800 Salvatges 800 (animals que maten cada any als bous al carrer).L’evidència de la sang, el patiment i la mort fa que la majoria de la població rebutge la tortura taurina a les places. No passa el mateix amb els linxaments de bous al carrer, on no n’hi ha de piques, banderilles, estocs, i rimats. Quan no n’hi ha de sang a doll, costa més veure tot el patiment dels bous. I, fins i tot, si la mort s’amaga a la vista, sembla que siga més acceptable.

És el que passa amb el debat sobre la mort del bou davant del públic. El que li arriba a la gent sobre el toreig “a la portuguesa” és que no maten al bou… a la plaça. Aquest fet serveix per a 1

ocultar que a Portugal es torturen els bous amb un gran nombre de banderilles els diumenges, dissabtes i fins i tot divendres de tourada, i que se’ls envia als corrals per a esperar que obren els escorxadors el dilluns. Pateixen fins a tres agònics dies de dolor que els generen les profundes ferides que els han provocat, esperant la mort que no van a evitar. Això si, ho fan sense deixar rastre ni memòria, fora de la vista del públic i per a major impunitat de qui perpetra el seu martiri.Més a prop, tenim el cas dels que defensen els espectacles de retalladors com a alternativa a la tortura taurina. Ho fan, fins i tot, des de la bona intenció, elaborant vídeos a càmera lenta on, a sota del salt del retallador, apareix l’animal que va a morir. Perquè tots els animals que entren a una plaça de tortures moren. Moren reglamentàriament tots, també les víctimes del toreig còmic . 2

Res canviaria això si no fóra el mite de l’indult, que mai arribarà en espectacles “menors” com els dels retalladors. Els linxaments de bous al carrer tenen unes característiques semblants. Més enllà del patiment de tots els animals víctimes d’aquests linxaments, la realitat és que tenen com a conseqüència directa la mort d’uns 800 bous a l’any. Com a mínim, a banda de tots els que maten els “accidents” i de tots els que es es maten per patir les seqüeles dels linxaments, moren tots els coneguts com a bous salvatges (en castellà, cerriles). Aquests animals són els que es compren a ramaderies que, suposadament, tenen com a primer objectiu el de criar bous per a que siguen massacrats a les places de tortures. Dic suposadament

eldiario.es, Europa Press, 14/10/2016, Ribó plantea corridas 'a la portuguesa', sin la muerte del toro, http://1

www.eldiario.es/cv/Ribo-plantea-corridas-portuguesa-muerte_0_494500723.html

Reial Decret 145/1996, de 2 de febrer, pel què es modifica i dóna nova redacció al Reglament d’Espectacles Taurins. 2

Text consolidat,http://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1996-4945

Forcados, amb el bou cobert de banderilles.   D'Espadeiro (treball propi, CC BY-SA 3.0,  https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=6729088).

perquè, com mostren els informes d’AVATMA , la majoria 3

d’aquestes no compleix mai aquest objectiu o ho fa amb molt poquets animals . També 4

perquè totes les ramaderies “de l í d i a ” , i m a l g r a t l e s sobreactuacions dels taurins, c o n d e m n e n l a m a j o r i a d’animals que crien a la mort als escorxadors de la indústria càrnia.   Cada any hi naixen molts bous a les ramaderies, un per cada vaca del ramat. Són molt poquets els que tenen alguna possibilitat de patir tortura a les places o linxaments al carrer, i la resta ha de menjar i de generar despeses el menor temps possible. És per això que es passen la vida fent les seues macabres seleccions, incloses les persecucions a cavall, les agressions amb les vares o les “temptes”.  Amb tot això pretenen veure el que volen veure en un bou, i també descartar tots aquells individus que no ho mostren i que tindran l’escorxador com a destí.   Entre els que superen les proves, estan totes aquestes víctimes dels linxaments de bous al carrer. El negoci té un procés de promoció i venda que s’assembla molt a eixos viatges barats que busquen atreure, sobre tot, persones majors, i que acaben amb una xarrada on els voldran vendre coses q u e n o n e c e s s i t e n a m b tàctiques molt agressives. En el cas taurí, també sol haver un autobús carregat de membres d e l e s p e n y e s t a u r i n e s

