Challenges in solar energy to be reached by the city of Barcelona by Xavier Farriols

15
RETOS EN MATERIA DE ENERGIA SOLAR A ALCANZAR POR LA CIUDAD DE BARCELONA

Transcript of Challenges in solar energy to be reached by the city of Barcelona by Xavier Farriols

RETOS EN MATERIA DE ENERGIA SOLAR A ALCANZAR POR LA CIUDAD DE BARCELONA

AGENDA

REFLEXIONS INICIALS

PROPOSTES: QUÈ FER?

REPTES: QUÈ ES VOL?

CASOS PRÀCTICS

REFLEXIONS FINALS

1

2

3

4

5

Des de la perspectiva de l’Oferta (Universitat i Empresa):

- Generació centralitzada en instal·lacions de producció d’energia: nuclear,hidràulica, eòlica (pèrdues de distribució)

- Incertesa en la regulació (peatges de recolzament)

- Relació m2/kWp instal·lacions fotovoltaiques

Des de la perspectiva de la Demanda (Ciutadà de Barcelona):

- Poca participació i capacitat de decisió del Ciutadà/Consumidor

- Limitació en l’accés d’informació per part del Ciutadà/Consumidor

1.- REFLEXIONS INICIALS

I. Generar un nou impuls tecnològic en R+D a través de centres derecerca i col·laboracions Público-privades (Clústers) que permetinmillorar en:

2.- PROPOSTES: QUÈ FER? (I)

TECNOLOGIA EN L’OFERTA (Universitat/Empresa):

– Millorar el rendiment de les plaques solars fotovoltaiques actuals(requeriment de menys superfície útil).

– Millorar el rendiment en els cicles de càrrega i descàrrega de lesbateries d’acumulació per a poder gestionar el consum segons lacorba de preus del mercat majorista i de consum de cada instal·lació.

– Millorar els algoritmes de previsió meteorològica.

1

TECNOLOGIA EN LA DEMANDA (Ciutadà de Barcelona):

- Telegestió: Potenciar que el Ciutadà disposi del seu consum horari. Per això cal disposar de comptadors digitals amb capacitat de telegestió integrats al concentrador de mesura de l’empresa distribuïdora.

- Sistemes d’informació gratuïts: Disposar de sistemes d’informació gratuïts per a conèixer amb antelació la previsió de la producció elèctrica, així com la previsió del preu del Mercat elèctric.

... per a poder gestionar les càrregues remotament: Implicació per part dels fabricants.

2.- PROPOSTES: QUÈ FER? (II)

2

II. Donar un nou impuls polític, tècnic i econòmic per part del’Administració.

2.- PROPOSTES: QUÈ FER? (III)

Col·laboració entre el sector públic i privat mitjançant la creació degrups de treball juntament amb Clústers per a l’intercanvi d’experiències(tant les positives com les negatives).

Treballar per a reduir la incertesa actual en la normativa: peatges derecolzament, canvis legislatius, inestabilitat, etc...

Sensibilització a les escoles

1

2

3

2.- PROPOSTES: QUÈ FER? (IV)

Afavorir la instal·lació de la fotovoltaica en edificis públics i privats(subvencions, préstecs, formació, publicitat, etc.).

Potenciar la fotovoltaica en instal·lacions com:

– Marquesines en pàrquings, parcs, cementiris, estacions d’autobusos

– Punts de recàrrega d’aparells electrònics (mòbil, portàtil...)

– Càmeres de vigilància i alarmes

– Tanques publicitàries

Impulsar la fotovoltaica en zones allunyades de la xarxa elèctrica per aaplicacions de petita potència, reduint la despesa d’ampliació de laxarxa.

4

5

Gestió de la demanda: El Ciutadà estalvia gestionant el seu consumbeneficiant-se de no consumir de la xarxa en les hores en que elspreus del Mercat Majorista són més elevats.

Generació distribuïda: Consumir en el mateix punt de generació:

– Disminueixen els costos associats a les xarxes de distribució i transport (reducció aproximadament d’un 18% de les pèrdues de transport).

– Cicle de l’energia horitzontal, no copsat per grans empreses (“desmonopolització” del Mercat elèctric)

– Complementar-ho amb altres energies renovables: eòlica, biomassa, etc.

3.- REPTES: QUÈ ES VOL? (I)

Exemple 1: Oficines al centre de BarcelonaConsum real horari d’unes oficines del centre de Barcelona amb 80 kW de potència contractada i un consum anual de 196.884 kWh/any.

Producció teòrica d’electricitat amb energia solar fotovoltaica amb potència pic de 90 kW.

