•2661 rpqv - SOEMÃNVIHV8¿l oN

—2—PLUVIOMETRE

»£JL tempo, pawn iMARÇDia 5 .DiaDiaDiaDiaDiaDiaDiaDia

6 .9 .24.25.26.27.28.30.

Total .Dades

.. 2

.. 3

..15

.. 6

.. 5

.. 4

.. 8

..12

.. 5

..60

111111111T

ABRILDia 4

,,.,•

DiaDiaDiaDiaDia

6891629

Total.*t

facilitades

... 4

...15

... 6

...?4

... 7

... 2

...58

per

1111111

.

.

.

.

.

.

elsgermans Maimó.

mm'RevÍAta Locai Independent.

Plaça de. ¿a Cneu, 2-JJ7529 Anianuleaf.: $128?

D.L.: WI207-/97/Ç*up Je. trtlnrria L mttluye.

ÇabnieJL Fnantena fleAÍJie.{faune. /obejineA RibotCatalina font $uliàßoan fla¿ineA_ fluLiàI orneu Bouça hnont&na

ñanca¿ic¿a labewieA ftLbot

*m.€oUJ**±.

Ono£ne.'AnbonaFnanc&íc VaLLcanenoA

&ìcoJa d'aduliANicola d'AnLanu

LLonenç fadià RãotConAeJLLejiLa. de. Culiuna, £ducacL5

LOtpo/rtí.SeAveLi JUX.ÍÒÍA. flancarunLtat

Cabinet de. lemLnaLogia¿faon Fnantena

$oan Fennen. 'fíamÍA.(jearrtneA %¿>L (diabiihució)

w •/•MÛHBIX

ApáíijüJ. u Cù/iLigadon.Teina.

iota: La neviata no A.'identificaani eJbi detenenti eoc/ictA. aue. eneJUn. apcuieguin, aafXAÍA expneAíenúnicament L'opinió d&Lí ASUAautun/í.

* D'm /3 de. rrwiç ení va deixeml'ano en (jabnieJ. ftainú CànaveA(CanvteJ, tenia 8/ any/í,viudo i va tenin. ^ ¿iL¿í.

ena*_ dia 7 de. mznç eA vanen coûon.

en Ioni ftiíot fteAtne., d'Aniang.;one na ftania (^eAÍJie. Algamona,-tardé. d'Aniany.. ¿A vanen caaan aL'eAgjLéAÍa pcuuiocyjLÍal d'Aiiany..

' £n/iona¿>onaf

* Dia S ¿'abn.il. ent va deixan.L'am3 en $oan Klgo fleAtne. (d'eAflaLLj, ienia 6l anyA, ena cataf ¿tenia doA fiMA.

* Dia 2$ de. trnnç vanen ¿en. LSAnoceA d'anaent na flianoa¿u¿i $u¿iaPlanti i en Fnanc&ûc. ÑolineAPiaifoL, La. mÍMa aní accLO de.

* Dia 17 d'abn.iL enA va deixan.nadó Antonia Danden. Font CRibeí),tenia 8? anyA i ena Anodina.

DeAcanAÍn en pau.

anàcÌ£A va PA/LÉA a Bonany.£nhonabona!

SubvencióL'ajuntament per l'any 1992

ens ha concedit una subvenció de20.000 ptes.

La subvenció per l'any 1991 vapujar a 100.000 ptes.

Cada nùmero de Sa Fulleta quetreim al carrer, ens costa unes55.000 ptes.

Corparau les xifres i treisconclusions.

L'equip de redacció vol donarles gracies a l'ajuntament i novol fer cap altre comentari,sincerament creim que sobren escomentaris.

Uh altre costum ben perdut ..'U

Els costums de Setmana Santa i Pasqua encaraes conserven a Mallorca d'una forma molt viva.Tots hem vist les processons de caperutxes i lessumptuoses cases santes que es bastien a totesles esglésies encara han arribat als nostresdies. Devallaments i "encontrades" son comuns amolts pobles de l'Illa; i no en parlem depanades, róbiols o crespells. Amb una paraula tothom sap Pasqua quan s'acosta.

Però devora totes aquestes activitatsreligioses o familiars n'hi ha una ben perdudadel tot, i això serà motiu perquè en parlem unpoc avui.

¿De què anam? Idò dels "fasses". Els oficisreligiosos del dimecres, dijous i divendres santses veien generalment molt concorreguts, eren d'unritual fastuós, llargs i solemnes i feienestrènyer el cor a tots els presents. Així i totcridava l'atenció veure gran presència d'al·lots;tot era perquè esperaven el moment del "fas".Quan acabaven de cantar el salms apropiats per ala missa, i apagats ciris i candeles de l'altarvenia el moment de la bulla.

A un moment determinat tothom començava a ferel màxim renou possible així com sabia i poria.En el cor pegaven damunt les cadires, els fidelsfeien cops als bancs amb les mans i els al·lots esdesfeien en peces per tal de moure ben abastamentles roncadores, macóles i fins i tot fulles dedonarda o de fasser (que d'aqui devia venir elnon popular de "fas") que duien preparades benaposta. N'hi havia que abans havien pelat lesbranques i pegaven a terra com si fos una maça.

Ja podeu imagina quina s'armava; era unautèntic escàndol. Just just durava un minut,però era el minut més esperat per l'al·loteasempre nerviosa. Sense entrar en averiguacionsfolklòriques sobre el seu origen o significat lagent ho feia creguda de que amb allò "matavenjueus" o que mostraven la seva ràbia per la mortde Jesucrist.

Ja ho veis si eren bons de conformar.L'Església ho tolerava perquè era tanta l'aficióals fassos que hauria estat mal de fersuprimir-los. Generalment es feia esperar elsinfants a fora del temple i s'els deixava entrarno més pel iranent precís de fer el fas.

Avui sembla poc litúrgic tal fet, però podeucomptar en aquell temps si agradava ferm. Renousemblant a les roncadores dels nins, feien unesrodes o "matraques" que els escolanets feiensonar en sortir el capellà o en alçar Deu en llocde les campanetes de missa, ja que des de elcapvespre del dijous sant fins a Pasqua no esdeixaven tocar campanes de cap casta ni grossesni petites. També resultava força curiós sentiraquell "trac a trac" sord en comptes de lesnormals campanetes cridant a l'atenció i devoció.

Tot això agradava mol't, hi havia poquesdistraccions i tot s'aprofitava per tenir un pocd'entreteniment.

Deia al començament que les usances de SetmanaSanta i Pasqua encara estan en ús, però he volgutdeixar constància concreta d'aquesta dels"fassos" que ben segur només és viva dins lamemòria dels vell. Ja en tornarem contar més comaquesta.

Francesc Vallcaneras.

Nova junta de laPremsa Forana

Dia 7 d'abril es varen celebrar* eleccions perrenovar la junta directiva de l'associació de laPremsa Forana, hi varen participar 32 revistes deles 48 associades, els resultats de les eleccionsforen els següents:- Maria Calmés, de la revista "Flor de Card": 31vots.- Onofre Arbona, de la revista "Bona Pau": 22vots.- Jaume Taberner, de la revista "Ariany": 22vots.- Miquel Adrover, de la revista "Ressò": 20 vots.- Gabriel Gelabert, de la revista "Es Molí Nou":20 vots- Carles Costa, de la revista "Damunt, Damunt":18 vots- Miquel Company, de la revista "Mel i Sucre": 18vots.

La junta directiva va quedar compostad'aquestes set persones, les quals varen elegircom a president a Carles Costa, repartint-se elsaltres càrrecs entre els altres.

Pasqua fa cinquanta anysPer aquestes retxes vos

eccitare, i quedarà memòria de conera sa festa de Pasco I1 any milnou-cents quaranta dos, ara facinquanta anys.

Començava sa festa de bonmatí, mitja hora antes de sortires sol, repicant ses campanes,amb més força i alegria que mai,anunciant la gran festa de saResurrecció del Bon Jesús,cantant a la seva manera elprimer al·leluia, que després sarepetia moltes vegades al cantar1'antifonia mariana "Regina CoeliLaetara" pròpia d'es tempspasqual, tant en es moment de"s'Encuentro" a sa plaça, comdurant l'Ofici de l'església.

A s'hora de sortir es sol, benpuntual, sortia sa processó peres portal de ses dones, portalMajor, amb sa Imatge del BonJesús ressucitat, baix tàlamo,cosa que avui està prhibida, iquan sortia, al passar es portalde l'església, sa música, allàpreparada, tocava una ben animadai alegre Marxa Real.

Es músics eren: mestre Pep (a)Xamena, es quatre germans, l'amoAntoni (a) Barxo, Joan (a)Pavana, Miquel (a) Pavaneta iLlorenç, l'amo en Jaume de saFiguereta, l'amo Antoni (a)Llebre, l'amo en Biel (a) Compte,en Guiem (a) Groc, en Pedró (a)Xamena, en Pedró (a) Pollo, l'amoen Pep (a) Roig i l'amo en Pep(a) Cànaves; a lo millor n'hihavia qualcun altre més que m'hapassat per alt, era una músicapetita però ben avinguda iafinada.

Mestre Pep (a) Xamena, era unbon fuster i un bon músic,organista de tota sa vida del'església, sempre ben puntual ivoluntari; es germans músics,Antoni, Joan i Miquel (a)Pavanes, Antoni (a) Llebre i enJaume de sa Figuereta erancantadors, sempre disponibles,del cor; avui tot són morts en laterra però segurament viven en esCel, i estic content d'havertengut aquesta ocasió de deixarescrits els seus noms en aquestarevista.

Sa processó començava,presidida per es Sr. Rector,revestit amb camis i sa capapluvial blanca més bona, seguitdes representants de la EntitatMenor, que llavonces Arianyencara no era poble; atrevessantes sagrat sombrejat per esbrancam de grossos pins, passavaper es costat de S* Aubère, que ales hores estava bastantdescuidad, no estava esfaltat, nohi havia morers, no hi haviapadrís, ni ses cases edificades

damunt es solar des corralet del'amo en Miquel (a) Carter,debaixava per sa Placeta de saCreu cap a n'es carrer Major, perdavant ca Don Miquel Gual, idevant ca l'amo en Rafel (a)Collet agafava es carrer d'esSol, i per darrera ses cases deSon Ciurana arribava a n'es Camíde Petra, a on voltava per escarrer de Sant Josep fins a saPlaça, a n'es cantó de sa botigade C'an Casulla, a n'aquesta.processó només hi anaven homes,

Pasqua fa cinquanta anys „5..

més bé pocs que molts, perestuviar-se de pujar al'església, tornar devallar, ialtre vegada tornar a pujar.

A l'entretant sortia del'església sa Imatge de saPuríssima acompanyada de ses"Filles de sa Puríssima" i altresdones, i per es carrer Betlemsortia a n'es carrer Major, peres carreró de l'amo en Benet (a)Sabater, devallant fins a saPlaça, i allà a n'es quatrecantons es feia "S'Encuentro"entre sa Imatge dés Bon Jesús isa de sa Puríssima, moment en quesa musica tocava altre vegada saMarxa Real, i en que despréstothom cantava s'antífona marianapropi d'es temps de Pasco "ReginaCoeli Laetare" amb sos repetitsalleluias, he dit tothom cantavaperquè eren ben moltes sespersones que la sabien i lacantaven; a sa Plaça s'hiarreplegava tota sa gent d'espoble i de fora vila, quans'havia desxondida per ser atemps a veure "S'Encuentro" ianar a l'Ofici.

Quan s'acabava de cantard'aturats es "Regina CoeliLaetare" sa música ja no tocavamés, perquè músics, cantadors icantadores començaven a cantar es'Tedeum ab to Pascual" fins al'església i sa processò, amb sesimatges del Bon Jesús i laPuríssima, començava a pujar peres carrer Major cap a l'església,aquí sa gent començava adesbaratar-se un poc, no endesaire de sa processó, sino per

arribar prest a l'església itenir lloc a on poder seuredurant l'Ofici, perquè mai cabiendins l'església i atrb sos dosportals oberts sempre en quedavendefora.

