Actituds lingüístiques i prejudicis envers els dialectes ...

Actituds lingüístiques i

prejudicis envers els

dialectes: comparació

entre el tortosí i el

barceloní

Cinta Bertomeu Madueño

Tutor: Josep M. Fontana

Seminari 101: Descripció i comparació de llengües

Curs 2015-2016

ABSTRACT

Language is a social identifier that conveys information about speakers and thus allows us to

evaluate our interlocutors on a range of social and cultural parameters. All languages have

dialectal variation and one specific variety that is usually considered standard. For many

languages, it has been demonstrated that speakers with a standard accent are evaluated better

than those with a non-standard accent with respect to a variety of personality traits. However,

there are very few studies measuring attitudes toward Catalan dialects and, as far as we know,

there are no studies contrasting relative perceptions of the specific varieties of Catalan spoken

in Barcelona and Tortosa. The present study wants to investigate the degree in which the

variety of Catalan spoken in Barcelona might have more social prestige than that spoken in

Tortosa. The matched-guise technique (Lambert et al., 1960) has been used to compare

attitudes among teenagers, young people and elder people from both Barcelona and Tortosa.

The results demonstrate that rates given to Barcelonian speakers were significantly more

positive on the status dimension, but rates on the solidarity dimension, contrary to the initial

research hypothesis, were significantly more positive towards Tortosian speakers in all cases.

It has also been found that people in Barcelona and Tortosa tend to think that Barcelonian

Catalan is the most correct variety. However, the opinions and rates are different when the

participants are college students enrolled in language and linguistics related degrees. These

findings provide useful insights on the prevalent biases among Catalan speakers towards their

own language and its different varieties and show that there is a lack of linguistic awareness

among most of the population.

AGRAÏMENTS

Aquest treball no hagués estat possible sense la bona predisposició i l’amabilitat de tots els

professors d’institut, professors d’universitat i responsables dels casals de gent gran que em

van deixar anar a les seves classes per tal de dur a terme la prova que ha permès la realització

d’aquest treball. També han tingut un paper molt fonamental tots els participants, als quals

vull agrair la seva col·laboració i paciència.

També vull donar les gràcies a Ivan, Joan, Eduard, Gerard i Ramon per «deixar-me la seva

veu» per enregistrar els estímuls de la prova. Moltes gràcies també a tots els companys de

feina que m’han ajudat quan he trobat alguna dificultat durant l’elaboració del treball. No em

vull oblidar de la meva família, que han viscut el treball de prop i han vist tot l’esforç

d’aquests mesos. Finalment, vull donar les gràcies al meu tutor, Josep Maria Fontana, per

haver-me assessorat durant el procés l’elaboració d’aquest treball.

TAULA DE CONTINGUTS

1. INTRODUCCIÓ ................................................................................................................. 1

2. ESTAT DE LA QÜESTIÓ .................................................................................................. 3

2.1. Actituds lingüístiques i percepció social a través de la llengua ................................. 3

2.2. El model de llengua en català ..................................................................................... 4

2.3. Els dialectes: el cas del tortosí .................................................................................... 6

2.4. Estudis i publicacions sobre el tema .......................................................................... 7

3. METODOLOGIA ............................................................................................................... 9

3.1. Preguntes de recerca i hipòtesis ................................................................................. 9

3.2. La prova: matched-guise technique .......................................................................... 10

3.2.1. Elaboració dels estímuls ....................................................................................... 10

3.2.2. Material ................................................................................................................ 12

3.2.3. Selecció dels participants ..................................................................................... 13

3.2.4. Procediment .......................................................................................................... 15

3.3. Procediment per a l’anàlisi de les dades ................................................................... 16

4. RESULTATS .................................................................................................................... 17

4.1. Resultats per grups d’edat i procedència geogràfica (seqüència A) ......................... 18

4.1.1. Adolescents de Tortosa .......................................................................................... 18

4.1.2. Adolescents de Barcelona ...................................................................................... 19

4.1.3. Joves de Tortosa ..................................................................................................... 21

4.1.4. Joves de Barcelona ................................................................................................. 23

4.1.5. Gent gran de Tortosa .............................................................................................. 26

4.1.6. Gent gran de Barcelona .......................................................................................... 28

4.2. Resultats per grups d’edat i procedència geogràfica (seqüència B) ......................... 29

4.2.1. Adolescents de Tortosa .......................................................................................... 29

4.2.2. Adolescents de Barcelona ...................................................................................... 31

4.2.3. Joves de Tortosa ..................................................................................................... 32

4.2.4. Joves de Barcelona ................................................................................................. 34

4.3. Resum dels resultats de tots els grups ...................................................................... 36

4.3.1. Seqüència A ............................................................................................................ 36

4.3.2. Seqüència B ............................................................................................................ 38

4.4. Resposta a les preguntes de recerca i hipòtesis ........................................................ 39

4.5. Opinions i prejudicis sobre el català ........................................................................ 40

5. ENTREVISTES ................................................................................................................ 50

5.1. Professora de català de l’Institut Infanta Isabel d’Aragó de Barcelona ................... 50

(Mireia Queraltó) ..................................................................................................... 50

5.2. Professora de català de la Universitat Rovira i Virgili (Mònica Sales) ................... 51

5.3. Parlant bidialectal tortosí-barceloní (Ramon Massoni) ............................................ 51

5.4. Resum de les entrevistes .......................................................................................... 52

6. FUTURS ESTUDIS .......................................................................................................... 53

7. CONCLUSIONS ............................................................................................................... 54

8. BIBLIOGRAFIA............................................................................................................... 56

ANNEX 1. ESTÍMULS DE LA PROVA ................................................................................ 59

ANNEX 2. QÜESTIONARI DE LA PROVA ......................................................................... 61

ANNEX 3. ENTREVISTES .................................................................................................... 67

ANNEX 4. ANÀLISI DE LES DADES: MITJANES ARITMÈTIQUES, DESVIACIONS

ESTÀNDARD I RESULTATS DE LA PROVA T-TEST ................................................ 73

1

1. INTRODUCCIÓ

La llengua és un identificador social molt potent a través de la qual podem jutjar les persones.

Molts cops ens oblidem que dins de cada llengua hi ha varietat i tendim a valorar més

negativament no només les varietats lingüístiques que s’allunyen de l’estàndard, sinó també

els seus parlants. En el cas del català, la llengua estàndard se sol relacionar erròniament amb

el català central, ja que és la varietat més usada pels mitjans de comunicació i la que

s’ensenya a l’escola. En aquest treball es pretén analitzar les actituds sociolingüístiques de

parlants de català davant de dues varietats geogràfiques diferents i amb prestigi diferent: el

barceloní, més proper a la varietat que es considera estàndard, i el tortosí, més allunyat

d’aquesta varietat.

Per fer-ho s’utilitza la tècnica quasiexperimental anomenada matched-guise (Lambert et al.

1960), en què es demana als oients que valorin diferents qualitats de parlants enregistrats

prèviament relacionades amb dues dimensions: la d’estatus (intel·ligència, èxit, etc.) i la de

solidaritat (simpatia, generositat, etc.). Es parteix de la hipòtesi que els parlants de barceloní

valoraran sempre millor els parlants amb accent barceloní, ja que aquesta varietat és la que té

més prestigi i, a més a més, és la seva. Els parlants de tortosí, en canvi, valoraran de manera

diferent el barceloní i el seu propi dialecte en funció de la dimensió que es puntuï. En concret,

valoraran millor l’accent barceloní en la dimensió d’estatus, però en la de solidaritat

puntuaran millor la seva varietat.

En aquest treball s’analitzaran les opinions no només en funció de l’accent del parlant, sinó

que també es faran servir enregistraments on apareixen diferències de caire lèxic i morfològic.

Els participants d’aquest estudi seran adolescents, joves i gent gran de Tortosa i de

Barcelona. Es duran a terme dues anàlisis: una de quantitativa, a partir de les puntuacions dels

participants de la prova, i una de qualitativa, a través de les preguntes realitzades als

participants i algunes entrevistes a professores i a un parlant bidialectal tortosí-barceloní.

La motivació per fer aquest treball es deu al fet que no hi hagi cap estudi conegut a Catalunya

en què s’hagi comparat el prestigi del tortosí i el barceloní i, per tant, hi havia un buit que

calia omplir. A més a més, també hi ha una part de motivació personal, ja que com a parlant

de tortosí molts cops he sentit dir que la meva varietat dialectal és inferior o pitjor que les

altres i que al sud de Catalunya es parla mal català. Amb aquest treball es vol veure si

aquestes opinions són compartides per la població. Si és així, es demostrarà que no s’està

2

vetllant per mantenir la diversitat de la llengua i que, per tant, la població en general disposa

de poca consciència lingüística.

El treball parteix de la observació de l’estat de la qüestió que existeix en sociolingüística i

psicologia social sobre aquest tema. A continuació, es presenta detalladament la metodologia

que s’ha fet servir i les dades obtingudes a partir de la prova matched-guise i de les entrevistes

dutes a terme. Finalment, s’exposen les conclusions extretes i les possibles futures línies de

recerca sobre aquest tema.

3

2. ESTAT DE LA QÜESTIÓ

2.1. Actituds lingüístiques i percepció social a través de la llengua

La sociolingüística i la psicologia social són les dues principals disciplines que s’han

encarregat de l’estudi de la percepció social a través de la llengua. Des de la psicologia social

del llenguatge s'ha demostrat que la interacció social humana fa que formem impressions dels

altres i els jutgem. La informació no verbal, com ara les expressions facials, els gestos o la

manera de caminar són algunes fonts d’informació que ens permeten crear opinions sobre

altres persones. L’altra gran font d’informació és el llenguatge, que ens permet no només

comunicar-nos, sinó que esdevé l’identificador social més potent en les societats modernes.

En efecte, som avaluats i avaluem constantment segons les nostres formes de parlar (Christine

Bierbach, 1988), ja que el llenguatge ens permet reconèixer propietats indexicals de la

persona que ens parla com, per exemple, el gènere, edat, dialecte, classe social o l’estat

emocional, entre altres (Bradlow, Nygaard i Pisoni, 1995).

Com a identificador social el llenguatge fa que es creïn comunitats de parla. Des de ben petits

som conscients que formem part de diferents grups, als quals estem estretament connectats als

grups. Aquests grups s’anomenen endogrups i tendim a avaluar més favorablement i tractar

amb més privilegis els seus membres; la resta de grups s’anomenen exogrups (Giles i Giles,

2013). Les comunitats de parla es poden considerar un endogrup, però s’ha de tenir en compte

que aquestes comunitats no són homogènies, ja que dins d’una mateixa llengua hi ha

variacions, que són percebudes pels parlants.

La variació i, per tant, les diferències poden crear diferents estereotips. En el cas de les

comunitats de parla els estereotips funcionen tant a nivell interlingüístic com intralingüístic,

és a dir, entre llengües diferents i dins d’una mateixa llengua. (Casesnoves, 2012). Els

dialectes són una de les formes de variació més importants dins d’una mateixa llengua i

segons Malaver (2009:55), «la única diferencia existente entre lengua y dialecto es el

prestigio que se asocia a la primera, pero, con bastante restricción; cuando se trata de lenguas

como el inglés, español o portugués, se relaciona el prestigio con el adjetivo de estándar». Tot

i que lingüísticament parlant cap dialecte no és superior a un altre, la societat pot percebre’n

un com a superior o considerar que la seva gramàtica i vocabulari tenen més prestigi que el

d’un altre. Aquesta superioritat és imposada per la societat (O’Neil, 1972, citat per Schilaty,

s.d.) i, normalment, els dialectes que «no són estàndard» es consideren inferiors i això fa que

s’atribueixin estereotips negatius als seus parlants (Dent, 2004).

4

Així doncs, a partir de la llengua sorgeixen prejudicis sobre característiques personals i

socials dels seus parlants. En concret, segons la teoria de l’accent de prestigi (accent prestige

theory) (Giles, 1970), quan sentim parlar algú fem servir el seu accent per jutjar aquesta

persona (Fuertes, Potere, i Ramirez, 2002, citat per Anderson et al., 2007). Qualsevol accent

diferent de l’estàndard provoca una sèrie de reaccions en la persona que l’escolta, que

desenvolupa una sèrie de judicis sobre aquella persona. Aquests judicis es poden dividir en

dues categories, on es valoren diferents aspectes (Clopper i Pisoni, 2005):

Dimensió d’estatus: intel·ligència, educació, classe social i èxit

Dimensió de solidaritat: simpatia, confiança i amabilitat

Segons Dent (2004), «if the speaker happens to speak with a stigmatized accent, the reaction

will likely be negative». Així doncs, si la persona que parla té un accent estàndard, que se sol

associar amb el del grup dominant de la societat, serà valorada millor per les persones que

tenen aquest mateix accent (ja sigui perquè és un accent regional o estranger) tant en la

dimensió d’estatus com en la de solidaritat. En canvi, els parlants amb un accent no estàndard

puntuaran millor l’estàndard en la dimensió d’estatus, però en la de solidaritat puntuaran

millor els parlants del seu grup. Es pot veure, doncs, que les persones que parlen de la mateixa

manera se senten membres d’un grup i que la parla és una eina molt poderosa a través de la

qual som jutjats (Dent, 2004).

2.2. El model de llengua en català

Si ens fixem en la majoria de llengües que tenim prop es pot veure que totes tenen una

varietat considerada estàndard. En el cas del català, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) és

l’encarregat de fixar la norma i de vetllar pel bon ús de la llengua. Amb la intenció de

respondre a aquestes necessitats, la Secció Filològica de l’IEC va presentar l’any 1990 la

primera edició de la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana I. Fonètica i

l’any 1992 la primera edició de la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana II.

Morfologia. El model de llengua que es vol crear és una varietat composicional i polimòrfica

flexible, és a dir, que contingui trets comuns perquè tothom s’hi pugui sentir identificat, però

que alhora incorpori alternatives que representin totes les varietats geogràfiques del català

sense dificultar la comprensió entre parlants de procedències geogràfiques diferents (IEC,

2009).

Tal com expliquen Aragonés, Duran i Ingla (2004), l’estàndard no és una varietat monolítica

en què només és possible una solució, sinó que molts cops hi ha més d’una solució possible i

5

igual de vàlida i respectable per a un mateix fenomen lingüístic. Tot i això, una gran part de

la població associa erròniament aquest varietat estàndard1 amb el català central. Aquest fet es

deu a la forta presència que té aquesta varietat en els mitjans de comunicació i a l’escola. En

una entrevista feta al diari El País (2015), el dialectòleg Joan Veny parla sobre la presència

dels dialectes a TV3 i explica el següent:

«Hi ha una mica de tot. A vegades tens la sensació que és una català sobretot central.

És evident, si els treballadors de la televisió són d’aquesta àrea, on la demografia és

molt alta, i molts escriptors són de per aquí... doncs tot plegat té una certa explicació.

Però hi hauria d’haver una obertura més gran cap a aquestes formes pròpies de

dialectes marginals, perifèrics, el balear, el valencià...».

Tot i que sembla que actualment hi ha més presència d’altres parlars, tal com demostra Ramos

(2015:36) en el seu treball de fi de grau, «als mitjans de comunicació [audovisuals] de

Catalunya hi ha un predomini clar del dialecte central. […] En aproximadament un 86% de

les intervencions del corpus que s’ha establert, el dialecte que se sent és el central».

Pel que fa a l’escola, Solís (1996:175) explica a les Actes de les Jornades d’estudi del català

nord-occidental que «tot i la presència de la varietat catalana en el camp de l’educació, de

l’ensenyament en català i del català, seria interessant veure quina és la varietat lingüística que

se segueix –o bé que s’hauria de seguir en aquest àmbit–». Solís (1996) també explica que en

un buidat dels llibres de text de llengua catalana es va poder observar que la majoria

d’activitats de fonètica i ortografia estan pensades per a estudiants del bloc oriental i que no es

tracta «la diversitat dialectal des de l’òptica de la sociolingüística per tal de bandejar

prejudicis i actituds negatives davant de determinades varietats dialectals, o l’autoodi davant

de la pròpia varietat dialectal».

Com que la varietat estàndard s’ensenya a l’escola, es fa servir als mitjans de comunicació, la

fan servir les institucions i la majoria de personatges públics, guanya prestigi perquè es

considera la varietat del grup dominant, de referència o que té poder. Això fa que la varietat

estàndard es vegi com un recurs per a les oportunitats socials i educatives, que es qualifiqui de

«millor» i «correcta» i que hi hagi una estreta relació entre l’educació i parlar «bé», que fa

que aquells que no parlen la varietat estàndard puguin ser vistos com menys intel·ligents o no

disposats a parlar «bé». En el cas del català, com ja s’ha dit, aquesta la varietat que s’ensenya

1 A llarg d’aquest treball, per evitar repeticions i per no fer el text feixuc, es farà referència al barceloní com a

«varietat estàndard» o «varietat més estàndard», tot i ser conscients que no és cert que hi hagi un dialecte més

estàndard o proper a l’estàndard, sinó que cada dialecte té el seu propi estàndard.

6

a l’escola i que apareix als mitjans de comunicació sol ser el català oriental. Això provoca

inseguretat lingüística en els parlants d’altres varietats i pot fer que alguns parlants intentin

corregir-se o fins i tot abandonin la seva varietat o l’estàndard de la seva varietat en situacions

formals o quan es dirigeixen a parlants d’altres dialectes, ja que veuen la seva varietat com a

«inferior» o «incorrecta» (Casesnoves, 2012).

Així doncs, els mitjans de comunicació i l’escola tenen un paper molt important en la difusió

de la llengua i, en concret, l’escola té un rol molt important en l’aprenentatge de la llengua i

en la configuració d’actituds envers aquesta. Tal com diu Solís (1996:175), «l’educació, que

afecta pràcticament la majoria de la societat, també hauria de familiaritzar els catalans amb la

resta de dialectes no propis perquè, d’aquesta manera, la llengua catalana, el tot, fos

reconeguda com a tal sota diverses formes».

2.3. Els dialectes: el cas del tortosí

En el cas del català ens trobem davant d’una llengua que es parla en una zona molt extensa

geogràficament i molt diversa. Segons Veny (1993), el català es pot dividir en dos grans blocs

dialectals: el català oriental i el català occidental. Al seu torn, aquests dos blocs es poden

dividir i dins del primer trobem el català central, el balear, el septentrional i l’alguerès, i dins

del segon bloc hi ha el nord-occidental i el valencià. Tot i això, aquesta subdivisió no és

suficient, ja que dins de cadascun d’aquests dialectes trobem subdialectes. En aquest treball,

en concret, s’estudiarà el cas del tortosí, un subdialecte que comprèn les comarques del Baix

Ebre, el Montsià, la Terra Alta, el Matarranya, la Ribera d’Ebre, el Maestrat i els Ports de

Morella, i que es pot definir com un parlar de transició entre el català nord-occidental i el

valencià, ja que participa de les característiques lingüístiques d’aquests dos dialectes (Massip,

1991).

