Butll. Inst . Cat. Hist. Nat., 57 ( Sec. Bot ., 7): 71-77. 1989

APORTACIONS A LA FLORA VASCULAR DELS PIRINEUS CENTRALS:

PLANTES DE LA VALL D'ANEU

Angel M. RomoRebut: abril de 1987

ABSTRACTA contribution to the vascular flora of Central Pyrenees : Plants from the Vail d'Aneu

Contribution to the knowledge of vascular flora of Central Pyrenees. Saxifraga coty-

ledon L. is recorded for the first time from catalan Pyrenees. Commentaries on the chro-

logy of species and the cartography of the more interesting taxa are given.

KEY WORDS: Chorology, vascular plants, flora, Pyrenees

INTRODUCCIO

La vall d'Aneu, situada als Pirineuscentrals catalans, to un interes biogeogra-fic excepcional, pel let que es un llocd'entrada i de trobada dc diferents ele-ments floristics. D'una Banda hi han arri-bat, a partir dels Prepirineus i el baixPallars nombroses especies mediterranies;de l'altra, hi ha una ampla representaciod'especies atlantiques, que son forca ra-res at versant sud dell Pirineus centrals,i que atenyen en aquesta zona les locali-tats meridionals extremes.Malgrat haver-hi estudis detallats d'al-

gunes walls d'aquestes comarques, cornOs el cas de les d'Espot i Boi, exploradesamb detail (CARRILLO & NINOT, 1984), oel massis de Sant Joan de 1'Erm (CARRE-RAs, 1986), existeixen d'altres zones menyscone,_^udes des del punt de vista floristiccorn es cl cas de la vall Ferrera, l'estudide la qual va esser iniciat per FARRENY(1978), o amb dades molt fragrnentarieso be inexistents. En aquest cas es trobcn

ics valls d'Aneu, d'Unarre i una gran partdo la capcalera de la Noguera Pallaresa,o la vall dc Cardos.No s'ha d'oblidar 1'esforc dut a terme

pels botanics antics: Font i Quer a la val1Ferrera, Soulie a la vall d'Unarre o a lacapcalera de la Noguera Pallaresa. D'a-quest ultim autor existeix un manuscritinedit, on recull les citacions de les es-pecies trobadcs a les excursions realitza-des entre els anys 1914-1917; alguns dupli-cats del seu herbari es troben a I'herbariSennen de 1'Institut Botanic de Barcelona.En temps mes recents la zona ha estatvisitada per nombrosos botanics, pero finsels nostres dies cap estudi de detail nos'hi ha dut a terme.

D'altres comarques veines, corn es elcas de la Vall d'Aran, han atret mes 1'in-teres dels botanics, i horn to un coneixe-ment mes detallat sobre la seva flora vas-cular.

Per aquest motiu horn creu adient do-nar a coneixer algunes especies pel seuinteres corologic, o perque tenen molt po-

Institut Botanic. Av. dcls Muntanvans, s/n. Parc de Montiu'ic. 08004 Barcelona.

71

goes citacions en aquest sector de la scr-ralada o en aquesta vall dels Pirineus cen-Irals.

Els taxons nous per a la comarca s'indi-quen amb un asterisc (*).

CATALEG FLORISTIC

Polygonum alpinum All.PALLARS SoBrRA: vall d'Unarre, sobre

Burgo, 1.900 in, 27-VI-1986, Romo 2586,BC.Conegut de Ribera dc Cardos, Bordcs

de Burgo, 1.600 m (LLENSA, 1954: 129) itambe del coil de Canto, 1.700 m (P.Monts. & L. Villar, in lift.). Aquestes loca-litats constitueixen el limit occidental dedistribucio del taxon, concgut fins ara, alsPirincus.

Telephium imperati L.PALLARS SoBrRA: vall d'Aneu, entre Es-

terri i Escalarre, 31TCH 4621, 1.050 m,25-VI-1985, Ronio 15, BC; Isabarre, 31TCH4423, 1.070 in, 25-VI-1985, Romo 74, BC.

Frequent als Prepirineus, cspecialmenta les serres externes, pero rar a la zonaaxial . Indicat de Llavorsi per FONT QUER(1915: 54).

Silene otites (L.) WibelPALLARS SoBrRA: vall d'Aneu, Isabarre,

31TCH 4423, 1.080 m, Xerobromion, 25-VI-1985, Rolno 65, BC.