Un d'es qui s'adelantaven a saprocessó era mestre Pep,s'organista, qui tot depressapujava a n'es Cor i a l'entrar saprocessó amollava tota satrompetería de s'orgue, així comell ho sabia fer, fins ques'havien posat ses Imatges d'esBon Jesús i sa Puríssima en esseu lloc damunt l'altar Major, aon quedaven quaranta dies, fins asa festa de l'Ascenció. Eh acabarl'orgue, el Rector beneïà espoble que assistia a l'Oficimentres el cor cantava "VidiAquam" d'es temps Pasqual, ienseguida començava l'Ofici al"s'Introit", Kiries i Glòria, totcantat amb el to de Pasco,arribant així a s'hora d'es sermóque tothom esperava auto sa seva

particular il·lusió i que vaacabar cantant tots es "ReginaCoeli". Es sermó va ésser ambunes gloses, cosa que sempreagradava i s'estil·lava entrepagesos. Podria posar aquí tot essermó, però per no allargar més,sortirà en es primer número quetorni sortir sa Revista.

Aquí atur es carro i posforqueta, ja basta per enguany,ara fins s'any que ve si som viui Déu ho vol.

Així com m'ho ensenyaren denin, a tots es -qui llegireuaquestes retxes, vos dic "que lestengueu molts d'anys santes ialegres, i vos deman perdó si voshe agraviat".

Antoni Rubí, Pvre.

Setmana blanca rmemòries d'unLa setmana blanca va

significar vacances per molta degent, i concretament per a mi unviatge inoblidable. Després d'unsquants dies de recercar el destíprevist pel viatge d'un grupd'amics, vàrem decidir anar aTurquia (Istambul).

Per centrar-nos dins l'espaifarem un poc de història. Turquiaes divideix en la part europea ila part asiàtica. Dins la parteuropea hi trobam el casc antic iel casc modern. Istambul és laciutat més gran, important ipopulosa de Turquia; témoltíssims d'habitants. Elprincipal port del pais també ésa Istambul; s'aixeca damunt lesaigiies del "Bosforo". Esdistingible per les cúpules iminarets de les seves mesquites.Per la seva situació serveixd'unió entre els continentseuropeu i asiàtic i del Mar"Mármara" amb el Mar Negre.

Istanbul és una ciutat decontrasts: desde la brillantorbizantina fins l'opulènciaotomana. Desde els grans creuersde luxe a les petites barques depesca, desde les sirenes delsvaixells a l'etern só musulmàcridant als feels a la oració.

Els més bells monuments eslocalitzen a l'extrem del "Cornd'Or", el Mar Marmara i lescompactes muralles bizantines.Aquí l'emperador Justinià vamanar edificar la major esglésiade la cristiandad, Sta. Sofia.

El casc antic està dominat pelmisteriós i laberíntic PalauTopkapi, és un dels museus mésrics del món. Es impossible citartots els magnífics monuments imesquites d'Istambul, el mésconegut és lo fins ara dit. Tambéla mesquita Cel, Torre Gaiata,Palau Dolmabahce, etc.

Del silenci dels monuments sepassa al bullici del "Bazar", ésun vertader laberint de tendes,on contrasten la brillantor deles joies anb el réflexe delcoure i les catifes multicolors.Té 18 portes, 66 cel·les, més de4000 tendes, 21 galeriescomercials, 5 mesquites, 1 escola

i 6 fonts.Després d'aquesta introducció

a l'espai farem l'itinerari.Abans de començar cal dir quel'acció es centra en el cascantic d'Istanbul. Es un móntotalment diferent, totes lescostums i la gent sóncompletament diferents, percontar la sensació que produeixestar dins aquell món oriental nohi ha les suficients paraules,això són coses que s'han deveure, però faré el possible perpoder expressar-lo.* Sortida de Ciutat cap aBarcelona.* Sortida Barcelona - Istanbul,quan sobrevolàvem Iugoslàvia vacomençar a nevar i de cada vegadamés fort. Quan vàrem arribar al'aeroport d'Istanbul ja dúiemquasi 4 hores de vol i a pesarde la neu que hi havia vàrematerrar, encara que l'aeroportestava tancat. Tot just arribarvàrem quedar imprès ionats per lamisèria que hi havia; encara queamb la neu pareixia molt més.* El dia següent seguia nevant,tot allò pareixia una postal deNadal. Vàrem anar a Àsia creuantel "Bosforo", Asia si què és

sorprenent!, allà s'hi potcomprar molta de pell i moltbarato. L'horabaixa vàremregressar a Europa i vàremcomençar les compres al "Bazar",gent per tot, brillantor icatifes per tot arreu.* L'altre dia vàrem seguir lescompres.* El dia següent va esser lavisita històrica, palaus ,museus, mesquites, etc. Ens vàremcansar de llevar-mos i posar-mosles sabates i tanbé de tapar-mosel cap anb mocadors (només lesdones), perquè això és sagrat al'hora d'entrar a les mesquites;és una falta molt greu si no esfa. Dins les mesquites és un gustveure com aquella gent és tanfeel a la seva religió i a Ala;n'hi ha que llegeixen el "Corán",fins i tot n'hi ha alguns que elsaben de memòria.

Els palaus i els museus sóninfinitament rics, hi ha moltesantiquetats i tot és monumental.

L'horabaixa el vàrem passar al"Bazar".* El següent dia va ésser moltcomplet, vam anar a Bursa (Asia),allà és la cuna de la sedanatural i l'or és de molt bona

Aquest éA eJL falou, de ¡opkapi que. eAÍà a 1/ïtarÍLd, can anècdota caldin. que. oaui A 'hi va filtran la. peLlauda que duu el mateix nan"ïopkapi".

viatge Setmana Santa .„y..

qualitat; després de recórrer elsinfinits carrers asiàtics vàremanar al mercat de la seda.* El darrer dia visitàrem el cascmodern, que es sembla un poquetmés aquí.

Tots aquests dies vàrem feruna infinitat de coses més, peròés impossible contar-ho tot.Abans d'anar a Turquia cal tenirpresent unes quantes coses: és unmón totalment diferent, éssorprenent, anar en taxi o ambautobús és impresionant, pareixque estàs dins una pel·lículad'acció, és tot una aventura(passar els semàfors en vermell,girar quan volen, cap allà onvolen i a molta de velocitat,creuar bruscament, pegar uns botsde por...), tot això és moltdivertit però és sorprenent queencara ho poguem contar.

A l'hora de comprar al "Bazar"és imprescindible regatetjar, isi es pot arribar a la meitat delo demanat millor.

Pels carrers també és unaaventura, no pots donar ni unapassa sense que no vengui algunvenedor, algun sabater, algúmendigant... i els cotxes nomiren si passa algú o no, ellsvan a lo seu, fins i tot pujenper damunt ses aceres com si res.

La gastronomia és moltdiferent a la nostra, allà tot hofan molt carregat i molt fort,però això va a gust personal.

S'hi ha d'anar amb la butxacaplena, encara que tot sigui moltbarat, perquè com més es compramés ganes de comprar hi ha.

Bé, podria seguir contantcoses d'aquest viatge i no mecansaria mai, però m'he d'aturarperquè això seria infinit.

Esper que vos hagi agradatmolt a tots, i que no hagi estatcansat, però insistesc que perveure i creure tot el que passa aTurquia s'hi ha d'anar. Per a roí

aquest viatge és inoblidable, hitornaria ara mateix, de fet, sitene l'oportunitat crec que hitornaré.

Margalida Taberner Ribot.

Per fer un poc de crònica de sa Setmana Santa quasi bé podríem dirlo de cada any, ja que la cosa no Araria gaire, però lo que és veu benclar de cada any és que la cosa va per avall, falta molta d'animacióper tornar aixecar la cosa així com ha estat fa uns quants d'anys.

Hi ha una gran falta d'interès en fer coses, pareix que tothom va acumplir un mínim i llavonces ens rentam ses mans, començant per és ded'alt i acabant per cada arianyer, és una llàstima però és la veritat isi no hi posam remei prest el malalt ja serà mort i mal de ferressucitar.

No importa analitzar funció per funció, perquè sempre és lo mateix iqui més qui manco ho haurà vist com ha anat la cosa.

Les fotografies són de la processó de 1'Encontrada (que no pareixiad'un dia de festa), i l'altre és dels quintos d'enguany que tornarencantar panades.

Fotografies: Joan Ferrer Ramis.

-8-Fer normals les normes

Hem rebut darrerament, unasèrie de crítiques, totes ellesben intencionades, respecte alllenguatge emprat a la Rilleta.Per alguns érem massacatalanistes i la gent no acabavad'entendre el que volíemespresar, i per altra part, tambéhi havia qui trobava que hi haviamassa castellanismes i que unapublicació havia de sortir encatalà autèntic. Com que creimque tothom té raó i ningú en té,el grup de redacció hem pres unadeterminació que expressam acontinuació:

El que pretenem els que dia adia feim aquesta fulleta és FERNORMALS LES NORMES. Normalitzarel fet de que un poble com Arianydisposi d'un mitjà d'expresiópropi. Normalitzar el fet de queles coses del nostre poble espuguin parlar i discutir.Normalitzar la comunicació entretots els arianyers, i, ¿per quèno? fer normal el que la gentllegesqui cada vegada més.

Ara bé, a tots els que ensdedicam a això sens ha plantejatalguna vegada una qüestió moltimportant: ¿con fer-ho per fer-hobé? i

Som conscients, i defensors,de la unitat de la nostrallengua. El mestratge fruitós deMn. Antoni M. Alcover ens vaensenyar que llengua catalana

només n'hi ha una; i que és tanrica i variada que, a més, lipodem dir valenciana,mallorquina, eivissenca, etc. ésigual, tots ens entenem i formamuna sola comunitat lingüística.Ben clar ho podem tenir elsmallorquins quan a l'article 3del nostre Estatut d'Autonomia,que entre tots aprovàrem, constaque la llengua catalana és lapròpia de les nostres Illes.Pensau per un moment que seria siels diaris andalussos sortissenescrits tal i com xerra la gentd'aquella terra. No pot esser, hiha d'haver una normativa; quipretén negar això acaba negantque el sol surt cada dia.

¿Que vol dir això? Idò vol dirque respetant al màxim el sentitunitari de la llengua catalana,que no discutirem, no volemrenunciar tampoc a reflectiraquelles formes d'expressió quemés habitualment usam a Mallorca,i fins i tot a Ariany; perquèsempre hem de tenir en compte aqui va dirigida la nostraFulleta, el contingut d'ellamateixa i el per què la feim.Volem que la nostra publicaciósia fonamentalment comunicació, icomunicació entre arianyers i noarianyers.

Per tant consideram necessarique facem constar una sèrie deprincipis en els quals basam lanostra actuació.

1.- La fulleta d'Ariany pelque fa al català respectarà lesnormes acadèmiques habitualmentutilitzades als mitjans decomunicació.

2,- Els editors de la Fulletasom conscients que és convenientusar expresions i modismespròpies de Mallorca, això ésperfectament lògic i natural simiram el nostre àmbit de difusió.Així es fera sense caure enerrors gramaticals ni ferconcesions a barbarismesevidents.

3.- Els escrits personals,gloses, cançons, etc. de marcatcaire local o familiar, així com

a vegades les entrevistes serantranscrits segons la formacol·loquial del nostre idioma; ferel contrari seria un cultismeembafador i un disvirtuamenttotal d'allò que volem dir omanifestar.

V

A.- La redacció respectarà eldesig dels col·laboradors sobre laforma en que volen veurereflectits els seus escrits; aixòés norma de cortesia usual atotes les pulicacions. Malgrataixò en casos evidents debarbaritats ortogràfiques és justque la redacció informi de talcas al col·laborador o remetent.