El tortosí té una sèries de trets característics tant a nivell fonètic, morfològic, lèxic i sintàctic,

que el diferencien de la resta de dialectes del català. Tal com explica Casesnoves (2012:13),

«un únic tret lingüístic pot esdevenir símbol de diferenciació social, d'identificació amb un

grup, es pot convertir, en definitiva i seguint la terminologia de Labov, en indicador. En

sociolingüística de la variació s'entén que un indicador és una variable lingüística que, tot i

que els parlants no en siguin conscients, es troba distribuïda diferentment entre els grups

socials d'una comunitat de parla [...]». Per tant, l’existència d’aquests trets lingüístics en el

tortosí fa que els seus parlants formin part d’una comunitat de parla comuna que es pot

considerar un endogrup.

7

L’any 1991 Massip (1991:5) explicava que «no hi ha cap variant innovadora prestigiosa, si no

és, moderadament, el català que difon TV3. En el cas del C. de T. [català de Tarragona] era

més fàcil que és donés el fenomen de l’existència d’una variant més progressiva davant d’una

variant més innovadora perquè el bloc amb el qual està en contacte és el cat. central. Però no

és el cas del tortosí –el cat. nord-occ. no té força d’atracció, ni tampoc el valencià–, tot i que

d’ara en endavant sí que és possible que el model difós per les televisions catalana i

valenciana actuï, seguint la divisió administrativa, en un sentit o en un altre». Uns anys

després, és molt possible que el model difós per la televisió catalana (que com s’ha vist en

l’apartat 2.2 és bàsicament el català central) s’estigui imposant com a variant innovadora i de

prestigi i que això afecti la percepció dels dialectes, en condicioni l’ús i vagi en detriment

d’algunes formes o fenòmens propis que es poden arribar a perdre.

2.4. Estudis i publicacions sobre el tema

Actualment es poden trobar diversos estudis sobre les actituds i reaccions envers les persones

que parlen amb un accent o llengua diferent. A continuació, es farà un resum d’aquests

estudis. La majoria s’han fet els Estats Units o al Regne Unit, però també en trobem alguns

fets a Catalunya entre el castellà i el català, i entre dialectes del català.

Lambert, Hodgson, Gardner i Fillenbaum (1960) van dur a terme el primer estudi fet amb la

tècnica anomenada matched-guise per examinar les reaccions de parlants d’anglès i francès de

Montreal davant d’aquestes dues llengües. Sorprenentment, van trobar que els parlants de les

dues llengües van puntuar millor en termes d’estatus els parlants d’anglès. Aquest estudi ha

servit de model per a un gran nombre d’estudis sobre actituds lingüístiques que s’han fet

posteriorment.

Uns anys més tard, Linn i Pichè (1982) van fer servir la mateixa tècnica per estudiar les

actituds d’adolescents i preadolescents blancs i afroamericans envers el Black English per

mitjà de la comparació amb l’anglès americà estàndard. Es va veure que el Black English ja

no tenia connotacions tan negatives per a cap dels grups i que els afroamericans se sentien

més orgullosos d’ells mateixos que uns anys enrere. Luhman (1990) també va utilitzar aquesta

tècnica per comparar actituds envers l’anglès americà estàndard i l’anglès de la zona dels

Apalatxes. El resultat més significatiu és que els parlants d’anglès de la zona dels Apalatxes

van acceptar puntuacions més baixes de la seva varietat en termes d’estatus, però no en termes

de solidaritat.

8

En un altre estudi, Dent (2004) va veure que tant parlants nadius d’anglès con no nadius que

havien viscut als Estats Units durant més de dos anys puntuaven millor els parlants amb

accent estàndard en totes les dimensions i pitjor els parlants amb accent no estàndard en totes

les dimensions, a diferència d’estudis previs en què se’ls puntuava millor en termes de

solidaritat. Recentment, McKenzie (2015) va observar que parlants nadius d’anglès del Regne

Unit nascuts al nord d’Anglaterra avaluaven les varietats parlades al nord més positivament

tant en termes de prestigi com de solidaritat quan es comparaven amb varietats d’anglès

parlades a Àsia.

A Catalunya també trobem estudis duts a terme per Woolard (1989, 1992, 2009), entre altres,

en què s’estudien les actituds d’adolescents i joves de Barcelona envers el català i el castellà.

En tots els estudis fets es va trobar que el català era puntuat millor en termes d’estatus tant

pels parlants que tenien el català com a llengua materna com pels que tenien el castellà. En

termes de solidaritat va haver-hi una diferència entre els primers estudis i l’últim: en els

primers es va trobar que els catalans puntuaven millor els parlants que feien servir el català,

però en l’estudi més recent es va veure que els participants puntuaven igual els parlants de

català i castellà. També trobem un estudi a Catalunya que avalua les actituds entre dialectes

del català (Solís, 1996), en què nens d’una escola de Lleida d’entre 10 i 12 anys van haver de

puntuar parlants de tres dialectes: central, valencià i lleidatà. Els nens van puntuar millor en

termes d’estatus el català central, que també va ser la varietat que més els va agradar. En

termes de solidaritat es va puntuar positivament (tot i que en diferents aspectes) tant la

varietat central com el lleidatà. Així doncs, es pot veure que els nens de Lleida tenien en

general una actitud negativa cap al seu dialecte i una actitud totalment positiva cap al català

central.

9

3. METODOLOGIA

3.1. Preguntes de recerca i hipòtesis

En aquest treball es vol continuar en la línia dels estudis anteriors fets mitjançant la tècnica

matched-guise per analitzar les actituds davant de dos dialectes del català, el tortosí i el

barceloní. Com a diferència amb altres estudis destaca el fet que es durà a terme no només

amb participants adolescents o joves, sinó també amb gent gran. A més a més, no s’analitzarà

només l’actitud en funció de l’accent, sinó que s’estudiarà també l’actitud dels participants

quan la llengua presenta diferències morfològiques i lèxiques. L’objectiu és comparar les

diferents actituds dels parlants de barceloní i tortosí davant de parlants d’aquests dos dialectes

i veure quin es valora millor tenint en compte dues dimensions, la d’estatus i la de solidaritat.

Tenint en compte estudis previs sobre el mateix tema es va partir de les preguntes de recerca i

hipòtesis següents:

Pregunta 1: Els participants de Barcelona puntuen millor els parlants de la seva varietat

tant en la dimensió d’estatus com en la de solidaritat?

Hipòtesi 1: Els participants de Barcelona puntuaran millor als de la seva varietat en les

dues dimensions perquè formen part del seu endogrup i, a més a més, la seva varietat es

considera més estàndard i de prestigi.

Pregunta 2: Els participants de Tortosa puntuen millor l’accent barceloní tant en la

dimensió d’estatus com en la de solidaritat?

Hipòtesi 2: Els participants de Tortosa puntuaran millor els parlants amb accent

barceloní en la dimensió d’estatus, perquè fan servir la varietat estàndard i de prestigi,

però puntuaran millor els parlants de tortosí en la dimensió de solidaritat, perquè formen

part del seu endogrup.

Pregunta 3: Les puntuacions són més altes quan el text que es llegeix està escrit en

català estàndard que quan està escrit en català tortosí?

Hipòtesi 3: Les puntuacions seran més altes quan el text estigui escrit en català tortosí,

ja que hi ha més trets considerats no estàndard que poden influir en la valoració.

10

3.2. La prova: matched-guise technique

3.2.1. Elaboració dels estímuls

Per realitzar la prova s’ha fet servir la tècnica anomenada matched-guise (Lambert et al.

1960), en què es presenten una sèrie d’estímuls auditius produïts per diferents persones,

menys una parella d’estímuls, que és completament igual i és produïda pel mateix parlant,

però canvia el domini que es vol estudiar, que pot ser la llengua, el dialecte o un determinat

tret lingüístic. En aquest cas el domini que canvia és el dialecte.

La prova consta d’un total de sis gravacions enregistrades per cinc persones: dos parlants de

barceloní, dos parlants de tortosí i un parlant bidialectal tortosí-barceloní. El parlant

bidialectal llegeix dos cops el mateix text, però un cop ho fa amb accent tortosí i l’altre amb

accent barceloní. Aquest parlant permet fer una primera anàlisi per veure com es perceben els

dos dialectes sense haver de tenir en compte factors extralingüístics com el to de veu, la

manera de llegir, etc., ja que es tracta de la mateixa persona i l’única variable que canvia és

l’accent. Tot i això, es pot donar el cas que la veu o alguna característica d’aquesta persona no

agradi o agradi molt als participants i per això s’han enregistrat dos parlants més de cada

varietat. Aquests parlants no només serveixen de distractors perquè els participants no

s’adonin que senten la mateixa persona i el mateix text dos cops, sinó també per fer una

segona anàlisi amb tots tres, ja que en aquest cas com hi ha diverses persones és més difícil

que els resultats es vegin influïts per factors extralingüístics.

Les cinc persones enregistrades són nois universitaris d’entre 19 i 22 anys, la qual cosa

permet controlar l’efecte de gènere i edat. La llengua materna de tots és el català i sempre han

viscut a Tortosa o Barcelona, respectivament. En el cas del parlant bidialectal, sempre ha

viscut a Tortosa, però els seus pares i tota la seva família són de Barcelona. Així doncs, el seu

dialecte matern i el que fa servir amb la família és el barceloní. El tortosí, en canvi, el va

aprendre quan va començar l’escola als tres anys i el fa servir amb els amics de Tortosa i de

les Terres de l’Ebre. Actualment estudia a Barcelona i amb els amics de la universitat fa servir

un dialecte o l’altre en funció de la seva procedència geogràfica. Així doncs, es tracta d’un

parlant totalment bidialectal que té la mateixa fluïdesa i naturalitat en les dues varietats.

11

Per elaborar els estímuls cada persona va llegir el mateix text dos cops. El primer cop el text

estava escrit en català estàndard, com es pot veure a l’exemple que hi ha a continuació:

«Quan va passar per la plaça hi havia una dona escombrant el carrer i dues nenes jugant

amb una pilota. Les nenes el van saludar molt simpàticament. Primer no les va

reconèixer, però després es va adonar que eren la seva germana i la seva cosina»

El segon cop, en canvi, el text era el mateix, però amb el lèxic i la morfologia propis del

tortosí, com es pot veure a continuació:

«Quan va passar per la plaça hi havia una dona agranant lo carrer i dos xiquetes jugant

en una pilota. Les xiquetes lo van saludar molt simpàticament. Primer no les va

reconéixer, però después se’n va donar conte que eren san germana i sa cusina»2

El resultat són dotze gravacions: sis en català estàndard llegides amb la fonètica pròpia de

cada parlant, que van servir per elaborar una seqüència de gravacions que d’ara endavant

anomenarem A, i sis en català tortosí llegides amb la fonètica de cada parlant, que d’ara

endavant anomenarem seqüència B. Durant la prova, cada seqüència és escoltada per un grup

de participants, de manera que el fet de tenir aquests dues seqüències permet no només

analitzar les diferències entre accents sinó també observar si les valoracions són les mateixes

quan l’única variable és l’accent o si hi ha diferències quan a més de l’accent també

s’incorporen paraules i aspectes de morfologia dialectal. Així doncs, s’ha fet servir un disseny

intrasubjecte, ja que un mateix participant escolta i puntua totes les veus i formes possibles

d’una seqüència, però també intersubjecte, ja que es pot dur a terme una comparació entre les

dues seqüències, que han estat escoltades per diferents participants.

Pel que fa a l’elaboració dels textos (per consultar tots els textos, veure annex 1), es van crear

cinc frases diferents, però a la vegada molt semblants per evitar que els participants

s’adonessin que escoltaven una frase dos cops i perquè el contingut no influís en les

valoracions. Per elaborar-les es va partir de dos requisits: (1) les frases havien de ser

descriptives per no donar informació sobre com és o com pensa la persona que llegeix i (2)

havien de contenir determinats trets lèxics i morfològics que presentessin diferències entre el

barceloní i el tortosí per tal de poder elaborar la seqüència B. Els trets que s’han incorporat a

la seqüència B són bàsicament lèxics (agranar, xiquets, menuts, roja, después, etc.) i

morfològics (san germana, dos xiquetes, lo van saludar, vore, etc.).

2 El text està escrit en tortosí i per això es poden trobar alguns accents del revés o alguns castellanismes, entre

altres.

12

La lectura de cada text dura entre 10 i 15 segons i s’ha optat per l’opció de llegir i no parlar

espontàniament per poder controlar els diversos factors lingüístics que podrien intervenir-hi i

així assegurar que a la seqüència A l’única variable és l’accent. L’ordre en què s’han disposat

les gravacions és el següent:

1 2 3 4 5 6

Parlant

barceloní 1

Parlant

bidialectal en

tortosí

Parlant

tortosí 1

Parlant

tortosí 2

Parlant

barceloní 2

Parlant

bidialectal en

barceloní

Taula 1. Ordre en què s’han disposat les gravacions de les dues seqüències

Les dues gravacions del parlant bidialectal han d’estar tan separades com sigui possible per

evitar que els participants s’adonin que es tracta de la mateixa persona. Així doncs, una es

troba en segon lloc i l’altre en el sisè, de manera que entre una i l’altra hi ha tres gravacions

diferents. No s’han col·locat en primer i sisè lloc, ja que en les proves pilot es va veure que

costava més valorar el primer parlant perquè era el primer cop que els participants feien la

tasca i per evitar perdre informació o obtenir dades poc fiables es va decidir col·locar-lo en

segon lloc.

3.2.2. Material

La prova consta d’un qüestionari amb tres parts (veure annex 2): en la primera els participants

havien de valorar les persones que sentien, en la segona havien de respondre quatre preguntes

obertes i en l’última havien de contestar preguntes sobre informació personal per poder saber

quina és la seva llengua materna i veure a quines varietats del català estan més acostumats. A

continuació s’explicarà amb més detall cadascuna d’aquestes parts:

En la primera part, després de sentir cada veu, els participants havien de puntuar en una escala

Likert de l’1 al 5, on 1 és molt poc i 5 molt, com creien que era la persona que havien escoltat

a partir de nou adjectius. Cinc adjectius estaven relacionats amb la dimensió d’estatus

(intel·ligent, pobre, culte, treballador i amb èxit) i els altres quatre amb la dimensió de

solidaritat (simpàtic, generós, digne de confiança i divertit). Tots els adjectius es troben en

positiu menys un, pobre, ja que es va considerar que si es feia servir l’adjectiu ric els

participants podrien tenir més prejudicis a l’hora de valorar altres aspectes com, per exemple,

la seva generositat. El fet que sigui l’únic adjectiu en negatiu pot afectar les respostes, ja que

s’ha de pensar de manera contrària que amb la resta d’adjectius a l’hora de puntuar. Això pot

fer que les puntuacions siguin estranyes i per aquest motiu se’n va incorporar un més en

aquesta categoria per si es trobaven resultats estranys durant l’anàlisi de les dades i s’havia de

13

prescindir de l’adjectiu pobre. Després de puntuar la persona que havien sentit, els

participants també havien de dir d’on creien que era la persona que havien sentit parlar. Les

opcions de resposta eren les següents: Barcelona, Girona, Lleida, Terres de l’Ebre, València o

Illes Balears.

En la segona part es plantejaven quatre preguntes obertes per esbrinar quin parlant els havia

agradat més i per què; quin parlant els semblava que parlava un català més correcte i per què;

on creien que es parla millor el català i per què i, finalment, si havien conegut alguna de les

persones que havia parlat. Amb les tres primeres preguntes es volia veure quins prejudicis

tenen els parlants sobre el català i les seves varietats dialectals, i amb l’última es pretenia

controlar si algun participant coneixia algun dels parlants, ja que en aquest cas les seves

valoracions no servirien per a l’estudi perquè no serien objectives i no es deurien a la manera

de parlar.

Finalment, en la tercera part es demanava als participants que responguessin preguntes sobre

informació personal com el sexe, l’edat, el nivell d’estudis, la seva llengua materna i altres

preguntes diverses com quines cadenes de televisió veuen, quins grups de música escolten,

etc., per veure amb quina varietat del català estan més familiaritzats.

3.2.3. Selecció dels participants

Els participants seleccionats per fer l’estudi són de Tortosa o de Barcelona3 i es poden dividir

en tres grups d’edat. En primer lloc, trobem el grup d’adolescents d’entre 12 i 15 anys de

Tortosa i de Barcelona. Els de Tortosa són alumnes de l’Institut-Escola Daniel Mangrané de

Jesús (Tortosa) i els de Barcelona són alumnes de l’Institut Infanta Isabel d’Aragó de

Barcelona.

El segon grup està format per joves universitaris d’entre 19 i 29 anys de Tortosa i Barcelona.

Els de Tortosa són estudiants de tercer i quart d’Educació Infantil de la Universitat Rovira i

Virgili (Campus Terres de l’Ebre) i els de Barcelona són estudiants de tercer curs de

Traducció i Interpretació i de segon curs de Llengües Aplicades de la Universitat Pompeu

Fabra de Barcelona. El fet que els de Barcelona estudiïn carreres relacionades amb les

llengües fa que tinguin més consciència lingüística i pot fer que hi hagi algunes diferències en

3 En el cas dels participants de Tortosa, la majoria són o han viscut la major part de la seva vida en aquesta

ciutat, però també n’hi ha alguns de ciutats i pobles propers com Amposta o l’Aldea, en altres, ja que tots són

parlants de la mateixa varietat dialectal. En el cas de Barcelona, la majoria són d’aquesta ciutat, però igual que

en el cas de Tortosa també n’hi ha de ciutat dels voltant com Sabadell o Badalona, entre altres.

14

els resultats. Per aquest motiu, es va seleccionar un altre grup de joves de Barcelona de la

mateixa edat que no estudiessin graus relacionats amb llengües o amb la lingüística.

Finalment, l’últim grup està format per gent gran d’entre 59 i 86 anys. Els participants de

Tortosa són alumnes d’informàtica de l’Associació de Jubilats l’Esplai de Tortosa i els de

Barcelona són alumnes de la classe de creixement personal del Casal de Gent Gran Sant Martí

de Barcelona.

El nombre de participants varia en funció del grup seleccionat, però per analitzar les dades

se’n van seleccionar 22 de cada grup d’adolescent i joves de Tortosa i Barcelona per a cada

seqüència. Així doncs, per exemple, 22 adolescents de Barcelona van escoltar i valorar la

seqüència A i uns altres 22 adolescents de Barcelona van escoltar i valorar la seqüència B. En

el cas de la gent gran es van seleccionar vuit participants, ja que va ser difícil trobar gent

disposada a participar en l’estudi.

Per seleccionar els 22 participants adolescents i joves es va seguir el procediment següent: es

van suprimir els que no havien valorat algun dels parlants o no n’havien valorat cap; al grup

de Tortosa, es van suprimir els que eren d’una procedència geogràfica que no fos de les Terres

de l’Ebre, per exemple, els de la Comunitat Valenciana, i al grup de Barcelona, es van

eliminar els que no eren de la província de Barcelona, ja que en aquest cas ens interessa

només l’opinió dels parlants de les dues varietats analitzades. Entre els que van quedar es van

seleccionar els participants dels pobles i ciutats més propers a Tortosa i Barcelona, i d’aquests

se’n van seleccionar 22 de cada grup de manera aleatòria per tal de tenir la mateixa mostra en

tots els casos.

Amb la gent gran el procediment va ser diferent, ja que, com ja s’ha dit, el nombre de

participants era molt baix. Pel mateix motiu, només hi ha gent gran en la mostra que va

escoltar la seqüència A, ja que va resultar impossible trobar un altre grup semblant per poder

dur a terme la tasca amb la seqüència B. Un total de vuit persones de cada procedència van ser

seleccionades, ja que la resta no havien puntuat alguna o cap de les veus.

