Post on 06-Oct-2015
description
ndex3. Introducci
4. Biografa
5. Biografa
6. Biografa
7. Biografa
OBRA
8. Fitxa tcnica, Estil
9. Estil
10. Estil
11. Estil
LA COMDIA DE L'OLLA
12. Obra, Personatges
13. Personatges
14. Bibliografia/Webgrafa
Introducci
La comdia de l'olla o aulularia s una de les comdies ms conegudes i exitoses
de Plaute, dins de les obres plautines, s el millor exemple de comdia de
carcters,ja que el tema principal de l'obra es centra en la caracteritzaci del
protagonista, el vell Eucli, un pobre que inesperadament troba una olla plena d'or
que el transtorna per complet. No obstant, la figura del vell i totes les seves
peripcies al voltant de la troballa no sn l'nic tema de l'obra. Fortament enllaats
amb el tema principal, fins al punt de tenir un mateix desenlla, es desenvolupa la
histria de la filla de Eucli, violada i a punt de donar a llum, es buscada per el seu
ric i madur ve Megadoro i per el seu nebot, el violador de la dama.
Resulta difcil donar una data precisa d'aquesta comdia, i sembla que noms
podem parlar amb garantes d'un ampli perode de temps entre el 195 i el 186 a.C.
Que seran el perode post quem i ante quem respectivament.
L'obra est dividida en 5 actes, dividits en varies escenes. Com s tpic en les
obres de teatre de l'epoca, i seguint les regles d'or del moment, l'acci succeeix en
un nic temps, en un nic espai i una nica acci.
Trobem que el final d'aquesta obra s'ha perdut per un accident sofert als nostres
manuscrits. Per, per el que podem deducir del proleg, els arguments, i algn
fragment que s'ha pogut conservar podem imaginar com acabar l'obra.
Biografa
De la vida de Plaute, com succeix amb la majora de els escriptors llatins de
l'poca arcaica, s molt poc coneguda. Les notcies que ens han transms la
antiguetat sn tan escasses i reduides, que tot i reunir-los tots, queden en blanc
molts captols importants de la seva biografa.
A ms d'algunes referncies aillades de diversos autors, la tradici es redueix
fundamentalment a dos petits fragments de Gelio i San Jernimo, els cuals el major
mrit es que tots dos semblen derivar en ltim moment a Varr.
Tot i aix, la poca cantitat de dades no s l'nic problema que afecta a les fonts. Per
una part, tot i la garanta que suposa el seu origen varroni, la histria que ens
explica t un carcter fantasis i ,gaireb, novelesc que ha fet que illustres filolgs1
neguessin total o parcialment la validesa. Aix doncs, sintetitzant els relats de les
citades fonts, podem resumir la seva vida de la segent manera:
Nascut a Srsina, petita ciutat de la Umbra, emigr ms o menys aviat cap a
Roma, on treballa al teatre, in operis artificum scaenicorum, exactament, segons
una expressi de Gelio. El cert s que, segons les fonts, aquesta activitat li
proporciona uns guanys suficients per a dedicar-se al comer. Per aquells eren
uns temps difcils, la seva empresa fracasa i ell s'arruina. Amb aquestes
circumstncies, per assegurar la seva supervivncia, es veu obligat a treballar a
sou en una activitat tan propia d'un esclau com fer toms a la roda d'un mol. s all
on, precisament, en les estones lliures que li deixa l'anomenada feina, escriu les
seves primeres comdies (Saturio, Addictus, i una tercera, que Gelio no s capa
de recordar el nom) que el fan conegut com a escriptor i que l'indueixen a dedicar-
se a l'activitat de comediant, on tants xits va assolir.
Fins aqu arriba el breu relat de les nostres fonts, que s'interrumpeix bruscament en
els inicis de la seva activitat artistca del nostres escriptor. La resta de captols de la
seva biografa han degut ser descobert per la pacient feina de reconstrucci
filologa, plena d'encerts, per tamb de grans fantases. A continuaci parlarem
1El filoleg alemany F.Leo, arriba a la conclusi de que la major part de la histria s una interpretaci de les obres del poeta, completat i moldejat amb tpics tradicionals de la biografa grega.
ordenadament dels problemes ms importants i alguns dels aspectes ms
significatius.