Amb una paraula, el nostredesig és fer una fulleta pròpiadel nostre temps, moderna, àgil iculta i a la mateixa vegadafamiliar i comunicativa. Unafulleta que no sia mala dellegir, lluny de fòbies i"filies" ni tampoc refugi degonellismes i dois escrits.

Una fulleta que també es puguiprojectar a altres àmbits, i quepassegi per tot arreu el nomd'Ariany amb la cara ben alta.

Això sols ho aconseguirem dedues formes: la nostra feina i lavostra comprensió.

Ja donam per fet que Arianypot comptar amb les dues coses.

Kl grup de redacció.

Enguany per tercer anyconsecutiu es duu a terme el cursde cuina, aquest curs estàenmarcat dins l'escola d'adultsde la Mancomunitat Pla deMallorca.

Aquest any hi ha una trentenade dones que cada divendres esreuneixen de les 8 a les 10 delvespre per passar una estonaentretenguda i si més no peraprendre a fer uns plats que perventura si no fos per aquest cursno les sabrien fer.

El cuiner que les ensenya ésen Jaume Dam, excel·lent cuiner itambé excel·lent professor decuina, que entre broma i bromales va explicant el procésd'el·laboració dels diferentsplats.

El mètodemolt zencill,l'exposició i

Curs de cuina -9-

d ' ensenyament eses comença ambpreparació dels

ingredients que es necessiten perelaborar el menjar, a mesura quees van preparant les coses ja esposen al foc, després d'unadetallada informació de con s'hade realitzar i preparar cadk cosaes va elaborant el plat,normalment es fan dos plats acada classe, enguany la novetatsón els plats dolços que tambés'ensenyen.

Quan els diferents plats jaestan cuits és l'hora detastar-los per veure si hansortit bé, d'aquesta manera cadaclasse acaba anb el sopar de loque s'ha realitzat durant lesdues hores.

A cada una de les assistentsse l'hi fa entrega de lafotocòpia de la recepte delsplats que s'han fet, després jaa nivell particular cada unasegurament ho realitza a casaseva, convertint la tasca de lacuina en un art.

S "ens dubte aquests cursos ques'imparteixen són d'una granimportància i és una llàstima queno tenguin una aceptació més bonade la que tenen.

Jaume Taberner.

¿n fourre. Dean dunairt una claA/m.

Escola balear dfatletisrae

Aquesta fotografia és de la Consellera Maria Antònia Munar,el director General d'esports Ramon Servalls, el matrimoni Ion iMaricica Puica,' directors de l'Escola Balear d'atletisme i les nenes del'equip escolar d'atletisme que es van classificar en IV lloc alCampionat d'Espanya de cross celebrat el U de març a l1 Albericia(Santander).

Ton i Maricica Puica revolucionen el sistema d'entranament balearintroduint noves tècniques internacionals.

Per primera vegada i gràcies a l'entrenament el matrimoni ruma unequip balear escolar s'ha classificat en IV lloc en un campionatd'Espanya.

El matrimoni Puica ha aconseguit excel·lents resultats en l'evolucióde l'atletisme femení. Figures com Leticia Ferrà, Marta Riutort oIvonne Susilla avalen la seva tasca al front de l'Escola Baleard'Atletisme.

La revista ARIANY les vol trasmetre l'enhorabona per els resultats.

»10- Escola d'adults

£¿d alirmeA ¿e. oziala d'Aidanu,de. L'eAcola. d'Adu¿¿í de. laflancamoiLiaí deJL f Ja., em han ¿et OAJIÜXUL acuenti tneboLLi, hem ¿e. din.(pie. havien d'haven. ¿ordit pubLicatA a¿ pcu/at númrio, penò can (¡uè. (guanvanen ann.iían. Ja. nevuxta ja e/dava, montada, no va. ¿ex. po4AÌbJ.e, de. capimnutctt

Hem de. nemzncan. <pie. -¿a feina. ape. ¿a. aaueAta escala éa. de. gnanunpoidàncùa pen. dipanine, la. noátna culxuna, encana qjue. la gent d'Antanyno apneciL aguenta io/tea.

A tati eJji. QJJK. hi van i O!A educadonA. JJBA volem donan, ¿'enhonabona iempenam que a coda nuœno de. Ja nevi/da hi oaUabonin, gwcicA iendevant!

LA M3IXA DE CIUTAT

Es curiós el cas de la moixa, grisa. Era moltestimada i acariciada per en Juli, el seu amo. Noés per a menys degut al ximpla que és la ncixa.

No la podia tenir i la feren arribar a canostra anb la confiança que trobaria bonaacollida: menjar i afecte. Però ho passà malamentles primeres setmanes ja que els moixos de lacasa no l'acceptaren i hagué de fer-se enfora. Jala teníem per morta con hi tenien a n'Isabel ...d'en Fernando Salinas, i la nostra sorpresa vaser gran quan un dia va comparèixer al pati del'escola, ndg morta de fam i anb por de sermaltractada. Però no fou així perquè als nins elsva caure bé i a més de fer-li menades li donarenmenjar. Ben prest els altres moixos l'engegaren ila pobra moixa ho passava de metre. Poc a poc esva anar acostant perquè trobava l'efecte delsnins i part del seu berenar. Ara és la juguetaper a tots, ja es sent de casa i és amiga de totala seva família.

ENYORANT LA PAGESIA

Ja no tenim la mula,que amb la mà li davaherba a la boca.Estirava el collde pèl suauquan l'acabava.El cap li tocava,tranquil·la, no es feia enrera.Amb el bram cridava,l'aigua de cada dia.Botejava, si feia uns diesque no anava a la pastura.Dolça recordança,d'aquells dies d'estiuque pel camp anàvemdins la carreta.Tota una tarda tranquil·la.

MANCOMUNITATPLA DE MALLORCA

CARNESTOLTES

El carnestoltes ja ha arribati com cada any ens hem desfressatCareta ens solem posarperquè no ens puguin conèixeri menys si volem dir o ferentendre coses que puguin asegons qui molestar.

Altra gent hi ha que per carnestoltes,només volen, els seus problemes oblidar;i per disfrutar, en comparsa solen anar,anb vestits ben nubosos,pels carrers del poble a passejar.

Per això, per aquestes dades,de qualsevol cosa et pots desfressarque tothom ho entendrài condescendent seràen aquesta festa bullangueraque cada any per aquests dieses sol celebrar.

I ja hem cumplit l'expedientmalgrat no sigui molt brillantperquè tot "lo" contat és perquè a s'escola d'Adults,ens han demanat que damunt Carnestoltes féssimi aquí teniu "lo" presentat.

Escola d'adults -ii-Hem acabat un any més les activitats d'educació d'adults de la Mancomunitat, si bé continuam encara

preparant les proves lliures ded FP1 així com el curs de cuina.Enguany, malgrat no poguem parlar de nombrosa assistència a les classes d'ensenyances reglades, si

que hem notat una major sensibilització cap als nostres cursets, sobretot, a la Formació Professional.Fns anam adonant de la necessitat d'una qualificació per obtenir un treball mínimament considerat, iaixò és bo.

Quant el curs de català, pensam que ha estat molt ben acollit per-part dels alumnes, els quals handemostrat un enorme interès i tots ells ho han refectit desenvolupant la imaginació en treballs icomposicions com les que vos presentam seguidament:

PARATGE I PENSAMENTCom arreu de l'illa, desde el mirador dels morers, veim la varietat

del paisatge, al pla els camps sembrats, que amb l'onatge sembla unaverda mar, i als turons amb garriga o pinar d'un verd foscos. Oh! dolçmirar.

La boira entela, però podem veure els tres putxos que més prop hiha: Bonany, Sant Salvador i Randa i la Serra d'Artà.

Comença la primavera, contemplar una estona la ruralia, ésendinsar-se dins un àmbit de pau i harmonia. La visió serena del nostrepaisatge, el converteix en la pintura àe la llum i el color. Malgrattinguem lluny la nostra mar aquesta mirada ens pot alegrar.

Verd d'esperança i llum d'alegria és un regal de cada dia.Miquel Ribot -Escola d'adults-

REFLEXIONS DEL VIATGERAvui molts d'arianyers

estam de passeig i festaben merescut ho tenimperquè molta feina hem feta.

De Pollensa cap a Lluchhem observat la naturaobra del Déu Creadorfet per l'home sens mesura.

Per Pollensa, Lluch i Sóllerel camí és meravellóshem contemplat amb gaubançaun regal del Totpoderós.

Hem tingut bona diadani fred, ni calor hem passat,hem vist tantes grandesesque el nostre cor s'ha eixamplat.

Aquest \datge m'ha datganes de tornar-hiperquè és un goig compartirel pa i l'amistat.

Bàrbara Geno\rart-Escola d'adults-

FÖRANTES D'ARIANYAriany, poble petit de la ruralia, talaia, on els ulls, quan

allarguen la vista, el paisatge que se domina és del més variat, jaque, malgrat sigui petit, no per això és mancat de la seva naturalhermosura.

Al principi de l'hivern l'ametllerar florit, sembla un jardí decolors molt variats. Al començament de la primavera, les blateres ambel seu onatge, semblen una mar verdosa i, quan ja comença l'estiu, estomen daurades. La gran esplanada del camp, pareix d'or del mésrefinat.

Les petites garrigues, i els pocs pinars contrasten quan arriba latardor i els altres arbres queden despullats del seu verdós fullatge.

Antònia Mestre -Escola d'adults-

I, no hi ha res millor que un bon acabar, el dijous, dia 30 d'abril ens reunírem tots els alumnes iprofessors juntament anto les autoritats i representants del programa del MEC en el restaurant"Binicomprat" on, devers les 9'30 del vespre posàrem peu davall taula i gaudírem d'un esplèndit sopard'acomiadament.

Gràcies a la Redacció de la Revista per publicar aquestes retxes i així donar a conèixer el que feima l'escola d'adults.

Esperam que vos animareu per l'any que ve.

&5COÄ/Els alumes de parboils de l'escola d'Ariany fan crespells.Molts d'anys!

< líunUr&u À^L /c/^/VhlM?

Z± /fl,

T

¿L w/rka^.

, -x. o o q.^ as" xelUco^^ ^CS

//^y^mx

-^ AK^^ n o r? r?

, j no qx^ 3fc -^a^rr^ -iI J;

S-ÁS' f&\_LyUxrv. /\, /r^r /> ^ P

yï\x;yyir>c« ^ <^

J^^^n^x,

^vvyf'-N^c, Xju^

Llegenda xinesa sobre elcel i l'infern

-13-

Conta una llegenda xinesa que un home savi ivirtuós li fou concedit de visitar l'infern.Estant allí veié un gran nombre de personesdavant per davant de grans taules allargades iservides refinadament, estibades de menges moltsuculentes.

Estaven preparades per a ser menjades. Tot iaixò l'escena feia contrast amb els convidats quetenien ulls sortits, braços, cosos i camesprimes, cares engoixades; tots feien cara dedesnutrits i famolencs.

El seu càstig, el seu infern, consistia en quenomés podien menjar d'aquells aliments siempraven uns bastonets molt llargs, d'unallargària semblant als rems d'una barca per anavegar.

D'aquesta manera, encara que els convidatsallargassin o doblegàssin els braços, coll, cos,i cames no aconseguien menjar.

Molt conmogut l'home savi i virtuós va demanar

llavors per poder visitar el cel. Havent-hiarribat, va romandre astorat, i alhora indecís,veient que en el cel hi havia unes taulessemblants i amb els mateixos menjars, i tambécalia emprar els mateixos bastonets. Però elsconvidats feien una altra cara; estaven bengrassos, i amb bona salut. Allí regnaven la pau,l'alegria, la felicitat.

El secret? Molt senzill. A l'infern cadascunmalavetjava per menjar només ell tot sol i ningúmenjava. En el cel tots s'afanyaven per donarmenjar als qui tenien davant per davant amb elsbastonets llargs con a rems. Així tots menjaven ivivien en benaurada germanor.