15

Així doncs, el nombre de participants analitzats per grup d’edat, procedència geogràfica i

seqüència escoltada és el següent:

Adolescents Joves Gent gran

Barcelona Tortosa Barcelona Tortosa Barcelona Tortosa

Seqüència A

22

22 22 22 8 8

Seqüència B

22

22 22 22 - -

Taula 2. Classificació dels participants per grup d’edat, procedència geogràfica i seqüència escoltada

3.2.4. Procediment

La persona encarregada de dur a terme l’estudi es va desplaçar als diferents centres (instituts,

universitats i casals de gent gran) per tal de poder administrar la prova. En primer lloc, es van

repartir els fulls de resposta entre els participants i se’ls va explicar que sentirien unes veus i

que haurien de puntuar els adjectius que tenien a les graelles de resposta en funció de la seva

opinió personal, és a dir, havien de dir com els semblava la persona sense pensar-s’ho gaire i

tenint en compte que no hi havia cap resposta correcta o incorrecta, sinó que simplement

havien de donar la seva opinió. Després de respondre alguns dubtes que van sorgir, els

participants van escoltar les veus una per una, amb un interval de quaranta segons entre

cadascuna per poder-les puntuar. Tot seguit se’ls va demanar que responguessin a les

preguntes finals i a les preguntes d’informació personal. La tasca va tenir una durada d’uns

quinze minuts en total a les universitats i d’uns vint minuts als instituts i als casals de gent

gran, ja que no va ser tan ràpids a l’hora de contestar les preguntes d’informació personal.

Durant la realització de la prova es va voler evitar l’efecte halo, és a dir, que els participants

realitzessin una generalització errònia a partir d’una qualitat d’una persona, que en aquest cas

hagués estat per la manera de parlar. Per aquest motiu, la persona encarregada d’administrar

la prova va intentar dirigir-se a cada grup amb una varietat semblant a la dels participants.

Així doncs, als participants de Tortosa els va parlar en tortosí i amb els de Barcelona va fer

servir un català més semblant al barceloní, ja que parlar en barceloní no hagués estat natural

perquè no és la seva varietat dialectal. Si la persona encarregada de dur a terme l’estudi

hagués parlat en tortosí als participants de Barcelona (sobretot als de l’institut), aquests

haguessin pogut pensar que aquesta persona està a la universitat i que, per tant, és intel·ligent

i que les persones que parlen igual que ella són també intel·ligents.

16

3.3. Procediment per a l’anàlisi de les dades

Per analitzar les dades s’ha dut a terme una comparació entre les puntuacions donades a

l’accent tortosí i a l’accent barceloní per a cada grup d’edat i procedència geogràfica. En

primer lloc, s’han analitzar les puntuacions del parlant bidialectal, és a dir, entre el fragment

en què parlava amb accent tortosí i el fragment en què parlava amb accent barceloní. Per fer-

ho, s’ha calculat la mitjana aritmètica i la desviació estàndard per a cadascun dels adjectius

puntuats i s’ha aplicat la prova t-test per comprovar si les diferències són estadísticament

significatives. Després s’ha fet el mateix, però amb els adjectius agrupats en les dues

dimensions que s’han valorat, és a dir, estatus i solidaritat. A la taula següent es poden veure

els vuit adjectius analitzats agrupats segons la dimensió a la qual pertanyen.

Estatus4 Solidaritat

Intel·ligent Culte Treballador Amb èxit Simpàtic Digne de confiança Generós Divertit

Taula 3. Característiques analitzades agrupades segons la dimensió a la qual corresponen

En segon lloc, s’ha seguit el mateix procediment, però amb les puntuacions de tots els

parlants agrupades segons l’accent, és a dir, per una banda tots els parlants amb accent tortosí

(bidialectal amb accent tortosí, tortosí 1 i tortosí 2) i per l’altra tots els parlants amb accent

barceloní (bidialectal amb accent barceloní, barceloní 1 i barceloní 2). Amb això es pretén

tenir una segona anàlisi on els factors extralingüístics quedin anul·lats, ja que, per exemple,

seria estrany que no hagués agradat gens la veu de tres persones diferents. A més a més,

també permet veure si les puntuacions segueixen la mateixa tendència que les del parlant

bidialectal.

4 Es pot veure que s’ha omès l’adjectiu pobre de la dimensió d’estatus, ja que com ja s’ha explicat en l’apartat

3.2.2, el fet de ser l’únic adjectiu en negatiu podia afectar les respostes.

17

4. RESULTATS

A continuació, es farà una descripció dels resultats a partir de cada grup d’edat i procedència

geogràfica. En el primer apartat es comentaran els resultats de la seqüència A i en el segon

apartat es comentaran els resultats de la seqüència B. Per analitzar els resultats s’han observat

tant les vuit característiques puntuades per separat com les vuit característiques agrupades en

les dimensions d’estatus i solidaritat.

Als dos primers gràfics que es mostren en cada subapartat es pot veure la mitjana aritmètica

de les puntuacions donades al parlant bidialectal, i als dos últims, es pot veure la mitjana

aritmètica de les puntuacions donades a tots els parlants agrupats pel seu accent, és a dir, els

que tenen accent tortosí per una banda i els que tenen accent barceloní, per l’altra. Com ja

s’ha dit, per comprovar si la diferència entre les puntuacions donades a cada accent és

estadísticament significativa s’ha aplicat la prova t-test. Quan la diferència és significativa

s’indica al llarg del text i es proporciona el resultat de la prova t-test entre parèntesi amb la

fórmula següent: t (gl) = valor t, p = valor p5. En els casos en què el valor de t és negatiu és

perquè s’ha puntuat millor l’accent barceloní i en els casos en què és positiu s’ha valorat

millor l’accent tortosí. Per tal que la diferència sigui estadísticament significativa i que, per

tant, els resultats no siguin deguts a l’atzar, el valor de p ha de ser inferior a 0,05 (per

consultar totes les dades, veure annex 4).

Els resultats esperats són una puntuació millor per al barceloní en tots els casos en la dimensió

d’estatus, ja que és la varietat estàndard i, per tant, de prestigi. En el cas de la solidaritat els

resultats seran diferents: quan els participants són parlants de tortosí puntuaran millor els

parlants de la seva varietat, ja que mostren solidaritat amb els membres del seu endogrup,

però quan els participants són parlants de barceloní puntuaran millor els de la seva varietat pel

fet de ser la varietat de prestigi i, a més a més, la varietat del seu endogrup (Fuertes, Potere i

Ramirez, 2002, citat per Anderson et al., 2007).

Les abreviacions que s’han fet servir als gràfics són les següents: in, intel·ligent; tre,

treballador; cu, culte; èxit, amb èxit; conf, digne de confiança; sim, simpàtic; ge, generós; di,

divertit.

5 S’ha fet servir aquesta fórmula, ja que és la manera convencional d’expressar els resultats de la prova t-test.

L’abreviació gl correspon als graus de llibertat.

18

4.1. Resultats per grups d’edat i procedència geogràfica (seqüència A)

4.1.1. Adolescents de Tortosa

En el cas de les puntuacions del parlant bidialectal es pot veure com els adolescents de

Tortosa puntuen millors l’accent de Barcelona en la dimensió d’estatus, però en la de

solidaritat valoren millor l’accent de la seva varietat. Tot i això, les diferències entre les

puntuacions donades a l’accent tortosí i a l’accent barceloní no són significatives ni en el cas

de l’estatus ni en el cas de la solidaritat.

Gràfic 1. Mitjana de les puntuacions dels adolescents de Tortosa per a les dimensions d’estatus i solidaritat del

parlant bidialectal

Gràfic 2. Mitjana de les puntuacions dels adolescents de Tortosa per a cadascuna de les característiques

valorades del parlant bidialectal

En canvi, quan analitzem tots els parlants agrupats en funció de l’accent es pot veure que les

puntuacions segueixen la mateixa tendència i a més, augmenta la solidaritat amb els parlants

de Tortosa, ja que els valoren millor en les quatre característiques i la diferència entre les

puntuacions dels dos accents en la dimensió de solidaritat és estadísticament significativa

(t (263) = 4,664, p = 0,000).

1

1.5

2

2.5

3

3.5

4

4.5

5

Estatus Solidaritat

Accent tortosí

Accent barceloní

1

1.5

2

2.5

3

3.5

4

4.5

5

In Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di

Accent tortosí

Accent barceloní

19

Gràfic 3. Mitjana de les puntuacions dels adolescents de Tortosa per a les dimensions d’estatus i

solidaritat de tots els parlants


valorades de tots els parlants

4.1.2. Adolescents de Barcelona

En el cas dels adolescents de Barcelona, es pot veure una clara tendència a valorar millor al

parlant bidialectal quan s’expressa amb accent de Barcelona en la dimensió d’estatus, en què

la diferència és estadísticament significativa (t (87) = -2,978, p = 0,004). Al gràfic 6, es pot

veure que les quatre característiques d’aquesta dimensió es valoren millor quan l’accent és de

Barcelona. Pel que fa a la solidaritat, es pot veure als gràfic següents que en conjunt es valora

millor l’accent de Barcelona, però si observem les característiques per separat es pot veure

com en dos casos (simpàtic i generós) es valora millor l’accent de Tortosa per mostrar

solidaritat amb els membres de l’altre grup.

1

1.5

2

2.5

3

3.5

4

4.5

5

Estatus Solidaritat

Accent tortosí

Accent barceloní

1

1.5

2

2.5

3

3.5

4

4.5

5


Accent tortosí

Accent barceloní

20

Gràfic 5. Mitjana de les puntuacions dels adolescents de Barcelona per a les dimensions d’estatus i

solidaritat del parlant bidialectal

Gràfic 6. Mitjana de les puntuacions dels adolescents de Barcelona per a cadascuna de les característiques


Quan observem els resultats de les valoracions de tots els parlants, podem veure que en la

dimensió d’estatus se segueix la mateixa tendència i els adolescents barcelonins valoren

millor els parlants de la seva varietat. En canvi, en la dimensió de solidaritat es pot veure que

hi ha un canvi i que en aquest cas, al contrari del que s’esperava, es valoren millor els parlants

de tortosí. El fet que no es produís el mateix efecte quan es valorava només el parlant

bidialectal pot ser a causa de les diferències individuals com la veu, l’entonació, el ritme, etc.

Tant en el cas de la dimensió d’estatus (t (263) = -3,093, p = 0,002) com en el cas de la

solidaritat (t (263) = 2,596, p = 0,01) les diferències entre les puntuacions dels parlants de

barceloní i dels parlants de tortosí són estadísticament significatives.

1

1.5

2

2.5

3

3.5

4

4.5

5

Estatus Solidaritat

Accent tortosí

Accent barceloní

1

1.5

2

2.5

3

3.5

4

4.5

5


Accent tortosí

Accent barceloní

21



Gràfic 8. Mitjana de les puntuacions dels adolescents de Barcelona per a cadascuna de les característiques


4.1.3. Joves de Tortosa

En el cas dels joves de Tortosa, es pot veure una clara tendència a valorar millor l’accent de

Barcelona en les dues dimensions quan puntuen el parlant bidialectal. En el cas de la dimensió

d’estatus les diferències són estadísticament significatives tant en conjunt (t (87) = -5,993,

p = 0,000) com en cada característica per separat (veure annex 4, apartat 4.1.3). En la

dimensió de solidaritat, en canvi, per separat només és significativa la puntuació donada a la

generositat, però en conjunt, la diferència entre totes les característiques és significativa

(t (87) = -3,305, p = 0,001).

1

1.5

2

2.5

3

3.5

4

4.5

5

Estatus Solidaritat

Accent tortosí

Accent barceloní

1

1.5

2

2.5

3

3.5

4

4.5

5


Accent tortosí

Accent barceloní

22

Gràfic 9. Mitjana de les puntuacions dels joves de Tortosa per a les dimensions d’estatus i solidaritat del

parlant bidialectal

Gràfic 10. Mitjana de les puntuacions dels joves de Tortosa per a cadascuna de les característiques


Pel que fa a les puntuacions de tots els parlants, es pot veure que en la dimensió d’estatus es

continua amb la mateixa tendència que amb el parlant bidialectal i es valoren millor les

persones amb accent de Barcelona, amb una diferència significativa (t (263) = -4,999,

p = 0,000), En canvi, en el cas de la solidaritat, com s’ha observat també amb els adolescents

de Barcelona, hi ha un canvi de tendència. Quan es valora només el parlant bidialectal es

puntuava millor l’accent de Barcelona, però quan es tenen en compte tots els parlants es

puntuen millor els de Tortosa en les quatre característiques, com es pot veure al gràfic 12. A

més a més, les diferències entre les puntuacions d’aquests dos accents són significatives

(t (263) = 5,152, p = 0,000).

1

1.5

2

2.5

3

3.5

4

4.5

5

Estatus Solidaritat

Accent tortosí

Accent barceloní

1

1.5

2

2.5

3

3.5

4

4.5

5


Accent tortosí

Accent barceloní

23

Gràfic 11. Mitjana de les puntuacions dels joves de Tortosa per a les dimensions d’estatus i solidaritat de

tots els parlants



4.1.4. Joves de Barcelona

El cas dels joves de Barcelona és més complex, ja que inicialment es va seleccionar una

mostra d’estudiants de tercer curs de Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu

Fabra. Aquests estudiants, després de tres anys a la universitat tenen força consciència

lingüística, ja que se’ls ha ensenyat que no hi ha cap varietat lingüística millor o superior a les

altres. A causa d’aquesta conscienciació lingüística els resultats són diferents als esperats.

Com es pot veure al gràfic següent, aquests estudiants han valorat millor el parlant bidialectal

quan parlava amb accent tortosí tant en la dimensió d’estatus com en la de solidaritat. El fet

que tinguin consciència lingüística pot fer que no hagin valorat els trets analitzats per la

manera de parlar, sinó per la veu o per altres característiques extralingüístiques.

1

1.5

2

2.5

3

3.5

4

4.5

5

Estatus Solidaritat

Accent tortosí

Accent barceloní

1

1.5

2

2.5

3

3.5

4

4.5

5


Accent tortosí

Accent barceloní

24

Gràfic 13. Mitjana de les puntuacions dels joves de Barcelona estudiants de llengües per a les dimensions

d’estatus i solidaritat del parlant bidialectal

Gràfic 14. Mitjana de les puntuacions dels joves de Barcelona estudiants de llengües per a cadascuna de

les característiques valorades del parlant bidialectal

Quan es valoren tots els parlants els resultats tampoc són els esperats, però les diferències

entre les puntuacions no són significatives.

Gràfic 15. Mitjana de les puntuacions dels joves de Barcelona estudiants de llengües per a les dimensions

d’estatus i solidaritat de tots els parlants

1

1.5

2

2.5

3

3.5

4

4.5

5

Estatus Solidaritat

Accent tortosí

Accent barceloní

1

1.5

2

2.5

3

3.5

4

4.5

5


Accent tortosí

Accent barceloní

1

1.5

2

2.5

3

3.5

4

4.5

5

Estatus Solidaritat

Accent tortosí

Accent barceloní

25

Gràfic 16. Mitjana de les puntuacions dels joves de Barcelona estudiants de llengües per a cadascuna de

les característiques valorades de tots els parlants

Per poder comprovar si les diferències en els resultats i el fet que cap d’ells fos significatiu

era degut al fet que els participants eren estudiants de llengües, es va seleccionar un altre grup

d’estudiants de graus diferents, que no estaven relacionats amb les llengües. En aquest cas, en

les valoracions del parlant bidialectal, tot i no tenir resultats significatius (excepte quan es

valora la intel·ligència (t (87) = -2,160, p = 0,042) se segueix la tendència esperada en la

dimensió d’estatus, però es valora millor l’accent tortosí en la dimensió de solidaritat, al

contrari del que s’esperava.

Gràfic 17. Mitjana de les puntuacions dels joves de Barcelona per a les dimensions d’estatus i solidaritat

del parlant bidialectal

Gràfic 18. Mitjana de les puntuacions dels joves de Barcelona per a cadascuna de les característiques


1

1.5

2

2.5

3

3.5

4

4.5

5


Accent tortosí

Accent barceloní

1

1.5

2

2.5

3

3.5

4

4.5

5

Estatus Solidaritat

Accent tortosí

Accent barceloní

1

1.5

2

2.5

3

3.5

4

4.5

5


Accent tortosí

Accent barceloní

26

Quan es valoren tots els parlants es pot veure que se segueix la mateixa tendència. A més a

més, les diferències entre les puntuacions són estadísticament significatives tant en la

dimensió d’estatus (t (263) = -4,253, p = 0,000), com en la de solidaritat (t (263) = 7,221,

p = 0,000) i en el de les característiques per separat, excepte en dues: treballador i digne de

confiança (veure annex 4, apartat 4.1.4).


de tots els parlants



4.1.5. Gent gran de Tortosa

Pel que fa a la gent gran, s’ha de dir que l’administració de la prova ha estat més difícil, tant

per la dificultat per trobar gent disposada a participar com pel fet que aquest col·lectiu no està

tan habituat a realitzar aquest tipus de tasques. Així doncs, la mostra obtinguda tant a Tortosa

com Barcelona d’aquest grup d’edat és més petita. Si ens fixem en la gent gran de Tortosa, es

pot veure que han puntuat millor el parlant bidialectal quan s’expressava amb accent de

Barcelona tant en la dimensió d’estatus com en la de solidaritat. Tot i això, en aquest cas cap

diferència en les puntuacions és estadísticament significativa.

1

1.5

2

2.5

3

3.5

4

4.5

5

Estatus Solidaritat

Accent tortosí

Accent barceloní

1

1.5

2

2.5

3

3.5

4

4.5

5


Accent tortosí

Accent barceloní

27

Gràfic 21. Mitjana de les puntuacions del la gent gran de Tortosa per a les dimensions d’estatus i


Gràfic 22. Mitjana de les puntuacions de la gent gran de Tortosa per a cadascuna de les característiques


Quant a la valoració de tots els parlants, es pot veure que aquest grup ha seguit la tendència

esperada i ha puntuat millor els parlants de Barcelona en la dimensió d’estatus i els de Tortosa

en la de solidaritat. No obstant això, les diferències només són significatives en el cas de

l’estatus (t (263) = -2,026, p = 0,046).

Gràfic 23. Mitjana de les puntuacions de la gent gran de Tortosa per a les dimensions d’estatus i


1

1.5

2

2.5

3

3.5

4

4.5

5

Estatus Solidaritat

Accent tortosí

Accent barceloní

1

1.5

2

2.5

3

3.5

4

4.5

5

Estatus Solidaritat

Accent tortosí

Accent barceloní

1

1.5

2

2.5

3

3.5

4

4.5

5


Accent tortosí

Accent barceloní

28

Gràfic 24. Mitjana de les puntuacions de la gent gran de Tortosa per a cadascuna de les característiques


4.1.6. Gent gran de Barcelona

En el cas de la gent gran de Barcelona, no s’ha trobat cap diferència significativa i les

puntuacions en les dues dimensions han estat contràries respecte allò que s’esperava, ja que

han valorat millor l’accent tortosí en els dos casos. També destaca el fet que tres de les

característiques valorades tinguin la mateix puntuació (treballador, digne de confiança i

divertit). En aquest cas és bastant possible que les diferències entre les puntuacions siguin

degudes a l’atzar.