Indicat de Llavorsi per FONT QUER(1915: 56); rar a l'estatge monta de la valld'Espot, 1.040-1.400 m, CH 41, NINOT(1984: 52).

Silene dioica (L.) Clairv.PALLARS SoBrRA: vall d'Aneu, Bordes de

Perosa, 31TCH 4335, 1.560 m, Alliarion, 25-VI-1985, Ronlo 142, BC.

Especie amb poques citacions al ves-sant sud pirinenc. Es coneix de les se-gi ents localitats: RiPOLLEs: Gorges de Nu-ria, Vigo, BC; Ribes, Vigo, BC; Mollo, R.Bolos, BC; Llanars, A. & O. Bolos, BC; PA-LLARS SoBrRA: Areu, Font i Quer, BC; Va-lencia d'Aneu, Volk & O. Bolos, BC; vallFerrera, 1.500-900 m, CH 62, FARRENY (1978:75); Sant Joan de 1'Erm, 700-2.100 m, CH

40, 50, 60, C11ZR1?IL1s (1986: 53); VAI.I. WA-

RAN: Montgarri, Vigo, BC; At. FA RIIiACOIZ-

CA: vall do Boi, 1.450-1.630 m (FONT Q1EIZ,

1947; NINOT, 1984). Arriba fins al Mont-seny, DG 43, 52, 800-1.600 m, BOLOS el al.(1986: 65). (Fig. 2.) Es mcs frequent al

Pirincu occidental (vegeu VILLAR: 1980).

Meconopsis cambrica (L.) Vig.PALLARS SOBIRA: vall d'Ancu, Bordes

d'Alos, 31TCH 4334, 1.520 m, 25-VI-1985,Romo 057, BC; Ales d'Isil, dessota Cam-pans, 31TCH 4530, 1.300 in, 28-VI-1985, Ro-mo 321, BC.Molt rar at vessant sud pirinenc. Al

mapa de DLPIAS (1985: 44) s'exclou la cap-calera de la Noguera Pallaresa de la sevaarea de distribucio. Les localitats mcs pro-peres conegudes son: ALTA RIBACOR4A, wallde Barravcs (Rollo, 1985: 118); VALL o'A-RAN: ricra de Vielha, 1.400 n1, Font i Quer,BC; Artiga do Lin, Estival, BC; Les, O. Bo-los, BC; Bonabe, Vigo & Farreny, BC. (Fi-gura 2.) Cap a la banda occidental de laserralada pirinenca es mcs frequent.

Berberis vulgaris L. subsp. vulgarisPALLARS SOBIRA: vall d'Unarre, Sant

Joan d'Auros, 1.390 m, 29-VI-1985, Roino2602, BC.

Subspontani. La primera citacio per ala cornarca es la de SOUIie (MONTSERRAT& Rollo, 1984).

Saxifraga umbrosa L.PALLARS SoBIRa: vall d'Aneu, Bordes de

Perosa, 31TCH 4335, 1.600 m, avetoses, 26-VI-1985, Rolllo 104, BC.Endemica del C. i E. dell Pirineus. Co-

neguda dc I'Alta Ribagorca: FONT QUER(1947) i de les valls d'Espot i Boi, 1.400-2.100 m, CH 20, 21, 31, 41 (CARRILLO, 1984;N1NOT, 1984); Vall d'Aran (Rollo, 1985);vall Ferrcra (FONT QUER, 1915: 57 & FAR-RENY, 1978: 29); VALL, D'ARAN: Montarto,Tredes i Ruda, CosTE & SoULIC (1913);Andorra, LOS.A & MONTSERRAT (1950).

Saxifraga cotyledon L.* PALLARS SoBrRA: vall d'Aneu, barranc

de la Comamala, 31TCH 4531, 1.400 m,26-VI-1985, Romo 172, BC.

Especie nova per a la flora dell Paisos

FIG. 1. Saxifraga coiyledutt L. del Pallars Sobira (Pirincus centrals catalans). Port de la planta i

tails de la flor, calze i fulles. (Dibuix d'E. Sierra).Saxifraga cotyledon L. from Pallars Sobira (Central Pyrenees). Habitus and details of the flower, calyx and sheet

72

73

Catalans (fig. 1). Localitat extrema orien-tal de distribucio d'aquest taxon.

Sorbus mougeotii Soyer-Willemet& Godron

:, PALLARS SOBIRA: vall d'Aneu, boss deBonabe, 31TCH 4135, 1.640 in, 25-VI-1985,Roino 167, BC.