Conclusió: la fam i els inferns de la terradesapareixerien si l'amor i la solidaritat fossinben presents en el nostre món; convertirien lespersones, llocs i coses, a on ara nomésexisteixen inferns en vertaders cels.

Llorenç Julià Ribot, Monjo de Montserrat.

MOSTRA "MANS DE DONES"Del passat 8 al 10 de març va

tenir lloc al Centre Culturals'Escorxador de Palma la primeramostra "Mans de Dones".

Amb la primera fira Balear"Mans de Dones" la ComissióInterdepartamental de la Dona delGovern Balear es proposa donar a

conèixer la feina que, dia a dia,duen a terme les dones de lanostra terra des del món del'associacionisme, de l'empresa,dels col·lectius de caireprofessional a la feinaindividual de moltes dones.

Aquesta mostra vol esser un

La Coitellem. Piemia Antonia fllunan minant la mMÍna.

marc d'expressió de lesactivitats relacionades amb ladona i abastar tots els camps dela nostra societat, des de lacultura fins al món laboral.També pretén ésser un punt dereunió entre associacions,empreses i entitats que podranintercanviar, experiències idemostrar-nos que la dona de lesilles té una capacitatemprenedora com per destacar aqualsevol activitat. En relacióamb aquesta capacitat es volposar de manifest la presènciacada vegada més gran de la dona al'esfera pública.

Per damunt d'ideologies idiscrepàncies, totes les dones iels homes que a les Illes Balearslluiten perquè la societat deixid'ésser discriminatòria tenen unlloc en aquesta mostra.

No es tracta només de gentrelacionada directament amb larecerca de la igualtat sinó tambéd'aquelles persones que, desd'una actitud igualatària o desd'una educació als seus fillsbasada en que ningú no té menysdrets, contribueixen al projecteigualitari de futur.

•-14"Ehtrevista a ...

Enguany ha fet 50 anys que D.Toni Rubí va venir a Ariany perfer-se càrrec de la parròquia,per tal cosa ens vàrem dirigir aell per fer-li una entrevista,només entrar a ca seva ja vàremésser molt ben acollits per ell iper la seva germana Magdalena.* (Juan va venir a Ariany?Dia 2 de febrer, dia de la

Mare de Déu Candelera va fer 50anys que vaig venir.

* Quants d'anys hi va estar aAriany?

24 només, 24 anys només.* Antes de venir a Ariany, a

en havia estat?Primer a Lloret i després a

Petra.* Quants d'anys té?Eh tene 86 i mig, ja no queda

molt de temps, sa candelas'acaba.

* 13k* J ">Mir*siiM dm •LSSa*

Sí, cada dia.* Vostè no va iiéî»T a Ariany?No, jo vaig néixer a Santa

Margalida, sa meva mare erad'Ariany.

* Quan va arribar a Ariany,COB esteia es poble?

Hi havia molta de misèria, eral'any 42 i havia acabat llavonceslo que deien es Moviment, hi

havia molta de misèria; no hihavia persianes com hi ha ara, amoltes de cases a n'es segonaigovés hi tenien sa païssa i sesbísties estaven dins sa casa as'aigovés de darrera. També hihavia molta de fam perquè no hihavia per menjar.

* S'esgLèsia oc* esteia?S'església esteia con està

ara, no vàrem fer grans canvis,ja hi havia feina de conservar-lasobretot ses teulades, a ses desa rectoria les vàrem fer duesvegades.

* I es bancs que no les vaposar vostè?

Bé, es bancs sí i perventuraqualque cosa mes d'aquestespetites, estovaies, canelobres,la mare de Déu que treuen pers'encuentro,...

A n'es bancs les varen fer enMiquel Caldentey i el seu germàToni, jo no havia dit res a ningúi un diumenge quan vengueren amissa se varen trobar en sosbancs, ses dones venien quasitotes en sa cadira aplegadissa illavonces no sabien allà onl'havien de posar.

* J jiqnpTl« yMijjaial«?

Aquests ventanals les varenposar en temps meu però són

pagats de D. Martí, ell les vadeixar pagats i com que les varenfer a Barcelona ell ja no les vapoder veure, varen arribar quannosaltres esteiem a Ariany.

* IH havia »Ita de gent aAriany en aquell teaps?

N'hi havia més que ara,llavonces érem un milenar depersones.

* Qui era es batle quan vostèva venir?

Es batle era son pare d'enToni batle (Antoni Pascual),llavonces també ho va esser l'amoen Miquel Rigo, en Pedró Xamename pareix que ho va esser unatemporada.

* Ffi havia escola quan vavenir?

Sí, ja hi havia escola, elmestre era Don Fernando Fluxà is'escola era veinât de Ca'nDigon, a damunt a n'es pis; abaix hi vivien sa família d'esmestre.

* A sa rectoria no n'hi varenfier una d'escola?

Bé, això va ésser que jo vaigfer escola una temporada però noera res oficial, hi va haver unaescola que ja la tenia D. Martí ila fèiem dins lo que dèiem esSindicat. Això d'es Sindicat eraun magatzem i no se per què niper què no això va desaparèixer ivaren posar en D. Martí aquestaescola.

Jo hi feia escola percompromís i cobrava un poc, peròen aquell temps un poc era molt,llavonces ho va agafar l'amo enBernat Sandic fins que se vamorir.

* Aquest hone que era «estre?No, però havia estat embarcat

per s'Argentina i allà vaaprendre ses seves coses que eramés que no sabien per Ariany.

* Nones hi venien aHots?Sí.* Fh venien molts?Sí, si mateix eren una

vintena.* Això què era es vespres?No, era en de dia, com que

eren al·lots petits.

Don Toni Rubí -15»

* Ses festes com eren enaquell tenps?

Eren un poc diferentes d'ara,però a n'es fondo erenparescudes.

* Devíeu fier un ofici bensolene?

Sí, sempre vaig procacar, i hovaig aconseguir que s'esglésiaanas florida, sempre venia unpredicador, per cada festa veniaun predicador.

* I coco n'hi havia?Sí, hi havia l'amo en Miquel

Pavaneta, l'amo Antoni Barxo, esseu germà Joan, l'amo en GuillemRoquet, l'amo Antoni Llebre ialtres, llavonces hi havia esjoves, hi havia un hon coro perònomés eren homes, tots havienestudiat música, ho feien moltbé, mestre Pep Xamena era unaespaseta i era s'organista, sabiamolta de música i tenia un sentitextraordinari.

A vegades pujava escapatperquè no arribava bé d'hora persa funció i sa posava tot d'una atocar, no perdia cap punt mai, hofeia molt he.

* Fh aquest tcsps es Haixjuesosvaren venir cap vegada?

Sí, vengueren, ara no m'enrecord quin any era.

: * Per quin motiu varen venir?Era per sa qüestió, que

llavonces anaven tan calents, des'Independència d'Ariany, varenvenir convidats per en GuillemRoquet, varen estar un dia perAriany, vàrem fer un bon dinardins una escola de ca ses monges.

Hi havia l'amo en Pep Pollo

que havia estat es majoral,s'home de confiança d'esMarquesos i quan tenien s'Auhergque era allà on es pagaven sesrendes i es blat que feien per es"marquesos ho duien allà.

Es Marquès va estar moltcontent de conèixer a l'amo enPep Pollo i a tots ets altres,amb una paraula l'hi vàrem fermolt de cas.

* Es tempe que vostè va estara Ariany, hi havia txui (lammt estippa de s " independència?

N'hi l\a\ria un poc, hi haviados partits, uns que la volien iuns altres que no, sa qüestió noera que la volguessin o no, unsdeien que sí però ets altresperquè no volien bé a n'els quedeien que sí ells deien que no, ino s'entenien.

* I ari> sos petrers, COB anava,sa. cosa?

En sos petrers anava malament,vàrem anar malament molt detemps, D. Martí Truyols, al Celsia, ni per anar a Ciutat passavaper dins Petra.

* I per ses festes es petrersvos devien donar doblers perfér-les?

Es petrers! pots pensar si

A n'aqueAÍa podem veune. l'oApecie. atte. pn.eAerd.ava la. Placeta de.2 '¿Aa^éíia, iaia nepleia. ¿e. gerd, el dia tute, va veniñ el flanquea, elicinc. hcmeA aine. eAÍàn_ a pnùnejia ^ila, d eAffuejwa a d/ieia, ¿an en flatepflettne. (follo), $oan TugoneA CRoigJ, e¿ flanquea, D. leni i en (juiMemhnardew. (Hocket).

-16- Ehtrevista a • •Don Toni Rubípagaven cap festa, a mi no m'envaren donar cap mai.

Quan jo estava a Petra vaigvenir a fer es sermó de SantJosep i me va cridar molts'atenció que D. Martí me va dirque no hi adreçava per Petra, noen volia veure cap de petrer, noD. Martí era d'ets oros!, D.Martí era d'es que voliens'independència.

* Quan l'amo en Miquel de SonNivcrra era es batle, què ja nohi va haver intents per ferArianf independent?

Sí, això va durar moltsd'anys, ho provaven però a Petrales tiraven es papers davall sataula, no les escoltaven per res,no i D. Martí estava molt enfadatd'es petrers.

* Es teaps què vostè esteda aArianjr, què no hi havia D. MiquelGual?

Sí, i era molt bona persona,vivia a ca seva amb una criada deMaria i sa possessió de Son Baxera seva, es capvespres soliaanar a passejar fins a Son Bax.

Era un home que no tenia ningúagraviat, a jo m'ajudava molt, nose posava mai en res ni va donarcap disgust a ningú.

Es temps que feien es campanarD. Miquel era jove encara is'encuidava d'arreplegar esdonatius per fer es campanar, ellva col·laborar molt en fer-lo iper això a sa paret d'escampanar, a sa part de saFiguereta, hi ha una petitalàpida que jo la vaig fe fer i lava pagar es seu nebot l'amo enJoan Cotó de Maria.

* Quan va venir a Ariany,segurament vos varen fer unafesta?

Sí, varen fer gros, va venirsa música a esperar-me, un pocmés avall que es transformador,per devers aquella cova que hi haa Son Ciurana, també va venir tots'ajuntament i tot es poble,llavonces vàrem fer un bonrefresc, galletes, rubiolets,amargós, polTOrons...

* I de Petra, que vàreu venira peu?

une/iA

Aque&ta ¿otognofia éü. de. quan eL fllaníjjuèA d'Anianu va venin a Anianu,aixa ena duo. y) de. ntwç de 1^2, la fotognafia éí del diñan, que vanen{.en. a Ca Sei fllongeA, començant pen la fila delí qui eatan. dneií id euquenna a dneta /un: ÇuiMem Fnontena (Hoquei), $o4ep fleAtne(foU.o), faune lugoneA Cfcoigj, a l'aline no el coneixem, i ßennat ßiooi(VigLLi), d aque/ata {.ila ¿a no hem coneixem ÏÏÉA.

De. la /¿/o que e¿tan oAAeguÍA nanÉA coneixem e/d ~tneí pnAÓn en. $oan lugon&A fnoiaj, U. Ioni 'Ruhi i e& ÏÏanqueÀ.

No, me varen acompanyar encotxe, llavonces només n'hi haviaquatre o cinc, no era com ara.

* Quan s'en va anar d'Ariany?Era l'any 66, es dia de la

Mare de Déu Candelera, es mateixdia que vaig venir també m'envaig anar.

Estic ben content d'Ariany,també de Lloret i de Petra, aqualsevol, poble d'aquests hitornaria.

*********T^ això ha estat tot, en

podríem xerrar hores i horesd'Ariany, tant amb ell com amb laseva germana, es veu que Arianyrepresenta molt per ells i ho fanamb molt de gust. La xerrada vaacabar amb un cafè i unesgalletes que na Magdalena ens vaoferir i nosaltres moltgustosament vàrem acceptar, perla bona acollida que ens féreu ide lo molt que ens vàreu contar,moltes de gràcies i que Déu vosconservi per molt d'anys a totsdos.