Per comenar, direm que en relaci a l'any del naixement de Plaute no tenim cap
notcia i que les dates que tradicionalment es barallens no sn res ms que fruit
d'hbils deduccions amb un valor aproximatiu. Eivdentment sobre la seva vida a la
seva cuitat natal no en sabem absolutament res i noms aquell qui considera
Maccius o Maccus com el gentilici del escriptor, pot atrevir-se a dir que el seu ofici
teatral hagi estat hereditari a la seva famlia. Les raons per les que es produeix
l'arribada de Plaute a Roma tampoc no sn conegudes. Podra haver-ho fe com a
comediant d'una companyia teatral, com a comerciant o de moltes maneres ms.
Una vegada a Roma, sabem per les ja citades fonts que Plaute treballa al teatre.
Per alguns com a un humil operari o tcnic teatral, per altres, en canvi, sera un
esrciba, s a dir, un autor o traductor de les comdies gregues que la companyia
on treballava volia posar en escena. Sense cap mena de dubte, per l'hipotsis
ms acceptada es que treballs com actor, aix no noms concorda amb la seva
interpretaci del nom, sin tamb del seu extraordinari talent teatral, domini escnic
i coneixement del repertori tan grec com extranger que la seva producci presenta.
Com ja em dit, aquesta activitat, segons les fonts, fa que Plaute guanyi suficient
capital per, segurament mogut per la seves ganes d'enriquir-se, es dediqui al
comer2, empresa amb la que s'arruina. Per aquesta experincia planteja ms
dificultats sobre el seu treball teatral i provoca un major escepticisme. Primer,
perqu noms tractant-se d'un primer actor, cosa no demostrable, podrem parlar
d'un actor ric; i en segon lloc, perqu el vocabulari comercial de Plaute, al contrari
que el militar, sembla demostrar que ell no tingu una experincia directa amb el
mn comercial. Com ja havem avansat de la vida de Plaute gaireb no se'n sap
res, i es veu interrumpuda en el moment que comensa la seva carrera com a autor,
deixant-nos, doncs, sense cap dades sobre la resta de la seva vida. A partir d'aqu
em de conformar-nos amb la seva vida, per en ella Plaute, que no s home de
masses confidncies, no ens parla absolutament res sobre ell mateix.
2Probablement al trnsit de cereals
Tot i aix, no podem evitar preguntar-nos, com a mnim, en quina poca comena
Plaute a escriure comdia o, el que s el matex, en quina poca podem data la
seva estancia al mol, on la tradici diu que comena la seva trajectria dramtica.
El cas s, doncs, que si mirem la cronologa proposada per les sevse comedies
conservades, s'hauria de fixar els inicis al 207, data probable per la compocisi de
la Asinaria la que sembla la seva obra ms antiga3. Per aix obligaria a reduir la
seva carrera als ltims vinta anys de la seva vida. Plaute hauria comenat a
escriure vora els cinquanta, lo que no sembla massa raonable. Hi ha alguns indicis
de que podriem adelantar aquesta data. En primer lloc, est la dada de la difcil
situaci economica que provoca el desastre comercial de Plaure i que, sense cap
mena de dubte em de situar ens els primers i complicats anys de la segona guerra
pnica. Per, sobre els altres, est el testimoni de Cicer, segons el cual Plaute ja
hauria representat varies obres abans del 197, i a ms, si els seus gustos i
costums en vers el poble rom li hagussin perms, podria haver atacat als
germans Escipi, Publi i Gneo, morts a Espanya al 212. Aix , de tot aix sembla
deduirse que els inicis de la carrera de Plaute es situen vora el 212, el que sembla
ms verosmil.
Plaute mor, segons informa Cicer al 184, precisament l'any de la censura de
Cat. Aquesta dada tamb ha volgut ser posada en judici, sota la sospita de que
podria ser una confusi amb la data de la ltima representaci d'una obra seva.
Tot i que es podra dir que es tracta d'un assumpte independent a la seva vida,
potser el ms curis o interesant de la qesti biogrfica es la que afecta al seu
nom com a escriptor, al que tradicionalment fins a mitjans del segle XIX se l'ha
conegut com M. Accius Plautus. Avui dia, sembla ja extingits definitivament les
veus del nom traidicional, acostuma a acceptar-se nicament la designaci
T.Maccius Plautus, proposada per Ritschl sobre la base del explicit de la casina,
on pot llegir-se amb tota claredat l'anomenat nom en genitiu T. Macci Plauti Casina
explicit. Per, una vegada acceptada la proposta de Ritschl, queden pendents dos
importants qestions per contestar. En primer lloc, trobem el problema de la relaci
entre els tres noms, que no semblen represnetar la designaci regular d'un ciutad
rom, s a dir, que no seriea un praenomen, nomen i cognomen respectivament.