Gràfic 25. Mitjana de les puntuacions del la gent gran de Barcelona per a les dimensions d’estatus i


Gràfic 26. Mitjana de les puntuacions de la gent gran de Barcelona per a cadascuna de les característiques


1

1.5

2

2.5

3

3.5

4

4.5

5


Accent tortosí

Accent barceloní

1

1.5

2

2.5

3

3.5

4

4.5

5

Estatus Solidaritat

Accent tortosí

Accent barceloní

1

1.5

2

2.5

3

3.5

4

4.5

5


Accent tortosí

Accent barceloní

29

Succeeix el mateix amb les puntuacions de tots els parlants, ja que es continuen valorant

millor en les dues dimensions els parlants de Tortosa, però com en el cas anterior, és força

possible que les diferències entre les puntuacions siguin degudes a l’atzar.

Gràfic 27. Mitjana de les puntuacions de la gent gran de Barcelona per a les dimensions d’estatus i


Gràfic 28. Mitjana de les puntuacions de la gent gran de Barcelona per a cadascuna de les característiques


4.2. Resultats per grups d’edat i procedència geogràfica (seqüència B)

En el cas de la seqüència B, la majoria de resultats no són significatius i en alguns casos són

diferents d’allò que s’esperava. Les diferències en els resultats es poden deure al fet que les

intervencions llegides amb accent de Barcelona no eren gaire naturals i, per tant, poden

sorprendre o fins i tot confondre els participants i influir en les seves respostes. Així doncs,

els resultats obtinguts en aquest cas no són tan fiables ni vàlids com els de la seqüència A.


En el cas dels adolescents de Tortosa, es pot veure als gràfics següents que han valorat millor

el parlant bidialectal quan s’expressava amb accent de Tortosa, menys en la categoria de

treballador. Possiblement aquests resultats es deuen al fet que als participants els va

1

1.5

2

2.5

3

3.5

4

4.5

5

Estatus Solidaritat

Accent tortosí

Accent barceloní

1

1.5

2

2.5

3

3.5

4

4.5

5


Accent tortosí

Accent barceloní

30

sorprendre i semblar estrany sentir algú parlar com ells, amb paraules i aspectes morfològics

del seu dialecte, però amb un accent diferent. En la dimensió de solidaritat, la diferència entre

les puntuacions és gairebé significativa (t (87) = 1,965, p = 0,053).





Si mirem els resultats de tots els parlants, es pot veure que en aquest cas són diferents, ja que

en la dimensió d’estatus es valora millor l’accent de Barcelona, però en la de solidaritat es

puntua millor l’accent de Tortosa. En el cas de la dimensió de solidaritat la diferència és

estadísticament significativa (t (263) = 2,874, p = 0,004).



1

1.5

2

2.5

3

3.5

4

4.5

5

Estatus Solidaritat

Accent tortosí

Accent barceloní

1

1.5

2

2.5

3

3.5

4

4.5

5


Accent tortosí

Accent barceloní

1

1.5

2

2.5

3

3.5

4

4.5

5

Estatus Solidaritat

Accent tortosí

Accent barceloní

31




Amb els adolescents de Barcelona és molt probable que les valoracions també s’hagin vist

afectades per fet d’haver sentit algú parlant amb el seu accent, però fent servir paraules i

aspectes morfològics que són estranys o poc habituals per a ells. Es pot veure que en la

dimensió d’estatus s’ha valorat millot l’accent de Tortosa tant quan es té en compte el parlant

bidialectal com quan es tenen en compte tots, la qual cosa és força sorprenent. Tot i això, les

diferències no són significatives i, per tant, és bastant possible que siguin degudes a l’atzar.

En el cas de la solidaritat, els resultats tampoc són els esperats, ja que han puntuat millor

l’accent corresponent a la varietat no estàndard en tots els casos. La diferència entre les

puntuacions no és significativa quan es valora el parlant bidialectal, però si que ho és quan es

tenen en compte tots els parlants (t (263) = 2,426, p = 0,016).



1

1.5

2

2.5

3

3.5

4

4.5

5


Accent tortosí

Accent barceloní

1

1.5

2

2.5

3

3.5

4

4.5

5

Estatus Solidaritat

Accent tortosí

Accent barceloní

32

Gràfic 34. Mitjana de les puntuacions dels adolescents de Barcelona per a cadascuna de les

característiques valorades del parlant bidialectal



Gràfic 36. Mitjana de les puntuacions dels adolescents de Barcelona per a cadascuna de les

característiques valorades de tots els parlants


En el cas dels joves de Tortosa els resultats són els esperats tant quan s’analitza només el

parlant bidialectal com quan s’analitzen tots els parlants. Així doncs, es puntua millor l’accent

de Barcelona en la dimensió d’estatus i el de Tortosa en la dimensió de solidaritat. No obstant

això, en aquests casos la diferència entre les puntuacions dels dos accents no és significativa.

1

1.5

2

2.5

3

3.5

4

4.5

5


Accent tortosí

Accent barceloní

1

1.5

2

2.5

3

3.5

4

4.5

5

Estatus Solidaritat

Accent tortosí

Accent barceloní

1

1.5

2

2.5

3

3.5

4

4.5

5


Accent tortosí

Accent barceloní

33

Gràfic 37. Mitjana de les puntuacions dels joves de Tortosa per a les dimensions d’estatus i solidaritat del

parlant bidialectal



Quan es tenen en compte les puntuacions donades a tots els parlants, se segueix la mateixa

tendència, tot i que les puntuacions de la dimensió d’estatus, com es pot veure al gràfic 39,

són pràcticament iguals. En la dimensió de solidaritat, en canvi, la diferència entre les

puntuacions és estadísticament significativa (t (263) = 5,643, p = 0,000).

Gràfic 39. Mitjana de les puntuacions dels joves de Tortosa per a les dimensions d’estatus i solidaritat de

tots els parlants

1

1.5

2

2.5

3

3.5

4

4.5

5

Estatus Solidaritat

Accent tortosí

Accent barceloní

1

1.5

2

2.5

3

3.5

4

4.5

5


Accent tortosí

Accent barceloní

1

1.5

2

2.5

3

3.5

4

4.5

5

Estatus Solidaritat

Accent tortosí

Accent barceloní

34




Els joves de Barcelona que van valorar aquesta seqüència són estudiants de segon curs de

Llengües Aplicades6, la qual cosa fa que els resultats no sigui del tot fiables, perquè com s’ha

vist en la seqüència A, els resultats obtinguts a partir d’estudiants de graus relacionats amb

llengües i els resultats d’estudiants d’altres graus són força diferents. En aquest cas, aquests

estudiants han valorat millor el parlant bidialectal quan parlava amb accent de Barcelona en la

dimensió d’estatus, però curiosament la mitjana de les puntuacions és exactament la mateixa

per als dos accents en la dimensió de solidaritat.


del parlant bidialectal

6 En aquest cas va ser impossible trobar un grup que no fos d’estudiants de graus relacionats amb les llengües o

la lingüística.

1

1.5

2

2.5

3

3.5

4

4.5

5


Accent tortosí

Accent barceloní

1

1.5

2

2.5

3

3.5

4

4.5

5

Estatus Solidaritat

Accent tortosí

Accent barceloní

35



Pel que fa a les valoracions de tots els parlants, es pot veure que els resultats en la dimensió

de solidaritat tampoc són els esperats i es continua valorant millor l’accent tortosí. No obstant

això, les diferències entre les puntuacions no són significatives i el fet que els participants

siguin estudiants d’un grau relacionat amb les llengües fa que els resultats no siguin del tot

fiables, ja que no és una mostra de la població «neutra» o «objectiva».


de tots els parlants



1

1.5

2

2.5

3

3.5

4

4.5

5


Accent tortosí

Accent barceloní

1

1.5

2

2.5

3

3.5

4

4.5

5

Estatus Solidaritat

Accent tortosí

Accent barceloní

1

1.5

2

2.5

3

3.5

4

4.5

5


Accent tortosí

Accent barceloní

36

4.3. Resum dels resultats de tots els grups

A continuació, es farà un resum dels resultats de cada seqüència. Per fer-ho es tindran en

compte les mitjanes de les puntuacions donades a tots els parlants, ja que és on s’han trobat

més diferències significatives i on, per tant, les dades són més fiables. Les abreviacions que

s’han fet servir als gràfics són les següents: A, grup dels adolescents; J, grup dels joves; G,

grup de la gent gran.

4.3.1. Seqüència A

En el cas de la seqüència A, totes les dades obtingudes són significatives, excepte en el grup

de la gent gran de Barcelona, en la puntuació de la solidaritat per part de la gent gran de

Tortosa i en la de l’estatus per part dels adolescents de Tortosa. Així doncs, les diferències

entre accents en vuit de les dotze dades que figuren als gràfics següents són estadísticament

significatives, ja que, com es pot veure a continuació el valor p inferior a 0,05.

Participants de Tortosa

Gràfic 45. Puntuacions mitjanes i valor p de les puntuacions de tots els grups de participants de Tortosa en la

valoració de tots els parlants

1

1.5

2

2.5

3

3.5

4

4.5

5

Estatus

A

Estatus

J

Estatus

G

Solidaritat

A

Solidaritat

J

Solidaritat

G

Accent tortosí

Accent barceloní

P = 0,000

p = 0,046 p = 0,000 p = 0,000

37

Participants de Barcelona7

Gràfic 46. Puntuacions mitjanes i valor p de les puntuacions de tots els grups de participants de Barcelona en

la valoració de tots els parlants

Si ens fixem en les dades dels gràfics anteriors, es pot veure que tots els grups, excepte la gent

gran de Barcelona, valoren millor l’accent barceloní en la dimensió d’estatus. Aquest resultat,

com ja s’ha dit, és degut al fet que el barceloní es considera una varietat més estàndard i de

més prestigi que el tortosí. Quant a la solidaritat, es pot veure que els participants de Tortosa

han puntuat millor els parlants amb accent tortosí, tal com s’esperava; en canvi, els

participants de Barcelona han fet el contrari d’allò esperat, és a dir, han puntuat millor els

parlants amb accent tortosí. El fet que en aquest cas els resultats no siguin els esperats es pot

deure a fet que el tortosí es tracta d’una varietat diferent per a la gent de Barcelona i que pel

simple fet de ser diferent la trobin més simpàtica o divertida, perquè està fora d’allò habitual i

comú per a ells. A més a més, si ens fixem només en el grup d’adolescents i joves (s’exclou

en aquest cas la gent gran perquè la mostra era molt petita), es pot veure que els prejudicis

augmenten amb l’edat, ja que les diferències en les puntuacions són cada cop més

significatives.

7 Els resultats dels joves de Barcelona que figuren en aquesta gràfic corresponen al grup dels estudiants de graus

que no estan relacionats amb les llengües, ja que és el grup més neutre i que es pot considerar equivalent a la

mostra de la mateixa edat de Tortosa.

1

1.5

2

2.5

3

3.5

4

4.5

5

Estatus

A

Estatus

J

Estatus

G

Solidaritat

A

Solidaritat

J

Solidaritat

G

Accent tortosí

Accent barceloní

p = 0,010 p = 0,000

p = 0,000

p = 0,000

38

4.3.2. Seqüència B

Quant a la seqüència B, es pot veure que només tres de les sis dades són estadísticament

significatives. En el cas dels participants de Tortosa els resultats són els esperats, però només

són significatius en la dimensió de solidaritat. El fet d’haver escoltat algú parlant amb accent

barceloní, però amb paraules i trets morfològics del tortosí els ha pogut sorprendre, però

curiosament han continuat valorant millor aquests parlants amb accent estàndard en la

dimensió d’estatus. Tot i això, els resultats d’aquesta dimensió no són significatius.

Participants de Tortosa

Gràfic 47. Puntuacions mitjanes i valor p de les puntuacions de tots els grups de participants de Tortosa en la

valoració de tots els parlants

En el cas dels participants de Barcelona, es pot veure al gràfic 48 que els adolescents han

valorat millor l’accent tortosí en les dues dimensions. Un altre cop, això es pot deure al fet

que els fragments escoltats els van resultar estranys, ja que contenien algunes paraules que

probablement no coneixien o no eren habituals per a ells, però, en alguns casos, la persona

que les feia servir tenia el mateix accent que ells, la qual cosa els va poder sorprendre. Pel que

fa als joves, els resultats són els esperats en la dimensió d’estatus, però no en la de solidaritat.

Aquesta mostra està formada per estudiants de llengües i, per tant, els resultats no són

representatius si els comparem amb els que s’obtindrien amb una mostra de població diferent.

1

1.5

2

2.5

3

3.5

4

4.5

5

Estatus

A

Estatus

J

Solidaritat

A

Solidaritat

J

Accent tortosí

Accent barceloní

p = 0,004 p = 0,000

39

Participants de Barcelona

Gràfic 48. Puntuacions mitjanes i valor p de les puntuacions de tots els grups de participants de Barcelona en

la valoració de tots els parlants

Com es pot veure al gràfic 48, la dimensió de solidaritat és l’única que es manté significativa

(excepte en el grup de joves de Barcelona, que, com ja s’ha dit, no és una mostra «neutra»),

de manera que es pot dir que aquesta dimensió es valora de la mateixa manera en funció de

l’accent i que el fet d’incorporar altres aspectes dialectals no fa que l’efecte canviï.

4.4. Resposta a les preguntes de recerca i hipòtesis

En aquest apartat es comentaran les hipòtesis que es van establir abans de començar l’estudi

per tal de veure si s’han demostrat o rebutjat. La primera hipòtesi que es va establir era que els

participants de Barcelona puntuarien millor l’accent de Barcelona tant en la dimensió

d’estatus com en la de solidaritat. Aquesta hipòtesi no ha estat corroborada pels resultats, ja

que els participants de Barcelona han puntuat millor els parlants de la seva varietat en la

dimensió d’estatus, però no en la solidaritat, on han valorat millor els parlants amb accent

tortosí.

La segona hipòtesi, que establia que els participants de Tortosa puntuarien millor els parlants

de barceloní en la dimensió d’estatus i els de tortosí en la de solidaritat, s’ha demostrat, ja que

ha estat així i en la majoria de casos les diferències en les puntuacions han estat

estadísticament significatives.

1

1.5

2

2.5

3

3.5

4

4.5

5

Estatus

A

Estatus

J

Solidaritat

A

Solidaritat

J

Accent tortosí

Accent barceloní

p = 0,016

40

Finalment, la tercera hipòtesi establia que les puntuacions serien més altes quan el text

estigués escrit en català tortosí. Aquesta tercer hipòtesi no es pot rebutjar ni demostrar amb

certesa, ja que a causa del disseny alguns dels estímuls no eren prou naturals i això pot haver

afectat els resultats. A més a més, el grup d’universitaris de Barcelona que van escoltar la

seqüència B no és una mostra representativa de la població en general.

4.5. Opinions i prejudicis sobre el català

Al final de la prova es van plantejar tres preguntes obertes, que alguns participants van

respondre i d’altres no. Destaca el fet que entre la gent gran de Tortosa i Barcelona només un

participant va respondre totes aquestes preguntes.

En la primera pregunta se’ls demanava quina persona els havia agradat més i per què. Entre

els participants de Tortosa hi ha diverses opinions; tot i això, la majoria dels que han respost

(un 44%) prefereixen un dels parlants de Tortosa, perquè se senten identificats i la seva

manera de parlar els resulta més propera. Alguns altres (un 19%) prefereixen un dels parlants

de Barcelona perquè «parlen més clar».

Gràfic 49. Respostes dels participants de Tortosa a la pregunta Quin parlant t’ha agradat més?

6%

8%

7%

26%

7%6%

1%

2%

2%

35%

Quin parlant t'ha agradat més?

Parlant 1 [B]

Parlant 2 [T]

Parlant 3 [T]

Parlant 4 [T]

Parlant 5 [B]

Parlant 6 [B]

El de Barcelona

El de les Terres de l'Ebre

Tots

NS/NC

41

Gràfic 50. Respostes dels participants de Tortosa agrupades segons la procedència geogràfica del parlant a la

pregunta Quin parlant t’ha agradat més?

A continuació, es poden veure algunes de les opinions dels participants tortosins a aquesta

pregunta:

L’ultima [B]8, perquè parla més com els de Girona i Barcelona i allí és més correcte

(adolescent).

La sis [B], perquè parla més clar i l’he entès millor (jove).

La quarta [T], perquè m’he sentit identificada amb el parlar (jove).

El parlar de les Terres de l’Ebre, perquè és més proper i genera més confiança (jove).

La quarta [T], perquè és més semblant al meu (jove).

La quarta [T], perquè és la més familiar (jove).

La primera [B], perquè crec que parla bé el català (gent gran).

Entre els participants de Barcelona, sorprenentment, el percentatge de persones a les quals els

ha agradat una persona amb accent tortosí (36%) i a les que els ha agradat una persona amb

accent barceloní (38%) és gairebé igual. En concret, el parlant més votat en aquesta pregunta

ha estat el 4, un dels de Tortosa. Aquest parlant tenia un accent tortosí molt marcat i un ritme

diferent, la qual cosa pot haver influït en els resultats, ja que era el que més destacava.

8 La T o la B serveixen per indicar si el parlant al qual es fa referència és de Tortosa o de Barcelona. Entre

parèntesi s’indica el grup d’edat al qual correspon la persona que ha emès la resposta.

19%

44%2%

35%


Parlants de Barcelona

Parlants de les Terres de l'Ebre

Tots

NS/NC

42

Gràfic 51. Respostes dels participants de Barcelona9 a la pregunta Quin parlant t’ha agradat més?

Gràfic 52. Respostes dels participants de Barcelona agrupades segons la procedència geogràfica del parlant a

la pregunta Quin parlant t’ha agradat més?

Algunes de les respostes concretes dels participants barcelonins a aquesta pregunta són les

següents:

La 4 [T], perquè parlava estrany (adolescent).

El 4 [T], perquè m’ha sembla el més simpàtic i graciós (adolescent).

El 5 [B], perquè em resulta més familiar i divertit (adolescent).

9 S’han omès les respostes dels participants que són estudiants de llengües, ja que canviarien la tendència que

segueix la població en general. No obstant això, quan es presenten algunes de les respostes literals dels

participants, s’han inclòs algunes opinions d’aquestes estudiants que eren curioses o destacables.

8%

7% 1%

27%

17%

14%

3%

1%

22%


Parlant 1 [B]

Parlant 2 [T]

Parlant 3 [T]

Parlant 4 [T]

Parlant 5 [B]

Parlant 6 [B]

Tots

El de Girona

NS/NC

38%

36%

3%

1%

22%




Tots

Altres

NS/NC

43

La 5 [B], perquè és la barcelonina i m’agrada més com parla (adolescent).

L’ultima [B], perquè l’accent és millor (jove).

Les dues últimes [B]. La manera de parlar em semblava més familiar a la meva (jove).

La 6 [B], perquè em transmetia confiança i estic més acostumada al seu accent ja que

sembla de Barcelona (jove).

La quarta [T], perquè és la persona que semblava més oberta i simpàtica, pel què

inspirava confiança (jove).

El primer [B], perquè és una varietat més estàndard (jove, estudiant de llengües).

El 4 [T], sembla més simpàtic i agradable (jove, estudiant de llengües).

La 5 [B], perquè m’identifico amb l’accent (jove, estudiant de llengües).