Catalina Pont,Jaume Taberner.

Aqui podem veune eA ÏÏanqueAdavant A one. de A 'Aubeng., el A. que •¿'acompanyen AÓn Antoni flieAÍne(ßanxoJ, eA £kmqueA, D. Ionilïubi, $oan luyoneA CRoigJ, iguillem Fnontena fRoquet).

Glosât •Consorci d'informàtica -17»

Dia vint-i-nou de febrerférem un gran carnavalen dia molt ideala n'es poble arianyer.

*

Moltes fresses hi haviai cap n'hi havia de igualun dia poc hivernali ballant es fred aviat fugia.

Quan a n'es local vàrem arribaramb desfressos en generala tots mos tractaren iguali un bitllet de rifa mos varen

donar.

Molts d'objectes varen rifari n'hi havia de categoriatothom molt d'esment teniaa n'es número que li varen dar.

Sa Caixa de Pensionstambé mos va obsequiari també allà se va rifaren ses mateixes condicions.

Un personatge va venirtambé a n'aquest carnavalamb ses mans duia un punyali a noltros se va afegirningú res li volia dirperquè era com un generalamb un caràcter no gens normali ningú el va distingir.

A Ca Ses Monges férem sa festaque és un local molt adequati tot es qui anava desfressatva demostrar si era destra.

Mos posàrem a ballar,pasdobles, jotes i mateixesi això són festes ben fetesque són dignes d'admirar.

Tot ho era gent majorperò elles pareixien bergantellesperquè aquestes famelles vellesse volen treure es paperró.

Jo també m'hi vaig juntarperquè anava desfressati de dona ben arreglatper sa festa animar.

Després de ja haver ballatcoca també vàrem menjarde moltes classes podíem triarperquè hi havia un bon variat.

Dia 8 d'abril, a les 10 h., a la seu del Consell Insular de Mallorcaes constituí el Consorci d'informàtica local de Mallorca.

El Consorci està compost de les següents corporacions locals: CIM,Sa Pobla, Marratxí, Sant Llorenç, Binissalem, Lloseta, Escorça,Porreres, Santa Maria, Esporles, Selva, Petra, Llubí, Campanet,Montuïri, Vilafranca, Consell, Sencelles, Búger, Sant Joan, SantaEugènia, Mancor de la Vall, Ariany, Costitx, Lloret, Deià, Fornalutx,Valldemossa i Banyalbufar.

Aquestes corporacions, reunides en assemblea, elegiren una mesad'edat constituida pel Batle de Porreres i el representant del'Ajuntament de Llubí. A continuació, s'inicià un torn de presentacióde candiatures a la presidència. En aquest, sols es presentà laproposta d'Antoni Pascual, President de la Comissió de Règim Interiordel Consell Insular de Mallorca i al mateix temps Batle d'Ariany iPresident de la Manccmmitat del Pla, la qual fou acceptada perunanimitat dels assistents. Posteriorment, es donà pas a l'elecció dela Junta de Govern del Consorci que quedà constituida amb elsrepresentants dels ajuntaments de Campanet, Maria de la Salut, Lloret,Montuïri, Sa Pobla i Deià.

Molta coca va quedarper tots a voler n'hi havialo que llavonces un planyiaés que res s'hagués de tudar.

Llavonces ja ve es finali sa festa ja s'acabàmos aturàrem de ballari s'acabà es carnaval.

Dia vint-i-nou de febreramb uns defressos de primerai jo com a Joan Fronteratambé una bona fressa vaig feri ara de tots me despediréi en veu alta vos diréque aquesta no sigui sa darrerai adéu i fins l'any que ve.

Curiositats

Els vehicles censats al termemunicipal d'Ariany 1992 són:

• Ciclomotors 137Motos 31Hnrismes 356Furgonetes 44Camions 25Tractors 2Remolcs 1

El número d'empadronats aAriany i que no han nat en aquestterme municipal és de 140.

Informació: registre ajun-tament d'Ariany.

-18- PLA DE MILLORAMENT DE FAÇANES.QUATRE ANYS DESPRÈS

Quatre anys després de la posada en marxa delPLA DE MILLORAMENT DE FAÇANES, la Conselleria deCultura, Educació i Esports ha fet una avaluaciódels resultats de la seva aplicació en funciódels quals ha establert un programa d'actuacionsprioritàries.

L'experiència de quatre anys del PLA DEMILLORAMENT DE FAÇANES ha evidenciat unaproblemàtica estètica i arquitectònica delsexteriors de les vivendes de les Illes Balears.

Amb l'objectiu de subsanar aquestesdeficiències i amb l'assessorament dels tècnicsresponsables de les rehabilitacions irestauracions de façanes hem establert unprograma d'actuacions concretes:

1.- Creació d'una xarxa de tècniques depatrimoni a tot l'àmbit de la Comunitat AutònomaBalear.

2,- Legislació per a l'eliminació del traçatelèctric i telefònic a les façanes de lesvivendes de la Comunitat Autònoma Balear.

3,- Estudi sobre el deteriorament iconservació de la pedra monumental.

4.- Restauració d'interiors.L'objectiu general és la millora del paisatge

urbà, de l'aspecte extern de les nostres viles ila contribució a la conservació del patrimoniartístic, amb la promoció i l'impuls de l'adequattractament de les façanes.

Nò es tracta, en principi, de restauraredificis complets, sinó que aquest pla vollimitar-se precisament una restauració entesa enel sentit més ampli. Les façanes seran tractadesamb els mitjans tècnics necessaris i s'establiranels oportuns contractes per tal d'eliminarelements, com fils telefònics, elèctrics id'altres, que enlletgeixen els carrers o siguinmotiu de degradació dels edificis.

PLA DEMILLORAMENT

DE FAÇANES

fneAerdac.ió ¿el pJ.a de. I(ff2.

CONSELLERIA DE CULTURA, EDUCACIÓ I ESPORTSGOVERN BALEAR

I perquè el resultat de la campanya sigui lamillora efectiva del paisatge urbà d les Illes,antic i tradicional, no ens plantejam eltractament de façanes d'edificis singulars, sinóde les façanes d'un carrer, d'un tram o d'unaplaça, amb l'ambició que paulatinament iprogressivament els pobles i les ciutats de lesBalears presentin un aspecte i estèticamentagradable.

El PLA DE MILLORAMENT DE FAÇANES va adreçatals ajuntaments i als propietaris d'inmobles.

Els propietaris d'inmobles proposaran alsajuntaments l'actuació sobre façanes, totespecificant el tractament a seguir, elsmaterials a utilitzar i el cost total delstreballs.

Així, els particulars podran millorar elsedificis de llur propietat i els ajuntamentsmilloraran llur patrimoni i l'aspecte estem dles viles.

El pressupost de la Conselleria de Cultura,Educació i Esports pel PLA DE MILLORAMENT DEFAÇANES ha de servir per finançar un terç delcost dels treballs. Els dos terços restants hande ser aportats respectivament pel propietari iper l'ajuntament.

— Don Martí Truyols, —50 anys de la seva mort

-19»

Seguint en lo que vàrem començar a s'altre nùmero damunt els 50 anysde la mort de D. Martí Truyols, publicam un article que va sortirdamunt una publicació. Aquest article està firmat per en Joan RieraDalmau i el publicam en castellà ja que així va sortir l'original i per1

no canviar el seu contingut.

"En fechas atrasadas prometírecordar a un manacorense yaolvidado. Se trata del Rdo. D.

Truyols y Sureda,a la parroquia de

MartindestinadoAriany.

Tempus fugit, dicen losclasicos; y los menos afortunadosañaden "sie transit gloriamundi", mientras que losoptimistas un verso del salmo quefigura en el frontispicio denuestro cementerio municipal: Etexultabunt ossa humiliata; quetraducido al román paladino ypara entendernos equivale a decirque llegará un día que nuestroshuesos se estremecerán dealegría.

Pues iba diciendo que el Plenode la Corporación el día 15 dediciembre de 1967 acordó la másexpresiva nuestra de adhesión almerecido homenaje que se estabaproyectando para dichomanacorense.

Pocos días antes se habíarecibido una instancia quetextualmente decía:

"Los infrascritos Mateo AmorósAmer, Cura Párroco de Ariany, yMelchor Julia Pont, Alcalde de laEntidad Local, con algunosvecinos cualificados de laParroquia de Ariany, Diócesis deMallorca, Provincia de Baleares,a V.l. respectuosamente exponen:Que desean hacer saber a V.l. y asu competente CorporaciónMunicipal que haciendoveinticinco años que murió enésta el Rdo. D. Martín Truyols ySureda, oriundo de Manacor, laParroquia de Ariany,interpretando el sentir unánimede sus feligreses, le prepara unmerecido homenaje de recuerdoagradecido, que culminaria, D.M.,con la inhumación de sus restosmortales en esta Parroquia, porlos siguientes motivos:

1,- Por su entrega total alcuidado pastoral de susfeligreses desde su entrada, el8-XII-1905, hasta el día de sumuerte, acaecida el 1-1-1942. Elsolo hecho de aceptar unaparroquia pequeña y ser admiradoy amado por sus feligresesmanifiesta su espíritu de entregaal Señor y a las almas.

2.- Entre las muchas obras quellevó a término, ya con su propiopeculio, ya con la colaboraciónde todos, se destacan:

* El haber ampliado dichaIglesia con el crucero, magníficacúpula, esbelto campanario, plazade la Iglesia y pórticos.

* Arreglo de una sala paraayudar a resolver el problemaescolar. Él personalmente hizoescuela con el solo fin depromover y lograr mayor nivelcultural.

Por haber contribuido a laadquisición del órgano, trescampanas, una custodia y unprecioso sagrario.

D. Martí Truyols i Sureda.

Por haberse instalado a susexpensas el retablo del altarmayor, e imágenes de San JuanBautista, San Sebastián y elSagrado Corazón, juntamente con¡todo el embaldosado de la(iglesia; asimismo dos cristalerasartísticas en sendos ventanalesdel crucero, instaladas despuésde su muerte, las cuales habíansido sufragadas por él.

3.- Con el fin de ayudar a su.necesitada feligresía organizó un! Sindicato de Compra y Venta para¡facilitarles la adquisición de¡las cosas necesarias y la venta'de sus productos.• 4.- Pue un sacerdote de una¡gran piedad para si y para losdemás. Para infundir másformación religiosafrecuentemente organizaba Retirosy Ejercicios Espiritualespredicados por los más destacadosreligiosos y sacerdotes deMallorca.

Fruto de su mucha labor fue lafloración de vocaciones que

; posiblemente alcanzaron enproporción el mayor número de ladiócesis.

5.- Por ser en fin el padre delos pobres; todavía es muy vivoel recuedo de lo mucho que se

interesó y ayudó . siempre a losnecesitados. Pocas son lasfamilias que no hayan recibido en

; metálico o en especie su generosai ayuda. Era tanta su generosidadque ya en vida vendió dos predios

i recibidos de sus padres paramejor atender a la Parroquia y alos necesitados.

Por todo lo cual comunican ai V.l. y a toda la Corporación para! que estén debidamente informados,y además se le concedan losI debidos honores que sin duda es,merecedor.| Es gracia que no duda alcanzarde la reconocida bondad de V.l.,

t cuya vida guarde Dios por michosaños.

En efecto, tener humortener vida, y oler bien.

I ¡Cómo me lo maravillaría yo!"

es

EspartsHola amics, con va? què heu menjat moltes

panades? si és així esper que no vos hagin fetmal.

