

War

saw


24

8

Warsaw

Vistula Lineal Park

Poland’s capital has put an end to more than a century of an urban barrier that has grown with its back turned to the river Vistula. More than eight kilometres of urban parkland complement the residents’ outdoor leisure through the recovery and preservation of the river’s ecological connectivity. Warsaw has given the river back to the city, to its people and to the territory through which it flows.

1,700,000 inhab., Poland

Eng

lish


24

9

The relationship between rivers and the cities that populate their banks has evolved from industrial and transport exploitation to abandonment and recovery for the citizens. The turn has now come for the Vistula as it flows through Warsaw, Poland’s capital, to once again belong to the city’s residents and to the Poles. In a radical six-year transformation (2007-2013), the river has ceased to act as a barrier between districts and a mass of dirt and neglect to become the open-air leisure centre for the city’s entire population.

The City Hall has led the project, contributing 90% of its funding, but in continuous dialogue with organizations from civil society, mainly outdoor leisure and sporting associations and environmental organizations. In fact, the transformation of the banks of the Vistula has had these two lynchpins: its transformation into a leisure space for the enjoyment of the people of Warsaw and the return to its original ecological status.

The lineal park consists of eight kilometres along the right bank and had the goal of providing a space for running, skating, cycling, walking or practising other outdoor sports such as, for example, cross-country skiing in winter. But three beaches for the summer have also been created, and a free ferry river-crossing has also been started up, plus a pavilion with rental sports material (bicycles, skis, skates, etc.), public toilets and a cafeteria.

The ecological recovery of the urban section of the Vistula is the other important lynchpin of the intervention undertaken on one of its banks. In accordance with environmental organizations, and with funds from the European Natura 2000 programme, the City Hall has cleaned up to 35ha of bushes and scrubland on both sides, has rooted out three invasive species

of trees and has consolidated the flow and channelling of the water. By concentrating intensive human activity on the other riverbank, the left bank has become one of the few wild riverside woodland areas in the urban grids of Europe.

The project has not been without planning and execution complexities, as the initial area had been severely affected by decades of neglect, a river with a fluctuating flow and sporadic flooding and intensive urban pressure on both its sides. The City Hall had to work with the usual separation of competencies found in the management of European rivers.

Once the park was inaugurated, the people of Warsaw have been enthusiastic in their use of it for practising sport and for enjoying, on their own or in company, the beaches and open zones, cafeteria, barbecue and strolling spaces. The downstream view, in combination with the capital’s bridges and main monuments, and the gradual growth of the woodland on the other bank has transformed the Vistula lineal park into one of the new emblems of the city.

More information:www.wislawarszawa.pl

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dW

arsa

w


25

0C

atal

à

Varsòvia

Parc lineal del Vístula

La capital de Polònia posa fi a més d’un segle de frontera urbana i de creixement d’esquena al riu Vístula. Vuit quilòmetres de parc urbà complementen l’oci a l’aire lliure de la ciutadania amb la recuperació i preservació de la connectivitat ecològica del riu. Varsòvia retorna el riu a la seva gent i al territori en el qual s’engloba.

1.700.000 hab., Polònia


25

1C

ity to

City

Bar

celo

na F

AD

Aw

ard

War

sawLa relació entre els rius i les ciutats

que poblen els seus marges ha evolucionat de l’explotació per a la indústria i el transport a l’abandó i la recuperació per a la ciutadania. Al Vístula, al seu pas per Varsòvia, la capital de Polònia, li ha arribat l’hora de tornar a pertànyer als varsovians i els altres polonesos. En una transformació radical de sis anys (2007–2013), el riu ha deixat de ser una frontera entre els barris i un cúmul de brutícia i abandó per convertir-se en el centre de l’oci a l’aire lliure de la població de tota la ciutat.

L’Ajuntament ha liderat el projecte aportant-hi el 90 % del finançament, però amb un diàleg continu amb organitzacions de la societat civil, principalment associacions de lleure i d’esport a l’aire lliure i organitzacions mediambientals. De fet, la transformació dels marges del Vístula respon a aquests dos eixos: la transformació del lloc en un espai d’oci i gaudi per a la gent de Varsòvia i la seva recuperació ecològica.

El parc lineal consta de vuit quilòmetres de llarg situats al marge dret i té com a objectiu lliurar a la ciutadania espai per córrer, patinar, anar amb bicicleta, caminar o practicar altres esports a l’aire lliure, com ara l’esquí de fons a l’hivern. Però també s’han creat tres platges per a l’estiu i s’ha posat en funcionament un ferri gratuït per travessar el riu i un pavelló amb material esportiu de lloguer (bicicletes, esquís, patins...), servei sanitari i cafeteria.