3No sembla admisible la data del 216 per Los menecmos, ni la del 212 per la Asinaria, per la introducci de les propies obres.
En segon lloc, trobem que exceptuant el ja anomenat explicit de la Casina, no
existeix cap altre text o document ntic on apareguin junts els tres noms4, fins al
punt que s'ha arribat a barreja la possible hiptesi de que Plaute i Maco ( Maccius)
Tito fossin dues persones diferents.
Respecte a totes aquestes teores el filoleg alemany F.Leo isisteix especialment en
la costum itlica de designar a les persones amb un sol nom. Per Neg Leo que
Plaute hagus arribat a ser ciutad rompa i que en vida hagus arribat a guanyar-
se el tria nomina, privilegi que en aquell moment estava gaireb restringit a la
noblesa. Aix doncs, sera posteriorment els erudits del segle I els qui, o b,
interpretant malament un Macci Titi a qui atribuirien les obres, o B, volen donar al
seu gran cmic el privilegi de ciutadania i la dignitat que mai va tindre en vida, de
antic rom, el van anomenar, T.Maccius Plautus.
Respecte al cognomen Plaute, que es l'nica part del nom que est fora de
qualsevol sospita, sembla tractar-se com ja haviem dit, de un primitiu sobrenom.
Plautus era, segons Festo, el nom de un gos de orelles grans i penjants, significat
sembla acudir el propi Plaute: Plautus cum latranti nomine; tot i aix, acostuma a
fer-se una altre interpretaci de la mateixa informaci de Festo, segons la cual
Plauti, amb una pronunciaci de Ploti, era el nom que se li donava a Umbra a
aquells que tenien els peus plans i precisament sembla que el nostre escriptor
patia aquest defecte.
4Fins a nosaltres han arribat moltes formes diferents de designar al escriptor, aquestes sn: Plautus, Macci Titi, Maccu, (M)accius i T.Macci Plauti.
Obra
Fitxa TcnicaNom: La comdia de l'olla o Aulularia
Autor: Plaute
Editorial: Educaula62
Edicions: La primera va ser publicada l'any 2008, la segona l'any 2010, la tercera l'any 2011, la quarta edici tamb al 2011 i la cinquena l'any 2012.
Lloc d'edici: Peu de la Creu, 4, Barcelona
Estudi preliminar i propostes de treball: Alfred Sargatal i Planas
Traducci: Francesc Nello
Disseny: Malaidea
Estil Com ja es sapigut, les vint-i-una comedies conservades pertanyen totes al tipus de
les anomenades fabulae palliatae, s a dir, al tipu de comedies que posen en
escena personatges amb noms i vestits grecs i que eren adaptacions d'originals de
la comdia grega. No t res particular, doncs, que la crtica plautina s'hagi proposat
entre els seus objectius prioritaris l'identificaci del model o models de cada
comdia i hagi intentat trobar quin tipus de relaci existeix. Arribem aix al punt de
plantejar-nos el que probablement sigui el major problema de les investigacions
plautines, la relaci de Plaute amb els seus models, aix s, saber si va ser
simplement un traductor, o realment, un artista creatiu i original.
Podem destacar que, curiosament, va ser sobre tot grcies al material acumulat per
els investigadors que es va arribar a un coneixement indirecte de les principals
caracterstiques de l'elaboraci plautina que els ltims descobriments ms que
confirmar, en resum, les segents caracterstiques:
1. Cantica: davant el carcter essencialment parlat de les comedies de Plaute
es caracteritza un percentatge molt elevat de parts lrico-musicals, amb els
seus versos corresponents
2. Romanitzaci: desde sempre crid l'atenci dels lectors de Plaute el gran
nombre d'elements romans insertats a les seves comedies, que contrasten
poderosament amb l'ambient grecque es desenvolupa a l'acci. La
romanitzaci de les obres arriba desde la simple inclusi allada d'una acudit
o una referncia (deus, llocs, magistrats,etc.) fins a casos on aquesta allusi
es ment durant tota una escena o durant una grna part d'ella
3. Pecularietats de llengua i estil: cal anomenar a Frankel per haver estudiat i
publicat la que probablement sigui la millor monografia escrita sobre Plaute.
Assenyalarem les pecularietats ms significatives:
a) Un exagerat desenvolupament de les comparacions mitolgiques,
especialment al principi dels monolegs i les monodies.
b) Acudits depenents de transformacions imaginaries.
c) Identificacions formulades per una endevinalla
d) Personificaci d'objectes inanimats.