valencianes, potser que siga un comboi de cotxes, amb destí a les ramaderies de Castella i Andalusia.Els esperen amb un esmorzar camper que multiplicarà per 10 el seu nivell de colesterol en sang, per a preparar l’exhibició d’animals. Jugaran amb ells per a encolomar-los animals que queden

https://avatma.org 3

Animalisme CAT, AVATMA, 23/07/2015, Informe d’AVATMA sobre l’ocupació que genera la tauromàquia a Espanya, 4

http://animalismecat.blogspot.com.es/2015/07/informe-davatma-sobre-locupacio-que.html?q=AVATMA

Part de les fotografies de bous salvatges, a un cartell de bous al carrer.

molt be a les fotos i poca cosa més, entre mig de lloances als seus grans coneixements de la tauromàquia i dels animals. Jo mateix he sentit un “expert taurí”, en una conversa prèvia a un debat radiofònic, parlar dels animals greument malalts i fins i tot lesionats que han arribat a terres valencianes, mentre els seus compradors pensaven que s’havien emportat un exemplar digne d’una plaça de primera categoria.D’aquesta banda, tampoc es queden curts. Els bous salvatges són les estrelles de l’espectacle, i com a tals, són les que mes diners mouen. I com més diners es mouen, les comissions a sota taula són majors i les oportunitats de fer mossegades es multipliquen. Per a això, el País Valencià també és el País Valencià. Aquests animals seran sotmesos a linxament durant un dia sencer en la majoria de casos. Potser que els traguen pel matí, i segur que hauran de córrer pels carrers d’asfalt per la vesprada i per la nit, ja embolats. Si sobreviuen, i endolorits per tot el que han hagut de passar, aniran als corrals fins que els porten a l’escorxador.Els taurins diuen que els salvatges porten “segell de mort”, que és la seua manera de dir que la cosa no va amb ells. Diuen que, en tot cas, la cosa és culpa de la ramaderia. La culpa és, però, de la seua festa: són ells qui l’organitzen, són ells que compren l’animal, i són ells qui l’envien a l’escorxador. I allí és on el mataran, de nou, fora de la vista del públic.Al País Valencià, es maten més de 800 salvatges a l’any, més de 7.000 si sumem els matats entre el 2008 i el 2015 (primer any de la sèrie que no superà eixa terrible xifra de 800). Han hagut anys on s’ha estat a punt d’arribar als 1.000. La tortura taurina mata poc més de 200 animals cada any a les places del País Valencià, menys d’un 25% del que representa la matança de salvatges als

bous al carrer.É s u n a m o s t r a m é s d e l’esquizofrènia moral humana, eixa que porta a un torero a tindre llàstima del llamàntol que hauria de cuinar , a que una persona senta 5

indignació pel mugró d’un tros de bacon , a que la majoria vulga les 6

granges i els escorxadors molt lluny de la vista. Amagar la massacre no l’elimina, i ho hem de saber veure.———DECRET 31/2015, de 6 de març, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament de festejos taurins tradicionals a la Comunitat Valenciana (bous al carrer) [2015/2176] Art 5.1. Bous salvatges. Als efectes d’este reglament, s’entén per bous salvatges els que no han sigut torejats, o no han sigut correguts en cap festa taurina tradicional o espectacle taurí. Com a excepció, no perdran la

El Huffington Post, redacció, 07/11/2016, El Cordobés dice que le da pena cocinar un bogavante y se desata la 5

polémica en Twitter, http://www.huffingtonpost.es/2016/11/07/el-cordobes-bogavante_n_12839700.html

Igualtat Animal, redacció, 19/08/2016, Una foto de un trozo de beicon con el pezón del animal aún visible se viraliza en 6

internet, http://www.igualdadanimal.org/noticias/7553/una-foto-de-un-trozo-de-beicon-con-el-pezon-del-animal-aun-visible-se-viraliza-en

Linxaments de bous al carrer, 2007-2015

Any Actes Dies Salvatges matats

2007 6.024 2.412 ?