La recuperació ecològica del tram urbà del Vístula és l’altre eix important de la intervenció que s’ha dut a terme en un dels marges. D’acord amb organitzacions mediambientals i reunint fons del programa europeu Natura 2000, l’Ajuntament ha netejat fins a 35 hectàrees d’arbustos i restes als dos costats, ha eliminat tres espècies invasores d’arbres i ha consolidat el cabal i la canalització

de les aigües. Concentrant l’activitat humana intensiva a l’altre costat del riu, el marge esquerre s’ha convertit en un dels pocs boscos de ribera salvatges dins la trama urbana d’Europa.

El projecte no ha estat exempt de complexitats de planificació i execució, ja que l’escenari inicial era una zona molt castigada per dècades d’abandó, un riu de cabal fluctuant amb inundacions puntuals i una intensiva pressió urbana a banda i banda. L’Ajuntament ha hagut de treballar amb la divisió de competències habituals en la gestió dels rius europeus.

Inaugurat el parc, la població de Varsòvia s’ha abocat a fer-lo servir per practicar esport i per gaudir de les platges, passeigs i espais oberts, la cafeteria i les zones per a barbacoes. Les vistes del riu juntament amb els ponts i els principals monuments de la capital, com també el progressiu creixement del bosc de l’altra ribera, converteixen el parc lineal del Vístula en un dels nous emblemes de la ciutat.

Més informació:www.wislawarszawa.pl


25

2C

aste

llano

Varsovia

Parque lineal del Vístula

La capital de Polonia pone fin a más de un siglo de frontera urbana y de crecimiento de espaldas al río Vístula. Más de ocho kilómetros de parque urbano complementan el ocio al aire libre de la ciudadanía con la recuperación y preservación de la conectividad ecológica del río. Varsovia devuelve su río a su gente y al territorio en el que se sitúa.

1.700.000 hab., Polonia


25

3C

ity to

City

Bar

celo

na F

AD

Aw

ard

War

sawLa relación entre los ríos y las ciudades

que pueblan sus márgenes ha evolucionado de la explotación para la industria y el transporte al abandono y la recuperación para la ciudadanía. Al Vístula, a su paso por Varsovia, la capital de Polonia, le ha llegado la hora de volver a pertenecer a los varsovianos y los demás polacos. En una transformación radical en seis años (2007–2013), el río ha dejado de ser una frontera entre los barrios y un cúmulo de suciedad y abandono para convertirse en el centro del ocio al aire libre de toda la población de la ciudad.

El Ayuntamiento de la ciudad ha liderado el proyecto aportando el 90 % de su financiación, pero con un diálogo continuo con organizaciones de la sociedad civil, principalmente asociaciones de ocio y deporte al aire libre y organizaciones medioambientales. De hecho, la transformación de los márgenes del Vístula responde a estos dos ejes: la transformación del lugar en un espacio de ocio y disfrute para las gentes de Varsovia y su recuperación ecológica.

El parque lineal consta de ocho kilómetros de largo situados en el margen derecho y tiene como objetivo ofrecer a la ciudadanía espacio para correr, patinar, ir en bicicleta, andar o practicar otros deportes al aire libre, como por ejemplo el esquí de fondo en invierno. Pero también se han creado tres playas para el verano y se ha puesto en funcionamiento un transbordador gratuito para cruzar el río y un pabellón con material deportivo de alquiler (bicicletas, esquís, patines...), servicio sanitario y cafetería.

La recuperación ecológica del tramo urbano del Vístula es el otro eje importante de la intervención que se ha llevado a cabo en uno de los márgenes. De acuerdo con organizaciones medioambientales y reuniendo fondos del programa europeo Natura 2000, el

Ayuntamiento ha limpiado hasta 35 hectáreas de arbustos y restos en ambos lados, ha extirpado tres especies invasoras de árboles y ha consolidado el caudal y la canalización de las aguas. Concentrando la actividad humana intensiva al otro lado del río, el margen izquierdo se ha convertido en uno de los pocos bosques de ribera salvajes dentro de la trama urbana de Europa.

El proyecto no ha estado exento de complejidades de planificación y ejecución, ya que el escenario inicial era una zona muy castigada por décadas de abandono, un río de caudal fluctuante con inundaciones puntuales y una intensiva presión urbana a ambos lados. El Ayuntamiento ha tenido que trabajar con la separación de competencias habituales en la gestión de los ríos europeos.

Inaugurado el parque, los varsovianos se han volcado en su uso para practicar deporte y disfrutar de sus playas, paseos y espacios abiertos, la cafetería y las zonas para barbacoas. Las vistas del río junto con los puentes y los principales monumentos de la capital, así como el progresivo crecimiento del bosque de la otra ribera, convierten el parque lineal del Vístula en uno de los nuevos emblemas de la ciudad.