4. Expenasi de determinats motius i papers: Tot i que, pel que sabem, podem
acceptar que Plaute no va realitzar significants innovacions en les trames de
les seves comedies, sembla evident, que desenvolupava per damunt dels
altres certs temes, com el del engany, i que ampli el paper de determinats
personatges, especialment el del esclau, per tamb les d'alguns
personatges grotescs amb possibilitats cmiques grans, com un parsit o un
soldat.
5. Reducci de determinats elements de la trama: Especialment en aquelles
parts on hi mancava atractiu per als espectadors. El cas ms tpic era que
talls les tpiques escenes de reconeixements i final feli.
6. Contaminaci: mtode de composici que consisteix en unir en una nica
comedia llatina material procedent de dos o ms originals gregues.
Precisament l'incapacitat d'unir coherentment les obres s el responsable de
les nombroses inconsistncies trobades en algunes de les seves obres.
7. La acci continua: A diferncia dels models grecs que, com els recents
desubriments en papir han perms comprobar, comportaban habitualment
cuatres aturades corals que dividien l'acci en cinc actes, entesos com parts
estructurals de la comdia. Tant Plaure com Terenci fan desaarixer l's del
coro, i en conseqncia, la acci es desenvolupa ininterrumpidament. La
divisi en actes es substituida, dons, per l'alternncia cantica/diverbia que
representa el principal element estructural de desenvolupament de l'acci.
8. Expocisi amb i sense proleg: Un element fixa en les obres gregues, tot i que
potser no absolutament obligatori, era l's d'un proleg on s'explicaven els
antecedents a l'acci i es revelaven les identitats ocultes per preparar als
espectadors i aix posibilitar la irona dramtica de la comdia. Aix doncs,
Plaute mant tant el proleg com la varietat formal que el caracteritza.
El proleg pot ser anunciat per:
a) Per una divinitat o un personatge alegric com en la Aulularia (Lar
familiaris)5.
b) Per un actor ordinari: Carino en el Mercator.
c) I per el propi proleg, personificaci purament romana, represantada per un
personatge jove amb indumentaria caracterstica.
Els prolegs de Plaute acostumen a perseguir alguns objectius com:
a) Informar sobre el ttol i l'autor de l'obra que es representar, aix com del
model grec del que deriva
b) Petici de silenci i comportament disciplinat
c) Elogi o propaganda de la propia obra.
d) Adevertncies davant posibles confusions que es poden produir.
e) Allusions a esdeveniments poltics o d'actualitat
f) Comentaris graciosos i conversaci desenfadada amb el pblic.
9. Els personatges: Exceptuant unes mnimes diferncies individuals, tots els
seus personatges sn semblants o iguals. A continuaci darem una rpida
revisi als principals personatges de les comedies plautines, assenyalant les
seves caracterstiques ms destacades.
Comensarem per els membres masculins de la famlia:
a) El jove (adulescens). Trobem en primer lloc, al jove enamorat, el seu amor
per una dona de bona famlia, o ms freqentment per una cortesana s el
5 Aquesta figura l'explicarem ms tard i de forma extensa.
motiu desencadenant de l'acci. Tot i que molts cops li correspondria el paper
de protagonista, normalment acostuma a rebre un paper ms discret i
secundari.
b) El vell (senex). El tipus habitual de pare en Plaute s el pare sever i
rigurs, colric i moralitzador, egosta i excessivament simple, la seva missi
principal s ser estafat i burlat.
c) L'esclau (servus). L'esclau s, el rei de la comdia plautina,i, sense cap
dubte, el ser verdader protagonistas. El seu tipus ms caracterstic s el del
esclaus hbil, mentider, irrespectus, sense escrpuls, disposat a fer
qualsevols cosa amb el prposit d'ajudar al seu amo, per el qui enfronta tot
tipus de riscos i perills.
Passem ara als personatges femenins:
a) La jove (virgo, puella, meretrix). La jove estimada pot ser filla d'una famlia
benestants o, ms freqentment, una cortesana. En el primer cas, rarament
sortia en escena, ja tant les joves gregues com les romanes solien estar a
l'interior de la casa.
b) La mare de famlia (uxor, matrona). La mare de famlia o muller es
representada sovint, grotesca i caracteritzada sote el prisma negatiu de la
millor rica, malgastadora, intemperant, colrica, prepotent, disposada a
imposar la seva condici al marit.