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23

kWh

Oferta i demanda mitja del mes de juny a unes oficines del centre de BCN

Producciómes dejuny

Consumjuny

0

10

20

30

40

50

60

70

80

1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23

kWh

Oferta i demanda mitja del mes de gener a unes oficines del centre de BCN

Producciómes degener

Consumgener

4.- CASOS PRÀCTICS (I)

Exemple 1: Oficines al centre de BarcelonaConsum real horari d’unes oficines del centre de Barcelona amb 80 kW de potència contractada i un consum anual de 196.884 kWh/any.

Producció teòrica d’electricitat amb energia solar fotovoltaica amb potència pic de 90 kW.

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23

kWh

Oferta i demanda mitja del mes de juny a unes oficines del centre de BCN

Producciómes dejuny

Consumjuny

0

10

20

30

40

50

60

70

80

1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23

kWh

Oferta i demanda mitja del mes de gener a unes oficines del centre de BCN

Producciómes degener

Consumgener

Emmagat-zematge

en bateries

4.- CASOS PRÀCTICS (II)

Exemple 1: Oficines al centre de BarcelonaConsum real horari d’unes oficines del centre de Barcelona amb 80 kW de potència contractada i un consum anual de 196.884 kWh/any.

Producció teòrica d’electricitat amb energia solar fotovoltaica amb potència pic de 90 kW.

4.- CASOS PRÀCTICS (III)

Dades reals mensuals kWh consumits kWh generats kWh autoconsumits kWh excedents

Gener-14 18.401 8.354 5.882 2.472

Juny-14 14.413 17.086 8.774 8.312

Estalvi econòmic derivat de l’autoconsum:

-8.617 €/any

Reducció de les emissions per pèrdues i autoconsum:

-25,3 tCO2/any

Energia estalviada derivada de les pèrdues del sistema:

-17.541 kWh/any

𝑩𝒆𝒏𝒆𝒇𝒊𝒄𝒊𝟑:

Exemple 2: Bloc de 16 pisos d’un edifici del Barri de les Corts de BarcelonaConsum real horari de 16 pisos de Barcelona amb 65,7 kW de potència contractada total (4,1 kW/pis) i un consum anual de 52.131 kWh/any (3.258 kWh/any pis).

Producció teòrica d’electricitat amb energia solar fotovoltaica amb potència pic de 18 kW.

0

2

4

6

8

10

12

14

16

1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23

kWh

Oferta i demanda mitja del mes de gener a un edifici d'habitatges del barri de Les Corts de BCN

Producciómes degener

Consumgener

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23

kWh

Oferta i demanda mitja del mes de juny a un edifici d'habitatges del barri de Les Corts de BCN

Producciómes dejuny

Consumjuny

4.- CASOS PRÀCTICS (IV)

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23

kWh

Oferta i demanda mitja del mes de juny a un edifici d'habitatges del barri de Les Corts de BCN

Producciómes dejuny

Consumjuny

0

2

4

6

8

10

12

14

16

1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23

kWh

Oferta i demanda mitja del mes de gener a un edifici d'habitatges del barri de Les Corts de BCN

Producciómes degener

Consumgener

Exemple 2: Bloc de 16 pisos d’un edifici del Barri de les Corts de BarcelonaConsum real horari de 16 pisos de Barcelona amb 65,7 kW de potència contractada total (4,1 kW/pis) i un consum anual de 52.131 kWh/any (3.258 kWh/any pis).

Producció teòrica d’electricitat amb energia solar fotovoltaica amb potència pic de 18 kW.

Compra a la xarxa

4.- CASOS PRÀCTICS (V)

Exemple 2: Bloc de 16 pisos d’un edifici del Barri de les Corts de BarcelonaConsum real horari de 16 pisos de Barcelona amb 65,7 kW de potència contractada total (4,1 kW/pis) i un consum anual de 52.131 kWh/any (3.258 kWh/any pis).

Producció teòrica d’electricitat amb energia solar fotovoltaica amb potència pic de 18 kW.

4.- CASOS PRÀCTICS (VI)

Dades reals mensuals kWh consumits kWh generats kWh autoconsumits kWh excedents

Gener-14 5.038 1.671 1.331 339

Juny-14 3.651 3.417 1.788 1.629

Estalvi econòmic derivat de l’autoconsum:

-2.433 €/any

Reducció de les emissions per pèrdues i autoconsum:

-5,4 tCO2/any

Energia estalviada derivada de les pèrdues del sistema:

-3.565 kWh/any

𝑩𝒆𝒏𝒆𝒇𝒊𝒄𝒊𝟑:

𝑩𝒆𝒏𝒆𝒇𝒊𝒄𝒊𝟑

1.- ECONÒMIC: Generació d’estalvis econòmics pels Ciutadans

2.- SOCIAL: Independència energètica i generació de llocs de treball

3.- MEDI AMBIENTAL: Reduccions de les emissions. Objectiu 2020.

5.- REFLEXIONS FINALS