En la segona pregunta es va demanar als participants quina persona havia parlat un català més

correcte i per què. Entre els participants de Tortosa que han respost la pregunta trobem un

33% que ha escollit algun parlant de Barcelona, un 23% que ha respost que tots parlen igual

de correcte i un 17% que ha escollit algun parlant amb accent tortosí. Destaquen algunes

respostes com «tots menys el 4 [T]», que curiosament era el que més havia agradat.

Gràfic 53. Respostes dels participants de Tortosa a la pregunta Quin t’ha semblat que parla el català més

correcte?

13%

6%

4%

7%

8%

8%

3%1%1%

22%

27%

Quin t'ha semblat que parla el català més correcte?

Parlant 1 [B]

Parlant 2 [T]

Parlant 3 [T]

Parlant 4 [T]

Parlant 5 [B]

Parlant 6 [B]

El de Barcelona

El de Lleida

Tots menys el 4

Tots

NS/NC

44

Gràfic 54. Respostes dels participants de Tortosa agrupades segons la procedència geogràfica del parlant a la

pregunta Quin t’ha semblat que parla el català més correcte?

Aquestes són algunes de les opinions més destacables dels participants de Tortosa per a

aquesta pregunta:

El de Barcelona, perquè és la capital (adolescent).

Parla més correcte el català oriental perquè és el que ens ensenyen des de ben petits

(adolescent).

El dos [T] per la forma d’expressar les paraules i l’accent (adolescent).

Correcte és depèn del lloc d’on siguis, a mi m’ha agradat l’últim (adolescent).

El cinc [B], pareix un català de diccionari (adolescent).

El 4 [T], perquè ha utilitzat el parlar de les Terres (jove).

Tots, perquè tot ser de llocs diferents les paraules han estat estàndard (jove).

El quart [T], perquè és d’on visc jo (jove).

Els que parlen sense «lo» (jove).

Cap, perquè utilitzaven paraules pròpies del territori [aquest participant va escoltar la

seqüència B] (jove).

El primer (gent gran).

En el cas dels participants de Barcelona, la majoria (un 49%) opina que algun dels parlants de

Barcelona és el que ha parlat més correctament. Un 19% creu que ha estat algun dels parlants

amb accent tortosí, mentre només un 9% opina que tots han parlat correctament. Destaquen

les respostes d’alguns estudiants de llengües que creuen que un dels parlants de Barcelona

parla més correctament, perquè s’acosta més al català estàndard.

33%

16%22%

2%

27%




Tots

Altres

NS/NC

45

Gràfic 55. Respostes dels participants de Barcelona a la pregunta Quin t’ha semblat que parla el català més

correcte?

Gràfic 56. Respostes dels participants de Barcelona agrupades segons la procedència geogràfica del parlant a

la pregunta Quin t’ha semblat que parla el català més correcte?

A continuació es mostren algunes de les respostes dels participants de Barcelona:

El primer [B], perquè sembla de Barcelona i hi estic acostumat (adolescent).

El cinquè [B], perquè fa millor les neutres (adolescent).

El de Barcelona, perquè no té un accent estrany (adolescent).

El cinquè [B], per la pronunciació sembla tenir un català més central. Segurament és

perquè estic més acostumada a aquest dialecte i em sembla més familiar (jove).

22%

5%

11%

3%12%

14%1%

1%

1%

10%

20%


Parlant 1 [B]

Parlant 2 [T]

Parlant 3 [T]

Parlant 4 [T]

Parlant 5 [B]

Parlant 6 [B]

El de Barcelona

El de Lleida

Tots menys el 6

Tots

NS/NC

49%

19%

9%

3%

20%




Tots

Altres

NS/NC

46

La primera [B], perquè parla un català neutre i ben vocalitzat (jove).

Tothom parla un català correcte amb les seves variants. Per als que vivim a Barcelona

és més fàcil d’entendre per exemple la gent de Girona que la de Terres de l’Ebre, però

tots el parlen correctament (jove).

El primer [B], perquè s’assembla més al català estàndard (jove, estudiant de llengües).

El primer, [B], tenint en compte l’estàndard (jove, estudiant de llengües).

Pel que fa a l’última pregunta, On creus que es parla millor el català?, les respostes han estat

molt variades. Els participants de Tortosa han tingut opinions diverses: un 31% creu que on es

parla millor és a Barcelona, un 21% opina que a tots els llocs es parla bé, un 18% creu que a

les Terres de l’Ebre és on es parla millor i la resta no ha contestat o han escollit altres opcions

com Girona, Lleida o Tarragona.

Gràfic 57. Respostes dels participants de Tortosa a la pregunta On creus que es parla millor el català?

Aquestes són algunes de les respostes concretes dels tortosins:

A Barcelona, perquè nosaltres mesclem llengües (adolescent).

A Barcelona, perquè és una ciutat important a Catalunya i es coneix més el seu català

(adolescent).

A Barcelona, perquè parlen més fi (adolescent).

A Barcelona, perquè nosaltres i tots els altres tipus de català fem massa faltes

(adolescent).

31%

18%

9%2%2%

21%

17%

On creus que es parla millor el català?

Barcelona

Terres de l'Ebre

Girona

Lleida

Tarragona

A tots els llocs

NS/NC

47

A Barcelona, perquè parlen català oriental que és el que més surt al diccionari

(adolescent).

A Tarragona o Girona perquè la manera de parlar no és tan exagerada com la de

Barcelona ni tan «basta» com la de les Terres de l’Ebre (adolescent).

A les Terres de l’Ebre, perquè pronunciem les paraules tal i com estan escrites la

majoria de les vegades (adolescent).

A les Terres de l’Ebre, perquè quan parlem no marquem cap accent (adolescent).

A Girona, perquè no utilitzen tants castellanismes com nosaltres (jove).

A Girona, perquè utilitzen un vocabulari similar al català estàndard (jove).

A Tarragona, perquè és una barreja de naturalitat i « correcció» (jove).

A Barcelona fan menys errors a l’hora de parlar (jove).

A les Terres de l’Ebre, perquè no utilitzem vocals neutres i hi ha més riquesa

lingüística (jove).

A les Terres de l’Ebre, perquè és on visc i m’agrada la nostra parla (jove).

A tota Catalunya, València i Balears perquè totes les formes i dialectes són

acceptables (jove).

Lleida i Girona, perquè és el verdader català (gent gran).

Els parlants de Barcelona també han tingut opinions diferents. Gairebé la meitat dels

participants (un 42%) han opinat que on es parlar millor el català és a Barcelona. Destaca

també el percentatge de participants que han respost que on es parla millor és a Girona

(17%), a Lleida (11%) o a tots els llocs (11%). Altres llocs que ha aparegut, però amb

percentatges més baixos són Tarragona, les Illes Balears, les Terres de l’Ebre, la Catalunya

central, i el nord. S’ha de dir que entre els estudiants universitaris de llengües la resposta més

freqüent (57%) és que no hi ha cap català més correcte que un altre. Al gràfic 59 es poden

veure les respostes dels estudiants de graus relacionats amb les llengües i al 58 les dels

estudiants d’altres graus.

48

Gràfic 58. Respostes dels participants de Barcelona a la pregunta On creus que es parla millor el català?

Gràfic 59. Respostes dels participants de Barcelona estudiants de llengües a la pregunta On creus que es parla

millor el català?

A continuació, es poden veure algunes de les respostes dels participants barcelonins:

A Barcelona, perquè és la capital (adolescent).

A Barcelona, perquè el de Lleida és estrany, però el de Tarragona i Girona s’assembla

al de Barcelona (adolescent).

A Girona, Tarragona i Lleida. Crec que encara tenen les arrels presents i no tenen tanta

influència estrangera com a Barcelona (adolescent).

Al centre, perquè fan millor les neutres i l’accent (adolescent).

42%

1%17%

11%

1%1%3%1%

11%

12%


Barcelona

Terres de l'Ebre

Girona

Lleida

Tarragona

Illes Balears

Catalunya central

Al nord

A tots els llocs

NS/NC

27%

59%

14%


Barcelona

A tots els llocs

NS/NC

49

A l’Ebre, perquè la pronunciació és correcta, però sense ser tan exagerada

(adolescent).

A Barcelona, millor accent i vocabulari més estàndard. No hi ha paraules típiques del

dialecte (jove).

A Barcelona o Girona, sobretot a Barcelona, perquè es pronuncien tots els sons

vocàlics normalment (jove).

A Girona i el centre de Catalunya, per l’accent i l’absència de barbarismes, ben

presents a localitats de Lleida i del sud de Tarragona (jove).

Crec que el català més correcte es parla a la regió de Lleida, ja que ha rebut menys

influència d'altres llengües i es manté, per tant, menys «contaminat» lingüísticament

(jove).

Crec que per Girona, ja que és un lloc on s'utilitza el català bastant. A Lleida considero

que tenen un accent molt tancat i difícil de comprendre (jove).

Tothom té el seu dialecte i cap és millor que un altre (jove, estudiant de llengües).

A Barcelona, perquè és la capital i els altres sonen com pagesos (jove, estudiant de

llengües).

A Barcelona, és un dialecte més neutre (jove, estudiant de llengües).

Els de Barcelona sonen una mica més estàndard, però això no vol dir que «parlin

millor» (jove, estudiant de llengües).

A Girona, s’hi parla el català «estàndard» (jove, estudiant de llengües).

Amb totes aquestes preguntes s’ha pogut veure que entre la població de Tortosa i de

Barcelona hi ha una clara tendència a pensar que el català més correcte és el que es parla a

Barcelona. Aquesta tendència és més exagerada entre els participants de Barcelona, ja que a

més de ser la varietat de prestigi és la seva pròpia varietat. Amb les respostes concretes dels

participants es pot veure que la majoria d’opinions i prejudicis sobre el català sorgeixen a

partir de la normalitat o l’estranyesa d’allò que han escoltat. Per tant, per evitar tots aquests

prejudicis simplement cal fer que totes les varietats siguin conegudes i no resultin estranyes

per a ningú. També hi ha molts prejudicis sobre l’estàndard i el fet que hi ha un accent més

neutre o menys marcat que un altre. En tots aquests casos, l’escola i l’educació en general

tenen un paper molt important a l’hora d’evitar aquests biaixos a favor d’un determinat

dialecte, ja que com s’ha vist, els estudiants universitaris de llengües, que disposen de més

consciència lingüística, en general no tenen prejudicis lingüístics.

50

5. ENTREVISTES

A més de la prova amb els diferents grups d’edat, també s’han dut a terme tres entrevistes. En

concret, es va fer una entrevista amb la professora de català de l’Institut Infanta Isabel

d’Aragó de Barcelona, Mireia Queraltó, i amb professora de llengua catalana de la Universitat

Rovira i Virgili de Tortosa, Mònica Sales. L’objectiu d’aquestes entrevistes era conèixer la

visió d’aquestes professores respecte el català i les seves varietats i controlar si en algun cas hi

havia alguna visió o pràctica a l’aula que pogués influenciar d’alguna manera les respostes

dels participants. Finalment, l’última entrevista va ser amb el parlant dialectal que va

enregistrar els estímuls per veure quina és la seva opinió sobre el tema tractat i per veure com

actua lingüísticament, és a dir, quan utilitza cada dialecte i per què.

5.1. Professora de català de l’Institut Infanta Isabel d’Aragó de Barcelona

(Mireia Queraltó)

Mireia Queraltó és professora de català des de fa 27 anys. Actualment treballa a l’Institut

Infanta Isabel d’Aragó de Barcelona, on imparteix classes de català als alumnes de segon curs

de l’educació secundària obligatòria i de segon curs de batxillerat.

Creu que la majoria dels seus alumnes desconeixen paraules dialectals com xiquet, bajoca,

agranar, etc., ja que només les han sentit si han treballat els dialectes a classe. Quant a la

permissivitat amb els alumnes de les Terres de l’Ebre, creu que amb la llengua oral es pot ser

més permissiu, però considera que amb la llengua escrita s’ha d’aplicar la normativa, ja que

amb els alumnes de Barcelona també es fa. A més a més, explica que a Barcelona hi ha una

dificultat afegida en l’ensenyament del català, ja que molts dels seus alumnes tenen el castellà

com a llengua materna.

Pel que fa als llibres de text, explica que estan previstos a partir d’un català estàndard, evitant

els localismes i que segons la seva opinió «l'adaptació l'ha de fer cada professor segons el lloc

on estigui donant classes i atenent als parlars propis de cada zona». Creu que l’estudi dels

diferents dialectes és un tema que cal tractar a la ESO i al batxillerat, però que en primer lloc

és necessari prendre consciencia lingüística amb la pròpia llengua, ja que «en algunes zones

no es dóna valor al català i és només una llengua acadèmica i d’ús molt poc freqüent». Això

fa que l’aprenentatge dels dialectes no sigui una prioritat, ja que en alguns llocs en primer lloc

s’ha de conscienciar de l’ús del català. Per augmentar el coneixement dels dialectes proposa

fer evidents les diferències a partir de professors que parlin diferents varietats, amb talls de

veus, amb cançons o amb reportatges on s’empri una varietat dialectal diferent a la central.

51

5.2. Professora de català de la Universitat Rovira i Virgili (Mònica Sales)

Mònica Sales és Doctora en Filologia Catalana (2012) i des de fa nou cursos acadèmics

imparteix assignatures de l’especialitat de llengua i literatura catalanes a la Universitat Rovira

i Virgili (Campus Terres de l’Ebre) als graus d’Educació Infantil i d’Educació Primària.

Explica que a l’aula fa servir sempre un català estàndard, però amb les formes més properes a

la seva varietat. A més de fer-les servir, explica que les reivindica i les ensenya als seus

alumnes per tal que ells també les utilitzin. No obstant això, explica que a l’hora d’escriure els

alumnes s’apropen al model oriental, ja que és el que han après a l’escola des de petits i és el

model que apareix als llibres de text, on els dialectes tenen molt poca cabuda. Mònica Sales

afirma que «els llibres de text no vetllen per aquesta qüestió. [Les editorials] Fan llibres amb

un únic objectiu: ingressar diners. Uniformitzen la llengua per a tot el territori i ja està».

Per tal que els alumes tinguin més consciència lingüística i puguin fer servir la seva varietat

dialectal «és fonamental que es conega bé com funciona la llengua catalana en registres

formals i quines formes pròpies de cada territori es poden utilitzar i quines no». Per tant, els

professors, i els estudiants que d’aquí pocs anys esdevindran professors, tenen un paper molt

important. Alguns d’ells, com Mònica Sales, ja vetllen pel coneixement de les veritats

dialectals i en defensen el seu ús. Tot i això, la mateixa professora explica que altres docents

penalitzen, des de la ignorància, formes que ella ha ensenyat als seus alumnes i que són

totalment correctes i adequades. Així doncs, el paper del professor és molt important i és

necessària una tasca de conscienciació lingüística per tal que professors com Mònica Sales

deixin de sentir que «lluiten contracorrent».

5.3. Parlant bidialectal tortosí-barceloní (Ramon Massoni)

Ramon Massoni és estudiant de Biologia Humana a la Universitat Pompeu Fabra. Tota la seva

família és de Barcelona, però van marxar a viure a Tortosa abans que ell nasqués. Així doncs,

ell va néixer i viure sempre a Tortosa fins als 18 anys, quan va marxar a estudiar a Barcelona.

Ell mateix afirma que es podria dir que el seu dialecte matern és el barceloní, ja que el va

aprendre a casa, i és la varietat amb què pensa i amb què se sent més còmode. El tortosí, en

canvi, el va aprendre quan va començar a anar a l’escola, però de manera totalment

inconscient. Tot i això, Ramon Massoni explica que «si em sents parlant en qualsevol dels dos

dialectes diries que és la meva manera de parlar habitual i no notaries res estrany».

52

A l’hora d’escollir un o l’altre, ho fa en funció de la procedència geogràfica de la persona a la

qual es dirigeix. Explica que amb les seves companyes de pis d’Andorra parla en tortosí, però

amb una altra companya de Reus fa servir el barceloní. Així doncs, si el dialecte que fa servir

l’altra persona és occidental, fa servir el tortosí, però si per contra és un dialecte oriental

utilitza el barceloní. A més a més, també explica que utilitza el tortosí d’una manera més

col·loquial, perquè sempre l’ha fet servir sempre amb els amics i que el barceloní el fa servir

de manera més formal. Si hagués d’escollir una de les dues varietats per fer una entrevista de

feina, diu que se sentiria millor parlant en barceloní, a menys que fos a Tortosa. Quan se li

pregunta si creu que la gent el pren més seriosament o el valora millor quan parla en tortosí

explica que segurament, com a primera impressió sí, ja que «és molt fàcil que tinguin alguna

mena de prejudici si no et coneixen i comences a parlar tortosí».

5.4. Resum de les entrevistes

A partir de les entrevistes amb les dues professores, es pot veure que, tot i que la realitat

lingüística a les Terres de l’Ebre i a Barcelona és molt diferent, les dues entrevistades

coincideixen en la importància que té el professor en la tasca de conscienciar els alumnes

lingüísticament i de fer-los conèixer les diferents varietats del català. Les necessitats són

diferents a cada territori, ja que a Barcelona, en primer lloc, es necessita conscienciar els

alumnes perquè facin servir el català. A més a més, és necessari fer-los conèixer altres

varietats diferents a la central i fer-los veure que totes són igual de vàlides i correctes. A

Tortosa, en canvi, es necessita que els alumnes coneguin quines formes de la seva varietat són

correctes i quan i on és adequat utilitzar-les, és a dir, és necessari que coneguin l’estàndard de

la seva varietat i que no pensin que l’estàndard és únicament el català dels llibres de text o el

que se sent majoritàriament als mitjans de comunicació.

53

6. FUTURS ESTUDIS

Com que aquest és un tema ampli i poc estudiat a Catalunya, hi ha moltes possibles línies

d’investigació que es podrien seguir en un futur. Per comprovar si hi ha més aspectes que

influeixen en les valoracions i els prejudicis a part de l’accent, es podria dur a terme el mateix

estudi, però cada parlant tindria el text escrit en la seva varietat dialectal i el llegiria amb el

seu accent, per tal d’evitar estímuls estranys o que poden resultar poc naturals per als

participants. També es podria estudiar si les opinions són diferents quan la persona que fa

servir una determinada varietat dialectal no és un parlant nadiu d’aquella varietat, ja sigui

perquè el català no és la seva llengua materna o bé perquè fa servir una varietat dialectal que

no és la seva. Es podria analitzar també si hi ha algunes variables que influeixin en les

valoracions com per exemple el fet de veure TV3, escoltar música de grups catalans de

diferents procedències, haver viscut a diferents zones de Catalunya on es parlen dialectes

diferents, etc.

També es podrien estudiar actituds envers altres dialectes. Per exemple, es podria comprovar

si amb dialectes com el gironí, un altre dialecte oriental, les puntuacions són semblants al

barceloní i si amb dialectes «més diferents de l’estàndard» com el mallorquí o el valencià les

puntuacions són semblants a les del tortosí. A més a més, seria interessant tenir mostres de

població de diferents indrets dels territoris de parla catalana, ja que per exemple, la majoria de

parlants de les comarques centrals de Catalunya consideren que el seu català és més correcte

que el de Barcelona. Per tant, hi ha moltes futures línies de recerca, ja que encara que no ho

sembli a Catalunya hi ha molts prejudicis lingüístics i seria molt interessant poder-los

estudiar.