10. Mtrica i msica: La caracterstica ms destacada de les comedies de Plaute
s, com ja em comentat, la naturalesa musical que contenen, basada en una
variada i rica polimetria, que fa d'elles, a diferncia de la dels models grecs,
un destacat exemple de comdia musical o pera cmica i , sens dubte, es
responsable en gran mesura de la gran fortuna i popularitat que van gaudir.
Postquam est mortem aptus Plautus, comoedia luget,
scaena est deserta, dein Risus, Ludus Iocusque
et Numeri innumeri simul omnes conlacrimarunt.Desde que la mort es va apoderar de Plaute, la comdia est de dol,
l'escena buida, i el Riure, el entreteniment, el bon humori tots els innumerables Ritmes ploren a cor.6
6 Epigrama d'Heli
La comdia de l'olla o AululariaPer a comenar a parlar de l'obre de la comdia de l'olla em de comenar coneixen
breument el carcter dels personatges principals, comensarem doncs per el del Lar
Familiar, el suposat autor del proleg del llibre, i desprs dels personatges
representats a l'obra.
Du LarEl Du Lar era la personificaci i divinitat protectora der hogar. La seva estatueta es
guardava en una capella al pati de la casa. Especialment en les festivitats
domstiques se'l honorava amb corones de flors, libacions diverses i fins i tot amb
sacrificis d'animals, normalment de porcs i xais. Se'l representa, durant l'Imperi, com
un petit geni amb una ptera en una m i cornucpia.
Personatges principalsEucli: representa un home de la tercera edat egosta; aquesta es la seva caracterstica ms important, com succeeix normalment a les comdies, aquest
egoisme augmenta quan el personatge assumeix una pura i total bogeria.
L'obsessi que t per la seva olla el porta a desconfiar de totes i cadascuna de les
persones que troba o li dirigeix paraula
Megador: Aquest personatge s de la tercera edat, igual que Eucli, per t una manera totalment diferent de veure els idners, a diferncia d'Eucli, Megador s ric i
no dubta ni un sol moment en gastar. Aquesta diferncia es nota sobretot en les
situacions en els que ambds estan interesants, els preparatius de la boda.
Licnides: en alguns casos se'l considera el protagonista, per l'ausncia d'un final impideix saber com de rellevant s aquest personatges. La seva funci s
evident, tpica en les comedies plautines, aquella d'un jove, ficat en una aventura
amorosa i en disputa amb rivals tpics com en aquest cas el vell. Finalment, es casa
amb la filla d'Eucli, ja que l'ha violaa i l'ha deixat embarassada, i per aquesta ra el
seu tiet, Fedria, no pot casar- se amb ella.
Estrbil: s l'esclau de Licnides. La seva gran astcia i picardia li permeten enganyar a Eucli robant-li l'olla, i aix poder demanat la llibertat al seu amo.
Finalment, li torna l'olla.
Fedria: s el nom de la jove. Mirant els seu rol, alguns diuen que s tracta de la verdadera protagonista. Per desde el punt de vista teatral ella no apareix mai a
escena, aquest personatge noms sentim el seu nom, i els seus crits al parir.
Personatges secundarisDu llar: s un personatge de menor importncia. T la funci d'introduir l'espectacle amb el proleg, el seu discrus t la finalitat de explicar-nos una mica qui
forma part de la famlia.
Estfila: s la vella criada d'Eucli, curiosa, tafanera, creguda, per treballadora i obedient.
Eumnia: tot i tindre una aparaici menor, la seva importncia s molt gran per la manera de succeir dels fets, ja que condiciona de Megador a conseguir muller, i a
renunciar a la jove a la que Licnides estima.
Congri i Antrax: sn els dos cuiners encarreats dels preparatius del casament. Tenen una importncia relativament baixa, per com solia fer Plaute amb
aquest tipus de personatges, ajuden a contribuir en la comdia alegrant-la i divertint-
la.
7 8
7 Representaci moderna de com podrem imaginar al vell Eucli, en aquest cas concret, l'olla hauria sigut substituida per una mena de cntir
8 Aquest s un Du Llar, conservat fins a l'actualitat que es troba exposat al museu Arqueolgic Nacional, a Madrid.
Bibliografa/Webgrafa
ca.wikipedia.org
La comdia de l'olla, Alfred Sargatal i Planas
Comedias I, Plauto, Jos Romn Bravo.
Vita di Plauto, Cocchia,E.
The understanding of Greek by Plautus Audience, Seaman, W.M.
Puntualizaciones sobre los datos biogrficos de Plauto, Marcos Casquero
Zur Aulularia de Plautus, Dziatzko, K.