Fins ara conegut a Catalunya d'Aubenc,Cadi (BOLOS & VIGO, 1984), de Carreu (BE-NEDi et al., 1986), i del coll de Canto, 1.600metres (CG 59), CARRERAS (1986: 92). (Fi-gura 2.)

Lathyrus vernus (L.) Bernh.PALLARS SOBIRA: vall d'Aneu, vers el

barranc de Montgosu, 31TCH 4135, 1.620metres, 26-VI-1985, Roino 160, BC.Molt rar a la veina'vall d'Espot, 1.290-

1.580 m, CH 31, 41 (CARRILLO, 1984; NINOT,1984). Es mes frequent als Pirineus orien-tals: RIPOLLE,s, Ribcs, Vigo, BC; Falgars,A. Bolos, BC; Ripoll, bosc del Remei, A.& O. Bolos. Es present a gran part de lesserralades dels Prepirineus: Sant Gervas,Perdigo; Montsec, Romo; Lleras, Romo;Guardiola dc Berga, Roino; Boumort, Pu-jades; Carreu, Romo; Cis, Ro?iio. Semblatenir el scu limit occidental al Turbo, P.Montserrat, com. oral. Tambe es presenta la Vall d'Aran: Bonabe-Montgarri, Vigo,BC. (Fig. 2.)

Orionis aragonensis AssoPALLARS SOBIRA: vall d'Aneu, viers cl bar-

ranc de Vinyals, 31TCH 4434, 1.480 m, 27-VI-1985, Rolno 208, BC.Rar a les valls d'Espot i Boi, 1.200-1.600

metres, CH 10, 41 (NINO[', 1984: 105). In-dicat per CARRERAS (1986: 102) de les Lla-cunes, CG 59, 1.300 m.

Geranium phaeum L.:: PALLARS SoBLRA: vall d'Aneu, barranc

dcl port de Salau, 31TCH 4533, 1.540 m,25-VI-1985, Romo 114, BC; hose de Bona-be, 31TCH 4235, 1.600 m, 25-VI-1985, Romo323, BC; barranc dc Vinyals, 31TCH 4534,27-VI-1985, Roino 232, BC.Aquest taxon es coneixia al Principat del

Ripolles (Camp-rodo, 800 m, Gallardo, BC;Coma del Catllar, Setcases, Cuatrecases,BC), i dc la Vall d'Aran (Bossost, et Por-

tilhon, 1.400 m, Font i Qiter, BC; Artigado Lin, 1.225 m, Vigo, BC). (Fig. 2.) Es mesfrequent als Pirincus occidentals, vegeuMONTSERRAT & SANDWITII (1966) i VILLAR(1980).

Euphorbia hyberna L.PALLARS SoBIRA: vall d'Aneu, sota el port

de Salau, 31TCH 4533, 1.500 m, 27-VI-1985,Romo 134, BC; pla de Ies Bordes de Pero-sa, 31TCH 4235, 26-VI-1985, Roino 55, BC.Coneguda de la Ribera dc Cardos (LLEN-

SA, 1954) i de Tavascan, CH 52, 1.900 m(NUET, 1984: 112), com a localitats mesproperes. Especie que es troba als flocson encara arriba la influcncia atlantica,encara que molt atenuada. A 1'herbari BC,es conscrven els testimonis segiicnts: Ma-ladeta, CompanvO; Artiga de Lin, O. Bo-los; Vielha, riu Nere, Font i Quer; Mont-garri-Bonabe, Vigo; Noarre, Llensa; Cerda-nya, Matamala, A. & O. Bolos; Capcir, ]aMata, Sennen; Conflent, Font-Romeu, Sen-nen; Mont Coronat, O. Bolos & Romo. (Fi-gura 2.)

Hypericum nummularium L.PALLARS SOBIRA: vall d'Aneu, sota el pie

de Bacivcr, 31TCH 4532, 1.600 m, 26-VI-1985, Roino 191, BC.Indicada d'aquesta comarca per GRUBER

(1984), clef vessant sud de port d'Aula id'Alos d'Isil per CARRILLO (1985: 240). Eraconegut dc 1'Hospital de Benase, Cuatre-casas, BC; i del pla de l'Artiga a la Valld'Aran, 1.900 m, Estival, BC. (Fig. 2.)

