DAVID

ÍNDEX

� 0. Fitxa tècnica

� 1. Biografia de l’autor

� 2. Descripció formal

� 3. Temàtica

� 4. Models i influències

0. Fitxa tècnica� Títol: David

� Autor: Donatello (Florència, 1386-1466)

� Cronologia: 1444-1446

� Tipologia: escultura exempta

� Material: bronze

� Mides: 1’58 m.

� Estil: renaixentista

� Tema: bíblic

� Localització: Museo Nazionale del Bargello (Florència)

1. Biografia de l’autor

� Donatello, autor més famós del S.XV

� Aprenentatge basat sota les ordres de Ghiberti.

� Juntament amb Brunelleschi van fer obres importants per a la

catedral de Florència.

� Es traslladà cap a Roma al 1430 i al 1432.

� Entre 1443 i 1453 va viure a Pàdua.

� L’any 1454 va tornar a Florència.

2. Descripció formal� Escultura de bronze

� Representació d’un jove nu, dret, amb cabell

llargs i calçat amb unes botes fins a l’alçada

dels genolls.

� A la mà esquerra duu una pedra.

� A la mà dreta aguanta una espasa.

� La cama dreta suporta tot el pes del cos en

tensió.

2. Descripció formal� La cama esquerra descansa sobre el cap de Goliat.

� La nuesa permet contemplar el suau modelatge del cos.

� Aquesta composició presenta un joc de corbes

compositives que dibuixen una anatomia perfecta .

� Compensació de volums a partir d’un contrapposto i

recrea la corba praxiteliana.

� El rostre transmet una sensació de serenitat gràcies a

les proporcions molt treballades de les faccions. Cert

amanerament.

3. Temàtica� Tema bíblic de David i Goliat.

� Donatello fa una interpretació teològica a través de la victòria de

David vers Goliat com la victòria de Jesús sobre Satanàs (del bé

sobre el mal).

� Històricament s’ha interpretat l’elm amb visera i ales de Goliat

com una al·lusió als ducs de Milà, que amenaçaven a la ciutat de

Florència.

� Alguns crítics argumenten que no es tracta de la victòria de

David sobre Goliat, sinó la representació del déu pagà Mercuri

amb el cap del gegant Argos.

� També és el símbol de Florència.

Contingut i significació

4. Models i influències� Donatello va agafar com a referència els models de l’estatuària grega

clàssica.

� Aquesta influència s’observa en la representació d’un cos nu, en la

utilització de la corba de Praxíteles i un lleuger contrapposto, les

suavitat i delicadesa dels contorns i les faccions dels personatge.

� Aquesta escultura es considerada com la primera obra nua fosa en

bronze.

� Donatello va trencar amb els estereotips tradicionals gòtics i va alliberar

l’escultura de les limitacions del marc arquitectònic.

� El mateix autor es considerat com el primer en inaugurar els nous cànons

de bellesa renaixentista i a recuperar l’estudi de la perfecció del cos humà.

Esteban Suárez B.

Textos del llibre HISTÒRIA DE L’ART de l’Ed. Vicens Vives