Mas información:www.wislawarszawa.pl


25

4

/Credits /Crèdits /Créditos


25

5


25

6

/FAD Governing Board //Junta directiva del FAD:

Nani Marquina /Chair / Presidenta / Presidenta Gabriele Schiavon / Deputy Chairman / Vicepresident / VicepresidenteFerran Figuerola / Treasurer / Tresorer / TesoreroAlbert Castellón / General Secretary/ Secretari general/ Secretario generalMembers/ Vocals/ VocalesJonathan Arnabat Martín Azúa Xavier Bas Curro Claret Antonio Covelo Maite Felices Miquel Lacasta Enric Majoral Borja Martínez José M. Milá Tomeu Ramis Carme Ribas Astrid Stavro

Magda Polo / Chair / Presidenta / Presidenta A-FADViviana Narotzky / Chair / Presidenta / Presidenta ADI-FADHelena Rosa / Chair / Presidenta / Presidenta ADG-FADSílvia Farriol / Chair / Presidenta / Presidenta ARQUIN-FADChu Uroz / Chairman / President / Presidente MODA-FAD

Jomi Murlans /Managing director / Directora gerent / Directora gerente

Direction/ Direcció/ DirecciónMaria Buhigas, Tomeu Ramis, Carme Ribas

Coordination and secretary / Coordinació i secretaria / Coordinación y secretaríaMireia Chica

Support and follow–up / Suport i seguiment / Apoyo y seguimientoJordi Torrents

Texts / TextosElisabet Ferrer, Maria del Mar Morelló, Aleix Porta

Graphic identity and book design / Identitat gràfica i disseny del llibre / Identidad gráfica y diseño del libroGuillem Pericay, Roy Rivera

Website / Pàgina web / Página webJesús Noè

Translation and proofreading / Correcció i traducció de textos / Corrección y traducción de textosEster Arana (Català / Castellano) Carmen Mactley (English)


25

7C

ity to

City

Bar

celo

na F

AD

Aw

ard

Cre

dits

Crè

dits

Cre

dito

s/Acknowledgements

To all the professionals who have acted as observers at this fifth edition of the award, contributing their knowledge on the topic of cities; because their disinterested work of observation and presentation of candidatures has filled the award with content and has helped us to identify urban processes that can become models for other cities.

To the members of the Award Council and the Jury, for their involvement and support; for joining a project rooted in dreams and modesty. To the candidatures, for the collaboration and availability they have offered the organisers of the award.

And to the institutions that have given support to the organisation.

/Agraïments

A tots els professionals que han actuat com a observadors en aquesta cinquena edició del premi aportant-hi el seu coneixement en matèria de ciutats; perquè amb la seva desinteressada tasca d’observació i presentació de candidatures han dotat el premi de contingut i ens han ajudat a identifi-car processos urbans que poden esdevenir models per a altres ciutats.

Als membres del Consell del premi i del Jurat, per la seva implicació i suport; per afegir-se a un projecte que neix des de la il·lusió i la modèstia. A les candidatures, per la col·laboració i disponibilitat que han ofert a l’organització del premi.

I a les institucions que han donat suport a l’organització.

/Agradecimientos A todos los profesionales que han actuado como observadores en esta quinta edición del premio aportando su conocimiento en materia de ciudades; porque con su desinteresada labor de observación y presentación de candidaturas han dotado el premio de contenido y nos han ayudado a identificar procesos urbanos que pueden convertirse en modelos para otras ciudades.

A los miembros del Consejo del premio y del Jurado, por su implicación y apoyo; por unirse a un proyecto que nace desde la ilusión y la modestia. A las candidaturas, por la colaboración y disponibilidad que han ofrecido a la organización del premio.

Y a las instituciones que han dado apoyo a la organización.

Special thanks to Diane Gray for her collaboration in the evaluation process of the entered candidatures.

Agraïments especials a Diane Gray per la seva col·laboració en el procés d’avaluació de candidatures rebudes.

Agradecimientos especiales a Diane Gray por su colaboración en el proceso de evaluación de candidaturas recibidas.


25

8

© 2014, FAD (Foment de les Arts i del Disseny)© dels textos i les fotografies: els autorsDe los textos y las fotografias: los autores

All rights reserved. Total or partial reproduction is expressly forbidden without the appropriate written autorization.Reservats tots els drets. Prohibida la reproducció total o parcial sense la deguda autorització.Todos los derechos reservados. Prohibida la reproducción total o parcial sin la debida autorización.


25

9C

ity to

City

Bar

celo

na F

AD

Aw

ard

Cre

dits

Crè

dits

Cre

dito

s


City to City Barcelona FAD Award 2014

Documents

Transcript of City to City Barcelona FAD Award 2014