54

7. CONCLUSIONS

L’objectiu principal d’aquest treball era estudiar les diferències entre les actituds i prejudicis

de parlants de tortosí i parlants de barceloní envers aquestes dues varietat dialectals. Aquest és

un tema poc estudiat a Catalunya i que pot tenir interès tant per a la societat en general com

per a l’educació o altres disciplines com la sociolingüística o la psicologia. A continuació es

comentaran les troballes més importants.

En primer lloc, amb l’administració de la prova matched-guise i l’anàlisi dels resultats s’ha

pogut veure que en català, pel que fa a la fonètica, hi ha una varietat que té més prestigi.

Aquesta varietat és el català central, en aquest cas en concret, el barceloní. Els participants

adolescents i joves de Tortosa i Barcelona i la gent gran de Tortosa (és a dir, tots els grups

menys la gent gran de Barcelona) han valorat millor en la dimensió d’estatus aquells parlants

que s’expressaven amb accent barceloní. Així doncs, aquests participants creuen que els

parlants d’aquesta varietat són més intel·ligents, treballadors, cultes i que tenen més èxit. En

canvi, tots els grups, sigui quina sigui la seva edat i procedència geogràfica, han valorat millor

l’accent tortosí en la dimensió de solidaritat. Així doncs, creuen que els parlants de tortosí són

més simpàtics, divertits, generosos i dignes de confiança que els parlants de barceloní.

S’ha pogut observar que aquests prejudicis lingüístics ja existeix durant l’adolescència i que

augmenten amb l’edat, ja que en el grup de joves les diferències entre les puntuacions dels

dos accents són més grans i més significatives. En el cas de la gent gran és més difícil

extreure conclusions i poder dir si els prejudicis continuen augmentat, ja que el grup analitzat

era poc nombrós i no representaria la continuïtat amb els grups més joves estudiats perquè el

seu contacte amb la llengua catalana ha estat molt diferent: han estat escolaritzats en castellà,

no han vist sempre la televisió en català, etc.

Pel que fa als prejudicis quan hi intervenen més factors a més de l’accent, com el lèxic o

aspectes morfològics propis d’un dialecte, només es poden extreure conclusions en el cas de

la dimensió de solidaritat, ja que les diferències en la dimensió d’estatus no han estat

estadísticament significatives. En el cas de la solidaritat, s’ha valorat millor l’accent tortosí

tant per part dels participants de Tortosa com per part dels de Barcelona. Així doncs, es pot

concloure que el fet d’incorporar altres aspectes dialectals manté el mateix efecte en la

solidaritat.

55

En segon lloc, gràcies a la prova i a les preguntes obertes formulades als participants es pot

veure que tant la població de Tortosa com la de Barcelona té una clara manca de consciència

lingüística, ja que un percentatge important dels participants (42% dels de Barcelona i 31%

dels de Tortosa) han opinat que on es parla millor el català és a Barcelona. El percentatge de

participants que ha defensat que a tot arreu es parla igual de bé és relativament baix (11% dels

de Barcelona i 21% dels de Tortosa). Però la situació és diferent quan la pregunta es fa als

participants que estan estudiant carreres relacionades amb les llengües. En aquests casos, la

gran majoria (un 59%) creu que a tot arreu es parla bé el català i les seves puntuacions en la

prova no segueixen la mateixa tendència que les de la resta de participants, probablement

perquè no tenen prejudicis envers les persones per la seva manera de parlar.

Finalment, s’ha pogut observar que hi ha un gran desconeixement dels dialectes i de la

llengua catalana en general, i que l’educació té un paper fonamental a l’hora d’evitar

prejudicis lingüístics. Així doncs, la conscienciació lingüística que es du a terme a la

universitat també s’hauria de dur a terme a l’escola per tal de donar a conèixer tots els

dialectes, poder gaudir de tota la riquesa lingüística de la qual disposem i evitar situacions

d’inseguretat lingüística i que els parlants de varietats no considerades (erròniament)

estàndard creguin que parlen «incorrectament». És molt important, per tant, la formació del

professorat de llengua catalana, sobretot d’aquells professors que parlen dialectes diferents al

català central i que treballen amb alumnat que parla aquests dialectes, ja que tenen un paper

decisiu i d’ells depèn que les futures generacions coneguin la nostra llengua en la seva

totalitat i aprenguin a fer servir amb la mateixa seguretat tant la varietat que apareix als llibres

com la seva.

56

8. BIBLIOGRAFIA

Anderson, A., Downs, S.D., Faucette, K., Griffin, J., King, T., Woolstenhulme, S. (2007).

How accents affect perception of intelligence, physical attractiveness, and

truthworthiness. Intuition: BYU Undergraduate Journal of Psychology, 3, p. 5-11.

Aracil, L. V. (1982). Educació i sociolingüística. Dins Papers de sociolingüística (p. 129-

217). Barcelona: Edicions de la Magrana.

Aragonés, A., Duran, J., Ingla, M. (2004). Català per a periodistes de les Terres de l’Ebre.

Valls: Cossetènia Edicions.

Bierbach, C. (1988). Les actituds lingüístiques. Sociolingüística i llengua catalana. A Albert

Bastardas, Joan Soler. Sociolingüística i llengua catalana (p. 155-183). Barcelona:

Empúries.

Bosch, J. M. (2006). L’àrea de llengua i els recursos dialectals. El dialecte pallarès als

centres escolars: Memòria de llicència retribuïda 2005-2006. Direcció General

d’Ordenació i Innovació Educativa, Departament d’Educació. Recuperat de

http://www.xtec.cat/sgfp/llicencies/200506/memories/1067m.pdf

Bradlow, A. R., Nygaard, L. C., Pisoni, D.B. (1995). Indexical and linguistic attirubtes in

speech perception: a review of some recent findings. Indiana: Indiana University.

Recuperat de http://faculty.wcas.northwestern.edu/ann-bradlow/publications/1995/

methodsbradlow.pdf

Casesnoves, R. (2012). La sociolingüística variacionista. Barcelona: Universitat Oberta de

Barcelona. Recuperat de https://www.exabyteinformatica.com/uoc/Sociologia/ Socio lin

guis tica/ Sociolinguistica_(Modul_1).pdf

Cloper, C.G., Pisoni, D.B. (2005). Perception of Dialect Variation. Dins David B. Pisoni i

Robert E. Remez (eds.), The Handbook of Speech Perception (p. 313-337). doi

10.1002/9780470757024.ch13

Dent, S. R. (2004). Attitudes of native and nonnative speakers of English toward various

regional and social U.S.English accents (Tesi doctoral). Iowa: Iowa State University.

Recuperat de http://lib.dr.iastate.edu/cgi/viewcontent.cgi?article=15450&context=rtd

Fuertes, J.N., Potere, J.C. i Ramirez, K.Y. (2002). Effects of Speech Accents on Interpersonal

Evaluations: Implications for counseling Practice and Research. Cultural Diversity and

Ethnic Minority Psychology, 8(4), 346-356.

Giles, H. (1970). Evaluative reactions to accents. Educational review, 22(3), p. 211-227. doi:

10.1080/0013191700220301

http://www.xtec.cat/sgfp/llicencies/200506/memories/1067m.pdf

http://faculty.wcas.northwestern.edu/ann-bradlow/publications/1995/%20methodsbradlow.pdf

http://faculty.wcas.northwestern.edu/ann-bradlow/publications/1995/%20methodsbradlow.pdf

https://www.exabyteinformatica.com/uoc/Sociologia/%20Socio%20lin%20guis%20tica/%20Sociolinguistica_(Modul_1).pdf

https://www.exabyteinformatica.com/uoc/Sociologia/%20Socio%20lin%20guis%20tica/%20Sociolinguistica_(Modul_1).pdf

http://lib.dr.iastate.edu/cgi/viewcontent.cgi?article=15450&context=rtd

57

Giles, H., Giles, J. (2013). Ingroups and outgroups. Dins Anastacia Kurylo (ed.), Inter/Cultral

Communication (1a ed., p. 141-161). California: SAGE Publications. Recuperat de

http://www.sagepub.com/sites/default/files/upm-binaries/48648_ch_7.pdf

Institut d’Estudis Catalans. Secció Filològica. (1999). Proposta per a un estàndard oral de la

llengua catalana, I: Fonètica.(4ª ed.). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans Recuperat de

http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000062/00000073.pdf

— (2009). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, II: Morfologia (3ª ed.).

Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Recuperat de http://publicacions .iec.cat/ reposito

ry/pdf/00000039/00000072.pdf

Lambert, W. E., Hodgson, R.C., Gardner, R.C. Fillenbaum, S. (1960). Evaluational reactions

to spoken languages. The Journal of Abnormal and Social Psychology, 60 (1), p. 44-51.

doi: 10.1037/h0044430

Linn, M. D., Pichè, G. L. (1982). Black and white adolescent and preadolescent attitudes

toward Black English. Research in the Teaching of English, 16, p. 53-69.

Luhman, R. (1990). Appalachian English stereotypes: Language attitudes in Kentucky.

Language in Society, 19, p.331-348. doi: 10.1017/S0047404500014548

Malaver, I. (2009). Variación dialectal sociolingüística de ser y estar con adjetivos de edad

(Tesi doctoral) Alcalá de Henares: Universidad de Alcalá. Recuperat de

http://dspace.uah.es/dspace/handle/10017/8036

Massip, M. A. (1991). El lèxic tortosí: història i present (Tesi doctoral). Barcelona:

Universitat de Barcelona. Recuperat de http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/41618

McKenzie, R. (2015). UK university students’ folk perceptions of spoken variation in

English: the role of explicit and implicit attitudes. International Journal of The Sociology

of Language, 236, p. 31-53. doi: 10.1515/ijsl-2015-0020

O’Neil, W. (1972). The politics of bidialectalism. College English, 33(4), p.433-438

Ortega, R. (25 febrer 2015). Hem de fer una mica els ulls grossos amb l’ús incorrecte del

Català. El País Recuperat de http://cat.elpais.com/cat/2015/02/25/cultura/ 1424901452

_396623.html

Ramos, D. (2015). La presència de les varietats dialectals del català als mitjans de

comunicació audiovisuals (Treball de fi de grau). Barcelona: Universitat Pompeu Fabra.

Recuperat de http://hdl.handle.net/10230/25249

Schilaty, B. (s. d.). Bidialectalism: living in two worlds.

http://www.sagepub.com/sites/default/files/upm-binaries/48648_ch_7.pdf

http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000062/00000073.pdf

http://dx.doi.org/10.1017/S0047404500014548

http://dspace.uah.es/dspace/handle/10017/8036

http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/41618

http://cat.elpais.com/cat/2015/02/25/cultura/%201424901452%20_396623.html

http://cat.elpais.com/cat/2015/02/25/cultura/%201424901452%20_396623.html

http://hdl.handle.net/10230/25249

58

Solís, M. (1996). Les actituds davant del dialecte a l’escola: una aproximació empírica. Dins

Institut d’Estudis Ilerdencs (ed.), El nord-occidental entre dues llengües?: Actes de les

Jornades d’estudi del català nord-occidental (1a ed., p. 175-196). Lleida.

Veny, J. (1993). Els parlars catalans (10 ed.). Palma: Editorial Moll.

Wardhaugh, R. (2006). An introduction to sociolinguistics (5a ed.). Oxford: Blackwell

Publishing. Recuperat de http://home.lu.lv/~pva/Sociolingvistika/1006648_82038

_wardhaugh _r_an_introduction_to_sociolinguistics.pdf

Woolard, K. A. (1989). Double Talk: Bilingualism and the politics of ethnicity in Catalonia.

Stanford, CA: Stanford University Press.

— (1992). Identitat i contacte de llengües a Barcelona. Barcelona: Edicions de la Magrana.

— (2009). Linguistic Consciousness among Adolescents in Catalonia: A Case Study from the

Barcelona Urban Area in Longitudinal Perspective. Dins Zeitschrift für Katalanistik, 22,

p. 125–149.

http://home.lu.lv/~pva/Sociolingvistika/1006648_82038%20_wardhaugh%20_r_an_introduction_to_sociolinguistics.pdf

http://home.lu.lv/~pva/Sociolingvistika/1006648_82038%20_wardhaugh%20_r_an_introduction_to_sociolinguistics.pdf

59

ANNEX 1. ESTÍMULS DE LA PROVA

1.1. Estímuls de la seqüència A

En aquesta seqüència els textos estan escrits en català estàndard i cada parlant els va llegir

amb la fonètica pròpia del seu parlar. Els textos segueixen el mateix ordre que a les

gravacions.

Parlant barceloní 1

A les tres de la tarda no hi havia ningú al carrer. Només va veure dues nenes al fons que

jugaven amb una pilota i una dona que entrava dins de casa. La dona portava un jersei

vermell i un objecte a la mà, que des de lluny no va saber reconèixer.

Parlant bidialectal en tortosí

Quan va passar per la plaça hi havia una dona escombrant el carrer i dues nenes jugant

amb una pilota. Les nenes el van saludar molt simpàticament. Primer no les va

reconèixer, però després es va adonar que eren la seva germana i la seva cosina.

Parlant tortosí 1

Va arribar al migdia, gairebé a l’hora de dinar. Feia tanta calor que no hi havia ningú al

carrer, però de sobte va veure dos nens que corrien cap ell. Un portava una pilota a la mà

i l’altre portava un objecte que des de lluny no va saber reconèixer.

Parlant tortosí 2

Quan va arribar a casa, la seva germana estava escombrant el carrer i les seves nebodes

corrien de costat a costat amb la seva pilota preferida, la vermella. Quan el van veure,

com cada dia, van córrer cap a ell per saludar-lo i abraçar-lo amb moltes ganes.


Va arribar a l’hora de dinar. Feia tanta calor que la plaça i el carrer estaven pràcticament

buits. Només va veure tres persones que l’estaven esperant davant de casa seva. De sobte,

els dos petits van començar a córrer cap a ell amb els braços oberts.

Parlant bidialectal en barceloní

Quan va passar per la plaça hi havia una dona escombrant el carrer i dues nenes jugant

amb una pilota vermella. Les nenes el van saludar molt simpàticament. Primer no les va

reconèixer, però després es va adonar que eren la seva germana i la seva cosina.

60

1.2. Estímuls de la seqüència B

En aquesta seqüència els textos estan escrits en català tortosí i contenen aspectes fonètics,

lèxics i morfològics d’aquest dialecte. Així doncs, és possible trobar alguns castellanismes i

algun accent obert escrit tancat, entre altres.


A les tres de la tarde no hi havia ningú al carrer. Només va vore dos xiquetes al fondo que

jugaven en una pilota i una dona que entrava dins de casa. La dona portava un jarsé roig i

un objecte a la mà, que des d’allun no va saber reconéixer.

Parlant bidialectal en tortosí

Quan va passar per la plaça hi havia una dona agranant lo carrer i dos xiquetes jugant en

una pilota. Les xiquetes lo van saludar molt simpàticament. Primer no les va reconéixer,

però después se’n va donar conte que eren san germana i sa cusina.

Parlant tortosí 1

Va arribar a migdia, casi a l’hora de dinar. Fea tanta calor que no hi havia ningú al carrer,

però de cop va vore dos xiquets que corrien paca nell. Un portava una pilota a la mà i

l’atre portava un objecte que des dallun no va saber reconéixer.

Parlant tortosí 2

Quan va arribar a casa, san germana estava agranant lo carrer i les seues nebodes corrien

de costat a costat en la seua pilota preferida, la roja. Quan lo van vore, com cada dia, van

córrer cap a nell per a saludar-lo i abraçar-lo en moltes ganes.


Va arribar a l’hora de dinar. Fea tanta calor que la plaça i lo carrer astaven pràcticament

buits. Només va vore tres persones que l’astaven asperant davant de casa seua. De repent,

los dos menuts van començar a córrer paca nell en los braços oberts.

Parlant bidialectal en barceloní

Quan va passar per la plaça hi havia una dona agranant lo carrer i dos xiquetes jugant en

una pilota roja. Les xiquetes lo van saludar molt simpàticament. Primer no les va

reconéixer, però después se’n va donar conte que eren san germana i sa cusina.

61

ANNEX 2. QÜESTIONARI DE LA PROVA

INSTRUCCIONS DE RESPOSTA

En aquest estudi volem saber com ens imaginem la gent quan la sentim parlar i no la veiem,

com per exemple, a la ràdio. A continuació escoltaràs sis persones parlant i hauràs de

respondre una sèrie de preguntes de manera espontània, sense pensar-ho més d’una

vegada. Per respondre tens una escala com la següent on hauràs de posar una creu per a

cada adjectiu, com es mostra a continuació, on:

1 2 3 4 5 poc normal bastant molt

1 2 3 4 5

Amable x

Intel·ligent x

Els fragments són molt breus i les persones descriuen una escena.

62

PARLANT 1

1. Com creus que és la persona que ha parlat?

1 Molt poc

2 poc

3 normal

4 bastant

5 molt

Intel·ligent

Pobra

Treballadora

Culta

Digna de confiança

Simpàtica

Generosa

Divertida

Amb èxit

2. D’on creus que és la persona que has sentit parlar?

Barcelona València Terres de l’Ebre Illes Balears Girona Lleida

PARLANT 2


1 Molt poc

2 poc

3 normal

4 bastant

5 molt

Intel·ligent

Pobra

Treballadora

Culta

Digna de confiança

Simpàtica

Generosa

Divertida

Amb èxit



63

PARLANT 3


1 Molt poc

2 poc

3 normal

4 bastant

5 molt

Intel·ligent

Pobra

Treballadora

Culta

Digna de confiança

Simpàtica

Generosa

Divertida

Amb èxit



PARLANT 4 1. Com creus que és la persona que ha parlat?

1 Molt poc

2 poc

3 normal

4 bastant

5 molt

Intel·ligent

Pobra

Treballadora

Culta

Digna de confiança

Simpàtica

Generosa

Divertida

Amb èxit



64

PARLANT 5


1 Molt poc

2 poc

3 normal

4 bastant

5 molt

Intel·ligent

Pobra

Treballadora

Culta

Digna de confiança

Simpàtica

Generosa

Divertida

Amb èxit



PARLANT 6


1 Molt poc

2 poc

3 normal

4 bastant

5 molt

Intel·ligent

Pobra

Treballadora

Culta

Digna de confiança

Simpàtica

Generosa

Divertida

Amb èxit



65

PREGUNTES FINALS

1. Quina persona t’ha agradat més? Per què?

____________________________________________________________

2. Quin t’ha semblat que parla el català més correcte? Per què?

____________________________________________________________

3. A quin lloc creus que es parla millor el català? Per què?

____________________________________________________________

4. Coneixies alguna de les persones que has sentit parlar? En cas

afirmatiu, escriu el seu nom

____________________________________________________________

INFORMACIÓ PERSONAL

Sexe: M F

Edat: ______

Nivell d’estudis:

Primària

Secundària

Batxillerat

Cicles formatius

Estudis universitaris

1. D’on ets?

______________________________________________________

2. D’on són/ eren els teus pares?

______________________________________________________

3. On has viscut la major part de la teva vida?

______________________________________________________

4. Has viscut en algun lloc més ja sigui dins o fora de Catalunya?

Sí No

Si la resposta anterior és sí:

On? Quan? Durant quant de temps?