Aquests dos mesos ens han duit al nostre pobleuna sèrie d'esdeveniments que més de dos poblesvoldrien haver-los tengut per ells, ccm és el casd'una sèrie de partits de futbet per a Infantilsamb la participació del nostre representant del'APA Ariany, que va goletjar al seu rival; i peruna altre banda (aquesta tal vegada sigui la quemés enveges pot aixecar) un dels partitsorganitzats per el Consell Insular de Mallorca ique va congregar al camp de l'Ariany a una granquantitat de públic del mateix poble i de moltd'altres pobles externs. El partit que es vapoder veure entre els equips del F. C. Barcelonai l'Olympique de Marsella, es va demostrar un copmés la preparació d'uns jugadors, que encara quetots fossin d'edat Benjamí, ja es pot veure enells l'esforç i la tècnica que dóna el tenir unaescola de futbol com la catalana o la francesa,el partit encara què va ser disputat va demostrarla superioritat de l'equip que entrena el míticex jugador del Barça Asensi, que va guanyar persis gols a zero a l'equip francès, va esser unallàstima que més o manco una hora abans plogués,ja que això va fer que el camp quedas molt,enfangat lo que tal vegada va deslluirl'espectacle que així i tot va ésser molt bo,esperem que aquesta no sigui la darrera vegadaque al nostre poble tornem a tenir unesdeveniment d'aquesta classe.

D'una altre banda i passant als nostres petitshem de donar compte que tant els més petits conels infantils han acabat la temporada perenguany; encara que com he pogut sebre segueixenentrenant de cara a l'any que ve, esperem que lapreparació sigui la més adequada, que crec queaixí serà perquè tots ens hem pogut adonar de laseva progressió, esper idò que no es cansón i quesegueixin endavant.

Una altre bona notícia, que ve afegida al'arribada del bon temps, és que ja han arribatles cistelles i les porteries de futbet noves,per lo que ara ja es pot practicar al nostrepoble un altre esport, el bàsket, i segons teneentès prest ja s'obrirà la piscina municipal, quecom tots sabeu es va posar en funcionament aprincipis de l'estiu passat, per lo que ara ja noés necessari haver-se de desplaçar "per podertenir el cul en remui".

I ja passant al futbol dels grans hem de dirque la progressió de la primera a la segona voltaha estat impresionant ja que de dotze partitsdisputats en aquesta segona volta, el balanç haestat de dues derrotes, dos empats i setvictòries, amb les quals s'han aconseguit untotal de denou punts, ja que els partits que esguanyen dins camp contrari valen tres punts, dels

resultats cal destacar que es va guanyar al líderel Playa Arenal per 2-1 quan es va começarperdent, però la fe amb l'equip va fer que esdonas la volta al marcador, després tambédestacar que s'ha aconseguit la primera victòriaal camp del Sant Joan, un camp on mai s'haviaguanyat, i les goletjades 4-0 al Son Forteza, 6-0al Can Picafort i sobretot, ja que es vaaconseguir fora camp 1-5 de Paguera davant elPlatges de Calvià, tot això ve a rubricar unavegada més l'esforç i l'eficàcia que s'haaconseguit per part de la directiva i de la,totalitat de la plantilla, ja que s'ha fet un1

equip en el que tant bons són els titulars conels suplents, i això ha estat possible gràcies altreball i sobretot les ganes d'abandonar lacategoria i passar a la segona regional, esperemque sigui així.

Adéu amics i fins un altre.Tomeu Bauçà Frontera.

V O l v W L · l C ?[[«NACIONALD -- 1-UtBOL13 Ë W

\

Del 16 al 19 d'Abril de 1.992

PATROCINA I ORGANITZA

CONSELL INSULAR DE MALLORCA

La Premsa Forana ja técasa pròpia

El passat dia 4 d'abril es vainaugurar el casal de la PrensaForana de Mallorca, a l'acte hivan assistir les principalsautoritats de les Illes Balears,entre les quals cal destacar, elPresident de la ComunitatAutònoma, Gabriel Canelles; elPresident del Consell Insular,Joan Verger; el President delParlament, Cristòfol Soler, elDelegat del Govern, GerardGarcia, la Consellera de Cultura,Educació i Esports, Maria AntòniaMunar, com podem veure a lafotografia també hi va assistirel batle de Sant Joan.

L'acte va consistir en labenedicció de la nova seu perdonar lloc als diferentsparlaments i per acabar amb unrefresc.

També hi esteien convidatstots els baties dels pobles on hiha o hi ha hagut algunapublicació que pertanyi a laPremsa Forana, des d'aquí volemagrair al batle d'Ariany perassistir a l'acte i deixar benrepresentat al nostre poble.

Jaune Tabemer.

La pnunejia iatoqnaiua. CA d un.,' j / ' .*~ ., , ,moment de. ¿a Lnaugunacuo delcaAcd. La. Aegana ÓA <^uan eJ.pintón. $can KÍena f~ejinani ¿aerrtnega ¿eJL quadne. cyje. ha ne^fuatpen. paíoA a la nova ¿eu.

El nou casalJa es pot dir, sense por a equivocar-se, que l'Associació de

Premsa Forana de Mallorca ha arribat a la majoria d'edat. Una afirmacióque té tota la força i envergadura que li proporcionen els dotze anysd'existència, haver assolit el nombre de cinquanta publicacions i tenirdes d'ara casa pròpia.

Era el 23 de febrer de 1980 quan en el local del setmanari"Dijous" d'Inca, una junta promotora en representació de 14 revistesde la part forana de Mallorca procedia a l'aprovació d'uns estatuts, elquals, a partir d'aquell moment haurien de donar personalitat jurídica ala naixent associació "encarregada de la representació, gestió idefensa dels interessos comuns de les publicacicons periòdiquesradicades a la part forana de l'illa de Mallorca".

I ara, dotze anys després, quan ja l'entitat ha pres més força iés de cada dia més tenguda en compte pels diferents estamentspolítics, socials i religiosos, tant de caràcter regional com local, aquestaAssociació de Premsa Forana de Mallorca pot reafirmar la sevaessència i, de cara al futur, disposar d'una llar que l'encobeirà. Els seusmembres no hauran d'anar més de manlleves perquè es podran allotjardins ca seva. Un edifici que ta poc més d'un any fou comprat i ara,després d'ésser quasi totalment remodelât, està en condicions depoder satisfer les ambicions dels més exigents. La gran hemeroteca,l'espaiós saló d'actes, la secretaria, el vestíbul, el pati interior, lafoganya, el rebost, els serveis... constitueixen les dependències del'esvelt casal, d'estil mallorquí, seu de l'Associació de Premsa Foranade Mallorca, acomodat a la vila de Sant Joan.

Se cercà i es trobà una casa situada enmig del poble en unalocalitat plantada quasibé en el centre de Mallorca, perquè l'accés fosfàcil per a tots. I una vegada adquirida es posaren manaa l'obra; i ara, el4 d'abril de 1992, ja enllestida, la seva inauguració haurà vengut a serel colofó d'una inquietud latent durant els darrers anys, però també larematada d'una aspiració difícil d'enfrontar, ara culminadasatisfactòriament.

Onoire Arbona(De "Bona Pau")

••??•• EL GABINET DE TERMINOLOGIA: UN ALTRE SERVEIAL VOSTRE ABAST

El Gabinet de Terminologia, col·laborador delCentre de Terminologia TEFMCAT, s'ha creatgràcies al conveni de cooperació que es va signarel 29 de gener de 1991 entre la Conselleria deCultura, educació i Esports i la Universitat deles Illes Balears, amb la finalitat de coordinari potenciar les iniciatives en el camp de laterminologia en l'àmbit de les Illes Balears.FUNCIONS

D'acord amb el conveni de creació, el Gabinetde Terminologia durà a terme, directament o encoordinació amb el TEFMCAT, les activitatssegüents :

Atendre les consultes terminologiques.Planificar i coordinar la recerca

terminológica.- Vehicular la supervisió i la normalització

dels termes catalans.•- Mantenir la comunicació informàtica amb el

banc de dades terminologiques del TERMCAT.- Difondre la terminologia.-- Difondre els criteris terminologies per

elaborar diccionaris i vocabularis.•- Atendre les necessitats de formació dels

especialistes en terminologia.Les activitats del Gabinet de Terminologia es

duen a terme amb les aportacions materials,econòmiques i de personal de les duesinstitucions que l'han creat.SERVEISServei de consultes puntuals

El Gabinet de Terminologia ofereix un serveide consultes a fi de cobrir les demandesterminologiques puntuals dels usuaris. S'adreçafonamentalment a tots els professionals quetreballen en qüestions lingüístiques (correctors,traductors, assessors lingüístics, etc) i, engeneral, a qualsevol persona que es trobi ambdubtes terminologies que afectin un terme o ungrup restringit de termes pertanyents a qualsevolàrea d'especialitat.

L'usuari es pot adreçar al servei de consultesutilizant mitjans orals --telèfon o presènciadirecta en el centre- o bé escrits --correu otelefax-. Per norma general, s'admeten, com amàxim, deu consultes per cada trucada. Sil'usuari té una llista més llarga de termes perconsultar, es recomana que ho faci per escritseguint els criteris següents:

1.- Sempre és preferible de presentar elstermes en forma de llista i ordenatsalfabèticament.

2.- Convé facilitar tanta informacióaddicional com sigui possible: contextos,equivalències en altres llengües, definicions,

etc. També són molt valuoses les propostes del'usuari per a la normalització dels termesconsultats.

3,- En cas que el document que calgui revisarno sigui una llista, sinó un text, convésubratllar els termes dubtosos o bé marcar-los

amb un retolador fluorescent. Això redueixconsiderablement el temps de revisió.

La col·laboració de l'usuari és molt inportantper poder resoldre satisfactòriament lesconsultes.

Un aspecte que cal tenir en compte és que enel servei de consultes no es fan correccions detipus gramatical ni traduccions de textos.Secció de terminologia sectorial

El Gabinet de Terminologia, en coordinació ambel TEFMCAT, duu a terme el seguiment de treballsterminologies. Les propostes d'aquests treballspoden provenir del mateix Gabinet o d'altresinstitucions i empreses, tant públiques comprivades.

A més a més, aquesta secció ofereix:- Assessoramnet sobre la metodologia per

elaborar diccionaris i vocabularisespecialitzats.

- Informació sobre recerques terminologiquesen curs d'elaboració.

- Assessorament sobre criteris lingüístics quehan de complir el termes en català.

- Organització de programes de formació determinologia.Servei de documentació

El Gabinet de Terminologia proporcionainformació bibliogràfica d'interès terminologiesobre qualsevol àrea d'especialitat. Per aquestfi, el Gabinet disposa d'un fons documentalinformatitzat.

Per accedir als serveis del Gabinet deTerminologia, cal adreçar-se a:

Gabinet de TerminologiaEdifici Sa Riera

C/ de Miquel dels Sants Oliver,207071 Palma

Tel.: (971) 17 30 62 i 17 30 15(contestador automàtic fora d'horari)

Telefax: (971) 75 87 98Horari: de 8 a 15 h.