2008 6.148 2.437 993

2009 5.289 2.212 815

2010 5.815 2.266 885

2011 6.070 2.410 877

2012 6.441 2.388 939

2013 6.139 2.358 905

2014 7.866 2.454 858

2015 8.242 2.595 790

Suma(salvatges 2008-2015) 58.034 21.532 7.062

Mitjana anual 6.448,22 2.392,44 882,75

Font: memòries dels bous al carrer de la Generalitat Valenciana, 2009-2015.

condició de salvatges els bous que participen en un únic correbou abans de la seua exhibició com a tals, sempre que este correbou tinga lloc al mateix municipi i durant els festejos taurins tradicionals que figuren en la resolució d’autorització. 5.3. Els bous salvatges que encara no hagen complit set anys d’edat podran participar en els festejos taurins tradicionals amb les banyes íntegres en un única festa, llevat que en la mateixa autorització s’incloga la seua participació en un altra festa com a bou embolat, i aquesta tinga lloc dins de les 24 hores següents a la primera celebració. 4. Els bous salvatges, una vegada finalitzada la festa o festejos en què prenguen part, es traslladaran a l’escorxador o local autoritzat per a ser sacrificats d’acord amb el que preveu este reglament.

Reial Decret 145/1996, de 2 de febrer, pel què es modifica i dóna nova redacció al Reglament d’Espectacles Taurins. Article 80.1 Es prohibeix els toreros enfonsar l’estoc que el bou tinga col·locat, rematar-la abans que caiga o ferir-la de qualsevol altra forma per a accelerar la seua mort. 80.2. L’espasa no podrà entrar novament a matar si no s’allibera el bou de l’estoc que poguera tindre clavat com a resultat d’un intent anterior. Article 81. Transcorreguts 10 minuts després que s’haguera ordenat l’inici de l’últim terç, es donarà per toc de clarí, per ordre de la Presidència, el 1r avís; 3 minuts després, el 2n avís, i 2 minuts després, el 3r i últim, moment en el qual l’espasa i la resta de torejadors es retiraran a la barrera per a que el bou siga tornat a corrals o rematat. Si no fóra possible aconseguir la devolució del bou als corrals, o que siga rematada, la Presidència podrà ordenar que mate el bou el matador que continue en torn al que haguera actuat, siga amb l’estoc o directament amb el remat, segons les condicions en que es trobe l’animal. Article 88.5. (…) Ordenat el canvi de terç per la Presidència, el torero a cavall utilitzarà les banderilles de mort, sense que puga ficar el peu a terra i sense que puga intervindre el subaltern o l’exmatador de bous o jònecs si, al menys, no s’han posat dues banderilles de mort. 88.6. Si als 5 minuts d’ordenat el canvi de terç no haguera mort el bou, es donarà el 1r avís; 2 minuts després, el 2n, moment en el qual haurà, necessàriament, de posar el peu a terra si l’ha de matar ell, o haurà d’intervindre el subaltern encarregat de fer-ho. En els dos casos es disposarà de 5 minuts, transcorreguts els quals es donarà el 3r avís i serà tornat el bou als corrals. Article 90.2 (toreig còmic). No es donarà mort als animals a la plaça, ni se’ls infringirà danys cruents. Els animals d’aquests espectacles seran sacrificats una vegada acabats els mateixos, en presència de la persona delegada governativa. Article 91.6 (resta de festeigs taurins). En finalitzar aquests tipus de festeigs, en tot cas, es donarà mort als bous, sense presència de públic. Article 84.1. La Presidència podrà ordenar la devolució dels bous que isquen a la plaça si resultaren ser manifestament inútils pel toreig, per patir defectes ostensibles o adoptar conductes que impediren el seu normal desenvolupament. 84.4. (…) Si no haguera estat possible la tornada del bou als corrals, la Presidència autoritzarà el seu sacrifici a la plaça pel puntillero i, de no resultar possible, per l’espasa de torn. 84.5. Els bous que siguen tornats als corrals seran rematats allí mateix, en presència de la persona delegada governativa. 61.1 (a places portàtils, que poden no tindre els corrals necessaris per a tornar el bou). La Presidència podrà autoritzar el sacrifici de l’animal a la plaça pel puntillero i, de no resultar factible, per l’espasa de torn.