____________________________________________________

5. Quina llengua parles a casa?

______________________________________________________

6. Quina és la llengua materna de la teva mare?

______________________________________________________

66

7. I la del teu pare?

_______________________________________________________

8. En quina llengua has estat escolaritzat?

______________________________________________________

9. Has estudiat altres llengües? Quines?

_______________________________________________________

10. Quines cadenes de televisió sols veure?

Tv3

Antena 3

Telecinco

La sexta

Cuatro

Altres:

11. En quines llengües escoltes música? Català

Castellà

Anglès

Altres:

12. Quins grups o cantants escoltes freqüentment?

______________________________________________________

13. Quines emissores de ràdio sols escoltar?

Flaix FM

Flaixbac

40 principals

Cadena dial

Cadena ser

Europa FM

Altres:

14. Si llegeixes, en quina llengua ho fas?

Català

Castellà

Anglès

Altres:

67

ANNEX 3. ENTREVISTES

3.1. Entrevista amb una professora de català de l’Institut Infanta Isabel d’Aragó de

Barcelona

Mireia Queraltó és professora de català des de fa 27 anys. Actualment imparteix

l’assignatura de llengua catalana als alumnes del segons curs d’educació secundària

obligatòria i del segon curs de batxillerat de l’Institut Infanta Isabel d’Aragó de Barcelona.

Quants anys fa que et dediques a l’ensenyament?

Fa 27 anys que em dedico a l’ensenyament.

Sempre has estat professora de català?

Sí.

Quina varietat fas servir a l’aula?

L’oriental, central

Creus que els teus alumnes coneixen paraules com xiquet, bajoca, agranar, etc.?

Alguns potser sí, però pocs. Posaria la mà al foc que dels meus alumnes actuals el 90%

desconeixen el significat d'aquestes paraules. El 10% seria els que tenen familiars d'aquesta

zona o bé hi estiuegen a prop. Potser encara tiro molt llarg. Quan expliquem el tema dels

dialectes sí que anomenem alguns mots representatius (com xiquet, granera, eixir...), però

si no ho fem no les han sentit mai.

Creus que s’ha de corregir els nens de les Terres de l’Ebre quan fan servir aquestes

paraules?

No. La meva opinió és que cal separar la llengua oral (més espontània i col·loquial) de la

llengua escrita. En el primer tipus penso que es pot ser més permissiu en l'ús de paraules

dialectals; en el segon (l'escrita) crec que cal aplicar la normativa i corregir el que calgui

(sobretot la gramàtica i la morfologia). Crec que els nostres alumnes de Barcelona també

fan una feina semblant tenint en compte que la seva llengua (la de molts d'ells) és el

castellà. Jo els permeto algun col·loquialisme quan parlen, però quan escriuen ho han de

fer amb estàndard sense barbarismes ni paraules impròpies.

68

Consideres que els llibres de text estan adaptats a les varietats dels alumnes o només

estan dirigits als alumnes d’una varietat?

Estan previstos a partir d' un català estàndard evitant els localismes i basant-se en la

normativa. Crec que l'adaptació l'ha de fer cada professor segons el lloc on estigui donant

classes i atenent als parlars propis de cada zona.

Creus que és necessari donar més importància a l’estudi dels diferents dialectes del

català i que els estudiants de tota Catalunya els coneguin i tinguin més consciència

lingüística?

Crec que és un tema que cal fer a l'ESO i al batxillerat. Sovint no es fa (no és el meu

cas...m'encanta). La consciència lingüística cal prendre-la en primera instància amb la

llengua. En algunes zones no es dóna valor al català i és només una llengua acadèmica i

d´'us molt poc freqüent (ja vas veure l'alumnat del meu institut). L'aprenentatge dels

dialectes i prendre consciència de les diferents varietats del català està en un segon ordre

de prioritats en algunes zones del nostre país.

Tens alguna idea o proposta sobre com es podria fer?

Penso que una bona manera és fer evident la diferència dialectal a partir de parlants

propers als alumnes (com els professors, per exemple). També es poden passar talls de veu,

cançons, reportatges on els parlants emprin una altra modalitat dialectal que no sigui la

central. Si viatgen durant l'estiu per diferents comarques de Catalunya també està bé que es

fixin en les diferències lèxiques i morfològiques pròpies.

3.2. Entrevista amb una professora de català de la Universitat Rovira i Virgili de

Tortosa

Entrevista a Mònica Sales, Doctora en Filologia Catalana (2012), màster en Estudis Superiors

de Llengua, Literatura i Cultura Catalanes (2008) i Llicenciada en Filologia Catalana (2007).

Actualment és professora associada de la URV (Campus Terres de l’Ebre), on imparteix

assignatures de l’especialitat de llengua i literatura catalanes.

Quants anys fa que et dediques a l’ensenyament?

Fa nou cursos acadèmics que vaig començar a impartir classes a la URV (des del 2007-

2008), primer com a becària predoctoral i des del 2010 com a professora associada.

69

Podries fer un breu resum de les assignatures que imparteixes al grau en educació

infantil?

Hi imparteixo assignatures de l'especialitat de llengua i literatura catalanes:

- Mòdul d'habilitats comunicatives escrites en el marc de l'assignatura "Habilitats

Comunicatives"

- Ensenyament i Aprenentatge de Llengües i Lectoescriptura I (adquisició

lingüística, consciència fonològica, teories psicolingüístiques...)

- Ensenyament i Aprenentatge de Llengües i Lectoescriptura III (literatura oral i

literatura infantil)

Creus que faria falta alguna assignatura més relacionada amb la llengua catalana?

Sí, sense cap mena de dubte. Abans de la implantació del Pla Bolonya, els alumnes de

magisteri cursaven una assignatura anual de Llengua i Literatura Catalanes. Amb els nous

plans d'estudis aquesta assignatura s'ha reduït a 3,3 crèdits de llengua escrita en català. Els

alumnes arriben a la universitat amb moltes mancances i, des del meu punt de vista, una

assignatura de llengua catalana és fonamental.

Quina varietat fas servir a l’aula?

A l'aula utilitzo sempre català estàndard, perquè entenc que estic utilitzant la llengua en un

context formal. Utilitzo sempre les formes estàndard més properes a la meua varietat

dialectal (nord-occidental tortosí) i així ho faig saber als alumnes en tot moment.

Fas servir paraules com xiquet, bajoca, agranar, etc. o les substitueixes per nen,

mongenta, escombrar, etc.?

Les faig servir, les reivindico i les ensenyo.

A l’hora d’escriure, els alumnes utilitzen solucions de l’estàndard que són més

properes al seu parlar o fan servir les solucions més properes als parlars orientals

(cante/canti, per exemple)? I a l’hora de parlar formalment?

Els alumnes tenen un gran desconeixement sobre l'estàndard i el redueixen a allò que han

treballat als llibres de text al llarg dels anys de formació. Les editorials no vetllen gens, o

gairebé gens, per aquesta qüestió i als llibres de text no es reflecteix l'estàndard amb totes

les seues opcions: lèxic, els possessius meua, teua, seua, per exemple. La tendència dels

alumnes és sempre la mateixa: apropar-se als models orientals que han après sempre i

70

deixar de banda les coses noves que aprenen amb mi o que han après si han tingut la sort

de tindre un professor sensible a aquesta temàtica.

Hi ha moltes formes que en determinats contextos són correctes i acceptables, però

que a l’escola o institut sempre ens han corregit. Creus que això hauria de canviar i

que a les Terres de l’Ebre s’hauria d’ensenyar quines solucions i formes d’aquest

parlar són acceptades i quan es poden fer servir?

Sí. Comparteixo totalment el que dius. Els professionals que imparteixen classes

desconeixen, en la majoria de casos, què és l'estàndard de la llengua catalana i penalitzen

paraules com calcetí, moixó, xiquet, possessions com seua, formes verbals com puga... La

formació és molt important en aquest sentit i l'hem de reivindicar.

Com a professora de futurs mestres, creus que els llibres de text que es fan servir a les

escoles estan adaptats a les varietats dels alumnes o només estan dirigits als alumnes

d’una varietat?

Tal com t'he avançat abans, crec que els llibres de text no vetllen per aquesta qüestió. Fan

llibres amb un únic objectiu: ingressar diners. Uniformitzen la llengua per a tot el territori i

ja està. Cada vegada més, però, els llibres estan sortint de les aules i el treball competencial

es fa d'una altra manera. El paper del mestre o del professor aquí és fonamental i per això

la formació és tant important.

Creus que és necessari donar més importància a l’estudi dels diferents dialectes del

català per tal que els estudiants tinguin més consciència lingüística?

Sí, tot i que per a mi el que és més important és que coneguem bé què és l'estàndard i

quines formes accepta. Conèixer la riquesa dialectal és positiu, però per a mi és fonamental

que es conega bé com funciona la llengua catalana en registres formals i quines formes

pròpies de cada territori es poden utilitzar i quines no.

Tens alguna idea o proposta sobre com es podria fer?

La clau és la formació. Cursos de 'reciclatge' per conscienciar els professionals. Et posaré

un exemple perquè pugues veure fins a quin punt hi ha ignorància sobre el tema. A primer

de carrera jo ensenyo què és l'estàndard i parlem de totes aquelles formes que ens són

pròpies i que podem utilitzar en registres formals. Faig una gran tasca de conscienciació i

els faig perdre la temor davant de formes com roig, espill, xiquet, catxel, fatxada, botella...

davant de formes de possessius, de formes conjugades del verb, etc.

71

Altres professors del mateix centre els penalitzen aquestes formes que jo els ensenyo, i ho

fan des de la total ignorància. Alguns fins i tot s'atreveixen a exigir als alumnes que quan

redacten treballs (com ara el TFG) obvien totes aquestes paraules perquè estan redactant un

treball científic i aquestes formes no hi tenen cabuda. Ja veus com està el panorama, no?

De vegades sento que lluito contracorrent i es fa molt pesat.

3.3. Entrevista amb un parlant bidialectal tortosí-barceloní

Ramon Massoni és estudiant de Biologia Humana a la Universitat Pompeu Fabra. Tot la seva

família és de Barcelona, però van marxar a viure a Tortosa abans que ell nasqués. Així doncs,

ell va néixer i viure sempre a Tortosa fins als 18 anys, quan va marxar a estudiar a Barcelona.

On has après els dos dialectes que parles? Recordes haver-ne après alguna de manera

conscient o els vas adquirir els dos des de petit inconscientment?

El barceloní podríem dir que és el meu dialecte matern, el que vaig aprendre primer a casa

i amb el que més còmode em sento. El tortosí el vaig aprendre al col·legi, a P3, arrel de

sentir-lo als meus companys, amics i mestres. Al principi era una mica estrany, però al

final m’hi vaig acostumar de manera totalment inconscient.

Et consideres un parlant totalment bidialectal? És a dir, tens la mateixa competència

amb els dos dialectes o n’hi ha un que dominis millor?

Podríem dir que tinc la mateixa competència amb els dos, perquè si em sents parlant en

qualsevol dels dos dialectes diries que és la meva manera de parlar habitual i no notaries

res estrany.

Et sents més a gust amb alguns dels dos o amb els dos per igual?

Com he dit abans, em sento més còmode parlant barceloní, ja que és el dialecte en què

penso.

Quin dialecte fas servir amb els amics?

Depèn de la procedència d’aquests. Si són els amics de tota la vida de Tortosa en tortosí,

però si són els que he conegut a Barcelona en barceloní. És curiós perquè depèn amb quin

em parlin em surt un o l’altre. Per exemple, tinc dues companyes de pis d’Andorra amb les

que em surt un dialecte més tortosí, mentre que amb la meva companya de Reus parlo

barceloní.

72

Quina és la reacció dels teus amics de Tortosa quan et senten parlar en barceloní? I la

dels de Barcelona quan et senten parlar en tortosí?

Per a tots és motiu de sorpresa i divertiment, ja que els resulta molt estrany. També

m’intenten imitar.

Quan coneixes una persona nova, quin dels dos dialectes fas servir?

Com he dit abans, depèn en quin em parlin.

Creus que un dels dos dialectes és més apropiat per a situacions formals?

No ho crec, tot i que com que he après el barceloní de la família i el tortosí dels amics,

potser parlo el primer d’una manera més formal i el segon d’una manera més col·loquial.

Alguna vegada has començat a parlar en un dels dos i has hagut de canviar a l’altre

perquè no t’entenien o veies que no era adequat fer-lo servir?

No, que jo recordi.

Creus que parlar barceloní et pot facilitar algunes coses, com per exemple trobar

feina?

Ho dubto, tot i que en una entrevista de feina o en alguna situació similar em sentiria molt

millor parlant barceloní, llevat que fos a Tortosa.

Creus que la gent et pren més seriosament o et valora millor quan parles en

barceloní?

Com a primera impressió segurament sí. És molt fàcil que tinguin alguna mena de

prejudici si no et coneixen i comences a parlar tortosí. Tot i això, si la relació amb aquesta

persona segueix, et passarà a valorar per qui ets i s’habituarà al teu dialecte.

Tens alguna anècdota que puguis explicar relacionada amb el fet de parlar dos

dialectes?

El primer cop que una amiga de Tortosa em va sentir parlar amb el meu pare no s’ho podia

creure. No sabia que el meu pare és de Barcelona i primer es va quedar molt sorpresa quan

em va sentir parlar en barceloní, però després li va fer molta gràcies i no podia parar de

riure cada cop que em sentia.

73

ANNEX 4. ANÀLISI DE LES DADES: MITJANES ARITMÈTIQUES, DESVIACIONS

ESTÀNDARD I RESULTATS DE LA PROVA T-TEST

A continuació, es poden consultar les mitjanes aritmètiques, les desviacions estàndard i els

resultats de la prova t-test obtinguts a partir de les dades de cada grup d’edat i procedència

geogràfica.

4.1 Dades de la seqüència A


4.1.1.1. Puntuacions del parlant bidialectal

In10 Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di

M DE M DE M DE M DE M DE M DE M DE M DE

AT 3,136 1,283 3,227 1,152 3,273 1,077 3,045 1,174 3,045 1,090 3,545 1,262 3,091 1,109 2,636 1,177

AB 3,409 1,182 3,500 1,012 3,182 1,006 2,955 1,214 3,045 0,999 3,000 1,024 3,136 1,283 3,000 1,024

Taula 1. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions dels adolescents de Tortosa per al parlant bidialectal

Taula 2. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions dels adolescents de Tortosa agrupades en les

dimensions d’estatus i solidaritat per al parlant bidialectal


Valor t -0,946 -0,795 0,336 0,249 0 1,779 -0,153 -1,164

Valor p 0,355 0,435 0,740 0,806 1 0,090 0,880 0,257 Taula 3. Valors t i p de la prova t-test de les puntuacions dels adolescents de Tortosa de cada

característica per al parlant bidialectal

Estatus Solidaritat

Valor t -0,575 0,214

Valor p 0,567 0,831 Taula 4. Valors t i p de la prova t-test de les puntuacions dels adolescents de Tortosa agrupades en les


10 Les abreviacions de les taules, com al llarg de tot el treball, són les següents: in, intel·ligent; tre, treballador;

cu, culte; èxit, amb èxit; conf, digne de confiança; sim, simpàtic; ge, generós, di, divertit. Altres abreviacions

que apareixen en aquest apartat són les següents: M, mitjana aritmètica; DE, desviació estàndard; AT, accent

tortosí; AB, accent barceloní.

Estatus Solidaritat

M DE M DE

AT 3,170 1,157 3,080 1,615

AB 3,261 1,109 3,045 1,569

74

4.1.1.2. Puntuacions de tots els parlants



AT 2,955 1,246 3,061 1,080 3,091 1,119 2,955 1,246 3,045 1,087 3,470 1,180 3,182 1,149 3,197 1,427

AB 3,242 1,124 3,273 1,089 3,061 1,135 2,727 1,247 2,879 1,060 2,879 1,209 2,955 1,246 2,530 1,112

Taula 5. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions dels adolescents de Tortosa per a tots els parlants


dimensions d’estatus i solidaritat per a tots els parlants


Valor t -1,620 -1,196 0,188 1,209 0,992 3,080 1,339 3,850

Valor p 0,110 0,236 0,852 0,231 0,325 0,003 0,185 0,0003 Taula 7. Valors t i p de la prova t-test de les puntuacions dels adolescents de Tortosa de cada característica

per a tots els parlants

Estatus Solidaritat

Valor t -0,644 4,664

Valor p 0,520 0,000 Taula 8. Valors t i p de la prova t-test de les puntuacions dels adolescents de Tortosa agrupades en les






AT 2,591 0,854 2,591 1,054 2,727 0,985 2,045 0,950 2,409 0,796 2,909 1,192 2,682 0,780 2,318 1,287

AB 3,000 0,926 3,136 1,037 2,818 1,006 2,545 1,224 2,682 0,995 2,773 1,020 2,591 0,959 2,636 1,293

Taula 9. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions dels adolescents de Barcelona per al parlant

bidialectal

Estatus Solidaritat

M DE M DE

AT 3,015 1,170 3,223 1,221

AB 3,076 1,164 2,811 1,164

75

Taula 10. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions dels adolescents de Barcelona agrupades en les



Valor t -2,113 -1,916 -0,295 -2,049 -0,923 0,449 0,295 -1,374

Valor p 0,047 0,069 0,771 0,053 0,367 0,658 0,771 0,184

Taula 11. Valors t i p de la prova t-test de les puntuacions dels adolescents de Barcelona de cada


Estatus Solidaritat

Valor t -2,978 -0,638

Valor p 0,004 0,525

Taula 12. Valors t i p de la prova t-test de les puntuacions dels adolescents de Barcelona agrupades en

les dimensions d’estatus i solidaritat per al parlant bidialectal




AT 2,394 0,892 2,848 0,965 2,652 1,045 2,409 1,150 2,667 1,043 2,864 1,135 2,742 0,997 2,606 1,391

AB 3,000 0,784 3,030 0,944 2,879 1,074 2,394 1,108 2,545 1,126 2,606 1,108 2,591 1,081 2,227 1,200

Taula 13. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions dels adolescents de Barcelona per a tots els

parlants



Estatus Solidaritat

M DE M DE

AT 2,489 0,983 2,580 1,047

AB 2,875 1,059 2,670 1,058

Estatus Solidaritat

M DE M DE

AT 2,576 1,029 2,720 1,149

AB 2,826 1,013 2,492 1,134

76


Valor t -4,144 -1,257 -1,225 0,094 0,760 1,357 0,927 2,015

Valor p 0,0001 0,213 0,225 0,925 0,450 0,180 0,357 0,048

Taula 15. Valors t i p de la prova t-test de les puntuacions dels adolescents de Barcelona de cada

característica per a tots els parlants

Estatus Solidaritat

Valor t -3,093 2,596

Valor p 0,002 0,01

Taula 16. Valors t i p de l’anàlisi t-test de les puntuacions dels adolescents de Barcelona agrupades en les






AT 3,227 0,752 2,955 0,722 3,045 0,899 2,864 0,941 3,364 0,848 2,682 0,995 3,000 0,926 2,364 0,902

AB 3,682 0,568 3,500 0,802 4,045 0,653 3,591 0,908 3,636 0,953 3,091 0,971 3,545 0,739 2,773 0,869

Taula 17. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions dels joves de Tortosa per al parlant bidialectal