H-GABINET DE(TÀj TERMINOLOGIA

Aniany temp*, erwesta

Aqui hi ha un yniip de. nineA,• en aquell, tempi attan tenien 7anuA £eien la pn.urejia caruniá iauan en -tenien ? feien /ui

I Solenne-, a n 'aqueAÍa f_otoana£iaAi ha. Aã Rn.imena Carunio i Aã

i Solenne., pen. omine. AÓn AeAAealientA:/.- Don niauel Cua¿ Sejuwdta2,- Bànhana SuAara SanAÓ (Jeca)J.- Bel Renovant hennen.(^Acolaneiai4.- FnanciAca Ribot hnantenafflonjoj5-- l^angcd'uJa Cale/ente^ Caí/te^(Cabneßa)

6.- fllangaluda Higo fleAtne íc/'eA Pioli), 7-- Antonia SOJTAÓ Sontananeu (de. Son lìullan), 8.-_ftan.ia Danden.Salan (nieta), f.- ßanbana /oiuieA Danden. (Roca), /0.- Ramela Ribot Danden. (de. SeA TanqueAj. //.-CcdaLina fllaúnó ÇanÍA (Cunieta), 12.- tyoana flaùnó Conii (Cunieta), l J,- Caudina SoAtne. SocieA (TiulaJ,l k.- ftangaiida Fnontena Ri¿ot (Roqueta), /5-- Catalina. Renovant fl¡o¿l (SeJivenaj, I6,- ñagdalena^enovantPioli (SeAvena). //.- Magdalena SCUTAÓ Sudara (leca), l8,- ttenània Renovant SuAara (de. SeA lanqueAJ,Ie).- flania Rubi Honnach (Rubina), 20,- Rangálida MeAtne. Lladó (de. COA henjien.), 21.- ftìangatida RigoRibot (ßanneJieA), 22.- Apofonía floAcoJió fleAouida (Caleña) SPD, 23-- ^oana Renovant Banceló (de. SonCiunana), 2b.- tyesubnia Sòcia* ÏÏaAcan.ó (fiula), 2$.- C(zfa¿ina_$u¿ia foAcual (de. Son Ribotet), 26.-fìangalida Ribot Baucà (í^oAAaneta), 27-- Pianqolida Renovant l·ont^fBiela), 28.- Catalina Font ßouca(ilimola), 2J.- Antònia Caldentey. Ribot (VigjLLiJ, JO.- fllan.ia ßleatne. hejuien. (fllalinena).

-24- Serveis socials de la MancomunitatMEMORIA 1991

Els serveis socials de la Mancomunitat del Plade Mallorca durant l'any 1991, dugué a terme elssegüents projectes:

- Servei d'informació i orientació.- Servei d'ajuda a domicili.- De prevenció i tractament de l'abús

d'alcohol.- Integració dels disminuïts.Amb el present document es pretén fer una

petita valoració i avaluació del Pla de feina del'any 91.Projecte d'ìnfocHBCio i. orientació.

Aquest projecte és l'eix fonamental pergarantir una atenció directa individual -familiar als habitants de la Mancomunitat Pla deMallorca.

Total de les demandes rebudes a laMancomunitat Pla de Mallorca han estat 866.

- D'informació, orientació i tramitació:62'97%- Demandes sobre recursos complementaris per a

la cobertura de necessitats de subsistència: 17%- Demandes per a prestacions i actuacions de

suport a la unitat de convivència i d'ajuda adomicili: 14'03%

- Altres demandes: 6%L'any 91 hi ha hagut un increment de 160'66%

demandes respecte a l'any 90.Es significatiu que un 41'20% de les demandes

procedesquin del col·lectiu de la tercera edat. El18'94% de les demandes és població general,seguit dels disminuïts i del sector de famílies.

Cal fer menció a part amb el sectortoxicòmans, ja que hi ha hagut un incrementbastant considerable 387'5% respecte l'any 90.Projectes del Servei d'Ajuda a DoMcili.A partir del Conveni signat entre Inserso -

Mancomunitat Pla de Mallorca i CTM-Mancomunitat,s'ha aconseguit:

- Instaurar i unificar els servei als 13municipis.

- Formació permanent per les TreballadoresFamiliars i Assistents Socials patrocinat pel CIM

- Potenciar el treball del voluntariat.- I consolidar un equip de 16 Treballadores

Familiars.El que ens ha permès arribar assistir una

xifra aproximada de 200 beneficiaris.- Tercera edat 145- Disminuïts 35- Famílies 12- Toxicòmans 4- Salut Mental 2- Malaltia progressiva 2Cal dir que amb el Servei d'Ajuda a Domicili a

part d'assistir, ens ha permès també prevenirinternaments i donar una millor qualitat de vidatant als beneficiaris com als familiars d'aquest.

Projecte de prewncióde l'alcohol.

de l'abús

Les principals linees d'actuació d'aquestprojecte han estat:

- Prevenció en l'abús de l'alcohol itabaquisme a les escoles dels 13 municipis.(Conveni signat entre la Mancomunitat i el Serveide Promoció Comunitari).

La sensibilització: s'ha realitzatmitjançant actes públics als diferents municipisde la Mancomunitat, aquests consistien amb undocumental i posterior col·loqui (Conveni CreuRoja - Mancomunitat).

- L'assistència: mitjançant el Conveni signaten Creu Roja, unes 10 persones amb problemesd'alcoholisme i altres toxicomanies han pogutgaudir del tractament adient.

Projecti? d'integració dels disminuïtsL'objecte d'aquest projecte era: la integració

en el camp escolar, social i laboral delsdisminuïts.

En referència a l'aspecte escolar s'hatreballat amb els equips psico - pedagògics delMinisteri d'Educació i Ciència en coordinació ambl'escola.

Lo social: mitjançant del voluntariat elsdisminuïts s'han posat en contacte amb les xarxessocials.

L'aspecte laboral en col·laboració amb eltaller ocupacional Mig-jorn, dos disminuïtspsíquics han estat entrenats i capacitats perentrar a fer feina dins empreses ordinàries.

Amb el programa "en Suport" del CIM, dosminusvàlids psíquics pròximament entraran a ferfeina a das Ajuntaments.

, •:•'*$/

ÍUM V

MANCOMUNITAT PLA DE MALLORCA

PROJECTES 1992Els serveis socials de la Mancomunitat Pla de

Mallorca, informen que els projectes que es durana terme durant l'any 1992 seran els següents:

* Informació i orientació.* Servei d'Ajuda a domicili.* Prevenció i tractament de l'abús d'alcohol i

altres toxicomanies.* Cuines mancomunades i Menjadors Socials.* Integració dels disminuïts.

Serveis socials de la MancomunitatPmjftdjft d mrocBöcriD ï ot* i nt' yT.o

Aquest projecte de suport a l'informació ésbàsic i fonamental dins el Pla de PrestacionsBàsiques.

L'objectiu principal és donar i garantir unainformació, orientació i assistència a tots elsciutadans i entitats municipals. A més deprevenir situacions de marginació social ipotenciar el voluntariat en les tasques socialsque es realitzen en el municipi.Projecte Servei d'Ajuda a ifc—irfH-

El servei d'ajuda a domicili, és un serveipúblic que amb l'objectiu de paliar mancancespersonals, familiars o de relació en lacomunitat, intervé directament dins la llar,mitjançant la intervenció de professionalsespecialitzats que actuen de forma global, amb lafinalitat de produir canvis positius en lasituació detectada o mitjançant d'una relacióeducativa i potenciant la continuitat de lapersona dins el seu medi familiar i social.

Aquest projecte està inclòs dins el Pla dePrestacions Bàsiques realitzant vàries funcions:assistencial, dins la llar de l'usuari ja siguiamb activitats pròpies amb el beneficiari o a lacasa d'aquest. Rehabilitadora, preventiva ieducativa.Projecte de prevenció i tractaient de l'abusd alcohol, i altees f^ n l xiBHFyrAff T

Les linees principals d'actuació són:* Prevenció en l'abús de l'alcohol i

tabaquisme, per nins i nines de tretze a catorzeanys que es duu a terme a les escoles delsmunicipis de la Mancomunitat Pla de Mallorca,aplicant el programa "Tu decideixes".

* La sensibilització i prevenció fent feinaen les APAS dels municipis que estiguininteressades, mitjançant xarles o altresactivitats d'interès, a més de trasmetre'ls unqüestionari d'opinió autoritzat, amb una funcióde promoció, sensibilització i informació, a partens permetrà conèixer la situació en referènciaamb el problema de les drogues.

Aquest qüestionari d'opinió autoritzat tambées passaria a altres entitats o personesrelevants del municipi.

* En referència a l'assistència laMancomunitat Pla de Mallorca ha renovat elconveni amb Creu Roja, on totes les personesmalaltes alcohòliques o toxicòmans podran ésser

tractades gratuïtament, a més per l'any 92 haampliat el servei, amb un taller d'activitatsdirigit a joves toxicòmans i el servei denetajadora per persones molt afectades residualsque ja han esgotat totes les possibilitats.Projecte d'integració dels diarinuïts.

Les principals linees d'actuació són: laintegració en el camp escolar, social i laboral

dels disminuïts, realitzant una campanyad'informació i eliminació de barreresarquitectòniques en llocs públics del municipis.Projecte de CIIITIPB •n·n·wiartps i Menjadors• wvi fripai R .

Consisteix •en la posada en marxa d'un serveide cuina mancomunat i repartiment a domicili delmenjar, a més, de distribuir-lo als diferentsmenjadors municipals de la Mancomunitat Pla deMallorca.

Aquest projecte estua pendent d'aprovació pelple de la Mancomunitat.

Informacions d'interèsSERVEI AL PUBLIC.

Recordam que l'assistenta social de laMancomunitat Pla de Mallorca, que ens pertoca aAriany, atén al públic cada dimarts de les 9 ales 12 del matí, a les oficines municipals.TARIFES TRANSPORT.

Hi ha un descompte del 25% damunt les tarifesdel transport per carretera.Tenen dret a n'aquest descompte:

* Els majors de 65 anys.* Els pensionistes, ja sigui per jubilació o

per invalidesa.* Tots els que tenen problemes de minusvalia

(física o psíquica).Es pot sol·licitar a:

Jaume SansóC/ Menorca, 14. Tfon.: 56 12 52De les Ie' a !=s 22 hores.

Documentació necessària:* Fotocòpia DNI i del NIF* Fotocòpia del certificat de pensió emès per

l'òrgan competent.* Els que pateixen invalidesa.o minusvalies,

fotocòpia del certificat d'invalidesa ominusvalia, també han de ser emesos per els òrganscompetents.Per més informació:

Oficines municipals o a l'associació de latercera edat.OJOTES REDUÏDES DE TELÈFON.

* Hi tenen dret totes les persones majors de65 anys o invàlides permanents, amb uns ingressosno superiors a 700.000 ptes anuals per unitatfamiliar.

* Documentació que es necessita:* Fotocòpia DNI* Fotocòpia NIF* Comprovant dels ingressos* Fe de vida* Carta d'aprovació de la pensió, en cas de

cobrar LISMI o FAS, pensió no contributiva.* Certificat de convivència.* Per a més informació acudir a les oficines

de l'Ajuntament.

f^^^J^^TEST CULTURAL') S'església actual d'Ariany,

es va començar a aixecar esdia de Sa Patrona, per D. Mar-tí Truyols. Sabries dir dequin any?

- 1908- 1925- 1936- 1898

¿) Seguint en D. Martí, també vaésser ell qui va sembrar espins que fins fa pocs anyss'aixecaven a sa plaça davants'església. Però abans d'espins, va haver-hi sembrats dosarbres un a cada part de por-tal de sa capella que hi haviaSabries dir quins arbres

eren?- Dos tarongers- Dues alzines- Dos lladoners- Dues oliveres

3) A quin terme municipal per-tany es llogaret de Laiar?

- Consell- Binissalem- Sencelles- Costitx

4) Fa uns dies s'ha inauguradasa seu permanent de sa PremsaForana. Sabries dir a quin po-ble?

- Petra- Sant Joan- Deià- Santanyí

5) Qui va compondre es cèlebreoratori "El Mesías"?

- Bizet- Bach- Haendel- Verdi

r í

LLETRES CREUADES

HORITZONTALS: A) Consonant. B)Expressar amb el llenguatge. C)Cessació de treball. D) Qui pesa.E) Fruit de sa pomera. Licor. F)Pertanyent als països conqueritspes romans. G) Closca d'animal.H) Desfilada de vehicles i perso-nes adornades i desfressades quees fa per carnaval. I) Consonant.

VERTICALS: 1) Consonant. 2) Tor-bament de s'ànim davant un perillreal o imaginari. 3) Present in-dicatiu de remoure. 4) Mancançad'amor. 5) Petit recipient, ambun canó prim, que serveix per fu-mar. (Rev.) Sitja o cova artifi-cial, de forma ovalada, amb s'en-trada a sa part inferior.6) Cosa tallada en forma circular7) Nom propi femení. 8) Que témolts diners. 9) Consonant.