Viola cornuta L.(=Viola rolandi Sennen, P1. Esp. 2542 des-criptio in schedis. Ind. loc. (V. rolandiSennen): Pyrenees Orientales, Capcir, Gal-ba, 1.500 m).

'` PALLARS SoBIRA: vall d'Aneu, barrancdo Llancers, 31TCH 4135, 1.650 in, 28-VI-1985, Romo 322, BC; rota cl port d'Aula,31TCH 4434, 1.500 m, 27-VI-1985, Romo237, BC.Taxon rar als Pirineus centrals, present

unicament als hoes on arriba la influen-cia atlantica. Les localitats mes properesconegudes es troben a la Vall d'Aran: Hos-pital de Vielha, Romo, BC; Montgarri, Vi-go et al.; Aran, Llenas, BC. (Fig. 2.)

Fia. 2. Mapes de distribucio, segons el reticle UTM de 10 km de costat , d'algunes especies alsrincus centrals catalans.Distribution maps, after the grid U'I'M 10 x 10 km, of some species in Central Pyrenees.

74

Festuca altissima

Meconopsis cambrica

Euphorbia hyberna

Y B

Lathyrus vemus

y B D E

H. . . . . .......

-a

D Ey S ,

Viola cornuta

75

Tozzia alpina L.* PAI,LARS SOBIRA: vall d'Aneu, Bordes

de Perosa, 31TCH 4335, 1.600 m, a 1'Ade-rtostvlion a les vores d'un ricrol, 25-VI-1985, Ronto 100, BC.

Al Principat nomes es coneixia de laVall d'Aran: Artiga de Vielha, Lleuas, BC.Es planta rara als Pirineus; Benasc, Cos-ta, BC; i cl pic do Gard, Bordere, BC, sonles localitats mes properes conegudes d'a-questa especic. Es espccie rara als Piri-neus centrals. LAZARO (1981) la dona coma novetat per als Pirineus Atlantics, de lavall d'Ossau, 1.300 m, on troba cl scu li-mit occidental pirinenc; GAUSSEN et al.(1953) la trobaren al sud de Bagneres dcBigorrc. En canvi no sembla gcns rara alPais Basc, Ast:GINOI.AZ:. et al. (1984).

Asperula hirta Ramond-; PALLARS SOBIRA: vall d'Aneu, barranc

del port de Salau, 31TCH 4533, 27-VI-1985,Rottto 200, BC.

Planta relativament frequent als Piri-neus centrals, quc arriba fins a ics mun-tanyes Cantabriqucs. Te en aquesta loca-litat, el limit oriental actualment conegutals Pirineus. Era coneguda de la vcinaVail d'Aran: vall del Portet, 2.000 m, Es-tival, BC; Montgarri, Llenas, BC; Vail d'A-ran, Costa, BC; Liat, pla de Beret i Ruda(CosTE & SoL:t.n, 1913). (Fig. 2.)

Scilla lilio-hyacinthus L.PALLARS SOBTRA: vall d'Aneu, vers el

bosc de Bonabc, 31TCH 4135, 1.600 m, 26-VI-1985, Romo 150, BC.

Especie amb molt poques citacions alvcssant sud dcls Pirineus centrals (vegcuVLGO, 1981), aqucst mateix autor la donadc la vall do Cardos, 1.700 m, CH 62 (VIGO,1985: 238).

Festuca altissima All.(= F. gigautea (Pollich) Vill.)

* PALLARS SOBIRA: vall d'Aneu, Bordesd'Isil, 31TCH 4235, 27-VI-1985, 1.600 in,Romo 250; sota el port de Salau, 31TCH4533, 1.470 in, 28-VI-1985, Rotno 325, BC.VALL D'ARAN: bosc de Bonabe, 31TCH

3935, 1.630 in, 28-VI-1985, Ronto 258, BC.Coneguda de la Vail d'Aran: bosc de

Montgosu, Montgarri, 1.550 m, Soulie; Pon-taut i Sant Joan Toran, O. Bolos, BC; AltaRibagorga: estany Llebreta, 1.600 m, CH21, FONT QUER (1947); Ripolles: els Bufa-

dors do Bcbic , DG 36, 900 in , Nuet, BC;Ribes, 920 in, Vigo , BC; Pardines , 1.050 m,Vigo, BC; la Garrotxa : Santa Pau, 400 m,0. Bolos , BC; Cabreres : coil d'Uria, 700metres , A. & O. Bolos, BC. (Fig. 2.)

