20092009200920092009200920092009

ANYANYANYANYANYANYANYANY

INTERNACIONALINTERNACIONALINTERNACIONALINTERNACIONALINTERNACIONALINTERNACIONALINTERNACIONALINTERNACIONAL

DE DE DE DE DE DE DE DE

LLLLLLLL’’’’’’’’ ASTRONOMIAASTRONOMIAASTRONOMIAASTRONOMIAASTRONOMIAASTRONOMIAASTRONOMIAASTRONOMIA

QuQuèè ééss ll’’Astronomia?Astronomia?

�� L'astronomiaL'astronomia ééss la la cicièènciancia que estudia que estudia elsels cossoscossos celestes, celestes, elsels seusseusmovimentsmoviments, la , la sevaseva posiciposicióó a la l’’Univers, Univers, la seva naturalesa, etc.la seva naturalesa, etc.

Una mica dUna mica d’’ HistòriaHistòria

�� El Sol, la El Sol, la LlunaLluna, i les estrelles , i les estrelles ensens han han fascinatfascinatdes de des de sempresempre. . LL’’astronomiaastronomia éés necesss necessàària ria per mesurar el pas del temps: per saber per mesurar el pas del temps: per saber ll’’ordre de les collites, el moment de plantarordre de les collites, el moment de plantar……

�� ÉÉss la la cicièènciancia mmééss antigaantiga que es que es coneixconeix..

PrehistòriaPrehistòria

�� LL’’home i la dona primitius es van adonar de home i la dona primitius es van adonar de la repeticila repeticióó del dia i la nit, les fases de la del dia i la nit, les fases de la Lluna, les estacions de Lluna, les estacions de ll’’anyany……

AstronomiaAstronomia egegíípciapcia

�� 5.000 5.000 anysanys aCaCelsels egipcisegipcis van van arribar a arribar a tenirtenirun un calendaricalendari de de gran gran precisiprecisióó..

AstronomiaAstronomia xinesaxinesa

�� ÉÉss una de les una de les mmééss antiguesantigues, 2.000 , 2.000 anysanys aCaCjaja feienfeien observacionsobservacions moltmolt precises, precises, incloentincloenteclipsiseclipsis, cometes, cometes……

�� Es Es pensavenpensaven que que elsels eclipsiseclipsis elsels causavacausava un un dracdrac que es que es menjavamenjava el Sol.el Sol.

AstronomiaAstronomia ííndiandia

�� GrGrààciescies alsals llibresllibressagratssagrats hindhindúúss que que recopilen recopilen tottot el el seuseuconeixementconeixement anticantic, , han han quedatquedat moltesmoltesreferreferèènciesnciesdd’’observacions i observacions i coneixements sobre coneixements sobre el Sol, la Lluna i les el Sol, la Lluna i les estrelles.estrelles.

AstronomiaAstronomia gregagrega

�� Al Al seglesegle II II aCaC jajatenientenien un un catcatààleglegde 850 estrelles de 850 estrelles diferentsdiferents, , impressionantimpressionant si es si es ttéé en en comptecompte que que encara no encara no tenienteniencapcap aparellaparell perperobservar el observar el celcel..

AstronomiaAstronomia maiamaia

�� QuiQui tremola? Una tremola? Una llegendallegenda maiamaia deiadeiaque en que en realitatrealitat la la TerraTerra era el era el llomllomdd’’ un un cocodrilcocodril que que descansavadescansava sobre sobre nennenúúfarsfars. De . De tanttanten en tanttant, , elselsmovimentsmoviments de de ll’’animal provocaven animal provocaven terratrterratrèèmolsmols..

AstronomiaAstronomia incainca

�� Igual que Igual que elsels maiesmaies, , elsels inquesinques es es pensavenpensaven que que elselscometes cometes anunciavenanunciavendesgrdesgrààciescies: el : el paspas del del cometa cometa HalleyHalley ll’’any any 1531 els 1531 els ““va va anunciaranunciar”” la fi del seu la fi del seu imperiimperi………… i als dos anys es i als dos anys es va fer realitat!va fer realitat!

LL’’Astronomia del Astronomia del RenaixementRenaixement

�� Al Al RenaixementRenaixementneixneix una nova una nova manera dmanera d’’entendre entendre ll’’home i home i ll’’UniversUnivers..

�� Es va inventar el Es va inventar el telescopitelescopi. El Sol es . El Sol es va situar al centre va situar al centre del Sistema Solar.del Sistema Solar.

NicolauNicolau CopCopèèrnicrnic(1473 (1473 –– 1543)1543)

�� Revoluciona la Revoluciona la cicièèncianciaambamb una pila de una pila de gransgransidees: idees: �� ElsEls astresastres es es mouenmouen en en

cerclecercle i no si no s’’aturen mai..aturen mai..�� ElsEls planetesplanetes giren al giren al voltantvoltant

del Sol del Sol peròperò les estrelles les estrelles nono……

�� …… i moltes coses mi moltes coses méés que s que avui en dia donem per avui en dia donem per descomptatdescomptat..