LLETRES BARREJADES

Segur que si afines bé sa vistano tendrás cap complicació pertrobar es nom de 10 aucells enmigde tot aquest embolic de lletres.

A C D E U A R Y O GX A S S R R F A K LV D F T H E L N T VM E D O J L I J Z E0 R B R E T I P O R1 N B N Y A S D F DR E O E P U P U T ER R H L M G A E O RO A S L L I U T R OG O P E R D I U !

PENSAMENTS

- Tots volem molt i quan tenimmolt mos pareix poc.

(Proverbi xinès)- No passeu es temps, somniantamb es passat ni amb s'avenir;estau preparats per viure es mo-ment present.

(Mahoma)- Hi ha persones que estan malal-

tes, d'altres que només s'hopensen, unes altres ques'arriben a enmalaltir i unesaltres que enmalalteixen etsaltres.

(Joan Mas)- Una persona culta i informada

és més lliure i menys manipu-lable.

(Manuel Toharia)- Digueren a lÁmic:

On vas?Vaig al meu Amat.

. D'on vens?Venc del meu Amat.Quan estaràs amb el teu amat?Tant de temps com estaranen ell els meus pensaments.

(Ramon Llull)

K» M »K M M X »Mint

il »n ii n ii »n ii K »n

SABIES QUE ?

- Sa mitjana d'edat a Mallorcasegons sa OMS, és de 80 anysper ses dones i 73,4 petshomes

- Es presupost de Sa Mancomunitatd'es Pla per aquest any1992, és de 123.882.000 de pts.

- En Jaume Taberner, d'es grupde redacció d'aquesta "Fulleta"ha sigut elegit vocal de s'A-ssociació de Sa Premsa Forana..

IDO ARA JA HO SAPS ü!!!

Biel Tovell

X m i K K K m K K K X

M N M X X N K X K X M X

Cap com aquesta!

Mirali quin ramell més guapo !,segurament haureu vist ramells dellimonera que tenguin un nombreconsiderable de llimones, aquest que hiha a la fotografia en tenia 15, encaraque a la mateixa només en surtin 13, jaque a la part de darrera n'hi ha duesmés, segurament era un exemplar únic queval la pena deixar-ne constància, siaquesta llimonera a cada brot fa unesplet com aquest deu dur un bon viatje.

Recordam que si algú es troba amb unacosa d'aquestes ens agradaria que bé ensavisàs o que en fes una fotografia i lamos fes arribar per publicar-la.

-ja Fonala OneLLucla- Bon dia, can anam? A en. VOA

-tan eAcapada?-n'en vaia cap a Aã cabeia,

penque, venc de. Aa botiga i m'handit que. pen. fonavLla eA LLadneAhan fet nei.

- I ana què. ne. diu«? CaLLa que.e/i meu huno ahin. me. va din. que. lipaneixia que. J.L havien potiti doAponceÜA.

- PeA aquí- anava, eA benneceAAOJii que. eA civi/A eA poAÍnméA AevenoA penqué. AÍno aviaiaixò panelxenà JLa "Aiutai AÍn

%"•- Clan! i can no han de. venin.

eA UadneA pen. aquí?, que. novaneA veune. ¿o que. delà eA noAtnoAaig, a n'eA diani? Va din que.aquí. eAÍelem molt. tnanquilA i jaho veuA, toÍA CA 2J.aan.eA devenhaven, vençut cap aquí..

- $e¿uA que. eiA d'exigenada!tampoc no deu CAACJI pen. això!

- Sopí AL tu tnobeA ¿a coAetabuida AL canvianoA de. cantei.

- No m'en faJian.ia d'aJineJ- O t'ha pauat neÀ?- $a Ae. veu que. no VOA a

A'hoteJ.! que. no AopA que. moAvalen llevan. eA "pano"?

que.

- / ben neceAAOJii que. éüJ 4a

eAtà bé. de. mantenin vagoA. SapAque. fa de. bon colean, damuntA'eAquena d'eÍA alineA.

- ftequanante. puteA de. pándala!en J.O que. moA deAcanpien cada

méA, i pen acaban, de. fen. eA deuneialA ¿UAÍA aqueAÍA coioneneAdeA Çovenn narÉA penAen enSevilla i moA han llevat AeAAubvencionA i Déu Aap quanacabañan d'anneglan. JLo de. ABAaigoA.

- Vaja una llengo méA esmoladaque. duA avu.il

- ¿/moloc/a? I no m'acabÍAd'encendne^ penque. tú. eÍAeApecial ÍAÍa en tneuneji-me. deAAule..

- KeA, nsA deixeu anon., panlemd'aJineA CUABA. Uegu.en.eA anon, aveune. eJ. Banca eA DUouA Sant?

\i • z - • /- VeA AL HL vaig, ananJ- $a m'ho paneixia, penque, tu

afiqueA eA noA peniot.- Qué. te. penASA que. AÍgui cada

día que. venguin aqueAÍA equipoAtan impontantA pen. aqui, eJJ. no

ena eJL Bancelana totAoJL, també enva venin, un de. 'pen, deveJiA Fnanca.

- Bé. penò no enen oaueAtA que.j ' j / • ** °T-Aunien pen. ¿a t&JLevLALO, no /ILhavia en NadaJ., oaueAt mnaconique. ¿uga anò eJL BanceJiona. £neneA peiitA narÉA tenien 8 anuA.

- Deixa't anan., hi haviaautocanA i cotxoA f UTA a Aaplaça..

- Calla que. eA meu homo haviade. tneune. Aa funganeia pen. anan acencan. eA me. pen. ABA panadeA, ihi va haven, d'anan. eA veApne.penque. ¿atenen un autocan. davant

Aa cotxeAÍa..- O no hi va anan eJUL a n'eA

futbol?- No a eJUL L ni. agnada méA

veune. AeA "nanochicho"- Bé, éí igual, val méA que.

hagin fei noAa eA tempA deAlutbaL que. a A hona de. AapnoceAAÓ d eA veApne..

- Si enouanu va eAtan. moli bé,.? 7- , , . .moAAa eJ-A. eA Aaig. A en va cuudande. poAon. lJ.etn.enuA a n'eA cotxoApenque, no feAAin noAa pen. poAAon.Aa pnoceAAÓ.

- $a fio Aé ¿a, i ¿eA vaneneAcn.iu.ne. en fonoAtenJ, panelxmentida que. encana avuiA'ajuntament vaoi. tan eruiena

II* L • *a oAqueA amb aLxo.- Sénia nano que. ho tnooaAAÍA

ben ¿ei!, i can vanen anan?penque, ¿o enguanu no hi vaig.podeji anan..

- Idò mina, eA dijouA no envanen fen. penque, plovia, eAdivendneA can cada anu, i eAdiumenge, un deAoAÍm, Ae. coneixque. eA capeUà no Aabia can fèiemA 'encuentno a An.ianu, eA cono que.no va annancan. eA cantei, iaqueJJa ftmxnaAAa de. AeA bengaleAque. havien Aobnat deJÍA nelA,t 'oAÁegun. que. en venA de. paneixeAA'encuentno paneixia un entenno.

continua a la pàgina següent ..

-28-

... continuació de la

pàgina anterior

- / can que. mai éa. CA mateixcapellà no anniben a coneixen. ABAnoAtneA coAtumA, d aquesta maninaho ajin.iJXLn.em a pendne. -iot.

- Si JLOA rréí ^.ove. i tengué/i•¿¿etna aninia a xennan atri) elBiabe..

- I que. -te, penAeA que. fonia? OcneuA que. no no Aap que no entenim./

- Idò que. moA n'enviin un, unpoble, ion devot carn. eA noAtno ihaven d'eotan. d'aqueAta manena.

- No i eA qu.ird.oA. ionie, -í 'banII I £JJLuLÍL enguany, leA vaig. fen eA

negalo ben maone*- Què. vol din? 1 què. ¿enen?

r n n ™ r

- ra un paneÀÀ d any/í que. AoneA. md.eix.OA. i encana no han ¿ei \cap £eAÍa, i ¿LavonceA erd.nan.en.un ca i iot dim A'eAgléAÍa. SODA.AL enlloc de. au.edan.-Ae. a n eA,batipont haguéAAun entnat.

l'oAAegun. que. aquestajovifttut...

- $a ionnom eAiwi en Aa¿ovinùit, eÍA una mzLao^/iùh. queno poÍA aguardan. /ICA, no pajíeixque. haqÍA eAÍada Jove^

fí i ' , . , i- Un tempi no enem OÌXL, aimenoA hi havia un neApecte. a lo

Aaqnai..- Ana moA Aun± Aa beata! fteA

no vull pene/ne. PUA eA tempA en&!

- CApena un poc, ana ¿a deuAeAÌan. ben. contenta penque, hanobent eA Local, tant cannetrtiQjzveA quan eAteia tancat!

- Si que hi eAtic, ana pen. lo"menoA11 hi haunà un poc de. tnuipen aquell tnoA de. canjien..1 « f . • * i .11- J<, aix.L a io mLUon. eAneaidonA hi entonan un poc néApen. Anlanu., penque, lo que. éAana... de. Aet que. en tenim eAdieA feneJiA narizA n'Ai ha tneApen. aquL, t 'oAAegun. que. Ae. poAAenuna bona vida.

- Calla que. A'altne. dia hopenAova, pen. paga ana que.A apotecani, que. tombé eA

•j * i / -jneaudona, ana moA ha fucta penr-t _ L i t - ' 'Luttât a fen. {etna.

- fen. paga a n'eA pobleApetitA Ai ha poc que. pelan.

SOL. L U C I O S A L S

T E S T C U L T U R A L . -

1) 1908

2) Dos

P A S S A T E M P S

i ladoners

3) Sence l les

4) Sant Joan

5) Haendel

L L E T R E S B A R R E J A D E S

AÍC^Dfàu

X A S S R

V D F T H

M E D 0 J

ÓS R B R Í

I N B/H

R íf^^lR/ jjX L *

Í$S[L¿L\GJOtF; E F

A\R Y 0 G

R Í/PK LE, l/N T'7\

'ÍIJUÍ ,,ff I P 0 JL

A S D F D

U P U I E

Tu A E 0 R\J

I U T R 0

D I U, D ,L

L L E T R E S CREUADES

H O R I T Z O N T A L S : A) P. B) Dir. C)

Repòs . D) Pesador . E) Poma. An ís .

F) Romàn i c . G) Conxa . H) Rua. I)T.

V E R T I C A L S : 1) P 2) Por. 3) Remoc4) Desamor . 5) Pipa. Anu t . 6) Ro-danxa. 7) Sònia 8) Ric. 9) S:

- No poAAÌA pena, no Aé qui vadin "no hou mal que. AÍen añoAaune", ana anb això del $2 totA 'anneglana.

- Î ana qué. me. diuA?,éA que.AapA uneA COASA.

- Si això de. "SeApo" de.Sevilla i de. ACÁ "dtlumpiadeA1'de. ßancelona.

- Bono, bono, i penque, fan totaixò?

- I jo no ho Aé., diven que. eAcoAa del "Quinto Sentenanio".

- De. què?, me. paneix que hoApendut un ponen., m'en vaio., no

/ / / / • " /vuJUL que. m embum meAl- Si, que. ana fa yX) anuA que.

vanen matan molíA "d indias, penAmènica.

- Ala! no diguÍA bejanadeA,çAOA/iena, néA que. onoAAenaJ

- Això éA lo que. diven!- fll'en vaig. que. no ei. vuU.

Aentin. a din méá. doÍA, i vete, 'n an'eA metge. que. et mini aqueAtcap, que. me. paneix que. no hi tenAneA dea UTA.

- Au ido, ¿UTA en tonnanJ