DIRECTORA

Neix l’any 1963 a Cambridge,Massachussetts, però creix alssuburbis de Washington. El seuavi era Theodore Granik, unfamós presentador de televisió.Es llicencia en CiènciesPolítiques a la BrandelsUniversity, l’any 1985, i esforma cinematogràficament ala Universitat de Nova York(Tisch School of Arts). Haguanyat diversos premis alFestival de Sundance, incloentel del Millor Curtmetratge perSnake Feed, el de MillorDirectora pel seu primer llarg,Down to the Bone i el GranPremi del Jurat i el de MillorGuió per Winter’s Bone,nominada també a quatreOscar, entre ells elcorresponent a la millorpel.lícula. La seva curtafilmografia ens mostra lamiserable vida en les localitatsdels Estats Units que no solensortir a les pel.lícules.

ARGUMENT BIOGRAFIA

DEBRA GRANIK

WINTER'S BONE

Ree és una noia que viu en unpoble enmig de les muntanyesd’Ozark, al sud dels EstatsUnits. Amb només 17 anys, hade cuidar a la seva família enuna situació d’extremaprecarietat. El seu pare,després de sortir de la presó,desapareix misteriosament i,si no apareix, perdran la casaon Ree viu amb la seva maremalalta i el seus germanspetits. Trobar el pare esconvertirà en una qüestió vital.

NACIONALITATANY

DURADADIRECCIÓ

GUIÓ

PRODUCCIÓ

FOTOGRAFIAMUNTATGE

MÚSICA

EUA2010100 minutsDebra GranikDebra GranikAnne RoselliniDaniel Woodrell (nov)Anne RoselliniAlix Madigan-YorkinMichael McDonoughAlfonso GonçalvesDickon Hinchlife

FITXA TÈCNICA

DIVENDRES3 D'ABRIL DE 201119:30 HTEATRE CONSERVATORI

FILMOGRAFIA

1997 Snake Feed (curt)2004 Down to the Bone2010 Winter’s Bone

FITXA ARTÍSTICAJennifer Lawrence

Isaiah StoneAshlee Thompson

Valerie RichardsShelley Waggener

Garret Dillahunt

ReeSonnyAshleeConnieSonyaXèrif Baskin

COMENTARILa manca de referents i elsentiment d’absoluta orfandatsón dos dels eixos vertebradorsde Winter’s bone. Ree (JenniferLawrence) estarà totalmentsola a l’hora d’endinsar-se ales profunditats d’un itineraride recerca que l’enfrontarà alsseus temors més grans. I elcamí és llarg i tortuós, obscuri tenebrós, com un contemacabre d’horror en el queuna nena perduda ha de trobarel seu pare i, per això, ha delluitar amb monstres, bruixesi ogres que intenten espantar-la primer, per intentar devorar-la després. Hi ha quelcomprimitiu i salvatge a les imatgesde Winter’s Bone. Basada enuna novel.la de Daniel Woodrell(el mateix escriptor de Cabalgacon el diablo, que va adaptara la pantalla Ang Lee),entronca amb la literaturagòtica americana i amb el queel mateix autor ha denominatcom country noir, l’adquisiciódels elements propis del noircontextualitzats en ambientsdiferents a l’urbà. Ressonànciesde Flannery O’Connor o CarsonMcCullers es donen cita en laesglaiadora translació d’unimaginari decrèpit i en runes,infectat per una pobresaancestral que configura unpanorama humà desolador quecondueix a l’odi i la violència.Granik dissecciona, quasi comsi es tractés d’un retratetnogràfic, i a través d’unarígida austeritat formal i unaferma concreció narrativa, unacomunitat endogàmica (tots elhabitants del poble estan unitsper llaços de sang) plena desecrets, regida per les sevespròpies lleis i majoritàriamentdominada per la figura

femenina. Ree s’anirà trobant,en el seu periple de recercadesesperada per conèixer laveritat, amb una sèrie de donesencarregades de protegir alseus respectius homes i deprendre’s la justícia pel seucompte en el moment que hocreuen convenient i que,invariablement, l’obsequiaranamb un mur d’hostilitat iintimidació quan es creui enels seus camins.

Winter’s Bone compta amb unaatmosfera hipnòtica i lúgubre,com si es tractés d’un malsonque ens introduís, poc a poc,a la boca de l’infern (l’últim iespectral passeig en barcarecorda a un vídeo-clip del grup

Fever Ray), un viatge a lesprofunditats d’Amèrica i alsseus ritus iniciàtics, a labrutalitat atàvica, als seusrigorosos codis d’honor. Graniksosté desde el principi unacadència envoltant, puntejadapel tractament sonor delcompositor Dickon Hinchliffe(membre del grup britànicTindersticks), quasiimperceptible però fonamentala l’hora de consolidar laarquitectura emocional d’unapel.lícula que és seca i gèlida,però a la vegada profundamentpertorbadora.

Beatriz MartínezCahiers du Cinéma (edicióespanyola)Nº42