Galileo Galileo –– Galilei Galilei (1546 (1546 –– 1601)1601)

�� Va ser el primer Va ser el primer que va que va ferfer servir el servir el telescopitelescopi perperobervarobervar el el celcel. . ElsElsseusseusdescobrimentsdescobriments van van canviarcanviarll’’astronomiaastronomia..

QuQuèè ééss ll’’UniversUnivers

L'univers és el conjunt de tot el que existeix

ComCom va va comencomenççararll’’Univers?Univers?

�� SegonsSegons elselsúúltimsltims estudisestudistottot va va comencomenççararambamb el el BigBig BangBang, la, la

GRAN EXPLOSIGRAN EXPLOSIÓÓ!!!!!!

PlanisferiPlanisferi del del celcel

Un planisferiés una representaciódel cel sobre una superfícieplana.

Les Les constelconstel��lacionslacions

�� SSóónn grupsgrups dd’’estrelles estrelles brillants que van brillants que van unides unides imaginimaginààriament i riament i que formen figures que formen figures al cel al cel perper a a ququèè sigui sigui mméés fs fààcil cil trobartrobar--les.les.

�� SimbolitzenSimbolitzen animalsanimals: : ÓÓssa Major, Escorpssa Major, Escorpíí, , PeixosPeixos……

Les estrellesLes estrelles

Una estrella és un astre que brilla al cel amb llum pròpia.

El Sol és una estrella

La primera cosa que veiem al cel és el Sol, l’estrella més propera al nostre planeta.Observant i estudiant el Sol podem entendrecom funcionen les altres estrelles.

El Sol

La La LlunaLluna

La Lluna és l‘ únic satèl�lit de la Terra i gira al voltant d'aquesta.

Es veu amb formes diferents segons com la il�lumini el Sol.

PlanetesPlanetes del Sistema del Sistema SolarSolar

�� Un planeta Un planeta ééss un un astreastre que gira al que gira al voltantvoltant del Sol o del Sol o d'unad'una altraaltra estrella.estrella.

�� ElsEls planetesplanetes no no tenentenen llumllum pròpiapròpia..

MercuriMercuri

�� TTéé una una atmosferaatmosferamoltmolt feble de feble de sodisodii i potassipotassi..

�� La temperatura La temperatura mitjanamitjana durantdurant el el diadia ééss de 400 de 400 ººCC..

VenusVenus

�� ÉÉss el el segonsegon planeta planeta mmééss properproper al Sol.al Sol.

�� El El diadia dura dura quasiquasi117 117 diesdies terrestres.terrestres.

�� El Sol El Sol surtsurt perperll’’oest i es pon per oest i es pon per ll’’estest..

TerraTerra, el planeta blau, el planeta blau

�� ÉÉss casa casa nostranostra. Fa . Fa una volta sobre el una volta sobre el seuseu eixeix cada 24 cada 24 horeshores. .

�� Completa una volta Completa una volta al Sol en 365 al Sol en 365 diesdies..

�� HiHi ha vida ha vida grgrààciescies a a ll’’oxigen, loxigen, l’’aigua i la aigua i la bona temperatura.bona temperatura.

MartMart

�� ÉÉss el planeta el planeta vermellvermell, , un color un color degutdegut al al fetfetque hi ha que hi ha moltmolt de ferro de ferro i i moltamolta oxidacioxidacióó..

�� ÉÉss el tercer planeta el tercer planeta mmééss petitpetit del sistema del sistema solar.solar.

�� El El diadia ééss moltmoltsemblantsemblant al de la al de la TerraTerra..

JJúúpiterpiter

�� ÉÉss tan gran i tan gran i magestumagestuóóss que que elselsanticsantics el van el van anomenaranomenar comcom el el mmééssimportantimportant delsdels seusseusDDééusus..

�� ElsEls ventsvents es es mouenmouenentre 400 i 650 entre 400 i 650 KmKm/h./h.

�� TTéé mmééss de 60 de 60 satsatèèll��litslits..

SaturnSaturn

Triga 29’5 anys terrestres a fer la volta completa al Sol.

El seu dia dura unes 10 hores.

UrUràà

Triga uns 84 anys terrestres a completar la volta al Sol.

Tot i ser un planeta gegant, la gravetat ésuna mica inferior a la de la Terra.

La temperatura de -200 ºC i els vents no el fan gens confortable.

NeptNeptúúVist pel telescopisembla una boleta blava.

El seu any és d’uns 165 anys terrestres, i el dia és d’unes 16 hores.

Té més de 12 satèl�lits.

MeteoritsMeteorits

Un meteorités una pedraque ve de l'espaiinterplanetarii travessal'atmosfera de la Terra.

CelCel profundprofund

�� AbansAbans, , quanquan la la humanitathumanitat miravamirava el el celcel es es pensavapensava que que veiaveia ll’’ UniversUnivers. Amb la . Amb la invenciinvencióó del telescopi del telescopi ens hem adonat que ens hem adonat que el que veiem el que veiem éés la s la nostra galnostra galààxia, laxia, la

VIA LVIA LÀÀCTIACTIA

OnOn somsom dinsdins ll’’UniversUnivers ??

Actualment el que sabem és la petitesa, la insignificança que representa el nostre planeta

Terra envers l’ Univers…