BIBLIOGRAFIA

AsLGINOLAZA, C. et at. 1984. Araba, Bizkaia etaGipuzkoako landare katalogoa. Eusko Jaurla-ritza. Gastciz.

BENEDI, C., Mout:RO, J. & Rosio, A. M. 1986. Apor-tacions a In flora dels Prepirincus centrals Ca-talans. Collect. Bot., 16 (2): 383-390.

BOLOS, O. is: & Vtco, J. 1979. Observacions sobrela flora dels Paisos Catalans. Collect. Bot., 11:25-89.

BOLOS, O. DE & VIGO, J. 1984. Flora dcls PaisosCatalans. Barcino. Barcelona.

BOLOS, O. on, NI T, J. & PANARI:D:1, J. M. 1986.Flora Vascular del Montseny: 41-92. In: El pa-trintoni biologic del Montserty. Catalegs de Flo-ra i Fauna. Diputacio de Barcelona.

CARRERAS, J. 1986. Estudis sobre la flora i la vege-tacid de Sant Joan de l'Erm i de la vall de San-ta Magdalena (Pirineus Centrals). Tcsi doctoral.Univcrsitat de Barcelona.

C.ARRILLO, A. 1984. La flora i la vegetacid de I'altanumttanya de les valls d'Espot i de Boi (Piri-neus Catalans). Tesi doctoral. Univcrsitat deBarcelona.

CvRRtt.1.0, A. 1985. flypericutn nurrtrr mmlariunt. Co-llect. Bot., 16 (1): 240.

COSTS, H. & Sot t.tt', J. A. 1913-1914. Florulc du Vald'Aran. Bull. Geogr. Bot., 23: 91-208; 24: 5-47.

DCPIas, G. 1985. Vegetation des Pyrenees. Noticedetaillee de la partie pyremeemte des feuilles69-78. CNRS.

FARRENY, J. E. 1978. Contribucid al coneixementfloristic de la flora de la Vallferrera. Acta Bot.Barcinonensia, 30: 1-118.

FONT QUER, P. 1915. Plantes de Vallferrera. Butll.Inst. Cat. Hist. Nat., 15: 51-69.

FONT QLER, P. 1947. Florula de los valley deBohi. Ilerda, 9: 7-94.

GmussEN, H. et al. 1953. Catalogue Florc des Py-renees. Le Mottle des Plantes, 293.

GRUBER, M. 1978. La vegetation des Pyrenees arie-geoises et catalanes occidentales. These. Univer-site d'Aix-Marseille.

LAZARE, J. J. 1981. Sur queiques especes vegctalesrares ou nouveiles pour la vallee d'Ossau (Py-renees Atlantiques). Doc. Ecol. Pyr., 2: 29-33.

LLENS:1 DE G:ALCrN, S. 1954. Plantas recolectadas enlos Puertos de Tortosa-Beceite y en el PirincoCatalan-aragones. Collect. Bot., 4 (1): 125-130.

LosA, M. & MONTSERRAT, P. 1950. Aportacidn alconocintiettto de la flora de Andorra. Zaragoza.

MONTSERR:AT, J. & Ronto, A. M. 1984. Contribu-tions a la (lore des Pyrenees et des MontagnesCantabriques. Lejeunia, 115.

NINOT, J. M. 1984. La flora i la vegetacid de 1'es-tatge mtontd de les valls d'Espot i de Boi. Tesidoctoral. Universitat de Barcelona.

76

Nt r:i, J. 1984. Notes sobrc la Mora clefs Pirineusi Prepirincus catalans. Butll. Inst. Cat. Hisi.Nat., 51 (sec. bot., 5): 109-116.

R)mo, A. M. 1985. Plantes dels Pirineus catalans.Collect. Bot., 16 (1): 117-122.

SASDWlTH, N. Y. & MONTSERRAT, P. 1950. Aporta-cion a la flora pircnaica. Pirineos, 79-80: 21-74.

Vito, J. 1981. Les plantes atlantiques als Pa'isosCatalans. Treb. Inst. Cat. Hi.st. Nat., 9: 93-122.

Vino, J. 1985. Plantes de la Val] do Cardos. Co-llect. Bot., 16 (1): 237-239.

Vii.i.Aa, L. 1980. Catalogo floristico del Pirinco oc-cidental espanol. Publ. Centro Pir. Biol. Exp.,11: 1-422.

77