La paraula mandala és una paraula sànscrita, emprada en països orientals (Índia, Tíbet), que significa cercle.

Actualment la paraula mandala es fa servir per indicar una representació organitzada al voltant d’un centre.

També es fa servir la paraula mandala per designar uns pensaments o emocions continguts dins d’un cercle.

Només cal mirar al nostre voltant

“Els angelets” de la dent de lleó també són mandales

Per tot arreu trobem mandales

Un mandala sembla ser la FORMA mateixa de la vida.

És la força centrífuga, que ens porta a l’exploració ...

I la força centrípeta, que ens retorna a la introspecció.

Carl Jung introduí el concepte del mandala en la psicologia moderna.

“El Self o un mateix està representat perfectament per un mandala”.

Algunes construccions han conservat l’estructura d’un mandala

En el món educatiu es fa servir l’expressió “dibuix centrat” per designar els mandales.

Els mandales s’apliquen des de l’any 1988 de forma estructurada en el món educatiu.

Un equip d’educadors sota el pseudònim de Marie Pré és capdavanter en aquesta innovació educativa.

Quan fer-los servir? Quins alumnes els necessiten?

En quins moments és més adequat? Durant quant de temps?

Hi ha alumnes que tenen dificultats en fixar l’atenció, en concentrar-se, en interessar-se per les coses, alguns “semblen fora de si mateixos”...

Els exercicis de dibuix centrat permeten retrobar-se amb un mateix, calmar-se, “retirar-se”, sentir la vida interior, trobar l’origen, ...

Els alumnes diuen que ...

“elaborar un mandala és un moment màgic en la vida de la classe”.

Diverses maneres de treballar-lo amb els alumnes:

2. Dibuix centrat per acolorir

2. Dibuix centrat simplificat que s’haurà de completar abans d’acolorir

3. Creació d’un dibuix centrat per a regalar

4. Treball de tipus projectiu

1. Dibuix centrat per acolorir

2. Dibuix centrat simplificat que s’haurà de completar abans d’acolorir

3. Creació d’un dibuix centrat per a regalar

4. Treball de tipus projectiu

És convenient mostrar a l’alumne diversos mandales i que ell n’esculli un d’acord amb el seu estat d’ànim del moment.

Els alumnes més desorganitzats i dispersos tenen tendència a escollir els mandales més geomètrics.

Acostumen a pintar des de l’exterior cap a l’interior del dibuix.

És molt convenient que els educadors participin, de tant en tant, en fer un mandala conjuntament amb l’alumne.

En finalitzar la sessió és necessari que l’alumne digui i/o escrigui el que ha sentit durant la sessió, que compari l’estat en què es trobava i l’actual, què li hagués agradat sentir, ...

Alguns alumnes prefereixen que els mandales només estiguin insinuats i que ells tinguin la possibilitat de completar-los.

Fer un mandala suposa un espai de llibertat que ofereix als alumnes un medi per parlar sobre si mateixos sense paraules.

Es poden deixar coses en el cor d’un mandala: un secret, un pensament, una emoció, ...

Els mandales són màgia, moments captius, miralls del nostre camí.

Sumen color i forma a la venerable dansa interior.

Mai s’acaba a mesura que l’eternitat s’acosta i s’allunya per la frontera del cercle.

Atreta cap a dins i cap a fora, movent-se amb delicadesa per sobre de les nostres ànimes.

Demana tan sols espai i amplitud per a veure la llum que brilla, la roda que gira.

Una vegada més, la dansa interior flueix.

Ah! .... i no oblidis que tot el que veus ho fas a través d’uns mandales

I que el nostre cos està format per cèl·lules ... que no deixen de ser mandales

I les cèl·lules per àtoms ...

més i més MANDALES

I, per fi, l’Univers .... un MANDALA