Taula 18. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions dels joves de Tortosa agrupades en les dimensions

d’estatus i solidaritat per al parlant bidialectal


Valor t -2,664 -2,421 -4,062 -2,837 -1,547 -1,682 -2,658 -1,682

Valor p 0,015 0,025 0,001 0,01* 0,137 0,107 0,015 0,107

Taula 19. Valors t i p de l’anàlisi t-test de les puntuacions dels joves de Tortosa de cada característica

per al parlant bidialectal

Estatus Solidaritat

M DE M DE

AT 3,023 0,830 2,852 0,977

AB 3,705 1,142 3,261 0,941

77

Estatus Solidaritat

Valor t -5,993 -3,305

Valor p 0,000 0,001

Taula 20. Valors t i p de l’anàlisi t-test de les puntuacions dels joves de Tortosa agrupades en les





AT 3,288 0,818 3,197 0,749 3,167 0,887 3,015 0,920 3,379 0,924 3,227 1,134 3,348 0,984 3,152 1,243

AB 3,576 0,725 3,409 0,744 3,667 0,829 3,288 1,034 3,348 1,015 2,727 1,075 3,136 0,991 2,394 1,051

Taula 21. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions dels joves de Tortosa per a tots els parlants


d’estatus i solidaritat per a tots els parlants


Valor t -2,530 -1,808 -3,696 -1,936 0,217 3,481 1,672 4,817

Valor p 0,014 0,075 0,000 0,057 0,829 0,001 0,099 0,000

Taula 23. Valors t i p de l’anàlisi t-test de les puntuacions dels joves de Tortosa de cada característica per

a tots els parlants

Estatus Solidaritat

Valor t -4,999 5,152

Valor p 0,000 0,000



Estatus Solidaritat

M DE M DE

AT 3,167 0,847 3,277 1,077

AB 3,485 0,850 2,902 1,092

78

4.1.4. Joves de Barcelona estudiants de llengües




AT 3,273 0,767 3,182 0,795 2,909 0,684 2,773 0,922 3,136 0,774 3,000 0,873 3,000 0,873 2,682 1,041

AB 3,045 0,844 3,136 0,834 2,818 0,588 2,636 1,049 3,045 0,950 2,636 1,049 2,727 1,077 2,273 0,883

Taula 25. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions dels joves de Barcelona estudiants de llengües per

al parlant bidialectal

Taula 26. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions dels joves de Barcelona estudiants de llengües

agrupades en les dimensions d’estatus i solidaritat per al parlant bidialectal


Valor t 0,925 0,295 0,526 -0,890 0,385 1,502 1,101 1,523

Valor p 0,365 0,771 0,605 0,383 0,704 0,148 0,283 0,143

Taula 27. Valors t i p de l’anàlisi t-test de les puntuacions dels joves de Barcelona estudiants de

llengües de cada característica per al parlant bidialectal

Estatus Solidaritat

Valor t 1,107 2,309

Valor p 0,271 0,023

Taula 28. Valors t i p de l’anàlisi t-test de les puntuacions dels joves de Barcelona estudiants de llengües

agrupades en les dimensions d’estatus i solidaritat per al parlant bidialectal




AT 3,121 0,795 3,045 0,812 2,864 0,892 2,773 0,740 2,985 0,936 3,212 1,060 2,985 0,868 2,712 1,078

AB 3,227 0,819 3,212 0,851 3,045 0,902 2,727 0,869 3,030 1,007 2,939 1,065 3,091 0,799 2,439 1,010

Taula 29. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions dels joves de Barcelona estudiants de llengües per

a tots els parlants

Estatus Solidaritat

M DE M DE

AT 3,034 0,809 2,955 0,896

AB 2,909 0,853 2,670 1,014

79


agrupades en les dimensions d’estatus i solidaritat per a tots els parlants


Valor t -0,980 -1,470 -1,491 0,388 -0,409 2,181 -0,829 1,743

Valor p 0,331 0,146 0,141 0,699 0,684 0,033 0,410 0,086


de cada característica per a tots els parlants

Estatus Solidaritat

Valor t -1,776 1,490

Valor p 0,077 0,137



4.1.5. Joves de Barcelona estudiants de graus no relacionats amb les llengües




AT 3,273 0,631 3,364 0,727 3,273 0,703 3,045 0,653 3,364 0,581 3,636 0,848 3,318 0,839 3,409 0,908

AB 3,636 0,581 3,318 0,716 3,409 0,854 3,227 0,752 3,409 0,734 3,409 0,854 3,273 0,935 3,182 0,907

Taula 33. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions dels joves de Barcelona per al parlant bidialectal

Taula 34. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions dels joves de Barcelona agrupades en les


Estatus Solidaritat

M DE M DE

AT 2,951 0,819 2,973 1,000

AB 3,053 0,879 2,875 1,004

Estatus Solidaritat

M DE M DE

AT 3,239 0,678 3,432 0,799

AB 3,398 0,736 3,318 0,852

80


Valor t -2,160 0,295 -0,530 -0,890 -0,213 0,794 0,188 0,794

Valor p 0,042 0,771 0,602 0,383 0,833 0,436 0,853 0,436

Taula 35. Valors t i p de l’anàlisi t-test de les puntuacions dels joves de Barcelona de cada


Estatus Solidaritat

Valor t -1,599 0,890

Valor p 0,113 0,376

Taula 36. Valors t i p de l’anàlisi t-test de les puntuacions dels joves de Barcelona agrupades en les





AT 3,015 0,734 3,197 0,827 3,045 0,711 3,015 0,754 3,485 0,749 3,773 0,925 3,364 0,797 3,606 0,990

AB 3,530 0,661 3,333 0,730 3,379 0,760 3,197 0,932 3,379 0,718 3,000 0,911 3,121 0,755 2,773 0,989

Taula 37. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions dels joves de Barcelona per a tots els parlants




Valor t -4,138 -1,013 -2,462 -1,204 0,980 5,746 2,158 5,224

Valor p 0,0001 0,315 0,016 0,233 0,331 0,000 0,035 0,000

Taula 39. Valors t i p de l’anàlisi t-test de les puntuacions dels joves de Barcelona de cada característica

per a tots els parlants.

Estatus Solidaritat

Valor t -4,253 7,221

Valor p 0,000 0,000



Estatus Solidaritat

M DE M DE

AT 3,068 0,757 3,557 0,879

AB 3,360 0,782 3,068 0,874

81

4.1.6. Gent gran de Tortosa




AT 3,125 0,354 3,125 0,641 3,125 0,354 3,000 1,069 3,000 1,069 3,125 0,835 3,375 0,518 3,000 0,926

AB 3,000 0,535 2,875 0,991 3,500 0,535 3,375 0,916 3,250 0,463 3,125 0,991 3,375 0,744 3,250 0,916

Taula 41. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions de la gent gran de Tortosa per al parlant bidialectal

Taula 42. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions de la gent gran de Tortosa agrupades en les



Valor t 0,552 -0,424 -2,049 -0,664 -0,552 0,000 0,509 -0,798

Valor p 0,598 0,685 0,080 0,528 0,598 1,000 0,626 0,451

Taula 43. Valors t i p de l’anàlisi t-test de les puntuacions de la gent gran de Tortosa de cada


Estatus Solidaritat

Valor t -0,551 -0,751

Valor p 0,586 0,458

Taula 44. Valors t i p de l’anàlisi t-test de les puntuacions de la gent gran de Tortosa agrupades en les





AT 2,875 0,741 3,125 0,680 2,792 0,833 2,958 0,908 3,333 0,868 3,333 0,868 3,042 0,908 3,000 0,834

AB 3,125 0,741 3,000 0,885 3,375 1,013 3,250 1,073 3,375 0,711 3,083 0,929 3,125 0,850 2,917 0,881

Taula 45. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions de la gent gran de Tortosa per a tots els parlants

Estatus Solidaritat

M DE M DE

AT 3,094 0,641 3,125 0,833

AB 3,188 0,780 3,250 0,762

82

Taula 46. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions de la gent gran de Tortosa agrupades en les



Valor t -1,297 0,569 -2,228 -0,972 -2,005 0,972 1,155 0,549

Valor p 0,207 0,575 0,036 0,341 0,057 0,341 0,260 0,588

Taula 47. Valors t i p de l’anàlisi t-test de les puntuacions de la gent gran de Tortosa de cada característica


Estatus Solidaritat

Valor t -2,026 0,373

Valor p 0,046 0,710

Taula 48. Valors t i p de l’anàlisi t-test de les puntuacions de la gent gran de Tortosa agrupades en les


4.1.7. Gent gran de Barcelona




AT 3,250 0,463 3,125 0,354 3,125 0,641 2,750 0,707 3,250 0,707 3,500 1,195 2,750 0,886 3,125 0,835

AB 2,875 0,835 3,125 0,641 3,250 0,707 2,625 0,916 3,250 0,707 3,000 0,535 2,875 0,641 3,125 0,641

Taula 49. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions de la gent gran de Barcelona per al parlant

bidialectal

Taula 50. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions de la gent gran de Barcelona agrupades en les


Estatus Solidaritat

M DE M DE

AT 2,948 0,773 3,167 0,890

AB 3,188 0,933 3,125 0,849

Estatus Solidaritat

M DE M DE

AT 3,063 0,564 3,156 0,920

AB 2,969 0,782 3,063 0,619

83


Valor t 1,426 0 -0,552 0,552 0 1,323 -0,357 0

Valor p 0,197 1 0,598 0,598 1 0,227 0,732 1

Taula 51. Valors t i p de l’anàlisi t-test de les puntuacions de la gent gran de Barcelona de cada


Estatus Solidaritat

Valor t 0,828 0,516

Valor p 0,414 0,609

Taula 52. Valors t i p de l’anàlisi t-test de les puntuacions de la gent gran de Barcelona agrupades en les





AT 3,167 0,637 3,125 0,448 3,083 0,830 2,875 0,741 3,042 0,624 3,125 0,900 2,917 0,717 2,958 0,806

AB 3,125 0,850 3,125 0,612 3,292 0,908 2,667 0,868 3,250 0,608 3,042 0,751 2,667 0,816 2,792 0,932

Taula 53. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions de la gent gran de Barcelona per a tots els parlants

Taula 54. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions de la gent gran de Barcelona agrupades en les



Valor t 0,253 0,000 -0,840 1,155 -1,045 0,401 1,543 0,678

Valor p 0,802 1,000 0,410 0,260 0,307 0,692 0,137 0,504

Taula 55. Valors t i p de l’anàlisi t-test de les puntuacions de la gent gran de Barcelona de cada

característica per a tots els parlants.

Estatus Solidaritat

M DE M DE

AT 3,063 0,678 3,010 0,761

AB 3,052 0,838 2,938 0,805

84

Estatus Solidaritat

Valor t 0,109 0,709

Valor p 0,913 0,480

Taula 56. Valors t i p de l’anàlisi t-test de les puntuacions de la gent gran de Barcelona agrupades en les


4.2. Dades de la seqüència B





AT 3,045 1,046 3,000 0,976 2,909 1,019 2,773 0,813 3,409 1,054 3,591 1,221 3,182 1,053 3,045 1,290

AB 2,909 1,231 3,136 0,941 2,727 1,077 2,545 1,405 2,909 1,065 3,227 1,152 3,000 1,234 2,864 1,125

Taula 57. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions dels adolescents de Tortosa per al parlant

bidialectal




Valor t 0,439 -0,472 1,000 0,865 1,755 1,053 0,658 0,516

Valor p 0,665 0,642 0,329 0,397 0,094 0,304 0,518 0,611

Taula 59. Valors t i p de l’anàlisi t-test de les puntuacions dels adolescents de Tortosa de cada


Estatus Solidaritat

Valor t 0,779 1,965

Valor p 0,438 0,053

Taula 60. Valors t i p de l’anàlisi t-test de les puntuacions dels adolescents de Tortosa agrupades en les


Estatus Solidaritat

M DE M DE

AT 2,932 0,956 3,307 1,158

AB 2,830 1,177 3,000 1,135

85




AT 2,970 0,960 3,030 1,081 2,939 0,990 2,848 1,011 3,030 1,007 3,273 1,197 3,197 1,112 3,061 1,239

AB 2,970 1,007 3,167 1,075 2,924 1,194 2,909 1,262 2,894 1,204 2,955 1,129 3,015 1,102 2,697 1,312

Taula 61. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions dels adolescents de Tortosa per a tots els parlants




Valor t 0 -0,837 0,083 -0,324 0,790 1,689 1,192 1,990

Valor p 1 0,405 0,934 0,747 0,432 0,096 0,238 0,051

Taula 63. Valors t i p de l’anàlisi t-test de les puntuacions dels adolescents de Tortosa de cada

característica per a tots els parlant.

Estatus Solidaritat

Valor t -0,525 2,874

Valor p 0,600 0,004

Taula 64. Valors t i p de l’anàlisi t-test de les puntuacions dels adolescents de Tortosa agrupades en les






AT 3,043 0,706 3,478 0,665 3,000 1,087 2,478 0,730 2,957 0,878 3,043 0,976 2,957 0,767 2,478 0,947

AB 3,130 1,140 3,087 0,793 3,000 1,000 2,652 0,935 2,957 0,976 3,000 1,044 2,739 0,752 2,478 1,163

Taula 65. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions dels adolescents de Barcelona per al parlant

bidialectal

Estatus Solidaritat

M DE M DE

AT 2,947 1,008 3,140 1,140

AB 2,992 1,137 2,890 1,189

86




Valor t -0,385 2,105 0 -0,778 0 0,188 1,553 0

Valor p 0,704 0,047 1 0,445 1 0,852 0,135 1

Taula 67. Valors t i p de l’anàlisi t-test de les puntuacions dels adolescents de Barcelona de cada


Estatus Solidaritat

Valor t 0,303 0,298

Valor p 0,763 0,596

Taula 68. Valors t i p de l’anàlisi t-test de les puntuacions dels adolescents de Barcelona agrupades en

les dimensions d’estatus i solidaritat per al parlant bidialectal




AT 3,000 0,859 3,318 0,636 2,848 1,026 2,500 0,932 2,955 0,983 3,030 1,007 2,727 0,887 2,439 1,025

AB 3,030 1,052 2,970 0,803 3,106 1,152 2,545 1,055 2,803 1,084 2,803 1,026 2,636 0,835 2,121 1,157

Taula 69. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions dels adolescents de Barcelona per a tots els

parlants



Estatus Solidaritat

M DE M DE

AT 3,000 0,877 2,859 0,909

AB 2,967 0,977 2,793 1,000

Estatus Solidaritat

M DE M DE

AT 2,917 0,919 2,788 0,998

AB 2,913 1,041 2,591 1,064

87


Valor t -0,205 2,709 -1,562 -0,296 0,990 1,361 0,637 1,711

Valor p 0,838 0,009 0,123 0,768 0,326 0,178 0,527 0,092

Taula 71. Valors t i p de l’anàlisi t-test de les puntuacions dels adolescents de Barcelona de cada

característica per a tots els parlants

Estatus Solidaritat

Valor t 0,050 2,426

Valor p 0,960 0,016

Taula 72. Valors t i p de l’anàlisi t-test de les puntuacions dels adolescents de Barcelona agrupades en les






AT 3,261 0,541 3,391 0,722 2,783 0,736 2,652 0,832 3,043 0,878 3,435 1,161 3,000 0,905 2,870 1,180

AB 3,043 0,976 3,435 0,992 3,087 0,996 3,130 0,968 3,130 1,014 3,130 1,140 2,870 1,014 2,826 0,984

Taula 73. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions dels joves de Tortosa per al parlant bidialectal


d’estatus i solidaritat per al parlant bidialectal


Valor t 1,155 -0,196 -1,373 -2,121 -0,401 1,576 0,569 0,161

Valor p 0,260 0,847 0,184 0,045 0,692 0,129 0,575 0,874

Taula 75. Valors t i p de l’anàlisi t-test de les puntuacions dels joves de Tortosa de cada característica

per al parlant bidialectal

Estatus Solidaritat

M DE M DE

AT 3,022 0,770 3,087 1,045

AB 3,174 0,979 2,989 1,032

88

Estatus Solidaritat

Valor t -1,393 0,861

Valor p 0,167 0,392 Taula 76. Valors t i p de l’anàlisi t-test de les puntuacions dels joves de Tortosa agrupades en les


4.2.3.2. Puntuacions per a tots els parlants



AT 3,273 0,692 3,258 0,847 2,758 0,805 2,955 0,919 3,167 1,017 3,364 1,104 3,091 0,872 3,121 1,183

AB 3,136 0,839 3,303 0,894 3,030 0,944 2,788 0,937 3,030 1,109 2,712 1,049 2,894 0,914 2,409 1,136

Taula 77. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions dels joves de Tortosa per a tots els parlants




Valor t 1,241 -0,364 -1,813 1,313 0,885 4,289 1,782 4,231

Valor p 0,219 0,717 0,074 0,194 0,379 0,0001 0,079 0,0001

Taula 79. Valors t i p de l’anàlisi t-test de les puntuacions dels joves de Tortosa de cada característica per

a tots els parlants

Estatus Solidaritat

Valor t -0,058 5,643

Valor p 0,954 0,000



Estatus Solidaritat

M DE M DE

AT 3,061 0,843 3,186 1,050

AB 3,064 0,919 2,761 1,075

89





AT 3,364 0,848 3,318 0,780 3,000 0,976 2,682 0,646 3,182 0,907 3,182 1,140 3,045 0,899 2,591 1,054

AB 3,091 0,868 3,273 0,827 2,864 0,889 2,864 0,468 3,000 0,976 3,091 0,971 3,091 0,684 2,818 0,907

Taula 81. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions dels joves de Barcelona per al parlant bidialectal




Valor t 1,821 0,295 0,720 -1,702 0,748 0,370 -0,204 -0,894

Valor p 0,083 0,771 0,480 0,104 0,463 0,715 0,840 0,381

Taula 83. Valors t i p de l’anàlisi t-test de les puntuacions dels joves de Barcelona de cada


Estatus Solidaritat

Valor t 0,884 0

Valor p 0,379 1






AT 3,121 0,795 3,045 0,812 2,864 0,892 2,773 0,740 2,985 0,936 3,212 1,060 2,985 0,868 2,712 1,078

AB 3,227 0,819 3,212 0,851 3,045 0,902 2,727 0,869 3,030 1,007 2,939 1,065 3,091 0,799 2,439 1,010

Taula 85. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions dels joves de Barcelona per a tots els parlants

Estatus Solidaritat

M DE M DE

AT 3,091 0,853 3,000 1,017

AB 3,023 0,788 3,000 0,884

90




Valor t -0,980 -1,470 -1,491 0,388 -0,409 2,181 -0,829 1,743

Valor p 0,331 0,146 0,141 0,699 0,684 0,033 0,410 0,086

Taula 87. Valors t i p de l’anàlisi t-test de les puntuacions dels joves de Barcelona de cada característica


Estatus Solidaritat

Valor t -1,776 1,490

Valor p 0,077 0,137



Estatus Solidaritat

M DE M DE

AT 2,951 0,819 2,973 1,000

AB 3,053 0,879 2,875 1,004

Actituds lingüístiques i prejudicis envers els dialectes ...

Documents

Transcript of Actituds lingüístiques i prejudicis envers els dialectes ...